Aquestes bones xifres encara es poden veure incrementades, ja que continua oberta l'exposició dedicada a la cineasta Helena Cortesina.

L’organització del festival atribueix aquest augment d’espectadors, d’una banda, a la reobertura del Palau de la Música, i d'una altra, a la presència a València del cineasta italià Paolo Sorrentino, premiat amb la Palmera d'Honor de la Mostra, que va omplir la sala de la Filmoteca en la majoria de les sessions.

Continua llegint-ho en el web

El jurat de la Mostra, format per especialistes de diferents nacionalitats, ha destacat de 'Riverbed' la "poesia visual" i la capacitat de la cinta per a narrar el rebuig social que pateix una dona que ha sigut mare, a més d'haver pogut "conjugar magistralment dues temporalitats diferents i barrejar espais interiors i exteriors".

El guardó de la Palmera d'Or, dotat amb 30.000 euros d'ajuda a la producció i 15.000 euros destinats a la distribució espanyola, l'ha arreplegat l'actriu protagonista, Omaya Malaeb, ja que la resta de l'equip humà no ha aconseguit obtindre el visat per a viatjar fins a València a causa de la situació del conflicte entre Israel i Palestina.

Continua llegint-ho en el web

“Ací, l'èxit és de Batiste, ja que aconsegueix que semble interessant la vida d'un dibuixant. Crec que el documental tracta de transmetre els dos mons de qualsevol creador: el de la intimitat i la creativitat, fins a la part d'exposició pública, promoció i viatges, que també envolten l'obra i la vida de l'autor”, ha explicat l’artista.

El documental mostra també el procés creatiu de Regreso al Edén, una creació en la qual Roca parla de la seua família i de la València de la postguerra. “Aquesta obra m'emociona en particular, perquè està inspirada en ma mare. Ella ve d'una família humil, era analfabeta. Mai hauria sigut la portada de cap revista i vaig pensar que hi havia una història per a contar, una part de la seua vida era com rescatar una part de l'existència de les dones en plena postguerra”, ha explicat.

Continua llegint-ho en el web

A House in Jerusalem aborda el dol i el creixement personal d'una xiqueta jueva-britànica, Rebecca, que viatja amb el seu pare des d'Anglaterra a Jerusalem per a iniciar una nova vida que l'ajude a superar la mort de sa mare. En la nova llar, una casa antiga, habita el fantasma d'una misteriosa xiqueta palestina de la seua edat.

Una història que recorda a la dels mateixos germans Alayan, la família dels quals es va veure obligada a fugir i abandonar sa casa a Jerusalem el 1948.

Continua llegint-ho en el web

El film "conta la història d’un grup d’amics del barri del Cabanyal en els anys vuitanta, basat en persones reals que han passat per la meua vida, que comencen a viure l’aventura d’eixir a les nits en una València amb una escena destacada", explica el director.

Montón captura l'essència i l'esperit dels llocs, moments i vivències de la ruta, una època que va viure de ben a prop i que l’any 2006 va donar com a resultat l’aclamat documental 72 h... Y Valencia fue la ciudad. "El documental el vaig fer amb imatges que vaig enregistrar jo mateix al llarg dels anys 80, juntament amb altre company, i després vaig pensar que la història es podria contar d’una altra manera".

Continua llegint-ho en el web

El director de La gran bellesa creu que vivim immersos en la lletjor i per això li dona una presència especial en els films. Tots dos conceptes coincideixen en la festa, que Sorrentino considera l'acte en què l'home "manifesta la incapacitat per a estar en el món" i que revela l'absurditat de la vida. "Hi ha dos segons, quan una persona deixa de ballar, en què no està ballant, però tampoc ha tornat al món real. Són dos segons de ridícul. Per això m'agraden les festes, perquè hi ha dos segons en què la humanitat és ridícula, la qual cosa, per a mi, és la condició de l'ésser humà", ha explicat.

En la gestió d'aquesta quotidianitat ridícula a què habitualment s'enfronten els seus personatges creu el director que resideix la bellesa, que veu com la "complexitat de l'ésser humà i els esforços per a desxifrar-la".

Continua llegint-ho en el web

Aquest reconeixement l’ha rebut de mans de l’actor Javier Cámara, intèrpret en la sèrie de l’italià The Young Pope. “És un artista. Té alguna cosa personal i intransferible que parla des d’un lloc molt íntim, però que s’universalitza. Així, es pot entendre tant ací com al Japó”, ha valorat Cámara sobre Sorrentino. 

Des de hui i fins al 29 d'octubre es projectaran més d'un centenar de pel·lícules. El tir d’eixida l’ha donat la reproducció de Marina Unplugged, un fals documental rodat al Teatre El Musical de València i que aborda els discursos populistes de l’extrema dreta. “Parla d’una líder que ha decidit canviar els mítings per un monòleg teatral per a exposar el seu programa i discurs polític”, explica la protagonista, Claudia Faci. 

Continua llegint-ho en el web

L’oferta d’enguany està reforçada per una sèrie de projectes que tenen en comú “el seu caràcter independent i el seu finançament modest”, explica l’organització en una nota de premsa. La majoria s’han produït quasi sense ajudes o subvencions i busquen donar-se a conéixer a través de la finestra que els ofereix el festival. I, entre totes, abasten una àmplia diversitat de temes i propostes cinematogràfiques que donen fe dels moviments que s'estan produint en l'audiovisual valencià actual.

Alguns dels títols són Halála, del cineasta Ramón Alfonso; Ser ficció, un projecte autogestionat i rodat a Sagunt (Camp de Morvedre) per Àlex Andrés i Emilio Encabo Lucini, o el documental L'home que va poder filmar, un recorregut per la trajectòria com a cineasta d'Antonio Llorens. També s'hi podran veure La vida comença hui, adaptació del musical homònim de Tonet Ferrer, i Quan no acaba la nit, un viatge a la Ruta del Bakalao que proposa el director Óscar Montón

Continua llegint-ho en el web

Moreno assegura que no s’eliminarà cap projecte cultural implantat pels governs precedents de Compromís, tret “d’alguna cosa menuda que no funciona” i manté, per les reunions que ja ha mantingut, que hi ha “sintonia” amb la Conselleria de Cultura, que dirigeix Vicente Barrera (Vox), per a promoure les iniciatives culturals en la capital.

Moreno ha negat que la Mostra de València-Cinema del Mediterrani, de la qual À Punt és mitjà oficial, perille a pesar de les turbulències que va provocar Vox en l’últim consell d’administració —quan va votar en contra de tot el que se sotmetia a votació— i del fet que el portaveu d’aquesta formació en l’Ajuntament, Juan Manuel Badenas, apostara per acabar amb aquest festival cinematogràfic perquè considerava que era “un xiringuito” per a col·locar persones.

Continua llegint-ho en el web

En aquesta segona edició del València Film Afers, s’han seleccionat cinc documentals de creació i cinc projectes de ficció procedents de països de la mediterrània com ara França. Espanya, el Marroc, el Líban, Croàcia, Portugal i Turquia. Els productors i directors visitaran València per a participar en diferents sessions de pitching i trobades one-to-one amb professionals de reconegut prestigi internacional.

À Punt participa en un dels projectes seleccionats: Calle de los Ángeles, una autoficció documental que aborda la gentrificació del barri del Cabanyal, dirigida i produïda per Silvia Rey Canudo.

Continua llegint-ho en el web

Molts dels llargmetratges que es presenten al certament són protagonitzats per dones fortes, amb el rerefons de la convivència, el conflicte i els secrets en les seues trames. Entre aquestes, Lost Country, el segon llargmetratge del serbi Vladímir Perišić, que es va estrenar també en la Setmana de la Crítica de Cannes. Ambientada en les eleccions de Belgrad de 1996, en l'antiga Iugoslàvia, la història mostra el xoc familiar entre una mare i el seu fill per raons ideològiques. 

Afloat, de la directora turca Aslihan Unaldi, també mostra la relació familiar de dues filles amb el seu pare, periodista dissident. La pel·lícula es va estrenar en Adana Altin Koza Film Festival i la seua protagonista es va alçar amb el premi a Millor Actriu. 

Continua llegint-ho en el web

Nascut a Nàpols, amb una filmografia en què s'alternen treballs en format curt i llarg, així com sèries de televisió, Sorrentino ha aconseguit que les majors estreles internacionals desitgen posar-se a les seues mans i que els grans festivals es disputen les seues estrenes. La crítica destaca d'ell una capacitat innata per a la poesia visual, la facilitat per a passar de la tragèdia a la comèdia, i l'afany de retratar els excessos de la societat italiana contemporània.

"En concedir la Palmera d'Honor a Paolo Sorrentino, la Mostra de València reconeix un dels directors més importants de l'audiovisual contemporani, un hereu de la millor tradició del cinema italià que ha sabut construir un univers propi i recognoscible", assegura el director artístic del festival, Eduardo Guillot. "Com els grans clàssics, el realitzador napolità és capaç de reflexionar a través de les imatges sobre la història i la societat del seu temps sense perdre la capacitat per a connectar amb el públic, un privilegi a l'abast de molt pocs".

Continua llegint-ho en el web

El film Flor de España va arribar a les pantalles comercials el 1923, però, com passa amb moltes altres pel·lícules del període mut, no se'n conserva cap còpia. A penes uns quants fotogrames testimonien l'existència d'aquesta producció independent, però amb vocació comercial, ja que en combinava dues dels grans gèneres en auge de l'època: l'adaptació d'una novel·la taurina i la sarsuela.

L'autora d'aquesta anàlisi és Irene de Lucas, llicenciada en Comunicació Audiovisual i doctora per la Universitat de València, així com investigadora cinematogràfica amb experiència en el terreny del cinema primitiu, segons ha explicat l'organització en un comunicat. De Lucas ha destacat que Cortesina "és una persona especialment moderna per a l'època", ja que, per exemple, mai es va casar malgrat tindre fills, a més de ser una artista completa: ballarina primer, després actriu de cinema, directora i productora. "Per si no en fora prou, va crear dues empreses teatrals", ha ressaltat.

Continua llegint-ho en el web