El sobresalt per a l'aspirant proposat pel nou president dels Estats Units, Donald Trump, s'ha produït quan tres senadors republicans —del seu mateix partit— s'han despenjat de la disciplina de vot per a sumar-se a l'oposició dels 47 demòcrates de la cambra. Esta situació afegia encara més polèmica a la ja de per si controvertida candidatura de l'antic militar, que està acusat d'agressió sexual.

Després de l'empat, la sessió al Senat s'ha interromput momentàniament per tal que Vance acudira al plenari per a trencar la igualtat de sís i nos amb el vot de qualitat que li permet la llei. Els republicans díscols han sigut Susan Collins i Lisa Murkowski, que ja havien avançat la negativa, així com el veterà Mitch McConnell, qui va ser líder del partit de Trump a la cambra alta.

Continua llegint-ho en el web

El document, de 137 pàgines, és el mateix que l'equip d'advocats de Trump ha tractat de silenciar per tots els mitjans amb accions judicials. El departament de Justícia ha enviat una part al Congrés a primera hora d'este dimarts, una vegada que la jutgessa Aileen Cannon ha donat llum verda perquè es difonga. Ràpidament s'ha publicat en els principals mitjans estatunidencs.

Smith assenyala en l'informe que ell i els seus col·laboradors actuaren sempre seguint "el mandat de la llei". Conclou que Trump, que va ser president del 2017 al 2021 i tornarà a assumir el càrrec este 20 de gener per a un segon mandat, va dur a terme "una sèrie d'esforços criminals per a retindre el poder" després que el derrotara el president ara ixent, Joe Biden, en les eleccions de novembre del 2020.

Continua llegint-ho en el web

El republicà va imposar-se a la demòcrata Kamala Harris en les eleccions del 5 de novembre per més de dos milions de vots, però formalment encara no ha sigut elegit president. Precisament això és el que ocorrerà este dilluns, en una cerimònia per a la qual s'ha blindat Washington DC. Als Estats Units no es decideix per vot popular qui serà el pròxim mandatari, sinó que la Constitució fixa un sistema de Col·legi Electoral, a través del qual els compromissaris o delegats de cada estat voten pel candidat al qual representen. En total n'hi ha 538, repartit en funció de la població de cada territori, de manera que l'aspirant que obté almenys el suport de 270 es converteix en l'inquilí de la Casa Blanca. D'acord amb la legislació, el recompte dels vots electorals i la certificació del resultat té lloc el 6 de gener. Posteriorment, li seguirà la presa de possessió de Trump, el 20 de gener.

La sessió conjunta del Senat i la Cambra de Representants, els dos òrgans del poder legislatiu als Estats Units, havia sigut habitualment un acte de tràmit. Però la negativa de Trump a acceptar la derrota electoral el 2020 va derivar en una insurrecció ciutadana inèdita per a tractar d'alterar la voluntat popular que va deixar un balanç de cinc morts i catorze policies ferits, a més d'estampes històriques del Capitoli retransmeses per totes les pantalles de televisió.

Continua llegint-ho en el web

"És un procés molt car, una paret molt cara", va recordar del primer mur, que va utilitzar l'acer. Va afegir que la indústria de la construcció actual ha millorat i que es pot fer molt amb el formigó.

"Tenim un formigó molt resistent i, a més, una barra de reforç", va manifestar Trump, que es va referir també al seu pla de deportacions massives com a eix de la seua política migratòria.

Continua llegint-ho en el web

L'Oficina del Representant Comercial dels EUA (USTR), liderada per Greer, exercirà un paper crucial al costat del Departament de Comerç en la imposició dels gravàmens que Trump ha promés. El president va assegurar que tots els béns mexicans i canadencs comportarien un aranzel del 25% en represàlia pel flux de droga i immigració il·legal, i en va contemplar un altre del 10% sobre els productes xinesos fins que el país frene l'arribada de fentanil, que causa més de 150 morts per sobredosi cada dia als EUA. "Tant Mèxic com el Canadà tenen el dret i el poder absoluts per a resoldre fàcilment este problema que porta latent tant de temps. Exigim que utilitzen este poder, i fins que ho facen és hora que paguen un preu molt alt", va dir dilluns.

Les amenaces de Trump podrien ser una estratègia de negociació. No obstant això, si s'implementen, els aranzels podrien afectar les cadenes de subministrament globals i, per consegüent, el comerç internacional.

Continua llegint-ho en el web

La reunió entre Musk i l'ambaixador iranià, Amir Saeid Iravani, es va allargar més d'una hora en un lloc secret, segons dos funcionaris iranians citats pel diari en l'article. La trobada es va produir per a avaluar com destensar les relacions entre els països.

Els iranians, que van mantindre l'anonimat, van descriure la cita com a "positiva" i amb "bones notícies", i un d'ells va assegurar que Musk va sol·licitar la trobada i que el diplomàtic va triar el lloc.

Continua llegint-ho en el web

L'home més ric del món compartirà amb l'empresari i exaspirant a la nominació republicana Vivek Ramaswamy la direcció d'este nou departament, les sigles del qual al·ludeixen a la criptomoneda basada en el mem del mateix nom i a la qual tantes vegades s'ha referit Musk. El nou departament, segons ha dit Trump, impulsarà "reformes estructurals a gran escala" que podrien suposar fortes repercussions en l'administració federal. "Junts, estos dos meravellosos estatunidencs aplanaran el camí perquè la meua administració desmantelle la burocràcia governamental, reduïsca l'excés de regulacions, talle les despeses innecessàries i reestructure les agències federals", ha ressaltat l'expresident (2017-2021).

Tant Musk, que va donar més de 118 milions de dòlars a la campanya de Trump, com Ramaswamy han advocat per aplicar retallades de despeses en l'administració federal, la qual cosa podria implicar la reducció de personal.

Continua llegint-ho en el web

Per ara, l'únic nomenament confirmat amb seguretat és del de Susan Wiles, que ha sigut directora de campanya de Trump, per a ser la cap de gabinet a la Casa Blanca. És un dels càrrecs més importants de l'administració estatunidenca i s'encarrega de coordinar els membres del departament presidencial. Amb 67 anys, Wiles es convertirà en la primera dona cap de gabinet al país. Estratega electoral, se li atribueixen alguns dels grans èxits recents del Partit Republicà; per exemple, la victòria del magnat i empresari en els comicis presidencials del 2016 o l'auge de Ron DeSantis a Florida.

"Susie és dura, intel·ligent, innovadora i és universalment admirada i respectada", ha dit Trump en un comunicat per a anunciar el nomenament de la directora de campanya. El ja 47é president dels Estats Units trau així pit així de la gestió d'una consultora política que, segons coincideixen diversos analistes, ha aconseguit redreçar la imatge de Trump fins i tot després de la derrota del 2020, l'assalt al Capitoli el 2021 i els diversos revessos judicials. Els seguidors republicans esperen que inculque el sentit d'orde i disciplina que sovint va faltar durant el primer mandat de Trump, durant el qual desfilaren diversos caps de personal per la Casa Blanca.

Continua llegint-ho en el web

El magnat i empresari, que ja va encapçalar el país entre el 2017 i el 2021, té assegurats ja 277 compromissaris del Col·legi Electoral, set més dels que li calien per a proclamar-se vencedor. Les victòries clares, sobretot en els estats clau de la contesa d'enguany, l'han espentat fins al cobejat Despatx Oval. Primer s'ha confirmat el triomf a Carolina del Nord i a Geòrgia i, poc després, s'imposava a Pensilvània i s'emportava els dènou delegats que es repartien. En la resta de territoris frontissa —Michigan, Wisconsin, Arizona i Nevada— també ha liderat folgadament el recompte, de manera que ha matat les opcions demòcrates, pràcticament des del primer moment.

A les eleccions estatunidenques, guanya el candidat que arriba a 270 compromissaris sobre un total de 538. Des de les primeres hores, el recompte dibuixava de manera cada vegada més clara un avantatge republicà en molts dels estats en disputa. Passat el migdia (hora nostra), les projeccions dels principals mitjans de comunicació del país ja han donat per feta la victòria, mentre que a Harris, actual vicepresidenta, l'han deixada amb 224 delegats. La CNN i Fox han sigut els primers a confirmar Trump com a guanyador, poc abans que ell mateix reivindicara el triomf. Diversos líders de la comunitat internacional l'han felicitat ja.

Continua llegint-ho en el web

Com és possible això? Doncs perquè és una democràcia indirecta. Els nord-americans no elegeixen el president sinó els 538 delegats que, finalment, tenen l'última paraula.

Cada estat té assignat un nombre de representants i la majoria quasi sempre vota el mateix. Sempre voten els demòcrates o sempre voten els republicans. Però hi ha alguns estats que canvien el sentit del vot en cada elecció.

Continua llegint-ho en el web

Per a començar, la renúncia de Biden, el primer president que no opta a la reelecció des de Lyndon Johnson, l'any 68, després del desastre en el debat electoral.

Kamala Harris es converteix en la primera candidata afroamericana d’un gran partit i pot arribar a ser la primera dona presidenta del país en dos segles i mig de democràcia.

Continua llegint-ho en el web

Els dos aspirants necessiten el vot de 270 dels 538 compromissaris del col·legi electoral per a proclamar-se guanyadors, però la disputa es juga de veritat en set estats clau, que és on Trump i Harris han concentrat els esforços.

Siga quin siga el resultat de les eleccions a la presidència dels Estats Units, farà història i obtindrà una gran repercussió a escala mundial. De moment, ningú s'atreveix a vaticinar qui ocuparà el Despatx Oval de la Casa Blanca, perquè les enquestes són molt ajustades. 

Continua llegint-ho en el web

En l'acte, el magnat i empresari ha aparegut envoltat per una trentena d'oradors i ha pronunciat un dels discursos més racistes i intolerants amb les minories que se li havia sentit fins ara. Durant les quasi sis hores que s'ha allargat la cita, s'han succeït un reguer d'insults i comentaris contra la població migrant, especialment hispans. Entre els intervinents no ha faltat ni el lluitador professional Hulk Hogan ni el multimilionari Elon Musk, un dels seus principals valedors.

Trump no se n'ha eixit del guió i ha repetit les idees que desgrana de manera caòtica en tots els actes de campanya, començant per la premissa que els Estats Units és un país "ocupat" per migrants irregulars. "Això prompte s'acabarà", ha assegurat, per a qualificar després el 5 de novembre, dia dels comicis, com el dia de l'alliberament. També ha posat el focus en la inseguretat ciutadana, de la qual ha culpat principalment la banda veneçolana del Tren de Aragua i la centreamericana MS-13.

Continua llegint-ho en el web

L'encara número dos de Joe Biden ha triat la ciutat de Kalamazoo, on ha compartit tribuna amb l'ex primera dama Michelle Obama. Les dos han unit forces per a advertir els votants que "hi ha molt en joc" en els comicis que decidiran el pròxim inquilí de la Casa Blanca, especialment per a la salut i els drets reproductius de la dona. Han apel·lat sobretot este col·lectiu amb l'argument que estes garanties legals es poden veure amenaçades si Trump arriba novament a la Presidència.

Des d'una sala abarrotada, ambdós dones han alçat les veus a l'uníson per a carregar contra el magnat i expresident republicà (2017-2021) i han presentat estes eleccions com més importants encara que les del 2016 o el 2020."En els últims huit anys, Donald Trump s'ha tornat més confós, més inestable i més enutjat, i és clar que cada vegada està més fora de si", ha acusat Harris. L'ex primera dama, per la seua banda, ha assegurat que és incomprensible que els resultats estiguen tan ajustats quan es tracta d'elegir entre un delinqüent condemnat i una dona sensata. "Els demane des del més profund del meu ser que s'agafen la vida seriosament", ha manifestat, per a recordar també que Harris serà "l'única candidata" que "protegirà" les vides de les dones i que "lluitarà per a restaurar les llibertats reproductives i defensar la salut".

Continua llegint-ho en el web

La icònica cantant ha triat Houston, la seua ciutat natal, per a fer un pas avant i demanar la població estatunidenca que vote per la demòcrata per a canviar el destí del país. Des de Texas, un estat clarament republicà, s'ha deixat fotografiar abraçada a Harris, a qui ha descrit com una figura que consolidarà la promesa de "llibertat" inscrita en la idea de nació als Estats Units. No ha faltat el popular tema "Freedom" entre la banda sonora de la trobada, que la intèrpret va autoritzar a finals de juliol perquè s'usara en la campanya de la vicepresidenta i, des d'aleshores, s'ha convertit en una mena d'himne de la candidatura demòcrata.

"Les generacions dels nostres avantpassats estan murmurant una profecia (...) és hora que els Estats Units canten una nova cançó, una cançó d'unitat, dignitat i oportunitat", ha proclamat Beyoncé en una intervenció molt poètica en què ha deixat clar que ella no ha acudit al míting "com a política, sinó com a mare". L'estadi, amb capacitat per a més de 20.000 persones, estava replet i s'ha bolcat amb l'estrela, que ha tractat de connectar la candidatura de Harris amb la lluita pels drets de les dones als Estats Units: "Imaginen tots els sacrificis que s'han hagut de fer perquè puguem presenciar la força d'una dona".

Continua llegint-ho en el web

La candidata demòcrata, Kamala Harris, ha convertit en bandera el dret de les dones a decidir si volen interrompre l'embaràs. Una estratègia electoral que podria funcionar: el 60% dels nord-americans creu que l'avortament hauria de ser legal en tots o en la majoria dels casos. El quid de la qüestió està en si totes eixes persones votaran Harris, garant d'eixe dret o un Donald Trump que ha optat per tirar la pedra i amagar la mà.  

El candidat republicà ha rebaixat el to en la seua oposició. Es limita a recordar que va ser ell qui va nomenar els jutges que van aconseguir que el dret a l'avortament deixara de ser federal, i advoca per una regulació dels mateixos estats.

Continua llegint-ho en el web

Qui no ha mantingut la discreció és l'empresari més ric del món, el sud-africà que viu als EUA, Elon Musk, que ha invertit més de 75 milions de dòlars per a intentar que Trump torne a la Casa Blanca. El propietari de la xarxa social X i principal accionista de Tesla ha participat en diversos mítings a favor de Trump. En un d'ells, va anunciar que sortejaria un milió de dòlars cada dia entre els votants registrats en el comité d'acció política que dona suport a la campanya de Trump. Per la seua part, el raper Eminem va demanar el vot per a Harris en un míting de l'expresident Obama a Detroit (Michigan), la ciutat del cantant.

Respecte de la donació de Bill Gates, l'empresari només ha deixat palés el suport als "candidats que demostren un clar compromís amb la millora de l'atenció mèdica, la reducció de la pobresa i la lluita contra el canvi climàtic" en una nota a TNYT, en què ha subratllat la importància "sense precedents" d'estos comicis "per als estatunidencs i les persones més vulnerables de tot el món". L'organització filantròpica de Gates, la Fundació Bill i Melinda Gates, s'ha mostrat molt preocupada per les possibles retallades als programes de planificació familiar i salut si l'expresident republicà Donald Trump és elegit, d'acord amb dos persones que van parlar amb el NYT.

Continua llegint-ho en el web

Miller, de 49 anys, va ser detingut dissabte a la rodalia d'un míting de Trump, a Coachella, amb una arma de foc carregada i un carregador d'alta capacitat. Al sospitós el van posar en llibertat el mateix dia sota una fiança de 5.000 dòlars i ha de presentar-se davant d'un jutge.

L'endemà de la detenció, en una conferència de premsa, el xèrif del comtat de Riverside, Chad Bianco, va dir que els seus agents probablement havien frustrat un intent d'assassinat, encara que va reconéixer que "no hi ha manera de saber de veres què tenia al cap el sospitós".

Continua llegint-ho en el web

Per a Frederic Mertens de Wilmars, professor expert en relacions internacionals, si ens atenim a les polítiques exteriors i econòmiques del gegant americà, especialment pel que fa al sector de l’automoció o a l’aprovació d’aranzels “la distància pot ser curta entre Washington i València, o Alacant o Castelló”. 

Per a Mertens, el fet que Harris esdevinga la primera presidenta dels Estats Units “ens convé a valencians, belgues i a la resta del món”. Però la candidata demòcrata encara “és un misteri”, afirma el professor en relació amb les incògnites obertes sobre algunes de les polítiques clau per a la comunitat internacional. Enfront d'estos enigmes es presenta un Trump del qual s’espera un lideratge continuista amb la passada etapa al capdavant de la presidència dels EUA. 

Continua llegint-ho en el web

Ho ha fet durant la primera visita de la campanya electoral a la frontera amb Mèxic, a Arizona, un dels estats decisius en la carrera presidencial que tradicionalment ha sigut un bastió republicà. “Com a presidenta, faré més per a protegir la nostra frontera, per a reduir les entrades il·legals” ha promés l’aspirant demòcrata, qui ha afegit que prendrà més mesures “per a mantindre la frontera tancada entre els ports d’entrada”. 

En concret, Harris ha indicat que assegurarà la permanència de l'orde executiva establida pel govern de Joe Biden el juny passat, que, assegura, ha aconseguit reduir el nombre de detencions en la frontera sud-oest a xifres mitjanes del 2019, quan el seu oponent estava en el poder.

Continua llegint-ho en el web

Segons una recent enquesta de l'Institut Electoral Jueu, el 72% dels jueus estatunidencs fan costat a Harris, mentre que només el 25% dona suport a Trump. L'aspirant republicà, que va reivindicar les polítiques a favor d'Israel que va dur a terme quan va ser a la Casa Blanca (2017-2021), va lamentar que encara no té prou suport dels jueus en les enquestes i va dir que és "inacceptable".

"Si no guanye estes eleccions, al meu entendre el poble jueu tindrà molt a veure amb una derrota", va sentenciar. Trump va advertir, a més, que les eleccions dels EUA "són les més importants de la història d'Israel" i va afegir que "Israel ha de derrotar Kamala Harris".

Continua llegint-ho en el web

El mateix expresident ha dit, en un comunicat posterior, que es troba bé. "Hi ha hagut trets prop de mi, però abans que els rumors comencen a eixir-se'n de control, vull que escoltes açò primer: ESTIC SA ESTALVI!", apunta en el comunicat de premsa. Ha afegit també que res el detindrà: "Mai em rendiré".

Minuts més tard, s'ha sabut que han detingut una persona prop del camp de golf on jugava Trump. El detingut portava una arma llarga, un rifle AK-47. Segons informa la CNN, el Servei Secret ha disparat contra el sospitós. Les autoritats creuen que l'individu tenia la intenció d'atacar l'expresident.

Continua llegint-ho en el web

La trobada, organitzada per la cadena de televisió ABC News a Filadèlfia, podria ser l'únic cara a cara entre tots dos candidats a menys de dos mesos de les eleccions del 5 de novembre, que decidiran si els demòcrates aconsegueixen allargar el seu projecte polític o si el país s'enfrontarà a un segon mandat de Trump.

El magnat novaiorqués va explotar en diatribes plagades de falsedats sobre migració, les eleccions del 2020 o l'avortament, mentre que Harris va mantindre la calma, va respondre amb expressius gestos facials a les paraules del seu contrincant i va aconseguir evadir preguntes sobre els seus punts febles enfront dels votants. L'actitud defensiva de l'expresident va causar fins i tot "frustració" en alguns dels seus aliats més pròxims, segons filtracions a mitjans estatunidencs, ja que els seus assessors l'havien preparat per a no caure en els "paranys" de Harris per a traure'l de polleguera.

Continua llegint-ho en el web

Trump serà qui tancarà el debat, ja que li ha correspost per sorteig. Pel que fa a Harris, estarà a la dreta de l'escenari, els dos dempeus darrere d'un faristol. Unes normes molt rigoroses, que segons diu el sociòleg i consultor polític Joan Gonçales, poden perjudicar la candidata demòcrata. 

Tots dos candidats a la presidència dels EUA arriben amb avantatges, però també desavantatges, al cara a cara. En el cas del candidat republicà, de 78 anys, l'edat podria ser un factor en contra. Com a contrapartida, té molta experiència en este tipus de cites, amb set debats a l'esquena en la carrera a la Casa Blanca. Finalment, té el gran desavantatge dels juís als quals s'ha enfrontat i pels quals ha sigut condemnat.

Continua llegint-ho en el web

"Crearé una comissió d'eficiència governamental encarregada de dur a terme una auditoria financera i d'acompliment completa de tot el govern federal i que faça recomanacions per a les reformes dràstiques que cal fer. No podem seguir com estem ara", ha dit el candidat republicà per a les eleccions presidencials que el país celebra en novembre des del Club Econòmic de Nova York.

Segons ha explicat Trump, l'objectiu de la comissió serà identificar maneres d'eliminar la despesa pública innecessària: "Desenvoluparà un pla d'acció per a eliminar totalment el frau i els pagaments indeguts en un termini de sis mesos. Això estalviarà bilions de dòlars".

Continua llegint-ho en el web

Amb el sí a la candidatura Harris, de 59 anys, es converteix en la primera dona d'orígens afroamericans i indis a optar per la presidència de la primera potència mundial. "En nom de totes les històries que només poden escriure's en esta gran nació, accepte el nomenament per a ser presidenta dels Estats Units" ha proclamat des de l'escenari del United Center, l'estadi seu dels Chicago Bulls que acull el conclave demòcrata i que estava de gom a gom. La intervenció de qui fins ara ha sigut la número dos de Joe Biden posa el colofó a dos mesos turbulents per als demòcrates, que començaren amb la nefasta actuació d'un president revellit en el debat del 27 de juny contra Trump i, en conseqüència, alçaren molts dubtes en el partit sobre les aptituds del seu candidat. Unes setmanes durant les quals Harris ha fet un tomb a la campanya electoral, en capgirar unes enquestes que inicialment no els eren gens falagueres.

En una clausura eufòrica de la convenció demòcrata, l'aspirant a la Casa Blanca s'ha presentat davant dels estatunidencs i els delegats del seu partit en horari de màxima audiència i amb les càmeres de les televisions de tot el país pendents d'un discurs en el qual s'ha mostrat com una líder "realista, pràctica i amb sentit comú". Harris, que ha llançat una crida a la unitat i ha promés ser una presidenta per a tots, ha fet que el públic es posara dret al pavelló al crit de "No farem marxa arrere". És el lema de campanya que s'ha popularitzat a gran velocitat i amb què fa referència a la possible tornada de Donald Trump al Despatx Oval després del primer mandat que va tindre entre 2017 i 2021, si reedita la victòria electoral d'aleshores.

Continua llegint-ho en el web

A Obama, fill adoptiu de la ciutat de Chicago, l'han rebut amb una ovació fragorosa. "Sí que es pot!" —el mític Yes, we can!—, clamava el públic quan entrava a l'escenari, replicant el lema i l'energia que va catapultar-lo a la presidència dels Estats Units el 2008. L'exmandatari els ha correspost afirmant que se sentia "esperançat" amb estos comicis, en al·lusió als lemes d'"esperança" i "canvi" que impregnaren la seua pròpia campanya. Amb la bona oratòria que el caracteritza, Barack Obama ha demanat al país obrir un "nou capítol" per a portar Kamala Harris a la Casa Blanca i deixar arrere la "foscor" de l'era de Donald Trump.

L'exmandatari demòcrata ha dedicat part del discurs a atacar el magnat republicà amb duresa, a qui ha descrit com un multimilionari egoista i fanfarró, que només veu el "poder com un mitjà per a aconseguir els seus fins" i que recorre a "malnoms infantils" i "teories conspiratives boges" per a combatre la "por" més gran que té, que és —ha recalcat el demòcrata— perdre contra Harris en les eleccions de novembre. En un to més enèrgic que en altres ocasions, Obama ha recorregut fins i tot a l'atac personal i, amb to burleta, s'ha referit a l'"estranya obsessió amb la grandària de les multituds" que té Trump, frase amb què ha provocat les rialles del públic i un esclat d'aplaudiments.

Continua llegint-ho en el web

L'expectació per la intervenció de Biden en el fòrum era màxima. Els milers i milers de simpatitzants congregats a l'estadi l'han rebut amb una aclaparadora ovació que s'ha estés quasi cinc minuts, fins que ha començat a parlar. "Estime el meu treball, però estime més el meu país", ha clamat el demòcrata durant l'emotiu discurs amb què posa la cirereta a una carrera política de mig segle. Una trajectòria marcada en l'última etapa per les pressions dins del seu propi partit perquè posara fi a les aspiracions de reelecció després dels dubtes que sorgiren sobre la capacitat que tenia per a véncer Trump.

Però, més enllà de la contesa electoral, el primer dia del fòrum demòcrata s'ha convertit en un homenatge a la tasca i el llegat de Biden per al poble estatunidenc. Més d'una vegada el mandatari ha hagut d'eixugar-se les llàgrimes a la tarima des d'on podia contemplar desenes de pancartes blaves decorades amb cors rojos que resaven "Et volem Joe". La seua filla Ashley, encarregada de presentar-lo abans que intervinguera, l'ha descrit com "un dels líders més transcendentals de la història".

Continua llegint-ho en el web

Més de 50.000 persones es congregaran a la capital d'Illinois per a la designació oficial de la vicepresidenta Harris este dijous com la candidata oficial del Partit Demòcrata, el gran actiu per a intentar imposar-se a Trump en les urnes el 5 de novembre i revalidar així la presidència del país. És la primera convenció totalment presencial des de la pandèmia de la covid-19 i reunirà compromissaris, voluntaris, simpatitzants i periodistes de tot el món. Paral·lelament, hi ha previsió de protestes amb milers de manifestants contra la postura del govern nord-americà en la guerra a Gaza.

Este diumenge, vespra de la convenció, Kamala Harris aprofitava les últimes hores de campanya amb una gira amb autobús per Pensilvània, un dels estats clau en les eleccions presidencials. Al costat del seu company de fórmula, el governador Tim Walz, s'ha endinsat en un viatge anomenat "Camí a Chicago" que l'ha portada a trobar-se, entre d'altres, amb dotzenes de partidaris residents a la xicoteta població de Rochester. Allà ha defensat les polítiques de la campanya de suport als drets LGBTQ+, la fi de la pobresa infantil i la "lluita per la classe mitjana", segons ha arreplegat el diari local Tribune Review. En l'última intervenció abans de parar en el conclave demòcrata, la candidata ha criticat, sense nomenar directament Trump, l'estratègia basada en les desqualificacions personals del rival. "Qualsevol que es dedique a agredir altres persones és un covard", ha sentenciat.

Continua llegint-ho en el web

La trobada, que havia generat gran expectació, ha començat amb uns 45 minuts de retard per problemes tècnics que Musk ha atribuït a un ciberatac. Un fet que veus expertes independents veuen poc probable ja que, segons recorden, X pateix incidències des que el nou amo va acomiadar tres quartes parts de la plantilla. Finalment, la conversa amb l'aspirant republicà a la Casa Blanca ha reunit uns 1,3 milions d'espectadors.

Musk havia promés que l'entrevista no tindria ni guió ni límits, però ha acabat adreçant temes que li resulten còmodes a l'expresident, com la "immigració il·legal" que, segons ell, "va salvar-li" la vida el passat 13 de juliol, quan va ser víctima d'un intent d'assassinat. L'atac, cal recordar, va tindre lloc durant un míting a Butler (Pensilvània), quan un jove de vint anys va disparar Trump des d'una teulada abans que els agents de seguretat aconseguiren abatre'l. Els trets, que fregaren l'orella del republicà, mataren una persona del públic i en feriren dos més. En el moment clau, el polític havia girat la cara per a mostrar al públic un gràfic que arreplegava xifres sobre com havia descendit la immigració irregular durant el seu mandat. "Dormiré sempre amb ell", ha bromejat en l'intercanvi amb l'amo de Tesla.

Continua llegint-ho en el web

Hores després que Harris va nomenar Walz el seu segon en la candidatura, tots dos s'han embarcat en una gira que els portarà pels estats més disputats del país, parades clau en el camí per a revalidar el govern dels Estats Units. "Tenim molta faena per fer. Necessitem anivellar el terreny. Som els desfavorits, però tenim impuls", proclamava la candidata demòcrata, escudada pel seu company de viatge.

Harris, primera dona negra que aspira a la presidència dels Estats Units, ha construït una candidatura en un temps rècord des que fa dos setmanes Joe Biden, l'actual president, va renunciar a presentar-se. Sap, per això, que no té temps a perdre en els menys de cent dies que falten per als comicis, fixats per al 5 de novembre. Les xifres rècord de recaptació —vint milions de dòlars sols en les últimes hores, segons fonts de campanya— i les enquestes recents en les quals ha aconseguit retallar distàncies amb Trump obrin una escletxa d'optimisme per a un partit que fa quinze dies donava per perduda la batalla electoral.

Continua llegint-ho en el web

Tim Walz, de 60 anys, és el governador de Minnesota des del 2019, càrrec per al qual va ser reelegit el 2022. En eixe estat va ser professor de Geografia i entrenador de futbol en un institut, on va aconseguir que el seu equip guanyara el campionat estatal del 1999. El salt a la política el va fer el 2006, quan va ser congressista per Minnesota a la Cambra de Representants dels Estats Units, càrrec per al qual el van reelegir diverses vegades fins al 2019.

Se'l considera el més progressista dels tres aspirants finalistes a la vicepresidència. Els altres dos candidats eren el governador de Pensilvània, Josh Shapiro; i el senador d'Arizona Mark Kelly.

Continua llegint-ho en el web

Tot i que el termini de votació dels compromissaris està obert fins dilluns, Harris va superar el llindar dels 1.976 delegats necessaris per a garantir la seua nominació. 

Minuts després que el president del Comité Nacional Demòcrata (DNC), Jaime Harrison, confirmara la majoria de suports per a la candidata, Kamala Harris va comparéixer per a agrair la confiança que el partit ha posat en ella i assegurar que se sent "honrada" per haver sigut elegida per a substituir el president, el demòcrata Joe Biden. 

Continua llegint-ho en el web

"Els cristians han de votar. No vull renyar-los, però els cristians no voten tant com deurien. No són grans votants. Les persones que posseeixen armes i rifles no són grans votants. Han de votar. Si no voten, no guanyarem les eleccions. Si voten, guanyarem de manera aclaparadora", va dir l'exmandatari estatunidenc en la Believers Summit (la cimera dels creients), un esdeveniment centrat en la fe que s'està celebrant a West Palm Beach.

El candidat republicà a la Casa Blanca ha reiterat en diverses ocasions "l'enorme" poder que tenen els cristians i ha demanat a este grup religiós que donen una "oportunitat" al seu partit.

Continua llegint-ho en el web

En un vídeo electoral de menys d'un minut, el matrimoni Obama ha difós una conversa telefònica de la parella amb Harris. "Cridem per a dir que Michelle i jo no podríem estar més orgullosos de donar-li suport i fer tot el possible perquè supere esta elecció i arribe al Despatx Oval", se sent dir a l'expresident dels EUA en l'espot, difós en els seus comptes personals a la xarxa social X.

En menys d'una setmana des de la retirada del president Joe Biden, Harris ha rebut el suport de grans pesos pesants del Partit Demòcrata, com l'expresidenta de la Cambra de Representants, Nancy Pelosi, i tots els governadors demòcrates del país, alguns dels quals sonaven com a possibles candidats. Tanmateix, tots els ulls estaven posats en Obama, que, fins ara, només havia tingut paraules de suport per al treball de Biden i la seua decisió de retirar-se de la carrera presidencial.

Continua llegint-ho en el web

Tots els sondejos elaborats entre dilluns i dimarts coincideixen en la remuntada dels demòcrates, quan a penes fa una setmana donaven al magnat republicà un avantatge fulgurant. Ara, alguns, com el de YouGov, apunten a un empat tècnic entre els dos candidats, mentre que el de Reuters/Ipsos situa Harris fins i tot dos punts per davant de Trump en intenció de vot, 44% i 42%, respectivament.

En este escenari tan incert, l'estratègia del Partit Demòcrata és enfrontar la trajectòria legal de Harris amb els problemes jurídics que esguiten actualment Trump. Presentar la contesa electoral com una batalla entre "la fiscal i el criminal convicte".

Continua llegint-ho en el web

"Califòrnia acaba de votar unànimement per a nominar Kamala Harris per a presidenta. Els nostres delegats han posat la vicepresidenta per damunt del número requerit que necessita per a ser nominada a la convenció!", ha escrit Garcia en X. Per a guanyar la designació en la primera volta de la votació, un candidat necessita el suport d'almenys 1.976 delegats del total dels quasi 4.000 que participen en el fòrum. Una quantitat que ha obtingut este dilluns a la nit, poc més de 32 hores després que el seu cap anunciara que abandonava la campanya. L'adeu de Biden té origen en les pressions creixents sobre la seua idoneïtat com a candidat després dels dubtes que ha generat l’actuació en el debat televisat contra Trump el 27 de juny a Atlanta, on va perdre el fil diverses vegades i se'l va veure titubejant.

Harris, que va començar a arreplegar els suports a tota velocitat després que Biden tancara públicament fileres amb ella, ja ha començat a fer campanya per a la Presidència dels Estats Units. "Estic orgullosa d'haver obtingut l'ampli suport necessari per a convertir-me en la nominada del nostre partit i, com a filla de Califòrnia, estic orgullosa que la delegació del meu estat natal haja ajudat", ha proclamat poc després de saber-se que havia amarrat els delegats. Una notícia que ha arribat també al final d'una jornada en què la fiscal i política ha batut rècords de recaptació per a la campanya amb més de huitanta milions de dòlars en donacions.

Continua llegint-ho en el web

"El llegat d'assoliments de Joe Biden durant els últims tres anys no té parangó en la història moderna. En un mandat ja ha superat el llegat de la majoria dels presidents que han servit dos mandats en el càrrec", ha dit Harris en el primer acte com a aspirant després de la fi de la campanya electoral de Biden, que li va donar suport per a enfrontar-se a l'expresident Donald Trump al novembre.

Al jardí sud de la Casa Blanca i amb desenes de periodistes —càmeres de televisió i fotògrafs amb el focus en ella—, Harris ha elogiat, a més, l'"honestedat" i "integritat" de Biden, així com el seu "profund amor" pels EUA que, segons ella, l'han guiat a l'hora de prendre la decisió de posar fi a la campanya.

Continua llegint-ho en el web

Molts ulls estan posats en la seua número dos, la vicepresidenta Kamala Harris, com la successora natural de Biden per a batre's contra Trump en les urnes. De fet, l'encara mandatari ja li ha oferit suport explícit i ella mateixa confirmava que tenia la intenció de "guanyar" la nominació demòcrata per a les eleccions del 5 de novembre minuts després que es coneguera la renúncia del seu cap a través d'una carta dirigida a la nació.

Tot i que inicialment només unes poques veus han tancat obertament files amb Harris, a mesura que han passat les hores d'esta històrica decisió, la cadena de suports s'ha anat fent gran. Començant per Biden mateix, que en la missiva de la renúncia no demanava el vot per a la seua segona, però poc després va publicar un missatge en la xarxa social X: "Hui vull oferir tot el meu suport perquè Kamala siga la candidata del nostre partit enguany. Demòcrates: és hora d'unir-se i véncer Trump. Fem-ho", ha apuntat el president, que té previst dirigir-se a la ciutadania els pròxims dies.

Continua llegint-ho en el web

Trump, en qui destacava l’embenatge lleuger i discret en l'orella ferida, ha eixit a l'escenari en un estadi ple de seguidors entre crits d'"EUA" i "Lluita!". Després ha agraït el suport de l'audiència i ha començat a llançar dards al seu oponent a les eleccions.

El candidat republicà ha assenyalat que la campanya de Biden és una "amenaça per a la democràcia" i ha sentenciat: “La setmana passada, em vaig emportar un tir per la democràcia". Més tard, s’ha desvinculat del Projecte 2025 —proposta ultraconservadora que contempla, entre altres, limitar l'accés a l'avortament, prohibir la píndola anticonceptiva o reforçar les fronteres— que ha qualificat de “dreta radical i extremista”.

Continua llegint-ho en el web