<![CDATA[À Punt - Unió Europea]]> 10 <![CDATA[À Punt - Unió Europea]]> <![CDATA[La UE comença a aplicar una taxa mínima de tres euros als paquets barats importats de fora del bloc]]> La Unió Europea ha començat a aplicar este dimecres una taxa mínima de tres euros als paquets de menys de 150 euros importats de fora del bloc comunitari, una mesura amb què posa fi a l'exempció de drets de duana per a estos enviaments i que pretén frenar l'allau d'importacions de baix cost, majoritàriament procedents de la Xina. Segons dades de la Comissió Europea, més del 90% d'estos paquets arriben a través de plataformes com Temu, Shein o AliExpress.

La taxa s'aplicarà fins a l'1 de juliol del 2028, quan entrarà en funcionament el nou centre europeu de dades duaneres. A partir d'eixe moment, els enviaments deixaran d'estar subjectes a este sistema transitori i passaran a pagar els aranzels habituals en funció del contingut.

La Comissió Europea atribuïx esta reforma al fort creixement del comerç electrònic a través de plataformes xineses. Des del 2022, el volum d'estos enviaments s'ha quadruplicat fins als 5.900 milions de paquets registrats el 2025, dels quals el 93% procedien de la Xina.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La UE obri el primer bloc de negociacions formals per a l'adhesió d'Ucraïna i Moldàvia]]> La Unió Europea ha acordat este divendres obrir el primer bloc de negociacions formals per a l'adhesió d'Ucraïna i Moldàvia, un pas clau en el procés d'ingrés que requerix la unanimitat dels vint-i-set estats membres en cadascuna de les fases.

Els ambaixadors permanents de la UE han aconseguit una posició comuna per a iniciar el primer clúster de negociació amb els dos països, segons ha informat la presidència de torn del Consell de la UE.

Les negociacions s'iniciaran formalment el dilluns 15 de juny en dos conferències intergovernamentals previstes a Luxemburg.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La UE manté les compensacions per retards de vols, però no garantix gratuïtat de la maleta de mà en cabina]]> La Unió Europea ha tancat un acord polític sobre la reforma dels drets dels passatgers aeris després d’una dècada de bloqueig, que manté els nivells de compensació per retards de vols però no garanteix el dret a portar gratuïtament una maleta de mà en cabina.

L’acord, que ha rebut el suport dels Vint-i-set malgrat el vot en contra d’Espanya i Letònia i les abstencions de Finlàndia i Àustria, ha sigut aprovat este divendres en el comité de conciliació que representa els estats membres, segons fonts comunitàries.

La reforma manté els actuals llindars d’indemnització per retards i cancel·lacions, que es fixen en 250 euros per a vols de fins a 1.500 quilòmetres, 400 euros per a trajectes dins de la UE o entre 1.500 i 3.500 quilòmetres, i 600 euros per a la resta de rutes. A més, es consolida el dret a reclamar compensació a partir de les tres hores de retard.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El nou govern prorús de Bulgària deixarà d'enviar ajuda militar a Ucraïna]]> El nou govern de Bulgària, encapçalat pel prorús i euroescèptic Rumen Radev, ha anunciat este dimarts que deixarà d'enviar ajuda militar a Ucraïna perquè es defense de la invasió russa. L'executiu búlgar justifica la decisió en la necessitat d'obrir una via de negociació per a posar fi al conflicte.

El ministre de Defensa, Dimitar Stoyanov, ha assegurat que "la guerra a Ucraïna no es resoldrà al camp de batalla" i ha argumentat que el conflicte s'ha convertit en una guerra de posicions en què "per molt armament que s'acumule, l'únic que s'aconseguix és la pèrdua de vides humanes". Per això, ha defensat que "és hora d'asseure's a la taula de negociacions".

Stoyanov també ha afirmat que ha arribat el moment de buscar una "pau justa" per a "les dos parts implicades en el conflicte" i ha posat en dubte que la Unió Europea puga exercir un paper de mediadora, ja que considera que el suport militar a Ucraïna compromet esta possibilitat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Pérez Llorca avisa a Brussel·les de "danys irreparables" en el camp valencià pels retalls de la UE]]> El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, ha avisat este dijous a Brussel·les dels "danys irreparables" en el sector agrícola de la Comunitat Valenciana pels possibles retalls en els fons de la futura política agrària comuna (PAC), que ha vist com a "vitals" per a assegurar el relleu generacional.

"Podria fer un mal irreparable a la Comunitat Valenciana", ha assegurat el president als mitjans al Parlament Europeu, abans de reunir-se amb el comissari d'Agricultura, Christophe Hansen, per a dialogar sobre el camp. En esta línia, ha destacat que el territori valencià ha sigut "pioner a implantar ajudes econòmiques", que ha matisat "són vitals per a mantindre el sector primari de la Comunitat Valenciana" i "sobretot a donar-li entrada en eixe canvi generacional, a la gent jove".

En la proposta de marc financer de la UE per al període 2028-2034, la Comissió Europea ha proposat simplificar la política agrària, amb la fusió de partides als agricultors i al desenvolupament rural, que tradicionalment estaven separades en este programa pressupostari, cosa que ha espentat el camp europeu a alertar de possibles retalls.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Brussel·les donarà més marge fiscal als estats per a afrontar l'impacte de la crisi energètica]]> La Comissió Europea donarà més marge fiscal als estats membres per a afrontar les conseqüències de la crisi energètica; ha sigut després de les peticions plantejades en les últimes setmanes per Espanya i Itàlia per a flexibilitzar les normes pressupostàries europees arran de l'encariment de l'energia.

La mesura formarà part del paquet fiscal que l'executiu comunitari presentarà este dimecres, quan se'n coneixeran millor els detalls, i permetria als governs destinar fins a un 0,3% del PIB anual a despeses relacionades amb l'energia. Segons han confirmat fonts comunitàries a Europa Press, els països podran sol·licitar una ampliació de l'abast de la clàusula nacional d'escapament ja prevista per a la despesa en defensa amb la finalitat d'incloure mesures destinades a reduir la dependència dels combustibles fòssils importats i reforçar la seguretat energètica europea.

Entre les actuacions que podran acollir-se a esta flexibilitat figuren ajudes a llars i empreses per a reduir-ne la dependència dels combustibles fòssils, inversions en xarxes elèctriques i emmagatzematge d'energia, mesures per a accelerar l'electrificació o actuacions destinades a millorar l'eficiència energètica i ampliar la capacitat de generació d'energies netes.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[En què consistix el nou reglament de retorns de la UE que obri la porta a centres d’immigrants fora d’Europa]]> La Unió Europea ha tancat un acord polític provisional sobre el nou reglament de retorns, una normativa que pretén agilitzar les expulsions d’immigrants en situació irregular i endurix la política migratòria comunitària. La principal novetat és la possibilitat de crear centres de retorn en tercers països per a persones que hagen de ser repatriades.

L’acord s'ha assolit entre el Parlament Europeu, la Comissió Europea i el Consell de la UE, que representa els estats membres. Espanya ha sigut l’únic estat membre que s’ha oposat a esta normativa des que els ministres de l'Interior dels Vint-i-set van acordar la seua posició comuna.

Després de l’acord polític, el reglament encara haurà de completar la tramitació legislativa abans que entre en vigor. Una vegada aprovat definitivament, serà aplicable de manera immediata en tots els estats membres de la Unió Europea.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un dron rus impacta contra un edifici a Romania, país membre de l’OTAN, i deixa dos ferits]]> Un dron rus ha impactat esta matinada contra un edifici d’apartaments de la ciutat romanesa de Galati, prop de la frontera amb Ucraïna, i ha originat un incendi que ha deixat dos persones ferides lleus, segons han informat les autoritats de Romania, país membre de l’OTAN. L’atac ha sigut després de llançar Rússia una nova ofensiva nocturna amb drons contra territori ucraïnés.

L’aparell no tripulat ha colpejat el dècim pis del bloc de vivendes i la càrrega explosiva ha esclatat completament, segons ha detallat en xarxes socials la Inspecció General de Situacions d’Emergència romanesa. L’incendi ha obligat a evacuar unes setanta persones de l’edifici, mentre els bombers treballaven per a extingir les flames. Als dos ferits els han traslladat a un hospital pròxim.

El cap del Departament per a Situacions d’Emergència, Raed Arafat, ha assegurat que no hi ha víctimes mortals i que els residents continuaran evacuats fins que acaben les inspeccions tècniques de l’estructura de l’edifici.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els ministres d’Exteriors de l’OTAN es reunixen a Suècia enmig de la tensió amb Rússia i la pressió dels EUA]]> Els ministres d’Exteriors de l’OTAN es reunixen este divendres a la ciutat sueca de Helsingborg en un context marcat per la tensió amb Rússia, les alertes per drons als països bàltics i les amenaces dels Estats Units de reduir la presència militar a Europa. La trobada és la primera que acull Suècia des de l'ingrés en l’Aliança Atlàntica fa dos anys i servirà per a preparar la cimera de líders prevista per al 7 i 8 de juliol a Ankara.

En la reunió s’espera que el secretari d’Estat nord-americà, Marco Rubio, explique els plans de Washington després dels anuncis de retirada parcial de tropes d’Europa i de les crítiques del president dels EUA, Donald Trump, als aliats europeus.

La reunió arriba després que Trump haja fet marxa arrere i haja anunciat finalment l’enviament de 5.000 soldats addicionals a Polònia, una setmana després d’haver cancel·lat un desplegament previst de més de 4.000 efectius. El president nord-americà ha justificat la decisió per la seua relació amb el president polonés, Karol Nawrocki, considerat pròxim a Washington.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Brussel·les eleva al 2,4% la previsió de creixement d’Espanya per al 2026 malgrat la guerra]]> La Comissió Europea ha revisat este dijous una dècima a l’alça la previsió de creixement econòmic d’Espanya per al 2026, fins al 2,4%, malgrat l’impacte de la guerra al Pròxim Orient i l’encariment dels combustibles derivat del tancament de l’estret d’Ormuz.

En les previsions de primavera, l’executiu comunitari assenyala que l’activitat econòmica espanyola continuarà sent “relativament dinàmica l’any que ve, encara que advertix dels riscos derivats de l’actual context geopolític i de les possibles conseqüències sobre el turisme. La millora de les perspectives per a Espanya contrasta amb la situació de la resta de grans economies de la Unió Europea, que patixen retallades en les seues previsions de creixement. El cas més destacat és el d’Alemanya, la principal economia europea, la previsió de la qual cau de l'1,2% al 0,6%.

Tot i la revisió a l’alça per al 2026, Brussel·les preveu una moderació posterior del creixement espanyol. El producte interior brut (PIB) avançarà un 1,9% el 2027, una dècima menys del calculat anteriorment. En canvi, la previsió per a la inflació augmenta fins al 3% enguany a Espanya, impulsada sobretot per l’encariment energètic derivat del conflicte a l’Orient Mitjà.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[AVA-Asaja lamenta que el pla de fertilitzants europeu aporta declaracions d'intencions i no les respostes que necessita el camp]]> L'Associació Valenciana d'Agricultors, AVA-Asaja, considera que el pla d'acció sobre fertilitzants, que la Comissió Europea ha presentat este dimarts, “és decebedor i no està a l'altura de la crisi”, segons afirmen en una nota de premsa. Argumenten que no oferix als agricultors “cap alleujament immediat”, que eludix la suspensió del Mecanisme d'Ajust en Frontera per Carboni (CBAM) sobre fertilitzants i la devolució dels ingressos del Sistema de Comerç de Drets d'Emissió (ETS) al sector, i “es queda en declaracions d'intencions a llarg termini quan el camp necessita respostes ara”.

Afirmen que el CBAM —l'aranzel verd europeu sobre productes importats en funció de les seues emissions de CO₂— suposarà un cost de 820 milions d'euros l'any 2026 per al sector, amb un impacte acumulat que podria superar els 39.000 milions en set anys, l’equivalent al 10% de la PAC. Consideren que el pla presentat “ignora esta realitat” perquè no suspén el CBAM sobre fertilitzants, no retorna els ingressos de l'ETS als agricultors i no preveu finançament addicional nou, denuncien. Segons Ava-Asaja, el pla de la CE assenyala els fons de la PAC ja programats com a única via de suport, a discreció de cada estat membre, cosa que “està lluny de ser una resposta coordinada de la UE i deixa l'agricultor a la voluntat nacional del seu govern”.

Una delegació d'Asaja ha seguit la presentació del pla des d’Estrasburg, juntament amb agricultors de tot Europa, convocats pel Copa-Cogeca —l'entitat que agrupa les principals organitzacions agràries i cooperatives de la UE— davall del lema Stop Von der Leyen taxes (parem les taxes de Von der Leyen). Des d’allí, Pedro Barato, vicepresident de Copa en representació d'Asaja, ha afirmat que ajudar la indústria de fertilitzants ens pareix bé, però que “la conseqüència ha de ser directa i arribar a l'agricultor”. “Si no baixen els preus o si no hi ha una ajuda nítida al productor, no servix de res, a més que ho acabaran pagant els consumidors en la seua cistella de la compra”, ha afegit.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La UE dona llum verda a l'acord aranzelari amb els Estats Units després de l'ultimàtum de Trump]]> La Unió Europea ha aconseguit tancar en la matinada d'este dimecres el text del tractat comercial amb els Estats Units que accepta imposar aranzels del 15% a la majoria dels productes europeus. L'acord ha rebut el vistiplau de la Presidència del Consell i del Parlament Europeu després de setmanes de converses, que s'intensificaren després de l'ultimàtum que va llançar el president estatunidenc, Donald Trump, a principis de maig, quan va amenaçar de volar el pacte i decretar directament aranzels del 25% als automòbils i camions europeus si els estats membres de la UE no superaven abans del 4 de juliol els tràmits per a ratificar el tractat.

L'acord és un pas important per a la normalització comercial entre les dos potències econòmiques, normalitat que va saltar pels aires quan el president nord-americà va anunciar, en abril de l'any passat, un aranzel del 20% per a totes les exportacions europees. Aquelles declaracions van provocar un estira-i-amolla entre els dos blocs econòmics que ha conclòs, de moment, este dimecres amb l'acord sobre el tractat comercial.

En concret, l'acord contempla dos regulacions que implementen les reduccions aranzelàries previstes en la declaració conjunta entre la UE i els Estats Units. El primer punt superat "elimina els aranzels duaners restants sobre béns industrials estatunidencs i concedix accés preferencial al mercat, fins i tot mitjançant contingents aranzelaris i reduccions tarifàries per a determinats productes de la mar i agrícoles no sensibles procedents dels Estats Units", expressa el comunicat difós per la presidència del Consell a càrrec de Xipre, que també coordina les converses. El segon se centra "a prorrogar la suspensió d'aranzels per a les importacions de llagosta, inclosa la llagosta processada".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Arriba la fi de les monodosis per a salses, melmelades, llet i mel en la restauració]]> Els bars i restaurants tenen tres mesos a partir d'este dimarts per a canviar els envasos monodosi de plàstic que s'usen per a salses, melmelades, llet i mel per altres opcions com dispensadors a granel, envasos de plàstic compostable o sobres de paper.

Així ho marca el reglament 2025/40 del Parlament Europeu i del Consell del 19 de desembre del 2024 sobre envasos i residus, que entra en vigor el 12 d’agost per a reduir l'ús de plàstics en bars i restaurants.

Atesa la incertesa del sector de la restauració, la patronal Hoteleria d'Espanya ha començat una campanya de comunicació en les seues xarxes socials on arreplega diferents aspectes per a abordar “bé” este canvi i explicar-ne alguns detalls.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Llorca reivindica una Europa “del diàleg” i reclama més atenció per als sectors productius valencians]]> El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, ha fet este divendres a Castelló una declaració institucional amb motiu del Dia d’Europa, en el marc del 40é aniversari de l’entrada d’Espanya en la Unió Europea, que se celebra este dissabte.

Des de la Casa dels Caragols, Llorca ha lloat els valors del projecte europeu i ha defensat els beneficis que ha aportat a Espanya i a la Comunitat Valenciana durant estes quatre dècades. “Gràcies a Europa tenim una economia més oberta, i el nostre PIB per càpita, l’ocupació, les exportacions i el turisme s’han multiplicat de manera molt significativa”, ha destacat el president.

Tot i el balanç positiu, el cap del Consell ha reclamat que la Unió Europea tinga més en compte els interessos dels sectors productius valencians.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Brussel·les acusa Meta de violar la llei per no impedir a menors de tretze anys usar les seues xarxes]]> La Comissió Europea ha acusat este dimecres Meta de violar la llei europea de servicis digitals (DSA, per les seues sigles en anglés) per no prendre mesures per a controlar i evitar l'accés de menors de tretze anys a les seues xarxes socials Instagram i Meta; uns incompliments que, si es confirmen en el procés iniciat, exposaran la tecnològica a una multa milionària.

Les mateixes condicions generals de Meta indiquen que els seus servicis no estan destinats a menors de tretze anys. No obstant això, les investigacions preliminars de la Comissió Europea mostren que Instagram i Facebook “fan molt poc per a impedir que els menors d'esta edat accedisquen als seus servicis”, ha explicat la vicepresidenta de l'executiu comunitari encarregada de Sobirania Tecnològica, Henna Virkkunen, en un comunicat.

La DSA exigix a les plataformes que facen complir les seues pròpies normes, per la qual cosa Brussel·les subratlla que les condicions generals del servici “no són meres declaracions escrites”, sinó la base d'accions concretes per a protegir els usuaris, inclosos els menors, i que l'empresa complisca amb la legislació comunitària.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L’Eurocambra dona llum verda a la primera legislació per a millorar el benestar de gossos i gats]]> El Parlament Europeu ha donat llum verda a la primera legislació comunitària per a millorar el benestar de gossos i gats, que inclou l’obligació d’identificar-los amb microxip i registrar-los en bases de dades.

La normativa ha sigut aprovada amb 558 vots a favor, 35 en contra i 52 abstencions, i té com a objectiu “posar fi als abusos, frenar les pràctiques comercials cruels i protegir la salut de gossos i gats”, segons ha informat la institució europea.

Entre les principals novetats, s’establix que tots els gossos i gats venuts com a mascotes a la Unió Europea hauran d’estar identificats amb microxip i inscrits en registres nacionals.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La UE estén la mà als socis de l'Orient Mitjà i demana veu en negociacions de pau sobre l'Iran]]> La Unió Europea (UE) ha escenificat este divendres l'acostament al Líban i Síria i a altres socis del Pròxim Orient i ha reclamat presència en les negociacions de pau per a aconseguir una "pau duradora" i que vaja més enllà de l'alto el foc, que Israel ha violat de manera continuada. En una reunió inèdita a Xipre, marcada per la guerra contra l'Iran i el tancament de l’estret d’Ormuz, els 27 han fet una cimera informal amb participació dels presidents del Líban, Síria, Egipte i Jordània, a més del secretari general del Consell de Cooperació per als Estats Àrabs del Golf.

"El nostre objectiu comú ara és negociar una fi duradora de la guerra. Això inclou restablir la llibertat de navegació plena i permanent a l'estret d'Ormuz sense peatges", va dir la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, en una declaració conjunta després de la reunió.

Així mateix, va assegurar que "qualsevol acord de pau haurà d'abordar el programa nuclear i de míssils balístics de l'Iran". No obstant això, ha subratllat que "no pot haver-hi estabilitat al Pròxim Orient ni al Golf mentre el Líban estiga en flames", en referència als atacs d'Israel a pesar de l'alto el foc.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Unió Europea obligarà a utilitzar envasos sostenibles i respectuosos amb els aliments]]> El nou reglament europeu d'envasos canviarà la manera en què comprem els productes als supermercats a partir del 12 d’agost, perquè els articles d'alimentació i higiene ja no es podran envasar com fins ara. La normativa obliga a buscar solucions sostenibles i respectuoses amb els aliments en què treballen els instituts tecnològics valencians.

Concha Bosch, responsable de la línia d’envasos d’Ainia, explica en À Punt que la nova norma comporta unes obligacions en termes de reciclabilitat, de contingut mínim de materials reciclats i d’evitar l’ús d’alguns materials en determinats envasos. En els últims anys ja s'han fet alguns canvis, però ara el repte és molt més gran, indica Bosch, perquè fer ampolles sostenibles ja és molt senzill, però la sostenibilitat s’ha d’estendre a tota mena d’envasos, i és ací on radica la dificultat.

Entre els canvis obligatoris que trobarem als comerços i supermercats a partir d'agost, hi haurà envasos compostables, reciclables i també reutilitzables, dissenyats per a tindre múltiples usos.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Unió Europea preveu 20.000 avions verds a Europa per al 2050]]> Més de 200 empreses i organismes del sector aeronàutic europeu han presentat este dilluns a Brussel·les un full de ruta per a desplegar 20.000 avions elèctrics, a hidrogen i híbrids a Europa abans del 2050, amb els primers vols comercials previstos en menys de cinc anys.

El document, elaborat per l'Aliança per a l'Aviació de Zero Emissions (AZEA), una plataforma sectorial impulsada per la Comissió Europea, preveu que més de la meitat dels avions que entren al mercat europeu en les pròximes dos dècades funcionen amb propulsió neta, començant per aeronaus xicotetes. Els avions de més de noranta places, els que operen les rutes intra-UE de més impacte climàtic, no tindran alternatives al combustible fòssil fins després del 2040. El text fixa els primers vols comercials en menys de cinc anys, encara que reconeix que la certificació de noves aeronaus requereix entre huit i deu anys.

Entre els membres d’AZEA figuren fabricants com Airbus, Rolls-Royce i Safran; aerolínies com EasyJet, Air France-KLM i TUI; aeroports com els de París, Dublín i Estocolm; proveïdors energètics com Engie i Air Liquide, i organismes reguladors com l'Agència Europea de Seguretat Aèria (EASA) i Eurocontrol. Entre els membres espanyols hi estan l'operador de xarxa de gas i hidrogen Enagás, les aeronàutiques ITP Aero i Aciturri, el centre tecnològic sevillà Fundació CTA, l'Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial (INTA) i els Aeroports Públics de Catalunya, entre altres.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Europa afronta el risc de cancel·lació de vols per la falta i l’encariment del querosé a les portes de l’estiu]]> Europa afronta amb preocupació l’inici de la temporada turística d’estiu per la possible falta de querosé per als avions i l’augment del preu, que s’ha disparat en les últimes setmanes.

L’Agència Internacional de l’Energia ha advertit que el continent disposa de “sis setmanes” de combustible per a l’aviació i ha alertat que podria haver-hi cancel·lacions de vols “prompte” si no es recupera el subministrament procedent del Pròxim Orient.

La guerra de l’Iran ha generat un increment notable del cost del querosé, que s’ha duplicat en sols un mes, passant de 99 a 195 dòlars el barril.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Brussel·les planteja un dia de teletreball per setmana per a reduir el consum energètic a la UE]]> La Comissió Europea estudia recomanar als estats membres la implantació d’almenys un dia de teletreball per setmana als llocs de treball on siga possible, dins d’un paquet de mesures urgents per a reduir el consum energètic i fer front a l’encariment dels preus a la Unió Europea.

Segons el document comunitari, Brussel·les considera que el treball a distància pot ajudar a reduir els desplaçaments diaris, disminuir l’ús de combustibles fòssils i alleujar la pressió sobre els sistemes energètics europeus en un context marcat per la crisi de subministrament i la volatilitat dels mercats.

La situació energètica actual està condicionada, segons fonts comunitàries, per la inestabilitat internacional derivada de la guerra al Pròxim Orient, que ha tensionat els mercats del gas i el petroli i ha provocat nous repunts de preus a escala global.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La majoria de la població canadenca creu que cal considerar l'adhesió a la Unió Europea]]> Una majoria de canadencs considera que l’adhesió del país a la Unió Europea és una bona idea o, almenys, que val la pena estudiar-la, segons una enquesta publicada este dilluns que té en compte les amenaces i l’actitud hostil del president dels Estats Units, Donald Trump, contra el Canadà i altres països.

L’enquesta, realitzada entre el 22 i el 26 de març per l’empresa Spark Advocacy, amb entrevistes a 4.000 persones, assenyala que un 25% de les persones entrevistades considera que l’adhesió del Canadà a la UE és “una bona idea”, mentre que un 58% diu que, com a mínim, val la pena explorar-la. Només un 17% dels canadencs va indicar que la possible adhesió del Canadà a la UE és una “mala idea”.

Dividits per afiliació política, la majoria dels liberals, conservadors, socialdemòcrates i independentistes quebequesos es mostren favorables a considerar l’entrada en la UE. El rebuig més gran a la idea es concentra entre els conservadors, un 33% dels quals ho considera una mala idea. Tot i això, fins i tot entre els votants del Partit Conservador del Canadà, un 17% afirma que seria una bona idea i un 50% és partidari de pensar-ho.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Comissió Europea investiga Snapchat per riscos per als menors]]> La Comissió Europea ha obert este dijous una investigació a Snapchat per a avaluar si esta xarxa social nord-americana complix la normativa europea de protecció de menors. Les sospites apunten que els menors podrien estar exposats a intents de captació amb fins sexuals, activitats delictives i productes restringits per edat.

Segons la vicepresidenta de la Comissió Europea de Sobirania Tecnològica, Henna Virkkunen, “des del ‘grooming’ (ciberengany pederasta) i l’exposició a productes il·legals fins a configuracions de compte que minven la seguretat dels menors, Snapchat sembla haver passat per alt que la Llei de Serveis Digitals (DSA) exigix alts estàndards de seguretat per a tots els usuaris”.

L’anàlisi preliminar de l'executiu comunitari indica que els menors podrien estar exposats a intents de captació sexual, al reclutament per a activitats delictives i a continguts relacionats amb la venda de productes il·legals o restringits per edat, com drogues, cigarrets electrònics o alcohol.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Von der Leyen defén l’acord de lliure comerç a Austràlia en un món “més conflictiu”]]> La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha defensat este dimecres a Sydney l’acord de lliure comerç entre la Unió Europea i Austràlia com una resposta a un escenari global “més competitiu i conflictiu”.

En un discurs davant del Consell Empresarial Europeu-Australià, la dirigent europea ha advertit que l’economia mundial viu un “punt d’inflexió” en què el comerç, la inversió i la tecnologia “estan sent utilitzats com a armes”. “Ja no és només una carrera econòmica, és una lluita”, ha afirmat.

Von der Leyen ha subratllat la necessitat de reforçar aliances “fiables i previsibles” i ha situat este acord com una peça clau de l’estratègia europea a l’Indopacífic, una regió que concentra el 60% de la població mundial.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Brussel·les anuncia l'entrada en vigor provisional de l'acord amb Mercosur el pròxim 1 de maig]]> Les disposicions comercials de l'acord d'associació entre la Unió Europea (UE) i el Mercat Comú del Sud (Mercosur), bloc econòmic que agrupa l'Argentina, el Brasil, el Paraguai i l'Uruguai, començaran a aplicar-se de manera provisional a partir de l'1 de maig, segons ha anunciat la Comissió Europea este dilluns en un comunicat. "La Unió Europea ha notificat hui als països del Mercosur l'instrument d'aplicació provisional de l'acord comercial provisional UE-Mercosur", ha indicat l'executiu comunitari.

La CE ha explicat que, amb l'enviament de la "nota verbal" al Paraguai, país depositari dels tractats del Mercosur, s'ha fet l'últim pas procedimental necessari per a posar en marxa el tractat, de conformitat amb la decisió del Consell de la UE del 9 de gener. Així, l'acord de lliure comerç entrarà en vigor de manera provisional el primer dia de maig entre la UE i tots els països del Mercosur que hagen completat els tràmits de ratificació i ho hagen notificat a la UE abans de finals de març. L'Argentina, el Brasil i l'Uruguai ja ho han fet, mentre que el Paraguai ha ratificat l'acord recentment i la CE espera que envie notificació d'ací a poc.

L'aplicació provisional garantix l'eliminació dels aranzels sobre determinats productes "des del primer dia, cosa que crea normes predictibles per al comerç i la inversió", ha recordat l'executiu comunitari. Els sectors sensibles de l'economia de la UE —ha afegit— "estan plenament protegits per salvaguardes sòlides". Per a la CE, l'activació de l'acord garantirà, a més, una col·laboració major entre la UE i el Mercosur en qüestions globals urgents, com ara els drets laborals i el canvi climàtic. Així mateix, permetrà crear cadenes de subministrament més resilients i fiables, "cosa que resulta crucial, en particular, per a garantir un flux predictible de matèries primeres crítiques", ha puntualitzat l'ens.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Brussel·les porta Espanya a la justícia europea per no transposar la directiva que eximix de l’IVA els autònoms]]> La Comissió Europea portarà Espanya al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) i demanarà sancions econòmiques per no haver transposat encara dos directives sobre l’IVA. La més rellevant per als autònoms i les xicotetes empreses és la que regula el conegut com a IVA franquiciat, un règim que permetria no repercutir este impost a negocis amb una facturació inferior a 85.000 euros anuals quan operen en altres estats membres.

Brussel·les recorda que Espanya continua sense notificar l’adaptació d’estes dos normes al dret intern i subratlla que és l’únic estat membre que no ho ha fet. Per això, després d’haver obert un expedient i d’haver enviat ultimàtums al govern espanyol, la Comissió ha decidit acudir al TJUE i sol·licitar “la imposició de sancions financeres”.

En el cas de la directiva sobre l’IVA franquiciat, l’executiu comunitari assenyala que Espanya pot decidir si aplica o no esta exempció dins del seu mercat intern, ja que és opcional en l’àmbit domèstic. Però remarca que sí que hauria d’haver transposat les disposicions que permeten a pimes i autònoms establits a Espanya acollir-se a esta exempció quan treballen en altres països de la Unió. Segons explica la Comissió, per a beneficiar-se d’eixe règim en un altre estat membre, primer han de registrar-se en les autoritats espanyoles.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Brussel·les demana idees a la ciutadania, les empreses i administracions per a afrontar la crisi de la vivenda a la UE]]> La Comissió Europea ha obert una consulta pública per a recollir idees de la ciutadania, les administracions locals, empreses i entitats sobre com afrontar la crisi de l’habitatge a la Unió Europea. Les aportacions es poden enviar fins al 29 de març a través d’un formulari en línia i serviran de base per a preparar la futura llei d’habitatge assequible.

El comissari europeu d’Energia i Habitatge, Dan Jørgensen, ha animat totes les parts implicades a participar en el procés. “Demane a tots els que tinguen interés en esta qüestió que contribuïsquen al nostre treball. Només treballant junts podrem començar a canviar el rumb d’esta crisi”, ha afirmat en un comunicat.

Segons la Comissió, l’objectiu és donar resposta a una de les principals preocupacions dels europeus, especialment en les grans ciutats, on el cost de la vivenda s’ha convertit en un dels principals problemes socials.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[AVA-Asaja qualifica de “traïció institucional” al camp europeu l’acord amb Mercosur i la Unió demana la dimissió de Von der Leyen]]> L'oraganització agrària AVA-Asaja ha denunciat este divendres una “autèntica traïció institucional al sector agrari europeu” després de l’anunci de la Comissió Europea d’activar provisionalment l’acord comercial entre la UE i el Mercosur. La Unió Llauradora i Ramadera ha reclamat la dimissió de la presidenta de la Comisión Europea, Ursula von der Leyen, per una decisió que qualifica de “precipitada, lesiva per al sector agrari i políticament inacceptable en l’actual context institucional”.

Una decisió que arriba, segons subratlla AVA-Asaja, pocs dies després que una auditoria oficial constatara que el Brasil no ha garantit plenament que la carn procedent d’animals tractats amb estradiol 17β quede fora del mercat comunitari.

Segons diuen, l’informe final d’auditoria de la Direcció General de Salut (DG Sante) conclou que les mesures adoptades per l’autoritat brasilera no han sigut plenament eficaces per a excloure de l’exportació cap a la UE carn d’animals tractats amb esta substància i que les deficiències detectades minen la confiança en el sistema de control.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Comissió Europea activa l'aplicació provisional de l’acord comercial UE-Mercosur]]> La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha anunciat este divendres l’aplicació provisional de la part comercial de l’acord d’associació entre la Unió Europea i el Mercosur, després que l’hagen ratificat l’Argentina i l’Uruguai. La dirigent alemanya ha recordat que, al gener, el Consell Europeu va facultar la Comissió per a aplicar provisionalment l’acord a partir de la primera ratificació per part d’un país del Mercosur. “Ja ho he dit abans: quan ells estiguen preparats, nosaltres estarem preparats. Per tant, durant les últimes setmanes he debatut intensament esta qüestió amb els estats membres i amb els membres del Parlament Europeu. Sobre esta base, la Comissió procedirà ara a l’aplicació provisional”, ha afirmat en una declaració sense preguntes des de la seu de la institució.

L’acord, negociat durant més de 25 anys, crearà un mercat de 720 milions de persones. Segons Von der Leyen, obri “innombrables oportunitats”, reduïx milers de milions en aranzels i permet a les petites i mitjanes empreses accedir a mercats fins ara inabastables.

Després de la ratificació de l’Uruguai i l’Argentina, la presidenta de la Comissió ha expressat la confiança perquè el Brasil i el Paraguai “seguisquen prompte el seu exemple”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La UE rebaixa les exigències ambientals a les empreses per a reduir la càrrega burocràtica]]> Els Vint-i-set han donat llum verda este dimarts a una reforma per a rebaixar les exigències de sostenibilitat i diligència deguda que obliguen les empreses a informar sobre l’impacte ambiental i social de la seua activitat, limitant-ne l’aplicació a les grans companyies i suavitzant diversos requisits. Amb esta mesura, la Unió Europea pretén reduir la càrrega burocràtica i reforçar la competitivitat econòmica, especialment de les xicotetes i mitjanes empreses (pimes), dins dels esforços de simplificació administrativa.

Amb les noves normes, únicament les empreses amb més de 1.000 treballadors i una facturació anual superior als 450 milions d’euros hauran de presentar informes de sostenibilitat. Les companyies de dimensions menors quedaran exemptes d’estes obligacions i protegides davant de la possibilitat que grans socis comercials els traslladen responsabilitats d’informació.

A més, la reforma limita l’obligació d’identificar i previndre impactes negatius sobre els drets humans i el medi ambient a empreses amb més de 5.000 empleats i un volum de negoci superior als 1.500 milions d’euros, tant de la UE com de tercers països que operen en el mercat comunitari.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els EUA apliquen des d'este dimarts un aranzel global del 10%, tot i l’anunci de Trump d’elevar-lo al 15%]]> Els Estats Units començaran este dimarts a aplicar un aranzel global del 10 % als productes estrangers, malgrat el recent anunci del president, Donald Trump, d’imposar una taxa mundial del 15 %. La decisió afegix incertesa i confusió sobre la política comercial nord-americana.

Divendres passat, després que el Tribunal Suprem anul·lara bona part de l’agenda aranzelària de Trump, el mandatari va anunciar que implementaria ràpidament un aranzel fix del 10% per a tots els socis comercials mitjançant una llei diferent. Posteriorment, en un missatge publicat en la seua xarxa social, Truth Social, Trump va indicar que, amb efecte immediat, elevaria este aranzel mundial del 10% al 15%, un nivell que —segons va afirmar— considera plenament legal. No obstant això, l’Oficina de Duanes i Protecció Fronterera dels Estats Units va comunicar este dilluns als importadors que la taxa serà inicialment del 10% i que s’aplicarà a “tots els països durant un període de 150 dies, llevat que estiguen específicament exempts”.

Segons la proclamació emesa pel president el 20 de febrer de 2026, el recàrrec temporal a la importació estarà vigent per a les mercaderies introduïdes per al consum o retirades de magatzem a partir de les 00:01 hores (hora de la costa est) del 24 de febrer. Totes les mercaderies que entren als Estats Units, independentment del país d’origen, estaran subjectes a un recàrrec addicional del 10%, excepte si estan expressament exemptes.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Comissió Europea demana “claredat total” als Estats Units sobre els aranzels del 15% anunciats després de la sentència del Suprem]]> La Comissió Europea ha reclamat este diumenge als Estats Units “claredat total” sobre les mesures que pensa adoptar després de la sentència del Tribunal Suprem nord-americà que invalida la majoria dels aranzels imposats per Donald Trump. L’expresident ha anunciat com a resposta un aranzel global del 15% per a tots els països.

En un comunicat, l’executiu comunitari ha sol·licitat “claredat total sobre les mesures que els Estats Units pretenen adoptar després de la recent sentència del Tribunal Suprem sobre la Llei de Poders Econòmics d’Emergència Internacional (IEEPA)”. Segons Brussel·les, la situació actual “no afavorix un comerç i una inversió transatlàntics justos, equilibrats i mútuament beneficiosos”, tal com havien acordat les dos parts.

La nova taxa del 15% —inicialment del 10%— és la resposta de Trump a la decisió del Suprem, que va tombar gran part de la seua política aranzelària en considerar que s’havia extralimitat en els poders d’emergència invocats per a imposar gravàmens als socis comercials. Per a minimitzar els efectes d’una escalada comercial, Brussel·les i Washington van firmar l’estiu passat un acord pel qual la Unió Europea acceptava un aranzel general del 15%, mentre que els Estats Units podien exportar béns industrials al bloc comunitari lliures d’aranzels.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La UE actualitza la llista de paradisos fiscals, amb l'inclusió del Vietnam i les illes Turks i Caicos]]> La Unió Europea ha inclòs este dimarts el Vietnam i les illes Turks i Caicos en la llista de jurisdiccions que no cooperen amb el bloc en matèria tributària, un repertori en què manté el Panamà, a falta que esmenen les deficiències que presenten en matèria d'exempcions i intercanvi d'informació fiscal.

Per contra, l’actualització aprovada pels ministres d'Economia i Finances dels Vint-i-set trau d'esta llista negra les illes Fiji, Samoa i Trinidad i Tobago, després de constatar que han complit tots els estàndards internacionals acordats, segons ha informat el Consell de la UE. Després de la modificació, en la llista de paradisos fiscals figuren deu territoris: Samoa Nord-americana, Anguilla, Guam, les illes Palau, el Panamà, Rússia, les illes Turks i Caicos, les illes Verges nord-americanes, Vanuatu i el Vietnam.

La llista, que funciona des de 2017 i s’actualitza cada sis mesos, inclou les jurisdiccions que incomplixen els estàndards de la UE en matèria de transparència fiscal, justícia tributària o implementació de les normes internacionals per a evitar l’erosió de la base fiscal o el trasllat de beneficis; i que, a més, no fan passos per a atallar estos problemes.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El TJUE anul·la la retirada d’immunitat a Puigdemont, Comín i Ponsatí]]> El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha anul·lat este dijous la decisió del Parlament Europeu de retirar la immunitat a l’expresident de la Generalitat i líder de Junts, Carles Puigdemont, així com als exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí. La resolució dona la raó als dirigents independentistes i deroga l’acord adoptat per l’Eurocambra el 2021, que havia obert la porta a reactivar les euroordes contra ells.

Els jutges europeus conclouen que, durant la tramitació del suplicatori, no es va respectar l’exigència d’imparcialitat, ja que el ponent designat pertanyia al mateix grup polític que Vox, partit que exercia l’acusació particular en la causa del procés davant del Tribunal Suprem. Este element, segons la sentència, vulnera les garanties que han de regir este tipus de procediments parlamentaris.

La decisió del TJUE contradiu el criteri que havia mantingut el Tribunal General de la UE el 2023, quan va avalar l’actuació del Parlament Europeu. També s’allunya de l’opinió de l’advocat general del tribunal, que havia recomanat arxivar el cas per a Puigdemont i Ponsatí —perquè ja no són eurodiputats— i desestimar el recurs de Comín.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El camp es mobilitza en el “superdijous” amb tractorades contra la retallada de la PAC i l’acord amb Mercosur]]> Agricultors i ramaders de tot l’Estat eixiran al carrer i la carretera este dijous amb els tractors en el denominat “superdijous del camp espanyol”, una jornada de mobilitzacions convocada per a protestar contra les retallades previstes en la futura política agrària comuna (PAC) i contra l’acord comercial entre la Unió Europea i Mercosur. Tot i la recent paralització d’este pacte al Parlament Europeu, les organitzacions agràries alerten que tant les retallades pressupostàries com els acords comercials amb tercers països poden agreujar encara més la situació crítica que travessa el sector.

Les protestes estan impulsades de manera unitària per l’Associació Agrària de Joves Agricultors (Asaja), la Coordinadora d’Organitzacions d’Agricultors i Ramaders (COAG) i la Unió de Xicotets Agricultors i Ramaders (UPA), que han convocat tractorades i concentracions a pràcticament tot el territori. Després d’una setmana de mobilitzacions, este dijous es preveu com la jornada amb més seguiment i amb un caràcter “històric” de reivindicació del medi rural.

Hi ha convocades protestes de nord a sud de l’Estat, amb tractorades i concentracions a València, Cadis, Màlaga, Zamora, Valladolid, Bilbao, Vitòria, Logronyo, Múrcia, Toledo, Santa Cruz de Tenerife, Pamplona, Las Palmas de Gran Canaria o Mallorca, entre moltes altres. A Madrid, però, les mobilitzacions previstes a la Puerta del Sol s’han ajornat per l’amenaça de pluja.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La UE i l’Índia tanquen un acord de lliure comerç històric després de díhuit anys de negociacions]]> La Unió Europea i l’Índia han tancat este dimarts un acord de lliure comerç qualificat d’històric, després de díhuit anys de negociacions intermitents, que unirà la segona i la quarta economia del món en un mercat sense precedents de 2.000 milions de consumidors. L’anunci s’ha fet poques hores abans de la cerimònia oficial de signatura de les conclusions de la negociació, prevista per a este dimarts en el marc de la cimera bilateral.

L’acord preveu eliminar o reduir els aranzels en el 96,6% de les exportacions de béns de la Unió Europea cap a l’Índia, una mesura que permetrà a les empreses europees estalviar prop de 4.000 milions d’euros anuals en drets duaners i duplicar les exportacions de mercaderies cap al país asiàtic abans del 2032.

“Europa i l’Índia fan història hui. Hem tancat l’acord més important de tots. Hem creat una zona de lliure comerç per a 2.000 milions de persones, de la qual les dos parts es beneficiaran”, ha afirmat la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, en un missatge en la xarxa social X.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El camp valencià convoca una tractorada el 29 de gener a València per les polítiques europees]]> L'Associació Valenciana d'Agricultors (AVA-Asaja), la Unió Llauradora i Ramadera, la Coordinadora Llauradora del País Valencià (CCPV-COAG) i la Unió de Xicotets Agricultors i Ramaders (UPA-PV), amb el suport de Cooperatives Agroalimentàries de la Comunitat Valenciana, organitzaran una tractorada i manifestació a València el 29 de gener.

Esta proposta coincidirà amb altres que s'han convocat en tot Espanya al llarg de la setmana que ve, però el dia 29 és la jornada més important: "El superdijous del camp espanyol", segons han informat en un comunicat conjunt.

Els representants del sector agrari valencià conviden productors, empreses auxiliars, entitats de la societat civil i consumidors a participar en esta mobilització contra els acords comercials de la Unió Europea signats sense reciprocitat, com el tractat amb Mercosur, les retallades de la política agrícola comuna (PAC), l'excés de burocràcia i les polítiques que "amenacen el futur del camp i de l'alimentació europea".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La tensió entre els EUA i Europa per Groenlàndia marca la segona jornada a Davos]]> La tensió diplomàtica entre els Estats Units i la Unió Europea per Groenlàndia s’ha traslladat este dimarts al Fòrum Econòmic Mundial de Davos, on Brussel·les ha advertit que respondrà de manera “ferma, unida i proporcional” a les pressions annexionistes del president nord-americà, Donald Trump, mentre Washington ha demanat a la UE que “respire fondo” i descarte represàlies.

L’expectació era màxima per les intervencions de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i del president francés, Emmanuel Macron, en un context marcat per l’amenaça d’aranzels dels EUA a diversos països europeus que han participat en maniobres militars a la gran illa àrtica, territori sota sobirania danesa.

Von der Leyen ha subratllat que Europa considera els Estats Units “un aliat i un amic”, però ha advertit que “arrossegar-nos a una espiral perillosa només ajudaria els nostres adversaris”. En este sentit, ha recordat l’acord comercial tancat entre Washington i Brussel·les el juliol passat i ha remarcat que “un acord és un acord”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trump evita aclarir si usarà la força per a prendre Groenlàndia, però reafirma els aranzels "al cent per cent"]]> El president dels Estats Units, Donald Trump, s’ha negat este dilluns a aclarir si contempla l’ús de la força per a prendre el control de Groenlàndia. “Sense comentaris”, ha respost en una entrevista telefònica amb la cadena NBC News, després d’haver reiterat en els últims dies la seua voluntat d’annexionar el territori autònom danés.

Trump ha defensat els seus plans pocs dies després d’anunciar la imposició d’aranzels del 10%, a partir de l’1 de febrer, a productes procedents de Dinamarca, Noruega, Suècia, França, Alemanya, el Regne Unit, els Països Baixos i Finlàndia, països que s’han oposat obertament a les aspiracions nord-americanes sobre Groenlàndia.

El gravamen podria augmentar fins al 25% a partir de juny del 2026 si no s’arriba a un acord per a la “compra total i plena” de l’illa. Preguntat per si mantindrà els aranzels en cas que no hi haja acord, Trump ha sigut taxatiu: “Sí, al cent per cent”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El joguet, el calcer i l'arròs: l’acord UE-Mercosur obri oportunitats i reticències en estos sectors clau valencians]]> L’acord comercial entre la Unió Europea i el Mercosur pot tindre un impacte directe en dos sectors estratègics de la indústria alacantina: el jogueter i el del calcer. Fins ara, l’exportació de joguets valencians als països del Mercosur estava fortament limitada per aranzels molt elevats que, en el cas del Brasil, arribaven fins al 60% del valor del producte.

Des del sector jogueter valoren l’acord com una oportunitat per a créixer. Des de l’associació de fabricants expliquen que es tracta d’“una bona oportunitat per a fer créixer la presència del joguet espanyol en estos territoris, fins ara anecdòtica a causa dels forts aranzels que imposen estos països”. En la mateixa línia, el conseller delegat d’Injusa, Lluís Berbegal, ha assegurat en À Punt que “la perspectiva que tenim és, almenys, incrementar gradualment entre un 20 i un 25 %, perquè torna a ser una àrea potencialment atractiva”.

Este optimisme, però, conviu amb la preocupació per l’augment de la competència. L’entrada de joguets i calcer procedents de Mercosur, amb costos de producció més baixos i estàndards diferents, podria abaratir els preus i posar pressió sobre els fabricants europeus. El president de la Federació d’Indústries del Calçat Espanyol (FICE), Vicente Pastor, ha advertit a À Punt que “a Europa som molt estrictes en el compliment de totes les normes, en els desenvolupaments i en les responsabilitats del producte, i volem que s’exigisquen les mateixes regles del joc a tots”. En el sector del joguet insistixen en la mateixa idea: reclamen que “se’ls exigisca el mateix que es demana als joguets que es fabriquen en la Unió Europea”.

Continua llegint-ho en el web

]]>