<![CDATA[À Punt - Unió Europea]]> 10 <![CDATA[À Punt - Unió Europea]]> <![CDATA[L'Europarlament demana suspendre els fons al Marroc si no coopera i parla de Ceuta com una ciutat "envaïda"]]> El Parlament Europeu (PE) ha instat este dijous que es creen mecanismes que permeten a la UE suspendre desembossaments a un país soci i recuperar els fons ja pagats si este no coopera o posa en risc els interessos d'un estat membre, en una resolució sobre l'entrada massiva de migrants a Ceuta el passat mes de juliol. El text parla de Ceuta com una ciutat "envaïda" després de l'entrada massiva de migrants al juliol.

El text ha tirat avant per 339 vots a favor, 225 en contra i 16 abstencions després de quasi mitja hora de votació d'esmenes a l'hemicicle comunitari. La resolució ha rebut el suport de populars, ultraconservadors, extrema dreta, sobiranistes i la meitat del grup liberal, mentre que socialdemòcrates, verds, esquerra i l'altra meitat de la bancada liberal ha votat en contra. Populars i socialdemòcrates van fracassar dimarts en el seu intent de presentar un text pactat entre tots dos.

En la resolució, els parlamentaris mostren una "profunda preocupació" per la regularització massiva de migrants impulsada pel govern espanyol i demana a la Comissió Europea que n'analitze els efectes en el funcionament i la seguretat de la zona Schengen.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'excomissària europea i referent dels drets civils Emma Bonino mor als 78 anys d'un càncer]]> L'exministra italiana i excomissària europea de Sanitat i Consum (1995-1999) Emma Bonino ha mort als 78 anys a Roma d'un càncer, segons ha informat el partit polític Più Europa, que ella mateixa va fundar.

La política va ingressar diumenge passat en estat greu a l'hospital Sant Spirito de la capital italiana, i el dijous va ser traslladada a una clínica privada. En 2015 se li va diagnosticar un microcitoma pulmonar que aparentment havia superat en 2023, segons va contar en televisió. Tanmateix, en desembre va tornar a ingressar a l'hospital després de patir una insuficiència respiratòria.

Bonino (Bra, 9 març 1948) és una de les polítiques més reconegudes d'Itàlia per les batalles que va impulsar en la seua dilatada trajectòria, com la legalització de l'avortament o el final de l'energia nuclear, però també en l'escenari internacional.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'extrema dreta arrasa a Saxònia-Anhalt i podria governar per primera vegada]]> El partit ultradretà Alternativa per Alemanya (AfD) ha arrasat este diumenge en les eleccions de Saxònia-Anhalt amb un 45% dels vots, amb el 92,3% escrutat, i queda a les portes de la majoria absoluta. La contundent victòria de la formació d’Ulrich Siegmund contrasta amb l’enfonsament de la Unió Cristianodemòcrata (CDU) del canceller Friedrich Merz, que es queda amb un 16,7%, i deixa l’AfD davant de la possibilitat de formar el primer govern d’un estat federat alemany.

Estos resultats deixen oberta la incògnita sobre la formació del pròxim govern, ja que l’AfD previsiblement necessitarà pactes si no arriba finalment a la majoria absoluta. La clau pot estar en la formació d’esquerra populista BSW, que obté el 5,2% i podria facilitar o impedir que la ultradreta governe.

L’AfD ja va guanyar unes eleccions regionals a Turíngia el 2024, però amb un 32% dels vots no va poder governar. En aquell cas, conservadors, socialdemòcrates i la formació d’esquerra populista Aliança Sahra Wagenknecht (BSW) van formar un tripartit. Ara, en canvi, la BSW podria optar per no impedir un eventual govern de l’AfD a Saxònia-Anhalt.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Islàndia rebutja en referèndum reprendre les negociacions per a entrar en la UE amb un 52,5% dels vots]]> Els islandesos han rebutjat reprendre les negociacions d’adhesió a la Unió Europea, segons els resultats provisionals difosos per la radiotelevisió pública RÚV. El no s’ha imposat amb un 52,5% dels vots davant del 47,5% del sí, amb prop del 90% de l’escrutini completat, encara que quedaven per comptabilitzar alguns vots d’una circumscripció. El resultat suposa un revés per al govern de la primera ministra socialdemòcrata Kristrún Frostadóttir, que havia presentat la consulta com un moment d'"ara o mai".

El no ha anat guanyant terreny durant les últimes hores del recompte, després que el sí encapçalara els resultats durant bona part de l’escrutini. Amb 188.496 vots comptabilitzats, els contraris a reprendre les converses mantenien una diferència de més de 8.500 paperetes. Al voltant de 273.000 islandesos estaven cridats a les urnes i la participació provisional s’acosta a la de les últimes eleccions legislatives, que va fregar el 80%.

La consulta no decidia directament l’entrada d’Islàndia a la UE, sinó únicament si el país havia de reprendre les negociacions interrompudes fa més d’una dècada. En cas d’haver guanyat el sí, Islàndia hauria tornat a negociar amb Brussel·les i, si s’haguera arribat a un acord, els ciutadans haurien hagut de pronunciar-se de nou sobre l’adhesió. El govern havia garantit que respectaria la voluntat popular.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Islàndia vota si reprén les negociacions per a entrar en la UE en un referèndum de resultat incert]]> Islàndia celebra este dissabte un referèndum per a decidir si reprén les negociacions d’adhesió a la Unió Europea, interrompudes fa una dècada. Els últims sondejos apunten a un resultat molt ajustat i, fins i tot, donen un lleuger avantatge als partidaris del no. Una enquesta de Gallup publicada este divendres situa el no en el 51,6% dels vots, davant del 48,4% del sí.

La participació anticipada també ha sigut especialment elevada. Més de 60.000 persones havien votat ja divendres al migdia, prop del 22% del cens, una xifra rècord per a este tipus de vot a Islàndia i el triple que en les eleccions generals del 2024. Els experts, però, advertixen que això no implica necessàriament que la participació final s’acoste al voltant del 80% habitual en les eleccions legislatives.

La consulta serà només el primer pas d’un eventual procés d’adhesió. Si guanya el sí, Islàndia i Brussel·les haurien de reprendre les negociacions i, en cas d’arribar a un acord, els ciutadans haurien de votar de nou sobre el possible ingrés. La coalició de tres partits que governa des del 2024, encapçalada per la socialdemòcrata Kristrún Frostadóttir, inclou un partit oposat a entrar en la UE, però totes les parts s’han compromés a respectar la voluntat popular.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La UE reunix els ministres de l'Interior per a abordar la crisi migratòria de Ceuta]]> Els ministres d'Interior de la Unió Europea es reunixen este dimarts de manera extraordinària per a analitzar la crisi migratòria desencadenada a Ceuta després de l'entrada massiva de desenes de milers de persones des del Marroc. El ministre espanyol de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, participarà en la trobada amb l'objectiu de traslladar als homòlegs el compromís d'Espanya amb la protecció de les fronteres exteriors de la UE i amb el compliment de la normativa comunitària.

La convocatòria arriba després que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, demanara per carta a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, una reunió urgent dels ministres de l'Interior. En la missiva, Sánchez va expressar la "profunda preocupació" per la resposta d'alguns governs europeus per la crisi migratòria i va reclamar una actuació conjunta i solidària.

Segons fonts del Ministeri de l'Interior, Marlaska defendrà que la política migratòria espanyola és "preventiva, no curtterminista" i basada en la cooperació amb els països d'origen i de trànsit, com Mauritània, el Senegal, Gàmbia o el Marroc, al qual considera un "soci lleial" en la gestió dels fluxos migratoris. També insistirà que no es pot posar en dubte el compromís d'Espanya amb les seues obligacions europees en matèria de control fronterer.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Brussel·les imposa 890 milions de multa a Google per violar la llei de mercats digitals]]> La Comissió Europea (CE) ha imposat este dijous una multa de 890 milions d'euros per abús de posició dominant a Google per afavorir els propis servicis en les cerques fetes des de la seua plataforma i per dificultar que altres desenvolupadors puguen redirigir els consumidors a canals de compra alternatius, i sovint més barats. Estes pràctiques van en contra de les obligacions que establix la llei europea de mercats digitals (DMA, per les sigles en anglés).

“Els millors productes han de triomfar per la seua qualitat, no perquè pertanguen a l'empresa que gestiona el cercador. A més, els consumidors europeus tenen dret que els desenvolupadors d'aplicacions els informen sobre on accedir a les millors ofertes, fins i tot quan el propietari de la botiga d'aplicacions no reba cap comissió”, ha defés la vicepresidenta de l'executiu comunitari responsable de competència, Teresa Ribera, en un comunicat.

Ribera ha explicat així les dos decisions paral·leles per les quals Brussel·les imposa mesures "decisives però equilibrades" a la tecnològica estatunidenca i amb una sanció de 890 milions d'euros. Esta xifra correspon, d'una banda, a l'avantatge abusiu dels seus serveis en els resultats de cerca (460 milions) i, d'una altra, a les barreres perquè els desenvolupadors d'aplicacions informaren els usuaris sobre opcions de descàrrega alternatives a Google Play Store (430 milions).

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La UE obri un nou bloc de negociació per a l'adhesió d'Ucraïna i Moldàvia]]> La Unió Europea ha acordat este divendres obrir un nou bloc de negociació en el procés d'adhesió d'Ucraïna i Moldàvia. La decisió es formalitzarà dimarts que ve en una conferència intergovernamental a Brussel·les.

Els ambaixadors permanents dels Vint-i-set han aprovat una posició comuna per a obrir el sext bloc temàtic de les negociacions, dedicat a les relacions exteriors i a les polítiques de seguretat i defensa.

Este bloc inclou dos capítols de negociació: un sobre la política comercial comuna, els acords amb tercers països i la cooperació humanitària i el desenvolupament, i un altre centrat en la política exterior, la seguretat i la defensa.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Líders europeus i de l’OTAN guardaran “de forma segura” la pistola regalada per Erdogan]]> La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i el president del Consell Europeu, António Costa, han rebut, juntament amb altres líders europeus, pistoles com a regal del president turc, Recep Tayyip Erdogan, després del viatge a Ankara per a la cimera de l'OTAN celebrada esta setmana.

“L'arma es transportarà i s'emmagatzemarà de manera segura. Una vegada retirada del servici, la presidenta Von der Leyen té la intenció de donar-la a un museu militar”, ha declarat la portaveu de l'Executiu europeu, Paula Pinho, este dijous.

A més, fonts comunitàries han assegurat que Costa i el seu equip estan seguint els procediments belgues per a portar-la a Bèlgica i que l'arma es retirarà del servici i s'emmagatzemarà d'acord amb els requisits de seguretat de la Secretaria General del Consell.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Sánchez diu que es pren "amb calma i paciència" les amenaces comercials de Trump]]> El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha assegurat este dimarts que es pren "amb calma, amb paciència i amb una certa normalitat" les últimes amenaces del president dels Estats Units, Donald Trump, de suspendre les relacions comercials amb Espanya.

En la roda de premsa posterior a la cimera de l'OTAN, a Ankara (Turquia), Sánchez ha explicat que, després de les declaracions de Trump, tots dos van tindre una conversa informal en què van parlar de futbol i del Mundial de Clubs que s'està disputant als Estats Units.

Segons el cap de l'executiu espanyol, esta trobada va tindre lloc després que Trump qualificara Espanya de "causa perduda" i amenaçara d'interrompre el comerç amb el país. Malgrat això, ha subratllat que "en absolut hi ha hagut cap tipus de tensió". "Al contrari, tot han sigut bones paraules i amabilitat", ha afirmat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La UE comença a aplicar una taxa mínima de tres euros als paquets barats importats de fora del bloc]]> La Unió Europea ha començat a aplicar este dimecres una taxa mínima de tres euros als paquets de menys de 150 euros importats de fora del bloc comunitari, una mesura amb què posa fi a l'exempció de drets de duana per a estos enviaments i que pretén frenar l'allau d'importacions de baix cost, majoritàriament procedents de la Xina. Segons dades de la Comissió Europea, més del 90% d'estos paquets arriben a través de plataformes com Temu, Shein o AliExpress.

La taxa s'aplicarà fins a l'1 de juliol del 2028, quan entrarà en funcionament el nou centre europeu de dades duaneres. A partir d'eixe moment, els enviaments deixaran d'estar subjectes a este sistema transitori i passaran a pagar els aranzels habituals en funció del contingut.

La Comissió Europea atribuïx esta reforma al fort creixement del comerç electrònic a través de plataformes xineses. Des del 2022, el volum d'estos enviaments s'ha quadruplicat fins als 5.900 milions de paquets registrats el 2025, dels quals el 93% procedien de la Xina.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La UE obri el primer bloc de negociacions formals per a l'adhesió d'Ucraïna i Moldàvia]]> La Unió Europea ha acordat este divendres obrir el primer bloc de negociacions formals per a l'adhesió d'Ucraïna i Moldàvia, un pas clau en el procés d'ingrés que requerix la unanimitat dels vint-i-set estats membres en cadascuna de les fases.

Els ambaixadors permanents de la UE han aconseguit una posició comuna per a iniciar el primer clúster de negociació amb els dos països, segons ha informat la presidència de torn del Consell de la UE.

Les negociacions s'iniciaran formalment el dilluns 15 de juny en dos conferències intergovernamentals previstes a Luxemburg.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La UE manté les compensacions per retards de vols, però no garantix gratuïtat de la maleta de mà en cabina]]> La Unió Europea ha tancat un acord polític sobre la reforma dels drets dels passatgers aeris després d’una dècada de bloqueig, que manté els nivells de compensació per retards de vols però no garanteix el dret a portar gratuïtament una maleta de mà en cabina.

L’acord, que ha rebut el suport dels Vint-i-set malgrat el vot en contra d’Espanya i Letònia i les abstencions de Finlàndia i Àustria, ha sigut aprovat este divendres en el comité de conciliació que representa els estats membres, segons fonts comunitàries.

La reforma manté els actuals llindars d’indemnització per retards i cancel·lacions, que es fixen en 250 euros per a vols de fins a 1.500 quilòmetres, 400 euros per a trajectes dins de la UE o entre 1.500 i 3.500 quilòmetres, i 600 euros per a la resta de rutes. A més, es consolida el dret a reclamar compensació a partir de les tres hores de retard.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El nou govern prorús de Bulgària deixarà d'enviar ajuda militar a Ucraïna]]> El nou govern de Bulgària, encapçalat pel prorús i euroescèptic Rumen Radev, ha anunciat este dimarts que deixarà d'enviar ajuda militar a Ucraïna perquè es defense de la invasió russa. L'executiu búlgar justifica la decisió en la necessitat d'obrir una via de negociació per a posar fi al conflicte.

El ministre de Defensa, Dimitar Stoyanov, ha assegurat que "la guerra a Ucraïna no es resoldrà al camp de batalla" i ha argumentat que el conflicte s'ha convertit en una guerra de posicions en què "per molt armament que s'acumule, l'únic que s'aconseguix és la pèrdua de vides humanes". Per això, ha defensat que "és hora d'asseure's a la taula de negociacions".

Stoyanov també ha afirmat que ha arribat el moment de buscar una "pau justa" per a "les dos parts implicades en el conflicte" i ha posat en dubte que la Unió Europea puga exercir un paper de mediadora, ja que considera que el suport militar a Ucraïna compromet esta possibilitat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Pérez Llorca avisa a Brussel·les de "danys irreparables" en el camp valencià pels retalls de la UE]]> El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, ha avisat este dijous a Brussel·les dels "danys irreparables" en el sector agrícola de la Comunitat Valenciana pels possibles retalls en els fons de la futura política agrària comuna (PAC), que ha vist com a "vitals" per a assegurar el relleu generacional.

"Podria fer un mal irreparable a la Comunitat Valenciana", ha assegurat el president als mitjans al Parlament Europeu, abans de reunir-se amb el comissari d'Agricultura, Christophe Hansen, per a dialogar sobre el camp. En esta línia, ha destacat que el territori valencià ha sigut "pioner a implantar ajudes econòmiques", que ha matisat "són vitals per a mantindre el sector primari de la Comunitat Valenciana" i "sobretot a donar-li entrada en eixe canvi generacional, a la gent jove".

En la proposta de marc financer de la UE per al període 2028-2034, la Comissió Europea ha proposat simplificar la política agrària, amb la fusió de partides als agricultors i al desenvolupament rural, que tradicionalment estaven separades en este programa pressupostari, cosa que ha espentat el camp europeu a alertar de possibles retalls.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Brussel·les donarà més marge fiscal als estats per a afrontar l'impacte de la crisi energètica]]> La Comissió Europea donarà més marge fiscal als estats membres per a afrontar les conseqüències de la crisi energètica; ha sigut després de les peticions plantejades en les últimes setmanes per Espanya i Itàlia per a flexibilitzar les normes pressupostàries europees arran de l'encariment de l'energia.

La mesura formarà part del paquet fiscal que l'executiu comunitari presentarà este dimecres, quan se'n coneixeran millor els detalls, i permetria als governs destinar fins a un 0,3% del PIB anual a despeses relacionades amb l'energia. Segons han confirmat fonts comunitàries a Europa Press, els països podran sol·licitar una ampliació de l'abast de la clàusula nacional d'escapament ja prevista per a la despesa en defensa amb la finalitat d'incloure mesures destinades a reduir la dependència dels combustibles fòssils importats i reforçar la seguretat energètica europea.

Entre les actuacions que podran acollir-se a esta flexibilitat figuren ajudes a llars i empreses per a reduir-ne la dependència dels combustibles fòssils, inversions en xarxes elèctriques i emmagatzematge d'energia, mesures per a accelerar l'electrificació o actuacions destinades a millorar l'eficiència energètica i ampliar la capacitat de generació d'energies netes.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[En què consistix el nou reglament de retorns de la UE que obri la porta a centres d’immigrants fora d’Europa]]> La Unió Europea ha tancat un acord polític provisional sobre el nou reglament de retorns, una normativa que pretén agilitzar les expulsions d’immigrants en situació irregular i endurix la política migratòria comunitària. La principal novetat és la possibilitat de crear centres de retorn en tercers països per a persones que hagen de ser repatriades.

L’acord s'ha assolit entre el Parlament Europeu, la Comissió Europea i el Consell de la UE, que representa els estats membres. Espanya ha sigut l’únic estat membre que s’ha oposat a esta normativa des que els ministres de l'Interior dels Vint-i-set van acordar la seua posició comuna.

Després de l’acord polític, el reglament encara haurà de completar la tramitació legislativa abans que entre en vigor. Una vegada aprovat definitivament, serà aplicable de manera immediata en tots els estats membres de la Unió Europea.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un dron rus impacta contra un edifici a Romania, país membre de l’OTAN, i deixa dos ferits]]> Un dron rus ha impactat esta matinada contra un edifici d’apartaments de la ciutat romanesa de Galati, prop de la frontera amb Ucraïna, i ha originat un incendi que ha deixat dos persones ferides lleus, segons han informat les autoritats de Romania, país membre de l’OTAN. L’atac ha sigut després de llançar Rússia una nova ofensiva nocturna amb drons contra territori ucraïnés.

L’aparell no tripulat ha colpejat el dècim pis del bloc de vivendes i la càrrega explosiva ha esclatat completament, segons ha detallat en xarxes socials la Inspecció General de Situacions d’Emergència romanesa. L’incendi ha obligat a evacuar unes setanta persones de l’edifici, mentre els bombers treballaven per a extingir les flames. Als dos ferits els han traslladat a un hospital pròxim.

El cap del Departament per a Situacions d’Emergència, Raed Arafat, ha assegurat que no hi ha víctimes mortals i que els residents continuaran evacuats fins que acaben les inspeccions tècniques de l’estructura de l’edifici.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els ministres d’Exteriors de l’OTAN es reunixen a Suècia enmig de la tensió amb Rússia i la pressió dels EUA]]> Els ministres d’Exteriors de l’OTAN es reunixen este divendres a la ciutat sueca de Helsingborg en un context marcat per la tensió amb Rússia, les alertes per drons als països bàltics i les amenaces dels Estats Units de reduir la presència militar a Europa. La trobada és la primera que acull Suècia des de l'ingrés en l’Aliança Atlàntica fa dos anys i servirà per a preparar la cimera de líders prevista per al 7 i 8 de juliol a Ankara.

En la reunió s’espera que el secretari d’Estat nord-americà, Marco Rubio, explique els plans de Washington després dels anuncis de retirada parcial de tropes d’Europa i de les crítiques del president dels EUA, Donald Trump, als aliats europeus.

La reunió arriba després que Trump haja fet marxa arrere i haja anunciat finalment l’enviament de 5.000 soldats addicionals a Polònia, una setmana després d’haver cancel·lat un desplegament previst de més de 4.000 efectius. El president nord-americà ha justificat la decisió per la seua relació amb el president polonés, Karol Nawrocki, considerat pròxim a Washington.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Brussel·les eleva al 2,4% la previsió de creixement d’Espanya per al 2026 malgrat la guerra]]> La Comissió Europea ha revisat este dijous una dècima a l’alça la previsió de creixement econòmic d’Espanya per al 2026, fins al 2,4%, malgrat l’impacte de la guerra al Pròxim Orient i l’encariment dels combustibles derivat del tancament de l’estret d’Ormuz.

En les previsions de primavera, l’executiu comunitari assenyala que l’activitat econòmica espanyola continuarà sent “relativament dinàmica l’any que ve, encara que advertix dels riscos derivats de l’actual context geopolític i de les possibles conseqüències sobre el turisme. La millora de les perspectives per a Espanya contrasta amb la situació de la resta de grans economies de la Unió Europea, que patixen retallades en les seues previsions de creixement. El cas més destacat és el d’Alemanya, la principal economia europea, la previsió de la qual cau de l'1,2% al 0,6%.

Tot i la revisió a l’alça per al 2026, Brussel·les preveu una moderació posterior del creixement espanyol. El producte interior brut (PIB) avançarà un 1,9% el 2027, una dècima menys del calculat anteriorment. En canvi, la previsió per a la inflació augmenta fins al 3% enguany a Espanya, impulsada sobretot per l’encariment energètic derivat del conflicte a l’Orient Mitjà.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[AVA-Asaja lamenta que el pla de fertilitzants europeu aporta declaracions d'intencions i no les respostes que necessita el camp]]> L'Associació Valenciana d'Agricultors, AVA-Asaja, considera que el pla d'acció sobre fertilitzants, que la Comissió Europea ha presentat este dimarts, “és decebedor i no està a l'altura de la crisi”, segons afirmen en una nota de premsa. Argumenten que no oferix als agricultors “cap alleujament immediat”, que eludix la suspensió del Mecanisme d'Ajust en Frontera per Carboni (CBAM) sobre fertilitzants i la devolució dels ingressos del Sistema de Comerç de Drets d'Emissió (ETS) al sector, i “es queda en declaracions d'intencions a llarg termini quan el camp necessita respostes ara”.

Afirmen que el CBAM —l'aranzel verd europeu sobre productes importats en funció de les seues emissions de CO₂— suposarà un cost de 820 milions d'euros l'any 2026 per al sector, amb un impacte acumulat que podria superar els 39.000 milions en set anys, l’equivalent al 10% de la PAC. Consideren que el pla presentat “ignora esta realitat” perquè no suspén el CBAM sobre fertilitzants, no retorna els ingressos de l'ETS als agricultors i no preveu finançament addicional nou, denuncien. Segons Ava-Asaja, el pla de la CE assenyala els fons de la PAC ja programats com a única via de suport, a discreció de cada estat membre, cosa que “està lluny de ser una resposta coordinada de la UE i deixa l'agricultor a la voluntat nacional del seu govern”.

Una delegació d'Asaja ha seguit la presentació del pla des d’Estrasburg, juntament amb agricultors de tot Europa, convocats pel Copa-Cogeca —l'entitat que agrupa les principals organitzacions agràries i cooperatives de la UE— davall del lema Stop Von der Leyen taxes (parem les taxes de Von der Leyen). Des d’allí, Pedro Barato, vicepresident de Copa en representació d'Asaja, ha afirmat que ajudar la indústria de fertilitzants ens pareix bé, però que “la conseqüència ha de ser directa i arribar a l'agricultor”. “Si no baixen els preus o si no hi ha una ajuda nítida al productor, no servix de res, a més que ho acabaran pagant els consumidors en la seua cistella de la compra”, ha afegit.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La UE dona llum verda a l'acord aranzelari amb els Estats Units després de l'ultimàtum de Trump]]> La Unió Europea ha aconseguit tancar en la matinada d'este dimecres el text del tractat comercial amb els Estats Units que accepta imposar aranzels del 15% a la majoria dels productes europeus. L'acord ha rebut el vistiplau de la Presidència del Consell i del Parlament Europeu després de setmanes de converses, que s'intensificaren després de l'ultimàtum que va llançar el president estatunidenc, Donald Trump, a principis de maig, quan va amenaçar de volar el pacte i decretar directament aranzels del 25% als automòbils i camions europeus si els estats membres de la UE no superaven abans del 4 de juliol els tràmits per a ratificar el tractat.

L'acord és un pas important per a la normalització comercial entre les dos potències econòmiques, normalitat que va saltar pels aires quan el president nord-americà va anunciar, en abril de l'any passat, un aranzel del 20% per a totes les exportacions europees. Aquelles declaracions van provocar un estira-i-amolla entre els dos blocs econòmics que ha conclòs, de moment, este dimecres amb l'acord sobre el tractat comercial.

En concret, l'acord contempla dos regulacions que implementen les reduccions aranzelàries previstes en la declaració conjunta entre la UE i els Estats Units. El primer punt superat "elimina els aranzels duaners restants sobre béns industrials estatunidencs i concedix accés preferencial al mercat, fins i tot mitjançant contingents aranzelaris i reduccions tarifàries per a determinats productes de la mar i agrícoles no sensibles procedents dels Estats Units", expressa el comunicat difós per la presidència del Consell a càrrec de Xipre, que també coordina les converses. El segon se centra "a prorrogar la suspensió d'aranzels per a les importacions de llagosta, inclosa la llagosta processada".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Arriba la fi de les monodosis per a salses, melmelades, llet i mel en la restauració]]> Els bars i restaurants tenen tres mesos a partir d'este dimarts per a canviar els envasos monodosi de plàstic que s'usen per a salses, melmelades, llet i mel per altres opcions com dispensadors a granel, envasos de plàstic compostable o sobres de paper.

Així ho marca el reglament 2025/40 del Parlament Europeu i del Consell del 19 de desembre del 2024 sobre envasos i residus, que entra en vigor el 12 d’agost per a reduir l'ús de plàstics en bars i restaurants.

Atesa la incertesa del sector de la restauració, la patronal Hoteleria d'Espanya ha començat una campanya de comunicació en les seues xarxes socials on arreplega diferents aspectes per a abordar “bé” este canvi i explicar-ne alguns detalls.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Llorca reivindica una Europa “del diàleg” i reclama més atenció per als sectors productius valencians]]> El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, ha fet este divendres a Castelló una declaració institucional amb motiu del Dia d’Europa, en el marc del 40é aniversari de l’entrada d’Espanya en la Unió Europea, que se celebra este dissabte.

Des de la Casa dels Caragols, Llorca ha lloat els valors del projecte europeu i ha defensat els beneficis que ha aportat a Espanya i a la Comunitat Valenciana durant estes quatre dècades. “Gràcies a Europa tenim una economia més oberta, i el nostre PIB per càpita, l’ocupació, les exportacions i el turisme s’han multiplicat de manera molt significativa”, ha destacat el president.

Tot i el balanç positiu, el cap del Consell ha reclamat que la Unió Europea tinga més en compte els interessos dels sectors productius valencians.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Brussel·les acusa Meta de violar la llei per no impedir a menors de tretze anys usar les seues xarxes]]> La Comissió Europea ha acusat este dimecres Meta de violar la llei europea de servicis digitals (DSA, per les seues sigles en anglés) per no prendre mesures per a controlar i evitar l'accés de menors de tretze anys a les seues xarxes socials Instagram i Meta; uns incompliments que, si es confirmen en el procés iniciat, exposaran la tecnològica a una multa milionària.

Les mateixes condicions generals de Meta indiquen que els seus servicis no estan destinats a menors de tretze anys. No obstant això, les investigacions preliminars de la Comissió Europea mostren que Instagram i Facebook “fan molt poc per a impedir que els menors d'esta edat accedisquen als seus servicis”, ha explicat la vicepresidenta de l'executiu comunitari encarregada de Sobirania Tecnològica, Henna Virkkunen, en un comunicat.

La DSA exigix a les plataformes que facen complir les seues pròpies normes, per la qual cosa Brussel·les subratlla que les condicions generals del servici “no són meres declaracions escrites”, sinó la base d'accions concretes per a protegir els usuaris, inclosos els menors, i que l'empresa complisca amb la legislació comunitària.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L’Eurocambra dona llum verda a la primera legislació per a millorar el benestar de gossos i gats]]> El Parlament Europeu ha donat llum verda a la primera legislació comunitària per a millorar el benestar de gossos i gats, que inclou l’obligació d’identificar-los amb microxip i registrar-los en bases de dades.

La normativa ha sigut aprovada amb 558 vots a favor, 35 en contra i 52 abstencions, i té com a objectiu “posar fi als abusos, frenar les pràctiques comercials cruels i protegir la salut de gossos i gats”, segons ha informat la institució europea.

Entre les principals novetats, s’establix que tots els gossos i gats venuts com a mascotes a la Unió Europea hauran d’estar identificats amb microxip i inscrits en registres nacionals.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La UE estén la mà als socis de l'Orient Mitjà i demana veu en negociacions de pau sobre l'Iran]]> La Unió Europea (UE) ha escenificat este divendres l'acostament al Líban i Síria i a altres socis del Pròxim Orient i ha reclamat presència en les negociacions de pau per a aconseguir una "pau duradora" i que vaja més enllà de l'alto el foc, que Israel ha violat de manera continuada. En una reunió inèdita a Xipre, marcada per la guerra contra l'Iran i el tancament de l’estret d’Ormuz, els 27 han fet una cimera informal amb participació dels presidents del Líban, Síria, Egipte i Jordània, a més del secretari general del Consell de Cooperació per als Estats Àrabs del Golf.

"El nostre objectiu comú ara és negociar una fi duradora de la guerra. Això inclou restablir la llibertat de navegació plena i permanent a l'estret d'Ormuz sense peatges", va dir la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, en una declaració conjunta després de la reunió.

Així mateix, va assegurar que "qualsevol acord de pau haurà d'abordar el programa nuclear i de míssils balístics de l'Iran". No obstant això, ha subratllat que "no pot haver-hi estabilitat al Pròxim Orient ni al Golf mentre el Líban estiga en flames", en referència als atacs d'Israel a pesar de l'alto el foc.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Unió Europea obligarà a utilitzar envasos sostenibles i respectuosos amb els aliments]]> El nou reglament europeu d'envasos canviarà la manera en què comprem els productes als supermercats a partir del 12 d’agost, perquè els articles d'alimentació i higiene ja no es podran envasar com fins ara. La normativa obliga a buscar solucions sostenibles i respectuoses amb els aliments en què treballen els instituts tecnològics valencians.

Concha Bosch, responsable de la línia d’envasos d’Ainia, explica en À Punt que la nova norma comporta unes obligacions en termes de reciclabilitat, de contingut mínim de materials reciclats i d’evitar l’ús d’alguns materials en determinats envasos. En els últims anys ja s'han fet alguns canvis, però ara el repte és molt més gran, indica Bosch, perquè fer ampolles sostenibles ja és molt senzill, però la sostenibilitat s’ha d’estendre a tota mena d’envasos, i és ací on radica la dificultat.

Entre els canvis obligatoris que trobarem als comerços i supermercats a partir d'agost, hi haurà envasos compostables, reciclables i també reutilitzables, dissenyats per a tindre múltiples usos.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Unió Europea preveu 20.000 avions verds a Europa per al 2050]]> Més de 200 empreses i organismes del sector aeronàutic europeu han presentat este dilluns a Brussel·les un full de ruta per a desplegar 20.000 avions elèctrics, a hidrogen i híbrids a Europa abans del 2050, amb els primers vols comercials previstos en menys de cinc anys.

El document, elaborat per l'Aliança per a l'Aviació de Zero Emissions (AZEA), una plataforma sectorial impulsada per la Comissió Europea, preveu que més de la meitat dels avions que entren al mercat europeu en les pròximes dos dècades funcionen amb propulsió neta, començant per aeronaus xicotetes. Els avions de més de noranta places, els que operen les rutes intra-UE de més impacte climàtic, no tindran alternatives al combustible fòssil fins després del 2040. El text fixa els primers vols comercials en menys de cinc anys, encara que reconeix que la certificació de noves aeronaus requereix entre huit i deu anys.

Entre els membres d’AZEA figuren fabricants com Airbus, Rolls-Royce i Safran; aerolínies com EasyJet, Air France-KLM i TUI; aeroports com els de París, Dublín i Estocolm; proveïdors energètics com Engie i Air Liquide, i organismes reguladors com l'Agència Europea de Seguretat Aèria (EASA) i Eurocontrol. Entre els membres espanyols hi estan l'operador de xarxa de gas i hidrogen Enagás, les aeronàutiques ITP Aero i Aciturri, el centre tecnològic sevillà Fundació CTA, l'Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial (INTA) i els Aeroports Públics de Catalunya, entre altres.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Europa afronta el risc de cancel·lació de vols per la falta i l’encariment del querosé a les portes de l’estiu]]> Europa afronta amb preocupació l’inici de la temporada turística d’estiu per la possible falta de querosé per als avions i l’augment del preu, que s’ha disparat en les últimes setmanes.

L’Agència Internacional de l’Energia ha advertit que el continent disposa de “sis setmanes” de combustible per a l’aviació i ha alertat que podria haver-hi cancel·lacions de vols “prompte” si no es recupera el subministrament procedent del Pròxim Orient.

La guerra de l’Iran ha generat un increment notable del cost del querosé, que s’ha duplicat en sols un mes, passant de 99 a 195 dòlars el barril.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Brussel·les planteja un dia de teletreball per setmana per a reduir el consum energètic a la UE]]> La Comissió Europea estudia recomanar als estats membres la implantació d’almenys un dia de teletreball per setmana als llocs de treball on siga possible, dins d’un paquet de mesures urgents per a reduir el consum energètic i fer front a l’encariment dels preus a la Unió Europea.

Segons el document comunitari, Brussel·les considera que el treball a distància pot ajudar a reduir els desplaçaments diaris, disminuir l’ús de combustibles fòssils i alleujar la pressió sobre els sistemes energètics europeus en un context marcat per la crisi de subministrament i la volatilitat dels mercats.

La situació energètica actual està condicionada, segons fonts comunitàries, per la inestabilitat internacional derivada de la guerra al Pròxim Orient, que ha tensionat els mercats del gas i el petroli i ha provocat nous repunts de preus a escala global.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La majoria de la població canadenca creu que cal considerar l'adhesió a la Unió Europea]]> Una majoria de canadencs considera que l’adhesió del país a la Unió Europea és una bona idea o, almenys, que val la pena estudiar-la, segons una enquesta publicada este dilluns que té en compte les amenaces i l’actitud hostil del president dels Estats Units, Donald Trump, contra el Canadà i altres països.

L’enquesta, realitzada entre el 22 i el 26 de març per l’empresa Spark Advocacy, amb entrevistes a 4.000 persones, assenyala que un 25% de les persones entrevistades considera que l’adhesió del Canadà a la UE és “una bona idea”, mentre que un 58% diu que, com a mínim, val la pena explorar-la. Només un 17% dels canadencs va indicar que la possible adhesió del Canadà a la UE és una “mala idea”.

Dividits per afiliació política, la majoria dels liberals, conservadors, socialdemòcrates i independentistes quebequesos es mostren favorables a considerar l’entrada en la UE. El rebuig més gran a la idea es concentra entre els conservadors, un 33% dels quals ho considera una mala idea. Tot i això, fins i tot entre els votants del Partit Conservador del Canadà, un 17% afirma que seria una bona idea i un 50% és partidari de pensar-ho.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Comissió Europea investiga Snapchat per riscos per als menors]]> La Comissió Europea ha obert este dijous una investigació a Snapchat per a avaluar si esta xarxa social nord-americana complix la normativa europea de protecció de menors. Les sospites apunten que els menors podrien estar exposats a intents de captació amb fins sexuals, activitats delictives i productes restringits per edat.

Segons la vicepresidenta de la Comissió Europea de Sobirania Tecnològica, Henna Virkkunen, “des del ‘grooming’ (ciberengany pederasta) i l’exposició a productes il·legals fins a configuracions de compte que minven la seguretat dels menors, Snapchat sembla haver passat per alt que la Llei de Serveis Digitals (DSA) exigix alts estàndards de seguretat per a tots els usuaris”.

L’anàlisi preliminar de l'executiu comunitari indica que els menors podrien estar exposats a intents de captació sexual, al reclutament per a activitats delictives i a continguts relacionats amb la venda de productes il·legals o restringits per edat, com drogues, cigarrets electrònics o alcohol.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Von der Leyen defén l’acord de lliure comerç a Austràlia en un món “més conflictiu”]]> La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha defensat este dimecres a Sydney l’acord de lliure comerç entre la Unió Europea i Austràlia com una resposta a un escenari global “més competitiu i conflictiu”.

En un discurs davant del Consell Empresarial Europeu-Australià, la dirigent europea ha advertit que l’economia mundial viu un “punt d’inflexió” en què el comerç, la inversió i la tecnologia “estan sent utilitzats com a armes”. “Ja no és només una carrera econòmica, és una lluita”, ha afirmat.

Von der Leyen ha subratllat la necessitat de reforçar aliances “fiables i previsibles” i ha situat este acord com una peça clau de l’estratègia europea a l’Indopacífic, una regió que concentra el 60% de la població mundial.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Brussel·les anuncia l'entrada en vigor provisional de l'acord amb Mercosur el pròxim 1 de maig]]> Les disposicions comercials de l'acord d'associació entre la Unió Europea (UE) i el Mercat Comú del Sud (Mercosur), bloc econòmic que agrupa l'Argentina, el Brasil, el Paraguai i l'Uruguai, començaran a aplicar-se de manera provisional a partir de l'1 de maig, segons ha anunciat la Comissió Europea este dilluns en un comunicat. "La Unió Europea ha notificat hui als països del Mercosur l'instrument d'aplicació provisional de l'acord comercial provisional UE-Mercosur", ha indicat l'executiu comunitari.

La CE ha explicat que, amb l'enviament de la "nota verbal" al Paraguai, país depositari dels tractats del Mercosur, s'ha fet l'últim pas procedimental necessari per a posar en marxa el tractat, de conformitat amb la decisió del Consell de la UE del 9 de gener. Així, l'acord de lliure comerç entrarà en vigor de manera provisional el primer dia de maig entre la UE i tots els països del Mercosur que hagen completat els tràmits de ratificació i ho hagen notificat a la UE abans de finals de març. L'Argentina, el Brasil i l'Uruguai ja ho han fet, mentre que el Paraguai ha ratificat l'acord recentment i la CE espera que envie notificació d'ací a poc.

L'aplicació provisional garantix l'eliminació dels aranzels sobre determinats productes "des del primer dia, cosa que crea normes predictibles per al comerç i la inversió", ha recordat l'executiu comunitari. Els sectors sensibles de l'economia de la UE —ha afegit— "estan plenament protegits per salvaguardes sòlides". Per a la CE, l'activació de l'acord garantirà, a més, una col·laboració major entre la UE i el Mercosur en qüestions globals urgents, com ara els drets laborals i el canvi climàtic. Així mateix, permetrà crear cadenes de subministrament més resilients i fiables, "cosa que resulta crucial, en particular, per a garantir un flux predictible de matèries primeres crítiques", ha puntualitzat l'ens.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Brussel·les porta Espanya a la justícia europea per no transposar la directiva que eximix de l’IVA els autònoms]]> La Comissió Europea portarà Espanya al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) i demanarà sancions econòmiques per no haver transposat encara dos directives sobre l’IVA. La més rellevant per als autònoms i les xicotetes empreses és la que regula el conegut com a IVA franquiciat, un règim que permetria no repercutir este impost a negocis amb una facturació inferior a 85.000 euros anuals quan operen en altres estats membres.

Brussel·les recorda que Espanya continua sense notificar l’adaptació d’estes dos normes al dret intern i subratlla que és l’únic estat membre que no ho ha fet. Per això, després d’haver obert un expedient i d’haver enviat ultimàtums al govern espanyol, la Comissió ha decidit acudir al TJUE i sol·licitar “la imposició de sancions financeres”.

En el cas de la directiva sobre l’IVA franquiciat, l’executiu comunitari assenyala que Espanya pot decidir si aplica o no esta exempció dins del seu mercat intern, ja que és opcional en l’àmbit domèstic. Però remarca que sí que hauria d’haver transposat les disposicions que permeten a pimes i autònoms establits a Espanya acollir-se a esta exempció quan treballen en altres països de la Unió. Segons explica la Comissió, per a beneficiar-se d’eixe règim en un altre estat membre, primer han de registrar-se en les autoritats espanyoles.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Brussel·les demana idees a la ciutadania, les empreses i administracions per a afrontar la crisi de la vivenda a la UE]]> La Comissió Europea ha obert una consulta pública per a recollir idees de la ciutadania, les administracions locals, empreses i entitats sobre com afrontar la crisi de l’habitatge a la Unió Europea. Les aportacions es poden enviar fins al 29 de març a través d’un formulari en línia i serviran de base per a preparar la futura llei d’habitatge assequible.

El comissari europeu d’Energia i Habitatge, Dan Jørgensen, ha animat totes les parts implicades a participar en el procés. “Demane a tots els que tinguen interés en esta qüestió que contribuïsquen al nostre treball. Només treballant junts podrem començar a canviar el rumb d’esta crisi”, ha afirmat en un comunicat.

Segons la Comissió, l’objectiu és donar resposta a una de les principals preocupacions dels europeus, especialment en les grans ciutats, on el cost de la vivenda s’ha convertit en un dels principals problemes socials.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[AVA-Asaja qualifica de “traïció institucional” al camp europeu l’acord amb Mercosur i la Unió demana la dimissió de Von der Leyen]]> L'oraganització agrària AVA-Asaja ha denunciat este divendres una “autèntica traïció institucional al sector agrari europeu” després de l’anunci de la Comissió Europea d’activar provisionalment l’acord comercial entre la UE i el Mercosur. La Unió Llauradora i Ramadera ha reclamat la dimissió de la presidenta de la Comisión Europea, Ursula von der Leyen, per una decisió que qualifica de “precipitada, lesiva per al sector agrari i políticament inacceptable en l’actual context institucional”.

Una decisió que arriba, segons subratlla AVA-Asaja, pocs dies després que una auditoria oficial constatara que el Brasil no ha garantit plenament que la carn procedent d’animals tractats amb estradiol 17β quede fora del mercat comunitari.

Segons diuen, l’informe final d’auditoria de la Direcció General de Salut (DG Sante) conclou que les mesures adoptades per l’autoritat brasilera no han sigut plenament eficaces per a excloure de l’exportació cap a la UE carn d’animals tractats amb esta substància i que les deficiències detectades minen la confiança en el sistema de control.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Comissió Europea activa l'aplicació provisional de l’acord comercial UE-Mercosur]]> La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha anunciat este divendres l’aplicació provisional de la part comercial de l’acord d’associació entre la Unió Europea i el Mercosur, després que l’hagen ratificat l’Argentina i l’Uruguai. La dirigent alemanya ha recordat que, al gener, el Consell Europeu va facultar la Comissió per a aplicar provisionalment l’acord a partir de la primera ratificació per part d’un país del Mercosur. “Ja ho he dit abans: quan ells estiguen preparats, nosaltres estarem preparats. Per tant, durant les últimes setmanes he debatut intensament esta qüestió amb els estats membres i amb els membres del Parlament Europeu. Sobre esta base, la Comissió procedirà ara a l’aplicació provisional”, ha afirmat en una declaració sense preguntes des de la seu de la institució.

L’acord, negociat durant més de 25 anys, crearà un mercat de 720 milions de persones. Segons Von der Leyen, obri “innombrables oportunitats”, reduïx milers de milions en aranzels i permet a les petites i mitjanes empreses accedir a mercats fins ara inabastables.

Després de la ratificació de l’Uruguai i l’Argentina, la presidenta de la Comissió ha expressat la confiança perquè el Brasil i el Paraguai “seguisquen prompte el seu exemple”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La UE rebaixa les exigències ambientals a les empreses per a reduir la càrrega burocràtica]]> Els Vint-i-set han donat llum verda este dimarts a una reforma per a rebaixar les exigències de sostenibilitat i diligència deguda que obliguen les empreses a informar sobre l’impacte ambiental i social de la seua activitat, limitant-ne l’aplicació a les grans companyies i suavitzant diversos requisits. Amb esta mesura, la Unió Europea pretén reduir la càrrega burocràtica i reforçar la competitivitat econòmica, especialment de les xicotetes i mitjanes empreses (pimes), dins dels esforços de simplificació administrativa.

Amb les noves normes, únicament les empreses amb més de 1.000 treballadors i una facturació anual superior als 450 milions d’euros hauran de presentar informes de sostenibilitat. Les companyies de dimensions menors quedaran exemptes d’estes obligacions i protegides davant de la possibilitat que grans socis comercials els traslladen responsabilitats d’informació.

A més, la reforma limita l’obligació d’identificar i previndre impactes negatius sobre els drets humans i el medi ambient a empreses amb més de 5.000 empleats i un volum de negoci superior als 1.500 milions d’euros, tant de la UE com de tercers països que operen en el mercat comunitari.

Continua llegint-ho en el web

]]>