<![CDATA[À Punt - Llibres]]> 10 <![CDATA[À Punt - Llibres]]> <![CDATA[La Plaça del Llibre convertix el Jardí Botànic en l'epicentre del llibre en valencià]]> La Plaça del Llibre ompli fins diumenge el Jardí Botànic de literatura en valencià. Nombroses presentacions, recitals i activitats per a tots els públics reivindiquen la lectura com a dret i espai de trobada.

Els llibres són els protagonistes estos dies al Jardí Botànic de València, un espai de trobada per a descobrir les últimes novetats editorials i reivindicar la literatura en valencià. “És una acció de foment del llibre i la lectura. Fem incidència en això fonamental i de visibilització dels llibres valencians”, assegura Rafa Domínguez, 

Es tracta d’una gran llibreria a l'aire lliure amb milers de títols d'infantil, narrativa, poesia, teatre i assaig. Una invitació a fullejar i trobar lectures per a tots els gustos. “És fonamental mostrar les nostres autores, els nostres autors, les nostres editorials o els nostres traductors. És un teixit cultural, intel·lectual i industrial molt important”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Miguel Ángel Sánchez, el músic de Gátova que ha quedat quart en el Premi Planeta amb una obra inèdita]]> Miguel Ángel Sánchez Romero és músic professional i, quasi sense esperar-ho, s'ha convertit en un dels protagonistes del Premi Planeta d'enguany. Veí de Gàtova, ha aconseguit situar-se entre els nou aspirants al guardó amb una novel·la que entrellaça la música i la salut mental.

La sorpresa va arribar la vespra de la gala, quan va descobrir que la seua obra havia sigut seleccionada. Han sigut 24 hores frenètiques, plenes d'emoció, que ha compartit amb familiars i amics al seu poble.

"Una alegria enorme que encara estem processant", explica Sánchez, que ha escrit Kintsugi o tres almas rotas sota el pseudònim d'Hugalma de la Sierra, un nom que fa referència als seus fills, Hugo i Alma, i al cognom de la seua dona.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Sergio Hernández, finalista del Planeta: el fill de llibreter que passa del còmic a la novel·la que reivindica Machado]]> Conegut en l’àmbit audiovisual i del còmic fins ara, Sergio Hernández acaba de fer-se amb un espai rellevant en les prestatgeries de novel·la de biblioteques i llibreries. Este valencià de només 32 anys ha quedat finalista del premi Planeta, un dels més reconeguts de les lletres en castellà, amb una novel·la La añoranza que té la Guerra Civil com a rerefons i el poeta Antonio Machado en el nucli de la trama.

Hernández compartia escenari amb l'escriptora xilena, Isabel Allende, guanyadora del Planeta, per una novel·la, La hora antes del alba, que suposa la continuació de La casa de los espíritus. Per a Sergio Hernández, este reconegut premi ha suposat tornar a trobar-se amb Allende: "És una autora que he estudiat en el batxillerat, que em va eixir en el meu selectiu, i que després he estudiat en la facultat", manifestava.

Hernández ha reconegut que esta novel·la ha suposat per a ell “un canvi vital” i li ha permés satisfer la seua “nostàlgia” per les històries de la Guerra Civil: “Em queda prou lluny, en la meua família mai s'ha parlat i no tinc iaios que l'hagen viscuda”, assegurava.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La xilena Isabel Allende i el valencià Sergio Hernández, guanyadora i finalista del Planeta 2026]]> L'escriptora xilena Isabel Allende ha guanyat el Premi Planeta 2026, dotat amb un milió d'euros, amb l'obra La hora antes del alba, una continuació cronològica de l'arxiconeguda novel·la seua La casa de los espíritus, publicada per Plaza & Janés l'any 1982. El finalista s'ha quedat a la Comunitat Valenciana, donat que ha recaigut en Sergio Hernández Carrasco per la seua obra La añoranza.

Allende havia presentat la novel·la que dona continuïtat a La casa dels esperits sota el nom fictici de Los que faltan i amb el pseudònim de Luz Ventura. La nova guanyadora del Planeta, que fins ara publicava sota un altre gegant editorial, Penguin Random House, va rebre el guardó de mans dels reis en una gala que va tindre lloc a Barcelona.

"No saben el que significa este premi per a mi. Vull agrair al jurat este premi, el més important de la llengua espanyola. Mai no m'havia presentat a un concurs", afirmava des de l'escenari en recollir el guardó.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Laura Pérez publica ‘El iglú’, una història que explora el retorn als llocs de la infància]]> Què passa quan tornem als llocs de la infància? Esta és la pregunta que recorre El iglú, la nova novel·la gràfica de Laura Pérez i Guillermo Corral. Un relat íntim sobre els records, la identitat i el temps que passa.

Sobre la prestatgeria de Laura Pérez lluïx el premi Eisner, els anomenen els Oscars del còmic, un reconeixement que la valenciana va guanyar per Nocturnos. Ara, després de quatre anys, ja té entre les mans un nou llibre. El iglú, una novel·la gràfica escrita amb Guillermo Corral que viatja al passat per a entendre qui som hui. En este sentit, Pérez explica que “treballar amb un guionista permet explorar temàtiques noves a les quals no m’hauria apropat si no fora perquè el seu paisatge s’ha apropat al meu”.

En El iglú, Óscar torna a la ciutat suïssa on va créixer. Busca els paisatges de la infància. Però també alguna cosa més: busca entendre qui és. Segons Pérez, “tornar al lloc de la infantesa et fa recordar algunes inquietuds i emocions que has modificat quan ja eres adult”. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[‘Més enllà de Jaume I’: la història de les dones que sostingueren el conqueridor]]> Molt s'ha parlat de les batalles de Jaume I, però no tant de les dones que el van sostindre al llarg de la seua vida. Ara, en el 750 aniversari de la mort del conqueridor, un llibre il·lustrat de Bromera posa nom a esposes, filles i amants que la història ha silenciat. 

En un acte de sororitat, Irene Ballester i Lola Llopis fan protagonistes eixes dones fortes i valentes que envoltaren el regnat de Jaume I, que fou conqueridor de terres, però també de dones, amb el llibre ‘Més enllà de Jaume I’.

Ballester explica que el paper d’estes dones era “participar en una partida d’escacs en la qual elles eren només els peons, on no interessaven, on simplement estaven per a dur a terme intercanvis matrimonials”. Per tant, este llibre pretén “posar-les en el relat de la història”, afirma.  

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[‘En ese silencio’, de la valenciana Carmen Amoraga, Premi de Novel·la de la Policia Nacional]]> El llibre En ese silencio, de Carmen Amoraga (Picanya, 1969) s'ha alçat amb el Premi de Novel·la de la Policia Nacional 2026, segons s’ha fet públic este dimarts. El premi, al qual s'havien presentat 528 manuscrits, està dotat amb 20.000 euros i és una iniciativa conjunta de la Fundació Policia Espanyola i l'editorial Martínez Roca (Grup Planeta), en col·laboració amb el Banc Santander, que té com a objectiu reconéixer i promoure obres de ficció emmarcades en els gèneres negre, policíac i criminal.

El jurat, que compta entre els membres amb els escriptors Espido Freire, Lorenzo Silva i Reyes Calderón, ha destacat que és una novel·la “d’una gran qualitat literària que, de manera molt original, conta un misteri que comença fa cinquanta anys, amb un commovedor relat i sorprenent resolució que no deixaran indiferent el lector”.

Amoraga té més d'una desena de novel·les publicades, entre elles La vida era eso, guanyadora del Premi Nadal 2014; Para que nada se pierda (1997); La larga noche (2003), Premi de la Crítica Valenciana, Algo tan parecido al amor (2007), finalista del Premi Nadal, o El tiempo mientras tanto (2010), finalista del Premi Planeta.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Del pa als llibres que alimenten l'ànima: un antic forn de València es transforma en llibreria]]> En un antic forn de l’avinguda de Pérez Galdós de València, les barres de pa han deixat pas als llibres. Medio Pan y un Libro és una nova llibreria, però també un espai de conversa al voltant de la lectura, l’art i el pensament.

"Mantindre els prestatges, els materials i l'estructura del local és, d'alguna manera, mantindre la memòria del lloc i oferir-lo al futur", explica Álvaro de los Ángeles, propietari de la llibreria.

L’espai acull, a més, la seu de l’editorial La Documental i un espai de treball. Un antic forn que encaixa amb la idea que Federico García Lorca va transmetre l’any 1931 en un discurs i que ara dona nom a este projecte.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Berlanga també és protagonista de còmics]]> 'Berlanguiano', a més de ser un dels últims adjectius incorporats al diccionari espanyol, també és ara el títol d'un nou còmic, que firmen  Luis Ponce i Vicente Montalbá, que narra la vida i obra del cineasta Luis García Berlanga. Les vinyetes d’esta obra conviden a acostar-se a l'home darrere de la càmera, a les inquietuds, els èxits i el legat del director valencià.

L’admiració que tant Ponce, guionista de Berlanguiano, com Montalbá, dibuixant, professaven cap a García Berlanga està darrere d’este còmic, que edita l’editorial Cascaborra. “Berlanga va fer la que jo considere que va ser l’obra mestra del cine espanyol, El verdugo”, manifestava Vicente Montalbá en declaracions a À Punt.

Amb el tebeo ‘Berlanguiano’ els autors han volgut homenatjar el cineasta. Per això, expliquen que la seua obra barreja història de ficció amb una biografia que els ha portat més d'un mal de cap. “Vam inventar un pastiche del que seria una pel·lícula de Berlanga i els personatges que hem inventat volen aprofitar-se del nom de Berlanga. Decidixen que volen estudiar la biografia de Berlanga i és ahí, a partir d’estudiar la biografia del cineasta, quan el còmic s’endinsa en la vida de Luis García Berlanga”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Música, dansa i versos eleven als escenaris la relació del poeta Miguel Hernández i la seua dona]]> La relació Miguel Hernández i la seua dona, Josefina Manresa, representada sobre l’escenari a través de la música, la dansa i, lògicament, els versos del poeta oriolà. És la proposta que dos alacantins, l’actriu de Mutxamel Natalia Zamora i el dramaturg alacantí Oriol Pàmies, representen estos dies a Madrid.

L'obra de teatre Josefina fa parada als teatres de la capital després d’haver-la representat en presons, fundacions i teatres de tot Espanya durant els últims mesos.

Així el Teatro Lara de la capital acull la trajectòria de Josefina Manresa, “musa i conservadora del llegat del poeta Miguel Hernández”, com apunten des de la companyia per a definir este muntatge que dirigix el mateix Pàmies.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[IA contra l’oblit: convertir els records d’una vida en llegat en format de llibre biogràfic]]> El llegat d’Inma i Fina ja és etern. Els llibres que sostenen conten la història de les seues vides, escrita amb intel·ligència artificial. Una manera de conservar els records, les vivències i els episodis que han marcat la seua trajectòria.

La iniciativa naix de Versedia, una aplicació valenciana creada per un estudiant de l’UJI que utilitza la intel·ligència artificial per a transformar les experiències de les persones majors en biografies.

"El meu avi va patir una demència i en tres mesos va perdre la memòria. I la meua àvia va intentar escriure la seua pròpia biografia, però no sabia com fer-ho. Jo estava en el departament d'IA de la meua universitat i amb un dels meus caps d'aleshores vam cofundar Versedia", apunta Ignasi Tormo, matemàtic investigador de l'UJI i cofundador de l'App Versedia.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Mor l’escriptor i acadèmic de la RAE Luis Goytisolo]]> El novel·lista i acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola (RAE) Luis Goytisolo ha mort este diumenge als 91 anys. El literat, que va cultivar un ampli ventall de gèneres, incloent-hi l’assaig, la novel·la i fins i tot els articles d’opinió, va morir diumenge a Vimbodí, a la província de Tarragona, encara que la RAE ha comunicat la notícia este dilluns.

Nascut el 1935 a Barcelona, era germà del poeta José Agustín Goytisolo (mort en 1999) i del també escriptor Juan Goytisolo (mort en 2017). El 1958, acabat de llicenciar en Dret, va obtindre el Premi Biblioteca Breu amb Las afueras, a la qual va seguir Las mismas palabras (1962).

La tetralogia Antagonía, dedicada a la seua esposa, li va costar diversos anys de treball, i la integren Recuento (1973), Los verdes de mayo hasta el mar (Premi Ciutat de Barcelona 1976), La cólera de Aquiles (1979) i Teoría del conocimiento (1981). La seua trajectòria literària als huitanta va estar marcada per Estela de fuego que se aleja (1984), que va obtindre el Premi de la Crítica 1985; La paradoja del ave migratòria (1987) o Fábulas (1988).

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un bombardí, dos amics i la dana: així és el còmic que conta la recuperació de les societats musicals]]> Un bombardí que, tot i moments molt difícils com la dana, troba la manera de continuar sonant. Este instrument de vent és el fil conductor del nou còmic que presentava este dimarts la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV) i que mostra, a través de les vinyetes d’Esteban Hernández, el poder de la música per a recuperar-se dels colps de la vida, com el que han afrontat les entitats musicals de la zona de la dana.

El bombardí que no va deixar de sonar, que es publica dins de la col·lecció gràfica de la FSMCV, acosta als lectors el procés de recuperació que han viscut les societats musicals de les comarques afectades per la dana del 2024 a través dels vincles entre dos músics que, separats per l’edat, tenen la mateixa manera d’entendre la seua afició.

El guionista d'este còmic, Javier Marquina, relata el procés de reconstrucció de les societats musicals afectades per la dana a través dels vincles entre dos músics, un jove intèrpret i un músic veterà, que s’esforcen per recuperar la confiança i mantindre viva una tradició construïda durant generacions. El seu instrument, un bombardí, es convertix en símbol de resistència, malgrat les circumstàncies de la riuada, segons relaten des de la FSMCV.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La campanya "Llegir en valencià" convida enguany a redescobrir la història de Jaume I]]> La fundació Bromera per al Foment de la Lectura ha presentat este dimecres la nova edició de la campanya "Llegir en valencià", que enguany arriba amb el lema “Els territoris de Jaume I”, coincidint amb la commemoració del 750 aniversari de la seua mort. La iniciativa, que compta amb el suport d’À Punt, convida la ciutadania a “endinsar-se” en la història i descobrir, a través de la lectura, com el llegat de Jaume I ha contribuït a configurar el territori, la cultura i la identitat valenciana.

La campanya consta d’una col·lecció d'onze llibres que es distribuiran cada dissabte i diumenge amb els diaris Levante-EMV i Información. El primer llibre de la campanya, L’amant del rei, escrit per Josep Antoni Fluixà, es distribuirà gratis el diumenge 21 de juny. Mentrestant, la resta es podran adquirir per un preu simbòlic d’1 euro.

Els relats han sigut escrits expressament per a la campanya per destacats autors i autores del panorama literari valencià, com són, a més de Fluixà, Rodolf Sirera, Marta Moreno Pizarro, Ximo Cerdà, Magda Añón Espert, Manel Joan i Arinyó, Ivan Carbonell, Lourdes Boïgues, Gràcia Jiménez, Lluís Miret i Marta Meneu. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Acostar la lectura a zones despoblades i fomentar-la als ambulatoris: les claus del nou pla nacional]]> Fer reviscolar la lectura a les zones en risc de despoblació i entre els reclusos, avançar cap a llibreries més “verdes” i fomentar l’hàbit lector en col·laboració amb els ambulatoris. Són algunes de les mesures més cridaneres que contempla el nou pla de foment de la lectura que ha dissenyat el Ministeri de Cultura per als pròxims quatre anys. El pla, dotat amb quasi 83 milions d’inversió, que suposen duplicar la inversió del pla anterior, vol aprofitar el repunt de l’hàbit lector que experimenta Espanya per a “blindar el benestar amb la societat”, segons ha expressat el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, en la presentació del pla.

Urtasun ha recordat que l'hàbit lector no ha parat de créixer i en el 2025 el percentatge de població que llig llibres en el temps lliure supera per primera vegada el 66%, i la joventut garantix el futur de la lectura amb un 77% de població entre 15 i 24 anys que llig llibres en el temps lliure.

Davant d'este context, el pla nacional per a promoure la lectura té cinc eixos desenvolupats en un centenar de mesures que es duran a terme del 2026 al 2030. El primer és l’accés a la lectura, fet que suposa tindre en compte no sols la disponibilitat de llibres, sinó també els condicionants territorials, lingüístics, multiculturals i econòmics.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El novel·lista anglés Julian Barnes guanya el Premi Princesa d'Astúries de les Lletres]]> L'escriptor Julian Barnes (Anglaterra, 1946), un dels novel·listes més influents en llengua anglesa de les últimes dècades, ha sigut guardonat este dimecres amb el Premi Princesa d'Astúries de les Lletres 2026, al qual optaven 37 candidatures de 24 nacionalitats.

El jurat l’ha distingit per ser un “extraordinari narrador i assagista” que, a més a més, oferix “una visió lúcida, càlida i compassiva del gènere humà”. Dotat d'humor i d'ironia, el tribunal ha recordat que, segons les mateixes paraules de l'autor, Barnes exhibix “un optimisme melancòlic i un pessimisme alegre”.

Barnes pertany a la generació d'escriptors britànics sorgits a finals de la dècada dels 60 i principis dels 70 com Martin Amis o Salman Rushdie, i enguany ha publicat Comiats (Anagrama), una obra sobre la memòria, la vellesa i l'amor, que ha anunciat que serà el seu últim llibre.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[València reprén els passos de Hemingway]]> Recórrer la ciutat de València a través de la mirada de l’escriptor Ernest Hemingway. És la proposta que llança el consistori i que recorre enclavaments com l’edifici de Correus, alguns restaurants de la Malva-rosa, les estacions de trens i fins i tot el Micalet. Es tracta de dos rutes que recorren els espais que va visitar el premi Nobel durant la seua estada a la ciutat el juliol del 1925, que va dissenyar València l’any passat, i que recuperarà els pròxims divendres.

Les dos rutes, que seran guiades i en valencià, en recorreran el centre històric fent parada en punts com l'hotel Excelsior, el Royal o el Reina Victoria, l'estació del Nord, la plaça de bous, l'edifici de Correus, l'ajuntament, els cafés El Siglo i Ideal o el Micalet, entre altres punts.

El segon itinerari inspirat en Ernest Hemingway que proposa el consistori passa per espais de la zona marítima, incloent-hi l’estació del Grau, l’urinari Chaves, el restaurant La Pepica, la platja de les Arenes, l’Escorxador o la Casa dels Bous, com detallen des del consistori.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'Horta Sud, capital dels llibres per un cap de setmana]]> Cap de setmana de llibres a l'Horta Sud. Catarroja i Paiporta han celebrat dos esdeveniments relacionats amb la literatura que servixen per a dinamitzar el món editorial i llibreter d'estos pobles que van quedar arrasats per la dana.

Per una banda, Catarroja ha acollit per primera vegada l'edició Horta Sud de la Plaça del Llibre i s'ha convertit en un punt de trobada per a la literatura en valencià. "Enguany es fa a Catarroja, però la idea és que es faça cada any a un municipi diferent", ha expressat Rafa Domínguez, director de la Plaça del Llibre.

La Plaça del Llibre, que es considera el principal aparador del llibre en la nostra llengua, ha volgut en esta edició posar l'accent en la lectura com a eina de reconstrucció social després dels efectes de la dana. "Malauradament, no hi ha una visibilització correcta del llibre en valencià i són absolutament necessaris", manifesta Domínguez.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Mor "de pena" als 56 anys la historietista i cineasta Marjane Satrapi, autora de 'Persèpolis']]> L'artista francorianana Marjane Satrapi, mundialment coneguda pel còmic i la pel·lícula Persèpolis, ha mort als 56 anys, segons ha informat este dijous el seu entorn. "Marjane Satrapi ha mort de tristesa poc més d'un any després de la defunció de Mattias Ripa, l'espòs i amor de la seua vida", assenyala un comunicat de la família citat per mitjans locals, així com amics en declaracions a France Info.

Creadora d'historietes, cineasta, dibuixant, pintora i escriptora, Satrapi, nascuda a la ciutat iraniana de Rasht (1969), va aconseguir la fama internacional amb Persèpolis, una autobiografia gràfica de quatre toms publicada a partir del 2000. L'obra, considerada per molts una de les millors novel·les gràfiques mai publicades, relata la seua infància al país durant la Revolució Islàmica que, el 1979, va fer fora el xa de Pèrsia i portar al poder l'aiatol·là Khomeini. El còmic, guanyador de diversos premis —incloent-hi l'Angoulême Coup de Coeur al millor autor revelació del Festival d'Angulema—, va ser adaptat al cinema el 2007, convertit en una pel·lícula d'animació que va codirigir ella mateixa junt amb Vincent Paronnaud.

La família de Satrapi, acomodada i progressista, simpatitzava inicialment amb la revolució, però a mesura que es va radicalitzar cap a preceptes extrems de l'islam se'n van allunyar. El 1983, els progenitors decidiren enviar-la a Viena perquè acabara els estudis al Liceu Francés. Més tard va tornar a Teheran, però es va mudar a França definitivament el 1994, on ha residit des d'aleshores.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un vol cancel·lat, una ruptura i l'Argentina: el nou viatge de Paco Roca amb el còmic més personal]]> Un vol cancel·lat, una habitació d'hotel i moltes hores per a pensar. Eixe és el punt de partida d’El viaje, el nou treball de l'il·lustrador i historicista valencià Paco Roca, presentat este dissabte al Loco Club de València davant de desenes de lectors.

La novel·la gràfica seguix la història de Fran, un home que queda atrapat a l'Argentina després que li anul·len el vol de tornada a Espanya. El que inicialment sembla un contratemps acaba convertint-se en un recorregut íntim pels records, els dubtes i les preguntes que sorgixen després del final d'una relació de parella.

"Comença amb molts dubtes. De si és possible les relacions en parella per a tota una vida, què hi busquem, en quin moment les coses es torcen i no hi ha marxa arrere", explica l'autor, Paco Roca.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El borrianenc Josep Palomero guanya l’Enric Valor amb una novel·la a mig camí entre el segle I i la Guerra Civil]]> A mig camí entre una vila romana del segle I i els trajectes d’un aviador que portava saques de correu des de Tolosa fins a Tànger durant la Guerra Civil, Josep Palomero ha creat la novel·la guanyadora del Premi Enric Valor que convoca la Diputació d’Alacant, segons ha fet públic l'organisme este dijous. L'escriptor i lingüista borrianenc rebrà el guardó a Castalla (Alcoià), localitat natal del mestre de les rondalles que dona nom al premi.

L’aviador de la República, al llarg dels trenta capítols, alterna episodis que transcorren en la vila romana del segle I on es fabricava el gàrum, una salsa preparada amb vísceres fermentades de peix, amb uns altres episodis localitzats en el segle XX i que estan protagonitzats per aviadors de la línia aèria postal Latécoère. Els pilots portaven saques de correu des de Tolosa fins a Tànger i feien escala als aeròdroms de Barcelona, Alacant i Màlaga, segons apunten fonts de l’entitat que convoca el premi.

Durant la Guerra Civil espanyola, un d'estos pilots, Valentín Tellols, nebot i hereu de la propietat que va ocupar l’antiga vila romana, és reclutat i, com a aviador de la República, duu a terme diverses missions de combat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Mafalda, Pumby i la família Cebolleta fan el salt del còmic a les parets de València]]> Pumby, Zipi y Zape, el Capitán Trueno o la família Cebolleta són alguns dels personatges que eixiran a l’encontre dels vianants en els carrers de València. Seran els protagonistes d’una ruta dels personatges de còmic més icònics que impulsarà l’Ajuntament per a posar en valor este gènere, però també els dibuixants valencians i nacionals que l’han cultivat.

Dins d’este projecte, els personatges de còmic més reconeguts de les últimes dècades prendran, a través de murals, les parets mitgeres que queden visibles des del carrer. Una ruta que ha comptat amb l’assessorament de la càtedra d’Estudis del Còmic de la Universitat de València, els recorrerà.

L'Ajuntament ja té localitzades al voltant de deu mitgeres al centre de la ciutat, la majoria de titularitat privada, i ha iniciat contactes amb les comunitats de propietaris per a explicar-los la intervenció i sol·licitar les autoritzacions necessàries.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Fira del Llibre de València tanca amb una gran afluència i previsions de superar el milió d’euros en vendes]]> La 61a edició de la Fira del Llibre de València ha tancat este diumenge als Jardins de Vivers amb una gran afluència de públic en l’última jornada i unes primeres estimacions que apunten a més d’un milió d’euros en vendes; unes xifres similars a les de l’any passat.

El bon oratge i el caràcter festiu de la jornada han omplit els corredors del recinte en el dia de clausura d’una edició marcada per la pluja durant diverses jornades. Tot i això, des de l’organització valoren positivament el desenvolupament de la fira.

El director de la Fira del Llibre de València, Pau Pertegaz, ha explicat en À Punt que “ha sigut una fira marcada un poquet pels tres dies que ens ha plogut”, motiu pel qual considera que no es podrà parlar “d’una fira de rècords”. No obstant això, ha destacat que “totes les llibreries i tots els expositors” els han traslladat que “les vendes han anat molt bé” i que probablement tornaran a situar-se “per damunt del milió d’euros”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Mig segle fent cultura des de Xàtiva: la llibreria La Costera celebra cinquanta anys]]> Fa cinquanta anys, la Llibreria La Costera obria les portes al centre de Xàtiva amb una idea senzilla: acostar la lectura i la cultura a la ciutat. Hui, mig segle després, s’ha convertit en tot un referent cultural per a la capital de la Costera i per als municipis de l’entorn. “Ve molta gent de Xàtiva i dels voltants”, explica Celia Serano, encarregada de la llibreria.

Nascuda el 8 de maig del 1976, impulsada per Carles Sánchez i Cristina Poveda, la llibreria va patir un episodi especialment dur als pocs mesos d’obrir. Un atemptat amb bomba, atribuït al Comando Hitler, va causar importants destrosses materials al primer local, situat al carrer Pere IV.

Lluny de frenar el projecte, aquell colp va reforçar la voluntat de convertir la llibreria en molt més que un negoci. Hui és també un espai de trobada social i cultural, amb clubs de lectura, contacontes, presentacions literàries i activitats amb especial protagonisme dels autors locals.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Fira del Llibre de València cancel·la l'activitat este dissabte de matí per les pluges]]> La Fira del Llibre de València ha cancel·lat l'activitat el matí d'este dissabte a causa de les pluges i estarà tancada fins a les 17:00 h, segons ha anunciat l'organització en un missatge publicat en xarxes socials.

Cal recordar que l'Agència Estatal de Meteorologia ha activat l'avís groc per pluges i tempestes per a dissabte. En concret, l'alerta s'estén per tot el litoral de València, així com l'interior sud de València.

L'avís groc s'ha decretat entre les 09:00 h i les 16:00 h a València. Les precipitacions seran d'intensitat forta i poden acumular 20 l/m² en una hora.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Leïla Slimani rep el Premi Internacional de la Fira del Llibre de València]]> La Fira del Llibre de València ha viscut este dimecres un dels actes més esperats, el lliurament del Premi Internacional 2026 a l'escriptora Leïla Slimani. En l'acte, Slimani ha mantingut una conversa amb l'escriptora valenciana Raquel Ricart, guardonada amb el Premi de la Fira de l'any passat.

L'autora francmarroquina va nàixer al Marroc i el 2016 va rebre el premi més prestigiós de les lletres franceses, el Goncourt, per l'obra Una dolça cançó, traduïda a més de quaranta idiomes. L'obra, que ha tingut un notable èxit comercial, aborda alguns dels temes centrals de l'autora, com els prejudicis de classe i origen, les dinàmiques de poder dins de les famílies, el poder de l'amor i l'educació o la violència latent en la societat.

Amb la trilogia El país de los otros, Slimani s’ha consolidat com una de les grans escriptores del moment internacional. Una obra qualificada com a magistral inspirada en la seua família i ambientada en la història recent del Regne del Marroc, que aborda la condició social de la dona i les contradiccions de la societat marroquina. Després d'El país de los otros, que dona títol al primer volum, la trilogia continua amb Minarnos bailar i conclou amb Me llevaré el fuego.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Cinc llibreries independents s'estrenen a la Fira del Llibre de València]]> Primer cap de setmana amb la Fira del Llibre de València a ple rendiment. El cel es presentava rúfol estos dies, però el contratemps no s'ha fet notar en l'afluència de públic, que ha omplit els carrers dels Jardins de Vivers, on cada any se celebra la fira. Enguany la cita ha tingut un 10% més d'expositors, entre els quals hi havia cinc llibreries independents que hi participen per primera vegada i ens confessen que viuen l'experiència amb il·lusió, però també amb una mica de vertigen.

Una és La Llibreria de Campanar, al barri del qual porta el nom, que va obrir fa només quatre mesos de la mà dos metges enamorats dels llibres. "La il·lusió de ser llibreter també és la il·lusió de participar en la Fira del Llibre i al mes d'obrir vam apuntar-nos a la fira", explica el llibreter Carlos Vaqué. També es mostra optimista després dels primers mesos de vida i assegura que el barri els està acollint molt bé. Inclús s'han acostat veïns i veïnes a vore'ls a la fira.

Un ltra de les nouvingudes és Terramar Llibreria, ubicada al carrer de Josep Benlliure, al Canyamelar. "És una llibreria generalista, tenim un poquet de tot. L'única cosa, que hi ha alguna secció un poquet més especial, com l'esotèrica", apunta la llibretera María José Gracia.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Fira del Llibre supera la pluja, que només provoca algun retard en presentacions i firmes]]> La pluja que ha caigut hui al migdia a València no ha aigualit la segona jornada de la 61a Fira del Llibre, que presenta enguany una edició de rècord amb 105 expositors que ocupen 142 casetes, un 10 % més que en el 2025. Només han patit xicotets retards les presentacions i firmes d'autors com Luna Miguel, Antonio Mercero, Cristina Monge o Juan Francisco Ferrándiz.

De fet, la pluja no ha impedit que es formen cues en casetes com en la del creador de contingut digital Iker Unzu, segons ha informat l'organització en un comunicat.

Al migdia, més d'un centenar de seguidors i seguidores esperaven la jove escriptora Emma Gil. L'autora assegura que se sent "desbordada". "Jo els ho agraïsc moltíssim. No m'ho esperava, i menys amb un dia com el de hui, amb la pluja, així que estic superagraïda amb les meues xiquetes que estan ací esperant", afirma.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Arranca una Fira del Llibre amb rècord d’expositors i la mirada posada al cel]]> Més d’un centenar d’expositors, 142 casetes i fins a 1.700 activitats en 11 dies. Són algunes de les xifres que concentren els més de 5.500 metres dels jardins de Vivers dedicats a les lletres, en l’edició que fa 61 de la Fira del Llibre de València, que s’ha inaugurat este dijous.

Fins al 10 de maig, pel recinte de Vivers passaran uns 600 escriptors, milers de clients i 4.000 escolars per a participar en les activitats de foment lector. Arranca una fira de rècord, amb un 10% més d’expositors, que mira de reüll al cel davant de la inestabilitat dels pròxims dies. Si acompanya l’oratge, el Gremi de Llibrers estima que es mourà un milió d’euros de volum de negoci.

La segona fira del sector més important d’Espanya reunix enguany 105 expositors, que ocupen 142 casetes. Es tracta, com va reconéixer el president del Gremi de Llibrers de València en À Punt, d’unes xifres rècord. La xifra de casetes i expositors, entre els quals hi ha fonamentalment llibreries independents, però també públiques, cadenes de llibreries i distribuïdores, és la major de la història de la Fira del Llibre.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L’escriptor Salva Alemany dona este dimecres el tir d’eixida al festival Alacant Noir]]> La novel·la negra pren protagonisme a Alacant des d’este dimecres. La ciutat acull una nova edició, la quinta, del festival Alacant Noir, que acostarà als aficionats a la literatura policíaca els autors que cultiven este gènere. L’encarregat d’inaugurar l’edició d’enguany és Salva Alemany, que conversarà a partir de les 19:00 hores amb els lectors en la llibreria 80 Mundos.

Durant la trobada, l’autor conversarà amb els assistents sobre la seua obra, el panorama actual de la novel·la negra i els nous camins del gènere. La cita, a més, serà el “punt de partida” del festival Alacant Noir, que busca consolidar-se com “una de les referències culturals imprescindibles per als amants del noir a la província”, com han assenyalat els organitzadors.

Salva Alemany serà l’encarregat d’obrir estes converses. Alemany és autor de títols com La suerte no existe, Éire o Lapsus. La seua última novel·la és Hotel California. Com apunten des de l’organització, la trajectòria d’este escriptor està marcada per “l’exploració dels marges, la tensió narrativa i una mirada esmolada sobre la condició humana”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Fira del Llibre de València comptarà amb rècord d’expositors i més de 1.700 activitats]]> La Fira del Llibre de València prepara una nova edició que consolida el seu pes com a principal esdeveniment literari del territori valencià. La 61a edició se celebra als Jardins del Real del 30 d'abril fins al 10 de maig i ho fa amb xifres rècord: 105 expositors i 142 casetes en un recinte de 5.500 metres quadrats.

Organitzada pel Gremi de Llibrers de València i la Fundació Fira del Llibre, la cita es considera la segona fira del llibre més important de l’Estat, tant pel volum comercial com per la programació cultural, amb l’objectiu de fomentar la lectura i acostar els llibres a la ciutadania.

Durant deu dies, llibreries, editorials i institucions exposaran les novetats literàries, amb la presència de destacats autors i autores com Luis García Montero, Carme Riera, Martí Domínguez o Eva Baltasar, entre molts altres. A més, el programa inclou presentacions, signatures, conferències, tallers i activitats per a tots els públics, fins a superar les 1.700 propostes.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Senda del Poeta Miguel Hernández comença amb polèmica per la retirada del finançament per part de la Generalitat]]> Desenes de persones seguixen des d’este divendres i fins diumenge els passos de Miguel Hernández a través dels llocs que van marcar la vida de l'escriptor —Orihuela, Albatera i Elx—, la coneguda com a Senda del Poeta. Esta ruta turística i cultural es recorre enguany marcada per la polèmica, donat que l’Institut Valencià de la Joventut, l’IVAJ, ha retirat el suport econòmic que destinava a esta activitat argumentant que el sender ha perdut “l’homologació per falta de manteniment”. Davant d'esta falta de suport econòmic de la Generalitat, el Ministeri de Cultura ha aportat 40.000 euros perquè es puga organitzar la ruta commemorativa.

Arran de la situació, l’Associació d’Amics de Miguel Hernández i la Fundació Cultural han assumit enguany la preparació de la Senda del Poeta. “És una edició diferent, perquè és la trigèsima i, sobretot, perquè suposa reivindicar la figura de Miguel Hernández no sols per al Baix Segura, sinó per a la Comunitat Valenciana”, afirmava Aitor Larrabide, director de la Fundació Cultural Miguel Hernández, a l’inici de l’itinerari.

A més, estes entitats tenien un motiu afegit enguany: la mort, el febrer, de Paco Esteve, alma mater d’esta activitat ludicocultural. Així, segons reconeixen en el web de la fundació, davant de la falta d’iniciativa de l’IVAJ enguany, la Fundació Cultural Miguel Hernández va acceptar “el compromís d’organitzar l’edició d’este any tan especial”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Una cita a cegues: la proposta d’una cafeteria de València per al dia del llibre]]> Una cafeteria de València celebra este dijous 23 d’abril, dia del llibre, amb una proposta diferent. La proposta de Clem Café, a València, consistix en un café, una cita a cegues amb un llibre i temps per a parar.

L'objectiu de la cafeteria és que la clientela aconseguisca parar un moment, llegir sense pressa. Que la gent entre a la cafeteria, trie per intuïció i es quede. Llegir amb un café com a part de l'experiència.  

Cada exemplar està embolicat i només s’avança una pista, el gènere. Entre les propostes hi ha de tot: narrativa, clàssics, thriller o romàntics. Lectures pensades per a acompanyar el café. “Si ja tens el llibre pots intercanviar-lo amb algú que estiga a la cafeteria o anar a la llibreria del barri i canviar-lo allí”, assegura una de les clientes. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Una llibreria japonesa amb un sol llibre a la setmana desafia la sobreproducció editorial]]> Una llibreria de Tòquio ha convertit la restricció en la seua senya d’identitat: només exposa un llibre a la setmana. Es tracta de la llibreria Morioka Shoten, un projecte que trenca amb el model habitual de novetats i supervendes i que qüestiona la sobreproducció editorial. El Japó publica prop de 80.000 llibres a l’any, més de 200 cada dia, en un mercat on només una part reduïda aconseguix gran visibilitat. Una situació que també es reproduïx en altres països com Espanya, on quasi la meitat dels títols publicats no arriben a vendre cap exemplar en el seu primer any.

“Vaig pensar que si només hi havia un llibre, no necessitava res més”, explica el propietari, Yoshiyuki Morioka, encarregat de triar cada setmana l’obra protagonista.

Sota el lema “issatsu, isshitsu” (una habitació, un sol llibre), l’establiment dedica tot l’espai, la decoració i les activitats a una única lectura setmanal, que s’acompanya de xarrades i trobades amb lectors.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El president del Gremi de Llibrers de València: “El sector està sa a la Comunitat Valenciana; tenim cinc noves llibreries, la majoria de barri”]]> “El sector de llibre a la Comunitat Valenciana està sa; de fet, l’informe del Gremi de Llibrers revela que en l’últim curs tenim cinc noves altes de llibreries, la majoria llibreries de barri, i en uns temps en què el xicotet comerç es veu envaït per les grans superfícies, el sector de les llibreries està fort”. És l’estat de salut que presenta un sector que este dijous viu el seu dia gran, el Dia del Llibre, a ulls del president del Gremi de Llibrers de València, Juan Pedro Font de Mora.

Paral·lelament a la venda de llibres, tampoc va malament l’hàbit lector, encara que el sector troba un mur encara pendent de tombar: l’abandonament d’este hàbit en l’adolescència. Els informes revelen que els xiquets i els adolescents lligen, encara que en esta etapa és moltes vegades crítica perquè és quan molts lectors abandonen l’hàbit, com ha explicat Font de Mora.

“Hi ha un sector, el dels adolescents, que deixa de llegir. És la barrera que hem de trencar i, en canvi, hi ha un món d’escriptors que escriu per a ells i que per a ells [els adolescents] esta gent són els seus ídols. De fet, en la Fira del Llibre, les cues més llargues sempre són les dels escriptors que escriuen per a la gent jove”, exposava el president del Gremi de Llibrers de València durant la intervenció, este dijous, en Les notícies del matí.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'obra d'Enric Valor travessa fronteres: les ‘Rondalles Valencianes’ es publiquen en anglés]]> Pocs dies abans del Dia del Llibre, el món editorial valencià celebra una fita inèdita: les Rondalles Valencianes d'Enric Valor ja es poden llegir en anglés. Sota el títol Valencian Folktales, l'obra del gramàtic i literat de Castalla arriba als lectors anglòfons en tres volums que recullen els contes populars que Valor va recopilar i literaturitzar al llarg de la vida.

Els responsables de la traducció són Maria Lluïsa Gea, neta de l'escriptor, i Paul Scott Derrick, ambdós docents universitaris i parella sentimental. El projecte ha requerit més de dos anys de treball i ha suposat per a Gea un retrobament íntim amb la figura del seu avi. "Ha sigut un retrobament amb el meu avi, en l'edat madura, i també fer-li un homenatge, honrar la seua memòria", ha explicat la traductora.

Un dels principals reptes del procés ha sigut preservar l'humor i la gràcia presents en els textos originals. Scott Derrick ha subratllat la dificultat de trobar equivalències en anglés per als jocs lingüístics propis del valencià: "Moltes de les rondalles tenen molta gràcia i és molt interessant buscar la manera de dir-ho en anglés". Els traductors han adaptat girs i expressions sense adulterar l'esperit autèntic dels relats, respectant alhora les particularitats lèxiques de la geografia valenciana.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Una ruta literària recorre València a través de l''Arròs i tartana' de Blasco Ibáñez]]> "Arròs i tartana, casaca a la moda, i rode la bola a la valenciana". Esta frase popularitzada per Vicente Blasco Ibáñez ha tornat a cobrar vida este diumenge en la ruta literària realitzada al centre de València que visita els escenaris que el nostre escriptor més universal va immortalitzar en multitud de novel·les.

L’itinerari, que pren com a fil conductor una de les obres més celebrades de Blasco Ibáñez, Arròs i tartana, ha començat als peus de les Torres dels Serrans, un dels punts descrits detalladament en les pàgines de la novel·la. Durant el recorregut, els participants evoquen una ciutat marcada per desigualtats socials, tal com reflectix el relat literari, que parlava d’una València de misèria.

Alguns assistents recorden també l’adaptació televisiva del 2003, que recreava estos mateixos espais i la vida quotidiana als carrers de l’època. La ruta destaca la dimensió crítica de l’obra de Blasco Ibáñez, que retrata els conflictes socials del moment. En este sentit, l’educadora de la Casa Museu Blasco Ibáñez, Laura Acosta, destaca que la lectura ens porta a conéixer "una societat molt diferent de la que descrivien altres artistes del segle XIX, una València més pessimista”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Geografia i Història en clau local i valenciana: Andana Editorial crea el primer llibre didàctic amb continguts d’À Punt]]> Andana és la primera editorial valenciana que publica un llibre de text de Geografia i Història fet en valencià i amb una mirada didàctica innovadora: explicar el món a partir de la realitat més pròxima. Per a fer-ho, utilitza com a suport continguts informatius elaborats per À Punt.

En una aula de primer de secundària, l’alumnat treballa amb un reportatge de La via verda, un programa d’À Punt. El vídeo forma part del nou material educatiu i servix com a punt de partida per a introduir conceptes.

David Pous, professor de l’IES Joan Fuster de Sollana i coordinador del projecte, explica que “mostrem la notícia d’À Punt, treballem sobre esta notícia i desenvolupem activitats de coneixement previ”. Una de les seues alumnes, Mar Prats, reconeix que “amb un vídeo, ho veus i tens més idea”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Llotja de la Seda protagonitza l’última novel·la de Juan Francisco Ferrándiz]]> La Llotja de la Seda, temple de mercaders, s'alça imponent, símbol de la riquesa de la València del segle d'or. Entre les seues pedres batega una història. És el fil que guia La Llotja de la Seda, l'última novel·la de Juan Francisco Ferrándiz, que ha estat dos anys investigant este edifici històric i afirma que “més enllà de la història de la novel·la, en el llibre es descobrix el secret de la llotja”.

Una història d'intrigues i poder durant l'esplendor del segle d'or, quan la ciutat es convertia en l'epicentre comercial del Mediterrani. En declaracions a À Punt, Ferrándiz explica que l'obra permet “realment” viatjar al segle XV mitjançant una història que té un poc de tot: romanç, misteris, crims, casos de corrupció… sempre seguint el procés constructiu de la llotja i tots els avatars que va viure València en eixa època.

El llibre també reivindica el llegat i el patrimoni valencià i fa valdre este edifici gòtic civil “pensat per als hòmens i no per a Déu, però que malgrat això és un temple i un portal al més enllà”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Localitzen un llibre del segle XVII del Col·legi de l’Art Major de la Seda en eixir a la venda per quasi 72.000 euros]]> Un llibre escrit a mà el segle XVII del Col·legi de l’Art Major de la Seda de València, que conté les ordenances del Gremi de Velluters, normes que va firmar el 1479. És la valuosa troballa que ha fet la policia de la Generalitat durant les tasques rutinàries de control, inspecció i protecció dels béns culturals. El propietari actual tractava de vendre este document històric per 71.900 euros.

El venedor desconeixia l’origen d’este llibre i va al·legar que el va comprar son pare en els anys setanta del segle passat. La investigació va revelar que el pare del venedor actual, qui publicitava el llibre com “un important manuscrit del gremi de la seda”, va fer una microfilmació del llibre en el Servici Nacional de Conservació de Microfilmació Documental i Bibliogràfica, sense que això repercutira en la seua inclusió en un inventari administratiu de protecció cultural.

Per la seua banda, els responsables de l’arxiu del Col·legi de l’Art Major de la Seda han identificat el manuscrit com a procedent dels seus fons. En concret, han comprovat que l’exemplar estava el 1907 inclòs en l’inventari de llibres i béns de la seua biblioteca, però en l’inventari del 1909 ja no hi constava.

Continua llegint-ho en el web

]]>