Segons els informes, poc després de les 19:00 h del 23 de febrer de 1981 el general havia decretat l’estat d’excepció i els tancs ja havien començat a ocupar carrers de València. El rei li va telefonar per primera vegada mentre el militar justificava que actuava per a preservar l’orde.

La segona telefonada es va produir a la 01:20 h de la matinada, només huit minuts després del missatge televisat del monarca. En eixa conversa, Joan Carles I li va jurar que ni abdicaria ni abandonaria Espanya i li va ordenar que transmetera a Antonio Tejero que abandonara la seua actitud.

Continua llegint-ho en el web

L'exmilitar va morir ahir dimecres a Alzira amb 93 anys, just el mateix dia en què es desclassificaren els arxius secrets del 23F. La capella ardent s'havia instal·lat este dijous en un altre tanatori, el Servisa de Xàtiva. S'ha limitat als familiars i alguna persona del cercle més pròxim, i el personal de seguretat ha impedit l'entrada d'algun curiós. Entre les persones que han acudit al tanatori, a més de familiars com Ramón Tejero, el seu fill sacerdot, s'ha vist l'empresari Francisco Ramírez, gendre de la família Ferri que també va omplir titulars fa vint anys per haver matat dos lladres el 2006 a la vivenda familiar, acció per la qual va ser absolt.

A les portes del tanatori es podia llegir l'esquela que demana "pregar a Déu per l'ànima" de Tejero, "que va morir en la pau del Senyor".

Continua llegint-ho en el web

Per a Margallo, que presenciava aquella sessió d'investidura de Leopoldo Calvo-Sotelo com a diputat de la UCD, la publicació dels informes fins ara ocults permet "acabar d'una vegada per totes" amb les teories conspiratòries que han tractat d'implicar el monarca en l'intent colpista. "Hi va estar implicat, però exactament per al contrari, per a parar-ho". A parer del polític arrelat a Xàbia, sense la intervenció de Joan Carles I "és molt possible que el colp haguera triomfat" i hauria desencadenat un període de "gran conflictivitat", fins i tot una guerra civil.

En la mateixa línia s'ha pronunciat Lerma, que va viure els fets des de la bancada del PSOE: "Tot el món ha vist amb claredat que l'eixida del rei és el que va dissoldre el colp d'estat". A parer de l'exmandatari autonòmic, l'aparició televisada de l'emèrit va ser una solució "molt positiva" perquè "va eliminar tota referència al fet que ell hi estiguera darrere". Així, opina que, encara que l'intent podria haver-se ampliat "a molta més gent que sabia o hi havia participat d'alguna manera", gràcies a Joan Carles I va quedar "limitada".

Continua llegint-ho en el web

"Vull comunicar-vos amb profund dolor que hui, 25 de Febrer del 2026, mon pare, Antonio Tejero Molina, ha mort en companyia de tots els seus fills. Ha rebut els últims sagraments i la benedicció de Sa Santedat Lleó XIV. Done infinites gràcies a Déu per la seua vida entregada i generosa envers Déu, Espanya i la seua família, i pregue pel seu etern descans. Gràcies", ha escrit un fill en un comunicat. La defunció l'havia confirmada poc abans l'advocada que representa la família, que ha informat d'una mort "serena i en pau". Tejero rebia atenció sanitària a domicili per part de l'Hospital de la Ribera.

El cotxe fúnebre amb les restes mortals ha eixit passades les 21:10 hores de la vivenda en cap al tanatori de Xàtiva (La Costera), on se celebrarà el funeral.

Continua llegint-ho en el web

Quant a la tipologia del material, trobem transcripcions de converses telefòniques —algunes protagonitzades pel colpista Antonio Tejero des d'un Congrés pres per militars a càrrec seu, fins a notes informatives del Cesid prèvies a l'alçament, durant l'assalt i posteriors. Entre els documents publicats també hi ha esquemes de la planificació del colp d'estat, resums per escrit i fins i tot croquis visuals, on s'apunta a una trama civil i institucional.

Un dels informes publicats dels servicis d'intel·ligència sobre el 23F revela que almenys sis persones o bé coneixien els fets abans d'aquell dia o bé van planificar un "suport operatiu" al colp d'estat i, després, intentaren d'encobrir-ne la participació. Altres membres de l'Agrupació Operativa de Missions Especials (AOME) del Cesid van adoptar posteriorment "postures de solidaritat" amb aquells que van participar en l'alçament. El document se centra en l'activitat de l'AOME, unitat d'elit dotada de certa autonomia dins dels servicis secrets espanyols.

Continua llegint-ho en el web

“Seran 153 unitats documentals que, durant dècades, han estat classificades sota una norma franquista”, anticipava Saiz este dimarts. “Ara les podran consultar investigadors, historiadors i ciutadans”, agregava en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres.

La difusió d’estos documents, com apuntava la ministra, ja “no comporta un risc real i present”, per això el govern ha optat per permetre-hi l'accés. Saiz ha recordat les paraules del cap de l’executiu, Pedro Sánchez, quan este dilluns, efemèride del colp d'estat fallit, va anunciar la desclassificació dels documents. “La memòria no pot estar tancada amb clau”, afirmava Sánchez en X, i este dimarts ho ha repetit la ministra portaveu.

Continua llegint-ho en el web

En la seua intervenció davant del ple del Congrés que debat la presa en consideració sobre la llei d'amnistia, Feijóo ha afirmat que la norma és "el primer pagament d'una investidura" que Pedro Sánchez "ha comprat" per a seguir en la Moncloa. "Aquesta llei d'amnistia és un frau, una corrupció política, és injustificable, va en contra de la convivència, suposa una regressió democràtica, és contrària a la separació de poders i és una humiliació al poble espanyol", ha proclamat, amb un fort aplaudiment de la bancada del Grup Popular.

Així, ha afirmat que aquesta vesprada el Congrés s'ha convertit en "una cambra trista" i "decadent". De fet, ha afirmat que és la sessió plenària "més trista i més decadent" des d'aquella vesprada del 23 de febrer del 1981, perquè, diu, la norma afecta la "dignitat" d'Espanya com a nació.

Continua llegint-ho en el web