<![CDATA[À Punt - Espanya]]> 10 <![CDATA[À Punt - Espanya]]> <![CDATA[Cinc estrangers i un espanyol identificats entre les tretze víctimes mortals de l'incendi de Los Gallardos]]> El jutjat de Vera (Almeria), encarregat de la investigació de l'incendi forestal declarat dijous passat a Los Gallardos, ha identificat sis de les tretze víctimes mortals. Són un ciutadà espanyol i cinc estrangers: un home i una dona del Regne Unit, un de França, un de Bèlgica i una dona dels Estats Units. L'espanyol i la nord-americana eren matrimoni, segons han precisat fonts de la investigació citades per EFE. Entre els britànics hi ha l'anciana de 93 anys que estava en estat crític.

Hi ha un seté mort de qui encara no s'ha pogut contrastar la identitat i està previst que al llarg de la vesprada es puguen comunicar tres identificacions més. Estes confirmacions s'estan produint gràcies a l'aportació de mostres biològiques per part dels de familiars dels morts.

La xifra oficial de víctimes mortals es manté en tretze persones, si bé el nombre de denúncies per desaparició ha augmentat a deu, d'acord amb l'última actualització del Centre Integrat de Dades (CID). Este augment de possibles desapareguts s'ha registrat a partir d'una nova denúncia que afecta dos persones.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El govern espanyol eleva el sostre de despesa al rècord de 226.032 milions per al 2027]]> El Consell de Ministres ha donat llum verda este dimarts un límit de despesa no financera per als pròxims pressupostos del 2027, més conegut com a sostre de despesa, que serà de 226.032 milions d'euros. És una quantia rècord, que suposa un increment del 6,6% que l'import estatal fixat per a l'actual exercici (vora 216.000 milions), i un màxim històric. El Ministeri d'Hisenda ha precisat que si en la comparació s'inclouen els fons europeus del Pla de recuperació, que en 2026 ascendixen a 4.151 milions d'euros, el sostre de despesa augmentaria un 4,6%.

El govern espanyol ha aprovat també la senda d'estabilitat —dèficit, deute i regla de despesa— per al període 2027-2029, dos peces claus que constituïxen la base sobre la qual es construiran els comptes públics de l'exercici vinent i que ara hauran de passar el tràmit parlamentari al Congrés i al Senat.

Els futurs pressupostos seran "ambiciosos en el social i responsables en el fiscal", ha afirmat el ministre d'Hisenda, Arcadi España, en la roda de premsa posterior a la reunió del gabinet encapçalat per Pedro Sánchez. Este dimarts es fa "un pas fonamental per als pressupostos del 2027", ha subratllat el ministre, que ha defensat que este sostre de despesa rècord permetrà "blindar" l'estat del benestar i complir amb els compromisos fiscals.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El jutge denega a Begoña Gómez assistir a la cimera de l'OTAN, però li permet viatjar a Londres]]> Un jutge ha autoritzat Begoña Gómez, l'esposa del president del govern, Pedro Sánchez, a viatjar esta setmana a la graduació de la filla a Londres, però no a la cimera de l'OTAN a Ankara (Turquia), després que el jutge Juan Carlos Peinado li retirara el passaport al juny.

El magistrat Antonio Viejo estima parcialment la sol·licitud de Gómez i l'autoritza a viatjar a Londres entre els dies 8 i 10 de juliol, però després haurà de retornar al jutjat el passaport.

Gómez va sol·licitar a Peinado que li permetera viatjar entre el 7 i el 10 de juliol a la reunió de l'OTAN a Ankara (Turquia) i a Londres (Anglaterra) per a la graduació de la filla.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El jutge Peinado se'n va de vacances i un substitut decidirà si Begoña Gómez pot anar a Turquia]]> El jutge Juan Carlos Peinado se n'ha anat de vacances, motiu pel qual un jutge substitut serà qui decidisca si autoritza Begoña Gómez a viatjar a Ankara (Turquia) per a acompanyar Pedro Sánchez a la cimera de l'OTAN, a més d'assistir a Londres a la graduació de la filla.

En un escrit, la defensa sol·licita que autoritzen l'esposa de Sánchez a eixir a l'estranger del 7 al 10 de juliol del 2026, a fi de formar part de la delegació oficial espanyola que acompanyarà el president del govern a la 36a cimera de caps d'estat i de govern de l'OTAN que es farà a Ankara.

A més, afig que la tornada del viatge oficial es faria per Londres "per a poder assistir a la graduació de la filla", de manera que es duria a terme en un avió comercial el dia 10 des de la Gran Bretanya.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La xifra de víctimes mortals a Veneçuela augmenta a 1.943 i la de ferits a 10.571]]> La xifra de morts pel doble terratrèmol ocorregut dimecres passat en la zona nord de Veneçuela escendix a 1.943 i la de ferits a 10.571, segons ha informat este dimarts de vesprada (hora espanyola) el president del Parlament, Jorge Rodríguez.

El ministre d'Afers Estrangers, José Manuel Albares, ha actualitzat este dimarts de matí per segona vegada este dimarts la xifra d'espanyols morts en el doble terratrémol de Veneçuela dimecres passat i l'ha elevada a dènou, un més que en el primer balanç del dia. A més, se n'han localitzat dotze sota els enderrocs i la quantitat de desapareguts ha baixat de 144 a 131. En un àudio remés als mitjans, Albares ha informat que demà dimecres partirà cap a Veneçuela un avió de l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (Aecid) amb un hospital de campanya per a atendre els nombrosos ferits pel fatídic sisme, que ja deixa més de 1.700 víctimes mortals al país i 5.000 ferits.

El titular d'Afers Estrangers, Unió Europea i Cooperació ha avançat que l'hospital de campanya de l'Aecid és un equip tècnic d'ajuda i resposta en emergències (START), un grup mèdic preparat per a desplegar-se en menys de 72 hores per a auxiliar en catàstrofes i crisis humanitàries. "Continuem mobilitzant l'ajuda", ha subratllat Albares que ha dit també que en este moment és "molt necessari" l'hospital de campanya per a atendre "els nombrosos ferits que cada vegada són un nombre major" i que "mentre hi haja esperança de poder localitzar un espanyol", Espanya seguirà en eixes labors de rescat. "Farem costat al poble germà de Veneçuela tant de temps com siga necessari. En estos moments tan dramàtics i d'emergència tenen tota la nostra solidaritat", ha asseverat Albares.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El govern espanyol desbloqueja la jubilació parcial per al personal laboral de les administracions públiques]]> El Consell de Ministres ha aprovat este dilluns un reial decret llei que desbloqueja la jubilació parcial per al personal laboral de les administracions públiques, segons han anticipat diversos sindicats majoritaris i ha confirmat la portaveu del govern espanyol, Elma Saiz, en la roda de premsa posterior a la reunió del gabinet.

Este pas suposa desencallar retirs de milers de treballadors, fonamentalment anticipats, que estaven paralitzats des d'abril del 2025, quan van entrar en vigor nous requisits per a esta modalitat de jubilació, que exigien que el treballador que entrava a rellevar fora indefinit i a temps complet. Això va suposar el bloqueig del final de la vida laboral per a vora 700.000 empleats del sector públic a tot Espanya, la meitat d'ells contractats per ajuntaments i universitats.

La CSIF ha celebrat la mesura i ha destacat que era un dret "bloquejat" en l'última reforma en matèria de pensions, derivada de l'acord entre el govern espanyol, CCOO i UGT, que "no va tindre en compte els requisits de selecció de personal de les administracions públiques". Així mateix, este sindicat ha recalcat en una nota de premsa que, quan es va produir el bloqueig, va acudir a la justícia i els tribunals van determinar que CCOO i UGT "no havia tingut en compte les particularitats de l'ocupació pública i les seues limitacions".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La secretària de Zapatero s'acull al dret a no declarar en la comissió del Senat sobre el cas SEPI]]> La secretària de l'expresident del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero, María Gertrudis Alcázar, s'ha acollit al dret a no declarar en la comissió d'investigació del Senat sobre la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI) amb l'argument que està imputada en la causa judicial oberta pel cas Plus Ultra, que investiga una suposada trama de tràfic d'influències, organització criminal, blanqueig de capitals, falsedat documental, contraban i delicte fiscal vinculada al rescat públic de l'aerolínia del mateix nom i a fons procedents de Veneçuela.

Així s'ha expressat l'administrativa que treballa per a Zapatero a l'inici de la compareixença en la comissió del Senat, justificant el fet de guardar "silenci" en què està imputada en la instrucció de la causa judicial que guarda relació amb l'objecte que centra a l'organisme parlamentari. "Seguint assessorament jurídic, i per a preservar els meus drets fonamentals, em mantindré en silenci", ha explicat. I ha aclarit tot seguit que això "no ha d'interpretar-se com un desfavor a esta comissió, sinó coherent amb la meua condició processal".

No obstant això, la senadora del PP Rocío Dívar, que ha sigut la primera en el torn d'intervenció, ha lamentat que Gertrudis Alcázar no responga a les preguntes dels grups, encara que ha dit que respecta el seu dret de defensa. En tot cas, ha defés que moltes de les qüestions "no tenen res a vore" amb el seu dret a la defensa. A pesar de la negativa de la citada a parlar, Dívar ha llançat una successió de preguntes que s'han quedat sense resposta; entre elles, si se sent traïda per Zapatero o altres sobre la manera de portar l'agenda i les factures de l'expresident.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El govern espanyol eleva quatre dècimes la previsió de creixement per al 2026, fins al 2,6%]]> El govern espanyol ha elevat la previsió de creixement econòmic per a enguany fins al 2,6%, quatre dècimes més que en l'anterior estimació (2,2%), en un entorn de reducció de la incertesa al voltant del conflicte del Pròxim Orient. Segons han anticipat a EFE fonts del Ministeri d'Economia i ha confirmat després el ministre del ram, Carlos Cuerpo, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, l'actualització del quadre econòmic aprovat este dilluns inclou una millora de la previsió de creixement per a l'exercici actual. Este 2026 s'espera, a més, que la taxa d'atur baixe del 10% i continue reduint-se la desigualtat en termes salarials, així com el risc de pobresa, ha afegit.

Les previsions, que ha presentat el ministre en la compareixença, incorporen per primera vegada l'impacte del conflicte al Pròxim Orient i l'efecte de les rebaixes fiscals incloses en el pla de resposta a la guerra. Segons ha detallat, mostren un creixement "equilibrat, dinàmic i inclusiu", a més de "compatible" amb la responsabilitat fiscal, ha dit. Així, es preveu un creixement econòmic per a enguany del 2,6%, quatre dècimes més que en l'anterior estimació (2,2%), i del 2,2% per a 2027, una dècima més. A més, situa en el 2,1% i en el 2% el pronòstic per a 2028 i 2029, respectivament.

El nou quadre macroeconòmic servirà de base als pressupostos generals de l'Estat (PGE) del 2027, anunciats recentment pel president, Pedro Sánchez. El Consell de Ministres actualitza estes previsions de caràcter econòmic, dependents del Ministeri d'Economia i Competitivitat, que són un eix clau per a l'elaboració dels comptes estatals del pròxim exercici, perquè constituïxen el pilar sobre el qual es construïx la política econòmica i fiscal del país. Entre altres variables, l'informe inclou les perspectives d'evolució del producte interior brut (PIB), la inflació, l'ocupació, previsions de consum i balança comercial. Enguany inevitablement estarà condicionat per la incertesa geopolítica i l'impacte, especialment en la pujada dels preus, de la guerra desencadenada al Pròxim Orient.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Congrés aprova la llei que castiga amb fins a dos anys de presó les teràpies de conversió LGTBIQ+]]> El ple del Congrés ha aprovat per majoria absoluta la llei que pretén reformar el Codi Penal per a penalitzar les anomenades teràpies de conversió dirigides a eliminar o negar l'orientació sexual, identitat sexual o expressió de gènere. La futura norma proposa castigar "amb pena de presó de sis mesos a dos anys, i multa de huit a vint-i-quatre mesos, qui aplique o practique sobre una persona —fins i tot amb consentiment o el del seu representant legal— actes, mètodes, programes, tècniques o procediments d'aversió o conversió". El text ara s'envia al Senat per a continuar el tràmit parlamentari necessari per a materialitzar-se.

La iniciativa del PSOE ha superat el filtre del Congrés amb 178 vots a favor, 32 en contra (Vox) i 138 abstencions (el PP entre elles). Junts, Sumar, PNB, EH Bildu, Podem i Compromís han reclamat "més ambició" per a avançar en altres mesures, com oferir vivenda i ajudes econòmiques per a facilitar la denúncia de les víctimes.

Les pràctiques que arreplega la reforma legal, que ja estaven prohibides, se sancionaven fins ara amb multes de 10.001 a 150.000 euros com a infracció administrativa molt greu en la llei trans, però no figuraven com a delicte en el Codi Penal. El text aprovat, que ix del Congrés sense incloure les esmenes que quedaven vives per al ple, establix la prohibició d'ajudes públiques a "persones físiques, entitats jurídiques i/o associacions que hagen sigut condemnades per sentència ferma per cometre, incitar o promoure actes discriminatoris o de violència".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Congrés aprova la moció del PP que insta Sánchez a sotmetre's a una qüestió de confiança i dimitir]]> El ple del Congrés ha aprovat este dijous, amb el suport de Junts i Vox, una moció del PP en què s'insta el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, a sotmetre's a una qüestió de confiança i a assumir amb la dimissió les responsabilitats pels casos de corrupció aflorats en els darrers mesos i que afecten persones amb vinculació amb el PSOE o de l'entorn.

Es tracta de la iniciativa parlamentària que van presentar els populars la setmana passada sobre la situació política derivada de les recents investigacions i processos judicials com, per exemple, el cas Plus Ultra, en què està imputat l'expresident José Luis Rodríguez Zapatero; el cas de les mascaretes, amb l'exministre José Luis Ábalos condemnat a 24 anys de presó, o l'obertura de juí oral contra Begoña Gómez, la dona de Sánchez. La proposició, a què s'han afegit també els dos diputats d'Unió del Poble Navarrés (UPN) i Coalició Canària (CC), no té caràcter vinculant i s'ha votat l'endemà de la compareixença del president del govern este dimecres, en la qual va reiterar que tenia intenció d'esgotar la legislatura. "Com no continuarem?", va proclamar en un tens debat amb els partits de l'oposició.

La mesa del Congrés, amb majoria del PSOE i Sumar, va frenar la tramitació d'una moció anterior del PP, amb una esmena de Junts, que exigia dissoldre les Corts i anar a eleccions anticipades, una facultat que correspon exclusivament al president espanyol, d'acord amb l'articulat de la Constitució. Així, el text que finalment s'ha sotmés a consideració dels diputats i diputades s'ha votat separadament per punts i acurtada sobre la versió original.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Congrés votarà una moció del PP per a demanar que Sánchez se sotmeta a una qüestió de confiança]]> El Congrés votarà la setmana que ve una moció que insta el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, a sotmetre's a una qüestió de confiança després que la mesa haja acceptat parcialment una iniciativa registrada pel PP. La proposició, que es tramitarà en l'últim ple de l'estiu de la cambra baixa, no és vinculant.

Fonts del partit liderat per Alberto Núñez Feijóo han informat este divendres que l'òrgan de govern del Congrés, en què PSOE i Sumar tenen majoria, els ha tirat arrere alguns punts de la moció, entre ells el que sol·licitava exigir a Sánchez que convoque eleccions avançades, així com la dimissió immediata del govern espanyol.

La part del text que sí que ha sigut acceptada assenyala que, en el cas que Sánchez decidisca no anticipar els comicis generals, la cambra l'insta a "considerar l'oportunitat de plantejar una qüestió de confiança atés el caràcter polític, sense vinculació jurídica, de la present iniciativa".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El PP porta al Tribunal Constitucional el veto de la mesa del Congrés a la votació amb Junts per a demanar avançament d'eleccions]]> El Partit Popular ha informat este dijous que recorrerà davant del Tribunal Constitucional contra la decisió de la mesa del Congrés, amb majoria del PSOE i Sumar, d'impedir el debat i votació de dos esmenes del PP i Junts a una moció dels populars en què demanaven al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que convoque eleccions generals anticipades. Així ho ha confirmat en un comunicat el partit liderat per Alberto Núñez Feijóo, que ha qualificat el veto a les esmenes com "una nova cacicada" de la presidenta de la cambra baixa, Francina Armengol.

La mesa, òrgan de govern del Congrés, va justificar la decisió presa dimarts amb l'argument que la convocatòria electoral és una prerrogativa que correspon exclusivament al cap de l'executiu estatal i que la iniciativa presentada pel principal partit de l'oposició i els independentistes catalans s'assemblava més a una qüestió de confiança. El PP assenyala que esta maniobra suposa un "canvi de criteri oportunista", perquè altres vegades sí que s'han permés esta classe de debats, segons diuen.

Sense les esmenes, la moció es va debatre dimecres al ple del Congrés i es votarà dijous. Tant Junts com el PP han continuat insistint que la iniciativa no demanava que es dissolgueren les Corts, sinó que instava el president Sánchez que ho fera, en l'ús de les seues facultats.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Sánchez anuncia un nou decret de mesures per la guerra i Feijóo l'anomena "covard" per no avançar eleccions]]> El Congrés ha acollit este dijous un nou enfrontament entre el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el líder de l'oposició, Alberto Núñez Feijóo. El debat de la sessió de control tenia lloc justament al mateix temps en què començava la compareixença de l'expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero a l'Audiència Nacional per a donar explicacions pel cas Plus Ultra, en què l'investiguen per quatre delictes —tràfic d'influències, blanqueig de capitals, contraban i contra la Hisenda Pública.

Feijóo ha protagonitzat una dura intervenció contra Sánchez, de qui ha dit que la història el recordarà com “el president amb més sospites de corrupció de la democràcia espanyola”. També li ha dit "covard" i l'ha acusat de no ser "un demòcrata" i de voler "emmordassar" el Congrés per no permetre que es vote una iniciativa en la qual li demanaven avançar les eleccions generals.

El cap de l'executiu, per la seua banda, ha defensat el treball del seu gabinet durant les dos legislatures que el PSOE està en el govern d'Espanya i ha anunciat que d'ací a dos setmanes s'aprovaran més mesures de protecció enfront de la guerra al Pròxim Orient, després del memoràndum d'entesa que s'han compromés a signar els Estats Units i l'Iran per a fer una treva en el conflicte. Ha especificat que es tracta d'un nou reial decret de protecció al teixit productiu i a la ciutadania fins a vore els resultats de l'alto el foc pactat entre Washington i Teheran.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La mesa del Congrés frena les mocions de Junts i el PP per a votar si es demana a Sánchez avançar eleccions]]> La mesa del Congrés no ha admés les esmenes presentades pel PP i Junts perquè la cambra baixa inste el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, a acabar la legislatura i anticipar les eleccions generals. D'esta manera, bloqueja l'intent d'estes dos formacions de forçar una votació al ple del pròxim dijous sobre este assumpte que, encara que no tindria caràcter vinculant, obligaria tots els grups polítics a pronunciar-se. Fonts parlamentàries han informat a l'agència EFE que les mocions s'han parat perquè la prerrogativa per a la convocatòria de comicis correspon en exclusiva al cap de l'executiu estatal; en este cas, Pedro Sánchez, i no al poder legislatiu.

L'òrgan de govern del Congrés, on PSOE i Sumar tenen majoria, s'ha reunit poc després que transcendira que Junts havia esmenat una moció registrada pel PP per a intentar aconseguir una majoria parlamentària que exigisca a Sánchez dissoldre les Corts i avançar els comicis estatals. És un pas més en l'estratègia de pressió que seguix des de fa setmanes la formació independentista, coincidint amb l'esclat dels últims casos de corrupció que afecten tangencialment el PSOE i que estan en investigació o jutjant-se als tribunals.

L'esmena de Junts apel·lava als grups parlamentaris representats al Congrés, preguntant-los si “la situació d'extrema feblesa política i parlamentària” de l'executiu estatal ha de dur el president Sánchez a donar per acabada la legislatura i convocar anticipadament les pròximes eleccions, previstes en principi per a mitjan 2027. Com que PP i Vox tenen majoria absoluta si sumen també els vots de Junts, la iniciativa tenia possibilitats de prosperar, en cas d'arribar a debatre's en l'hemicicle. Però en cap cas és vinculant ni obliga el govern espanyol a prendre cap decisió sobre una hipotètica convocatòria electoral. Esta facultat, segons marca la Constitució, correspon exclusivament a Sánchez.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Les falsificacions a Espanya causen més de 1.200 milions de pèrdues anuals al sector de la moda]]> Les falsificacions a Espanya causen pèrdues anuals de 1.000 milions d'euros en la branca de confecció tèxtil i de 265 milions d'euros en els sectors de les bosses de mà, la joieria i la rellotgeria, segons l'Oficina de Propietat Intel·lectual de la Unió Europea (Euipo). L'organisme, amb seu a Alacant, ha publicat este dimarts un balanç que conclou que el nostre país és el quart de la UE amb més pèrdues econòmiques per falsificacions en sectors clau, per darrere d'Alemanya, Itàlia i França.

Més enllà de l'impacte econòmic, estos productes d'imitació que es venen com autèntics poden suposar greus riscos per a la salut i la seguretat dels consumidors i per al medi ambient, perquè sovint no complixen les normes de seguretat i qualitat, ha alertat l'ens en un comunicat. L'Euipo assenyala també que les investigacions mostren que el comerç de productes falsificats està vinculat a xarxes de delinqüència organitzada i, en alguns casos, a l'explotació laboral.

Esta classe d'articles, que imiten l'aparença de marques reconegudes, s'han estés en els últims anys, impulsats per l'auge del comerç electrònic i la influència de les xarxes socials. Al voltant del 13% dels europeus afirma haver comprat deliberadament productes falsificats, un percentatge que s'eleva fins al 26% entre els consumidors més joves d'entre 15 i 24 anys, segons l'Euipo. És pràcticament un de cada quatre.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Pedraz porta a juí la cúpula de la trama d'hidrocarburs liderada per l'empresari Claudio Rivas per un frau de 148 milions d'euros]]> El jutge de l'Audiència Nacional Santiago Pedraz ha proposat jutjar setze persones per un presumpte frau de 148 milions d'euros en el pagament de l'IVA sobre hidrocarburs, entre 2018 i 2021, en el denominat cas Gaslow. Entre els imputats en este procés figuren l'empresari Claudio Rivas i un capità de la Guàrdia Civil.

En una resolució amb data 15/06/2026, arreplegada per agències com Europa Press i EFE, l'instructor atribuïx als acusats delictes contra la Hisenda pública, organització criminal, falsedat continuada i blanqueig de capitals. També proposa que declaren 82 persones jurídiques com a responsables civils.

La trama dels hidrocarburs és una xarxa empresarial liderada per l'empresari Víctor de Aldama i Claudio Rivas. Les autoritats judicials i policials investiguen un frau massiu de l'IVA de més de 182 milions d'euros en el sector dels combustibles, així com els presumptes suborns a polítics i funcionaris per a aconseguir llicències d'operació.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Guàrdia Civil va trobar quasi 20.000 euros en feixos de bitllets a casa de Gaspar Zarrías]]> Els agents de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil que escorcollaren el domicili de l'exdirigent del PSOE andalús Gaspar Zarrías dimecres passat a Madrid van trobar 19.850 euros repartits en feixos de bitllets en dos punts de la casa. L'acta de registre, a la qual ha tingut accés EFE, arreplega la troballa d'estos diners en efectiu, que més tard els ingressaren en el compte bancari de depòsits i consignacions judicials.

Bona part dels diners es localitzaren en una bossa de color negre guardada en el saló, que contenia "tres feixos units amb gomes" amb 200 bitllets de 50 euros, 200 de 20 i 105 també de 20. La resta, fins als quasi 20.000 euros, estava dins d'un sobre d'un banc que els agents van trobar en habitació del domicili de Zarrías, amb 75 bitllets de 50 euros.

Zarrías, que també és exconseller de Presidència a la Junta d'Andalusia i exvicepresident del govern andalús, és un dels nous investigats en la causa que dirigix el jutge de l'Audiència Nacional Santiago Pedraz i que gira entorn d'una suposada trama, suposadament pagada amb fons del PSOE, per a entorpir actuacions judicials o policials contra el PSOE o el govern espanyol, i que estaria liderada per l'ex número 3 del PSOE Santos Cerdán i coordinada per l'exmilitant Leire Díez.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Sánchez dona suport a Zapatero, mentre que Feijóo arremet contra el govern de "corruptes"]]> El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha expressat este dimecres suport explícit a l'excap de l'executiu José Luis Rodríguez Zapatero, l'endemà de conéixer-se que l'Audiència Nacional l'investiga en una causa que intenta aclarir un suposat blanqueig de diners en el rescat de l'aerolínia Plus Ultra. "Tota la col·laboració amb la justícia, tot el respecte a la presumpció d'innocència i tot el respecte al president Zapatero", ha dit.

Sánchez s'ha referit per primera vegada públicament a la imputació judicial de l'expresident socialista (2004 -2011) en el cara a cara amb el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, en la sessió de control del Congrés. El popular, com a cap de l'oposició, li ha demanat explicacions per esta última causa judicial i ha assegurat que el fet que continue en el càrrec està "tacant" la presidència del govern d'Espanya. "Espanya està governada per corruptes i jo m'encarregaré de canviar tot açò", ha afirmat, en clau electoral. El cap de l'executiu ha replicat tornant a tancar la porta a cap avançament electoral i ha insistit que els comicis generals seran el 2027, quan arribe el final de la legislatura. "Al govern s'arriba amb vots, no amb dreceres", ha insistit.

En una conversa informal amb periodistes, als corredors, Feijóo ha afirmat que complirà el seu "deure" i farà "tot el possible" perquè hi haja un canvi de govern quan considere que ha arribat el moment. La vespra, el líder de Vox, Santiago Abascal, havia elevat la pressió sobre el PP perquè presente una moció de censura contra Sánchez, un extrem que el partit de Feijóo rebutja de moment perquè entén que la responsabilitat d'actuar està en els socis del PSOE.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Zapatero assegura que no ha fet "mai" gestions a favor de Plus Ultra i diu que col·laborarà amb la justícia]]> L'expresident del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero ha trencat el silenci passades les dos del migdia, hores després de transcendir que l'Audiència Nacional l'ha imputat en l'anomenat cas Plus Ultra, que investiga un presumpte ús fraudulent dels 53 milions del rescat d'esta aerolínia espanyola.

En un vídeo remés als mitjans de comunicació, l'exmandatari espanyol (2004-2011) assegura que no ha fet "mai" gestions a favor de Plus Ultra i diu que col·laborarà amb la justícia. "No he realitzat mai cap gestió davant de cap administració pública ni el sector públic en relació amb el rescat de Plus Ultra, ni davant de cap altra administració", ha afirmat.

El cas ha esclatat este matí, quan s'ha fet pública una resolució del jutge de l'Audiència Nacional José Luis Calama en què situa Zapatero com a presumpte “líder d'una estructura estable i jerarquitzada de tràfic d'influències” i li imputa els delictes de pertinença a organització criminal, tràfic d'influències i falsedat documental. L'ha citat a declarar com a investigat el pròxim 2 de juny a les nou del matí. La instrucció judicial tracta de determinar si es va produir un suposat blanqueig de diners en el rescat públic de 53 milions d'euros que el govern espanyol, encapçalat per Pedro Sánchez, va entregar a l'aerolínia Plus Ultra en els pitjors moments de la pandèmia per a evitar que fera fallida.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Sánchez demana defendre "el bon nom" de Zapatero i el govern espanyol en defén la presumpció d'innocència]]> La imputació de l'expresident José Luis Rodríguez Zapatero pel cas Plus Ultra, en què l'Audiència Nacional investiga un presumpte ús fraudulent dels 53 milions d'euros de l'erari públic emprats per a rescatar l'aerolínia d'este nom durant la pandèmia, ha arribat just abans que el gabinet de Pedro Sánchez s'asseguera al voltant de la taula del Consell de Ministres.

Al final d'esta reunió, la portaveu, Elma Saiz, ha sigut l'encarregada de traslladar la posició oficial de l'executiu, que afronta la notícia "des de la tranquil·litat, la confiança, la prudència i el respecte a la justícia". "Màxima tranquil·litat", han recalcat fonts de la Moncloa, que invoquen la presumpció d'innocència de qui va presidir el govern espanyol entre el 2004 i el 2011.

Abans, el president de l'executiu, Pedro Sánchez, ha enviat un missatge als membres de la comissió executiva federal del PSOE perquè "defenguen el bon nom" de Zapatero. En el moment que es coneixia la imputació, Sánchez estava al palau de la Zarzuela amb les màximes autoritats del Congrés, el Senat, el Tribunal Suprem i el Constitucional per a un acte institucional.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El PP exigix una compareixença urgent de Sánchez, mentre que el PSOE tanca files amb Zapatero i denuncia una persecució judicial]]> Les reaccions arran de la imputació de l'expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero per tres delictes en la causa de l'Audiència Nacional que investiga un presumpte blanqueig de diners en el rescat públic de l'aerolínia Plus Ultra, coneguda este dimarts, han sigut immediates.

Des del PP, el secretari general, Miguel Tellado, ha qualificat els fets d'una "gravetat extrema" i ha demanat per això una compareixença urgent del cap de l'executiu, Pedro Sánchez, perquè done explicacions. "No sols parlem de l'expresident del govern, sinó del principal conseller de Sánchez", ha assenyalat el dirigent popular en una publicació en la xarxa social X. En la seua opinió, "la paradeta s'afona i els capos de la trama comencen a caure".

La presidenta madrilenya, la popular Isabel Díaz Ayuso, ha opinat que la imputació de Zapatero és un "escàndol internacional" i ha reclamat a l'executiu de Pedro Sánchez que no "utilitze" la Fiscalia o l'Advocacia de l'Estat per a "intentar encobrir la veritat". "Sorprén que el govern, lluny de voler investigar un assumpte que era de coneixement internacional, s'ha dedicat en tot moment a tapar-ho", ha declarat als mitjans este dimarts quan ha arribat a un acte de lliurament de claus del Pla Viu al municipi madrileny de Pinto.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'expresident Rodríguez Zapatero, imputat per tràfic d'influències, organització criminal i falsedat documental en el cas Plus Ultra]]> El jutjat central d'instrucció número 4 de l'Audiència Nacional, a Madrid, ha encausat l'expresident del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero en un procés que investiga un suposat delicte de blanqueig de capitals i tràfic d'influències en el rescat públic de l'aerolínia Plus Ultra. El jutge José Luis Calama, titular del jutjat, tracta d'aclarir un presumpte ús irregular dels 53 milions d'euros amb els quals l'executiu espanyol de Pedro Sánchez va rescatar la companyia aèria pocs mesos després d'esclatar la pandèmia. Concretament, si van servir per a rentar diners i si en aquella operació van cobrar-se comissions il·legals, segons han informat a EFE fonts jurídiques este dimarts.

En una resolució feta pública este dimarts, cita Zapatero per a declarar en qualitat d'investigat el 2 de juny a les nou del matí per tres presumptes delictes: organització criminal, tràfic d'influències i falsedat documental. L'instructor, a més, ha ordenat escorcolls de l'oficina de l'expresident espanyol, i d'altres tres mercantils, que s'han dut a terme este matí d'acord amb fonts jurídiques citades per Europa Press, pels possibles vincles amb el rescat de Plus Ultra. Una és l'empresa de màrqueting de les filles de l'exmandatari.

El jutge de l'Audiència Nacional Calama ha alçat este dimarts el secret de les actuacions sobre l'anomenat cas Plus Ultra en un escrit en què acusa Zapatero de ser el presumpte líder d'“una estructura estable i jerarquitzada de tràfic d'influències”, la finalitat de la qual “és l'obtenció de beneficis econòmics mitjançant la intermediació i l'exercici d'influències davant d'instàncies públiques en favor de tercers, principalment Plus Ultra”. Segons el magistrat, la xarxa va utilitzar societats instrumentals, documentació simulada i canals financers opacs “per a exercir influències il·lícites, ocultar l'origen i destinació dels fons i obtindre beneficis econòmics en favor de tercers i de l'entramat mateix”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Juanma Moreno aposta per un govern en solitari a Andalusia i Vox no té pressa per demanar "butaques"]]> El president en funcions de la Junta d'Andalusia i candidat del PP, Juanma Moreno, s'ha mostrat l'endemà de les eleccions a Andalusia confiat que podrà tornar a governar en solitari perquè el resultat de diumenge “és contundent”. Així s'ha pronunciat este dilluns en declaracions als periodistes en arribar a la seu nacional del PP per a assistir a la junta directiva nacional del partit i analitzar la jornada electoral, en què van guanyar amb 53 escons. Són quatre parlamentaris menys que en la legislatura anterior, cosa que els ha fet perdre la majoria absoluta que fins ara havia permés al PP governar sense dependre de Vox, com sí que ocorre en altres comunitats autònomes. Moreno, que abans de la cita amb les urnes havia dit que volia evitar-se "l'embolic" en què estan els seus companys de formació a Extremadura, Aragó i Castilla i Lleó, on han hagut de negociar amb Vox per a repetir al capdavant de l'executiu, ha afirmat este dilluns de matí que encara no ha parlat amb els de Santiago Abascal.

En tot cas, el dirigent popular ha subratllat que el que ahir van sentenciar les urnes els pot permetre un executiu "monocolor", sense que hi entre Vox. Ha insistit que s'han quedat a 21.000 vots de la majoria absoluta i això dona al PP "un marge de maniobra" i una "majoria solvent" per a eixe govern en solitari. Una altra cosa, ha matisat, és que la dinàmica parlamentària els portarà a buscar "acords" en l'hemicicle.

Per la seua banda, el candidat de Vox a la Junta d'Andalusia, Manuel Gavira, ha assegurat que la ciutadania ha deixat clar al PP "que ha d'entendre's amb Vox". Encara no té "pressa" per a parlar de "butaques", ha dit en declaracions a mitjans este dilluns, però sí per a canviar el rumb a Andalusia. El partit a la dreta del PP ha aconseguit quinze diputats en els comicis andalusos, un més que el 2022, cosa que el convertix en clau per a la governabilitat de l'autonomia. Gavira ha insistit en el missatge de la campanya que Vox el que vol és "canviar el rumb" de la comunitat. "Hi ha molta gent que té pressa per repartir-se les butaques. Nosaltres tenim moltíssima pressa per canviar de rumb a Andalusia i canviar de rumb en les polítiques que hi ha a Andalusia", ha subratllat el líder regional de Vox, que ha confiat que espera que el PP "haja pres nota, i que escolte el que han demanat els andalusos". Paral·lelament, el número u per Sevilla, Javier Cortés, ha afirmat que el seu partit no demanarà entrar en el govern de la Junta, sinó que “la prioritat nacional siga una realitat”

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Una policia relata maniobres d'un cap per a desacreditar l'exresponsable d'Afers Interns acusat en el cas Kitchen]]> La sessió d'este dimarts en el juí pel cas Kitchen ha estat protagonitzada per nou agents d'Afers Interns de la Policia Nacional, citats a declarar a l'Audiència Nacional en qualitat de testimonis. Els seus relats han evidenciat la mala relació que existia entre dos comandaments policials, Marcelino Martín Blas i Jesús Vicente Galán. Este últim, que va estar imputat en la causa durant la instrucció —va ser exclòs de la llista d'acusats abans de l'obertura del juí oral— va declarar en la vista que el seu superior, Martín Blas —que sí que figura entre els deu acusats— li va encomanar un operatiu per a vigilar la dona de Luis Bárcenas, Rosalía Iglesias, amb l'argument que estava "en perill".

Estos dies, diversos testimonis han relatat presumptes maniobres que Galán —aleshores cap de Vigilàncies— hauria exercit contra altres comandaments policials investigats. En concret, una agent que va treballar en Assumptes Interns de 2012 a 2017 i que era subordinada de Martín Blas ha exposat al tribunal les difamacions que Galan va fer per a desacreditar la faena que ella i els companys estaven fent en la investigació sobre Francisco Nicolás Gómez Iglesias, conegut com el Petit Nicolàs.

Esta policia, citada a petició de la defensa de Martín Blas, ha atestat que el seu despatx es trobava enfront de la unitat que liderava Galán i en cap moment va saber de cap vigilància o protecció a la família de Bárcenas. "Si haguera ocorregut, m'imagine que haurà d'estar documentat d'alguna manera. Si es fa una investigació, tot ha de documentar-se" perquè, si no, "no servix de res"; és "com si no haguera ocorregut", ha observat. També ha detallat l'animadversió de Galán cap a l'exresponsable d'Afers Interns, Marcelino Martín Blas, fonamentalment perquè no l'havia proposat per a una condecoració.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'exdirector del CNI declara que no participaren en l'espionatge a Bárcenas: "Zero absolut"]]> L'exdirector del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) Félix Sanz Roldán (2009-2019) ha negat este dilluns cap activitat de l'organisme, "ni per acció ni per omissió", en relació amb l'operació Kitchen, que investiga una suposada trama parapolicial orquestrada al marge de l'Estat per a espiar l'extresorer del PP Luis Bárcenas i la seua família per a sostraure-li documentació comprometedora per al partit relativa al cas Gürtel. "Zero absolut. El Centre Nacional d'Intel·ligència actua sempre amb absolut respecte a la llei i fa el que li diu el seu govern per a proporcionar-li aquelles decisions que necessita i aquells elements de juí per a prendre bones decisions. Cap govern de cap color dels quatre als quals vaig tindre l'honor de servir em van demanar que fera res il·legal, i això ho hauria sigut", ha afirmat a l'Audiència Nacional.

Sanz Roldán ha obert la roda de declaracions dels testimonis en la quinzena sessió del juí pel cas Kitchen, una jornada en què també estan citats l'excap de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil Manuel Sánchez Corbí i l'empresari Javier Pérez Dolset.

L'exresponsable del CNI ha testificat a petició de la defensa del comissari jubilat José Manuel Villarejo. El seu advocat, Antonio José García Cabrera, ha començat preguntant-li si tenia enemistat amb el policia, ja que el va denunciar per suposades amenaces a l'amiga del rei Joan Carles Corinna Larsen a Londres. Després de rebutjar l'existència d'eixa enemistat, Sanz Roldán ha explicat que no es va tractar d'una denúncia a títol personal sinó que ho va fer perquè era l'única persona en el CNI que podia fer-ho, per ser "l'única que tenia identitat", i perquè els subordinats "no mereixien el tracte que li estaven donant". "Personal no va ser en absolut. Vaig sentir la necessitat d'eixir al pas de mentides tan cruels sobre els meus subordinats", per la qual cosa va sol·licitar la protecció de la justícia a través d'ell per a tots els treballadors, ha precisat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'exsecretària d'Ábalos confirma que Jessica Rodríguez va anar a 13 viatges oficials pagats per Koldo García amb la targeta de crèdit personal]]> La que va ser secretària de l'exministre de Transports José Luis Ábalos, Ana María Aranda, ha declarat este dimarts al Tribunal Suprem que Jessica Rodríguez, exparella del també exdirigent socialista valencià, va fer amb ell 13 dels 293 viatges oficials, pagats per l'assessor Koldo García amb la targeta de crèdit personal. Esta treballadora, que continua en el càrrec amb l'actual ministre de Transports, Óscar Puente, estava citada com a testimoni en la setena jornada del juí que seu al banc d'acusats del Suprem Ábalos, qui va ser la seua mà dreta i el comisionista confés Víctor de Aldama per presumptes arreglaments de contractes de mascaretes a canvi de suborns.

A preguntes de l'acusació popular que dirigix el PP, l'exempleada d'Ábalos ha afirmat que Jessica Rodríguez va estar en eixos 13 viatges oficials amb l'aleshores ministre, tant a l'estranger com dins d'Espanya, que ella pagava a El Corte Inglés amb la targeta de crèdit que li donava Koldo García. Era la targeta personal de l'assessor, ha precisat, i "mai" es van pagar amb fons públics del Ministeri de Transports.

En diverses ocasions s'ha preguntat a la secretària per l'afluència del comissionista Víctor de Aldama en les dependències de Transports, un assumpte que ja ha eixit en altres sessions del procés judicial. Ella ha confirmat que el va vore "moltes vegades" en les oficines, on accedia "pel pati d'alts càrrecs que utilitzava el ministre i pujava per l'ascensor" que ell freqüentava, si bé ha precisat que sempre que el va vore era perquè es reunia amb Koldo García. "Jo sempre veia el senyor Aldama pujar a la nostra planta i anar-se'n a vore al senyor Koldo García", ha indicat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El CIS d'abril dispara el PSOE tretze punts per davant del PP mentre que retrocedixen Vox i Sumar]]> L'últim baròmetre elaborat pel Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), corresponent a l'abril, registra una forta crescuda en suport electoral per al PSOE, que es manté com a força més votada en unes hipotètiques eleccions generals a més distància del PP. Segons l'enquesta, publicada este dilluns, si ara mateix se celebraren els comicis guanyarien els de Pedro Sánchez amb un 36,4% dels vots, 12,8 punts per damunt dels populars i quasi cinc més dels que tenien en l'estadística del mes anterior. Simultàniament, el CIS augura un retrocés tant per a Vox com per a les forces situades a l'esquerra dels socialistes, principalment Sumar i Podem, que també perdrien suports.

Segons el mostreig, obtingut a partir de 4.020 entrevistes fetes entre el 6 i el 10 d'abril, els d'Alberto Núñez Feijóo continuarien una altra legislatura com a principal partit de l'oposició després d'emportar-se el 23,6% dels sufragis estimats en les urnes. És un percentatge semblant al que tenien al març, tres dècimes més.

El partit encapçalat per Santiago Abascal, en tercer lloc, aconseguiria el 14,7% després de desunflar-se quasi dos punts, mentre que a l'esquerra del PSOE Sumar cauria vora un punt i mig, al 5,8%. La davallada en el cas de Podem és de set dècimes, fins al 2,2% dels vots estimats.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'investigador principal de Kitchen diu en el juí que Rajoy era El Asturiano: "No hi ha dubte"]]> El nom de l'expresident del govern espanyol Mariano Rajoy ha protagonitzat este dilluns la sessió en el juí pel cas Kitchen a l'Audiència Nacional (AN). L'investigador principal de la suposada trama parapolicial muntada per a espiar l'extresorer del PP Luis Bárcenas ha ratificat davant del tribunal que Rajoy hi estava al corrent i que els implicats s'hi referien a ell com El Asturiano o El Barbas.

L'AN acull des d'esta setmana la fase testifical contra els deu processats que s'assenten en el banc dels acusats pel cas Kitchen, entre ells l'exministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz. El procediment intenta acreditar l'existència d'un suposat operatiu al marge de l'Estat que la cúpula d'Interior suposadament va orquestrar entre el 2013 i el 2015, durant el primer govern del PP amb Rajoy, amb l'objectiu d'obtindre informació delicada de Bárcenas.

L'inspector d'Afers Interns que va investigar els fets ha apuntalat el paper de l'expresident Rajoy. També ha defensat la rellevància dels àudios i de tota la documentació confiscada a l'excomissari retirat José Villarejo, així com el pagament a l'ex-xòfer de Bárcenas amb fons reservats.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els preus a Espanya es disparen al 3,3% per la pujada dels carburants després d'esclatar la guerra al Pròxim Orient]]> Ja tenim les primeres estimacions sobre l'impacte econòmic de la guerra desencadenada a finals de febrer al Pròxim Orient sobre la butxaca de la ciutadania espanyola. La inflació s'ha disparat al 3,3% en taxa interanual durant el mes de març, un punt més que el mes anterior, a conseqüència del vertiginós encariment dels carburants arran de la pujada del petroli derivada del conflicte començat per l'atac dels Estats Units i Israel contra l'Iran. El paràmetre se situa en el nivell més elevat des de juny de 2024, que s'ha assolit després d'experimentar el repunt més gran en quasi quatre anys —juny del 2022, quan va avançar del 8,7% al 10,2% en el pitjor de la crisi energètica per la invasió russa d'Ucraïna—.

D'acord amb l'indicador avançat publicat este divendres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), també han influït a l'alça en la inflació de març, encara que en grau més baix que els combustibles, l'augment del preu del gasoil per a calefacció i el descens, menor que fa un any, de l'electricitat.

La taxa estimada per a la inflació subjacent, índex sense aliments frescos ni productes energètics, es manté en el 2,7 % interanual, igual a la registrada el març. Esta taxa és més estable i útil per a mesurar l'evolució dels preus a mitjà i llarg termini, perquè exclou del càlcul estadístic elements volàtils i subjectes a fluctuacions brusques en poc temps.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Sánchez carrega contra el PP i Vox per contribuir al "desastre absolut" de la guerra a l'Iran amb "silenci o suport"]]> El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha tornat a enarborar este dimecres el "no a la guerra", esta vegada en una compareixença en el ple del Congrés per a explicar la posició d'Espanya davant del conflicte que va esclatar fa quasi un mes al Pròxim Orient, després de l'atac conjunt dels Estats Units i Israel a l'Iran. En el debat, monopolitzat per l'escenari bèl·lic i les conseqüències econòmiques, socials i polítiques que ha tingut en tot el món, Sánchez ha carregat contra el PP i Vox, principals partits de l'oposició, als quals ha acusat de contribuir al "desastre absolut" que ha suposat la guerra, "amb suport o silenci". "Callar davant d'una guerra injusta i il·legal no és prudència, és un acte de covardia i complicitat", els ha amollat.

En una intervenció de vora 45 minuts, el cap de l'executiu estatal ha fet un símil de la situació actual amb l'ocorregut el 2003 a l'Iraq, una altra contesa liderada pels Estats Units a què l'aleshores president, José María Aznar, "va arrossegar" Espanya perquè volia "sentir-se important" davant del nord-americà George Bush. "Una guerra a canvi d'ego, la dignitat de tot un país a canvi d'eixa foto", ha criticat, en referència a la instantània en què Aznar i Bush posaren amb el britànic Toni Blair, grup que ha passat a la història com el "trio de les Açores".

Sánchez ha advertit l'hemicicle sobre el perill de tornar a cometre ara les mateixes errades amb un conflicte que considera al marge del dret internacional: "Oblidar és el primer pas per a repetir l'error". "L'últim que necessitava el món era una altra guerra, il·legal, absurda, cruel i que ens allunya dels objectius econòmics, socials i mediambientals, de les prioritats de la gent. I solament amb un objectiu: alimentar els interessos dels de dalt", ha criticat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Junts diu que votarà a favor del decret amb les mesures anticrisi derivades de la guerra de l'Iran]]> El reial decret llei amb les mesures anticrisi per la guerra al Pròxim Orient presentat pel govern espanyol té moltes possibilitats de passar dijous el tràmit parlamentari al Congrés, després que Junts ha anunciat este dimarts que hi votarà a favor si la coalició els secunda en una iniciativa que exigix la supressió de l'IVA dels autònoms que menys facturen.

El text que va aprovar el Consell de Ministres divendres passat conté una bateria de rebaixes d'impostos en matèria de carburants i energia, entre moltes altres mesures, per a mitigar els efectes de l'espiral inflacionista derivada de l'escalada bèl·lica a l'Iran, iniciada pels atacs conjunts que els Estats Units i Israel llançaren el 28 de febrer contra el règim dels aiatol·làs.

Amb l'abstenció anunciada dilluns per Podem, el reial decret depenia del vot afirmatiu del partit de Carles Puigdemont per a arribar a la majoria requerida a la cambra baixa. D'esta manera, sembla que l'executiu ha aconseguit amarrar el suport parlamentari necessari. Encara no està clar què farà el PP, que per ara no ha volgut desvelar el sentit del vot, però sí que ha demanat ajornar la votació.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Montero avança que Espanya ha complit l'objectiu de dèficit del 2,5% del PIB en 2025]]> La vicepresidenta primera del govern espanyol i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha avançat este dijous que Espanya ha complit l'objectiu que fixa que el dèficit públic no pot superar el 2,5% del PIB en 2025. En una entrevista en el programa Los Desayunos organitzat per RTVE i EFE, la número dos de l'executiu de coalició ha destacat que Espanya ha tornat a satisfer els compromisos amb la Comissió Europea "sense aplicar cap retallada".

"Pocs podien imaginar que era possible aconseguir esta fita sense aplicar cap retallada quan el dèficit va arribar al 10% en plena pandèmia", ha afirmat Montero, que ha assegurat que part de l'èxit té a vore amb la política fiscal aplicada pel govern central.

"Hem eixamplat les bases fiscals i recuperat progressivitat. I vull deixar clar que el mantra de l'infern fiscal que predica la ultradreta senzillament no se sosté. Hem abaixat els impostos als qui menys tenen, però sí que els hem apujat a grans empreses i patrimoni", ha explicat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Sánchez anuncia mil milions més en ajuda a Ucraïna i un acord per a coproduir drons i radars]]> El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha xifrat este dimecres en mil milions la nova remesa d'ajuda militar que Espanya destinarà el 2026 en "suport bilateral" a Ucraïna, el que eleva la quantitat total de fons a 4.000 milions des de l'inici de la invasió de Rússia, en febrer del 2022.

El mandatari ha tingut una reunió amb l'homòleg ucraïnés al palau de la Moncloa, Volodímir Zelenski, i ha anticipat que han segellat un compromís per a impulsar la "coproducció i cofabricació" conjunta amb companyies ucraïneses en l'àmbit de la indústria de defensa i la reconstrucció. Concretament, es treballarà per a fabricar drons i radars.

"Amb eixe propòsit hui hi ha hagut distintes firmes tant del Ministeri de Defensa com d'empreses que han manifestat interés de coproduir conjuntament amb empreses ucraïneses", ha assenyalat Sánchez en una roda de premsa després de la trobada, en què ha comparegut al costat de Zelenski.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El CIS retalla en dos punts la distància del PP amb el PSOE i registra una caiguda de Vox]]> El PP reduïx a 8,5 punts la distància que el separa amb el PSOE en estimació de vot, segons el baròmetre de març del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), el primer des de l'esclat de la guerra al Pròxim Orient. L'estadística situa al capdavant de la carrera electoral els socialistes, que amb el 31,8% dels vots continuarien com a primera força en unes hipotètiques eleccions generals, a pesar d'haver retrocedit lleugerament en suport de l'electorat, 0,8 punts. Els populars, que pugen quatre dècimes respecte de l'anterior enquesta, els seguirien en segon lloc, amb el 23,3%.

El sondeig es va elaborar entre el 2 i el 6 de març, abans de les eleccions de Castella i Lleó i després dels atacs conjunts dels Estats Units i Israel sobre l'Iran. A més de mantindre les posicions entre els dos principals partits també reflectix una caiguda de Vox, que perd més de dos punts des del mes passat i retrocedix al 16,6% en estimació de vot. El percentatge es queda lluny del 20% a què aspira la formació de Santiago Abascal i què els atorgaven algunes enquestes de cara als comicis castellanolleonesos, en què es quedaren entorn del 17% dels sufragis.

A l'esquerra del PSOE, Sumar manté els resultats obtinguts en l'anterior entrega del CIS, amb el 7,1% dels sufragis, una dècima més. Podem, però, cau un punt fins al 2,9% després de deixar-se una quarta part del suport electoral.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Feijóo acusa Sánchez de "perdedor" i el president reivindica la resposta del govern espanyol davant de la guerra a l'Iran]]> El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, han mesurat forces al Congrés este dimecres en el primer cara a cara després de les eleccions a Castella i Lleó i també des de l'inici de la guerra dels Estats Units i Israel contra l'Iran, que ha provocat una nova crisi energètica per l'alça dels preus del petroli. El cap de l'oposició ha carregat contra el mandatari estatal, a qui ha anomenat "perdedor" i li ha refregat que arrossega "deu derrotes" electorals. "No és una mala ratxa, és un veredicte: al superheroi de la democràcia li estan fallant els superpoders", ha ironitzat el popular.

En la sessió de control, este dimecres, al govern espanyol, Feijóo ha acusat Sánchez de voler aprofitar-se del conflicte bèl·lic al Pròxim Orient i d'usar el "no a la guerra" com a "cortina de fum", cosa que a parer seu no li ha funcionat. També ha dirigit un missatge als socis del govern de coalició, Sumar i Esquerra Unida, i els grups parlamentaris que el secunden, com Podem, que no obtingueren representació al parlament castellanolleonés després de les eleccions del 15 de març: "Felicitats per sostindre el govern i tragar amb tot: amb les mentides, la incompetència i tota classe de corrupció. Ací tenen el resultat, zero escons", ha ironitzat el líder del PP, que ha advertit que no votaran un decret òmnibus conjunt amb mesures.

En la resposta, Sánchez no ha fet cap referència a les eleccions a Castella i Lleó, en què els socialistes milloraren resultats i obtingueren dos escons més, igual que el PP. En canvi, ha reivindicat la resposta del govern espanyol davant de la guerra al Pròxim Orient, amb una aposta per "la defensa del dret internacional" i "la pau".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[En llibertat l’home detingut per la mort de la seua parella a Cadis després descartar-se el crim masclista]]> La Policia Nacional ha deixat en llibertat l’home que havia sigut detingut després que divendres de vesprada trobaren morta la seua parella en un domicili d’El Puerto de Santa María (Cadis). Segons han informat fonts pròximes a la investigació, s’ha comprovat que la mort de la dona, de 44 anys, ha sigut per una sobredosi.

El cas en un primer moment es va investigar com un possible crim masclista. El servici d’emergències 112 va rebre l’avís i en arribar-hi, els sanitaris només van poder confirmar-ne la defunció.

Després de saber-se els fets, la Delegació del Govern contra la Violència de Gènere va indicar en la xarxa social X que estava recaptant dades sobre este possible assassinat masclista.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Suprem rebutja anul·lar la condemna al fiscal general per revelació de secrets]]> El Tribunal Suprem ha rebutjat este dijous els incidents de nul·litat presentats per la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat contra la sentència que va condemnar l'exfiscal general de l'Estat Álvaro Garcia Ortiz a dos anys d'inhabilitació per revelació de secrets. La decisió, adoptada per cinc dels set membres de l'alt tribunal, que va jutjar-lo el passat novembre, obri ara la porta perquè el penat puga recórrer en empara davant del Tribunal Constitucional.

La resolució coneguda hui compta amb el vot particular de les dos magistrades progressistes Ana Ferrer i Susana Polo, partidàries d'absoldre García Ortiz i que es van oposar per això a condemnar el fiscal general. En la sentència, el Suprem va imposar dos anys d'inhabilitació i 7.200 euros de multa per un delicte de revelació de dades reservades. També va fixar una indemnització de 10.000 euros per a Alberto González Amador, parella de la madrilenya Isabel Díaz Ayuso i processat per frau fiscal, la denúncia del qual va motivar el juí contra el fiscal general.

La sala penal de l'alt tribunal va condemnar García Ortiz tant per la filtració del correu de l'advocat de González Amador com per la nota de premsa emesa per la Fiscalia per a respondre la versió falsa que va llançar l'entorn d'Ayuso sobre les negociacions del ministeri públic amb la seua parella per a aconseguir un acord que li estalviara un juí amb penes de presó. "El fiscal general no pot respondre una notícia falsa mitjançant la comissió d'un delicte de divulgació de dades reservades", va apuntar la sentència, coneguda el passat 9 de desembre.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Feijóo posa a la taula la possible tornada de Joan Carles I a Espanya i el govern espanyol defensa que la decisió és d'ell]]> La desclassificació dels documents vinculats al colp d'estat fracassat del 23F i el retrat que fan sobre l'actuació del rei emèrit, Joan Carles I, durant aquelles tenses hores han posat a la taula la possible tornada a Espanya. Joan Carles està exiliat des d'agost del 2020 a Abu Dhabi (Emirats Àrabs Units), on es va traslladar arran dels escàndols que l'han envoltat, principalment per les presumptes irregularitats fiscals per les quals la hisenda espanyola el va arribar a investigar i que van deixar molt qüestionada la seua figura.

El líder del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, ha afirmat este dijous en les xarxes socials que seria "desitjable" que el rei emèrit, Joan Carles I, torne a Espanya. "La desclassificació dels documents del 23F ha de reconciliar els espanyols amb qui va parar el colp d'estat", ha afirmat en X el president del PP. En el missatge ha recordat que el rei emèrit ha reconegut "errors innegables" en la seua trajectòria, però "va contribuir a sostindre" la democràcia espanyola i les llibertats "en un moment clau". "Hauria de passar l'última etapa de la seua vida amb dignitat i al seu país", ha opinat.

El pronunciament de Feijóo arriba l'endemà de la publicació, després d'un acord del Consell de Ministres, de 153 "unitats documentals", que inclouen des de la transcripció de converses telefòniques del colpista Antonio Tejero en el Congrés pres pels militars fins a notes informatives del CESID, els servicis d'intel·ligència de l'època —equivalents a l'actual Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI)—. Un dels documents adscrits al CESID confirma com el rei va frenar el general Armada quan va intentar acudir al Palau de La Zarzuela, i que també va ordenar a Milans del Bosch —que per a secundar el colp havia tret els tancs al carrer a València— que deposara l'actitud.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Margallo i Lerma coincidixen que la intervenció del rei va parar el colp d'estat del 23F: "Sense ell hauria triomfat"]]> La desclassificació dels documents secrets sobre l'intent de colp d'estat del 23F, aprovada pel govern espanyol 45 anys després, ha posat sobre la taula de debat alguns flocs al voltant dels quals encara planen incògnites, com ara el paper del rei emèrit, Joan Carles I, aquella vesprada. Dos polítics amb vinculació valenciana que visqueren en primera persona este episodi històric, l'exministre d'Afers Estrangers i exeurodiputat José Manuel García-Margallo i l'expresident de la Generalitat i exsenador Joan Lerma, reflexionen este dijous en Les notícies del matí sobre les implicacions de les noves revelacions que aporten els arxius acabats de conéixer. Tots dos han coincidit que l'actuació de Joan Carles I, que es va desvincular públicament del colp en un cèlebre discurs televisat ja de matinada, va ser fonamental perquè la presa de poder per part dels militars i encapçalada pel recentment difunt tinent general Antonio Tejero no hi prosperara.

Per a Margallo, que presenciava aquella sessió d'investidura de Leopoldo Calvo-Sotelo com a diputat de la UCD, la publicació dels informes fins ara ocults permet "acabar d'una vegada per totes" amb les teories conspiratòries que han tractat d'implicar el monarca en l'intent colpista. "Hi va estar implicat, però exactament per al contrari, per a parar-ho". A parer del polític arrelat a Xàbia, sense la intervenció de Joan Carles I "és molt possible que el colp haguera triomfat" i hauria desencadenat un període de "gran conflictivitat", fins i tot una guerra civil.

En la mateixa línia s'ha pronunciat Lerma, que va viure els fets des de la bancada del PSOE: "Tot el món ha vist amb claredat que l'eixida del rei és el que va dissoldre el colp d'estat". A parer de l'exmandatari autonòmic, l'aparició televisada de l'emèrit va ser una solució "molt positiva" perquè "va eliminar tota referència al fet que ell hi estiguera darrere". Així, opina que, encara que l'intent podria haver-se ampliat "a molta més gent que sabia o hi havia participat d'alguna manera", gràcies a Joan Carles I va quedar "limitada".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El colpista Antonio Tejero mor a Alzira el mateix dia que es desclassifiquen els documents del 23F]]> Antonio Tejero, el guàrdia civil que va protagonitzar la temptativa de colp del 23F, ha mort als 93 anys. La defunció ha sigut a les 18:45 h d'este dimecres a Alzira (Ribera Alta), on residia amb una de les filles. Precisament, el mateix dia de la desclassificació dels documents de l'intent colpista del 1981

"Vull comunicar-vos amb profund dolor que hui, 25 de Febrer del 2026, mon pare, Antonio Tejero Molina, ha mort en companyia de tots els seus fills. Ha rebut els últims sagraments i la benedicció de Sa Santedat Lleó XIV. Done infinites gràcies a Déu per la seua vida entregada i generosa envers Déu, Espanya i la seua família, i pregue pel seu etern descans. Gràcies", ha escrit un fill en un comunicat. La defunció l'havia confirmada poc abans l'advocada que representa la família, que ha informat d'una mort "serena i en pau". Tejero rebia atenció sanitària a domicili per part de l'Hospital de la Ribera.

El cotxe fúnebre amb les restes mortals ha eixit passades les 21:10 hores de la vivenda en cap al tanatori de Xàtiva (La Costera), on se celebrarà el funeral.

Continua llegint-ho en el web

]]>