<![CDATA[À Punt - Canvi climàtic]]> 10 <![CDATA[À Punt - Canvi climàtic]]> <![CDATA[Vora la meitat de la infància global s'exposa a almenys tres amenaces climàtiques, segons Unicef]]> Vora 1.100 milions de xiquets i xiquetes, quasi la meitat de la població infantil de tot el món, estan exposats a almenys tres amenaces climàtiques simultànies que posen en risc la seua educació, salut i fins i tot supervivència. Esta és la preocupant conclusió d'un informe elaborat per Unicef, l'agència de l'ONU per a la infància, publicat este dimarts amb el títol "Children's Climate Risk Report 2026" i que radiografia l'exposició de les criatures a les huit amenaces climàtiques més freqüents: inundacions costaneres, sequeres, calor extrema, incendis, onades de calor, inundacions fluvials, tempestes d'arena i pols, i tempestes tropicals.

L'estudi analitza més de 260 països i territoris, entre els quals està Espanya. Només ací, el 54% dels menors s'enfronten a tres d'estos fenòmens meteorològics extrems combinats, uns 4,1 milions. Les principals amenaces per a la infància al nostre país —segons la investigació d'Unicef— són les onades de calor (que afecten 6 milions de xiquets), les tempestes tropicals (5,07 milions) i la sequera (4,2 milions).

L'organisme internacional assenyala que, encara que Espanya disposa de servicis públics més sòlids que altres països, la infància "no apareix de manera expressa en els plans de gestió del risc", tal com va analitzar l'agència de l'ONU en l'informe "Comptar amb la infància és una emergència".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Una missió científica a Santa Pola seguix el rastre de la tonyina roja per a desvelar-ne els secrets migratoris]]> La tonyina roja és una de les espècies més emblemàtiques de la Mediterrània i de l’Atlàntic, però encara conserva molts interrogants sobre el seu comportament. Per a aprofundir en el coneixement d’esta espècie, una missió científica treballa este cap de setmana a Santa Pola en una nova campanya de marcatge que permetrà seguir els moviments dels exemplars durant els pròxims mesos.

El projecte consistix a capturar les tonyines, col·locar-los balises de seguiment i tornar-les a la mar. Les dades recopilades al llarg d’un any permeten als investigadors conéixer millor les rutes migratòries, els hàbits de l’espècie i la influència de factors ambientals. El cofundador de Scientific Angler, Frederic Valls, ha explicat a À Punt que l’objectiu és “establir millor el seu estat, comprovar si hi ha correlacions amb qüestions relacionades amb el canvi climàtic o la presència d’altres peixos, i millorar el coneixement i la gestió”.

En la iniciativa, anomenada Scientific Angler Tagging Tour, participen tant científics com pescadors recreatius, que col·laboren en la captura dels exemplars seguint protocols que minimitzen l’impacte sobre els animals. Valls ha assenyalat que a Santa Pola estan marcant exemplars que ja han entrat a la Mediterrània per a reproduir-se i que aprofiten la zona per a alimentar-se abans de continuar el seu viatge.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Canet d’en Berenguer monitorarà el fons marí per a frenar la regressió de la costa]]> L'Ajuntament de Canet d'en Berenguer (Camp de Morvedre) ha començat un projecte pilot per a monitorar el fons marí i frenar la regressió de la costa.

Han col·locat huit boies a la platja, a trenta metres mar endins. Són unes boies especials que mapejaran de forma molt precisa el fons marí. Estes dades les arreplegarà un programa informàtic desenvolupat per l’Ajuntament per a conéixer com està el fons marí i com funcionen els corrents quan arriba un temporal. L’objectiu és col·locar esculls mòbils per a protegir la platja i, sobretot, evitar la regressió.

És un projecte d’enginyeria verda que ha desenvolupat el consistori en un context de canvi climàtic per a protegir les platges quan altres sistemes, com ara la renovació de l’arena no funciona.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La temperatura de la mar Mediterrània supera en sis graus la mitjana habitual per a estes dates]]> La temperatura de la mar Mediterrània continua marcant valors anòmalament elevats. A la costa valenciana, la boia de València registra entre 23,5 i 24 °C, unes xifres que se situen entre quatre i sis graus per damunt del que és habitual en esta època de l’any.

Segons ha explicat la directora del departament de Meteorologia i Climatologia del Centre d’Estudis Ambientals del Mediterrani (CEAM), Samira Khodayar, la temperatura observada “està clarament per damunt del que són les temperatures esperables en esta època de l’any”.

L’especialista advertix que esta situació té conseqüències directes sobre l’oratge. Khodayar assenyala que “una mar cada vegada més calenta té una implicació de major calor i major humitat disponible en l’atmosfera”, fet que augmenta l’energia disponible perquè es formen sistemes meteorològics intensos. Quan coincidixen la resta de condicions necessàries, afegix, “podem viure situacions meteorològiques cada vegada més extremes”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Castelló de la Plana viu amb 21,4 °C la nit més calorosa per a un mes de maig en 115 anys]]> La Comunitat Valenciana viu una setmana de calor intensa atípica per al mes de maig, amb els termòmetres que s'han disparat de manera significativa este divendres per damunt dels 30 °C i han deixat el dia més calorós en la dècada a estes altures de l'any, segons evidencien els registres recopilats per l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet). I estes temperatures tan elevades han vingut precedides d'una nit tropical, en què el mercuri s'ha mantingut per damunt dels 20 °C en bona part de les ciutats al litoral de les províncies de València i Castelló.

De fet, la capital de la Plana Alta ha trencat un sostre tèrmic, ja que ha viscut la nit més càlida registrada en més d'un segle entre gener i maig, en marcar una mínima de 21,4 °C. Des d'almenys el 1911 no s'havia vist una nit abans de juny amb estos registres, que han superat els 21,1 °C anotats el 16 de maig del 1961 i els 21 °C del 30 de maig del 2010. A València, la mínima ha sigut de 20,5 °C, una temperatura poc freqüent al maig, encara que existixen precedents més alts: el 16 de maig del 1961, amb 22,4 °C, i diversos exemples a partir de l'any 2000.

Ja de dia, els termòmetres s'han desbocat en bona part del territori fins a mostrar registres típics d'estiu, amb molts municipis que han sobrepassat folgadament els 30 °C. Alguns, a l'interior de la Ribera Alta o el Camp de Túria, han marcat més de 37 °C, com Torís, Carcaixent i Llíria, han superat fins i tot els 37 °C en el pic del dia. I Xàtiva, a la Costera, s'ha endut el valor màxim de la Comunitat Valenciana, amb 37,5 °C.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L’ONU advertix que les temperatures globals continuaran en nivells rècord fins al 2030]]> La temperatura mitjana global continuarà en nivells rècord o pròxims als màxims històrics almenys fins al 2030. Així ho advertix l’últim informe de l’Organització Meteorològica Mundial (OMM), que pronostica un augment sostingut de les temperatures i un increment dels fenòmens meteorològics extrems.

Segons l’organisme de l’ONU, hi ha un 75% de probabilitats que la temperatura mitjana global del període 2026-2030 supere un grau i mig respecte dels nivells preindustrials, el límit fixat per l’Acord de París. A més, l’informe calcula en un 91% la probabilitat que almenys un dels pròxims cinc anys sobrepasse eixe llindar.

L’estudi també assenyala que hi ha un 86% de possibilitats que algun dels anys del pròxim lustre supere el 2024 com l’any més càlid registrat fins ara. Les previsions indiquen que l’augment global de temperatures oscil·larà entre els 1,3 i els 1,9 graus.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Creen unes membranes que poden ser aliades contra el canvi climàtic: capten diòxid de carboni de manera directa de l’aire]]> Una membrana ultrafina que pot capturar diòxid de carboni (CO₂) directament de l'aire. Es tracta d’una troballa que pot ser essencial en la lluita contra el canvi climàtic que han dissenyat investigadors de l'Institut de Nanociència i Materials d'Aragó (INMA), centre que integren el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat de Saragossa.

La troballa la revela la revista científica Advanced Materials. La investigació suposa que, per primera vegada, s’hagen aplicat membranes basades en materials MOF (estructures metall-orgàniques poroses) a la tecnologia de captura directa de l'aire, coneguda internacionalment com DAC (de l'anglés direct air capture).

Els materials MOF van saltar a la primera plana científica el 2025, quan els seus descobridors —Omar Yaghi, Susumu Kitagawa i Richard Robson— van rebre el Nobel de Química per desenvolupar-les.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Experts en intel·ligència artificial, ciberseguretat i emergència climàtica, entre els nous perfils de l'oferta d'ocupació pública del 2026]]> El Consell de Ministres ha aprovat este dimarts el reial decret d'Oferta d'Ocupació Pública (OOP) de l'Administració General de l'Estat (AGE) corresponent al 2026, que compta en total amb 27.232 places, incloent-hi 1.700 tecnològiques —un 42% més que el 2025— i 346 d'una oferta extraordinària d'ocupació per a abordar emergències climàtiques.

Per primera vegada, tal com ha detallat el ministre per a la Transformació Digital i de Funció Pública, Óscar López, es convocaran proves d'accés per especialitats per al Cos Superior de Sistemes i Tecnologies de la Informació (TIC), amb un 200% més de places, amb l'objectiu de captar especialistes en intel·ligència artificial i ciberseguretat.

Es constituirà, a més, una aliança pel talent STEM (capacitats en les àrees de Ciència, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques) per a millorar la competitivitat de l'oferta pública i assegurar la cobertura de vacants. Pel que fa a la capacitació digital, el pla de competències digitals integrarà mòduls obligatoris d'IA i eines de dades en tots els cursos selectius d'esta oferta, al mateix temps que es reforçaran les competències digitals de tots els empleats públics.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Universitat d'Alacant desenvolupa una ferramenta digital que alerta del risc d'inundacions]]> La Universitat d'Alacant (UA) ha desenvolupat Aquasoc, una aplicació en línia que avalua i gestiona riscos d'inundacions, així com l'impacte social i les capacitats locals per a fer-los front.

Es tracta d’una ferramenta d’accés obert dissenyada per a ajudar a avaluar i gestionar els impactes socials d’inundacions, desenvolupada a partir dels resultats del projecte I+D+I “Ferramentes per a la prevenció i gestió dels impactes per a la prevenció i gestió dels impactes socials d’inundacions en àrees litorals”, finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats.

A través d’un procés guiat, Aquasoc facilita la identificació i qualificació d'impactes socials d'esdeveniments d'inundació, cosa que permet als usuaris fer una autoavaluació sobre com estos esdeveniments han afectat o poden afectar el seu municipi, segons la seua pròpia pàgina web.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El canvi climàtic podria començar a afectar el turisme a Alacant en el 2030]]> El calfament del territori té també impacte econòmic en el turisme, i Alacant pot deixar de ser un paradís climàtic per als turistes per culpa de la calor. Segons un estudi conjunt de les càtedres de Turisme i Canvi Climàtic de la Universitat d’Alacant (UA), en el 2030, els ingressos per turisme baixaran 30 i 50 milions d'euros i es perdran entre 300 i 500 llocs de treball. I en el 2040 eixe efecte negatiu pot multiplicar-se per tres.

Jorge Olcina, catedràtic d’Anàlisi Geogràfica Regional de la Universitat d’Alacant, afirma que, si no es fa res, “podríem començar a vore els efectes del canvi climàtic en la reducció de l’arribada dels visitants a Alacant pel poc confort tèrmic durant els mesos centrals de l’estiu”.

També canviarà la manera d'estiuejar, en general en tot el litoral del Mediterrani, indica Olcina, i fer que la temporada turística s'allargue des del mes de març fins ben entrat novembre. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El World Press Photo premia les imatges sobre els conflictes bèl·lics i els efectes del canvi climàtic al món]]> La fundació del World Press Photo ha premiat este dijous les obres que reflectixen el drama humanitari a Gaza, la guerra a Ucraïna, la política migratòria als Estats Units, els efectes del canvi climàtic i la lluita de comunitats marginades per la seua supervivència i els seus drets. El certamen, que ha rebut més de 57.000 fotografies de 141 països, distingix en les categories regionals 42 projectes que configuren, segons el jurat, “un retrat urgent del món actual”.

La política migratòria de l'administració de Donald Trump està documentada per Carol Guzy amb les detencions de l'ICE als jutjats de Nova York. S'hi veuen agents emmascarats que arresten migrants després de les vistes, xiquetes aferrades als seus pares detinguts i una dona emmanillada conduïda per un edifici federal.

Dos treballs documenten des de dins mostren les conseqüències dels atacs militars israelians a la Franja de Gaza. El fotògraf Mohammed Saber Nuraldin, nascut a Gaza i documentalista de la vida a la Franja des del 1997, va immortalitzar per a EPA (European Press Agency) desenes de palestins saltant per a arribar als camions d'ajuda humanitària durant una suspensió tàctica israeliana dels bombardejos. La fotografia resumix la crisi humanitària d'un enclavament on, segons l'ONU, entre maig i juliol del 2025 van ser assassinades almenys 1.373 persones mentre buscaven aliment en punts de distribució d'ajuda.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Radiació d’estiu en ple abril: els nivells ultraviolats ja són com els d’agost]]> El sol ha arribat amb força en este inici d’abril, amb uns nivells de radiació ultraviolada més propis de l’estiu. Segons ha explicat el meteoròleg d'À Punt, Joan Carles Fortea, “ara estem per damunt de la mitjana en este inici del mes d’abril amb un índex de radiació ultraviolada que és, més prompte, el típic que tenim al mes d’agost”.

L’hora de màxima incidència es registra cap a les 2 del migdia, quan la radiació és equiparable a la d’un dia estival. Fortea atribuïx esta situació a les condicions atmosfèriques actuals i detalla que “tenim cel completament ras amb molt bona visibilitat i la composició de l’atmosfera està afavorint que arribe més radiació solar i més radiació ultraviolada que la mitjana per a esta època”.

Davant d'este escenari, els experts recomanen extremar les precaucions durant tota la jornada. El metge de família Enrique Ahulló ha explicat a À Punt que “és molt important la protecció solar, el fotoprotector; eixa seria per a mi la prevenció primària”, i ha insistit que cal reaplicar-lo “cada dos hores, si no és que et banyes”, cas en què recomana fer-ho “cada trenta o quaranta minuts”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[València se suma a l'Hora del Planeta i apaga 54 edificis i monuments municipals]]> L'Ajuntament de València s'ha adherit un any més a la iniciativa de l'Hora del Planeta i este dissabte, 28 de març, a les 20:30 hores, ha apagat 54 edificis i monuments municipals, els més emblemàtics de la ciutat.

L'apagada ha durat una hora i, així, el Consistori se sumarà al moviment global de l'Hora del Planeta, organitzat pel Fons Mundial per a la Natura (WWF, les sigles en anglés) i que enguany complix vint anys amb el lema "Apaga la llum, defensa el planeta".

Els edificis estan repartits per tot el terme municipal, des dels campanars de Carpesa, Borbotó, Massarrojos i Benifaraig, fins a les Torres dels Serrans i de Quart, la Llotja o el mateix Ajuntament.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els al·lergòlegs preveuen una temporada d'al·lèrgies intensa, però al litoral mediterrani el nivell de pol·len de gramínies serà "moderat"]]> La Societat Espanyola d'Al·lergologia i Immunologia Clínica (SEAIC) preveu una primavera especialment intensa a Espanya, amb nivells de pol·len molt elevats, sobretot de gramínies a la zona centre, així com a Andalusia i Extremadura, mentre que al litoral mediterrani i les Canàries la incidència serà més lleu.

Segons la SEAIC, les precipitacions de les últimes setmanes han provocat en alguns moments el denominat efecte rentat, que reduïx temporalment la presència de pol·len en l'aire. No obstant això, els experts subratllen que estes pluges també han afavorit el creixement de la vegetació i el desenrotllament de les plantes. Això es traduïx, en general, en una primavera amb nivells alts de pol·len.

"No només cal tindre en compte els nivells de pol·len de gramínies, sinó també d'altres tipus. Això pot provocar un efecte sumatori en els pacients i augmentar la intensitat dels símptomes", ha explicat este dimecres el president del Comité d'Aerobiologia Clínica de la Societat Espanyola d'Al·lergologia i Immunologia Clínica, Juan José Zapata.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El nivell de la mar ja ha pujat molt més del que estimaven els models: "Podem vore impactes devastadors"]]> L'augment del nivell de la mar calculat fins ara pels científics està subestimat i és, de mitjana, trenta centímetres més del que estava previst, perquè el gruix de les investigacions fetes fins ara no ha tingut en compte factors locals determinants com les marees, els corrents o els vents. Així ho posa de manifest un estudi recollit este dimecres en la revista Nature, en el qual els autors, Katharina Seeger i Philip Minderhoud —Universitat de Wageningen (Països Baixos)—, fan una metaanàlisi de 385 articles científics sobre l'exposició costanera a la pujada del nivell de la mar publicats en els últims quinze anys (2009-2025).

Les conclusions d'esta avaluació permeten als dos investigadors alertar sobre el perill d'haver usat estes estimacions per a orientar sobre els riscos de les poblacions costaneres i l'adaptació a la nova realitat climàtica, ja que podrien donar-se "impactes devastadors" abans del que es pensava. Per exemple, en forma d'inundacions costaneres, que s'avançarien a les prediccions de les projeccions climàtiques, especialment al sud del planeta, han explicat en una trobada amb la premsa organitzada per Nature.

La clau de la subestimació de l'altura del nivell de la mar, a causa del canvi climàtic, està en el fet que més del 90% dels quasi 400 treballs científics revisats trau les seues prediccions de models gravitacionals o geoides, basats en dades satel·litàries, i no en nivells de la mar reals, mesurats localment. Els models geoides només tenen en compte la gravetat i la rotació de la Terra, i obvien factors locals que també determinen el nivell de la mar, com ara el vent, els corrents o les marees.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El canvi climàtic va augmentar un 55% l’àrea afectada per la dana a València]]> El canvi climàtic va augmentar un 55% l’extensió de la zona afectada per precipitacions extremes durant la dana que el 29 d’octubre del 2024 va arrasar bona part de la província de València i va deixar 230 víctimes mortals.

Així ho conclou un estudi internacional liderat per la Universitat de Valladolid (UVa) i l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), amb la participació de diversos centres del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC).

El treball, publicat este dimarts en la revista Nature communications, quantifica per primera vegada com l’escalfament global va alterar l’estructura interna de la tempesta i va intensificar els mecanismes que generaren les pluges torrencials.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La temperatura global en l'últim trienni ja supera el llindar d'1,5 °C, més d'una dècada abans del previst]]> Les últimes dades climàtiques extretes del programa Copernicus confirmen xifres preocupants. Ja se sabia que l'any 2025 ha sigut el tercer més càlid registrat mai, per darrere del 2023 i el 2024, però este dimecres s'ha evidenciat que, per primera vegada, les temperatures mundials dels últims tres anys superen de mitjana 1,5 °C en comparació amb els nivells preindustrials. Era el llindar màxim fixat en l'Acord de París del 2015 per a limitar el calfament global a llarg termini.

L'últim any va ser només 0,01 °C més fred que el 2023 i 0,13 °C més temperat que el 2024, que és l'exercici més càlid registrat a escala global des que hi ha registres. Així ho constata l'informe anual publicat este dimecres pel Centre Europeu de Previsions Meteorològiques a Termini Mitjà (CEPMPM), que gestiona els Servicis de Canvi Climàtic (C3S) i de Vigilància Atmosfèrica (CAMS) de Copernicus (C3S) per a la Comissió Europea. En concret, la temperatura mitjana mundial en 2025 ha sigut de 14,97 °C, vora mig grau per damunt de la mitjana del període de referència 1991-2020.

Encara que no és el més càlid de l'estadística, el 2025 sí que ha contribuït a apujar les temperatures globals dels últims tres anys (2023-2025), la mitjana de les quals se situa "més d'1,5 °C per damunt del nivell preindustrial (1850-1900)". Este escenari marca "la primera vegada que un període de tres anys supera el límit d'1,5 °C", recalca l'estudi. L'equip investigador atribuïx esta tònica principalment a l'acumulació de gasos d'efecte d'hivernacle en l'atmosfera i unes temperatures superficials de la mar excepcionalment alts en tot l'oceà, associades amb el fenomen de El Niño i altres factors de variabilitat oceànica, agreujats pel canvi climàtic. El cap d'Observació de la Terra en l'executiu comunitari, Mauro Facchini, ha sigut contundent: "Cap de nosaltres desitjava aconseguir esta fita".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'1% més ric del planeta ha generat en deu dies el total d'emissions que li correspondria per al 2026]]> L'1% més ric del planeta ja ha esgotat el seu "pressupost anual" d'emissions contaminants, és a dir, el màxim de diòxid de carboni que cada persona ha d'emetre proporcionalment per a aconseguir limitar l'augment de la temperatura global a 1,5 °C. Així ho revela una nova anàlisi que Oxfam Intermón ha publicat este dissabte, que també indica que el 0,1% més ric va superar el llindar fins i tot abans: concretament el 3 de gener.

D'acord amb l'ONG, este patró també es reproduïx a Espanya. En cas de mantindre's els nivells actuals d'emissions, l'1% de les persones amb més riquesa del país esgotarà el seu marge anual de CO₂ el 16 de gener, mentre que el 0,1% dels més rics ja l'ha consumit el dia 4. D'ací que l'organització haja denominat esta data com el Dia del Plutòcrata, per a denunciar la responsabilitat desproporcionada de les persones ultrariques en l'acceleració de la crisi climàtica.

Per això, Oxfam Intermón demana als governs que exercisquen pressió sobre les persones ultrariques perquè reduïsquen les emissions i garantisquen que els qui més contaminen assumisquen la seua responsabilitat mitjançant mesures com la redistribució de l'esforç en la reducció d'emissions segons la petjada de carboni i la capacitat econòmica.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La predicció d'Aemet per a Nadal: fred i passat per aigua]]> Quan falten sis dies per a la nit de Nadal, l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) ha llançat el pronòstic per a les festes: seran, amb "probabilitat alta", fredes i plujoses. Així ho ha vaticinat el delegat de l'ens a la Comunitat Valenciana, Jorge Tamayo, i el cap de climatologia, José Ángel Núñez, en una roda de premsa per a abordar el resum climàtic de la tardor i l'any que acomiadem.

Les temperatures cauran, però no tant per a parlar d'una onada de fred. Núñez ha explicat que el descens tèrmic començarà a notar-se a partir de dilluns, i cap a mitjan setmana un nou front de pluges travessarà el cel valencià, seguit d'"una massa d'aire fred". Fins i tot, hi ha possibilitat que neve al nord de la província de Castelló, encara que "no seria res important". Hi ha grans possibilitats que el dia 24, nit de Nadal, estiga passat per aigua, principalment en les hores centrals del dia i primera hora de la vesprada. I s'espera també un Cap d'Any fred, tot i que no es pot saber encara si tindrem precipitacions o no.

El cap de climatologia ha matisat que pot semblar una "obvietat" el fet que faça fred en l'hivern climatològic, però ha recordat que des del temporal Filomena del 2021, esta estació ha sigut més càlida de l'habitual.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Sánchez vol convertir edificis de l'administració en refugis climàtics "abans de l'estiu"]]> El president del govern, Pedro Sánchez, ha avançat este dimecres que el govern impulsarà “abans del pròxim estiu” una xarxa estatal de refugis climàtics on es posarà a la disposició de la ciutadania “els edificis de les administracions, però particularment de l'Administració General de l'Estat”.

A més, ha anunciat que el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (Miteco) finançarà els plans contra inundacions dels municipis de menys de 5.000 habitants. En eixe mateix sentit, també ha aclarit que l'Executiu destinarà 20 milions d'euros per als plans contra incendis en estos municipis. Alhora ha indicat que l'executiu crearà un Pla Nacional de Científics i Científiques del Canvi Climàtic "perquè les decisions es prenguen amb dades".

Així s'ha expressat en la presentació del segon esborrany del pacte d'estat enfront de l'emergència climàtica celebrat este dimecres, on ell i la vicepresidenta tercera, Sara Aagesen, han explicat que compta amb 15 eixos i 80 mesures, com “una governança distinta”, iniciatives contra la desinformació i l'objectiu de revisar-lo cada tres anys.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'Aemet anticipa un hivern més calorós en què el comportament de les pluges és una incògnita]]> El pròxim hivern serà més calorós del que és habitual a Espanya i sense un patró clar encara quant al comportament de les precipitacions, segons la predicció de l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet). L'organisme ha fet este dimarts en una roda de premsa balanç per a acomiadar l'any 2025 i també per a oferir unes pinzellades del trimestre que ens espera entre el final de desembre i febrer, que cobrix el que s'anomena hivern meteorològic.

Tal com ha explicat el portaveu de l'ens, "l'escenari més probable" és que les temperatures se situaran per damunt de la mitjana habitual en tot el país, amb probabilitats d'entre el 60% i el 70% per a la Península i els arxipèlags. En canvi, les possibilitats que siga un hivern més fred cauen al 10%, d'acord amb els càlculs de l'ens. Així, estaríem davant de l'octau hivern càlid consecutiu que encadenem. Del Campo ha remarcat que estes prediccions es fan en general per al conjunt del trimestre, cosa que "no vol dir que no tinguem dies freds en moments puntuals".

Quant a les precipitacions, la incertesa del pronòstic és més elevat, per la "complexitat" que comporta fer esta classe de previsions. Segons Aemet, al sud-oest peninsular hi ha un 40% de probabilitat que l'hivern siga més sec del normal, mentre que en un 25% dels escenaris seria més plujós. I per a la resta del país no s'ha pogut determinar una tendència clara.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El 2025 serà un dels tres anys més calorosos de la història]]> Ja se sospitava, però ara les dades ho confirmen: el 2025 serà un dels tres anys més calorosos de la història.

El Servici de Canvi Climàtic Europeu Copernicus assenyala que en els últims tres anys la temperatura mitjana global supera un grau i mig el que és habitual.

A més, acaba de quedar arrere el tercer novembre més càlid des que es tenen registres i sembla que el mes de desembre va pel mateix camí, ja que les previsions anticipen temperatures pràcticament primaverals per a l’últim mes de l’any.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Camarero i Mompó compareixeran hui en la comissió del Congrés que investiga la dana]]> La mesa de la comissió del Congrés que investiga la gestió de la dana del 29 d'octubre de 2024 ha citat este dilluns la vicepresidenta de la Generalitat, Susana Camarero, i el president de la Diputació de València, Vicente Mompó.

Encara que la següent en la llista de compareixents aprovada per este òrgan era l'exconsellera d'Emergències Salomé Pradas -responsable de la matèria durant la catàstrofe i imputada en el jutjat de Catarroja- la mesa de la comissió ha optat per cridar primer a la número dos del Govern de Mazón i a Mompó, el nom del qual va sonar com a possible successor del president en funcions.

Per a tots dos casos, es mantindrà el format normal de pregunta resposta amb vint minuts per cada grup parlamentari.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un estiu permanent: com canviarà el clima de la Comunitat Valenciana si no s’atura el calfament global]]> Un estudi de la Universitat Politècnica de València alerta que, si no es reduïxen les emissions, la ciutat afrontarà onades de calor més freqüents, més llargues i amb sensacions tèrmiques que superarien els 50 graus.

El treball, que forma part del projecte europeu The HuT, estudia com preparar les ciutats mediterrànies davant d’un futur cada vegada més càlid. Les conclusions dels investigadors auguren que València camina cap a un escenari amb temperatures límit si no hi ha canvis socioeconòmics. Si les emissions continuen amb el ritme actual o s’incrementen, la calor extrema deixarà de ser excepcional.

Com explica Ana Gabriela Fernández, doctoranda i investigadora del Projecte The Hut, “el futur es planteja com una onada de calor constant”. El seu company, el també investigador Enric Gielen, advertix que l’estudi preveu que durant “el període d’abril a novembre patirem, cada vegada més, calor extrema”. De fet, segons Gielen, a la Comunitat Valenciana es podrien arribar a superar els 300 dies a l’any en condicions de calor extrema, és a dir, es podria arribar a viure en un estiu permanent.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Comença la cimera del clima al Brasil: "És el moment d'imposar una nova derrota als negacionistes"]]> La trentena cimera climàtica de l'ONU (COP30) ha començat oficialment este dilluns a la ciutat de Belém, a l'Amazònia brasilera, amb una llarga llista de deures i la missió de posar fre a l'onada creixent de negacionisme que s'escampa per tot el món. Com a màxim representant del país amfitrió, el president brasiler, Luiz Inácio Lula da Silva, ha obert les sessions de treball amb un discurs inaugural molt contundent en què ha carregat contra la desinformació i les veus que menyspreen el calfament global: "En l'era de la desinformació, els obscurantistes rebutgen no sols les evidències de la ciència, sinó també els avanços del multilateralisme. Controlen algorismes, sembren l'odi i difonen la por. Ataquen les institucions, la ciència i les universitats. És el moment d'imposar una nova derrota als negacionistes", ha proclamat davant del plenari.

El dirigent progressista ha fet també una defensa emfàtica de l'Acord de París, que ara complix i del qual han tornat a despenjar-se els Estats Units, un dels països més contaminants del món, després del retorn de Donald Trump a la Casa Blanca fa nou mesos. Així, ha destacat que el món camina en la "direcció correcta", però "a la velocitat equivocada". "Al ritme actual, encara anem rumb a un augment superior a un grau i mig centígrad de la temperatura global. Trencar eixa barrera és un risc que no podem córrer", ha advertit Da Silva.

Esta darrera cimera del clima, a la qual assistixen representants de 170 països, arriba en un any que ha estat marcat pels rècords de temperatura i l'increment dels fenòmens meteorològics extrems, cada vegada més freqüents i devastadors. El líder brasiler ha criticat l'absència dels mandataris que fan les guerres, en referència a l'estatunidenc Donald Trump, el rus Vladímir Putin i el xinés Xi Jinping.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Almenys cinc morts i més de 400 ferits pel pas d’un tornado devastador al sud del Brasil]]> Almenys cinc persones han mort i prop de 430 han resultat ferides, nou de gravetat, després del pas d’un tornado amb vents de fins a 250 quilòmetres per hora. Este fenòmen meteorològic ha provocat una destrucció massiva en diverses localitats de l’estat de Paraná, al sud del Brasil, fronterer amb el Paraguai, segons ha informat este dissabte la Defensa Civil.

Les ciutats més afectades han sigut Rio Bonito do Iguaçu, on s’han registrat quatre víctimes mortals, i Guarapuava, amb una més. En total, catorze municipis han declarat l’estat d’emergència. Segons les autoritats, el tornado ha destruït entre el 80% i el 90% dels edificis de Rio Bonito do Iguaçu, una ciutat de vora 13.500 habitants.

El secretari de Seguretat Pública de Paraná, Hudson Leoncio Teixeira, ha assegurat que “entre el 80 i el 90% de la ciutat s'ha afonat. Encara no tenim el nombre exacte de persones que s’han quedat sense sostre”. Més de 3.000 vivendes continuaven sense electricitat ni aigua en la matinada d’este dissabte.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La cimera de la COP30 comença amb crítiques al negacionisme climàtic i un nou fons per a salvar les selves]]> La cimera de líders de la COP30 que revisarà i fixarà nous compromisos per a frenar el canvi climàtic ha començat este dijous a la ciutat brasilera de Belém, en plena Amazònia. En les primeres hores del fòrum els principals mandataris presents han coincidit a assenyalar el negacionisme climàtic, amb crítiques directes i indirectes als caps d'estat dels països més poderosos que qüestionen la nova realitat mediambiental, entre ells l'estatunidenc Donald Trump. També s'ha plantejat el llançament d'un nou fons global per a conservar els boscos tropicals.

Dilluns començarà la negociació entre 170 països, entre els quals està Espanya —representada pel president, Pedro Sánchez— per a decidir quins passos fer, a quin ritme i com finançar-los per a intentar complir els Acords de París. El punt de partida no és gens senzill, ja que els objectius establerts a la capital francesa ara fa deu anys —limitar l'augment de la temperatura global a 1,5 graus Celsius com a màxim abans del final de segle— no sols no s'han materialitzat, sinó que les expectatives han empitjorat. Les dades difoses per l'Organització Meteorològica Mundial (OMM) són pitjors que mai: 2023, 2024 i 2025 han sigut els tres anys més calorosos registrats fins a la data, una tònica producte d'un escalfament global que cada vegada s'accelera més. En este context, la COP30 es planteja com una última oportunitat per a combatre el canvi climàtic abans que siga irreversible.

La primera de les dos jornades prèvies de la cita a Belém, avantsala de la conferència climàtica mateixa, ha estat farcida d'al·legats en defensa d'una transició justa, crides urgents per a concretar les promeses i advertiments sobre un calfament global que cada vegada avança més de pressa. Els líders són conscients de l'agreujament de l'emergència climàtica, amb inundacions més sobtades, sequeres més prolongades i huracans més destructius, encara que la majoria dels discursos han aportat poques novetats a pesar de l'escenari negatiu.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Les previsions de l'avanç del calfament global són molt negatives]]> Les previsions de l'avanç del calfament global són molt negatives, ja que augmenta molt més ràpid de l’esperat. La cimera del clima celebrada a Belém (Brasil) es planteja com una última oportunitat de tractar de combatre el canvi climàtic abans que siga irreversible, però el món no ha complit el seu principal objectiu assolit fa deu anys a París: limitar l'augment de la temperatura global a 1,5 °C abans del final de segle.

El secretari general de les Nacions Unides defensa fer-ho abans del 2030; és a dir, el calfament global previst s'avança setanta anys a la ciutat de Belém, en plena selva amazònica. Al seu torn Lula da Silva, president del Brasil, ha demanat una acció urgent. "La finestra d'oportunitat per a actuar s'està tancant ràpidament", ha dit. Més tard, ha alertat del perill que representen els mandataris extremistes i els negacionistes del canvi climàtic.

Ni Trump ni Putin ni Xi Jing Ping hi estan presents entre els 160 països que es reunixen, amb absències destacades. El president colombià ha advertit que, si els Estats Units no canvien la seua política energètica, "hi haurà un "col·lapse climàtic". De fetm Donald Trump és un dels grans negacionistes del canvi climàtic.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El tifó Kalmaegi deixa almenys 114 morts i més de 500.000 evacuats a les Filipines]]> El tifó Kalmaegi, un dels més forts de la temporada enguany, deixa ja almenys 114 víctimes mortals després d'arrasar les Filipines, segons el balanç facilitat este dijous per l'Oficina de Defensa Civil. A més, hi ha 127 persones en parador desconegut i més de dos milions d'afectats en 360 localitats. La majoria estan a la regió central del país, on les inundacions extremes i les solsides han arrasat poblacions senceres. Hi ha més de 500.000 residents desplaçats, d'acord amb les últimes dades del Consell Nacional per a la Reducció i Gestió del Risc de Desastres (NDRRMC).

El subdirector de la Defensa Civil, Rafaelito Alejandro, ha declarat en l'emissora DZMM que l'illa de Cebú, amb 71 morts, és la zona més afectada pel pas de Kalmaegi. El cicló tropical va travessar entre el dimarts i el dimecres el país sud-asiàtic amb vents huracanats i intenses precipitacions. "A causa de l'envergadura del colp en les zones afectades, he aprovat declarar l'estat de calamitat nacional", ha anunciat el president, Ferdinand Marcos Jr., després d'una reunió per a abordar el desastre.

L'huracà, que va tocar terra en set ocasions a Filipines, ha inundat pobles sencers a Cebú, que a l'octubre ja va patir un terratrémol de magnitud 6,9 pel qual van faltar almenys 72 persones, i l'illa de Negres, a la regió central de Visayas. Les imatges mostren persones refugiades en les teulades de les cases, mentre els forts corrents d'aigua movien vehicles i contenidors de mercaderies. Entre les víctimes mortals s'inclouen sis soldats que van perdre la vida quan l'helicòpter en què volaven durant un operatiu de rescat es va estavellar el dimarts a l'illa de Mindanao.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Fernando Valladares (CSIC) lamenta la “incapacitat per prendre decisions a llarg termini” davant la crisi climàtica]]> El prestigiós professor i investigador del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), Fernando Valladares, Premi Jaume I d’Investigació, ha advertit que el planeta “s’enfronta a 140 riscos climàtics” i que cada vegada hi ha “més fenòmens extrems en menys temps”. En una entrevista este dimecres en Les notícies del matí, Valladares ha lamentat la inacció política i econòmica davant la crisi climàtica i ha alertat de la “incapacitat per prendre decisions a llarg termini”.

Segons l’investigador, la política i l’economia actual “només miren tres o quatre anys vista”. “No és maldat ni torpor, sinó un sistema que impedix gestionar problemes de llarg recorregut en el curt termini. Els que prenen decisions pensen de ser reelegits”, ha afirmat.

En opinió de Fernando Valladares, els treballs de reconstrucció que es porten a terme en els territoris afectats per la dana de fa vora un any no guarden cap relació amb les recomanacions de la ciència. "El que estem fent és adaptar la realitat als nostres projectes, en lloc d’adaptar els projectes a la realitat. Però la natura no es pot domesticar".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El planeta registra l'augment més gran de CO₂ en l'atmosfera des que hi ha registres]]> Els nivells de diòxid de carboni (CO₂) en l'atmosfera emessos per l'ésser humà es van disparar en el 2024 i van arribar a un nou rècord, cosa que augura que el planeta continuarà experimentant un augment de les temperatures a llarg termini. És la preocupant conclusió extreta de l'últim informe de l'Organització Meteorològica Mundial (OMM), que ha constatat que la concentració del principal gas causant de l'efecte hivernacle —responsable del calfament global—, ha marcat l'any passat un increment sense precedents, el més gran des que començaren els mesuraments moderns en el 1957: 3,5 parts per milió (ppm). La xifra contrasta amb el ritme de creixement anual registrat el 2011, 0,8 pp, que ha anat accelerant-se progressivament. Com a resultat d'esta dinàmica, el nivell mitjà anual de CO₂ mesurat en l'atmosfera a través d'una xarxa d'estacions de monitoratge va ser de 423,9 ppm l'any passat, enfront de 377,1 ppm vint anys abans.

Les raons principals d'esta tendència són les emissions de CO₂ provinents dels combustibles fòssils, així com dels incendis forestals, segons consta en el Butlletí de gasos d'efecte d'hivernacle publicat este dimecres. També ha sigut una causa la menor capacitat dels ecosistemes terrestres i de l'oceà per a absorbir el carboni.

Aproximadament la meitat del diòxid de carboni que s'emet es queda en l'atmosfera i la resta l'absorbixen els ecosistemes terrestres i els oceans de la Terra. Però, a mesura que augmenta la temperatura global, els oceans n'absorbixen menys. La raó és que a temperatures més altes la solubilitat del mar baixa. Quant als depòsits terrestres, les sequeres persistents afecten la capacitat d'absorció, que també es reduïx durant els anys del fenomen del Niño, com va ser 2024.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[“Una riuada com la del 49 podria repetir-se hui: el Pla Sud no és suficient per a tots els escenaris i hi ha zones encara sense regulació”]]> La riuada del 1949 —que va deixar un rastre de destrucció a l’Horta Sud, al Camp de Túria, a València i a les comarques del nord— és encara hui una lliçó pendent. Segons explica Ivan Portugués Molla, professor de Geografia de la Universitat de València i expert en inundacions i el riu Túria, “una riuada com la del 49 podria repetir-se hui, perquè hi ha zones que continuen sense regulació i el Pla Sud no és suficient per a tots els escenaris”.

L’expert recorda que aquella tempesta del 28 de setembre va afectar les conques de Túria, de Carraixet i de Poio, així com el riu Millars i Sec a Castelló. El que la va fer especialment mortal, apunta, va ser “una combinació de factors meteorològics i socials: es tractava d’una dana molt inestable i erràtica, la major part de les víctimes vivien en xaboles a la glera del Túria sense ser conscients del perill al qual estaven exposades”.

Portugués assenyala que el creixement urbanístic ha emmascarat molts barrancs i rambles, però no ha eliminat el risc: “Les riuades al Túria es produïxen, sobretot, a les rambles que baixen de la Calderona, no estan regulades. El mateix passa amb el Carraixet”. Encara que hi havia projectes de preses de laminació, com la de Vilamarxant, “mai s’han consumat”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'STEPV reclama un pla integral per a reduir l’impacte de la calor als centres educatius]]> Una ecoauditoria per a detectar què falta en les classes i els patis perquè la salut de l'alumnat no córrega perill per les altes temperatures. És una de les mesures que incorpora el pla integral contra la calor que este dimecres ha presentat el Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament, l'STEPV.

Ho fa després que diversos centres educatius protestaren amb el lema "Volem aules, no saunes" per les condicions en què estan fent-se les classes en este calorós inici de curs, en què el termòmetre ha arribat a 35 graus en alguns punts del territori.

L'STEPV, majoritari entre la comunitat docent, recorda que els centres educatius d'infantil, primària i secundària són els únics recintes no climatitzats que acull població vulnerable. Amb l'auditoria volen que experts indiquen que canvis cal aplicar en aules i patis perquè la salut de l'alumnat i el professorat no córrega perill.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Després d'un estiu amb calor de rècord, quina tardor ens espera?]]> El terme rècord se sol associar a algun fet positiu, però quan la paraula sorgix en el context de l'oratge, sol ser senyal que alguna cosa no va bé. Este estiu ha tornat a destacar per trencar uns quants rècords pel que fa a les altes temperatures, una tendència que cada vegada encén més les alarmes dels meteoròlegs.

Precisament fa pocs dies, l’Agència Estatal de Meteorologia confirmava que l’estiu a Espanya ha sigut el més calorós de la sèrie històrica; és a dir, des d’almenys 1961. La temporada estival s’ha viscut enguany amb 24 °C de mitjana, 2 °C per damunt més del que és habitual. I juny va trencar les estadístiques, amb 3,6 °C per damunt del normal.

I si ens centrem en la Comunitat Valenciana també tenim dades alarmants. El d'enguany ha sigut l'estiu més calorós des que tenim dades —el 1950— i en un mateix any hem experimentat dos dels dies més calorosos dels últims 75 anys: el 17 i el 18 d'agost.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El canvi climàtic detrau 1.300 milions de l'economia valenciana per la sequera i l'impacte es multiplicarà per tres el 2029]]> Les onades de calor d'este estiu i les catàstrofes associades no eixiran debades. A Espanya li restaran almenys 12.000 milions de riquesa este 2025, una pèrdua que pot disparar-se fins als 34.000 milions de cara al 2029. La factura equival al 0,8% i un 2,4% respectivament del valor afegit brut (VAB), un indicador similar al PIB que mesura els diners que crea cada sector productiu a partir de la transformació de béns. Este import és l'estimació parcial de l'impacte del canvi climàtic en l'economia. L'ha calculat un informe de la Universitat de Mannheim, amb la participació del Banc Central Europeu, que acaba de publicar el European Economic Review just en vespres del debat sobre l'objectiu climàtic de la Unió Europea per a 2040, que este dijous valoraran els ministres europeus de Medi Ambient.

L'estudi, que centra els costos més elevats en el sud d'Europa, alerta també sobre les xifres preocupants a la Comunitat Valenciana. Els autors estimen que només la sequera detraurà 1.300 milions este 2025, pèrdues que calcula que podrien disparar-se als 3.400 milions en el 2029, el 0,9 % i al 2,5 % del VAB autonòmic del 2024.

Els autors advertixen que les estimacions són "probablement conservadores", ja que només se centren en "l'estiu meteorològic" —la barrancada del 29 d'octubre del 2024 en queda fora—, només avaluen danys físics —la pèrdua de productivitat tampoc no es calcula— i queden exclosos desastres com els incendis de la recta final de l'estiu, concretament els que van arrasar el nord-oest de la península Ibèrica, que són els més greus en dècades.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Samira Khodayar (CEAM): "Ens trobem en terreny desconegut, no sabem quines són les conseqüències del calfament del Mediterrani"]]> El 2024 s'ha arribat al rècord de temperatura de tots els mars i oceans del planeta, i el Mediterrani ha arribat a superar els 30 °C en algunes boies puntuals. Per a la investigadora del Centre d'Estudis Ambientals del Mediterrani (CEAM) Samira Khodayar Pardo, referent internacional en canvi climàtic, estem davant d'un escenari que "no té precedents", segons ha afirmat en una entrevista este dijous en Les notícies del matí. "Ens trobem en terreny desconegut, no sabem realment quines són les conseqüències presents i futures d'este calfament tan anòmal del mar Mediterrani", ha advertit.

La científica, doctora en Física i coordinadora del Grup de Meteorologia i Climatologia del CEAM, ha remarcat que la tropicalització del Mediterrani afecta la regió, des de la costa andalusa al sud de França, i també les zones continentals properes en totes les dimensions: flora, fauna i també clima. Sí que ha precisat, tot i això, que per a la formació de danes i precipitacions torrencials tan pròpies de la tardor fan falta molts factors a banda de la temperatura, per això "el fet com a únic ingredient que el mar Mediterrani estiga més càlid del que és normal no és suficient".

"La climatologia de la zona mediterrània ja ve definida per esta mena de fenòmens: temperatures de la mar més altes, onades de calor marines [anàlogues a les onades de calor atmosfèriques], sequeres, pluges torrencials a la tardor... Tot això és part de la climatologia de la regió, el que ocorre és que ara tenim unes condicions cada vegada més favorables perquè s'extremen cada vegada més, que es produïsca cada vegada amb més freqüència i més intensitat", ha aclarit Khodayar Pardo. En este sentit, la científica s'ha mostrat preocupada pel que pot vindre a partir d'octubre este 2025, tenint en compte que l'any passat vam tindre la fatídica dana que va causar 228 morts a la província de València.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Sánchez proposa crear una agència estatal d'emergències i una xarxa de refugis climàtics]]> El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha obert el curs polític este dilluns desgranant els detalls del pacte d'estat per l'emergència climàtica que va plantejar a mitjan agost, en plena onada dels fatídics incendis que han devastat el nord-oest peninsular estes setmanes. Encara que la negociació sobre l'acord comença a rodar a partir d'ara, el mandatari ha deixat damunt de la taula deu línies generals sobre les quals començar a treballar.

Entre altres novetats, proposa la creació d'una nova Agència Estatal de Protecció Civil i d'Emergències per a millorar la coordinació en cas de fenòmens extrems, dotar de més recursos permanents esta matèria per part de totes les administracions, crear una xarxa nacional de refugis climàtics en les ciutats, reforçar el món rural, actualitzar els plans hidrològics i instaurar una cultura cívica de protecció. El pacte, ha reiterat Sánchez, es planteja "amb esperit d'acord, actitud d'escolta i amb humilitat". Per això, ha demanat unitat als grups parlamentaris i no polaritzar, per a traure este assumpte de "lluites competencials i partidistes".

En la compareixença, el president espanyol ha assenyalat que la política de prevenció d'incendis "ha sigut clarament insuficient", en analitzar les causes dels focs que han arrasat bona part de Castella i Lleó, Galícia i Extremadura este mes d'agost. Al costat d'eixa prevenció deficient, ha esmentat com a causes "una gestió del territori també inadequada" i una emergència climàtica que ha convertit els incendis en "cada vegada més virulents". Després de "la pitjor onada d'incendis de la història recent", l'executiu, ha dit, té "tres prioritats clares": "Extingir els incendis encara actius, transferir les ajudes i fer el que faça falta perquè esta tragèdia no es repetisca".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Setembre començarà amb menys calor i es preveu més sec i més càlid del que és habitual]]> La Comunitat Valenciana tanca un agost marcat per les altes temperatures amb una nova dada extrema: Xàtiva (Costera) ha registrat este diumenge 38,4 °C, la temperatura més alta d’Espanya en l’últim dia del mes. Ontinyent (Vall d’Albaida), amb 37,9 °C, i Pego (Marina Alta), amb 37,8 °C, també han encapçalat la llista de màximes, segons l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet). A Miramar (Safor) el termòmetre ha arribat als 37,7 °C, mentre que a Oriola (Baix Segura) s’han assolit 36,3 °C i a Carcaixent (Ribera Alta) 36,1 °C. També destaquen els 35,6 °C de Bicorp (Canal de Navarrés), els 34,8 °C de Jalance (Valle d’Aiora-Cofrents) i els 34,2 °C de Llíria (Camp de Túria).

Les tres capitals de província han acomiadat agost amb valors més moderats: 32 °C a Alacant (Alacantí), 31,2 °C a Castelló de la Plana (Plana Alta) i 30,7 °C a València (Horta). Les temperatures més baixes del dia s’han registrat, com és habitual, a l’interior de Castelló: la Pobla de Benifassà (Baix Maestrat), amb 23,6 °C; Castellfort (els Ports), amb 25,3 °C; i Vilafranca (els Ports), amb 25,6 °C.

El meteoròleg d’À Punt Lluís Obiols assenyala que el primer dia de setembre arribarà amb un descens tèrmic d’entre 3 i 6 graus en bona part de les comarques, amb màximes d’entre 28 i 32 °C, excepte al litoral d’Alacant, on s’espera arribar als 35 °C. “A priori, el mes de setembre és un mes plujós a la Comunitat Valenciana, però també molt irregular. Els models europeu i americà apunten enguany a un setembre un poc més sec del que és habitual i un poc més càlid, encara que no es preveu cap onada de calor”, ha explicat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Agost deixa darrere seu l’onada de calor més llarga i intensa registrada a Espanya]]> Agost s’acomiada després d’haver passat a la història com el mes de l’onada de calor més llarga i intensa des que hi ha registres. Del 3 al 18 d’agost, tot l’Estat va patir els efectes d’un episodi que tampoc va donar treva a la Comunitat Valenciana, amb quinze dies de calor extrema i nits que els experts han passat de qualificar de tòrrides a “infernals”.

El diumenge 17 va ser el dia més calorós de l’any. Després d’una nit amb mínimes que no baixaren dels 30 graus en molts punts del territori, diversos observatoris d’Avamet com els de Requena, Albatera o Oriola superaren els 43 graus. La màxima es va registrar a Crevillent, amb 43,5 graus a les cinc de la vesprada.

La calor no sols es va notar en terra ferma. A la mar, l’augment de la temperatura va dificultar refrescar-se als banyistes i va afavorir la proliferació d’espècies tropicals invasores, com els dragonets blaus que obligaren a tancar temporalment la platja de Guardamar del Segura. També hi hagué tempestes intenses, com la de la setmana passada als Ports, amb 35 litres per metre quadrat en una hora a Vilafranca, acompanyats de trons i pedra.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Protecció Civil certifica la fi de "l'episodi de grans incendis forestals simultanis" que ha cremat 300.000 ha en vint dies]]> La directora general de Protecció Civil i Emergències del Ministeri de l'Interior, Virginia Barcones, ha certificat la fi de "l'episodi de grans incendis forestals simultanis" que durant vint dies ha cremat vora 300.000 hectàrees al nord-oest peninsular, segons les estimacions inicials del satèl·lit Copernicus. A més, ha matat quatre persones i n'ha ferides 48.

Tot i que s'han arribat a declarar 93 incendis forestals este estiu, ara mateix només en queden tres actius "en situació operativa dos" —la màxima sota la gestió de les autonomies—, un amb la intervenció de la Unitat Militar d'Emergències (UME).

Segons ha explicat Barcones, després d'avaluar la situació, el Comité Estatal de Coordinació i Direcció de Protecció Civil (Cecod) ha decidit passar a la fase d'alerta i seguiment permanent, un esglaó inferior que implica que el govern espanyol continuarà coordinant i posant a la disposició de les autonomies tots els mitjans en la lluita contra els incendis.

Continua llegint-ho en el web

]]>