<![CDATA[À Punt - Veneçuela]]> 10 <![CDATA[À Punt - Veneçuela]]> <![CDATA[El BOE oficialitza la concessió de la nacionalitat espanyola a Leopoldo López]]> El Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) ha publicat este dimecres la concessió de la nacionalitat espanyola per la via exprés a l'opositor veneçolà Leopoldo López, tal com s'aprovà en l'última reunió ordinària del Consell de Ministres. L’oficialització de la nacionalitat arriba, segons el BOE, "a proposta" del ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, i tenint en compte "les circumstàncies excepcionals que concorren" en Leopoldo López. "Esta concessió produirà efectes amb els requisits, les condicions i els terminis previstos en el Codi Civil", explica el text.

El ministre d'Afers Estrangers, José Manuel Albares, va confirmar la proposta de concedir la nacionalitat espanyola per via exprés a l'opositor veneçolà i l'ha justificada per la impossibilitat d’ell de tindre documentació.

En este sentit, va explicar que s'ha utilitzat esta via de concedir-li la carta de naturalesa atés que per la "situació tan especial" en què es troba "era impossible generar-li" els documents que necessita. En referència, tot i que sense citar-lo, al fet que no té passaport i se li va obrir un procés a Veneçuela per a retirar-li la nacionalitat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L’oposició denuncia que només s’han verificat 19 excarceracions després de l’amnistia a Veneçuela]]> La Plataforma Unitària Democràtica (PUD), principal bloc opositor veneçolà, ha informat que només ha pogut verificar dènou excarceracions des que dijous es va aprovar la nova llei d’amnistia.

La coalició ha condemnat públicament que, 48 hores després de l’entrada en vigor de la norma, el nombre de persones alliberades confirmades siga tan reduït, mentre familiars de detinguts continuen en vigília permanent davant dels centres penitenciaris.

Segons dades aportades pel mateix bloc, fins a les 22:00 hores de dissabte s’han registrat 494 excarceracions des del 8 de gener, quan es va iniciar un procés de llibertats impulsat pel govern encapçalat per Delcy Rodríguez.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'Assemblea Nacional de Veneçuela aprova per unanimitat una amnistia per als presos polítics]]> L'Assemblea Nacional de Veneçuela ha aprovat este dijous una llei d'amnistia històrica per a presos polítics condemnats entre el 2002 i el 2025, que permetrà eixir de la presó vora centenars de captius per causes d'esta índole i deixarà altres molts perseguits que continuen en la clandestinitat o en l'exili lliures de causes judicials. La norma ha tirat avant per unanimitat, després de diverses setmanes de consultes amb la classe política a i la societat civil. Els familiars dels presos, acampats a l'exterior de la presó de Caracas, coneguda com l'Helicoide, han rebut la notícia entre l'alegria i la cautela.

La norma exclou les persones que promogueren o participaren en accions armades o de força contra la ciutadania, la sobirania i la integritat del país sud-americà. D'esta manera, la mesura de gràcia no podrà aplicar-se sobre els delictes de violacions greus dels drets humans, de lesa humanitat, homicidi intencional, lesions gravíssimes, tràfic de drogues, així com els previstos en la llei contra la corrupció. Igualment, hi queden fora persones que estiguen o puguen ser processades o condemnades per "promoure, instigar, sol·licitar, invocar, afavorir, facilitar, finançar o participar en accions armades o de força contra el poble, la sobirania i la integritat territorial" de Veneçuela per part d'"estats, corporacions o persones estrangeres". Això inclou quasi dos centenars de militars que estan encara en penitenciaries i acusats de delictes de rebel·lió.

Els diputats de la cambra legislativa han aprovat concedir l'amnistia per fets o "faltes comeses" durant diferents episodis de crisi política ocorreguts entre el 2002 i 2025, com el colp d'estat contra el president mort Hugo Chávez l'abril del 2002, la parada petroliera de finals d'aquell any i principis del 2003 i les protestes antigovernamentals del 2013, 2017 i 2024.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Veneçuela promet amnistia i excarceracions "a tot tardar" divendres]]> Veneçuela avança amb les consultes públiques de la llei d'amnistia i este divendres, el Parlament veneçolà també s'ha compromés a aprovar la legislació i a alliberar "tots" els presos polítics "a tot tardar" divendres que ve.

El president del Parlament, el chavista Jorge Rodríguez, ha assegurat davant de familiars de presos polítics a Caracas, que dimarts serà la segona discussió de la llei i, va agregar, "entre dimarts que ve, i a tot tardar divendres, estaran tots solts".

La legislació ja va ser aprovada ahir en el primer dels dos debats necessaris per a la creació d'una normativa a Veneçuela.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Zapatero es reunix amb Delcy Rodríguez a Caracas i promet ajudar Veneçuela en "tot" el que li demanen]]> L'excap del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero ha aterrat este divendres a Caracas per a reunir-se amb la presidenta encarregada de Veneçuela, Delcy Rodríguez. Durant la visita ha assegurat que sent una "gran confiança" en la mandatària perquè, a parer d'ell, ha fet en un temps rècord passos que "estan produint una nova manera de respirar" al país sud-americà, "després de molts anys molt difícils". Ha promés ajudar el país en "tot" el que li demanen.

L'exlíder socialista, que també es trobarà amb el diputat opositor i dos vegades candidat presidencial Henrique Capriles, arriba a Veneçuela enmig d'un procés de discussió per l'aprovació d'una llei d'amnistia per als presos polítics del chavisme. L'han convidat en el marc del programa per a la convivència i la pau de l'executiu veneçolà.

Rodríguez Zapatero, que s'ha mostrat satisfet per poder afirmar que és moment d'“una esperança fundada”, ha dit que no té cap dubte que la societat veneçolana és conscient del moment històric que viu. “Tenim per davant l'horitzó de retrobar el país, de reconciliar, de reformes institucionals, de diàleg polític i ha de ser la mateixa societat la que marque el ritme, el camí dels passos que ens porten a una situació que puguem dir ideal”, ha afirmat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Primers alliberaments de presos polítics a Veneçuela després d'anunciar-se al país l'amnistia general]]> L’ONG veneçolana Fòrum Penal ha anunciat este diumenge l’excarceració de l’activista Javier Tarazona, director de Fundaredes, després de passar més de quatre anys detingut a Veneçuela acusat dels delictes d'incitació a l'odi, terrorisme i "traïció a la pàtria".

Segons ha informat l’organització, Tarazona ja està en llibertat amb sa mare i el seu germà José Rafael, també exprés polític. Fòrum Penal ha compartit a la xarxa X una imatge de l’activista amb la família en una església, poc després de confirmar-se la posada en llibertat.

Javier Tarazona va ser detingut el 2 de juliol de 2021 després de denunciar assetjament i persecució policial, i va destacar com una de les principals veus crítiques per un conflicte armat a la frontera amb Colòmbia. L'activista va ser la principal veu de denúncia d'un conflicte entre la Força Armada Nacional Bolivariana (FANB) i dissidències de les FARC (Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia) que es va desenvolupar en una zona fronterera entre tots dos països. Des de Fundaredes han agraït públicament la solidaritat i el suport rebut durant estos anys i han recordat que el cas de Tarazona “es va convertir en un símbol de la criminalització contra els defensors de drets humans a Veneçuela”, marcat per la falta de garanties judicials i la vulnerabilitat del degut procés.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Andrés Osorio reconeix els “interessos” de Trump amb Veneçuela, però vol que s’acompanyen d’un país “estable”]]> L’activista veneçolà resident a València i president del Comité Electoral de les Eleccions Primàries de l'Oposició Veneçolana, Andres Osorio, ha assegurat que des de la captura de Nicolás Maduro per part de l’exèrcit dels Estats Units ja ha començat un període de transició, amb canvis xicotets, però significatius. En concret, parla dels primers alliberaments de presos polítics o de canvis en el govern, llevat d'aquells ministres més pròxims a Maduro. “La situació de Veneçuela es viu amb molta ansietat, però s’ha de saber realment quant duren els processos de transició. Els passos no seran de hui per a demà, però ja es comencen a vore. Estem veient avanços”, ha remarcat. 

En una entrevista este dijous en Les notícies del matí, el també membre del Comando Veneçuela —una plataforma per a donar suport a la candidatura de María Corina Machado en les presidencials del 2024 que finalment no es va poder materialitzar— ha manifestat que els veneçolans i veneçolanes viuen la situació política del país “amb prudència i paciència”. “Ho vivim amb prudència perquè estem veient passos, però no pels que hem lluitat —eleccions, referèndums, etc.—, però també amb esperança, perquè hem lluitat quasi trenta anys per a vore un canvi de règim polític al país”, ha explicat. 

Davant de la pregunta sobre com veu els interessos del president dels Estats Units, Donald Trump, centrats en el petroli veneçolà, Osorio ha reconegut que el cap de la Casa Blanca té una agenda per al poble estatunidenc, que “no és un secret”, però que vol que estos interessos vagen acompanyats d’una transició cap a una “Veneçuela estable”. “Volem que frene l’èxode massiu de persones, d’alliberament de presos polítics i que inicie un procés de democratització del país. Som un poble que creu en la democràcia i que treballarem per tindre un procés democràtic”, ha afegit. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[María Corina Machado afirma que Delcy Rodríguez està “complint ordes” de Trump en la transició veneçolana]]> La líder opositora veneçolana i Premi Nobel de la Pau, María Corina Machado, ha afirmat que la presidenta encarregada de Veneçuela, Delcy Rodríguez, està “complint ordes” del president dels Estats Units, Donald Trump, i ha negat que existisca cap acord polític entre tots dos. En una roda de premsa celebrada a Washington, Machado ha advertit que en anteriors processos de diàleg “el chavisme sempre se n’ha eixit amb la seua” i ha insistit que, en este cas, no hi ha negociació sinó submissió.

Segons Machado, l’operatiu nord-americà del 3 de gener, que va acabar amb la deposició i captura de Nicolás Maduro, ha demostrat que “havia d’haver-hi una amenaça real i una força real” perquè es produïra un canvi efectiu al país. En este context, ha assegurat que Delcy Rodríguez, que va ser vicepresidenta de Maduro, “li té terror al president Trump”.

L’opositora ha reconegut que, de moment, l’administració nord-americana l’ha deixada fora del procés de transició, en considerar que no disposa de prou suports per a assumir el poder, i ha optat per treballar amb el govern de Rodríguez, que Trump ha situat sota la seua tutela. Tot i això, Machado s’ha mostrat convençuda que Veneçuela viurà “una transició ordenada”, encara que ha evitat posar terminis perquè, segons ha dit, “seria una irresponsabilitat”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Veneçuela allibera tres presos espanyols més]]> El ministre d'Afers Estrangers, Unió Europea i Cooperació, José Manuel Albares, ha anunciat l'alliberament, este dilluns, de tres ciutadans espanyols més de presons de Veneçuela. Segons el ministre, un d'ells "ha decidit mantindre's a Veneçuela", una altra ciutadana "eixirà hui mateix" rumb a Espanya, mentre que la tercera persona "està pensant si preferix quedar-se a Veneçuela o tornar a Espanya".

Es tracta d'un “pas molt positiu”, ha afirmat Albares en declaracions a Catalunya Ràdio, des d'on ha animat el govern veneçolà a “continuar avançant en eixa línia [dels alliberaments]".

Estos tres espanyols se sumen als altres cinc presos alliberats fa una setmana pel govern de Veneçuela, sota la gestió de Delcy Rodríguez després que els EUA segrestaren Nicolás Maduro. Entre ells estava el valencià Ernesto Gorbe Cardona.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trump situa el petroli veneçolà en el centre de l’estratègia geopolítica contra Rússia i la Xina]]> El petroli s’ha convertit en una peça clau de l’estratègia internacional dels Estats Units després de la captura de Nicolás Maduro. Més enllà del relleu polític a Veneçuela, l’administració de Donald Trump pretén controlar l’explotació del cru veneçolà per a impedir que Rússia i la Xina mantinguen la seua influència sobre un país que concentra les majors reserves de petroli del món, però que només produïx aproximadament l’1% del total global.

Segons ha explicat en declaracions a À Punt Eduardo Bolinches, economista i analista d’Invertia, el repte principal és tècnic i econòmic: “És un petroli molt car d’extraure, molt pesat, que requerix refineries molt sofisticades i una gran inversió perquè siga rendible”. Trump ha assegurat que un total de quaranta petrolieres nord-americanes desembarcaran al país i invertiran almenys 100.000 milions de dòlars de capital privat per a modernitzar unes infraestructures obsoletes i incrementar-ne la producció.

Una vegada feta la inversió, els ingressos del cru tindran un doble destí. D’una banda, servirien per a recuperar el capital aportat per les empreses estatunidenques; de l’altra, teòricament, haurien de beneficiar la població veneçolana. “Una part seria per als ciutadans de Veneçuela, però clar, és Trump: hui diu una cosa i al cap de cinc minuts una altra”, advertix Bolinches a À Punt.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un jutge de l'Audiència Nacional pregunta a la Fiscalia si investiga Zapatero per vincles amb Maduro]]> El jutge de l'Audiència Nacional Antonio Piña ha demanat a la Fiscalia que informe sobre una querella presentada per Hazte Oír contra l'expresident del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero per la presumpta participació en delictes de narcotràfic, blanqueig i pertinença a organització criminal derivats dels vincles amb l'expresident veneçolà Nicolás Maduro.

En un acte, al qual ha tingut accés EFE, el titular del jutjat central d'instrucció número 6 de l'Audiència Nacional procedix a incoar diligències i donar trasllat al fiscal en observar en la querella contra l'exmandatari socialista "característiques que fan presumir l'existència d'una infracció penal".

Per això, acorda demanar al ministeri públic que emeta un informe sobre la competència de l'Audiència Nacional per a instruir les corresponents diligències que escaiguen. L'associació Hazte Oír defensa en l'escrit de la querella que la competència és de l'Audiència Nacional, de conformitat amb l'article 65.1 de la Llei orgànica del poder judicial (LOPJ), "per tractar-se de delictes de tràfic de drogues comesos per bandes o grups organitzats que produïxen efectes a Espanya, així com blanqueig de capitals que produïxen greu repercussió en la seguretat del tràfic mercantil o en l'economia nacional; i igualment perquè el querellat és ciutadà espanyol i presumptament va cometre els fets a l'estranger".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Arriben a Madrid els cinc espanyols alliberats a Veneçuela]]> Els cinc presos espanyols alliberats a Veneçuela han arribat este divendres a l’aeroport Adolfo Suárez Madrid-Barajas en un vol procedent de Bogotà, segons ha confirmat el ministre d’Afers Estrangers, José Manuel Albares.

El valencià Ernesto Gorbe Cardona, José María Basoa, Andrés Martínez Adasme, Miguel Moreno Dapena i la hispanoveneçolana Rocío San Miguel han arribat a la terminal 4, on han eixit per una zona no habitual per a retrobar-se amb familiars i amics, segons fonts aeroportuàries.

Albares ha celebrat l’arribada amb un missatge en la xarxa X en què ha afirmat que “hui és un dia feliç” i ha desitjat als alliberats que puguen recuperar “la normalitat de la seua vida amb rapidesa” després de passar per presons veneçolanes.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un assessor de l’ONU en drets humans: “La intervenció de Trump a Veneçuela vol deixar clar qui mana en l’hemisferi”]]> La intervenció del president dels Estats Units, Donald Trump, a Veneçuela pretén “deixar clar qui mana a l’hemisferi i que Amèrica és per als americans”. És la visió que ha compartit Jorge Lomónaco, exambaixador de Mèxic i assessor de les Nacions Unides en matèria de drets humans i geopolítica, en Les notícies del matí este divendres.

En esta línia, este expert en relacions internacionals creu que l’argument de les reserves de petroli de Veneçuela per a justificar la intervenció dels Estats Units a Veneçuela no és la motivació real que ha portat Trump a detindre el president veneçolà Nicolás Maduro: “No crec que tinga a vore amb el petroli, perquè necessita inversió i condicions de seguretat perquè ho facen les empreses americanes. Crec que és un distractor”, ha exposat Jorge Lomónaco.

Respecte a la nova líder al capdavant del govern veneçolà, Delcy Rodríguez, l'entrevistat ha assenyalat que “no té cap legitimitat, és part del mateix règim que Maduro, és responsable dels abusos i violacions dels drets humans i del frau electoral d’ell”. “Està ahí perquè els Estats Units volen que hi estiga", ha assenyalat l’assessor de les Nacions Unides en la seua intervenció en À Punt.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un valencià, entre els cinc presos espanyols alliberats per Veneçuela]]> El ministre d’Afers Estrangers, José Manuel Albares, ha informat que Veneçuela ha alliberat cinc presos espanyols i ha confirmat les identitats: és el valencià Ernesto Gorbe Cardona, el periodista canari Miguel Moreno Lapena, els bascos Andrés Martínez Adasme i José María Basoa i la hispanoveneçolana Rocío San Miguel. Des del Consell, el portaveu Miguel Barrachina ha assenyalat que la Generalitat ha rebut la comunicació oficial de l’alliberament del valencià i que intenta establir contacte amb la família.

Respecte a la posada en llibertat d'Ernesto Gorbe, el conseller portaveu ha manifestat la seua satisfacció: “Estem feliços que els presos polítics isquen de les presons on els havia situat la tirania política de Veneçuela i on mai no haurien d’haver estat”, exposava Barrachina.

Els presos espanyols alliberats ja es disposen a viatjar cap a Espanya assistits per l'ambaixada a Caracas. Els quatre hòmens estaven a la presó de Rodeo 1, considerada per familiars i ONG “un infern en la terra”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Pérez Llorca dona el suport del Consell a la “reconstrucció democràtica” de Veneçuela]]> El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, ha manifestat el suport del govern valencià a la “reconstrucció democràtica” de Veneçuela. Així els ho ha traslladat als representants de la comunitat veneçolana a la Comunitat Valenciana amb els quals s'ha reunit este dijous. 

Pérez Llorca ha apostat per la llibertat i l'estat de dret per a avançar cap a una nova etapa amb el reconeixement que les urnes li atorgaren, diu, a María Corina Machado i Edmundo González. El líder opositor estarà la setmana que ve a València per a arreplegar el Premi Broseta, tal com ha confirmat la portaveu de la Federació Veneçolana d'Associacions a Espanya-Comunitat Valenciana, Mary Ponte. 

Durant la trobada, el cap del Consell ha fet referència als prop de 62.000 veneçolans que residixen a les províncies de Castelló, València o Alacant, la qual cosa accentua els llaços de germanor històrica i cultural que unixen la Comunitat Valenciana amb Veneçuela. Així mateix, ha valorat la labor del teixit associatiu del país i ha transmés el compromís del govern valencià per a donar suport a Veneçuela.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Petro i Trump rebaixen la tensió entre Colòmbia i els EUA després d’una telefonada d’una hora]]> La telefonada que ha tingut lloc este dimecres entre els presidents de Colòmbia, Gustavo Petro, i dels Estats Units (EUA), Donald Trump, ha rebaixat les tensions diplomàtiques entre tots dos països, que havien escalat des de dissabte passat amb la detenció a Caracas del mandatari veneçolà, Nicolás Maduro.

Els governs de Colòmbia i els Estats Units han destacat el "to constructiu" de la conversa, que s’ha prolongat durant una hora i ha posat fi, almenys de moment, a una escalada verbal en la qual Trump fins i tot va afirmar que li sonava bé fer a Colòmbia una operació com la que va acabar amb la captura de Maduro.

A més, el president dels EUA ha avançat que es reunirà amb Petro a la Casa Blanca i ha manifestat que ha sigut "un gran honor" parlar amb el president colombià, qui li ha telefonat per a exposar la situació relacionada amb el narcotràfic i altres desacords existents entre les dos administracions.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els EUA detallen un pla en tres fases per a Veneçuela i asseguren tindre la “màxima influència” sobre el govern interí]]> Els Estats Units han definit un pla en tres fases per a Veneçuela que preveu estabilitat, recuperació econòmica i una posterior transició política, després de la captura de Nicolás Maduro per forces nord-americanes, segons ha explicat este dimecres el secretari d’Estat, Marco Rubio.

Rubio ha assegurat que la primera etapa implica evitar que el país “caiga en el caos”, mentre que la fase de recuperació garantirà l’accés de les empreses petrolieres nord-americanes al mercat veneçolà. El responsable de la diplomàcia dels EUA ha admés que el procés culminarà amb una transició, tot i que sense concretar-ne els detalls ni el calendari.

El president Donald Trump ha advertit de noves operacions militars si les autoritats interines que han assumit el poder a Caracas no cooperen amb les exigències de Washington, centrades sobretot en el petroli. Trump ha afirmat que els EUA refinaran i vendran fins a cinquanta milions de barrils de cru veneçolà, mentre continuen les operacions per a capturar petroliers sancionats.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els Estats Units intercepten dos petroliers en aigües del Carib i l’oceà Atlàntic]]> Forces dels Estats Units han interceptat este dimecres un vaixell petrolier sancionat que va fugir abans d'arribar a Veneçuela i que perseguien des de feia quasi tres setmanes per l’Atlàntic. Posteriorment, la Guàrdia Costanera nord-americana ha capturat un nou petrolier sancionat al Carib que “operava il·lícitament”. Sobre esta segona confiscació, el secretari d'Estat dels EUA, Marco Rubio, ha dit que el govern interí veneçolà vol que el cru que transporta siga "part de l'acord" pel qual el país liderat ara per Delcy Rodríguez enviarà fins a cinquanta milions de barrils perquè els comercialitzen els Estats Units.

Un equip militar estatunidenc a Europa ha confirmat que han confiscat el petrolier Marinera, abans conegut com a Bella 1, en una operació que s’ha dut a terme a l'Atlàntic Nord pels departaments de Justícia i de Seguretat Nacional, en coordinació amb el Pentàgon. La Guàrdia Costanera ha interceptat el vaixell, diuen, "per violacions de les sancions" de Washington, en "virtut d'una orde emesa per un tribunal federal estatunidenc", agreguen. 

El vaixell va repel·lir un intent dels EUA d'abordar-lo al desembre en aigües del Carib i es va endinsar a l'Atlàntic. Durant la persecució, la tripulació va pintar una bandera russa en un costat, va modificar el nom del navili i va canviar la matrícula a russa. Ara, tal com ha informat un funcionari estatunidenc citat per The New York Times, la tripulació no ha oferit resistència en el moment de l'abordatge.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trump busca fórmules per a comprar Groenlàndia, després de coquetejar amb una invasió armada]]> El president dels Estats Units, Donald Trump, vol comprar Groenlàndia. Els seus assessors preparen un pla per a trobar la via d'adquirir el territori, segons ha confirmat el secretari d'Estat, Marco Rubio a un grup de legisladors, d'acord amb mitjans estatunidencs. La informació l'hauria traslladada dilluns, durant una sessió informativa amb congressistes dels principals comités de les Forces Armades i de Política Exterior, per a informar de l'atac a Veneçuela i el segrest del president Nicolás Maduro.

Des de l'inici del seu mandat en 2025, Trump ha anticipat en diferents ocasions la possibilitat de prendre el control de l'illa. La controvèrsia va prendre força esta setmana després de la intervenció militar a Caracas, quan en el curs d'una entrevista un dels principals assessors de Trump, Stephen Miller, va suggerir la possibilitat d'incorporar el territori per la força.

En la matinada de dimarts, la Casa Blanca ha afirmat que el president estatunidenc, Donald Trump, i el seu gabinet estan estudiant "diverses opcions" per a prendre el control de Groenlàndia i que això inclou "l'ús de les Forces Armades estatunidenques". "El president Trump ha deixat clar que l'adquisició de Groenlàndia és una prioritat de seguretat nacional per als Estats Units i que és vital per a dissuadir als nostres adversaris a la regió àrtica", va explicar en un comunicat remés a la cadena CNBC i altres mitjans la portaveu del govern, Karoline Leavitt.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Sánchez diu que l'atac dels Estats Units a Veneçuela crea "un precedent terrible i molt perillós"]]> El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha assegurat a París este dimarts que veu un "precedent terrible i molt perillós" en l'operació militar desplegada pels Estats Units a Veneçuela. Una acció que a parer seu és "sense dubte il·legal" i no té més objectiu que "apropiar-se els recursos naturals" del país sud-americà.

En una roda de premsa després de la reunió de la Coalició de Voluntaris per Ucraïna al Palau de l'Elisi, el cap de l'executiu espanyol ha condemnat l'atac de Washington a Caracas, i ha defensat l'"orde internacional basat en regles", que al seu entendre és el que permet que el món no es regisca per "la llei de la selva". "L'operació de Caracas suposa un precedent terrible i un precedent molt perillós, un precedent que ens recorda agressions passades i que espenta el món a un futur d'incertesa i d'inseguretat com el que ja vam patir després d'altres invasions", ha sostingut en la primera compareixença pública des de l'atac dels Estats Units a Veneçuela, en què es van emportar Nicolás Maduro saltant-se la legalitat internacional.

Espanya, ha prosseguit Sánchez, "creu en la pau, en la diplomàcia i en la Carta de les Nacions Unides", i "evidentment" tampoc pot acceptar que "s'amenace explícitament la integritat territorial d'un estat europeu", com és el cas de Dinamarca, ha dit referint-se a les aspiracions del dirigent nord-americà Donald Trump d'apoderar-se de Groenlàndia. Espanya —ha dit— "no serà còmplice d'atropellaments com estos: no callarem davant de les violacions que s'estan produint en el dret internacional, cada vegada per desgràcia més recurrents", ha anunciat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Espanya i altres potències europees fan front comú en defensa de Groenlàndia després de l'amenaça de Trump]]> El govern espanyol, amb els d'Alemanya, França, Itàlia, Polònia i el Regne Unit han expressat este dimarts suport ferm a Dinamarca i han defensat la sobirania d'este país sobre Groenlàndia en una declaració conjunta en la qual qualifiquen la seguretat de l'Àrtic com "una prioritat" per a Europa. L'escrit s'ha fet públic en plena espiral d'amenaces per part de Donald Trump i els Estats Units d'annexionar-se esta illa àrtica per motius de seguretat nacional, i tres dies després de l'atac a Veneçuela botant-se la legalitat internacional.

"Groenlàndia pertany al seu poble. Correspon únicament a Dinamarca i a Groenlàndia decidir sobre els assumptes que concernixen Dinamarca i Groenlàndia", es llig en la declaració, molt contundent. A més de la pròpia governant danesa, Mette Frederiksen, i l'espanyol Pedro Sánchez, firmen el president francés, Emmanuel Macron; el canceller d'Alemanya, Friedrich Merz; la primera ministra italiana, Giorgia Meloni; i els homòlegs polonés, Donald Tusk; i el britànic, Keir Starmer. Una vegada feta pública s'hi han sumat altres països, com Portugal i els Països Baixos.

De fet, els líders de les grans potències europees s'han citat este dimarts a París en una cimera per a parlar sobre Ucraïna, però han aprofitat la trobada per a tancar files amb Dinamarca i Groenlàndia després de diverses afirmacions de l'administració Trump que han encés les alarmes al país sobirà i també a la Unió Europea i l'OTAN. "El respecte a la sobirania dels països és essencial per a la pau. Eixa va ser la lliçó més gran que ens va llegar el segle XX. No ho oblidem", ha dit el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en un missatge en la xarxa social X en el qual ha adjuntat el document.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trump descarta les eleccions a Veneçuela a curt termini]]> En els plans del president dels Estats Units, Donald Trump, no entren les eleccions a Veneçuela. Almenys, en els pròxims trenta dies. Així ho ha reconegut el mandatari nord-americà en una entrevista concedida a l’NBC News, on negava les intencions d’afavorir la convocatòria dels comicis, almenys fins que Veneçuela “recupere la salut”.

Trump feia estes declaracions en l’NBC News dos dies després que Washington capturara el president veneçolà, Nicolás Maduro, i el traslladara als Estats Units per a jutjar-ho per narcoterrorisme. El president nord-americà aposta per una transició a Veneçuela a més llarg termini i va tornar a insistir que la prioritat és reparar les infraestructures del país.

“Primer hem d’arreglar el país. No s'hi poden celebrar eleccions. No hi ha forma que la gent puga votar”, va dir Trump quan li van preguntar per la possibilitat de comicis en el termini d’un mes. "No, cal esperar un temps. Hem d'ajudar el país a recuperar-se", responia.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Espanya critica l’operació dels EUA a Veneçuela i s'obri una nova fractura política]]> Espanya ha denunciat este dilluns davant de l’ONU que la intervenció militar dels Estats Units a Veneçuela suposa “un precedent molt preocupant per a la pau i la seguretat regional”. En una reunió urgent del Consell de Seguretat, l’ambaixador espanyol, Héctor Gómez Hernández, ha recordat que els recursos naturals del país formen part de la seua sobirania.

La situació a Veneçuela després de la captura de Nicolás Maduro i la relació amb l’administració de Donald Trump han obert una nova bretxa en la política espanyola. El Govern i el PP discrepen sobre amb qui s’ha de parlar ara a Caracas: l’executiu aposta per la vicepresidenta Delcy Rodríguez, que ha assumit el lideratge de l’Estat, mentre que els populars defensen que la interlocució ha de ser exclusivament amb l’oposició encapçalada per Edmundo González i María Corina Machado.

Al mateix temps, els partits a l’esquerra del PSOE, especialment Podem i també Sumar, han elevat el to de les crítiques contra els Estats Units i reclamen una resposta més contundent d’Espanya i de la Unió Europea davant de l’operació nord-americana.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Nicolás Maduro es declara no culpable a Nova York dels càrrecs de narcoterrorisme]]> El president veneçolà deposat, Nicolás Maduro, s'ha declarat este dilluns no culpable dels càrrecs de narcoterrorisme davant d'un tribunal federal de Nova York, després de la seua detenció en una operació ordenada pel president dels Estats Units, Donald Trump, que ha sacsejat la comunitat internacional.

Maduro, de 63 anys, s’enfronta a quatre delictes, entre els quals narcoterrorisme, conspiració per a la importació de cocaïna i possessió de metralladores i artefactes destructius. La Fiscalia l’acusa d’haver dirigit una xarxa internacional de tràfic de drogues en col·laboració amb els càrtels mexicans de Sinaloa i Los Zetas, la guerrilla colombiana de les FARC i la banda veneçolana Tren de Aragua.

L’exmandatari ha negat reiteradament totes les acusacions i sosté que responen a interessos imperialistes sobre les riques reserves de petroli de Veneçuela. Paral·lelament, el Consell de Seguretat de l’ONU va debatre este dilluns la legalitat de l’operació nord-americana, condemnada per Rússia, la Xina i diversos aliats del govern veneçolà.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Delcy Rodríguez encapçala un Consell de Ministres amb l’alliberament de Maduro i la seguretat del país en l’agenda]]> El primer Consell de Ministres encapçalat per la vicepresidenta executiva de Veneçuela, Delcy Rodríguez, ha creat una comissió per a gestionar l’alliberament del mandatari Nicolás Maduro, capturat en territori veneçolà durant una operació militar dels Estats Units. Així mateix, el govern presidit per Rodríguez va tendir una mà al país nord-americà per a abordar una “agenda de cooperació”.

Rodríguez, convocada pel Tribunal Suprem de Justícia (TSJ) a exercir com a presidenta, també ha abordat en la reunió del Consell de Ministres el tema de la seguretat del país, segons va indicar el ministre de Comunicació i Informació, Freddy Ñáñez, en una declaració transmesa pel canal estatal Venezolana de Televisión (VTV) al final de la reunió ministerial.

Prèviament, Rodríguez, en un comunicat publicat en Telegram, que va signar com a presidenta encarregada malgrat que no hi ha hagut cap cerimònia pública per a assumir el càrrec, va convidar "el govern dels Estats Units a treballar conjuntament en una agenda de cooperació, orientada al desenvolupament compartit, en el marc de la legalitat internacional i (que) enfortisca una convivència comunitària duradora".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Consell dona suport a una transició democràtica i pacífica a Veneçuela]]> El Consell ha traslladat este diumenge el suport a una transició democràtica i pacífica a Veneçuela, amb garanties, respecte als drets humans i l’alliberament dels presos polítics. Ho ha fet en el marc d’una concentració celebrada a la plaça de la Mare de Déu de València, convocada per la plataforma Espanya amb Veneçuela. Fins al final, integrada per col·lectius de veneçolans residents a Espanya.

A la concentració han assistit la vicepresidenta primera i consellera d’Habitatge, Ocupació, Joventut i Igualtat, Susana Camarero, junt amb altres membres del Consell, així com diputats i diputades del PP i de Vox tant de les Corts com del Congrés. En l’acte, centenars de persones han celebrat la captura de Nicolás Maduro i han demanat una transició tranquil·la i ordenada cap a la democràcia i la llibertat a Veneçuela.

En declaracions als mitjans, Camarero ha afirmat que “hui s’obri una esperança i un moment de canvi i transició cap a eixa democràcia”, i ha subratllat que esta és una posició clara “com a Consell i com a partit al qual representem”. La vicepresidenta ha defensat que, després d’anys “d’opressió, pobresa i repressió”, el poble veneçolà “va triar democràcia i llibertat a les urnes” i ha apel·lat a mirar el futur “amb prudència, però en pau i en llibertat”. Per altra banda, ha afirmat que "altres hauran de dir on estan, al costat dels dictadors o de la democràcia"

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Maduro i Cilia Flores arriben al tribunal federal de Nova York on van a ser jutjats]]> El president de Veneçuela, Nicolás Maduro, i l'esposa, la diputada Cilia Flores, han sigut traslladats este dilluns al tribunal federal de Nova York on seran jutjats.

Segons ha informat EFE, el comboi en el qual anaven Maduro, que va descendir amb molta dificultat, i Flores estava compost per cinc vehicles i una important escorta policial. La policia tenia tallades els carrers que donaven al tribunal.

És la primera vegada que tots dos compareixen davant de la justícia nord-americana després de la captura i posterior trasllat als Estats Units.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Espanya, el Brasil, Xile, Colòmbia, Mèxic i l'Uruguai publiquen un comunicat conjunt contra l'atac dels EUA a Veneçuela]]> L'endemà de l'atac dels Estats Units a Veneçuela i la captura del líder chavista, Nicolás Maduro, les reaccions polítiques no cessen. Esta vesprada, el president espanyol, Pedro Sánchez, ha compartit en les seues xarxes socials un comunicat conjunt signat amb els països llatinoamericans del Brasil, Xile, Colòmbia, Mèxic i l'Uruguai.

Tots afirmen "la seua inclinació pels principis consagrats en la Carta de les Nacions Unides" i, tot seguit, han desglossat la seua postura en quatre punts. En el primer, reiteren el "rebuig" a unes "accions militars" que consideren que s'han comés "unilateralment" i que "contravenen principis fonamentals del dret internacional, en particular la prohibició de l'ús i l'amenaça de la força, el respecte a la sobirania i a la integritat territorial dels estats". En la mateixa línia, alerten que constituïxen "un precedent summament perillós per a la pau i la seguretat regional".

En la carta reiteren que "la situació a Veneçuela ha de resoldre's exclusivament per vies pacífiques i mitjançant el diàleg" i "ingerències externes". En el tercer punt reivindiquen el "caràcter pacífic" de l'Amèrica Llatina i el Carib i fan una crida a "la unitat regional". A més, han instat el secretari general de les Nacions Unides i els estats membres a desescalar les tensions.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Veneçolans residents a València veuen “una llum al final del túnel” i confien en una transició segura]]> Després de més d’una dècada fora del seu país, parlem amb diversos veneçolans residents a València. Observen amb una barreja d’emoció, esperança i inquietud els últims esdeveniments a Veneçuela. Esperen que la situació actual puga obrir la porta a una transició política que els permeta, per fi, tornar a casa. “Estic feliç, es comença a veure una llum al final del túnel. Estem un poc en estat de xoc, mai havíem arribat tan lluny”, explica Ana Sequera, que reconeix que ara la gran pregunta és quin serà el següent pas.

La periodista veneçolana Zhandra Zuleta admet que la notícia ha sigut colpidora: “Un es desperta i veu la seua ciutat bombardejada; ací hi ha por, òbviament, però també molta esperança i il·lusió”. Zuleta recorda que durant anys s’han intentat totes les vies possibles: eleccions, protestes pacífiques i pressió internacional. “L’altre escenari era una guerra civil, però el poder i les armes estan d’un sol costat. Parlem de crims de lesa humanitat que estan documentats”, afirma.

Per la seua banda, José Hernández, exdirigent estudiantil, confia que s’inicie “un camí de llibertat que torne a fer de Veneçuela un país pròsper”. Considera que la detenció de Maduro no és un fet inesperat perquè, segons diu, “no era el cap d’un govern, sinó d’un grup narcoterrorista que va segrestar un país i no va entregar el poder després de perdre unes eleccions”. Ara, assegura, la comunitat veneçolana està a l’expectativa de l’evolució dels esdeveniments i del paper que puguen jugar els Estats Units per a facilitar una transició real.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Maduro passa la primera nit empresonat a Brooklyn mentre Delcy Rodríguez assumix el seu càrrec a Caracas]]> El president de Veneçuela, Nicolás Maduro, ha passat la primera nit reclòs al centre penitenciari federal Metropolitan Detention Center de Brooklyn (MDC), a Nova York, després de ser capturat fa menys de 24 hores en una operació dels Estats Units a Caracas. La detenció, executada de matinada i batejada com a Resolució Absoluta, va incloure també la seua esposa, Cilia Flores, i va culminar amb el trasllat del mandatari a territori nord-americà, on s’enfronta a greus càrrecs penals.

Maduro va aterrar a la base militar de Stewart, al nord de l’estat de Nova York, sota la custòdia d'un fort dispositiu de seguretat abans de ser processat en una instal·lació federal vinculada a l’Agència Antidroga dels Estats Units (DEA, sigla en anglés) i conduït posteriorment a la presó. La Casa Blanca va difondre imatges del trasllat, en què es veu el president veneçolà caminant per un passadís amb una catifa amb la inscripció «DEA NYD» i desitjant als funcionaris un “feliç any nou”. El mandatari s'enfronta a càrrecs de narcoterrorisme, conspiració per importar cocaïna i delictes relacionats amb armes, i s’espera que comparega pròximament davant d’un jutge federal a Manhattan.

A Caracas, el buit de poder generat per la detenció de Maduro ha forçat una reconfiguració institucional. El Tribunal Suprem de Justícia va ordenar que la vicepresidenta executiva, Delcy Rodríguez, assumira el rol de presidenta encarregada per a “garantir la continuïtat administrativa i la defensa integral de la nació”, de manera que esdevé la primera dona que encapçala l’executiu veneçolà.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[València concentra protestes contra els EUA i actes de celebració per la captura de Maduro]]> València ha viscut este dissabte una jornada de mobilitzacions amb missatges contraposats arran dels últims esdeveniments polítics a Veneçuela. Al llarg del dia, diferents punts de la ciutat han acollit tant concentracions de protesta contra l’actuació dels Estats Units com actes de celebració per la captura de Nicolás Maduro, en un context de forta tensió internacional.

Centenars de persones s’han manifestat esta vesprada a la porta del consolat dels Estats Units a València per a protestar contra els bombardejos a Veneçuela. La concentració, convocada a les set de la vesprada, ha transcorregut entre crits contra el president nord-americà, Donald Trump, i consignes de rebuig a l’imperialisme dels Estats Units.

En l’acte, les persones participants han llegit un manifest en què han exigit, entre altres demandes, el trencament de les relacions diplomàtiques d’Espanya amb els Estats Units i l’eixida de l’OTAN. La mobilització s’ha presentat com una concentració de solidaritat amb Veneçuela pel que consideren un colp d'estat, ingerències i agressions contra el país sud-americà.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trump anuncia que els EUA governaran Veneçuela fins a una “transició apropiada” després de la captura de Maduro]]> El president dels Estats Units, Donald Trump, ha assegurat que Washington governarà Veneçuela fins que hi haja una transició “segura i apropiada”, després de la captura de Nicolás Maduro en una operació militar nocturna. En una compareixença des de Mar-a-Lago, Florida, Trump ha afirmat que els Estats Units volen “pau, llibertat i justícia per al gran poble de Veneçuela”, inclosos els veneçolans residents als Estats Units que desitgen tornar al seu país.

Trump ha justificat el control directe del país per la necessitat d’evitar que “algú que no tinga present el bé del poble veneçolà” assumisca el poder. “Hem tingut dècades d’això i no deixarem que torne a passar”, ha declarat, abans d’afirmar que els Estats Units “estan allí ara” i s’hi quedaran fins que hi haja una transició avalada per Washington. El mandatari també ha assegurat que la detenció de Maduro “demostra el domini de Washington sobre Llatinoamèrica”.

Segons ha detallat el mateix Trump, a Maduro i l'esposa, Cilia Flores, els han arrestat forces especials. Ara, el dirigent veneçolà està sota custòdia al vaixell d’assalt amfibi USS Iwo Jima, abans que el traslladen a Nova York per a afrontar càrrecs de narcoterrorisme. El president nord-americà ha anunciat, a més, que grans companyies petrolieres dels EUA invertiran milers de milions de dòlars per a reparar una infraestructura energètica que ha qualificat de “molt deteriorada”, i ha advertit que les forces nord-americanes estaven preparades per a una ofensiva encara més gran si haguera calgut.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trump diu que li sembla "molt difícil" que Machado lidere ara Veneçuela]]> El president dels Estats Units, Donald Trump, ha dit este dissabte al matí que hauria d'"analitzar" si dona suport a la Premi Nobel de la Pau i líder opositora, María Corina Machado, com a líder d'una transició a Veneçuela després de la captura de l'actual mandatari del país, Nicolás Maduro. En canvi, en la compareixença de la vesprada, ha qualificat de "molt difícil" la possibilitat que siga ella qui prenga la possessió del futur govern, ja que "no té ni suport ni respecte dins del país".

En una entrevista amb la cadena Fox News, al president nord-americà li han preguntat si faria costat a Machado perquè assumisca el poder a Veneçuela després que forces especials estatunidenques tragueren a Maduro i la seua esposa, Cilia Flores, de Caracas, a la qual cosa Trump ha respost que "bé, ara mateix ho hauríem d'analitzar". Ha explicat que (a Veneçuela) "tenen una vicepresidenta, com ja saben. No sé quin tipus d'eleccions van ser eixes, però les de Maduro van ser una vergonya", va insistir el republicà, que acusa el veneçolà de liderar una xarxa de narcotràfic.

Així, Trump ha insistit que Maduro, a qui els Estats Units no reconeix com a president legítim de Veneçuela, va tindre unes "eleccions falsejades" en el 2024. Segons el president estatunidenc, "la gent no sent cap estima per ell" i, afig, "tenia molt poca lleialtat, si és que en tenia. Era un dictador, un tipus dur que va governar amb mà dura, i la gent no pot creure la sort que va tindre".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L’ofensiva dels EUA a Veneçuela provoca reaccions dels líders polítics espanyols i internacionals]]> El president del govern, Pedro Sánchez, ha fet una crida a la “desescalada” arran de l’atac militar dels Estats Units contra Veneçuela i ha demanat respecte pel dret internacional i pels principis de la Carta de les Nacions Unides.

En un missatge en la xarxa X d'este matí, ha assegurat que l’executiu espanyol fa un “seguiment exhaustiu” de la situació i ha confirmat que l’ambaixada i els consolats espanyols al país continuen operatius. Ja de vesprada ha tornat a fer una altra publicació en què assegura que "Espanya no va reconéixer el règim de Maduro, però tampoc ho farà amb esta intervenció que viola el dret internacional". A més, ha demanat "a tots els actors que pensen en la població civil, que respecten la Carta de les Nacions Unides i que articulen una transició justa i dialogada".

En la mateixa línia, el Ministeri d’Afers Estrangers ha subratllat que el ministre José Manuel Albares coordina la resposta amb els socis de la Unió Europea i amb països de la regió. Albares ha reunit el gabinet de crisi i ha mantingut contactes, entre altres, amb el dirigent opositor veneçolà Edmundo González, resident a Espanya. Exteriors ha remarcat que tot el personal diplomàtic espanyol i les seues famílies es troben bé.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[De les eleccions qüestionades al conflicte obert: l’escalada entre Veneçuela i els Estats Units]]> L’oficialització del triomf de Nicolás Maduro en les controvertides eleccions presidencials del 28 de juliol del 2024, fortament qüestionades per la comunitat internacional, ha desencadenat una escalada de tensions entre Veneçuela i els Estats Units que, després d’un any d’enduriment progressiu, ha derivat hui en un atac nord-americà contra el país caribeny.

El president Donald Trump ha confirmat este dissabte que els Estats Units han dut a terme “amb èxit un atac a gran escala contra Veneçuela” i ha afirmat que “el seu líder, el president Nicolás Maduro, ha sigut, junt amb l'esposa, capturat i evacuat per via aèria del país”.

Segons Washington, l’operació arriba després de mesos d’augment de la presència militar nord-americana davant de la costa veneçolana i de reiterades peticions de la Casa Blanca perquè Maduro abandonara el poder. Es tracta, segons fonts oficials, del desplegament militar més gran dels Estats Units des de la guerra del Golf.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Rubio assegura que Maduro s'enfrontarà a la justícia i no hi haurà més atacs a Veneçuela]]> El secretari d'Estat dels Estats Units, Marco Rubio, ha assegurat este dissabte que han arrestat Nicolás Maduro i que s'enfrontarà a un juí penal. A més, ha afegit que ara que han capturat el líder veneçolà no s'esperen noves accions militars al país, segons ha afirmat el senador republicà Mike Lee després d'una conversa.

"M'ha informat que Nicolás Maduro ha sigut arrestat per personal estatunidenc per a enfrontar-se a un juí per càrrecs penals als Estats Units i que les accions militars que hem vist esta nit han sigut per a protegir i defensar aquells que executaven l'orde d'arrest", ha indicat en X el senador Lee sobre la seua conversa amb Rubio.

Rubio ha informat que Maduro i Flores estan acusats formalment de quatre càrrecs als Estats Units. Per part seua, la fiscal general estatunidenca, Pam Bondi, ha assegurat que els jutjaran en un tribunal federal de Nova York i ha recordat que, des del 2020, sobre el mandatari del país del Carib pesa una acusació formal per diversos càrrecs, incloent-hi el de conspiració per al narcoterrorisme.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[MINUT A MINUT | Maduro ingressa en una presó de Nova York a l'espera d'un juí per narcotràfic i terrorisme]]> El president dels Estats Units, Donald Trump, ha confirmat este dissabte que Washington "ha executat amb èxit un atac a gran escala" contra Veneçuela i el seu president, Nicolás Maduro, que, segons ha assegurat, ha sigut capturat junt amb la dona, Cilia Flores, i traslladats fora del país. Després d'hores de trasllat per mar i aire, Maduro ha ingressat en una presó de Nova York a l'espera d'un juí per narcotràfic i terrorisme.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trump anuncia la captura de Maduro i confirma un atac “a gran escala” contra Veneçuela]]> El president dels Estats Units, Donald Trump, ha confirmat este dissabte que Washington "ha executat amb èxit un atac a gran escala" contra Veneçuela i el seu president, Nicolás Maduro, que, segons ha assegurat, ha sigut capturat junt amb la dona, Cilia Flores, i traslladat per via aèria fora del país.

En un missatge en la xarxa Truth Social, Trump ha afirmat que l’operació s’ha dut a terme “conjuntament amb les forces de l’orde dels Estats Units” i ha anunciat que n'oferirà més detalls en una roda de premsa prevista per a este mateix dissabte des de Mar-a-Lago, a Florida. El ministre d'Afers Estrangers veneçolà, Yvan Gil, ha confirmat en una entrevista a RNE que l'atac ha provocat morts civils i militars i ha qualificat l'atac de "desmesurat i covard". A més, la vicepresidenta veneçolana, Delcy Rodríguez, ha exigit als EUA la prova de vida de Nicolás Maduro i de la primera dama.

La confirmació de l’ofensiva ha generat reaccions immediates en la comunitat internacional. El ministre d’Afers Estrangers, José Manuel Albares, ha activat el gabinet de crisi del seu departament i es manté comunicat en tot moment amb l’ambaixador d’Espanya a Caracas, amb la cap de la diplomàcia europea, Kaja Kallas, i amb altres ministres d’Exteriors. Fonts del ministeri han indicat que tot el personal diplomàtic i consular espanyol a Veneçuela es troba bé alhora que es fa un seguiment constant de l’evolució dels esdeveniments. A més, el govern espanyol ha activat el dispositiu de crisi per a coordinar l'atenció als residents espanyols a Veneçuela, que ascendixen a 154.767.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els Estats Units bombardegen Veneçuela després de mesos de desplegament militar al Carib]]> Els Estats Units han bombardejat la capital del país, Caracas, La Guaira i Miranda este dissabte de matinada en un atac "a gran escala" perpetrat contra el govern de Veneçuela. Així ho ha confirmat hores després el president nord-americà, Donald Trump, a través de les seues xarxes socials, on ha anunciat també la captura del president de la República Bolivariana de Veneçuela, Nicolás Maduro, i la seua dona, Cilia Flores.

Trump ja va advertir al novembre de la possibilitat d'atacar territori veneçolà enmig de la seua campanya contra el govern de Nicolás Maduro, al qual acusa de liderar una xarxa de narcotràfic.

Durant la nit s'han sentit explosions i fortes detonacions acompanyades dels avions militars que sobrevolaven la zona, segons testimonis i imatges difoses en xarxes socials. També s'han observat columnes de fum en diversos punts de la ciutat alhora que han patit talls de subministrament elèctric al sud de la capital, prop d’una important base militar.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els Estats Units destruïxen amb drons un port on emmagatzemaven drogues a Veneçuela]]> L'Agència Central d'Intel·ligència (CIA) dels Estats Units va perpetrar la setmana passada un atac amb drons contra una instal·lació portuària a Veneçuela, segons ha avançat el New York Times i va confirmar després el president, Donald Trump. Es tracta de la primera operació estatunidenca coneguda dins del país llatinoamericà i ha tingut com a objectiu un moll que, d'acord amb funcionariat de l'administració Trump, usava la banda transnacional Tren de Aragua per a emmagatzemar narcòtics i preparar el trasllat en embarcacions.

Les fonts, sota anonimat, han indicat que no hi havia persones en el lloc en el moment de l'impacte dels projectils i que no s'han registrat víctimes mortals. Trump, més enllà de confirmar que els Estats Units era responsable de l'atac, s'ha negat a detallar com es va executar o qui el va dur a terme. "Hi ha hagut una gran explosió en la zona del moll on carreguen les drogues en els vaixells", ha dit el mandatari republicà a periodistes en la mansió privada que té a Florida, Mar-a-Lago. El govern veneçolà no ha comentat directament l'operació, mentre que el ministre de l'Interior, Diosdado Cabello, ha denunciat una sèrie d'accions d'"assetjament, amenaces i atacs".

D'acord amb el New York Times, esta actuació militar marca una intensificació de la campanya de pressió de l'administració Trump contra el govern de Nicolás Maduro, que fins ara s'havia limitat a accions en aigües internacionals contra embarcacions sospitoses de narcotràfic. El Pentàgon ha desplegat drons MQ-9 Reaper a la regió com a part d'eixa estratègia, ha afegit la capçalera novaiorquesa.

Continua llegint-ho en el web

]]>