<![CDATA[À Punt - Articles]]> 10 <![CDATA[À Punt - Articles]]> <![CDATA[Un estudi valencià sobre el paper dels aiguamolls en la lluita climàtica rep un premi LIFE de la Unió Europea]]> Una candidatura valenciana ha sigut reconeguda enguany amb un dels prestigiosos Premis LIFE de la Unió Europea, que celebren el seu vinté aniversari. El projecte Wetlands4Climate, en què participen la Universitat de València i la Fundació Global Nature, ha resultat guanyador en la modalitat d’acció pel clima; un guardó que reconeix iniciatives innovadores en la lluita contra el canvi climàtic i la protecció del medi ambient.

El treball d’investigació analitza la relació entre les zones humides i les emissions de gasos d’efecte hivernacle, amb l’objectiu d’entendre millor el paper dels aiguamolls en la regulació climàtica. Els resultats han permés confirmar que les zones humides en bon estat de conservació contribuïxen a mitigar els efectes del canvi climàtic, ja que actuen com a embornals de carboni i generen un efecte de refredament sobre l’entorn.

El projecte s’ha desenvolupat en diverses zones humides valencianes, convertides en laboratoris naturals on els equips científics han pogut estudiar com la recuperació i preservació d’estos ecosistemes pot ajudar a reduir l’impacte ambiental i reforçar les estratègies de mitigació climàtica.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El centre de divulgació astronòmica Galáctica, un dels punts privilegiats per vore l'eclipsi solar d'agost]]> Este mes d'agost podrem vore un eclipsi de sol total, un fenomen que no es produïa a la península Ibèrica des de l'any 1912. Cal destacar que la província de Castelló serà un punt privilegiat per a vore'l, perquè quedarà totalment a les fosques per uns moments durant el dia. Els eclipsis són esdeveniments que mouen milions d'aficionats interessats a seguir-los, i així s'espera que ocórrega el pròxim agost.

Un espai especialment ideat per a seguir estos fenòmens astronòmics i que queda molt a prop, és Galáctica, un centre de divulgació astronòmica situat a la localitat d'Arcos de las Salinas, a Terol. Este centre va nàixer amb l'objectiu de difondre la ciència que es fa des del Cefca (Centre d'Estudis de Física del Cosmos d'Aragó) i des de l'Observatori Astrofísic de Javalambre.

Javier Cenarro, director del Centre d'Estudis de Física del Cosmos d'Aragó, ha explicat a l'equip de La via verda que l'observatori porta en marxa "grans projectes de cartografia del cel i entre els seus objectius es troba conéixer la importància de l'energia fosca". Des de les seues instal·lacions repten els visitants a vore el Quintet de Stephan (un grup de cinc galàxies ubicat a la constel·lació de Pegàs) i viatjar fins als 290 milions d'any llum. "Això significa que eixa llum va emprendre el seu viatge des d'aquelles galàxies fins a nosaltres abans que existiren els dinosaures", ha explicat Nacho Pérez, coordinador de Galáctica.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Científics i periodistes es preparen per a contar a la ciutadania l'eclipsi solar total del 12 d'agost de 2026]]> El 12 d'agost de 2026 s'espera un eclipsi solar total que, segons els experts, no s'ha vist des de principis del segle XX. Serà el primer dels tres que hi haurà en els pròxims tres anys. Javier Cenarro, director del Centre d'Estudi de Física del Cosmos d'Aragó, ha explicat a un equip de La via verda que després de l'eclipsi d'agost, "vindrà un segon eclipsi solar que també serà total, i es vorà en gener de 2027, més visible a la zona del mar d'Alborán; i en 2028 hi haurà un tercer eclipsi, de tipus anular, que afectarà més la zona interior de la península". Este últim no serà possible vore'l sense ulleres especials d'eclipsi, ha dit.

Cenarro ha recalcat que les províncies de Terol i Castelló estan d'enhorabona, perquè el 100% del territori podrà vore tant l'eclipsi total d'agost de 2026 com l'eclipsi anular del 2028".

Pel que fa al primer dels eclipsis, el que es vorà a l'estiu: "s'esperen milions de visitants, i tindrà un impacte considerable durant l'època d'estiu", ha dit el director del Centre d'Estudi de Física del Cosmos d'Aragó.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Barri a barri i amb molta cura de la població d’abelles: així s'obté la mel urbana de València]]> A València es produïx mel per barris. Cada barri té la seua mel i la seua singularitat. Hi ha mel del Grau, de Patraix, de Vivers, Natzaret... i d'un a l'altre canvia molt. L’equip de La via verda ha acompanyat Germán de Huertas, cap de la secció del Servici de Parcs i Jardins i Toni Fernández, apicultor municipal, als ruscos dels Jardins del Real, per a conéixer com està la collita de mel d’enguany. Una mel municipal que no es ven, i es dona gratuïtament al veïnat, als col·legis i a associacions.

Germán de Huertas ha dit que “la ciutat per a les abelles és un refugi” perquè tenen tot el que necessiten i passen tot el temps produint mel. “Per a les abelles urbanes no hi ha vacances. Elles sempre tenen treball”. L’Ajuntament de València disposa de sis punts i un total de 26 ruscos. Cada any, es produïxen vora uns 600 quilos de mel urbana.

L’apicultor municipal Toni Fernández ha explicat que en acabar la primavera i començar l'estiu fan el primer tall de mel. "En arribar juliol jo aprofite per a envasar la mel amb el ventilador i estar fresquet”. Este apicultor ha explicat que la collita sol ser molt estable. "Si tu tens ben cuidades les abelles, no tens pesticides, no tenen problemes de sequera i ací (a la ciutat de València) les tenim molt ben cuidades, fan mel per castic".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Lucia Almagro, biotecnòloga, explica la causa de la "diarrea de viatger"]]> La diarrea del viatger —també coneguda com a síndrome del turista— és una condició gastrointestinal que es manifesta quan estem de viatge o quan tornem. Es produeix principalment per consumir aliments poc cuinats o crus. Com ha explicat Lucía Almagro, biotecnòloga i divulgadora científica, en el seu espai de La via verda, este quadre clínic no es produeix per ingerir menjar en condicions dubtoses. Segons la investigadora, "quan viatgem a altres països tot canvia: el clima, l'entorn, el menjar. Tot ens afecta, però el que també pot canviar és la nostra microbiota".

Es tracta d'eixe conjunt de microorganismes amb què convivim —bacteris, fongs i virus— i que són necessaris per a tindre una bona salut. Tal com afirma Almagro, la microbiota està present a la pell, els ulls i la boca, "però quan viatgem, una microbiota molt important és la intestinal, l'encarregada de fer la digestió i d'aportar-nos nutrients". Així doncs, què ocorre quan viatgem? La nostra microbiota no s'adapta fàcilment al nou menjar ni a les noves conductes d'higiene, i és aleshores quan patim la coneguda "diarrea de viatger" o "síndrome del turista".

És important saber que este procés no passa perquè el menjar estiga en mal estat, sinó perquè, moltes vegades, el cos no té els bacteris necessaris per a digerir nous aliments. Eixa és la raó per la qual els habitants del lloc on viatgem fan millor la digestió, perquè estan acostumats a eixe menjar. I què podem fer per a evitar-ho? Mantindre una bona alimentació i un bon estil de vida per a cuidar la microbiota i evitar desequilibris. Una bona microbiota també ajuda el sistema immunitari a lluitar contra els bacteris que el cos no necessita o que són perjudicials.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Com i on trobar espàrrecs silvestres: consells de dos aficionats]]> Des de finals de febrer fins a finals d’abril és temporada de buscar espàrrecs. I com que quan plou tornen a eixir, la temporada pot allargar-se fins a juny. Són verdura de primavera. Això sí, cal estar molt atent a les pluges i en ploure eixir a arreplegar-los de seguida, perquè si no es fan durs i malbé. Ni el fred ni la calor els proven. Si fa massa fred, tarden a eixir. Si fa calor, s'assequen abans. 

Anem a Altura (Alt Palància) a acompanyar dos buscadors d'espàrrecs, José Sánchez i Salva Benaches, dos vertaders aficionats a eixir a fer espàrrecs silvestres. Amb l'ajuda i insistència de Marta Sánchez i José García, de l’equip de La via verda, estos dos enamorats dels brots tendres han revelat els seus secrets, eixos que no conten a ningú. Seguir els seus consells afavorirà que l’eixida al camp siga tot un èxit i trobem molts brots joves i tendres d'esta planta anomenada Asparagus officinalis, popularment coneguda com a esparreguera. 

En primer lloc, s’ha de saber com és la planta de l’esparreguera i buscar-la, per tant, no s'ha de començar buscant els brots. Una vegada detectada la planta, s'ha de buscar amb molta atenció per dins i al seu voltant. Els brots verds poden estar amagats, encara que de vegades també sobreïxen per la planta i ho deixen fàcil.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Arròs al forn de vigília, vidu o de dejuni: un grup de cuiners d'Alaquàs recupera este plat tradicional]]> Un grup de restauradors d'Alaquàs treballa per a recuperar la tradició de cuinar un arròs que era molt popular entre la població, però moltes persones hui dia ni coneixen ni han tastat. Parlem de l'arròs al forn de vigília, de dejuni o també arròs vidu. És fàcil d'endevinar, el seu nom es deu al fet que no porta ni carn ni peix. Això sí, proteïnes no li falten, les aporten els cigrons, ingredient fonamental. Per eixa raó, era una recepta molt profitosa durant els dies de Quaresma i també en la Setmana Santa.

L'equip de La via verda ha entrevistat el xef del restaurant La sequieta, Sebastián Romero, que ens ha detallat els ingredients, tots de proximitat, i també l'elaboració. Sols necessita: creïlla, alls, arròs, cigrons, tomaca, caldo de verdures, caldo de cigrons, pimentó dolç, safrà i oli d'oliva. Algunes famílies per a donar-li més sabor incloïen una picada d'ametla, all i julivert.

Quan Joan Miquel Llopis, el redactor de La via verda, s'ha sorprés pel caldo de cigrons, Sebastián Romero ha contestat amb contundència que, en este plat, "el cigró equival a la proteïna".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Coneix els secrets del cultiu de la tòfona, l'or negre que naix a l'Alt Palància]]> La tòfona negra, considerada l'or negre de la cuina, és un ingredient preuat per l'aroma i sabor excepcionals. No obstant això, el cultiu continua sent una incògnita per a molts. Al Toro, un municipi situat a l'Alt Palància, es treballa des de fa anys en el conreu de la tòfona, un món molt interessant i desconegut. L'equip de La via verda ha entrevistat Eliseo Palomar, de l'empresa Viveros Alto Palancia, i la seua filla, Isabel.

El primer pas és la micorrizació, un procés que consisteix a posar les espores de la tòfona en contacte amb les arrels de les plantes. Palomar explica que necessita una cura molt precisa perquè l’espora s’agafe a l’arrel i inocule la planta. "Una vegada la planta està inoculada, es trasllada al camp on es cria com qualsevol altre arbre". No necessita una gran quantitat d'aigua, però és essencial un equilibri hídric per a assegurar que la micorriza es desenvolupe correctament.

Perquè una tòfona prospere, necessita un entorn equilibrat: fred, sol i una aportació d'aigua constant, especialment en anys de sequera. La terra ha de mantindre una humitat adequada, per la qual cosa s'utilitzen sondes per a controlar el nivell d'humitat a 10 i 20 centímetres de profunditat. Pel que fa a la varietat d'arbre, Eliseo ha dit que: “el 80% ho fem d'alzina micorrizada i de carrasca. La tòfona també es cria en roure, avellaner i coscolla, però la gent prefereix l'alzina, que és més d’esta zona i a més micorriza molt bé”. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El vincle entre la NASA i el Prat de Cabanes-Torreblanca: una col·laboració pionera a Espanya]]> Els espais naturals de vegades exerceixen funcions que ni imaginem. Gràcies a un sistema instal·lat en el Prat de Cabanes-Torreblanca (Plana Alta), concretament un limnímetre —que és una regla dins de la llacuna que mesura el nivell d'aigua—, la ciutadania pot contribuir a les dades que arreplega la NASA per tot el planeta. La localitat, juntament amb Global Nature, s’adhereix al projecte LOCCS de la NASA per tal d'analitzar amb els seus satèl·lits i en col·laboració amb els veïns, els nivells del Prat.

Sònia Monferrer, de la Fundació Global Nature, ha explicat a l'equip de La via verda desplaçat fins allí, que el visitant una vegada en l'aiguamoll busca la regla de mesurament instal·lada a un punt de la llacuna, "anota el número que indica el nivell, per exemple 43, i a continuació envia un missatge per whatssap a la NASA". La NASA, d'esta manera, pot contrastar millor les imatges que arreplega un dels seus satèl·lits, el que periòdicament passa per damunt d'este paratge.

Les mostres ajuden el satèl·lit a relacionar el canvi climàtic amb el nivell de l'aigua de les zones humides. Però com que està a tanta distància, la precisió no és molt bona, per això es demana a la ciutadania que envien estes dades amb el nivell d'aigua.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Naix una nova beguda destil·lada elaborada amb llagostins de Vinaròs]]> Molt poques persones hauran sentit parlar del nou destil·lat de llagostí que han creat a Vinaròs. Es tracta d’una nova beguda elaborada amb marisc del Mediterrani, concretament amb llagostí, el producte estrela de la ciutat. El nou producte, a més incorpora taronja i timó. En La via verda han parlat amb Dolors Castell, de l’associació Vinaròs Gastronòmic, qui ha explicat que “la beguda és per a maridar-la, amb llagostins o també per a elaborar algun còctel”. 

La creació d’este nou producte culinari ha requerit més d’un any de treball, des de seleccionar la matèria primera fins a realitzar tasts del producte, ha dit Castell. Rubén Miralles, de l’Associació Vinaròs Gastronòmic, també ha parlat del producte: “No és el típic destil·lat que es pren a les postres; esta beguda marida en plats salats com és el cas del llagostí”.

I quan l’equip de La via verda li pregunta de què fa gust, Rubén Miralles respon: “fa gust de llagostí, llagostí i llagostí. Té 18 graus de volum d’alcohol i tot i que entra molt bé, cal beure molt poqueta quantitat per tractar-se d’un destil·lat, que és diferent d'un licor”. Amb este nou destil·lat, com explica Dolors Castell, ara queda en mans de cada cuiner o cuinera la decisió de quin ús creatiu donar-li.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'Aemet premia una de les observadores més veteranes: Concha, una veïna de Carrícola de 89 anys]]> Al Carrícola, al peu del Benicadell, viu Concha, una generosa veïna que des de fa quasi 64 anys ha estat dia rere dia mesurant la temperatura i la humitat de l’ambient. Ara que té vora 90 anys la seua il·lusió és continuar fent-ho, amb l’ajuda de la filla. La seua dedicació li ha valgut, ni més ni menys, que el Premi Nacional d'Observació d'Aemet.

A més a més Concha ha col·laborat amb els serveis de l’oratge de la televisió valenciana des que començaren les emissions. Fidel a la seua missió, cada dia ha traslladat les temperatures i les precipitacions als companys i companyes del departament de l'Oratge. Ha conegut tots els meteoròlegs, primer de Canal 9 i ara d’À Punt. Recorda quasi tots els noms, des de Vicent Gómez, Victòria Rosselló i Joan Carles Fortea, a Jordi Payà i ara Javi Miró. D’este últim diu: “És com si fora el meu fill”. 

Una representació d’Aemet, integrada pel delegat a la Comunitat Valenciana, Jorge Tamayo, i pel cap de climatologia, Jose Ángel Núñez, li han fet entrega del premi a sa casa, en nom de la presidència d’Aemet. També han visitat on guarda els aparells de mesura, i l’equip de La via verda ha pogut parlar amb la protagonista després de rebre el guardó.  

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Ni paella valenciana ni arròs a banda: la paella de fetge de bou desperta passions en xarxes]]> Parlar d’arròs o de paella és clau per a suscitar interés i, si ens referim als internautes de les xarxes socials, més encara. Mostrar imatges de paelles sempre genera un debat intens, també divertit. Si concretament parlem de "paella valenciana", el concepte genera curiositat i moltes persones també senten desconfiança i temor per si algú altera la tradicional paella valenciana. 

Dit açò, cal recordar que parlar de paella no sempre vol dir parlar de paella valenciana. Els cuiners i les cuineres valencianes ho saben. Ara bé, què pensa la gent quan sent parlar de cuinar arròs en el recipient anomenat paella? Què diuen quan es parla de cuinar arròs amb una recepta diferent de la tradicional paella valenciana? Advertim que, tot i que es tracte d’una recepta amb història i tradició, les crítiques no es fan esperar. Un bon exemple el tenim en una singular recepta de l'horta de València, un plant autòcton i amb molta història: la paella de fetge de bou.

La paella de fetge de bou destaca per la seua singularitat i per l’ús d’ingredients locals. Un dels productes que més destaca del plat per ser molt vistós és l’endívia blanca, també anomenada escarola. Hem parat atenció al que diuen els usuaris d’Instagram i TikTok en veure este ingredient voluminós damunt de la paella, que cal afegir en un moment concret del procés d’elaboració. De comentaris, n'hi ha per a tots els gustos. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La importància de recuperar els arxius arrasats per la dana: “una dona no podia heretar perquè no podia aportar la partida de casament”]]> Membres de l'Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació (IVCR+i) de la Conselleria de Cultura treballen en la recuperació de més de 2.200 llibres i més de 3.000 caixes d'arxius de les diferents poblacions afectades per la dana d'octubre del 2024. L'equip de La via verda ha entrevistat Gema Contreras, directora del l' IVCR+i, que ha parlat d’estos treballs de restauració que fan a les instal·lacions de Fira València. Es tracta d'uns documents que parlen de la història i les vides dels seus habitants i que ara estan recuperant experts en restauració de la Generalitat i d'altres institucions i voluntàries.

Gema Contreras ha explicat que treballen en este material sensible des del 12 de novembre: "Vam anar a buscar els materials i, a hores d'ara, continuem rebent nova documentació dels arxius més afectats". "Parlem d’arxius judicials, municipals i parroquials. El valor de tot açò és que ací està registrada la vida de totes les persones d’estos pobles. Ací estan des de les bodes civils als registres civils…".

La directora de l'IVCR+i, per a transmetre com són d'importants els materials amb els quals treballen, ha explicat que “l’altre dia ens demanava l’arxiver de Picanya que hi havia una pàgina d’un llibre que no podia obrir, i a una dona se li havia mort el marit i no podia heretar. Ell necessitava traure-li la partida del casament”. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Àguiles o falcons ajuden a controlar l'excés de coloms]]> La proliferació de coloms, tórtores i altres aus provoca molts problemes a les ciutats. A més de l'impacte en edificis, estos animals poden generar una amenaça de salut pública per les possibles malalties que transmeten.

Un dels sistemes més efectius per a controlar l'excés d'esta avifauna urbana és l'ús d'àguiles o falcons, que fan fugir la resta d'aus només deixant-se veure. Una efectivitat que han comprovat Nanci Bellido i Fèlix Tena en el programa La via verda.

Com és això d'anar passejant per la ciutat, alçar la vista i trobar-te una àguila? Evidentment, no és el més habitual, però si n'han vist, tampoc s'estranyen, perquè podríem dir que són com la Policia Local del cel.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els últims mestres teixidors alerten des de Bocairent que es pot perdre l'ofici]]> Li diuen Vicent Cabanes i és un dels últims mestres teixidors que queden a la Comunitat Valenciana. Pertany a una família de mestres teixidors activa en la confecció d'este producte, a la Vall d'Albaida, des del 1850. A ell li va passar la passió per teixir son pare Santiago Cabanes i de la seua mà van començar l'actual projecte. Vicent té ja 65 anys i el seu germà Valentí, també vinculat al negoci, en té 63 anys. En l'actualitat, ells són els responsables que al mercat encara hi haja mantes bocairentines artesanes, que és un dels vessants del seu negoci. Ara la preocupació és evitar que es perda este antic ofici garantia de qualitat del producte. 

Durant la visita que l’equip de La via verda ha fet al seu taller, ubicat a Bocairent, Vicent s’ha preguntat què passarà amb este ofici de generacions: “Ací tenim sis telers artesans, on acabaran?" En la seua opinió fa falta crear una escola tèxtil per a recuperar l'ofici de mestre teixidor. Ahí és quan Cabanes mira cap a la Conselleria d’Educació. “Cal ensenyar a les noves generacions no sols com dissenyar un teixit o com teixir-lo, també és fonamental com gestionar un negoci fonamentat en esta tradició, per tal que siga rendible. Cal continuar investigant en nous teixits lleugers, acords a la moda i útils per a les persones. És important ensenyar els joves com aplicar un taller artesà a un model de negoci actual perquè s’ha de posar de manifest que un taller artesà no només serveix per a fer producte artesà. Ací també innovem”.

Vicent Cabanes recorda que a Bocairent hi ha el Museu d’Oficis i Tradicions, però ell pensa que “eixa no és la solució, el que de veritat fa falta és una escola tèxtil”. Diu que al llarg dels anys “molta gent s’han acostat al seu taller, però després ningú concreta. Ací ha vingut gent de la UPV, de la Universitat d’Alacant...”. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Així és el tros de Sol, un meteorit de 4.600 milions d'anys que es conserva al Museu de la UV d'Història Natural]]> Al campus de Burjassot es troba el Museu de la Universitat de València d'Història Natural. Allí, l'equip de La Via Verda ha fet una singular troballa: un tros de Sol. És a dir, un meteorit que fa 4.600 milions d'anys formava part de l'estrela solar i que ningú sap com va arribar, fa més de 200 anys, a la ciutat de València. Actualment, el meteorit es pot visitar a este museu que enguany fa 525 anys.

Com ha explicat Ana García Forner, paleontòloga i actual directora del museu d'història natural, este espai en el seu origen arreplegava més de 500 anys de tradició naturalista de la universitat que van "permetre acumular material tant per a la docència com per a la investigació".

García Forrner ha explicat en La via verda un trist succés que va ocórrer durant la Segona República i pel qual el museu pràcticament va desaparéixer. "Venia gent de molts països a veure'l, però va haver-hi un incendi el 1932 i es va perdre pràcticament tota la col·lecció", ha explicat la paleontòloga. García Forner s'ha referit a l'incendi ocorregut durant la Segona República sent alcalde de València Vicente Alfaro. Un museu que, tot i les grans pèrdues que ha patit en la seua llarga vida, mereix una visita en conservar peces tan curioses com és el meteorit.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Nelo Soler, pescador de l’Albufera: “La gent del poble diem que els peixos miren caràcter, i que qui més pesca és perquè té bon caràcter"]]> Li diuen Manuel Soler, més conegut com a Nelo, i fins ahir era un pescador més de tots els que ixen a pescar dia rere dia a l'Albufera. Però el seu vídeo pescant enmig d'un banc de peixos l'ha tret de l'anonimat i l'ha convertit en popular en només 24 hores.

Tot va ocórrer dimecres, quan Nelo pescava a la llacuna. De sobte, en poc més d'un minut, va arreplegar 700 quilos de llisses. El màxim que la barca li permetia. La sorpresa va ser tan gran que en plena espectacular pluja de peixos, al voltant i també dins de la barca, exclamava una vegada i una altra: “Mira això! Quina animalada!". Furta el somriure de qui el sent en plena eufòria.

"La gent del poble diem que els peixos miren caràcter, i que qui més pesca és perquè té bon caràcter. Això és sort, també. Perquè trobar un banc de peixos així... Encara que per a mi ja és la tercera vegada. Hi ha pescadors al poble que no ho han vist mai de la vida", ha explicat Soler.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Acompanyem Ferran Giner fins al seu hortet a Alboraia]]> Hem parlat amb el futbolista, entrenador i comentarista esportiu, Ferran Giner -fill del benvolgut jugador valencianista Fernando Giner-, qui va passar la major part de la seua carrera al València Club de Futbol. En l’actualitat, presideix l’associació de veterans valencianistes. Nascut i criat a Alboraia, Ferran Giner dedica part del seu temps a cuidar la parcel·la que la família té en este poble de l’Horta Nord. Fins allí ha anat l'equip de La via verda. 

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Comença la crema de la palla de l'arròs amb menys burocràcia: només s'ha de comunicar i no cal permís]]> Els llauradors arrossers del parc natural de l'Albufera inicien este dijous la campanya de la crema de la palla de l'arròs. Una campanya marcada per la simplificació administrativa i l'eliminació de les traves burocràtiques que ha impulsat el Consell. A partir d'ara només s'ha de comunicar, no fa falta permís i es pot fer en grup. Així ho han assenyalat hui els consellers d'Agricultura i Medi Ambient en el programa La via verda, que ha analitzat la crema del residu de la planta de l'arròs.

Els consellers han avançat en La via verda les novetats d'enguany. "Hem estat treballant les dos últimes setmanes per a donar ja la possibilitat que es puga cremar amb més flexibilitat i amb més facilitats administratives", ha dit el titular de Medi Ambient, Vicent Martínez Mus. "Sabem que és una activitat que cal anar evitant i fer com a última possibilitat, però ells ho necessiten i hem hagut de ser àgils per a donar-los eixa facilitat i que tinguen poca burocràcia. És una qüestió de coordinar-ho i fer-ho de manera ordenada, que tot el món sàpia quan i de quina manera fer-ho i que el tràmit siga senzill".

Per la seua banda, el conseller d'Agricultura, Miguel Barrchina, ha destacat que s'ha publicat "més prompte que mai", a final d'agost, perquè tinguen més temps i ,a més, "ja no han d'esperar que l'administració els responga, en què ens ho comuniquen és més que suficient". A més, Martínez Mus ha afegit que es podrà "fer en grup a través d'un conjunt de peticions en una única sol·licitud".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El doctor Mir: "És important que la gent siga conscient de les vides que pot salvar un familiar mort”]]> Corria l'any 1991 quan el cirurgià valencià José Mir Pallardó, conegut en tot el món com el doctor Mir, el 5 de gener, la mateixa nit de Reis, va fer el primer trasplantament hepàtic a la Comunitat Valenciana. Amb el treball continuat del seu equip, convertiren l'Hospital La Fe en centre de referència en tot el món.

Ja jubilat, des d'un dels seus llocs de descans, el que té a la platja de Cullera (Ribera Baixa), molt prop de la mar, ha rebut l'equip de La via verda. I ha recordat aquella fita d’un 5 de gener: “Recorde aquella nit. Nosaltres comentàvem que va ser un regal dels Reis. Vaig eixir de casa a les 4 o les 5 de la vesprada del dia 5 i vaig tornar a casa l'endemà, el dia 6 de gener, al voltant de les 7 de la vesprada. Vaig passar més de 24 hores”.

Any rere any l’equip del doctor Mir anava augmentant el nombre de trasplantaments. Així fins a arribar a 1.872 en total, al llarg de tota la seua carrera. “Si la gent sabera realment, després de la mort d’un familiar, les vides que es poden salvar, hi hauria donacions contínuament”. Ell té la clau per a conscienciar de la importància dels trasplantaments: “Quan ve un familiar que ha salvat la vida per un trasplantament i et dona les gràcies, això et fa conscient”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Sabem què és realment una fregidora d’aire i per què s’anomena així?]]> La fregidora d’aire no és una fregidora. I no ho és perquè no és possible fregir sense oli. El físic i divulgador Arcadi García, en el seu espai en el programa La via verda, ha explicat les singularitats d’este nou aparell, els avantatges i el perquè del seu nom, que si bé pot portar a confusió també el converteix en un producte atractiu per al públic. I com Arcadi sempre diu, triar o no l’aparell per a la nostra casa, "depén de cadascú".

No, no és possible. La fórmula "fregir sense oli" és una expressió del màrqueting. 

És com un forn de convecció menut, que emet aire calent per a calfar els productes molt ràpidament. Els forns de convecció industrial s’utilitzen a les pizzeries i els restaurants.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Així és el treball nocturn a l'Alt Maestrat per a identificar valuosos gravats d'art paleolític]]> Huit jaciments d’art rupestre descoberts a l’Alt Maestrat estan sent investigats per l’IVCR+i (Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació) de la Conselleria de Cultura. Es tracta d’importants troballes que connecten el final del paleolític amb l’art Llevantí. Un equip del programa La via verda ha acompanyat el grup d’investigadors durant una jornada, ja que la principal faena la fan de nit, per a poder observar amb més detall els gravats apareguts.

Rafa Martínez, cap de Secció d’Arqueologia de l’IVCR+i, ha parlat de com estan documentant estes mostres d’art rupestre aparegudes a la cova del Bovalar. “Hem localitzat uns gravats molt importants, que representen l’art de l’etapa dels últims caçadors del paleolític superior. Un art previ a l’art Llevantí, més estés a la comarca”. 

La directora de l’IVCR+i, Gemma Contreras, ha dit que “amb esta troballa afegim una peça a la història de l’art mundial. Considere este treball molt important i l’institut està apostant per continuar investigant. I no és fàcil… però és necessari fer-ho”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Cocodrils a l’Albufera per a protegir la collita de l’arròs]]> Estos dies s’ha pogut veure un cocodril a l'Albufera de València, però és inofensiu per a les persones. La seua missió és protegir la collita de l'arròs dels flamencs que trepitgen el camp i fan malbé les plantacions.

La via verda ha viscut en primera persona com funciona este mètode que han posat en marxa els llauradors de la zona per a espantar les aus als arrossars. No és massa científic, però sí efectiu, segons els llauradors que ja l'han provat. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La tomaca valenciana, única en el món, distinguida amb la marca de qualitat CV]]> Somni complit. La tomaca valenciana compta des d'aquest mes de març amb la distinció de la marca de qualitat CV, un segell que atorga la Generalitat, com ha informat el programa La via verda. Aquesta denominació s’obté després de quasi quatre anys de treball coordinat per l'Institut Comav, de la Universitat Politècnica de València. Cal destacar que aquesta varietat de tomaca és "una de les joies de l'agricultura valenciana" i disposar d'aquest reconeixement "contribuirà a blindar i consolidar aquesta varietat de tomaca com un producte diferenciat", segons ha informat la institució acadèmica en un comunicat.

La tomaca és un dels productes més genuïns de la nostra agricultura perquè té unes propietats nutricionals i morfològiques pròpies. Es cultiva sobretot a l'Horta, el Camp de Túria, la Ribera, l'Alt Palància i la Canal de Navarrés. La consecució d'aquesta marca de qualitat és el fruit d'un treball que va començar el 2020 amb la constitució de l'Associació de Productors i Comercialitzadors de la Tomaca Valenciana, impulsada també per Comav-UPV. 

Des d’aquell moment, l’associació ha treballat en diferents fronts, com en l'elaboració de la reglamentació de qualitat per a poder obtindre la marca CV, i també en diversos projectes d'investigació. Tot amb un objectiu fonamental: "donar valor al producte, garantir-ne la conservació i contribuir al seu futur a llarg termini".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Montgó, una muntanya rica en biodiversitat que s’ha convertit en refugi d’abelles]]> En les antigues terres del monestir de Sant Jeroni, al cor del Montgó, les abelles produeixen mel, però no una mel qualsevol. L’equip de La via verda ha visitat l’apicultor Eduardo Fernández, qui s'ha mostrat molt satisfet de gestionar un total de vint bucs al parc natural.

“L’avantatge de produir mel dins d’un parc natural és la gran biodiversitat que hi ha. Ací hi ha unes 640 espècies diferents i el fet que els bucs estiguen rodejats pel Mediterrani, li atorga a la mel un toc de salinitat que li donen singularitat”, ha explicat Fernández. A més a més, es tracta d’un espai natural on no es poden utilitzar productes químics. 

La intenció de l'apicultor és augmentar el nombre de bucs productors de mel que gestiona. En cada buc poden viure unes 50.000 abelles a l’estiu, que és l'època de més reproducció. Una contribució que cal posar en relleu en un moment en què la situació en ell món de l’apicultura més que crítica és “agònica”, com el sector mateix ha denunciat en nombroses ocasions. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Per què no hauries de menjar un aliment que té una part florida]]> A casa, quan estem a la cuina i tenim una fruita o verdura florida, quantes vegades hem tallat la part amb fongs i menjat la part que sembla estar en bones condicions? Parlem fins i tot del formatge. La biotecnòloga Lucía Almagro, en el programa La via verda, ha agafat el microscopi per alertar-nos dels perills de menjar aliments florits.

L’especialista ha examinat una taronja amb fongs al microscopi i ha mostrat la imatge resultant: una taca blanca amb milions de pèl·lets del fong. "Els pèl·lets es reprodueixen amb els fongs i viatgen per tot l’aliment", ha explicat Almagro.

Segons la biotecnòloga, menjar la part que considerem bona d'un aliment florit ens pot generar diarrea o molèsties gastrointestinals que poden allargar-se durant alguns dies. A més a més, els pèl·lets dels fongs generen unes toxines que són tan menudes que no les podem apreciar i que es poden transmetre per tot l’aliment. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Envasos que pareixen de cartó, però estan fets dels residus de podar la vinya]]> Un nou projecte d’economia circular anomenat Raspons aprofita les restes de la poda de la vinya per a crear un material similar al cartó. El projecte ha sorgit del treball investigador de l’Institut Tecnològic del Plàstic per una idea que li va proposar la cooperativa La Viña, de la Font de la Figuera. Es tracta d'un projecte pioner per al sector de les cooperatives vitivinícoles.

Xelo Escrig, investigadora d’Aimplas, ha explicat a l’equip de La via verda que una de les utilitats que té és la de fabricar envasos per a les botelles de vi. El projecte està subvencionat per l’Agència Valenciana de la Innovació i, en ell, participa també la UPV, juntament amb Aimplas i la cooperativa La Viña.

“Durant la poda del raïm es generen moltes restes vegetals, uns residus que no tenien fins ara cap utilitat. I hem volgut donar-li altra vida i donar-los valor. En el procés, vam reduir la matèria primera a diversos tamanys per a poder mesclar-la amb un biopolímer (plàstic biodegradable). Amb això hem obtingut unes làmines que simulen cartó”. La investigadora ha explicat que ara treballen per a crear la resta de les parts del producte, de manera que tot ell provinga de l’economia circular.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Coneix la savina d'Alpont Juana, l'arbre amb major perímetre de la Comunitat Valenciana]]> A Alpont (Serrans) continua creixent Juana, la savina més important de la Comunitat Valenciana. Té el perímetre de tronc més gros de les savines valencianes conegudes, amb vora sis metres. Com ha explicat Emili Laguna, director del CIEF-GVA, l’edat de l'arbre se situa entre els 500 i 800 anys. 

Des dels ibers, la seua fusta s’ha utilitzat per a construir les bigues de les cases. Tot i que la seua fusta és dura i no es podreix, requereix manteniment. La llarga vida de la savina Juana ha sigut possible pels treballs de conservació amb el pas dels anys. En l'actualitat, tècnics de patrimoni arbori vigilen de prop aquest i altres arbres de tota la geografia valenciana, com ha comprovat l’equip de La via verda.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El garrofó valencià, en perill d'extinció]]> El garrafó, un dels protagonistes en receptes tan valencianes com la paella, pateix una tendència a la recessió que preocupa el sector. Professionals del camp, de la investigació i la conselleria s'esforcen per a evitar el decaïment abans que siga massa tard, com han explicat en el primer programa de La via verda d'À Punt.

Segons el catedràtic de Genètica de la UPV Salvador Soler, hi ha tres causes d'aquesta crisi. La primera és el canvi climàtic, que complica el cultiu d'aquest fesol amb les altes temperatures registrades els últims anys. Però Soler a més destaca els alts costos del cultiu actual del garrofó i, també, la competència del fesol de Lima. Per això, la UPV ja treballa per a aconseguir híbrids genètics més resistents i nous sistemes de cultiu més sostenibles econòmicament.

Però, no només això, l'Associació de Productors de Garrofó posa l'accent en el problema del relleu generacional. El president, David Bosch, ens conta que s'ha produït una minva de la producció de garrofó perquè "no queden pràcticament agricultors". De fet, s'estima que a la nostra terra només cinc professionals del camp es dediquen a la producció del garrofó amb finalitat comercial.

Continua llegint-ho en el web

]]>