<![CDATA[À Punt - Religió]]> 10 <![CDATA[À Punt - Religió]]> <![CDATA[Nou cisma en l'Església catòlica: els lefebvrians nomenen quatre bisbes sense el permís del papa]]> Un nou cisma agita l'Església catòlica. La Fraternitat Sacerdotal Sant Pius X, congregació ultratradicionalista coneguda com els lefebvrians —pren el nom del seu fundador—, ha ordenat este dimecres quatre bisbes a la localitat suïssa d'Écône sense l'autorització del Papa, de manera que el Vaticà els excomunicarà previsiblement.

La cerimònia, retransmesa en les xarxes i en diversos idiomes, s'ha celebrat entre les muntanyes de la vall del Roine, a Suïssa, on han acudit prop de 15.000 persones entre fidels i curiosos. Els lefebvrians han fet cas omís a les peticions del papa Lleó XIV que feren marxa arrere i han consumat les ordenacions dels bisbes.

La congregació ultraconservadora díscola, creada en 1970 per l'arquebisbe francés Marcel Lefebvre, està en contra d'alguns preceptes del Concili Vaticà II. Joan Pau II ja va excomunicar el fundador i els quatre bisbes que va ordenar en 1988 sense el seu vistiplau, mentre que Benet XIV en 2009 va alçar l'excomunió encara que havien continuat mantenint el pols amb l'Església.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L’arquebisbe de València reivindica el valencià en l’Església, però admet que “falta molt per recórrer”]]> “Falta molt per recórrer”. Així veu l’arquebisbe de València, Enric Benavent, la situació del valencià en l’Església. Tot i admetre que s’estan fent “xicotets passos” per a estendre l’ús de la nostra llengua en esta institució, reconeix que encara queden moltes situacions o entorns en què no s’empra. A pesar d’esta situació, Benavent ha remarcat que els membres de l’Església poden usar el valencià quan vullguen. “A ningú li he dit jo ni cap arquebisbe que no es pot utilitzar el valencià”, ha dit en el Fòrum Europa, on ha intervingut este dijous.

Assenyalava que hui en dia pot “utilitzar-lo qui vullga”, perquè “no està prohibit”. A parer seu, en els últims anys s'estan fent "xicotets passos" per a la normalització lingüística, encara que ha lamentat que, davant de "cada passet" fet, "de seguida apareixen els analistes". "Si s'usa una parauleta i se n'usa una altra, immediatament s'arma una polèmica", afirmava en este sentit.

Davant d'esta situació, l’arquebisbe de València, natural de Quatretonda i valencianoparlant, ha considerat que l’important és que el valencià "es despolititze". En esta línia, com a exemple, ha indicat en el Fòrum Europa que, en la seua etapa a Tortosa, hi havia misses en parròquies en català i en castellà "i cadascú anava a la que volia".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L’Església recupera un manuscrit del segle XVIII desaparegut del seminari d’Orihuela i que estava a la venda en internet]]> El Museu Diocesà d’Art Sacre d'Orihuela ha localitzat un manuscrit del segle XVIII, que havia desaparegut de la biblioteca del Seminari Diocesà i que van localitzar a la venda en internet. L’obra, escrita per Marcelo Miravete de Maseres, que va ser canonge de la catedral d’esta ciutat del Baix Segura, conté aspectes socials, religiosos, morals i polítics del bisbat d'Orihuela en la segona meitat del segle XVIII.

El volum Jesucristo Predicado. Oraciones, panegíricos y morales. Dijolas Don Marcelo Miravete de Maseres catedrático y colegial del Seminario del Tridentino de su patria Orihuela, Reino de Valencia (tom VII) procedia del fons antic del Seminari Diocesà d'Orihuela, on fins ara sols es conservaven els volums II, III, IV i VI de la sèrie escrita per Miravete de Maseres.

Fonts de l’arquebisbat han assenyalat que l’obra que ara han localitzat estava desapareguda des de fa més de mig segle: “La peça es va localitzar a la venda per internet i va ser adquirida de manera immediata pel capítol catedralici d'Orihuela pel valor històric que té”, apunten. Ara, l’obra ja l'han catalogada els conservadors del Museu Diocesà i la tornaran a depositar a la Biblioteca de Fons Antic del Seminari d'Orihuela.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Lleó XIV torna a trencar una llança en favor de la migració i defén l’acollida com a “enriquiment mutu”]]> La migració com a punt de trobada o “enriquiment mutu entre els pobles”. És la mirada que ha proposat este divendres el papa Lleó XIV en els últims actes de la visita oficial que, des de dissabte, fa a Espanya. Seguint en la línia dels actes que ha presidit des que va arribar a les Canàries dijous, la migració i les persones que han arribat fins a l’illa buscant un futur millor han marcat l’agenda de l'últim dia de la visita.

Durant la visita al centre d’acollida Las Raíces de Tenerife, on hi ha vora 700 migrants, el pontífex també ha instat el col·lectiu a integrar-se en les societats d’acollida, aprendre la llengua, respectar les lleis i participar activament en la vida comuna. Des de l’illa canària, punt d’arribada d’una de les rutes de la migració més mortíferes del món, el papa ha manifestat que "les migracions tenen una paraula important a dir" perquè poden afavorir la trobada entre cultures i contribuir a una "civilització de l'amor".

En un discurs pronunciat en francés per a facilitar la comprensió dels residents, ja que la majoria venen de països com el Senegal o Mali, Lleó XIV ha afirmat que "l'amor de Déu no coneix fronteres" i ha recordat que "tots, d'algun mode, som migrants, tots som pelegrins en camí a la pàtria celestial".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El papa llança un missatge contundent a Europa: “No es pot parlar de dignitat i deixar que els mars siguen cementeris”]]> El papa Lleó ha llançat este dijous, des de les Canàries, un missatge a Europa en matèria de migració: “No es pot parlar de dignitat i deixar que els mars siguen cementeris”. Així de contundent s’ha mostrat el summe pontífex precisament en un dels punts d’arribada a Europa dels migrants des d’Àfrica, el port d’Arguineguín, a Gran Canària.

Les paraules indignades de Lleó XIV per la inacció d’Europa respecte a la gestió dels fluxos migratoris se sentien quan falten poc més de 24 hores perquè entre en vigor el Pacte Europeu de Migració i Asil, que consagra el principi de retenció en frontera i permet als estats alliberar-se d’acollir la quota de refugiats que els correspon per a ajudar els països receptors si abonen 20.000 euros per persona.

Des de les Canàries, tercera destinació del viatge per Espanya, Lleó XIV ha afirmat que “no n'hi ha prou de gestionar arribades, distribuir xifres, reforçar fronteres o lamentar els morts quan ja han ocorregut”, ha dit en la sexta jornada del viatge oficial a Espanya i després d’haver partit este matí des de Barcelona.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Lleó XIV porta l’esperança a la presó: “El passat no condemna el futur”]]> La visita de Lleó XIV continua deixant moments històrics. En este cas, en ser la primera vegada que un pontífex travessa els murs d’una presó espanyola. Ha sigut la primera parada del papa d’este dimecres, segon dia de l’estada a Catalunya, quan ha visitat durant vint minuts el centre penitenciari de Brians, al municipi de Sant Esteve Sesrovires. Allà ha pogut conversar amb huitanta reclusos, als quals també ha beneït abans de partir cap a l’abadia de Montserrat: la segona parada d’esta jornada en què també beneirà la torre de la Sagrada Família de Barcelona.

Ha sigut una visita breu, de tot just vint minuts, i el papa ha volgut traslladar als presos, 22 dones i 58 homes, un missatge esperançador: “En la nostra vida, el passat no condemna el futur”, els ha dit. "Encara que l'aclaparament i la tristesa marquen alguns moments del vostre camí, recordeu que els errors de la vida no determinen la identitat d'una persona", ha assenyalat a l’audiència que l’escoltava, que en tots els casos ha practicat la fe des que va ingressar en la presó.

El pontífex, que va arribar este dimarts a Barcelona, ha escoltat els testimonis de dos recluses, Montse i Josefina, que li han traslladat que han recuperat la fe arran d’estar empresonades. Una d’elles, Josefina, perruquera del mòdul de dones, es mostrava emocionada de poder dirigir-se al màxim representant de l’Església, mentre que Montse li ha reconegut al pontífex que les recluses se senten moltes vegades “oblidades” a la presó.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[València s'engalana per als 700 anys del Corpus amb una decoració especial i un tapís de 180 quilos de flors]]> València s'ha engalanat amb una decoració floral especial per a commemorar el 700é aniversari del Corpus Christi, una celebració considerada de les més antigues i representatives del patrimoni festiu, cultural i religiós de la ciutat.

Amb motiu de l'efemèride, els carrers del recorregut processional lluïxen des d'este dijous una ornamentació extraordinària, a la qual s'afig un tapís floral commemoratiu instal·lat a la façana de la Basílica de la Mare de Déu.

Segons ha informat l'Ajuntament de València, prop de cinquanta mamposters florals treballen en la decoració de vies com la de Cavallers, Micalet, Cabillers, Bosseria, Avellanes, la plaça del Mercat, Maria Cristina, Pau i Sant Vicent, amb l'objectiu de transformar el centre històric per a acompanyar la celebració de la tradicional processó del Corpus.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Més d’1,5 milions de fidels, 23.500 agents i 21.500 voluntaris: les xifres de vertigen de la visita del papa a Espanya]]> La visita del papa Lleó XIV a Espanya, que començarà este dissabte 6 de juny, està generant una gran expectació i obligarà a desplegar un dispositiu humà i logístic de dimensions extraordinàries.

Durant els set dies que durarà el viatge apostòlic, el pontífex recorrerà Madrid, Barcelona, Gran Canària i Tenerife en una visita que mobilitzarà més de 23.500 agents de seguretat, 21.500 voluntaris i centenars de milers de pelegrins.

Segons les dades facilitades per l’organització, més de 600.000 persones ja s’han inscrit als diversos actes previstos, encara que les previsions apunten a una participació molt superior.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El papa Lleó XIV inicia este dissabte el seu viatge per Espanya, amb 2.500 quilòmetres i una intensa agenda pastoral]]> El papa Lleó XIV inicia este dissabte 6 de juny el seu viatge apostòlic per Espanya, una visita de sis dies en què recorrerà més de 2.500 quilòmetres entre Madrid, Barcelona i les illes Canàries, i pronunciarà dotze discursos, cinc homilies i cinc salutacions, segons l’agenda oficial de la Santa Seu. Un esdeveniment que es podrà seguir a través de la radiotelevisió pública valenciana, que retransmetrà la primera visita oficial del pontífex a Espanya.

El pontífex participarà en un total de 21 actes i es reunirà amb autoritats institucionals, representants de l’Església, entitats socials, jóvens i col·lectius vinculats a l’atenció als immigrants. El viatge té un fort component social i posa el focus en la caritat, la migració, el diàleg amb la societat civil i la presència de l’Església en espais educatius i culturals.

La Policia Nacional ha assenyalat que la visita de Lleó XIV a Espanya suposa "el major repte logístic de seguretat dels seus 200 anys d'història", ja que requerix un ampli desplegament de més de 15.000 agents de diferents unitats, que inclou la càpsula de seguretat del pontífex i 250 furgons de la Unitat d'Intervenció Policial.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Primer viatge de Lleó XIV a Espanya: quan visitarà Madrid, Barcelona i les Canàries]]> El papa Lleó XIV farà el primer viatge oficial a Espanya entre el 6 i el 12 de juny amb parada a Madrid, Barcelona i les Illes Canàries. Una visita en què farà dotze discursos, cinc salutacions i cinc homilies en quatre ciutats diferents, segons el programa oficial del viatge, publicat este dimarts en el web de l’oficina de premsa de la Santa Seu.

Este és el quart viatge apostòlic que farà el pontífex, amb el lema "Alceu la mirada", pres del capítol quatre de l’Evangeli de Sant Joan. Entre les diferents parades que farà, hi destaquen una visita al Congrés, on serà el primer papa a pronunciar un discurs, i a la Sagrada Família, on oficiarà una missa i inaugurarà una torre.

Lleó XIV arribarà a Madrid el 6 de juny al matí, on començarà la visita amb una recepció oficial i trobada amb les autoritats espanyoles, seguida d’una visita de cortesia als reis d’Espanya. Mentre estiga a Madrid també assistirà a una vigília de pregària amb jóvens a la plaça de Lima i una missa multitudinària a la plaça de Cibeles. Juntament amb una trobada diocesana a l'estadi Santiago Bernabéu, actes als quals ja s’hi han apuntat milers de persones que volen vore el papa de prop en la primera visita a Espanya.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El papa advertix en la seua encíclica que la IA no és neutral i es concentra en poques mans]]> La intel·ligència artificial "no és neutra", advertix el papa Lleó XIV en la seua primera encíclica Magnifica Humanitas, dedicada a la protecció de la dignitat humana en l'era de la IA, on alerta del perill que esta tecnologia "es concentre en poques mans". Lleó XIV ha publicat este dilluns esta encíclica sobre els riscos que planteja la gran revolució de la nostra era: la de la intel·ligència artificial. Presentada en una roda de premsa inèdita, està datada el 15 de maig, el mateix dia en què el seu predecessor, Lleó XIII, va publicar fa 135 anys la Rerum Novarum per a respondre a les conseqüències de la revolució industrial i amb què va assentar les bases de la doctrina social de l'Església moderna.

Davant d'esta nova revolució, el papa reclama "un orde social just en l'era digital, marcs jurídics adequats, regles justes i mecanismes de protecció eficaços". Entre les seues primeres reflexions en les 110 pàgines del document sosté que "les innovacions tecnològiques —inclosa la intel·ligència artificial— no són neutres; poden augmentar la participació i la justícia, o ampliar les desigualtats, el control i l'exclusió".

Sobre la IA, advertix d'"usos evidentment antihumans, com la manipulació de la informació o la violació de la privacitat", i també d'un engany més subtil quan els sistemes, "presentant-se com a neutrals i objectius, reflectixen i reforcen estereotips o posicions ideològiques de qui els ha dissenyat i programat".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Besamans convertix la plaça de la Mare de Déu de València en un formiguer de devoció]]> Milers de persones passen, des de les 6:30 hores del matí, per davant de la Mare de Déu dels Desemparats, que este dimecres estarà ben prop de la ciutadania. La basílica acull el tradicional Besamans, on els fidels podran tocar la imatge pelegrina. En este dia excepcional, la calor es presenta com el principal repte dels fidels que esperen a la plaça, en molts casos durant hores. Alguns dels més matiners han relatat a À Punt que han esperat dos hores per a poder estar, cara a cara, amb la Mare de Déu.

Les portes de bronze de la basílica, les que recauen a la plaça, estaran obertes fins que passe l’últim fidel, siga l’hora que siga. L’any passat més de 30.000 persones van participar en la jornada, que se celebra deu dies després de la festivitat de la Mare de Déu.

Amb una plaça sense tendal i diverses hores d’espera, enguany caldrà tindre a mà l’aigua, el barret i el ventall, perquè en les hores centrals del dia el termòmetre arribarà a 25 graus. Tot i que la brisa alleugerirà la sensació de calor, els fidels hauran d’anar amb compte amb la radiació solar, que ja és molt alta en esta època de l’any.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El festival de l’oració promogut per Trump per a exaltar els orígens cristians dels EUA reunix milers de persones a Washington]]> Milers de persones assistien este diumenge al festival de l’oració impulsat pel president dels Estats Units, Donald Trump, a Washington per a promoure els orígens cristians dels Estats Units. El festival va comptar amb la intervenció de Trump i d’altres membres del seu govern, a través de vídeos pregravats.

En l’acte, Rededicant el 250 aniversari: un Jubileu Nacional d'Oració, Lloança i Acció de Gràcies, Trump va intervindre en un vídeo en què posava les mans sobre un exemplar de la Bíblia i recitava un passatge bíblic en què Déu se li apareix al rei Salomó després que ell li construïsca un temple en honor seu.

El vicepresident dels Estats Units, JD Vance, en el seu discurs va fer referència als pares fundadors dels Estats Units, per als quals, va assegurar, “era obvi que la nostra fe era el terreny sobre el qual s'assentisca” el país. "Sempre hem sigut una nació d'oració i li donem les gràcies a Déu per això", va agregar.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El papa Lleó XIV beneïx la nova campana de la parròquia de Sant Nicolau de València]]> El papa Lleó XIV ha beneït este dimecres al Vaticà la nova campana de la parròquia de Sant Nicolau de València. Després de la benedicció, la campana tornarà al Cap i Casal per a ocupar el seu lloc al campanar de l'església.

Segons relata l'arquebisbat de València, la campana ha accedit per la porta del Perugino i ha estat acompanyada per una comitiva institucional formada per l'arquebisbe de València, Enrique Benavent; el rector de Sant Nicolau, Antonio Corbí, i personalitats de la societat civil valenciana.

Durant la benedicció ha sonat la nova campana amb el toc tradicional valencià a l'espanyola, caracteritzat pel volteig complet de la campana. Es tracta d’un gir de 360 graus que forma part de la tradició campanera valenciana i que contrasta amb el sistema habitual a Itàlia, on les campanes es fan sonar mitjançant una oscil·lació o balanceig sense arribar a completar la volta.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El bisbe d’Oriola-Alacant: “La condemna moral de la guerra i l’avortament tenen la mateixa lògica”]]> “La condemna moral de la guerra i l’avortament tenen la mateixa lògica”. És la sentència que ha expressat el bisbe d’Oriola-Alacant, José Ignacio Munilla, en la multitudinària eucaristia que s’ha celebrat en finalitzar la Romeria de la Santa Faç, que han seguit milers de fidels. Era el seu al·legat en contra de “la proposició governamental de reforma del text de la Constitució per a blindar l’avortament”, després que fa unes setmanes, el 7 d’abril, el Consell de Ministres fera un pas més avant per a protegir constitucionalment este dret, proposta que ara ha de tramitar-se al parlament i reunir el consens suficient perquè finalment es trasllade a la Constitució.

“És absolutament injusta la violència aplicada contra els innocents. Atemptar contra ells és una de les ferides més profundes que pot infligir-se a la humanitat”, continuava Munilla per a reafirmar-se en contra de l’avortament. “No hi ha causa, no hi ha interés particular, ni ideologia, ni estratègia que justifique la il·luminació de qui no pot defendre’s”, afegia davant d'una audiència massiva a la Santa Faç.

Arran d’unes paraules de la mare Teresa de Calcuta i després de fer un clam a la pau davant dels enfrontaments bèl·lics que hi ha actualment, el bisbe d’Oriola-Alacant, tot i admetre que “com hem vist en els últims dies, l’Església és acusada de clavar-se en política quan du a terme una il·luminació moral en cas que eixos criteris morals contradiguen les ideologies de qui escolta”, ha criticat les intencions del govern espanyol de garantir l’avortament en la Carta Magna.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Més de 200 pobles valencians celebren este dilluns Sant Vicent Ferrer]]> Jornada festiva en pràcticament la meitat de la Comunitat Valenciana, més de 200 pobles, que celebren Sant Vicent Ferrer. Si l’oratge ho permet i finalment les precipitacions s’allunyen del nostre territori, més enllà de les tradicionals eixides als espais naturals que molts municipis mantenen en la coneguda popularment com segona Pasqua, localitats com València, Torrent, Llíria, Santa Magdalena del Polpís i Teulada-Moraira organitzen este dilluns actes en honor del sant valencià. A més, poblacions com Sant Vicent del Raspeig i Cullera estan immerses en les festes patronals, coincidint amb el pont que crea en el calendari la festivitat de Sant Vicent.

A València, este dilluns culminen les celebracions en honor al sant. Després dels tradicionals miracles organitzats pels altars, en què enguany han participat més de 150 menuts, la ciutat celebra les activitats més solemnes. Després de la missa, l’ofrena al sant recorrerà el centre fins a arribar a la casa natalícia de Sant Vicent Ferrer, al carrer de la Mar. A les 14 hores, la pirotècnia Vulcano dispararà una mascletà a la plaça de Tetuan i, ja de vesprada, a les 19 hores, tindrà lloc la processó.

Llíria també viu este dilluns un dels seus dies grans. Amb la rogativa del matí, la localitat recorda el miracle que, segons la tradició, el sant va fer en el parc que Sant Vicent. Després dels actes religiosos, la festa s’allargarà fins ben entrada la vesprada amb un dinar popular i l’actuació d’una orquestra. Si l’oratge acompanya com apunten les previsions, el cel es queda ras i sense pluja i la festa reunirà nombroses colles d’amics i famílies de Llíria que seuran al voltant de la taula.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Una protesta religiosa força la cancel·lació d'un festival musical a València que anunciava una missa negra]]> La sala de concerts 16 Toneladas de València va suspendre este dimecres poc després de començar la primera edició del Coven Blasfemia, un esdeveniment cultural i musical que tenia entre els reclams "la primera missa negra satànica oberta al públic", davant una protesta religiosa que va arribar a concentrar vora quaranta persones pregant a la porta del local. Alguns, de genolls.

La programació del Coven Blasfemia incloïa, dos concerts de punk-rock (els valencians Dead Devils i els madrilenys Matarte Sería Poco), la presentació del llibre Satanismo. Historia del Culto al Mal, de Javier Cavanilles, i xous de performance, inclòs una black mass o missa negra.

"La idea és no ofendre a ningú i provocar a tothom", indicava la nota de premsa, que destacava que l'organització corria a càrrec de Satanic Minerva i María Satán, "dos referents del satanisme espanyol".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Més de 250.000 musulmans de la Comunitat Valenciana estan cridats des d’este dimecres al ramadà]]> Els més 250.000 musulmans que viuen a la Comunitat Valenciana estan cridats, des d’este dimecres, a l’oració, la reflexió, la caritat i el dejuni durant les hores de sol, que es trencarà amb un sopar, el denominat iftar. En definitiva, estan cridats a tot allò que implica complir amb el ramadà. Este període s’allargarà fins al 19 de març.

El president de la Comissió Islàmica d’Espanya, Aiman Adlbi, ha felicitat els musulmans per l'inici del ramadà "de l'any 1447 de l'Hègira, després d'haver-se confirmat l'albirament de la creixent lunar en diversos països".

Durant el temps en què els musulmans que el seguixen s’abstenen de menjar i beure durant el dia, eviten mentir, fumar o mantindre relacions sexuals. El recolliment es viu especialment a les mesquites i, en el cas d’Espanya, i segons les dades de l’Observatori del Pluralisme Religiós, el seguiran més de 2.000 fidels.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Fiscalia de Madrid arxiva la denúncia contra el bisbe d'Orihuela-Alacant per delicte d'odi]]> La Fiscalia Provincial de Madrid ha arxivat les diligències d'investigació contra el bisbe d'Orihuela-Alacant, José Ignacio Munilla, per unes manifestacions en l'emissora Radio María el 3 de maig del 2024 que la plataforma ciutadana El teu poble i el meu considerava que defenien de les teràpies de conversió sexual. El ministeri públic va incoar diligències preprocessals el novembre i ara n'ha dictat l'arxivament, segons ha informat per xarxes socials el mateix bisbe. En el missatge, Munilla es referma en les afirmacions que al seu juí la denúncia pretenia només acoquinar a l'Església i "tindre les mans lliures per a imposar una 'antropologia d'Estat' basada en la 'teoria de gènere-LGTBI'".

Manifesta que "és absolutament incoherent —un autèntic lliberticidi!— (sic) que aquells que diuen que defensen la lliure elecció de la pròpia identitat sexual pretenguen coartar la llibertat d'aquells que prenen un camí diferent del seu". "El súmmum del súmmum és que la proposta de l'amor cristià puga arribar a ser objecte de l'acusació de delicte d'odi i de discriminació", subratlla.

La plataforma ciutadana considerava que les manifestacions del 2024 del bisbe "excedien l'empara de la llibertat d'expressió o religiosa", perquè presumptament defenien les teràpies de conversió sexual, "prohibides a Espanya en múltiples normatives autonòmiques", com l'article 14 de la Llei 8/2017, de 7 d'abril, integral del reconeixement del dret a la identitat i a l'expressió de gènere en la Comunitat Valenciana. La denúncia es va remetre a la Fiscalia Provincial de Madrid perquè allí s'ubica la seu central de l'emissora.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El bisbe de Cadis suspén l'agenda després de la investigació del Vaticà per pederàstia]]> El Bisbat de Cadis i Ceuta ha anunciat la suspensió temporal de l'agenda del bisbe Rafael Zornoza Boy, de 76 anys, després de destapar-se una investigació per abusos sexuals a un menor, "per a l'esclariment dels fets i per a atendre el tractament d'un càncer agressiu que està rebent".

El bisbat nega les acusacions, referides a fets dels anys noranta del passat segle, que considera "molt greus i a més falses", i reclama la presumpció d'innocència.

Assegura que el cas l'investiga des de la setmana passada el tribunal de la Rota de la Nunciatura Apostòlica a Espanya i declina noves valoracions "fins a conéixer la decisió del tribunal eclesiàstic".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El papa i el rei Carles III d'Anglaterra s'unixen en oració per la cura del planeta al Vaticà]]> El papa Lleó XIV i el rei Carles III d'Anglaterra han mostrat este dijous el seu compromís amb el planeta amb una oració ecumènica a la Capella Sixtina, en el marc d'una visita d'Estat dels monarques al Vaticà.

Segons ha informat el portal oficial del Vaticà Vatican News, esta "històrica" celebració —ja que "no ocorria des de feia cinc segles"— ha tingut lloc després d'una trobada privada dels reis d'Anglaterra amb el pontífex.

Els reis Carles III d'Anglaterra i Camila han arribat al Vaticà a les 10:50 hores passant l'arc de les Campanes. Al pati de Sant Damas han sigut rebuts amb tots els honors que acompanyen una visita d'Estat i, després de la interpretació de l'himne britànic "God Save the King" per la banda de la Gendarmeria vaticana i amb la Guàrdia Suïssa formada, els monarques han accedit al Palau Apostòlic.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El cardenal Antonio Cañizares, hospitalitzat pel "delicat estat de salut"]]> El cardenal Antonio Cañizares Lovera ha sigut hospitalitzat a causa del "delicat estat de salut", segons ha informat este dijous l'Arquebisbat de València.

L'arquebisbe de València, Mons. Enrique Benavent, ha demanat "als fidels de l'Arxidiòcesi que eleven oracions a Déu pel ràpid restabliment de qui va ser el nostre pastor".

Nomenat pel papa Francesc, va prendre possessió el 4 d'octubre del 2014 i va ser arquebisbe de València fins al 10 d'octubre del 2022.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El papa, en el tancament de Jubileu de la Joventut: "Estem amb els joves de Gaza i Ucraïna"]]> El papa Lleó XIV ha expressat este diumenge la seua solidaritat amb els joves que patixen la guerra a tot el món, especialment amb els de Gaza i Ucraïna, en el final del Jubileu dels Joves, que n'ha congregat més d'un milió a Roma, entre els quals hi ha prop de 3.000 valencians.

"Estem amb la gent jove de Gaza i amb els joves d'Ucraïna. Amb tots aquells països ensangonats per la guerra", ha proclamat abans del res de l'àngelus des de l'escenari de l'esplanada de Tor Vergata, en la perifèria romana.

El pontífex ha defés que l'àmplia participació en este esdeveniment juvenil demostra que "un altre món és possible", en una missa que clausura una setmana d'actes i celebracions amb milers de joves arribats de tot arreu per l'any sant.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Centre del Sant Calze aspira a 50.000 visitants a l'any amb una experiència "innovadora" i immersiva]]> El nou Centre d'Interpretació del Sant Calze de València, que se situarà a la Casa del Rellotger, pels voltants de la catedral i el Micalet, tindrà capacitat per a rebre 50.000 persones a l'any, organitzades en visites de grups de sis persones, i tindrà una museografia "innovadora" i "concebuda com un viatge des del que és tangible fins a l'intangible" que se servirà d'hologrames, videomapatges, sales immersives i il·luminació escenogràfica.

Així ho han explicat els especialistes que han col·laborat en el projecte, el dissenyador museogràfic Eusebio López i l'arquitecte especialitzat en intervencions culturals Luis Martín, durant la presentació de la museografia del futur centre, celebrat en el Saló de Cristall de l'Ajuntament de València. En l'acte han participat també l'alcaldessa de València, María José Catalá; la secretària autonòmica de Cultura, Pilar Tébar, i l'arquebisbe de València, Enric Benavent.

El centre, que obrirà al llarg del 2027, pretén "dotar de context, profunditat i emoció a una de les relíquies més emblemàtiques de la catedral i una de les més rellevants del cristianisme", amb un discurs que abasta la seua dimensió històrica, artística, religiosa, social i cultural, i una museografia "concebuda com un viatge, com una transició des del que és tangible fins a l'intangible", que "s'estructura com una experiència en capes, en la qual el visitant avança cronològicament, però també simbòlicament, per diferents nivells de significació", ha destacat López.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Ferit lleu un campaner durant el volteig de campanes del Micalet pel Corpus a València]]> Un campaner ha resultat ferit lleu este diumenge de vesprada després de rebre l’impacte d’una campana durant el volteig tradicional del Micalet amb motiu de la festivitat del Corpus a València.

Fins al lloc dels fets es van desplaçar bombers del parc municipal i efectius sanitaris del cos, que van atendre l’afectat al mateix campanar de la catedral. Segons han informat fonts municipals, l’home va poder baixar pel seu propi peu i no va caldre traslladar-lo a cap hospital.

El regidor de Bombers de l'Ajuntament de València, Juan Carlos Caballero, es va desplaçar també al Micalet per a seguir de prop la intervenció.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Rebuig unànime a les paraules del bisbe Reig Pla que vinculaven la discapacitat amb el pecat]]> Continuen les reaccions de rebuig a les declaracions del bisbe emèrit d'Alcalá de Henares, Juan Antonio Reig Pla, que en una entrevista va vincular la discapacitat amb “l’herència del pecat”. La Conferència Episcopal Espanyola ha emés un comunicat en què es desmarca d’estes afirmacions i reivindica la dignitat inherent de totes les persones, siguen quines siguen les seues circumstàncies.

“Tot ésser humà posseeix un valor únic que ha de ser reconegut, respectat i promogut en qualsevol situació”, recorda l’organisme, que agrupa els bisbes de tot l’Estat.

També Cocentaina, el poble natal del bisbe emèrit, ha manifestat la seua condemna. El Consell de Serveis Socials i Sanitat del municipi, que integra les associacions socials i totes les forces polítiques del consistori, ha aprovat per unanimitat una moció per a reprovar les paraules del bisbe i reafirmar el compromís del municipi amb la inclusió i contra qualsevol forma de discriminació.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Ministeri de Drets Socials denuncia el bisbe emèrit d'Alcalá de Henares per afirmar que la discapacitat és "herència del pecat"]]> El Ministeri de Drets Socials ha denunciat a la Fiscalia les paraules del bisbe emèrit d'Alcalá de Henares Juan Antonio Reig Pla, que va afirmar en una homilia que la discapacitat física o intel·lectual "és herència del pecat i del desorde de la naturalesa". Segons el departament, podria haver comés un delicte per foment o incitació a la discriminació i per anar contra la llei d'igualtat de tracte, tots penats fins amb quatre anys de presó.

Per este motiu reclamen "obrir les diligències pertinents sobre un discurs públic inacceptable en democràcia", segons ha informat en un comunicat el departament que lidera Pablo Bustinduy.

La denúncia l'ha presentada la Direcció General de Drets de les Persones amb Discapacitat, integrada en la branca de drets socials del Ministeri.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Lleó XIV inicia el seu papat amb una missa davant de 200.000 persones]]> El papa Lleó XIV ha oficiat este diumenge la missa que inicia oficialment el seu mandat. En una cerimònia carregada de simbolisme, davant dels 200.000 fidels i més de 150 delegacions internacionals, Lleó XIV ha oficiat la primera missa multitudinària i oberta a la feligresia a la plaça de Sant Pere. Els reis d’Espanya, la vicepresidenta primera del govern i la segona, així com el ministre de Justícia i el líder del PP integren la representació espanyola en l’acte. En la seua intervenció, el pontífex ha tingut paraules i gestos per a algunes zones en conflicte al món, entre elles Gaza i Ucraïna.

Lleó XIV ha entrat a la plaça de Sant Pere en el tradicional papamòbil. Ha sigut un recorregut lent, de vora mitja hora, en què ha saludat els fidels que atapeïen la plaça principal del Vaticà.

Abans de començar la missa, el pontífex ha visitat la tomba de Sant Pere, situada a la basílica, acompanyat dels patriarques de l’Església. Després d’un breu res, s’ha dirigit al punt de la plaça des d’on ha oficiat la missa, sota un gran tapís, penjat del balcó central de la basílica, que representa la pesca miraculosa i en el qual apareix Jesús dialogant amb Pere. En començar la cerimònia, el pontífex ha rebut l’anell del Pescador.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El rector de la basílica de la Mare de Déu dels Desemparats: "Totes les coses que ens arriben del nou papa Lleó XIV són molt boniques"]]> "Estem tots molt contents". Així de satisfet s'ha expressat el rector de la basílica de la Mare de Déu dels Desemparats de València, Juan Melchor Seguí, entrevistat este divendres en Les notícies del matí, l'endemà de l'elecció del cardenal Robert Francis Prevost com el nou papa Lleó XIV. Agustí i nascut a Chicago, este missioner de 69 anys i nacionalitzat també peruà serà el primer estatunidenc que esdevé pontífex en la història de l'Església catòlica, en successió del difunt Francesc.

"Nosaltres els creients hem estat pregant moltíssim al Senyor perquè il·luminara els cardenals i feren una bona elecció. Perquè buscaren la persona més adequada per al bé de l'Església i del món, per la repercussió que té el sant pare. Totes les coses que ens arriben del nou papa Lleó XIV són molt boniques: la trajectòria personal, les primeres paraules que va dir des del balcó de la basílica de Sant Pere...", ha opinat el sacerdot, nascut a Albaida i actualment al capdavant de la catedral de València.

"El món està necessitat d'una paraula d'ànim i de sentit que siga un referent per a les nostres vides. I tot això ho representa el papa Lleó XIV, ens ho va confirmar ahir. Estem convençuts que tindrà sempre el suport, ajut i l'oració de tota l'Església", ha afegit Melchor.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El món eclesiàstic i el de la política celebren el nomenament del papa Lleó XIV]]> El nomenament de Lleó XIV, 267é pontífex romà, ha generat reaccions dins del món eclesiàstic i de la política. El secretari general de la Conferència Episcopal Espanyola, Francisco César García Magán, ha destacat “les arrels espanyoles per via materna” del nou papa i ha remarcat que en les “primeres paraules dirigides a la ciutat i al món ha volgut parlar en espanyol i enviar una salutació especial a la seua diòcesi de Chiclayo, al Perú”.

El cardenal peruà Pedro Barreto ha afirmat que l'Església catòlica té "un papa que realment vol al Perú". Barreto sosté que l'elecció de Prevost com a summe pontífex és una "continuïtat amb Francesc i amb les reformes que el papa argentí va iniciar en fidelitat a Déu i a l'Església".

En l’esfera política espanyola, s’ha pronunciat la Casa del Rei, que en un missatge en les xarxes ha indicat que este nomenament “arreplega el desig i sentiment profunds del poble espanyol”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Les campanes valencianes toquen per a celebrar l'elecció del papa]]> La fumata blanca d'este 8 de maig ha anunciat que ja ha quedat elegit el 267é summe pontífex de l'Església catòlica. A les 18:08 hores eixia el fum del fumeral de la Capella Sixtina i les principals esglésies valencianes s'han fet ressò immediatament. La catedral de València i les cocatedrals d'Alacant i Castelló han voltejat les campanes com a senyal de celebració.

També altres temples catòlics de poblacions valencianes, com l'església parroquial de l'Assumpció de Torrent (Horta Sud) i la de Sant Pere Apòstol de Paterna (Horta Nord) han tocat les campanes.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Més de 150.000 persones han rebut el nou papa, Lleó XIV, a la plaça de Sant Pere]]> L’Església catòlica ja té papa. Després de dos jornades de conclave, la fumata blanca de la Capella Sixtina ha arribat este dijous a les 18:08 i ha pogut veure's des de tot Roma, anunciant que els cardenals electors han elegit el 267é summe pontífex.

Milers de persones esperaven expectants a la plaça de Sant Pere quan s'ha vist eixir el fum blanc pel fumeral del Vaticà i ha començat l'eufòria, amb aplaudiments, vítols i llàgrimes. Molts han immortalitzat el moment amb el telèfon mòbil i altres han onejat la bandera dels seus països. Han començat a voltejar les campanes com a part de l'anunci de l'"Habemus papam".

"Des del moment de la fumata blanca, en poc menys d'una hora, una afluència extraordinària de més de 150.000 persones ha inundat tota la zona urbana que envolta el Vaticà, entrant a la plaça de Sant Pere, dins dels límits de la seua capacitat", han indicat fonts policials.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El cardenal Carlos Osoro serà el més gran del conclave i Mikola Bychok, el més jove]]> Un total de 133 cardenals entraran al conclave que començarà el 7 de maig per a triar al nou papa, al successor de Francesc. El més gran de tots ells és el cardenal arquebisbe emèrit de Madrid, Carlos Osoro, de 79 anys, i el més jove, l'australià Mikola Bychok, de 45 anys.

Encara que en principi són 135 cardenals els electors, hi ha dos purpurats que s'absentaran per motius de salut: el cardenal espanyol Antonio Cañizares i el cardenal bosnià Vinko Puljic.

Per continents, 53 cardenals són europeus, 37 americans (16 nord-americans, 4 centreamericans i 17 sud-americans), 23 asiàtics, 18 africans i 4 d'Oceania. A més, per primera vegada, dotze Estats, d'un costat a l'altre del planeta, compten amb cardenals electors autòctons.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Una Pelegrina de rècord congrega més de 350.000 romers cap al monestir de la Santa Faç]]> La 536 Romeria de la Santa Faç d'Alacant ha congregat des de primera hora d'este matí milers de persones que, des de la cocatedral de Sant Nicolau, han emprés el camí de la Pelegrina fins al monestir. La cita ha coincidit este 2025 amb l'Any Jubilar i amb el festiu de l'U de Maig, tres setmanes després que en l'edició del 2024. La previsió s'ha complit i durant el matí han participat més de 350.000 pelegrins, segons ha confirmat l'alcalde alacantí, Luis Barcala.

Ho havia anticipat ja a les portes de la cocatedral de Sant Nicolau de Bari Luis Barcala, abans de l'inici de la romeria encapçalada pel bisbe d'Oriola-Alacant, José Ignacio Munilla, en una comitiva d'autoritats en la qual ha estat absent, per una missió comercial als Estats Units, el president de la Generalitat, Carlos Mazón. "Esperem una jornada absolutament meravellosa, amb un temps magnífic i una afluència que serà totalment massiva, amb previsions de rècord d'assistència", havia indicat l'alcalde, que esperava superar els 300.000 romers en el trajecte de quasi huit quilòmetres entre la cocatedral i el monestir on, des de fa 536 anys, cada segon dijous després de Setmana Santa es venera un dels plecs amb els quals Verònica va torcar el rostre de Crist en el camí a la muntanya del Calvari.

La Santa Faç és la segona romeria més participativa d'Espanya, després d'El Rocío, i en ella es commemora el miracle de la llàgrima que, segons la tradició, va ocórrer el 17 de març del 1489 durant una processó de rogacions amb el llenç com a protagonista i amb motiu d'una forta sequera que sacsava la zona.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Alacant peregrina este dijous a la Santa Faç]]> Milers de persones ixen este dijous en la tradicional Romeria de la Santa Faç d’Alacant. Romeria que À Punt retransmet per a tota la Comunitat Valenciana.

La romeria comença a les 7 del matí amb el repartiment de les canyes i, a partir de les 8 hores, els pelegrins recorreran a peu els huit quilòmetres de distància entre el centre de la ciutat d'Alacant i el monestir de la Santa Faç. La subdelegació del govern a Alacant coordina el dispositiu de seguretat, que comptarà amb més de 500 efectius de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional. Es tracta d'una de les romeries més multitudinàries d’Espanya, amb milers de romeus i romeves arribats de diversos punts de la província d'Alacant. L'any passat, de fet, es va calcular que 330.000 pelegrins van anar fins al llogaret.

També Creu Roja ha preparat un dispositiu especial per a esta romeria, i tindrà un equip de 21 voluntaris i especialistes, tres ambulàncies i vehicle de primers auxilis i socorristes en bicicleta.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els pelegrins de les Useres arriben a Sant Joan de Penyagolosa per a demanar pluja, pau i salut]]> Només els càntics medievals han trencat el silenci al voltant dels pelegrins durant el dia de travessia. Amb vesta, barret negre, un pal i el rosari, han recorregut el camí de les Useres (Alcalatén) a Sant Joan de Penyagolosa.

Durant la vesprada han fet parada a Xodos per a agafar forces. Són setanta quilòmetres amb un desnivell de mil metres. Els acompanyen centenars de seguidors que formen un verdader seguici. 

Com ha explicat a À Punt Georgina Casero, els xiquets del poble descobreixen des de ben menuts la tradició ancestral, coneixent a mesura que creixen el significat del simbolisme i la importància dels pelegrins a la zona.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Més de mil bombos i tambors trenquen el silenci en la tradicional Rompida de la Hora de l'Alcora]]> A l'Alcora, a les 12 del migdia, més de mil bombos i tambors han trencat el silenci en la tradicional Rompida de la Hora. L'acte situa este municipi de l'Alcalatén en el mapa mundial del patrimoni cultural i enguany ha comptat amb el cantautor xativí Pep Gimeno Botifarra com a rompedor d'honor. Esta edició, a més, té un record especial per als afectats per la dana.

Es tracta d'un espectacle únic, carregat de simbolisme i emoció, precedit d'uns instants de silenci que els alcorins aprofiten per a pregar, meditar, agrair o anhelar. I ja van 34 anys de tradició. Una hora sencera de tremolor que simbolitza el dolor per la mort de Crist i que ja transcendeix creences i generacions.

Este acte tan emblemàtic de la Setmana Santa de l'Alcora, des del 2018 és patrimoni immaterial de la humanitat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El viacrucis de Picanya fa parades davant de vivendes i comerços danyats per la dana]]> La parròquia de Nostra Senyora de Montserrat de Picanya, una de les poblacions afectades per la dana del 29 d'octubre, celebra la Setmana Santa "d'una forma diferent, adaptant-se a les circumstàncies" després de les inundacions causades pel temporal. El viacrucis ha fet parades enfront d'habitatges i comerços que van resultar danyats en les inundacions per la dana del mes d'octubre, en el qual han participat veïns i feligresos que no han pogut evitar emocionar-se.

L'arquebisbat ha assenyalat que, "quasi sis mesos després de la tragèdia de la dana, Picanya, igual com les parròquies de les localitats afectades, continua treballant en la recuperació dels temples i les seues obres d'art i en la normalitat en els seus actes i celebracions". El temple de Picanya es manté tancat des del dia del temporal. Durant estos mesos la parròquia ha pogut continuar les celebracions gràcies que l'Ajuntament els ha cedit un local cultural.

A l'església ja s'han fet alguns treballs de reconstrucció de murs i pintura i estan pendents d'instal·lar portes i d'iniciar el procés de desinfecció per l'afecció de fongs, però confien a ja poder celebrar allí les primeres comunions.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La radiografia de tòrax del papa confirma la millora després de 27 dies hospitalitzat]]> La radiografia de tòrax que li han fet al papa Francesc ha confirmat la millora, segons indica l'últim informe mèdic que ha fet públic este dimecres de vesprada la Santa Seu, en el vint-i-seté dia hospitalitzat per problemes respiratoris.

"Les condicions clíniques del sant pare, dins de la complexitat del quadre general, romanen estables. La radiografia del tòrax feta ahir, ha confirmat radiològicament les millores dels dies anteriors", es llig en el butlletí mèdic.

El pontífex argentí, de 88 anys, roman ingressat a l'Hospital Gemelli de Roma des del 14 de febrer per una pneumònia bilateral i altres problemes respiratoris.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La salut del papa empitjora: pateix pneumònia bilateral]]> El papa Francesc, de 88 anys, pateix una pneumònia bilateral que requereix tractament farmacològic addicional al que s'utilitza per a la infecció polimicrobiana i el seu quadre clínic continua sent "complex", segons ha comunicat el Vaticà este dimarts de vesprada.

"La tomografia computaritzada de tòrax a la qual s'ha sotmés esta vesprada el sant pare, prescrita per l'equip sanitari vaticà i per l'equip mèdic de la Fundació Policlínica A. Gemelli, ha demostrat l'aparició de pneumònia bilateral que requereix teràpia farmacològica addicional", s'indica en el comunicat.

En l'últim comunicat mèdic, la Santa Seu ha destacat que "els exàmens de laboratori, les radiografies de tòraxs i les condicions clíniques" de Francesc indiquen que "la infecció polimicrobiana, que es presenta en un context de bronquièctasis i bronquitis asmàtica, va requerir l'ús de teràpia antibiòtica amb cortisona, i fa més complex el tractament terapèutic".

Continua llegint-ho en el web

]]>