<![CDATA[À Punt - Unió Europea]]> 10 <![CDATA[À Punt - Unió Europea]]> <![CDATA[La majoria de la població canadenca creu que cal considerar l'adhesió a la Unió Europea]]> Una majoria de canadencs considera que l’adhesió del país a la Unió Europea és una bona idea o, almenys, que val la pena estudiar-la, segons una enquesta publicada este dilluns que té en compte les amenaces i l’actitud hostil del president dels Estats Units, Donald Trump, contra el Canadà i altres països.

L’enquesta, realitzada entre el 22 i el 26 de març per l’empresa Spark Advocacy, amb entrevistes a 4.000 persones, assenyala que un 25% de les persones entrevistades considera que l’adhesió del Canadà a la UE és “una bona idea”, mentre que un 58% diu que, com a mínim, val la pena explorar-la. Només un 17% dels canadencs va indicar que la possible adhesió del Canadà a la UE és una “mala idea”.

Dividits per afiliació política, la majoria dels liberals, conservadors, socialdemòcrates i independentistes quebequesos es mostren favorables a considerar l’entrada en la UE. El rebuig més gran a la idea es concentra entre els conservadors, un 33% dels quals ho considera una mala idea. Tot i això, fins i tot entre els votants del Partit Conservador del Canadà, un 17% afirma que seria una bona idea i un 50% és partidari de pensar-ho.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Comissió Europea investiga Snapchat per riscos per als menors]]> La Comissió Europea ha obert este dijous una investigació a Snapchat per a avaluar si esta xarxa social nord-americana complix la normativa europea de protecció de menors. Les sospites apunten que els menors podrien estar exposats a intents de captació amb fins sexuals, activitats delictives i productes restringits per edat.

Segons la vicepresidenta de la Comissió Europea de Sobirania Tecnològica, Henna Virkkunen, “des del ‘grooming’ (ciberengany pederasta) i l’exposició a productes il·legals fins a configuracions de compte que minven la seguretat dels menors, Snapchat sembla haver passat per alt que la Llei de Serveis Digitals (DSA) exigix alts estàndards de seguretat per a tots els usuaris”.

L’anàlisi preliminar de l'executiu comunitari indica que els menors podrien estar exposats a intents de captació sexual, al reclutament per a activitats delictives i a continguts relacionats amb la venda de productes il·legals o restringits per edat, com drogues, cigarrets electrònics o alcohol.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Von der Leyen defén l’acord de lliure comerç a Austràlia en un món “més conflictiu”]]> La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha defensat este dimecres a Sydney l’acord de lliure comerç entre la Unió Europea i Austràlia com una resposta a un escenari global “més competitiu i conflictiu”.

En un discurs davant del Consell Empresarial Europeu-Australià, la dirigent europea ha advertit que l’economia mundial viu un “punt d’inflexió” en què el comerç, la inversió i la tecnologia “estan sent utilitzats com a armes”. “Ja no és només una carrera econòmica, és una lluita”, ha afirmat.

Von der Leyen ha subratllat la necessitat de reforçar aliances “fiables i previsibles” i ha situat este acord com una peça clau de l’estratègia europea a l’Indopacífic, una regió que concentra el 60% de la població mundial.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Brussel·les anuncia l'entrada en vigor provisional de l'acord amb Mercosur el pròxim 1 de maig]]> Les disposicions comercials de l'acord d'associació entre la Unió Europea (UE) i el Mercat Comú del Sud (Mercosur), bloc econòmic que agrupa l'Argentina, el Brasil, el Paraguai i l'Uruguai, començaran a aplicar-se de manera provisional a partir de l'1 de maig, segons ha anunciat la Comissió Europea este dilluns en un comunicat. "La Unió Europea ha notificat hui als països del Mercosur l'instrument d'aplicació provisional de l'acord comercial provisional UE-Mercosur", ha indicat l'executiu comunitari.

La CE ha explicat que, amb l'enviament de la "nota verbal" al Paraguai, país depositari dels tractats del Mercosur, s'ha fet l'últim pas procedimental necessari per a posar en marxa el tractat, de conformitat amb la decisió del Consell de la UE del 9 de gener. Així, l'acord de lliure comerç entrarà en vigor de manera provisional el primer dia de maig entre la UE i tots els països del Mercosur que hagen completat els tràmits de ratificació i ho hagen notificat a la UE abans de finals de març. L'Argentina, el Brasil i l'Uruguai ja ho han fet, mentre que el Paraguai ha ratificat l'acord recentment i la CE espera que envie notificació d'ací a poc.

L'aplicació provisional garantix l'eliminació dels aranzels sobre determinats productes "des del primer dia, cosa que crea normes predictibles per al comerç i la inversió", ha recordat l'executiu comunitari. Els sectors sensibles de l'economia de la UE —ha afegit— "estan plenament protegits per salvaguardes sòlides". Per a la CE, l'activació de l'acord garantirà, a més, una col·laboració major entre la UE i el Mercosur en qüestions globals urgents, com ara els drets laborals i el canvi climàtic. Així mateix, permetrà crear cadenes de subministrament més resilients i fiables, "cosa que resulta crucial, en particular, per a garantir un flux predictible de matèries primeres crítiques", ha puntualitzat l'ens.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Brussel·les porta Espanya a la justícia europea per no transposar la directiva que eximix de l’IVA els autònoms]]> La Comissió Europea portarà Espanya al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) i demanarà sancions econòmiques per no haver transposat encara dos directives sobre l’IVA. La més rellevant per als autònoms i les xicotetes empreses és la que regula el conegut com a IVA franquiciat, un règim que permetria no repercutir este impost a negocis amb una facturació inferior a 85.000 euros anuals quan operen en altres estats membres.

Brussel·les recorda que Espanya continua sense notificar l’adaptació d’estes dos normes al dret intern i subratlla que és l’únic estat membre que no ho ha fet. Per això, després d’haver obert un expedient i d’haver enviat ultimàtums al govern espanyol, la Comissió ha decidit acudir al TJUE i sol·licitar “la imposició de sancions financeres”.

En el cas de la directiva sobre l’IVA franquiciat, l’executiu comunitari assenyala que Espanya pot decidir si aplica o no esta exempció dins del seu mercat intern, ja que és opcional en l’àmbit domèstic. Però remarca que sí que hauria d’haver transposat les disposicions que permeten a pimes i autònoms establits a Espanya acollir-se a esta exempció quan treballen en altres països de la Unió. Segons explica la Comissió, per a beneficiar-se d’eixe règim en un altre estat membre, primer han de registrar-se en les autoritats espanyoles.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Brussel·les demana idees a la ciutadania, les empreses i administracions per a afrontar la crisi de la vivenda a la UE]]> La Comissió Europea ha obert una consulta pública per a recollir idees de la ciutadania, les administracions locals, empreses i entitats sobre com afrontar la crisi de l’habitatge a la Unió Europea. Les aportacions es poden enviar fins al 29 de març a través d’un formulari en línia i serviran de base per a preparar la futura llei d’habitatge assequible.

El comissari europeu d’Energia i Habitatge, Dan Jørgensen, ha animat totes les parts implicades a participar en el procés. “Demane a tots els que tinguen interés en esta qüestió que contribuïsquen al nostre treball. Només treballant junts podrem començar a canviar el rumb d’esta crisi”, ha afirmat en un comunicat.

Segons la Comissió, l’objectiu és donar resposta a una de les principals preocupacions dels europeus, especialment en les grans ciutats, on el cost de la vivenda s’ha convertit en un dels principals problemes socials.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[AVA-Asaja qualifica de “traïció institucional” al camp europeu l’acord amb Mercosur i la Unió demana la dimissió de Von der Leyen]]> L'oraganització agrària AVA-Asaja ha denunciat este divendres una “autèntica traïció institucional al sector agrari europeu” després de l’anunci de la Comissió Europea d’activar provisionalment l’acord comercial entre la UE i el Mercosur. La Unió Llauradora i Ramadera ha reclamat la dimissió de la presidenta de la Comisión Europea, Ursula von der Leyen, per una decisió que qualifica de “precipitada, lesiva per al sector agrari i políticament inacceptable en l’actual context institucional”.

Una decisió que arriba, segons subratlla AVA-Asaja, pocs dies després que una auditoria oficial constatara que el Brasil no ha garantit plenament que la carn procedent d’animals tractats amb estradiol 17β quede fora del mercat comunitari.

Segons diuen, l’informe final d’auditoria de la Direcció General de Salut (DG Sante) conclou que les mesures adoptades per l’autoritat brasilera no han sigut plenament eficaces per a excloure de l’exportació cap a la UE carn d’animals tractats amb esta substància i que les deficiències detectades minen la confiança en el sistema de control.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Comissió Europea activa l'aplicació provisional de l’acord comercial UE-Mercosur]]> La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha anunciat este divendres l’aplicació provisional de la part comercial de l’acord d’associació entre la Unió Europea i el Mercosur, després que l’hagen ratificat l’Argentina i l’Uruguai. La dirigent alemanya ha recordat que, al gener, el Consell Europeu va facultar la Comissió per a aplicar provisionalment l’acord a partir de la primera ratificació per part d’un país del Mercosur. “Ja ho he dit abans: quan ells estiguen preparats, nosaltres estarem preparats. Per tant, durant les últimes setmanes he debatut intensament esta qüestió amb els estats membres i amb els membres del Parlament Europeu. Sobre esta base, la Comissió procedirà ara a l’aplicació provisional”, ha afirmat en una declaració sense preguntes des de la seu de la institució.

L’acord, negociat durant més de 25 anys, crearà un mercat de 720 milions de persones. Segons Von der Leyen, obri “innombrables oportunitats”, reduïx milers de milions en aranzels i permet a les petites i mitjanes empreses accedir a mercats fins ara inabastables.

Després de la ratificació de l’Uruguai i l’Argentina, la presidenta de la Comissió ha expressat la confiança perquè el Brasil i el Paraguai “seguisquen prompte el seu exemple”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La UE rebaixa les exigències ambientals a les empreses per a reduir la càrrega burocràtica]]> Els Vint-i-set han donat llum verda este dimarts a una reforma per a rebaixar les exigències de sostenibilitat i diligència deguda que obliguen les empreses a informar sobre l’impacte ambiental i social de la seua activitat, limitant-ne l’aplicació a les grans companyies i suavitzant diversos requisits. Amb esta mesura, la Unió Europea pretén reduir la càrrega burocràtica i reforçar la competitivitat econòmica, especialment de les xicotetes i mitjanes empreses (pimes), dins dels esforços de simplificació administrativa.

Amb les noves normes, únicament les empreses amb més de 1.000 treballadors i una facturació anual superior als 450 milions d’euros hauran de presentar informes de sostenibilitat. Les companyies de dimensions menors quedaran exemptes d’estes obligacions i protegides davant de la possibilitat que grans socis comercials els traslladen responsabilitats d’informació.

A més, la reforma limita l’obligació d’identificar i previndre impactes negatius sobre els drets humans i el medi ambient a empreses amb més de 5.000 empleats i un volum de negoci superior als 1.500 milions d’euros, tant de la UE com de tercers països que operen en el mercat comunitari.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els EUA apliquen des d'este dimarts un aranzel global del 10%, tot i l’anunci de Trump d’elevar-lo al 15%]]> Els Estats Units començaran este dimarts a aplicar un aranzel global del 10 % als productes estrangers, malgrat el recent anunci del president, Donald Trump, d’imposar una taxa mundial del 15 %. La decisió afegix incertesa i confusió sobre la política comercial nord-americana.

Divendres passat, després que el Tribunal Suprem anul·lara bona part de l’agenda aranzelària de Trump, el mandatari va anunciar que implementaria ràpidament un aranzel fix del 10% per a tots els socis comercials mitjançant una llei diferent. Posteriorment, en un missatge publicat en la seua xarxa social, Truth Social, Trump va indicar que, amb efecte immediat, elevaria este aranzel mundial del 10% al 15%, un nivell que —segons va afirmar— considera plenament legal. No obstant això, l’Oficina de Duanes i Protecció Fronterera dels Estats Units va comunicar este dilluns als importadors que la taxa serà inicialment del 10% i que s’aplicarà a “tots els països durant un període de 150 dies, llevat que estiguen específicament exempts”.

Segons la proclamació emesa pel president el 20 de febrer de 2026, el recàrrec temporal a la importació estarà vigent per a les mercaderies introduïdes per al consum o retirades de magatzem a partir de les 00:01 hores (hora de la costa est) del 24 de febrer. Totes les mercaderies que entren als Estats Units, independentment del país d’origen, estaran subjectes a un recàrrec addicional del 10%, excepte si estan expressament exemptes.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Comissió Europea demana “claredat total” als Estats Units sobre els aranzels del 15% anunciats després de la sentència del Suprem]]> La Comissió Europea ha reclamat este diumenge als Estats Units “claredat total” sobre les mesures que pensa adoptar després de la sentència del Tribunal Suprem nord-americà que invalida la majoria dels aranzels imposats per Donald Trump. L’expresident ha anunciat com a resposta un aranzel global del 15% per a tots els països.

En un comunicat, l’executiu comunitari ha sol·licitat “claredat total sobre les mesures que els Estats Units pretenen adoptar després de la recent sentència del Tribunal Suprem sobre la Llei de Poders Econòmics d’Emergència Internacional (IEEPA)”. Segons Brussel·les, la situació actual “no afavorix un comerç i una inversió transatlàntics justos, equilibrats i mútuament beneficiosos”, tal com havien acordat les dos parts.

La nova taxa del 15% —inicialment del 10%— és la resposta de Trump a la decisió del Suprem, que va tombar gran part de la seua política aranzelària en considerar que s’havia extralimitat en els poders d’emergència invocats per a imposar gravàmens als socis comercials. Per a minimitzar els efectes d’una escalada comercial, Brussel·les i Washington van firmar l’estiu passat un acord pel qual la Unió Europea acceptava un aranzel general del 15%, mentre que els Estats Units podien exportar béns industrials al bloc comunitari lliures d’aranzels.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La UE actualitza la llista de paradisos fiscals, amb l'inclusió del Vietnam i les illes Turks i Caicos]]> La Unió Europea ha inclòs este dimarts el Vietnam i les illes Turks i Caicos en la llista de jurisdiccions que no cooperen amb el bloc en matèria tributària, un repertori en què manté el Panamà, a falta que esmenen les deficiències que presenten en matèria d'exempcions i intercanvi d'informació fiscal.

Per contra, l’actualització aprovada pels ministres d'Economia i Finances dels Vint-i-set trau d'esta llista negra les illes Fiji, Samoa i Trinidad i Tobago, després de constatar que han complit tots els estàndards internacionals acordats, segons ha informat el Consell de la UE. Després de la modificació, en la llista de paradisos fiscals figuren deu territoris: Samoa Nord-americana, Anguilla, Guam, les illes Palau, el Panamà, Rússia, les illes Turks i Caicos, les illes Verges nord-americanes, Vanuatu i el Vietnam.

La llista, que funciona des de 2017 i s’actualitza cada sis mesos, inclou les jurisdiccions que incomplixen els estàndards de la UE en matèria de transparència fiscal, justícia tributària o implementació de les normes internacionals per a evitar l’erosió de la base fiscal o el trasllat de beneficis; i que, a més, no fan passos per a atallar estos problemes.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El TJUE anul·la la retirada d’immunitat a Puigdemont, Comín i Ponsatí]]> El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha anul·lat este dijous la decisió del Parlament Europeu de retirar la immunitat a l’expresident de la Generalitat i líder de Junts, Carles Puigdemont, així com als exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí. La resolució dona la raó als dirigents independentistes i deroga l’acord adoptat per l’Eurocambra el 2021, que havia obert la porta a reactivar les euroordes contra ells.

Els jutges europeus conclouen que, durant la tramitació del suplicatori, no es va respectar l’exigència d’imparcialitat, ja que el ponent designat pertanyia al mateix grup polític que Vox, partit que exercia l’acusació particular en la causa del procés davant del Tribunal Suprem. Este element, segons la sentència, vulnera les garanties que han de regir este tipus de procediments parlamentaris.

La decisió del TJUE contradiu el criteri que havia mantingut el Tribunal General de la UE el 2023, quan va avalar l’actuació del Parlament Europeu. També s’allunya de l’opinió de l’advocat general del tribunal, que havia recomanat arxivar el cas per a Puigdemont i Ponsatí —perquè ja no són eurodiputats— i desestimar el recurs de Comín.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El camp es mobilitza en el “superdijous” amb tractorades contra la retallada de la PAC i l’acord amb Mercosur]]> Agricultors i ramaders de tot l’Estat eixiran al carrer i la carretera este dijous amb els tractors en el denominat “superdijous del camp espanyol”, una jornada de mobilitzacions convocada per a protestar contra les retallades previstes en la futura política agrària comuna (PAC) i contra l’acord comercial entre la Unió Europea i Mercosur. Tot i la recent paralització d’este pacte al Parlament Europeu, les organitzacions agràries alerten que tant les retallades pressupostàries com els acords comercials amb tercers països poden agreujar encara més la situació crítica que travessa el sector.

Les protestes estan impulsades de manera unitària per l’Associació Agrària de Joves Agricultors (Asaja), la Coordinadora d’Organitzacions d’Agricultors i Ramaders (COAG) i la Unió de Xicotets Agricultors i Ramaders (UPA), que han convocat tractorades i concentracions a pràcticament tot el territori. Després d’una setmana de mobilitzacions, este dijous es preveu com la jornada amb més seguiment i amb un caràcter “històric” de reivindicació del medi rural.

Hi ha convocades protestes de nord a sud de l’Estat, amb tractorades i concentracions a València, Cadis, Màlaga, Zamora, Valladolid, Bilbao, Vitòria, Logronyo, Múrcia, Toledo, Santa Cruz de Tenerife, Pamplona, Las Palmas de Gran Canaria o Mallorca, entre moltes altres. A Madrid, però, les mobilitzacions previstes a la Puerta del Sol s’han ajornat per l’amenaça de pluja.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La UE i l’Índia tanquen un acord de lliure comerç històric després de díhuit anys de negociacions]]> La Unió Europea i l’Índia han tancat este dimarts un acord de lliure comerç qualificat d’històric, després de díhuit anys de negociacions intermitents, que unirà la segona i la quarta economia del món en un mercat sense precedents de 2.000 milions de consumidors. L’anunci s’ha fet poques hores abans de la cerimònia oficial de signatura de les conclusions de la negociació, prevista per a este dimarts en el marc de la cimera bilateral.

L’acord preveu eliminar o reduir els aranzels en el 96,6% de les exportacions de béns de la Unió Europea cap a l’Índia, una mesura que permetrà a les empreses europees estalviar prop de 4.000 milions d’euros anuals en drets duaners i duplicar les exportacions de mercaderies cap al país asiàtic abans del 2032.

“Europa i l’Índia fan història hui. Hem tancat l’acord més important de tots. Hem creat una zona de lliure comerç per a 2.000 milions de persones, de la qual les dos parts es beneficiaran”, ha afirmat la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, en un missatge en la xarxa social X.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El camp valencià convoca una tractorada el 29 de gener a València per les polítiques europees]]> L'Associació Valenciana d'Agricultors (AVA-Asaja), la Unió Llauradora i Ramadera, la Coordinadora Llauradora del País Valencià (CCPV-COAG) i la Unió de Xicotets Agricultors i Ramaders (UPA-PV), amb el suport de Cooperatives Agroalimentàries de la Comunitat Valenciana, organitzaran una tractorada i manifestació a València el 29 de gener.

Esta proposta coincidirà amb altres que s'han convocat en tot Espanya al llarg de la setmana que ve, però el dia 29 és la jornada més important: "El superdijous del camp espanyol", segons han informat en un comunicat conjunt.

Els representants del sector agrari valencià conviden productors, empreses auxiliars, entitats de la societat civil i consumidors a participar en esta mobilització contra els acords comercials de la Unió Europea signats sense reciprocitat, com el tractat amb Mercosur, les retallades de la política agrícola comuna (PAC), l'excés de burocràcia i les polítiques que "amenacen el futur del camp i de l'alimentació europea".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La tensió entre els EUA i Europa per Groenlàndia marca la segona jornada a Davos]]> La tensió diplomàtica entre els Estats Units i la Unió Europea per Groenlàndia s’ha traslladat este dimarts al Fòrum Econòmic Mundial de Davos, on Brussel·les ha advertit que respondrà de manera “ferma, unida i proporcional” a les pressions annexionistes del president nord-americà, Donald Trump, mentre Washington ha demanat a la UE que “respire fondo” i descarte represàlies.

L’expectació era màxima per les intervencions de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i del president francés, Emmanuel Macron, en un context marcat per l’amenaça d’aranzels dels EUA a diversos països europeus que han participat en maniobres militars a la gran illa àrtica, territori sota sobirania danesa.

Von der Leyen ha subratllat que Europa considera els Estats Units “un aliat i un amic”, però ha advertit que “arrossegar-nos a una espiral perillosa només ajudaria els nostres adversaris”. En este sentit, ha recordat l’acord comercial tancat entre Washington i Brussel·les el juliol passat i ha remarcat que “un acord és un acord”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trump evita aclarir si usarà la força per a prendre Groenlàndia, però reafirma els aranzels "al cent per cent"]]> El president dels Estats Units, Donald Trump, s’ha negat este dilluns a aclarir si contempla l’ús de la força per a prendre el control de Groenlàndia. “Sense comentaris”, ha respost en una entrevista telefònica amb la cadena NBC News, després d’haver reiterat en els últims dies la seua voluntat d’annexionar el territori autònom danés.

Trump ha defensat els seus plans pocs dies després d’anunciar la imposició d’aranzels del 10%, a partir de l’1 de febrer, a productes procedents de Dinamarca, Noruega, Suècia, França, Alemanya, el Regne Unit, els Països Baixos i Finlàndia, països que s’han oposat obertament a les aspiracions nord-americanes sobre Groenlàndia.

El gravamen podria augmentar fins al 25% a partir de juny del 2026 si no s’arriba a un acord per a la “compra total i plena” de l’illa. Preguntat per si mantindrà els aranzels en cas que no hi haja acord, Trump ha sigut taxatiu: “Sí, al cent per cent”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El joguet, el calcer i l'arròs: l’acord UE-Mercosur obri oportunitats i reticències en estos sectors clau valencians]]> L’acord comercial entre la Unió Europea i el Mercosur pot tindre un impacte directe en dos sectors estratègics de la indústria alacantina: el jogueter i el del calcer. Fins ara, l’exportació de joguets valencians als països del Mercosur estava fortament limitada per aranzels molt elevats que, en el cas del Brasil, arribaven fins al 60% del valor del producte.

Des del sector jogueter valoren l’acord com una oportunitat per a créixer. Des de l’associació de fabricants expliquen que es tracta d’“una bona oportunitat per a fer créixer la presència del joguet espanyol en estos territoris, fins ara anecdòtica a causa dels forts aranzels que imposen estos països”. En la mateixa línia, el conseller delegat d’Injusa, Lluís Berbegal, ha assegurat en À Punt que “la perspectiva que tenim és, almenys, incrementar gradualment entre un 20 i un 25 %, perquè torna a ser una àrea potencialment atractiva”.

Este optimisme, però, conviu amb la preocupació per l’augment de la competència. L’entrada de joguets i calcer procedents de Mercosur, amb costos de producció més baixos i estàndards diferents, podria abaratir els preus i posar pressió sobre els fabricants europeus. El president de la Federació d’Indústries del Calçat Espanyol (FICE), Vicente Pastor, ha advertit a À Punt que “a Europa som molt estrictes en el compliment de totes les normes, en els desenvolupaments i en les responsabilitats del producte, i volem que s’exigisquen les mateixes regles del joc a tots”. En el sector del joguet insistixen en la mateixa idea: reclamen que “se’ls exigisca el mateix que es demana als joguets que es fabriquen en la Unió Europea”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La UE i Mercosur signen un acord històric després de 26 anys de negociacions: “Triem el comerç just enfront dels aranzels"]]> La Unió Europea i el Mercosur han firmat dissabte a Asunción (Paraguai) l’acord de lliure comerç que posa fi a quasi 26 anys de negociacions, en un context internacional marcat per l’augment del proteccionisme, les tensions geopolítiques i la guerra comercial impulsada pel president dels Estats Units, Donald Trump. La signatura s'ha fet al Gran Teatro José Asunción Flores del Banc Central del país llatinoamericà, un espai simbòlic on es va posar en marxa el Mercosur l’any 1991.

La cerimònia l'ha conduïda el president del Paraguai, Santiago Peña, país que ostenta la presidència rotatòria del bloc sud-americà. Per part europea, la delegació l'ha encapçalada la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i el president del Consell Europeu, António Costa. Hi han assistit dels presidents de l’Argentina, Javier Milei, i de l’Uruguai, Yamandú Orsi, mentre que el brasiler Luiz Inácio Lula da Silva, un dels principals impulsors del pacte, no hi ha acudit per motius d’agenda, segons han indicat fonts oficials del seu país.

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha afirmat que la signatura de l’acord de lliure comerç entre la Unió Europea i Mercosur envia un missatge “contundent” al món en un context de proteccionisme global creixent. Durant la cerimònia celebrada a Asunción, Von der Leyen ha assegurat que el pacte representa “una elecció clara i deliberada” perquè “triem el comerç just enfront dels aranzels, l’associació a llarg termini enfront de l’aïllament”, amb l’objectiu d’oferir “beneficis reals i tangibles” a la ciutadania i a les empreses d’ambdós blocs.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els pescadors valencians amarren les barques contra el reglament europeu i deixen els mercats sense peix fresc]]> Trobar peix fresc al mercat serà difícil a partir de dilluns. Les confraries de la Comunitat Valenciana han decidit amarrar les barques i sumar-se a la paralització convocada arreu d’Espanya contra el nou reglament europeu de control pesquer, que obliga a pesar i declarar totes les captures en alta mar abans d’arribar a port. El sector considera que es tracta d’una normativa inaplicable per a la pesca artesanal, majoritària al litoral valencià.

La Comunitat Valenciana compta amb 240 embarcacions de pesca menor, una flota selectiva que rebutja unes exigències que, segons denuncien, posen en risc la seua continuïtat. A partir de dilluns, les llotges i els mercats es quedaran sense peix fresc si es manté l’aturada.

Des de la mar, el malestar és evident. El pescador de Castelló Vicent Gorrita ha explicat en declaracions a À Punt que “és impossible encertar el pes, perquè no està ni en caixes; com hem de saber els quilos si no sabem ni les caixes?”. Al seu parer, el sector està sotmés a una pressió constant: “Esta gent vol matar-nos, però a la gota malaia, a poquet a poquet, cada any van apretant més. Pensem que només volen que entre peix de fora i que el productor d’ací desaparega”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La indústria valenciana veu oportunitats en l’acord UE-Mercosur, encara que el camp alerta d’un greu impacte]]> La indústria valenciana ha valorat positivament l’acord comercial entre la Unió Europea i Mercosur, perquè considera que facilitarà les exportacions i garantirà el subministrament de matèries primeres. En canvi, les organitzacions agràries alerten que el pacte posa en risc la supervivència del camp i la ramaderia. Des del govern valencià asseguren que vigilaran el compliment de l’acord i reclamen compensacions per als sectors afectats.

La indústria química, la cosmètica, els béns d’equip, el calcer, el tèxtil o l’automòbil es perfilen com alguns dels principals beneficiaris del pacte, que preveu l’eliminació d’aranzels a les exportacions europees i la rebaixa dels costos d’importació de matèries primeres. El president del Consell Superior de Cambres de Comerç, José Vicente Morata, ha explicat en À Punt que “és un bon acord per a la indústria perquè ajudarà no sols a les exportacions, sinó també a garantir un subministrament estable de productors de matèries primeres que seria molt difícil assegurar d’una altra manera”.

Una visió molt diferent mantenen les organitzacions agràries, que qualifiquen l’acord d’amenaça directa per al sector primari valencià. Denuncien que permetrà l’entrada de fins a 60.000 tones d’arròs sense aranzels i amb menys controls sanitaris, així com de carn de boví, pollastre, porc, mel o sucre. El president d’AVA-Asaja, Cristóbal Aguado, ha advertit en À Punt que “açò és la gota que fa vessar el got i significa tirar gent del camp i que no s’hi incorporen joves”. En la mateixa línia, el secretari general de la Unió Llauradora, Carles Peris, ha remarcat que “els nostres mercats preferencials són la Unió Europea i tot el que siga que entren productes de fora ens farà molt de mal”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El BCE manté els tipus d’interés en el 2% per quarta reunió consecutiva]]> El Consell de Govern del Banc Central Europeu (BCE) ha decidit este dijous mantindre sense canvis els tipus d’interés per quarta vegada consecutiva. D’esta manera, el tipus de la taxa de depòsit continuarà en el 2%, el de les operacions principals de refinançament en el 2,15% i el de la facilitat marginal de crèdit en el 2,40%. La decisió estava plenament descomptada pels mercats, després que el BCE detinguera al juny el cicle de flexibilització monetària amb què havia rebaixat el preu del diner en 200 punts bàsics mitjançant huit ajustos a la baixa, els últims set de manera consecutiva.

Segons ha explicat la institució, l’avaluació actual confirma que la inflació “hauria d’estabilitzar-se al voltant de l’objectiu del 2% a mitjà termini”, motiu pel qual el banc central prefereix mantindre una posició d’espera.

Les últimes dades disponibles situen la inflació de la zona euro en el 2,1% interanual al novembre, la mateixa xifra que el mes anterior. En el conjunt de la Unió Europea, l’augment va ser del 2,4%, una dècima menys.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Uns 10.000 agricultors i ramaders es manifesten a Brussel·les contra Ursula von der Leyen pels canvis en la PAC]]> Uns 10.000 agricultors i ramaders d’arreu de la Unió Europea es manifesten este dijous a Brussel·les en una mobilització que les organitzacions agràries qualifiquen de “rebel·lió” contra la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, pels canvis previstos en la política agrària comuna (PAC). La protesta, convocada per Copa Cogeca, compta amb representants de fins a 27 països i es considera un fet històric, ja que és la primera vegada que el camp europeu es mobilitza de manera conjunta a la capital europea per a reclamar un gir en les polítiques agràries. Des d'Espanya estan presentes 500 agricultors i ramaders d'organitzacions com Asaja, COAG i UPA. També protesten contra acords comercials com el de Mercosur, que consideren perjudicials per al sector primari europeu.

Les organitzacions denuncien que la proposta del nou marc financer plurianual 2028-2034 posa en risc el futur de la PAC perquè planteja un fons únic que podria comportar una retallada dels ingressos agraris, afectar la cohesió territorial i comprometre la sobirania alimentària europea. Entre les principals reivindicacions figura el manteniment d’una PAC amb pressupost propi, estructurada en dos pilars i amb un caràcter realment comú, així com una política comercial més justa i una simplificació normativa efectiva.

A més, alerten dels riscos de l’acord comercial entre la UE i Mercosur —integrat pel Brasil, l’Argentina, l’Uruguai i el Paraguai—, que la Comissió Europea preveu firmar dissabte. El sector tem un augment de les importacions a preus més baixos que els europeus, amb un impacte directe sobre la rendibilitat de les explotacions.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els pescadors valencians podran treballar 143 dies en el 2026 en compte dels 9,7 que proposava inicialment Brussel·les]]> La Unió Europea ha tancat la matinada d'este dissabte un acord sobre el repartiment de les quotes pesqueres en aigües comunitàries que permetrà a la flota espanyola al Mediterrani treballar 143 dies en el 2026 en compte dels 9,7 que inicialment proposava Brussel·les. 

Segons ha admés el ministre d'Agricultura i Pesca, Luis Planas, en declaracions després de tancar un acord que ha qualificat “d’èxit”, la conversa ha sigut "més difícil" que en anys anteriors a causa de la base de negociació tan restrictiva que plantejava l'executiu europeu. 

Tal com ha recordat Planas, “l'any passat la Comissió Europea ens va proposar 27 dies de treball de pesca per als nostres pescadors al Mediterrani. I al final, després d'una difícil negociació, aconseguim 130 dies per a cada vaixell com a mitjana al Mediterrani”. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els agricultors alerten que la retallada del 18% en la PAC dispararà el preu dels aliments]]> La Coordinadora d’Organitzacions d’Agricultors i Ramaders (COAG) ha advertit que la proposta de la Comissió Europea de retallar un 18% les ajudes directes de la política agrària comuna (PAC) per al període 2028-2034 tindrà un impacte “devastador” per a la viabilitat de les explotacions agràries i per al poder adquisitiu de les famílies europees.

Segons COAG, l’ajust pressupostari suposarà una pèrdua directa de 877,5 milions d’euros en les rendes dels agricultors. Per a compensar-ho, els productors es veuran obligats a repercutir una pujada del 2,3% en els preus en origen.

Este increment, però, es multiplicarà al llarg de la cadena alimentària i arribarà a l’usuari final amb un augment estimat entre el 6,5% i el 9,3%.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Ultimàtum de Trump a Zelenski perquè accepte el seu pla de pau amb Rússia]]> La primera cimera del G-20 que es fa a l'Àfrica queda en un segon terme després de l'ultimàtum de Donald Trump a Ucraïna perquè accepte el seu pla de pau. S'espera que a Johannesburg es conega la resposta de la Unió Europea a la proposta.

La guerra d'Ucraïna no estava en l'orde del dia d'una cimera del G-20 pensada per a parlar del creixement econòmic, la desigualtat i la resiliència climàtica, però Donald Trump ha imposat la seua agenda, tot i que boicoteja la reunió per una suposada discriminació dels blancs a Sud-àfrica.

Este dissabte, a Johannesburg, els països europeus estan convocats per a estudiar la proposta de pau de la Casa Blanca, que s'assembla molt a una rendició. "És un dels pitjors moments de la nostra història. O perdem la dignitat o perdem un dels socis clau", ha dit Zelenski en referència als Estats Units i l'ajuda militar que li proporciona. A pesar de tot, ha nomenat una comissió negociadora.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els Vint-i-set busquen més mesures per a frenar la flota fantasma russa i reforçar el suport a Ucraïna]]> Els ministres d’Afers Estrangers de la Unió Europea debaten este dijous a Brussel·les com intensificar la pressió sobre la coneguda com a flota fantasma russa, que Moscou utilitza per a eludir les sancions internacionals, i quin paper pot tindre la UE en el suport econòmic i militar continuat a Ucraïna. La reunió també abordarà la proposta d’utilitzar els actius russos congelats per a finançar un préstec de 140.000 milions d’euros destinat a reforçar Kíiv els pròxims dos anys.

La UE manté actualment sancionats 557 vaixells vinculats a la flota en l’ombra de Rússia, però reconeix que la llista és insuficient per a impedir que continue esquivant les restriccions comercials.

Brussel·les aposta per explorar noves vies, com ara intensificar els contactes amb els països que faciliten bandera a estos vaixells o permeten la seua entrada als ports.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El PIB de l'eurozona creix un 0,2% en el tercer trimestre i Espanya destaca amb un 0,6%]]> L'economia de la zona euro va créixer un 0,2% en el tercer trimestre del 2025, segons dades publicades este divendres per Eurostat. En el mateix període, Espanya va registrar un dels majors creixements entre els països de la moneda única, amb una expansió del 0,6%. En el conjunt de la Unió Europea, el PIB va augmentar un 0,3%.

El creixement més destacat es va donar a Suècia (1,1%), Xipre (0,9%) i Portugal, Polònia i Eslovènia (0,8%). En canvi, Irlanda, Finlàndia, Lituània i Romania van registrar una caiguda del PIB, mentre que Alemanya i Itàlia es van mantindre estables. França va créixer un 0,5%.

Pel que fa a l’ocupació, entre el juliol i el setembre, va augmentar un 0,1% a la zona euro i un 0,2% a la UE. En termes interanuals, la taxa d’ocupació va créixer un 0,5% a la zona euro i un 0,6% a la UE.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Parlament Europeu dona llum verda als 946 milions per a ajudar Espanya després de la dana]]> El Parlament Europeu ha aprovat este dijous en sessió plenària la mobilització de 946,1 milions d’euros procedents del Fons de Solidaritat de la Unió Europea (UE) per a donar suport a Espanya després de la barrancada d’octubre del 2024, que va afectar principalment la Comunitat Valenciana.

La proposta, que ja es va votar a principis de novembre en la Comissió de Pressupostos, ha tirat avant al ple amb 622 vots a favor, 10 en contra i 3 abstencions.

La ponent de l’expedient, l'eurodiputada socialista valenciana Sandra Gómez López, ha afirmat que l’aprovació representa “una ajuda històrica” per als municipis afectats, encara que ha matisat que “històrica no vol dir suficient”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Grècia aprova ampliar la jornada laboral fins a 13 hores diàries]]> El Parlament de Grècia ha aprovat este dijous un projecte de llei del govern conservador que permet ampliar la jornada laboral en el sector privat fins a un màxim de 13 hores diàries, una reforma que ha provocat fortes reaccions dels sindicats i de l’oposició d’esquerres.

La iniciativa ha tirat avant gràcies als vots de Nova Democràcia, el partit del primer ministre Kyriakos Mitsotakis, que té majoria absoluta. Tota l’oposició ha votat en contra, excepte el partit esquerrà Syriza, que s’ha retirat de la votació per a “no legitimar amb el seu vot una llei monstruosa”.

Segons el govern, la mesura és opcional i només es podrà aplicar durant un màxim de 37 dies a l’any. La ministra de Treball, Niki Kerameos, ha defensat que és una reforma “positiva i progressista” que “augmentarà l’ocupació i la protecció dels treballadors”. “Sense empreses no es creen llocs de treball i sense empreses este país no tindrà desenvolupament”, ha afirmat Kerameos.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Brussel·les presenta el pla per a augmentar els aranzels a l’acer i frenar l’excedent xinés]]> La Comissió Europea presenta este dimarts el seu pla per a protegir la indústria siderúrgica europea davant de l’excedent de producció mundial, especialment el procedent de la Xina, amb una proposta que inclou reduir a la meitat els contingents d’acer lliures d’aranzels i augmentar fins al 50% els impostos sobre les importacions que superen eixes quotes.

Segons Brussel·les, la salvaguarda actual —que permet aplicar un aranzel del 25% a l’acer estranger— ha reduït les importacions un 15% des de l’abril passat. No obstant això, el mecanisme expira l'estiu que ve i la CE vol convertir-lo en permanent, amb percentatges més alts, per a equiparar-se als nivells que ja apliquen els Estats Units o el Canadà.

El vicepresident comunitari de Prosperitat i Estratègia Industrial, Stéphane Séjourné, va avançar la iniciativa la setmana passada en una trobada amb representants del sector a Brussel·les, on va garantir “mesures per a protegir la indústria i afavorir la inversió”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Polònia i Letònia tanquen l’espai aeri a les fronteres amb Rússia i Bielorússia]]> Polònia ha restringit l’espai aeri a la seua frontera oriental amb Bielorússia i Ucraïna fins al 9 de desembre després de les dènou incursions de drons russos registrades la matinada de dimarts a dimecres. La mesura, anunciada per l’Agència Polonesa de Servicis de Navegació Aèria (Pansa), prohibix vols nocturns i l’ús de drons civils en tota la franja oriental.

En paral·lel, Letònia ha decretat el tancament del seu espai aeri en una franja de 50 km a les fronteres amb Rússia i Bielorússia i fins als 6.000 m d’altura, almenys fins al 18 de setembre. A més, Letònia ha desplegat unitats addicionals de defensa i sensors acústics per a detectar drons, mentre que Lituània ha reclamat a l’OTAN un mecanisme estable de rotació de sistemes antiaeris entre els aliats.

El Ministeri de l’Interior de Polònia ha informat del descobriment de restes de setze drons en cinc províncies i ha confirmat que almenys tres van ser abatuts per avions polonesos i aliats de l’OTAN. Per a reforçar la seguretat, la República Txeca desplegarà tres helicòpters Mi-171Sz i 150 soldats en territori polonés.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Von der Leyen anuncia 6.000 milions per a una aliança de drons amb Ucraïna]]> La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha anunciat este dimecres que Europa destinarà 6.000 milions d’euros, procedents dels beneficis extraordinaris dels actius russos immobilitzats per les sancions, per a signar una “aliança de drons” amb Ucraïna.

“Ucraïna té l’enginy. El que necessita ara és escala, i junts podem proporcionar-li-la perquè mantinga el seu avantatge i Europa en reforce la pròpia”, ha assegurat durant el debat sobre l'estat de la Unió en el Parlament Europeu.

Von der Leyen ha recordat que abans de la guerra Ucraïna no comptava amb cap dron i que ara estos aparells són responsables de més de dos terços de les pèrdues d’equipament rus. També ha subratllat que “esta és la guerra de Rússia i és Rússia qui ha de pagar-la”, per la qual cosa ha proposat finançar l’esforç bèl·lic ucraïnés amb els actius russos bloquejats.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Xina imposa aranzels temporals de fins al 62% a la carn de porc europea]]> El Ministeri de Comerç de la Xina ha anunciat que, a partir de dimecres, imposarà aranzels temporals de fins al 62,4% a diversos productes porcins i derivats procedents de la Unió Europea. La mesura arriba com a represàlia pels aranzels europeus als vehicles elèctrics xinesos. Els aranzels afectaran les empreses que no col·laboren amb les autoritats xineses, mentre que per a les que sí que ho facen serà del 20 %.

En casos concrets, com l'espanyola Litera Meat, l’aranzel serà del 15,6 %, i per a l'holandesa Vion, del 32,7 %. Altres companyies espanyoles afectades són El Pozo, Noel, Campofrío, Cárnicas Cinco Villas, Friselva i Sánchez Romero Carvajal.

La investigació busca frenar una suposada competència deslleial de les empreses europees que estaria provocant danys en el sector del porc xinés. No s’hi inclouen el pernil ibèric ni els embotits, ja que tenen poca presència en el mercat del país asiàtic; però sí que afecten productes menys cotitzats com l'orella, el morro o els peus.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Detenen a Benidorm un home buscat a França per delictes sexuals, contra el patrimoni i tràfic de drogues]]> Agents de la Policia Nacional han detingut a Benidorm (Marina Baixa) un home de 36 anys sobre el qual pesava una Orde Europea de Detenció i Lliurament (OEDE) dictada per les autoritats de França per delictes contra la propietat, tràfic de drogues i delictes sexuals.

En el moment de la seua detenció, a més, portava documentació falsa, per la qual cosa també se li va imputar un delicte de falsedat documental. Esta és la segona detenció d'un fugitiu de la justícia del país veí en una setmana a la província, després de l'arrest d'un altre el passat 29 d'agost a la capital alacantina.

Tot va començar quan uns agents de seguretat ciutadana que es trobaven de servici circulant pels carrers de la localitat costanera observaren que el conductor d’un vehicle mostrava una actitud esquiva davant de la presència policial. Quan els agents van donar l'alt per a fer les comprovacions oportunes amb les persones del turisme, observaren que la documentació d'una d'elles semblava ser falsa, per la qual cosa van traslladar esta persona —un home de 36 anys— a dependències policials per a acreditar-ne la identitat i fer gestions amb estos documents.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Cuerpo inicia les reunions amb els sectors afectats per l’acord aranzelari entre la UE i els EUA]]> El ministre d’Economia, Comerç i Empresa, Carlos Cuerpo, ha convocat per a esta setmana les reunions dels grups de treball sectorials afectats pels nous aranzels derivats de l’acord tancat la setmana passada entre els Estats Units i la Unió Europea.

L’acord fixa un aranzel màxim del 15% per a les exportacions europees, que afecta també sectors com el farmacèutic o el dels semiconductors. En el cas dels vehicles, la rebaixa des del 27,5% actual dependrà de millorar l'accés als productes agrícoles i alimentaris nord-americans.

Cuerpo es reunirà este dimarts amb els grups de béns de consum i productes industrials, dimecres amb els d’alimentació i química i medicaments, i dijous amb el de béns d’equip i material elèctric. En les trobades també participaran la secretària d’estat de Comerç, Amparo López Senovilla, el ministre d’Indústria, Jordi Hereu, i el d’Agricultura, Luis Planas.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Dimitixen huit membres del govern holandés pel bloqueig de mesures contra Israel]]> El govern interí dels Països Baixos ha patit una crisi profunda després de la dimissió de quatre ministres i quatre secretaris d’Estat del partit de centredreta NSC. El motiu: el bloqueig intern a l’hora d’aprovar noves mesures contra Israel davant de la crisi humanitària a Gaza i l’ampliació dels assentaments a Cisjordània.

El ministre d’Afers Estrangers, Caspar Veldkamp, va ser el primer a anunciar la seua eixida este divendres, després de constatar la “resistència dins del gabinet” a adoptar mesures que considera imprescindibles. “No tinc prou confiança que puga actuar de manera adequada com a ministre d’Afers Estrangers. Si se’m limita tant l’espai per a marcar el rumb, no té sentit continuar”, va assenyalar.

Després del seu pas arrere, tres ministres més —Interior, Educació i Sanitat— i quatre secretaris d’Estat de l’NSC van seguir el mateix camí.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trump arriba a Escòcia amb l'objectiu d'arribar a un acord aranzelari amb la UE]]> Donald Trump ha aterrat este divendres a l’aeroport de Prestwick, a l’oest d’Escòcia, i s’ha dirigit immediatament al seu complex de golf de Turnberry, on passarà el cap de setmana en una visita de quatre dies marcada pel seu interés en els acords comercials amb Europa. El president ha sigut rebut amb un fort desplegament de seguretat i no ha fet declaracions a la premsa a l'arribada al recinte.

Tot i el caràcter privat del viatge, Trump aprofitarà per a reunir-se diumenge amb la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i dilluns amb el primer ministre britànic, Keir Starmer. Abans d’aterrar, ja va avançar que vol discutir amb ells un possible pacte aranzelari, especialment amb el Regne Unit, i la negociació d’un gran acord comercial amb la UE, que ha qualificat d'“el més gran de tots”.

El líder republicà considera que hi ha “una probabilitat del 50 %” d’arribar a un acord amb la Unió Europea i ha destacat la figura de Von der Leyen com “una dona molt respectada”. El magnat, que aprofita l'estada per a gestionar els seus interessos immobiliaris i de camps de golf, també va comentar que podria sopar diumenge amb Starmer, tot i que la trobada no ha estat confirmada oficialment per Downing Street. A més, s'espera que dimarts assistisca a la inauguració d'un camp de golf del seu fill, on podria trobar-se amb el ministre principal escocés, l'independentista John Swinney, que ha assenyalat que vol tractar amb el dirigent qüestions globals com la guerra de Gaza.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El BCE confirma els pronòstics i manté els tipus en el 2%, després de set retallades consecutives]]> El Consell de Govern del Banc Central Europeu (BCE) ha decidit este dijous complir el guió i mantindre sense canvis els tipus d'interés. D’esta manera, la taxa de depòsit (DFR) seguirà en el 2%, la de referència per a les seues operacions principals de refinançament (MRO), en el 2,15%, i la de la facilitat marginal de préstec (MLF), en el 2,40%.

Tal com pronosticaven els analistes consultats per Europa Press, el BCE ha detingut el seu cicle de flexibilització després d'abaixar el preu dels diners en 200 punts bàsics mitjançant huit ajustos a la baixa, els últims set de manera consecutiva.

"La inflació se situa actualment en l'objectiu del 2% a mitjà termini. La informació més recent reforça, en línies generals, l'anterior valoració del Consell de Govern sobre les perspectives d'inflació. Les pressions inflacionistes internes han continuat relaxant-se i els salaris estan creixent més lentament", ha explicat l'institut emissor.

Continua llegint-ho en el web

]]>