Trump ha insistit que "queda plenament entés i acordat que, si fabriquen els automòbils i camions en plantes situades als Estats Units, no s'aplicarà cap aranzel". "Actualment, hi ha moltes plantes d'automòbils i camions en construcció, amb una inversió superior als 100.000 milions de dòlars; una xifra rècord en la història de la fabricació de vehicles. Estes plantes, dotades de treballadors estatunidencs, obriran les portes molt prompte", ha agregat.

El mandatari estatunidenc ha celebrat que "no s'havia vist mai res igual al que està succeint hui als Estats Units!", en referència als compromisos d'inversió dels països amb els quals Washington ha tancat acords comercials per a aconseguir una rebaixa dels anomenats aranzels "recíprocs" que ha imposat.

Continua llegint-ho en el web

Divendres passat, després que el Tribunal Suprem anul·lara bona part de l’agenda aranzelària de Trump, el mandatari va anunciar que implementaria ràpidament un aranzel fix del 10% per a tots els socis comercials mitjançant una llei diferent. Posteriorment, en un missatge publicat en la seua xarxa social, Truth Social, Trump va indicar que, amb efecte immediat, elevaria este aranzel mundial del 10% al 15%, un nivell que —segons va afirmar— considera plenament legal. No obstant això, l’Oficina de Duanes i Protecció Fronterera dels Estats Units va comunicar este dilluns als importadors que la taxa serà inicialment del 10% i que s’aplicarà a “tots els països durant un període de 150 dies, llevat que estiguen específicament exempts”.

Segons la proclamació emesa pel president el 20 de febrer de 2026, el recàrrec temporal a la importació estarà vigent per a les mercaderies introduïdes per al consum o retirades de magatzem a partir de les 00:01 hores (hora de la costa est) del 24 de febrer. Totes les mercaderies que entren als Estats Units, independentment del país d’origen, estaran subjectes a un recàrrec addicional del 10%, excepte si estan expressament exemptes.

Continua llegint-ho en el web

Així ho recull l'informe "Resiliència potencial de les empreses de la Comunitat Valenciana davant de les noves polítiques aranzelàries dels Estats Units" de l'Observatori sobre Govern, Estratègia i Competitivitat de les Empreses (GECE), una iniciativa de CaixaBank i l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (Ivie), que s'ha presentat este dilluns.

Els vehicles de motor, la maquinària i equipament, l'alimentació, les begudes i tabac i altres productes minerals no metàl·lics —incloent-hi el sector ceràmic— són els sectors en els quals tindrà més impacte la mesura, segons el pes relatiu en el VAB (valor afegit brut), la proporció d'exportacions al país i la intensitat exportadora.

Continua llegint-ho en el web

En un comunicat, l’executiu comunitari ha sol·licitat “claredat total sobre les mesures que els Estats Units pretenen adoptar després de la recent sentència del Tribunal Suprem sobre la Llei de Poders Econòmics d’Emergència Internacional (IEEPA)”. Segons Brussel·les, la situació actual “no afavorix un comerç i una inversió transatlàntics justos, equilibrats i mútuament beneficiosos”, tal com havien acordat les dos parts.

La nova taxa del 15% —inicialment del 10%— és la resposta de Trump a la decisió del Suprem, que va tombar gran part de la seua política aranzelària en considerar que s’havia extralimitat en els poders d’emergència invocats per a imposar gravàmens als socis comercials. Per a minimitzar els efectes d’una escalada comercial, Brussel·les i Washington van firmar l’estiu passat un acord pel qual la Unió Europea acceptava un aranzel general del 15%, mentre que els Estats Units podien exportar béns industrials al bloc comunitari lliures d’aranzels.

Continua llegint-ho en el web

Així ho ha fet públic el mandatari en una publicació en la plataforma Truth Social, en què ha assegurat que l'augment serà efectiu "immediatament". El dictamen del Suprem afecta la tarifa global base a les importacions estrangeres i els anomenats gravàmens "recíprocs" als socis comercials de l'economia més gran del món, al costat d'aranzels addicionals del 25% a Mèxic i al Canadà.

També s'inclouen les decisions del republicà d'augmentar fins a un 50% els aranzels al Brasil i l'Índia, com a represàlia per l'enjudiciament al seu aliat, l'expresident brasiler Jair Bolsonaro, i la compra de cru rus, respectivament.

Continua llegint-ho en el web

Trump ha qualificat de "profundament decebedora" la sentència del Tribunal Suprem que rebutja que la llei de poders econòmics d’emergència internacional (Ieepa) l’autoritze a imposar aranzels i ha assegurat que recorrerà a altres vies legals per a aplicar un nou aranzel global del 10%. "La sentència del Tribunal Suprem sobre els aranzels és profundament decebedora i m’avergonyisc d’alguns membres del tribunal. Estic absolutament avergonyit que no hagen tingut el valor de fer el que és correcte per al nostre país", ha declarat durant una compareixença a Washington.

L’Alt Tribunal, de majoria conservadora, ha votat este divendres per sis vots a tres en contra dels arguments de la Casa Blanca, que sostenia que els aranzels adoptats després del denominat Dia de l’Alliberament, a l’abril de l’any passat, eren legals en emparar-se en la Ieepa.

Continua llegint-ho en el web

Segons el rotatiu britànic, la llista d’aranzels es va preparar l’any passat i es va suspendre fins al 6 de febrer per a evitar una guerra comercial a gran escala. No obstant això, este diumenge ha sigut debatuda a Brussel·les pels 27 ambaixadors de la UE, junt amb el denominat instrument anticoerció (ICA), que permetria limitar l’accés de les empreses nord-americanes al mercat interior europeu.

Trump ha amenaçat amb aranzels del 10% a partir de l’1 de febrer sobre productes d’Alemanya, França, el Regne Unit, Suècia, Noruega, els Països Baixos, Finlàndia i Dinamarca —tots membres de l’OTAN que han desplegat militars a Groenlàndia—, com a mesura de pressió perquè donen suport als seus plans d’annexionar-se l’illa àrtica. En un missatge a la plataforma Truth Social, el mandatari nord-americà va advertir dissabte que elevaria els aranzels fins al 25% al juny i que es mantindrien vigents fins a tancar un acord “per a la compra total i plena de Groenlàndia” per part de Washington.

Continua llegint-ho en el web

L’anunci s’emmarca en una escalada de pressió econòmica i diplomàtica contra l’Iran, que viu una onada de protestes multitudinàries i una dura repressió per part de les autoritats, que ha deixat en dos setmanes 600 morts i vora 10.000 detinguts. Segons la comunicació de Trump, qualsevol país que mantinga relacions comercials amb l’Iran haurà de pagar este aranzel del 25% sobre els seus negocis amb els Estats Units; una mesura que podria afectar relacions comercials amb importants economies que mantenen vincles comercials amb Teheran.

La mesura podria impactar socis comercials tradicionals de l’Iran, com ara la Xina, Turquia, l’Índia i altres estats de la regió, que podrien vore’s afectats per este aranzel addicional, especialment si continuen les relacions comercials amb Teheran.

Continua llegint-ho en el web

Xi ha assegurat que el seu país “mai busca desafiar ni reemplaçar cap altre” i que la seua prioritat és “fer bé la seua feina i centrar-se en el seu desenvolupament”. La trobada, que ha durat una hora i quaranta minuts, ha sigut més llarga del que estava previst inicialment.

Sense entrar en detalls, el líder xinés ha indicat que els equips comercials dels dos països han mantingut “converses en profunditat” i han arribat a “acords” en alguns punts. Xi ha estat acompanyat pel viceprimer ministre He Lifeng, responsable de les negociacions amb Washington, que el cap de setmana passat es va reunir a Malàisia amb el secretari del Tresor dels EUA, Scott Bessent, on van assolir un principi d’acord comercial.

Continua llegint-ho en el web

El representant de Comerç Internacional de la Xina, Li Chenggang, va explicar que ambdós parts van explorar "propostes adequades per a abordar les preocupacions mútues" i que el següent pas serà que cada país complisca els seus procediments interns d’aprovació.

Les converses van abordar diversos punts, entre ells controls a les exportacions, la possible pròrroga de la suspensió recíproca d’aranzels, els gravàmens relacionats amb el fentanil i la cooperació antidroga. També es va parlar de l’ampliació del comerç bilateral i de mesures nord-americanes sobre tarifes portuàries als bucs xinesos. Segons Li, els EUA van mantenir una postura ferma, mentre Pequín "va defendre amb determinació els seus interessos".

Continua llegint-ho en el web

A més, la nova orde del govern dels Estats Units preveu un increment d’estos aranzels a partir de l’1 de gener de 2026: el 30% per als productes de fusta entapissats i el 50% per als armaris de cuina i mobles de bany.

Segons el text signat per Trump, les taxes “continuaran vigents excepte per als països amb els quals els Estats Units arriben a un acord que aborde l’amenaça per a la seguretat nacional que representen les importacions de productes de fusta”. El president també va remarcar que estos aranzels “se sumen a qualsevol altre dret, impost o taxa aplicable als productes de fusta importats”.

Continua llegint-ho en el web

Esta trobada coincidix amb les negociacions comercials obertes entre els Estats Units i la Xina. En la seua estada a Madrid, Bessent es vorà amb alts representants xinesos, entre ells el viceprimer ministre He Lifeng, per a tractar qüestions de seguretat nacional, econòmica i comercial, com ara la lluita contra el blanqueig de capitals o el paper de la xarxa social TikTok.

Després de la seua visita a Espanya, el secretari del Tresor es desplaçarà al Regne Unit per a reunir-se amb membres del govern de Keir Starmer i representants del sector empresarial britànic. Finalment, s’unirà a la visita d’estat del president Donald Trump al rei Carles III.

Continua llegint-ho en el web

No obstant això, els manté en vigor almenys fins a octubre per a donar temps a una possible apel·lació de l'administració republicana. El dictamen és el segon revés judicial a la política aranzelària de Trump i referma la decisió emesa al maig per un tribunal especialitzat en comerç de Nova York, que ja advertia sobre la il·legalitat d'estes taxes a la importació.

En concret, estipula que Trump "es va extralimitar" en la seua autoritat en usar una llei del 1977, coneguda com a Llei de Poders Econòmics d'Emergència Internacional, per a imposar els seus impostos duaners, ja que la norma va ser creada per a ser usada únicament en casos d'emergència.

Continua llegint-ho en el web

L’acord fixa un aranzel màxim del 15% per a les exportacions europees, que afecta també sectors com el farmacèutic o el dels semiconductors. En el cas dels vehicles, la rebaixa des del 27,5% actual dependrà de millorar l'accés als productes agrícoles i alimentaris nord-americans.

Cuerpo es reunirà este dimarts amb els grups de béns de consum i productes industrials, dimecres amb els d’alimentació i química i medicaments, i dijous amb el de béns d’equip i material elèctric. En les trobades també participaran la secretària d’estat de Comerç, Amparo López Senovilla, el ministre d’Indústria, Jordi Hereu, i el d’Agricultura, Luis Planas.

Continua llegint-ho en el web

D'esta manera, tots dos blocs han deixat per escrit el pacte polític al qual han arribat a Escòcia la presidenta comunitària, Ursula von der Leyen, i el president estatunidenc, Donald Trump, en un comunicat conjunt que, encara que no és vinculant legalment, es percep com un full de ruta per a la política comercial entre Washington i Brussel·les. “Es tracta d'un acord estratègic molt important. Li donem suport plenament i ens comprometem a complir-lo. Permeten-me dir-ho clarament: l'alternativa, una guerra comercial amb aranzels altíssims i una escalada política, no beneficia ningú”, ha afirmat el comissari de Comerç, Maros Sefcovic, recalcant que el 15% és un sostre que inclou totes les taxes i recàrrecs comercials.

En el cas del sector de l'automoció, els cotxes, les peces i els recanvis europeus es voran beneficiats d'una rebaixa dels recàrrecs —que fins ara se situaven en el 27,5%—, per a quedar sota el paraigua del 15%. Washington condiciona esta mesura al fet que la UE done un accés preferencial al mercat als productes pesquers i agrícoles estatunidencs, inclosa la fruita seca, els productes lactis, la fruita i verdura fresca i processada, els aliments processats, les llavors per a sembrar, l'oli de soja i la carn de porc i bisó.

Continua llegint-ho en el web

"És mitjanit. Milers de milions de dòlars en aranzels estan fluint als Estats Units d'Amèrica", va dir el president estatunidenc, a través d'un post en la seua xarxa social Truth, poc després que entraren en vigor a mitjanit de Washington (04.00 GMT).

L’entrada en vigor dels nous aranzels "recíprocs" impulsats pel Trump materialitza les amenaces ajornades d'una pujada de gravàmens a la majoria dels socis dels Estats Units i empitjora la guerra comercial lliurada pel mandatari des que va tornar a la Casa Blanca. Des d’este dijous, països com el Regne Unit, la Xina, el Vietnam, el Japó, les Filipines, Indonèsia, els de la Unió Europea (UE), Corea del Sud i el Pakistan han d’afrontar nous gravàmens per les mercaderies que volen introduir en el mercat nord-americà.

Continua llegint-ho en el web

Ho ha dit durant una entrevista en la cadena CNBC, preguntat sobre quines conseqüències podria patir la UE si no complix amb la seua part del pacte comercial tancat amb Washington a finals de juliol. A més, s'ha referit a la quantitat pactada com un "regal" amb el qual el seu govern "pot invertir en el que vulga".

L'acord entre els Estats Units i la UE rebaixa del 30% al 15% els aranzels que Trump va imposar al bloc comunitari i entrarà en vigor el 8 d'agost, set dies després del que es preveu. La UE va ser un dels últims actors que va aconseguir un acord comercial amb Washington, la qual cosa es va reflectir en l'orde executiu de Trump, que va fixar en el 15% l'aranzel per a la majoria dels productes europeus.

Continua llegint-ho en el web

Carlos García, responsable de comunicació de Bodegues Vicente Gandia reconeix que l’estatunidenc "és un mercat en el qual tenim posades moltes esperances de cara a desenvolupar-lo molt més de cara al futur”. Per eixa raó, explica que "és una amenaça, una situació que provoca que siga un poquet més complicat eixe desenvolupament que l'empresa tenia fixat per a este mercat".

Este celler de Requena compta amb 8.000 botes i produïx més de dos milions i mig de botelles de vi. L'aranzel del 15% imposat per Trump afecta al voltant d'un 5% de les seues exportacions. Un problema per al mercat del vi dels Estats Units.

Continua llegint-ho en el web

Els productes que exporte la Unió Europea al mercat nord-americà hauran de pagar un 15% d’aranzels. Inicialment, estava previst que este acord entrara en vigor este divendres, amb el començament d’agost, però al remat Trump ho ha ajornat una setmana.

L’acord final assolit entre Washington i Brussel·les no ha deixat indiferent ningú i pot obrir una bretxa entre els socis comunitaris. En el millor dels casos, l'acord ha sigut rebut en el si d’Europa amb certa resignació per l'amenaça inicial de Trump d'imposar aranzels del 30% als productes procedents de la Unió Europea. Després d’esta alerta, el fet que els aranzels hagen quedat reduïts a la meitat, al 15%, ha donat un respir als països europeus.

Continua llegint-ho en el web

Després de l'acord de diumenge entre els Estats Units i la Unió Europea, que eleva al 15% el gravamen de les exportacions, les valoracions no s'han fet esperar. Economistes i empresaris tenen clar que el pacte era la millor opció després de mesos d'amenaces d'aranzels més alts. “Estàvem parlant d’un 30% i abans superava el 100%”, assegura José Vicente Morata, president del Consell de Cambres de Comerç de la Comunitat Valenciana i de la Cambra de Comerç de València. Mentrestant, l’economista Felipe Sánchez afig: “És millor un acord ràpid, d’un 15% que dona estabilitat, tranquil·litat i sobretot certesa per a poder tindre un marc clar per a treballar”.

Certesa necessària per a sectors com el calcer, un dels que més exporta als EUA i que enceta campanya amb més tranquil·litat. “Ens enfronten a la pròxima campanya de vendes que és imminent, al setembre, sabent quin és l’aranzel amb el qual jugarem. Haurem de traslladar al consumidor un 5% més en costos. A major preu hi haurà un impacte negatiu”, explica el president de l’Associació Valenciana d’Empreses del Calcer, Vicente Pastor.

Continua llegint-ho en el web

El president dels EUA, Donald Trump, i la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, han anunciat el pacte després de reunir-se amb els seus equips en el complex de golf del líder republicà a Turnberry, a l'oest d'Escòcia. El cap de la Casa Blanca ha afirmat que, en virtut de l'acord, la UE es compromet a comprar energia estatunidenca per valor de 750.000 milions de dòlars i invertir-ne 600.000 milions addicionals, a més d'incrementar les adquisicions de material militar.

També han acordat “aranzels zero” bilaterals per a una sèrie de “productes estratègics”, entre ells components aeroespacials, determinats químics, productes agrícoles, recursos naturals i matèries primeres.

Continua llegint-ho en el web

Tot i el caràcter privat del viatge, Trump aprofitarà per a reunir-se diumenge amb la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i dilluns amb el primer ministre britànic, Keir Starmer. Abans d’aterrar, ja va avançar que vol discutir amb ells un possible pacte aranzelari, especialment amb el Regne Unit, i la negociació d’un gran acord comercial amb la UE, que ha qualificat d'“el més gran de tots”.

El líder republicà considera que hi ha “una probabilitat del 50 %” d’arribar a un acord amb la Unió Europea i ha destacat la figura de Von der Leyen com “una dona molt respectada”. El magnat, que aprofita l'estada per a gestionar els seus interessos immobiliaris i de camps de golf, també va comentar que podria sopar diumenge amb Starmer, tot i que la trobada no ha estat confirmada oficialment per Downing Street. A més, s'espera que dimarts assistisca a la inauguració d'un camp de golf del seu fill, on podria trobar-se amb el ministre principal escocés, l'independentista John Swinney, que ha assenyalat que vol tractar amb el dirigent qüestions globals com la guerra de Gaza.

Continua llegint-ho en el web

De fet, la Comissió Europea ja va presentar este dimecres l’esborrany d’este acord als representants dels Vint-i-set. Segons apunten algunes fonts, s'està a l’espera que el president nord-americà Donald Trump done el vistiplau a l’acord que han negociat els seus diplomàtics i que deixaria els aranzels genèrics en un 15% i no en un 30%, com amenaçava al mandatari nord-americà.

Quan queda poc més d’una setmana per al termini que va establir Trump per als aranzels a les mercaderies procedents de la Unió Europea, l’1 d’agost, sembla que la Unió Europea està disposada a acceptar uns gravàmens genèrics del 15%, molt per damunt del percentatge inicial que estava disposada a acceptar.

Continua llegint-ho en el web

“Preferim una solució negociada”, ha assegurat Von der Leyen durant una roda de premsa a Brussel·les al costat del president d’Indonèsia. Tot i això, ha remarcat que la UE es prepara per actuar “si és necessari” amb una resposta aranzelària proporcional.

El president nord-americà va informar per carta a Von der Leyen que la taxa del 30% podria augmentar si la UE pren represàlies. Els aranzels entrarien en vigor l’1 d’agost, data límit que Trump ha fixat per a tancar un acord amb Brussel·les.

Continua llegint-ho en el web

En els escrits, Trump advertix que qualsevol represàlia aranzelària per part de Brussel·les o Ciutat de Mèxic comportarà un increment automàtic de l’aranzel estatunidenc. També anima les empreses europees i mexicanes a fabricar directament als Estats Units com a via per a evitar els nous gravàmens.

Von der Leyen ha insistit que la UE continua oberta a arribar a un acord comercial just abans de l’1 d’agost, però ha advertit que la mesura anunciada "interrompria les cadenes de subministrament transatlàntiques", i ha assegurat que la Comissió "prendrà totes les mesures necessàries per a salvaguardar els interessos europeus", incloses represàlies.

Continua llegint-ho en el web

El líder republicà ha amenaçat el Canadà amb un aranzel del 35% a partir de l’1 d’agost i ha condicionat qualsevol ajust a una eventual ajuda del país veí per a frenar el tràfic de fentanil o eliminar barreres comercials bilaterals. Així consta en una carta remesa al primer ministre canadenc, Mark Carney, similar a les que Trump ha començat a enviar esta setmana a diversos socis comercials, com ara el Brasil.

En el document, Trump adverteix que si el Canadà decidix imposar aranzels de resposta, estes xifres s’afegiran al 35% inicial. El president nord-americà acusa Ottawa de mantindre polítiques que generen dèficits comercials “insostenibles” per als EUA i que considera una amenaça per a l’economia i la seguretat nacional.

Continua llegint-ho en el web

La Comissió ha informat igualment que la presidenta de la institució, Ursula von der Leyen, i el president estatunidenc, Donald Trump, diumenge van tindre contacte telefònic sobre el cas.

“S'ha avançat cap a un acord de principi, consultem els nostres estats membres divendres. La nostra presidenta va parlar ahir amb el president estatunidenc. Treballem intensament en tots els fronts per a aconseguir alguna cosa abans del 9 de juliol”, ha assenyalat el portaveu comunitari Olof Gill durant la roda de premsa diària de la Comissió.

Continua llegint-ho en el web

El president Donald Trump i el secretari de Comerç dels EUA, Howard Lutnick, ha informat de la nova pròrroga en una intervenció davant de la premsa. Trump va anunciar els aranzels 2 d'abril i va concretar-los després en una controvertida compareixença en què va mostrar un llistat amb diferents percentatges per a cada país.

El secretari del Tresor, Scott Bessent, ha advertit en la CNN que estos aranzels tornaran com un "bumerang" als nivells del 2 d'abril si l'1 d'agost els països o blocs no tenien acords tancats. "Quan enviem les cent cartes [a cent països], fixarem les seues tarifes aranzelàries, amb la qual cosa tindrem cent [pactes] fets en els pròxims dies", va detallar el secretari del Tresor, que ha reconegut que l'estratègia és "aplicar la màxima pressió" per a obtindre eixos acords.

Continua llegint-ho en el web

El marc acordat serveix per a desenvolupar l’acord temporal de 90 dies aconseguit el mes passat a Ginebra, en què ambdós països es van comprometre a reduir els aranzels: del 125% al 10% en el cas de la Xina per a productes dels EUA i del 145% al 30% per als productes xinesos.

El secretari de Comerç nord-americà, Howard Lutnick, ha assegurat que el marc acordat “hauria de facilitar la resolució de les restriccions sobre terres rares” i ha avançat que el traslladarà al president Donald Trump per a rebre la seua aprovació definitiva.

Continua llegint-ho en el web

Així ho ha avançat el governador del Banc d'Espanya, José Luis Escrivá, durant la seua intervenció este dilluns en el Congrés. Encara que està previst que l'organisme publique l'informe complet sobre les projeccions macroeconòmiques este dimarts, Escrivá ha volgut avançar les previsions per a l'economia espanyola, que actualment està marcada per una incertesa elevada i un entorn "extraordinàriament complex".

L'exposició comercial directa d'Espanya als Estats Units és limitada i menor que la d'altres grans economies de la Unió Europea, encara que l'exposició indirecta és major en alguns sectors, com el químic, a causa de la integració de l'economia en les cadenes globals de valor.

Continua llegint-ho en el web

La delegació estatunidenca està encapçalada pel secretari del Tresor, Scott Bessent, acompanyat del secretari de Comerç, Howard Lutnick, i el representant comercial, Jamieson Greer. Per part xinesa, lidera les converses el viceprimer ministre He Lifeng, màxim responsable de la política econòmica exterior de Pequín.

Els representants abordaran qüestions com el comerç de minerals crítics, les tecnologies avançades i els controls d’exportació, així com altres friccions estructurals relacionades amb el model econòmic xinés, els visats i els subsidis industrials. Tot i això, fonts diplomàtiques admeten que és poc probable que la reunió acabe amb acords significatius més enllà de la prolongació de la treva actual.

Continua llegint-ho en el web

En la conversa telefònica, que segons una agència de notícies xinesa va demanar Trump i que han mantingut este dijous de vesprada, Xi ha comminat el seu homòleg a aprofitar el mecanisme de diàleg econòmic i comercial establit el mes passat a Ginebra i "tractar-se amb igualtat, respectar les preocupacions de l'altra part i buscar resultats beneficiosos per a tots dos”.

Sobre les converses a Ginebra, el líder xinés hauria qualificat l’acord bilateral de pausa aranzelària com un “pas important” per a alleujar les tensions, benvingut per tots els sectors dels dos països i també la comunitat internacional. 

Continua llegint-ho en el web

En l'informe semestral de perspectives, publicat este dimarts, l'organisme econòmic evita anomenar Trump o els Estats Units directament com a causants de la situació, però el missatge és diàfan a l'hora de responsabilitzar les polítiques proteccionistes de la pèrdua de dinamisme. Esta frenada, de manera paradoxal, a penes afectarà el gran rival de Washington, la Xina. A causa de la incertesa per les contínues bandades del president estatunidenc, els autors del document han optat per prendre com a base de referència per als càlculs la situació aranzelària que hi havia a mitjan maig, tot avisant que la situació empitjoraria si pujaren encara més.

L'OCDE percep els primers signes que Espanya també es ressent de la guerra comercial provocada per Trump i, encara que continuarà comportant-se molt millor que els països veïns, ha retallat lleugerament les expectatives per al 2025 i 2026. L'informe preveu que el creixement es quede en el 2,4% este 2025 i l'1,9% l'any que ve. Els percentatges, en principi, es mouen en entorns semblants que el 2,3% i el 2% anticipats al desembre, però si ho comparem amb el 2,6% per a 2025 i el 2,1% per a 2026 que va calcular en l'estudi interí de mitjan març, es pot veure una inflexió respecte a la tendència des de feia més d'un any. A més, estes noves projeccions de l'OCDE són menys optimistes que les que també feren en primavera el govern espanyol a l'abril (2,6% per a 2025 i 2,2% per a 2026) i la Comissió Europea al maig (2,6% per a 2025 i 2% per a 2026).

Continua llegint-ho en el web

“És un gran honor elevar els aranzels sobre l’acer i l’alumini. Les nostres indústries estan tornant com mai”, ha afirmat. Segons ha explicat, inicialment valorava incrementar-los només fins al 40%, però finalment ha atés la petició dels executius del sector perquè fora del 50%.

Trump ha justificat la mesura com un reforç per a la indústria siderúrgica i ha qualificat els aranzels com una qüestió de “dignitat, prosperitat, orgull i, sobretot, seguretat nacional”. També ha dit que “el públic entén la paraula aranzel millor que la gent de Wall Street” i ha afegit que és la seua quarta paraula favorita “després de Déu, esposa i família”.

Continua llegint-ho en el web

La resolució del tribunal de Washington posa en pausa "fins a un altre avís" la sentència del dia anterior, a l'espera que els jutges revisen les mocions d'apel·lació presentades pel govern estatunidenc. L'Administració Trump va advertir que acudiria al Tribunal Suprem si no s'emetia abans una orde temporal que frenara el veto. Una decisió que havia propinat un revés a la seua política comercial.

Encara que el bloqueig ordenat pel Tribunal de Comerç Internacional queda sense efecte temporalment, el tribunal federal del Districte de Colúmbia ha emés este divendres una altra decisió que també paralitza l'aplicació dels mateixos aranzels als quals fa referència la sentència del dia anterior.

Continua llegint-ho en el web

En l'orde emesa, els magistrats bloquegen així els aranzels adoptats per Trump emparant-se en la Ieepa, la qual cosa inclou les tarifes globals i "recíproques" anunciades el 2 d'abril, una jornada que va batejar com a "dia de l'alliberament", i altres previs contra el Canadà, Mèxic i la Xina.

La resolució judicial considera "inconstitucional" la política aranzelària de Trump, un dels emblemes del segon mandat del republicà a la Casa Blanca, i els revoca en establir que les mesures subjectes a la Ieepa han de "ser suspeses i la seua operació permanentment prohibida". La majoria dels aranzels arreplegats en el text ja estaven en pausa després que les borses de tot el món reaccionaren amb fortes caigudes, i va ser el 9 d'abril quan Trump va decidir mantindre només gravàmens de 10% durant 90 dies per a tractar d'arribar a acords amb cada país.

Continua llegint-ho en el web

En l'obertura d'un dia que és festiu a Londres i als Estats Units, el principal selectiu espanyol ha aconseguit col·locar-se en 14.266,2 una vegada ha assolit l'impacte d'eixe rebot de l'1,13%. Els guanys acumulats durant l'any s'eleven al 23,04%.

Després de la treva aranzelària de Washington a Europa, l'euro puja i es canvia a 1,141 dòlars, mentre que en altres mercats l'or baixa un 0,62%, fins als 3.236,7 dòlars.

Continua llegint-ho en el web

Este nou vaivé en el conflicte aranzelari va esclatar divendres, quan Trump va dir de sobte que recomanava una tarifa del 50% per a gravar els productes importats des de la UE a partir de l'1 de juny, una mesura que deixava caure a causa, segons va defensar, de la frustració que li produïa el fet que les converses amb el bloc comunitari no s'estaven movent prou de pressa. L'amenaça va sacsejar els mercats financers globals i va intensificar una guerra comercial que ha estat marcada pels freqüents canvis en les polítiques aranzelàries cap als socis comercials i aliats dels Estats Units.

El mandatari republicà, que ha expressat repetidament el seu menyspreu per la UE —assegura que es va crear per a "aprofitar-se" dels Estats Units— i el tracte que adopten amb el país nord-americà en matèria de comerç, ha cedit després que Von der Leyen li traslladara diumenge que la UE necessitava més temps per a arribar a un acord. L'alemanya li va sol·licitar, durant una telefonada d'urgència, que retardara l'activació dels aranzels fins al juliol, el termini que havia establit originalment quan va anunciar esta mesura proteccionista a l'abril.

Continua llegint-ho en el web

La UE està "plenament" compromesa a buscar un acord aranzelari amb Washington que beneficie les dos parts, ha manifestat Sefcovic. Igualment, ha recalcat que la Comissió Europea continua disposada "a treballar de bona fe" darrere d'eixe objectiu.

Tot i que fa setmanes que Brussel·les i la Casa Blanca estan immerses en una negociació per a tractar d'arribar a una entesa sobre les relacions comercials, l'últim colp damunt de la taula de Trump ha tornat a remoure el tauler. El mandatari nord-americà ha al·legat que és difícil tractar amb els països europeus sobre l'assumpte i ha insistit que les converses "no estan donant fruits". A més, ha insistit que la UE va ser "creada amb l'objectiu principal d'aprofitar-se dels Estats Units en el comerç" i que els han tractat "molt malament al llarg dels anys". "S'han aprofitat de nosaltres, tenim un gran dèficit amb ells", ha assegurat.

Continua llegint-ho en el web

"La Unió Europea, creada amb l'objectiu principal d'aprofitar-se dels EUA en el comerç, ha sigut molt difícil de gestionar. (...) Les nostres converses amb ells no estan donant fruits! Per tant, recomane un aranzel directe del 50% per a la Unió Europea a partir de l'1 de juny del 2025. No s'aplicarà cap aranzel si el producte es fabrica als Estats Units", ha escrit Trump en la seua plataforma Truth Social.

Deu minuts després del toc de campana, el tecnològic Nasdaq queia un 1,28%, fins a les 18.683 unitats; el selectiu S&P 500 retrocedia un 1,01%, fins als 5.782 enters i el Dow Jones d'Industrials perdia un 0,9%, fins als 41.483 punts. També amb caigudes ha rebut l'amenaça la borsa de Frankfurt. Així, l'índex DAX 40 ha caigut hui quasi un 3%.

Continua llegint-ho en el web