Nuria és coneguda en les xarxes socials pels seus maquillatges. S'ha automaquillat de personatges de Disney, però també s'ha caracteritzat de Barbie o Golum, que són els vídeos del seu canal de TikTok que recentment més visualitzacions han obtingut. Per a aconseguir aquests resultats està entre 8 o 10 hores maquillant-se i als directes, que ofereix a través de Twitch, sempre compta amb la col·laboració (o tot el contrari) dels seus gatets: “Bagheera és com la meua ombra, sempre està damunt meu i Mogwli sempre es taca les potes quan passa per ací”.

Hem fet triar Nuria entre maquillatge o gats i per a ella ha sigut impossible: “És que no es pot explicar el que t'aporten”. Ella i la seua parella van ampliar fa no molt la família amb la incorporació de Bagheera, que va ser la primera a arribar a casa. L'altre gat de la família és Mowgli, que és més discret i que es conforma amb ben poc, “on hi haja on dormir o menjar, ell sempre estarà feliç”, ens conta Nuria. La més xicoteta de la família és Baloo, a la qual “rescataren d'un motor d'un cotxe”. Va arribar molt prima i pelada i Nuria la va adoptar. Ara que ja són tres gats a casa, Nuria confessa que “no sé com he pogut estar tant de temps vivint sense gats”.

Continua llegint-ho en el web

Com a protagonista del llibre, fins i tot, Leo ha signat el seu primer exemplar:

"Doña Leo", com li diu el presentador i autor de la novel·la, és una gossa molt vitalista: "Té 12 anys i encara és una mascletà diària". A pesar de la seua avançada edat es comporta com un cadell que no para de jugar i olorar en cada passeig. Li agrada molt passejar pel camp, sobretot, per a clavar-se dins d'una séquia a refrescar-se: "és el seu spa", diu Màxim. Va arribar a la seua família quan estava a punt de faltar l'anterior gos del presentador, Coco, una gossa que va arribar als vint anys. "Vaig fondre l'adeu amb la benvinguda", ens conta el presentador. A Leo la van trobar en un contenidor de Torís quan només era un cadellet, una amiga de Màxim li va enviar una foto perquè sabia que buscava adoptar un altre gos i ell no va poder dir que no a aquells ulls que ara tant necessita per a relaxar-se.

Continua llegint-ho en el web

Com ens conta Àlex, "va ser un amor a primera vista". En un reportatge per a Terra viva va conéixer Roque, un home que tenia haques a Museros, "però jo em vaig fixar en els raterets que també tenia i Roque em va dir que me'n guardava un per a mi perquè tenia una ratera prenyada". Quan va anar a conéixer els cadells, els germans dormien i Ipa era l'única que estava desperta i en eixe moment va decidir que formaria part de la seua família.

Ara que el rater valencià ja és reconegut com una raça de gos internacionalment, hem parlat amb els fundadors de l'associació que ha liderat aquesta lluita. Són Voro Boix i Josep Bartomeu, qui des de l'Associació Nacional del Gos Rater Valencià, posen en valor la raça del rater com a part de la nostra cultura. "Són animalets amb un caràcter molt típic valencià, molt explosiu", diu Boro. "Estem obligats a conservar-lo perquè forma part del nostre patrimoni", remata Josep.

Continua llegint-ho en el web

Amb huit anys, Farala és la segona gossa d'assistència que ha acompanyat David al llarg de la seua vida. La seua primera gossa guia va ser Ximena, qui durant un temps va conviure amb Farala i la resta de la família. "El mateix passarà amb Farala, que estarà els últims dies amb nosaltres, encara que hi arribe un altre gos". L'edat de jubilació d'este tipus de gossos arriba al voltant dels huit-deu anys i Farala ja en té huit. Entrenada per la Fundació ONCE, David confessa que formen un gran equip: gràcies a ella, "visc la llibertat sense veure" i també reconeix que és una gran atleta: "Li agrada caminar, fer grans recorreguts, la connexió entre ella i jo ha de ser màxima".

Una de les virtuts d'estos gossos és la concentració, ja que no poden respondre a estímuls externs amb nerviosisme. Com diu David, "el seu únic estímul és guiar algú".

Continua llegint-ho en el web