<![CDATA[À Punt - Amnistia]]> 10 <![CDATA[À Punt - Amnistia]]> <![CDATA[El TJUE anul·la la retirada d’immunitat a Puigdemont, Comín i Ponsatí]]> El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha anul·lat este dijous la decisió del Parlament Europeu de retirar la immunitat a l’expresident de la Generalitat i líder de Junts, Carles Puigdemont, així com als exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí. La resolució dona la raó als dirigents independentistes i deroga l’acord adoptat per l’Eurocambra el 2021, que havia obert la porta a reactivar les euroordes contra ells.

Els jutges europeus conclouen que, durant la tramitació del suplicatori, no es va respectar l’exigència d’imparcialitat, ja que el ponent designat pertanyia al mateix grup polític que Vox, partit que exercia l’acusació particular en la causa del procés davant del Tribunal Suprem. Este element, segons la sentència, vulnera les garanties que han de regir este tipus de procediments parlamentaris.

La decisió del TJUE contradiu el criteri que havia mantingut el Tribunal General de la UE el 2023, quan va avalar l’actuació del Parlament Europeu. També s’allunya de l’opinió de l’advocat general del tribunal, que havia recomanat arxivar el cas per a Puigdemont i Ponsatí —perquè ja no són eurodiputats— i desestimar el recurs de Comín.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Constitucional manté la inhabilitació a Junqueras fins que resolga el seu recurs sobre l'amnistia]]> El Tribunal Constitucional (TC) ha rebutjat este dimarts la petició de l'exvicepresident català Oriol Junqueras i dels exconsellers Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa de suspendre'ls de manera cautelar les penes d'inhabilitació. Ajorna la decisió fins que resolga els recursos d'empara que van presentar contra la decisió del Tribunal Suprem de no amnistiar-los la malversació del procés. El ple ho ha acordat este dimarts després de reprendre el debat que va aparcar a primers de desembre a fi d'arribar a un acord per unanimitat.

El Constitucional entén que la continuïtat de la inhabilitació no suposa un "perjuí irreparable". Segons explica, per a prendre la decisió ha tingut en compte la "llarga duració de la inhabilitació absoluta imposada" (fins a 2030 per als exconsellers i 2031 a Junqueras); "el temps pendent de compliment" (superior a cinc anys); "el termini previsible" en què resoldran les peticions que anticipa "manifestament inferior"; i "la impossibilitat d'adoptar en esta fase del procediment constitucional, conforme a reiterada doctrina constitucional, un juí anticipatori del fonament de la pretensió deduïda".

Els quatre dirigents van ser condemnats per malversació i sedició a penes de fins a 13 anys de presó i inhabilitació. El govern de Pedro Sánchez els va indultar les penes de presó en 2021, però va mantindre les d'inhabilitació, perquè el Suprem va rebutjar perdonar-les en considerar que la malversació recau en les excepcions que contempla la llei d'amnistia per a no aplicar-la.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'advocat general de la UE avala la major part de l'amnistia, però qüestiona els terminis]]> L'advocat general de la Unió Europea, Dean Spielmann, ha defés este dijous que la llei d'amnistia és aplicable tant als delictes de malversació com als de terrorisme dels quals han sigut acusats els membres dels CDR, si bé qüestiona que es done als jutges un termini de dos mesos per a aplicar-la.

L'advocat general, en les conclusions que ha publicat hui, ha argumentat que les despeses del procés independentista de Catalunya del 2017 no van afectar els interessos financers de la UE. Així mateix, sosté que l'amnistia dels delictes de terrorisme investigats en l'Audiència Nacional tampoc contravé la directiva relativa a la lluita contra els delictes de terrorisme. L'advocat general afirma que la llei "sembla haver-se aprovat en un context real de reconciliació política i social i no constituïx una autoamnistia" i tampoc "inclou violacions greus de drets humans".

Sí que advertix del risc que la llei done als tribunals un termini de dos mesos per a aplicar l'amnistia —encara que matisa que el govern espanyol ha apuntat que es tracta d'un termini "estrictament indicatiu"— i considera que no és conforme amb el dret europeu obligar els òrgans jurisdiccionals nacionals a dictar una resolució absolutòria i a alçar les mesures cautelars en el termini màxim de dos mesos, encara que hagen consultat al TJUE i este encara no haja resolt.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Comissió Europea no creu que l'amnistia responga a un objectiu d'"interés general”]]> La Comissió Europea ha manifestat este dimarts davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que "no sembla que la llei d'amnistia responga a un objectiu d'interés general, atés que és part d'un acord polític per a aconseguir la investidura del govern d'Espanya".

L'advocat de l'executiu comunitari, Carlos Urraca, va afegir que "les autoritats espanyoles no van atendre la recomanació de la Comissió de Venècia que es prenguera el temps necessari per a realitzar un diàleg significatiu amb la finalitat d'aconseguir l'objectiu invocat de reconciliació".

La Comissió es va expressar així durant la vista que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea celebra este dimarts sobre les qüestions prejudicials que li ha plantejat el Tribunal de Comptes sobre si l'amnistia posa en risc els interessos financers de la Unió Europea, en un cas que afecta 35 ex alts càrrecs de la Generalitat de Catalunya, entre ells els expresidents catalans Carles Puigdemont i Artur Mas.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El govern i els socis d'investidura celebren l'aval del TC a la llei d'amnistia, que el PP continua veient "immoral" i "il·legal"]]> El Tribunal Constitucional (TC) ha avalat la legalitat de la llei d'amnistia per als condemnats pel procés independentista de Catalunya, però la decisió —per sis vots a quatre— no ha soterrat la controvèrsia política. El govern espanyol i els socis d'investidura han celebrat un aval que la dreta espanyolista insisteix a qüestionar.

El president del govern, Pedro Sánchez, ha valorat com una "magnífica notícia" l'aval, perquè creu que tanca una crisi a Catalunya que mai degué eixir de la política, segons ha manifestat a l'arribada en la reunió del Consell Europeu de Brussel·les.

"L'amnistia és legal, constitucional, legitima i ha sigut útil ja. No serà completa fins que s'aplique a tots, inclosos els líders del procés independentista", ha apuntat el ministre de Justícia i la Presidència, Félix Bolaños, en referència al delicte de malversació, que el Suprem va deixar fora de la prerrogativa de gràcia i sobre el qual no es pronuncia ara el Constitucional. La seua vigència complica el retorn a Espanya de l'expresident de Catalunya Carles Puigdemont i manté la inhabilitació fins al 2031 de l'exvicepresident i líder d'ERC Oriol Junqueras.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Constitucional avala la llei d'amnistia per sis vots a favor i quatre en contra]]> El ple del Tribunal Constitucional ha avalat este dijous, amb els sis vots a favor de la majoria progressista enfront dels quatre vots en contra de la minoria conservadora, la constitucionalitat de la llei d'amnistia.

Fonts jurídiques han informat EFE que la cort de garanties ha aprovat, després de quatre dies de deliberacions, una sentència que rebutja el recurs d'inconstitucionalitat presentat pel Partit Popular contra la norma i que descarta, al mateix temps, acudir al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).

A l'espera de conéixer la resolució final, el tribunal ha aprovat el text de la vicepresidenta, Inmaculada Montalbán, que avala en línies generals la llei d'amnistia excepte tres aspectes menors i al qual s'han introduït aportacions dels magistrats que no modifiquen en el substancial l'esborrany que es va elevar al ple.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La majoria progressista del Tribunal Constitucional descarta acudir al TJUE per a preguntar per l'amnistia]]> La majoria progressista del Tribunal Constitucional (TC) s'ha mostrat este dilluns en contra que l'òrgan formule la seua pròpia qüestió prejudicial davant del Tribunal de Justícia de la UE (TJUE), en el marc del ple monogràfic que s'ha iniciat hui per a respondre al recurs presentat pel PP contra la llei d'amnistia, que s'espera que siga avalada al final de setmana, segons fonts jurídiques consultades per Europa Press.

El TC ha iniciat la deliberació analitzant les peticions de PP, el Senat i els magistrats conservadors Enrique Arnaldo, César Tolosa i Concepción Espejel, que buscaven que el tribunal plantejara una qüestió prejudicial al TJUE en entendre que l'amnistia no té encaix en el dret comunitari.

En l'anterior ple, es van analitzar estes peticions, però per a descartar que el TC paralitzara el debat sobre l'amnistia a l'espera que el TJUE responguera a les preguntes formulades per altres tribunals espanyols. Llavors, el conclave va emplaçar a resoldre el tema de fons en el si de les deliberacions.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'Audiència de Barcelona amnistia quasi quaranta excàrrecs del govern de Puigdemont pels preparatius de l'1-O]]> L'Audiència Provincial de Barcelona ha amnistiat quasi quaranta ex alts càrrecs del govern de l'expresident de la Generalitat de Catalunya Carles Puigdemont i empresaris que, presumptament, van participar en els preparatius del referèndum il·legal de l'1 d'octubre del 2017 i la internacionalització del procés, com sol·licitava la Fiscalia.

La resolució judicial exclou dos ex càrrecs de l'antic Diplocat —Albert Royo i Rosa Clavell— als quals la Fiscalia considera presumptes autors d'un delicte de prevaricació administrativa per trossejar un contracte de neteja i auditoria.

Entre els investigats als quals s'ha aplicat la llei d'amnistia figuraven l'exdirector general de Comunicació de la Generalitat, Jaume Clotet; l'expresidenta de la Corporació de Mitjans Audiovisuals de Catalunya, Núria Llorach; l'exdirector de TV3, Vicent Sanchis, i l'exdirector de Catalunya Ràdio, Saül Gordillo.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Comissió Europea considera que la llei d’amnistia “sembla una autoamnistia”]]> La Comissió Europea ha traslladat al Tribunal de Justícia de la Unió Europea l’opinió legal sobre la llei d’amnistia que considera que no respon “a un objectiu d'interés general”, sinó més bé “sembla una autoamnistia” per formar part "d’un acord polític per a aconseguir la investidura del Govern d'Espanya" i perquè els beneficiaris han sigut claus per a aprovar-la. 

Brussel·les fa eixe diagnòstic en les seues al·legacions a la qüestió prejudicial plantejada pel Tribunal de Comptes davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre l'aplicació de la llei orgànica d'amnistia, en un document que s’ha filtrat i al qual l'agència EFE ha tingut accés. 

“Si hi ha suport per a considerar que les autoamnisties, en les quals qui ostenta el poder polític pretén blindar-se garantint-se la immunitat jurídica, són contràries al principi de l'estat de dret, sembla que el mateix criteri caldria aplicar quan qui està en el Govern garanteix la impunitat dels seus socis a canvi del suport parlamentari”, exposen els advocats de la Comissió Europea.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Fiscalia i l'Advocacia demanen al Tribunal Suprem que aplique l'amnistia a Puigdemont]]> La Fiscalia ha demanat al Tribunal Suprem que aplique l'amnistia a l'expresident de la Generalitat de Catalunya Carles Puigdemont, manifestant que no es van emprar fons europeus, ni va haver-hi enriquiment personal, com sosté el jutge Pablo Llarena, que va fer una interpretació "sorprenent" i "artificiosa" de la norma.

Ho ha fet en una vista pública, per a revisar els recursos de l'expresident i dels exconsellers Toni Comín i Lluís Puig contra la decisió de Llarena, que va rebutjar perdonar-los el delicte de malversació i va acordar mantindre vigents les ordes nacionals de detenció que pesen contra ells. A esta tesi s'han sumat l'Advocacia de l'Estat i els lletrats dels processaments.

La tinenta fiscal del Suprem, María Ángeles Sánchez Conde, ha demanat estimar els recursos. "La norma és clara", ha dit la fiscala, que ha acusat Llarena i la sala de fer una anàlisi distinta de la malversació del que arreplega la sentència del procés. Al seu entendre, "dir que els actes van ser conduïts a obtindre un benefici patrimonial és, si més no, sorprenent", perquè "ningú va dir que fora encaminat" a això. "No pot defensar-se que els qui van anar a la presó ho van fer per enriquiment personal".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Tribunal Suprem no amnistiarà el delicte de malversació atribuït als líders del 'procés']]> El Tribunal Suprem ha ratificat la decisió de no amnistiar el delicte de malversació als líders independentistes condemnats pel procés, entre ells l'exvicepresident català Oriol Junqueras, perquè la llei va excloure el perdó en els casos en què existisca un benefici personal de caràcter patrimonial. En concret, la sala penal ha rebutjat els recursos de súplica de Junqueras i els exconsellers Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa contra la decisió de l'alt tribunal que va considerar que la malversació estava exclosa de la llei d'amnistia.

També ha desestimat els recursos de la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat, que demanaven perdonar el delicte als condemnats, així com el de Vox que considerava que el delicte de desobediència també estava exclòs de l'amnistia. Amb tot, Junqueras i els exconsellers encara tenen una possibilitat més en el Suprem a través de la interposició d'un incident de nul·litat amb què el cas es traslladaria al Tribunal Constitucional. A més, la magistrada Ana Ferrer ha emés un vot particular discrepant.

"Sol·licitar d'esta Sala que interpretem la llei d'amnistia sense una altra referència que la que proporciona la voluntat del legislador és demanar que abdiquem de la nostra funció com a jutges", perquè "no n'hi ha prou amb la voluntat política per a amnistiar un fet". Així, els magistrats deixen clar que "les lleis no poden interpretar-se com un mandat verbal dirigit pel poder polític als jutges", sinó que ha de ser sotmesa "a una interpretació judicial".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Llarena veu un possible delicte en la no detenció de Puigdemont i envia la causa a Barcelona]]> El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha enviat als jutjats de Barcelona els informes policials relacionats amb l'entrada a Espanya, i posterior fugida, de l'expresident català Carles Puigdemont l'agost sense ser detingut, davant de la possibilitat que es cometeren diversos delictes. El magistrat, que no té competències per a investigar estos fets, considera que no es pot excloure "la participació d'altres responsables no aparents en els delictes" d'omissió del deure de perseguir delictes i encobriment.

Apunta en la seua resolució que els informes policials "no reflecteixen impediments perquè el dispositiu policial poguera abordar la detecció" de Puigdemont fins a l'escenari on va fer un breu discurs abans de la investidura de l'actual president de la Generalitat, Salvador Illa, el 8 d'agost.

Com tampoc veu que hi haguera "impossibilitat d'abordar amb efectivitat el posterior seguiment i captura, fins al punt que es va materialitzar la fugida del territori nacional".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Constitucional analitzarà si les comunitats autònomes poden recórrer contra l'amnistia]]> El Tribunal Constitucional (TC) encarregarà un estudi per a determinar la viabilitat dels recursos presentats per comunitats autònomes, quinze governades pel Partit Popular —com la Comunitat Valenciana— i una pel socialista Emiliano García-Page, contra la llei d'amnistia per a decidir si els territoris tenen legitimació per a impugnar la norma, segons ha avançat El País i han confirmat fonts de l’alt tribunal.

Un grup de lletrats elaborarà un estudi previ per a analitzar la legitimació que es planteja en tots els recursos de les autonomies, aprofitant el primer que es va presentar per a resoldre un problema que afecta la resta de les quinze impugnacions de la mesura de gràcia per als encausats pel procés independentista català.

El primer recurs que es va presentar va ser el d’Aragó i la persona encarregada d'este procediment és la magistrada Laura Díez, per la qual cosa serà la primera que porte en el seu moment al ple la seua proposta d'admissió o no d'estos recursos.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El jutge Llarena confirma que no aplica l'amnistia a Puigdemont]]> L'instructor de la causa del 'procés', el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, ha rebutjat el recurs de l'expresident català Carles Puigdemont contra la decisió que havia pres en juliol de no aplicar la llei d'amnistia al delicte de malversació pel qual està processat en rebel·lia.

Llarena ha dictat este dimarts un acte en el qual, com era previsible, desestima els recursos de reforma de Puigdemont i dels exconsellers Lluís Puig i Antoni Comín, que ara podran acudir a la sala d'apel·lacions de l'alt tribunal per a recórrer la negativa del magistrat. Llarena ha rebutjat igualment els recursos de la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat, que li havien reclamat que aplicara la mesura de gràcia als processats.

En la resolució emesa hui, l'instructor destaca que la llei deixa fora de l'amnistia els delictes de malversació en supòsits en què el subjecte actue amb "el propòsit d'obtindre un benefici personal de caràcter patrimonial", cosa que entén que sí que concorre en el cas. Ressalta que el delicte hauria estat cobert pel paraigua legal si la norma haguera proclamat, sense restriccions, la concessió de la gràcia a tots els delictes de malversació comesos per a promoure el referèndum il·legal de l'1-O, o si haguera limitat l'exclusió a casos d'enriquiment en el significat etimològic, és a dir, d'augment de riquesa.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Consell aprova d'urgència recórrer contra la llei d'amnistia al Constitucional]]> El Consell ha aprovat este dilluns, en un ple extraordinari, la presentació en el Tribunal Constitucional d'un recurs contra la llei d'amnistia. La decisió arriba després que el Partit Popular va recórrer, dijous passat, contra la norma en l’alt tribunal.

En la roda de premsa posterior a este ple monogràfic, el president de la Generalitat, Carlos Mazón, ha incidit en el fet que han presentat el recurs per a complir el seu “compromís” amb els valencians i les valencianes i amb l’objectiu “d’impedir que hi haja espanyols de primera i de segona”. “Els valencians han de saber que compten amb un Consell que, després d’eixe trencament del principi de legalitat que valida la llei d’amnistia, no es pose en perill ni la igualtat de tracte que mereixen ni les oportunitats que han de continuar tenint. Ni un pas arrere, en nom de cada valencià”, ha sentenciat. 

Sobre la llei d’amnistia, Mazón ha valorat que és una “aberració legislativa” que trenca la seguretat jurídica, que “premia la deslleialtat, l’egoisme i la insolidaritat” i que “fa realitat l’ensonyament dels Països Catalans”. “Vull llançar un missatge clar a aquells que donen alé a l’entelèquia supremacista. Perden tota esperança, ja que no farem un pas arrere en la defensa dels signes identitaris valencians”, ha manifestat. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Consell aprovarà este dilluns d'urgència recórrer contra la llei d'amnistia en el Constitucional]]> El ple del Consell es reuneix este dilluns a la vesprada de manera extraordinària per a aprovar la presentació en el Tribunal Constitucional d'un recurs contra la llei d'amnistia. La reunió, encapçalada pel president de la Generalitat, Carlos Mazón, començarà a les 17:00 hores. La decisió arriba després que el PP recorreguera, dijous passat, contra la norma en el Constitucional.

Les comunitats autònomes governades pel Partit Popular han decidit apurar el termini que acaba este dimecres per a la "cascada" de recursos d'inconstitucionalitat contra la llei d'amnistia . Així, tenen previst interposar els respectius recursos entre dilluns, com la Comunitat Valenciana, Madrid, Aragó, Múrcia o Cantàbria, i dimarts la resta.

El govern valencià recorrerà contra la llei d'amnistia per a "preservar la igualtat davant de la justícia de tots els espanyols". Així ho ha avançat este dilluns Carlos Mazón després d'assistir a l'inici del curs escolar 2024-2025 a Sant Vicent del Raspeig. El president de la Generalitat ha confirmat que el ple del Consell que aprovarà presentar el recurs en el Constitucional serà monogràfic i exclusiu sobre esta qüestió.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El PP recorre al Constitucional la llei d'amnistia]]> El PP ha recorregut este dijous la llei d'amnistia al Tribunal Constitucional en considerar que la norma no sols és inconstitucional, sinó també "injusta i immoral", i que només cerca "esborrar delictes que han sigut comesos perquè algú es puga mantindre en el poder".

Amb este argument, la secretària general del PP, Cuca Gamarra, en unes declaracions facilitades als mitjans, ha defensat el recurs d'inconstitucionalitat que han presentat contra la llei i en el qual es "plasmen totes les vulneracions i infraccions constitucionals en què incorre".

No sols és un recurs necessari, segons Gamarra, "sinó que és una obligació moral del PP com a únic partit d'Estat, fidel a la Constitució i a la igualtat, l'únic partit d'estat que queda en l'arc parlamentari". Per a la dirigent popular, la llei és inconstitucional perquè "és arbitrària", ja que l'únic objectiu que té és "aconseguir el poder a canvi de la impunitat absolutament arbitrària per tots aquells que l'han impulsada, i així ho han reconegut els mateixos debats parlamentaris".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Camarero: “Per fi podem defensar els valencians de l’abús de Sánchez”]]> El Consell Jurídic Consultiu (CJC) va avalar per unanimitat este divendres el recurs d’inconstitucionalitat de la Generalitat contra la llei d'amnistia, aprovada fa tres mesos pel govern espanyol. Este era l’últim pas que calia superar abans que el Ple del Consell puga aprovar l’apel·lació i portar davant el Tribunal Constitucional la norma que beneficia els actors del "procés".

La vicepresidenta i consellera de Serveis Socials, Susana Camarero, ha celebrat la notícia, que implica que el Consell “per fi” podrà recórrer contra la llei d'amnistia. “Mazón recorre contra esta llei en nom de tots els valencians i valencianes perquè considera que s'està vulnerant el principi d'igualtat” ha assegurat. Camarero també ha indicat que el president “està per a defensar als valencians de l’abús de Sánchez que vol fer dos Espanyes, una Espanya en la qual es troben còmodes els que estan fora de la llei, els que vulneren la llei, i una altra Espanya on estem els altres”.  

La llei orgànica 1/2024 va ser aprovada pel Congrés dels diputats el 30 de maig, però no va entrar en vigor fins a l'11 de juny, un dia després que isquera publicada en el Butlletí Oficial de l’Estat. El Consell va activar el procés d’al·legació quasi un mes i mig després, el 24 de juliol, quan va sol·licitar a l’Advocacia de la Generalitat la confecció del recurs. Una vegada elaborat, el departament de Presidència el va remetre al CJC, òrgan encarregat de donar el vistiplau a les qüestions tècniques i jurídiques del text legal, sense entrar a valorar la constitucionalitat de la llei en qüestió, ni qualsevol altre element de fons. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Sánchez fa un balanç triomfal del primer any de la coalició PSOE-Sumar: "Governarem, que altres continuen fabulant"]]> El president espanyol Pedro Sánchez ha tret pit sobre la gestió del govern en el balanç semestral sobre l'acció de l'executiu. Una compareixença en què ha celebrat l'acord amb ERC per una nova fórmula de finançament per a Catalunya i ha valorat com un "no-cas", una "faula" i un atac a la presidència del govern espanyol la investigació judicial contra la seua dona. "És un bon temps per a la gent optimista i un temps roí per als derrotistes, que algun n'hi ha", ha manifestat Sánchez al principi de la seua intervenció, que ha obert anunciant un nou acord en matèria de pensions amb els sindicats i la patronal, el quart que signa l'executiu amb els agents socials.

A continuació, ha repassat les lleis aprovades per l'executiu, les conquestes socials i els indicadors econòmics del govern, entre els quals ha destacat el creixement del 2,9%, per damunt dels pronòstics i la mitjana de la UE, la creació de 426.000 nous llocs de treball i la reducció de l'atur a xifres anteriors a la crisi de 2008. "No hem parat en estos huit mesos" ha explicat Sánchez, que ha assegurat que la gestió de l'executiu ha permés recuperar l'estat del benestar de les retallades del Partit Popular i situar Espanya en "la direcció correcta". Alhora, ha admés que "queda molt a fer" i voldria que els canvis anaren més ràpidament. "Venen tres anys més d'avanços, complirem i complirem", ha pronosticat Sánchez, que ha advertit que mentre es puguen continuar desenvolupant polítiques de progrés des de l'executiu, la coalició de govern amb Sumar tindrà sentit.

El president del govern espanyol ha defensat l'acord amb ERC per al pacte d'investidura del socialista Salvador Illa a Catalunya, a canvi d'un nou model fiscal entre altres concessions, que ha emmarcat en la normalització de les relacions institucionals entre l'estat i l'autonomia i la reconstrucció dels "ponts trencats". "Estic molt content i feliç. Reclame un reconeixement a un partit independentista com ERC que ha aconseguit grans avanços per a reforçar l'autogovern i obrir un temps nou a Catalunya", ha explicat Sánchez, que ha demanat prudència a l'espera de la ratificació de les bases de la formació catalana.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Suprem porta per primera vegada l'amnistia al Tribunal Constitucional]]> El Tribunal Suprem considera que la llei d'amnistia vulnera una sèrie de drets protegits en la Constitució, entre ells el d'igualtat, i per això ha acordat plantejar una qüestió d'inconstitucionalitat centrada en els delictes de desordes públics i atemptat contra l'autoritat. Amb esta decisió, la sala penal porta per primera vegada la llei d'amnistia davant del Tribunal Constitucional, que haurà de dirimir si és conforme a la carta magna.

Ho fa en un acte dictat en el marc del recurs d'un condemnat per desordes públics ocorreguts a Girona després de la sentència del procés, en el qual indica que "la norma qüestionada repugna el dret constitucional a la igualtat davant de la llei" i veu "arbitràries les raons" adduïdes per a justificar "el tractament clarament discriminatori" que la llei imposa.

Al pronunciament, de 49 folis, el Suprem acorda plantejar una qüestió d'inconstitucionalitat després d'estudiar el cas de dos condemnats per desordes públics per uns fets ocorreguts a Girona després de la sentència que va condemnar l'exvicepresident català Oriol Junqueras i altres líders del procés. "No presentem un dubte", assenyalen els magistrats, que insisteixen que tenen clar que la llei d'amnistia vulnera diversos punts de la Constitució i que acudeixen al TC perquè és la seua competència, "en exclusiva", pronunciar-se sobre la legalitat de la norma.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un jutge amnistia els 46 policies investigats per les càrregues de l’1 d’octubre a Barcelona]]> Un jutge de Barcelona ha amnistiat els 46 agents de la Policia Nacional als quals investigava per les càrregues de l'1 d'octubre del 2017 a la capital catalana, en considerar que els delictes que se'ls atribuïen encaixen en la llei del perdó i que l'actuació no va superar el "llindar de gravetat" per a quedar exclosa.

Així ho ha acordat el titular del jutjat d'instrucció número 7 de Barcelona en una interlocutòria en la qual declara amnistiats els 46 agents, als quals s'atribuïen delictes de lesions i contra la integritat moral.

El magistrat sosté que se'ls ha d'aplicar l'amnistia perquè les actuacions investigades "van ser d'escassa duració individual, emmarcades en un objectiu policial definit i que no van continuar una vegada aconseguit el mateix".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Tribunal Suprem no aplica l'amnistia a Puigdemont: manté la malversació i l’orde d'arrest]]> El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha rebutjat perdonar el delicte de malversació que atribueix a l’expresident català Carles Puigdemont i ha acordat mantindre vigent l’orde nacional de detenció que pesa contra ell. 

Els magistrats que van jutjar el procés en el Tribunal Suprem (TS) també han rebutjat este dilluns amnistiar la malversació a l'exvicepresident del govern català Oriol Junqueras i a la resta de condemnats pel referèndum de l'1 d’octubre. 

La sala penal ha adoptat esta decisió després d'estudiar els informes de les acusacions (Fiscalia, Advocacia de l'Estat i Vox) i de les defenses sobre l'aplicabilitat de l'amnistia als diferents fets que s'atribueixen a Junqueras i als exconsellers Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Fiscalia demana al Tribunal Suprem retirar l'orde d'arrest a Puigdemont]]> La Fiscalia ha demanat este dimecres al Tribunal Suprem que alce l'orde d'arrest contra l'expresident català Carles Puigdemont i declare amnistiats tots els delictes que s'atribueixen a ell i a la resta de líders independentistes implicats en el procés.

En els informes, el ministeri públic sol·licita formalment a l'alt tribunal que aplique la llei d'amnistia íntegrament a l'exvicepresident Oriol Junqueras i la resta de condemnats, així com a aquells que van fugir, inclòs Puigdemont, dos dels seus exconsellers (Toni Comín i Lluís Puig) o la dirigent d'ERC Marta Rovira, als quals reclama que se'ls retiren les ordes de detenció.

La defensa de l'expresident català ha assenyalat al Tribunal Suprem que "una lectura desapassionada" de la llei d'amnistia "permet manifestament la seua aplicació als fets (...) qualificats de delicte de malversació de cabals públics" en l'acte pel qual el Suprem el va processar per la participació en el 'procés'.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els fiscals del Suprem es rebel·len contra la instrucció d'aplicar l'amnistia al delicte de malversació]]> Els quatre fiscals del Tribunal Suprem que van participar en el juí del procés s'han plantat en bloc contra la instrucció del seu superior, el Fiscal General de l'Estat, Álvaro García Ortiz, perquè apliquen la llei d'amnistia en tots els delictes, inclosa la malversació, una exempció que anul·laria l'orde de detenció contra l'expresident de la Generalitat de Catalunya Carles Puigdemont.

Els fiscals Javier Zaragoza, Consuelo Madrigal, Fidel Cadena i Jaime Moreno s'han acollit a l'Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal per a evitar aplicar l'orde. Apel·len a l'article 27, que permet derivar un assumpte a la junta de fiscals quan es considera que s'ha rebut una orde “contrària a les lleis” o “improcedent”. Demanen que si es manté la decisió se'ls hi relleve i que el mateix García Ortiz "o qui designe a tals efectes" dicte el decret per a explicar el jutge del Suprem, Pablo Llanera, com aplicar la llei.

Poc abans, el fiscal general de l'Estat havia enviat a la cúpula fiscal l'informe, de més de 133 pàgines, que fixa la posició del ministeri públic respecte de la llei d'amnistia, que va entrar en vigor esta setmana, tal com li havien reclamat per escrit els quatre fiscals del Suprem, contraris a perdonar la malversació. Zaragoza, Madrigal, Cadena i Moreno han respost que els arguments del document "són manifestament insuficients per a legitimar la viabilitat i l'ajust a la legalitat de l'orde", que consideren "improcedent i contrària a les lleis pel fet de no ajustar-se als criteris més elementals de la lògica jurídica i de legalitat penal exigibles en la interpretació i aplicació de les normes".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Tribunal de Comptes planteja elevar a la justícia europea la llei d'amnistia, hores després d'entrar en vigor]]> Dotze hores després d'entrar en vigor, la llei d'amnistia s'enfronta al primer entrebanc jurídic de pes. El Tribunal de Comptes ha plantejat la possibilitat d'elevar una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) pels dubtes que li genera la norma, en la causa sobre les despeses del procés independentista. Ha donat deu dies les parts perquè s'hi pronuncien sobre esta possibilitat.

El pas el dona després que els acusats hagen demanat l'aplicació de la norma, que ha activat este dimarts la publicació en el BOE. El Tribunal de Comptes també deixa en suspens el termini per a dictar sentència, que va activar el 29 de maig. Entre els 35 encausats hi ha Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Artur Mas. La Fiscalia els demana una indemnització de 3,1 milions, pel presumpte ús fraudulent de fons públics.

Les defenses jurídiques dels encausats d'ERC i Junts han començat a lliurar este matí les peticions formals perquè se'ls aplique l'amnistia en els diferents processos, més de 300 només en jutjats i tribunals de Catalunya, sense comptar les mediàtiques condemnes als líders del procés independentista de l'1-O.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Morant afirma que les mesures del govern com el indults o l'amnistia "han rebaixat la tensió al carrer"]]> La secretària general del PSPV-PSOE i ministra de Ciència, Diana Morant, ha afirmat este divendres que "les contínues mesures que ha pres el govern d'Espanya des dels indults a la llei d'amnistia han rebaixat molt la tensió al carrer".

"Només cal anar a Catalunya per a veure que la Catalunya d'ara no té res a veure amb la del 2017 o del 2018", ha subratllat Morant, que ha exposat estes consideracions en el col·loqui Més Europa i Més Alacant, organitzat pel diari Información a Alacant.

En el seu judici, va haver-hi abans un "desistiment de funcions" per part del govern popular de Mariano Rajoy, que "va contribuir també al conflicte i la fractura de Catalunya".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La presidenta de les Corts denuncia l'"atac" contra els espanyols de la llei d'amnistia]]> La presidenta de les Corts, Llanos Massó (Vox), ha denunciat l'"atac per part del govern contra la llibertat i igualtat de tots els espanyols" que suposa l'aprovació de la llei d'amnistia, i es compromet a defensar la unitat d'Espanya.

La segona màxima autoritat institucional de la Comunitat Valenciana avança que proposarà a la mesa de les Corts que en el pròxim ple es llija l'article 2 de la Constitució, que diu: "La Constitució espanyola es fonamenta en la indissoluble unitat de la Nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols".

La llei d'amnistia representa "una amenaça al sistema de llibertats que construírem els espanyols el 1978 i atempta contra la igualtat entre els espanyols: el govern premia actes contra la unitat de la nació en esborrar els delictes comesos", segons assegura en eixa declaració.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Consell presentarà un recurs d'inconstitucionalitat contra la llei d'amnistia]]> El president de la Generalitat, Carlos Mazón, ha anunciat que té preparat un recurs d'inconstitucionalitat a la llei d'amnistia per a presentar-lo en el Tribunal Constitucional una vegada que ja s'ha aprovat definitivament pel Congrés este dijous.

L'Advocacia de la Generalitat recorrerà contra la norma que esborrarà tots els delictes i responsabilitats administratives i comptables vinculades al procés català en considerar que vulnera la igualtat dels territoris i les persones recollida en la Constitució, ha afirmat Mazón durant la sessió de control a les Corts, que tenia lloc de manera simultània al ple del Congrés que ha tirat avant la llei.

El recurs d'inconstitucionalitat es presentarà "en nom dels ciutadans" de la Comunitat Valenciana, per a defensar la Constitució i l'Estatut d'Autonomia, ha asseverat. El cap del Consell ha fet l'anunci en resposta a una pregunta del síndic de Vox, José María Llanos, a la qual ha respost que PP s'ha posat d'acord en "moltes coses" amb el seu soci en el govern autonòmic i que totes estan avançant. Una d'elles és el recurs d'inconstitucionalitat davant l'òrgan de garanties espanyol.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Congrés aprova definitivament la llei d'amnistia]]> La llei d'amnistia ha quedat definitivament aprovada. El Congrés l'ha avalada per majoria absoluta este dijous en una votació pública per crida després d'un debat molt aspre entre les bancades del govern i l'oposició, de manera que s'ha pogut alçar el veto que va imposar el Senat —controlat pel PP— a la mesura de gràcia fa dos setmanes. El text de la iniciativa queda convalidat, per tant, en els termes en què va tirar avant a la cambra baixa el 14 de març.

Sis mesos després que el PSOE la va registrar a la cambra baixa, la norma que amnistiarà vora 370 persones encausades pel procés ha rebut llum verda del ple amb 177 vots a favor, dels socis de la investidura de Pedro Sánchez, i el rebuig en bloc del PP, Vox i el diputat d'UPN (172 vots).

La iniciativa ha tingut una tramitació tortuosa per l'oposició frontal de la bancada de les dretes, que han intentat frenar-la tant al Congrés com al Senat. A la cambra alta, els populars han dilatat el procediment fins al màxim de dos mesos permés pel reglament. Després de diversos informes dels lletrats, uns a favor de tramitar l'amnistia i altres en contra, i després de debats pujats de to i algun conflicte com el que va plantejar el Senat al Congrés per les atribucions de les cambres i que finalment va ser retirat, l'amnistia queda definitivament aprovada i ara la pilota queda en mans dels jutges i jutgesses, que seran els encarregats d'aplicar la llei una vegada que es publique en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), previsiblement la setmana que ve, i que entre en vigor.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Senat veta la llei d'amnistia, que tornarà al Congrés per a l'aprovació definitiva]]> El ple del Senat ha aprovat este dimarts el veto del Partit Popular a la proposició de llei d'amnistia, que haurà de tornar al Congrés per a rebre la llum verda definitiva i entrar en vigor. Com era previsible a causa de la majoria absoluta dels populars en la cambra alta, el veto ha tirat avant amb 149 vots a favor i 113 en contra.

El debat no ha donat cap sorpresa. El PP, Vox i la UPN han carregat contra una llei que consideren inconstitucional i que –diuen– suposa el pagament de Pedro Sánchez als independentistes per a seguir a La Moncloa, mentre que la resta de formacions, amb el PSOE al capdavant, l'han defensada com una aposta per la convivència i la normalització política a Catalunya. ERC i Junts, no obstant això, han avisat els socialistes que l'amnistia no posa fi a les seues reivindicacions.

"Hem aconseguit l'amnistia, i anem pel referèndum d'autodeterminació", ha manifestat la senadora d'ERC Sara Bailac. "Vull deixar molt clar, i especialment al Partit Socialista, que l'única cosa que deixem arrere és la repressió i la injustícia. La resta continua present", ha recalcat Josep Lluís Cleries des de les files de Junts.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Congrés rebutjarà aquest dimecres per "improcedent" el conflicte sobre la llei d'amnistia plantejat pel Senat]]> El Congrés rebutjarà aquest dimecres per "improcedent" el conflicte d'atribucions esgrimit pel Senat sobre la llei d'amnistia. Els serveis jurídics de la cambra baixa remarquen que la Mesa que presideix Francina Armengol no pot retirar una llei que ha sigut tramitada i aprovada en el Ple.

Amb la majoria absoluta del PP, el Senat va enviar un requeriment al Congrés perquè retirara la normativa i, tot i que la cambra baixa tenia fins a maig per a respondre, la resposta de la Mesa és negativa d'acord amb els arguments dels serveis jurídics, segons han confirmat fonts parlamentàries. En el seu informe, els lletrats del Congrés subratllen que la cambra baixa ha exercit les seues atribucions "en els termes constitucionalment i reglamentàriament establits", i que ara és el torn del Senat, conforme a les competències que li atorga la Constitució. Al seu judici, "sota l'aparença de la defensa de les seues atribucions, el Senat no pot intentar subvertir les legítimament exercides pel Congrés en el marc del procediment legislatiu", i avisa que el plantejament del conflicte per part de la cambra alta "suposaria un artifici per a evitar complir la seua obligació constitucional i suplantar el Congrés".

Secundant-se en sentències del Tribunal Constitucional, els serveis jurídics recalquen que les votacions que es produeixen en el Congrés en el marc del procediment legislatiu "no són objecte idoni" d'un conflicte d'atribucions.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Mazón adverteix sobre un referèndum a Catalunya en el seu rebuig a l'amnistia: "Hui és no, demà serà que sí"]]> El president de la Generalitat, Carlos Mazón, ha alertat al Senat del risc que el cap de l'executiu Pedro Sánchez "cedisca" a favor d'un referèndum d'autodeterminació després de l'amnistia. "El que hui és no demà serà que sí", ha dit en la sessió de la comissió general de comunitats autònomes, convocada per la majoria absoluta dels populars a la cambra alta per a debatre les implicacions territorials de la llei d'amnistia. Mazón, un dels set barons populars que hi ha participat, considera l'amnistia "falsa, des del punt de vista jurídic, tòxica des del punt de vista de la convivència i estèril des del punt de vista de la reconciliació". El cap del Consell ha demanat respecte al seu homòleg català, Pere Aragonès, perquè deixe fora de les aspiracions autonòmiques la Comunitat Valenciana. "Aquest somni dels Països Catalans, que serà el següent, ni ha existit ni existeix ni existirà [...]. Soc jo qui no tolerarà cap menyspreu més pel separatisme, mai. [...] Als valencians ni se'ls troleja ni se'ls humilia, se'ls respecta", ha manifestat. El president interpreta "un to de burla", "de menyspreu", "de superioritat intolerable i amb una vocació d'expansió fins i tot sobre altres comunitats", com la valenciana o les illes Balears, en les reivindicacions del "separatisme català" que assegura, "no consentirem".

Per a Mazón, la llei d'amnistia no cap en la Constitució, deslegitima l'Estat davant del que va ocórrer a Catalunya el 2017, deixa impune la destrucció de la unitat d'Espanya i fallit el principi d'igualtat. Amb aquesta norma es consagra l'expectativa d'impunitat per a qualsevol responsable públic que desitge desafiar els principis constitucionals d'unitat, autonomia i solidaritat. Creu que la llei d'amnistia és "un salconduit per a la impunitat" i la demostració que la deslleialtat té premi, l'estratègia del conflicte és rendible i el referèndum té carta de naturalesa i serà realitat tard o d'hora. Per a Mazón, la història no absoldrà els qui estan actuant així, sinó que els "retractarà".

El cap del Consell ha negat l'existència d'un conflicte polític. "No són territoris en disputa. Són ciutadans. Lliures i iguals. Compatriotes nostres els problemes dels quals sentim com a propis. Tots els espanyols, absolutament tots, sense distinció", ha exposat al Senat, on ha reivindicat el pluralisme de la societat espanyola per a aventurar que "Això passarà", en referència a les ambicions independentistes.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Mazón: "La unitat i la coordinació dins de la singularitat de cada territori d'Espanya són intocables”]]> La setmana parlamentària comença amb un debat d'alt voltatge polític. Set presidents autonòmics es donaran cita aquest dilluns al Senat, entre ells el català, Pere Aragonès, i el cap del Consell Carlos Mazón, per a confrontar les posicions sobre la llei d'amnistia en tràmit.

A la sala Europa del Senat es reunirà la comissió general de comunitats autònomes per a debatre l'informe proposat pel PP sobre l'impacte autonòmic de la llei d'amnistia.

Un informe ja presentat en la ponència de la comissió autonòmica que és molt crític amb la norma que tramita una altra comissió del Senat, la conjunta entre la constitucional i la de justícia, i que s'aprovarà gràcies a la majoria absoluta del PP, encara que inclourà vots particulars del PSOE, d'ERC i de Junts.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Mazón acudirà dilluns al Senat a "defensar la igualtat dels espanyols i la Constitució"]]> El president de la Generalitat, Carlos Mazón, acudirà dilluns que ve a la comissió general de les comunitats autònomes del Senat, on s'analitzarà l'impacte econòmic de la llei d'amnistia, per a "defensar la igualtat de tots els espanyols, l'estat de dret i la Constitució espanyola".

En declaracions als mitjans de comunicació, Mazón ha assenyalat que li sembla "molt bé" que també acudisca al Senat el seu homòleg català, Pere Aragonès, perquè considera "una bona notícia" que "de tant en tant" el president català acostume a anar on van els altres presidents autonòmics.

Mazón ha destacat que en la Comunitat Valenciana hi ha cinc milions d'espanyols "que mereixen que se'ls defense", i ha recordat que els presidents de les comunitats autònomes quan juren el càrrec accepten la representació de l'Estat en el seu respectiu territori.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Les consultes prejudicials al TJUE paralitzarien la llei d'amnistia en cada cas concret]]> El comissari europeu de Justícia, Didier Reynders, ha explicat aquest dimarts que quan els tribunals dels estats membres traslladen un assumpte al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) per una qüestió prejudicial, la llei en qüestió quedaria paralitzada fins que el tribunal "s'hi pronuncie". Aquesta situació aplicaria, previsiblement, en el cas de la llei d'amnistia espanyola.

A més, l'exigència de suspendre el procediment nacional fins al pronunciament "s'aplica amb independència del que la legislació nacional establisca", ha apuntat Reynders. Això sí, una qüestió prejudicial paralitza només aquest cas i no deixaria en suspés tota la llei.

El comissari europeu s'ha pronunciat en aquests termes en resposta a una pregunta parlamentària del cap de la delegació europea de Ciutadans, Adrián Vázquez. Segons les recomanacions del mateix TJUE, amb seu a Luxemburg, "la presentació d'una petició de decisió prejudicial, entranya la suspensió del procediment nacional, fins que el TJUE s'hi pronuncie".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La branca conservadora del Poder Judicial aprova un dur informe contra l'amnistia]]> El ple del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha aprovat aquest dijous un informe molt crític amb la llei d'amnistia, actualment en tramitació al Senat després d'haver superat la votació en el Congrés. El document abordat en l'òrgan de govern dels jutges —que qualifica la norma d'"inconstitucional" i avisa que trenca la separació de poders—, havia sigut promogut pel sector conservador i amb el rebuig en bloc dels vocals progressistes. 

Fonts jurídiques han explicat que el dictamen del vocal Wenceslao Olea —que està a proposta del PP en l'ens— s'ha imposat a la de la progressista Mar Cabrejas, que sí que considera que l'amnistia té encaix constitucional. Un resultat, però, que era previsible tenint en compte la majoria conservadora que impera en el CGPJ: deu contra sis. Així, nou membres han votat a favor de la proposta d'Olea, mentre que altres cinc —tots proposats pel PSOE— han secundat la de Cabrejas. El president suplent, Vicente Guilarte, i el progressista Enrique Lucas han optat per votar en blanc. D'aquesta manera, el text guanyador és el que es remetrà finalment al Senat amb el veredicte de l'ens sobre la llei d'amnistia als encausats pel procés.  

El CGPJ té el mandat caducat i està pendent de renovar des de fa més de cinc anys. Entre les funcions que té assignades està la d'informar sobre els projectes de llei, però en el cas de l'amnistia la consulta no estava prevista perquè s'ha tramitat per via d'urgència després de l'acord entre el PSOE i els partits catalans, Junts i Esquerra Republicana. No obstant això, el PP va fer servir la majoria absoluta que té al Senat per a encomanar-li que es pronunciara sobre la norma. La idea en principi era presentar un únic text consensuat, però les discrepàncies entre la branca conservadora i la progressista de l'òrgan judicial ha provocat que finalment acabaren elaborant dos informes per separat i oposats, que són els que el ple ha debatut aquest dijous. Segons han avançat fonts judicials a EFE, el debat s'ha allargat fins a tres hores, les posicions eren clares i inamovibles entre els dos blocs. La vocal Cabrejas ha anunciat que interposarà un vot particular a l'informe guanyador, al qual se sumaran els altres quatre vocals progressistes.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El PP registra la proposta perquè el Senat exigisca al Congrés que retire l'amnistia]]> El Partit Popular ha registrat la proposta perquè el ple del Senat aprove requerir al Congrés que retire la llei d'amnistia, per entendre que la tramitació provoca un conflicte d'atribucions, per ser "una reforma constitucional encoberta”.

Després del registre de la iniciativa, la portaveu del PP al Senat, Alicia García, ha responsabilitzat al govern de Pedro Sánchez d'aquesta situació, per "tramitar una llei de manera fraudulenta, que usurpa les competències del Senat".

La senadora del PP ha agregat que el seu partit no permetrà "els paranys" de Sánchez i ha assegurat, en un comunicat, que defensaran "les facultats del Senat i els drets de tots els espanyols". El text, presentat aquest dimecres en el registre, destaca que és evident que, d'acord amb els informes elaborats per la Secretaria General del Senat, els possibles motius d'inconstitucionalitat de la llei "són abundants i greus”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Senat plantejarà un conflicte amb el Congrés perquè retire la llei d'amnistia]]> El Senat ha anunciat que plantejarà un conflicte amb el Congrés per a reclamar a la cambra baixa la retirada de la proposició de llei d'amnistia, en entendre que és inconstitucional i la seua tramitació fraudulenta. La iniciativa s'adopta a petició del PP, que hi té majoria absoluta.

En el cas que el Congrés no accepte en un termini màxim de trenta dies aquest requeriment, el conflicte podria acabar en el Tribunal Constitucional.

La portaveu del PP al Senat, Alicia García, ha anunciat aquesta mesura s'haurà de debatre en el ple. Els populars fan ús així d'una possibilitat que van assenyalar els lletrats del Senat: plantejar un conflicte entre òrgans constitucionals, amb la celebració d'un ple que demane formalment al Congrés la retirada de la proposició de llei d'amnistia, i davant el Tribunal Constitucional, per a la possible petició de suspensió cautelar del procediment legislatiu.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els lletrats del Senat sostenen que la llei d’amnistia és inconstitucional]]> Els lletrats del Senat han conclòs que la proposició de llei d'amnistia és inconstitucional en un informe que qualifica durament aquesta norma, a la qual denomina "reforma encoberta de la Constitució". Tot i això, la mesa de la cambra alta, amb majoria del Partit Popular, decidirà tramitar-la malgrat la insistència de Vox.

Segons el text de l'informe, la secretaria general, encapçalada per la nova lletrada major del Senat, Sieria Mucientes, exposa els diferents motius pels quals considera que és inconstitucional aquesta norma. "La proposició de llei incorreria en motius d'inconstitucionalitat perquè vulnera diversos principis, valors i drets fonamentals que es contenen en la Constitució", resa un dels paràgrafs de l'informe dels lletrats.

Així mateix, el text assenyala que "els vicis d'inconstitucionalitat no podrien depurar-se en aquesta fase ni en cap altra, perquè suposa una invasió del contingut essencial de diversos drets fonamentals i de la separació de poders, que són les dues notes característiques del concepte de Constitució".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Mazón critica Pere Aragonès: "Més que estabilitat, busca agafar amb el pas canviat els rivals"]]> El president de la Generalitat, Carlos Mazón, considera que amb l'avançament electoral a Catalunya l'homòleg català, Pere Aragonès, no busca estabilitat per a aquest territori sinó "agafar amb el pas canviat els rivals polítics". En una entrevista en el programa Espejo Público, d'Antena 3, el mandatari del PP ha reconegut que aquesta decisió els ha sorprés "amb el pas canviat a tots", perquè "el separatisme acostuma a fer coses que ningú espera".

"Alguns tenim una manera de veure les coses buscant l'estabilitat, amb pressupostos aprovats, cosa que a Catalunya no han aconseguit, igual que a Espanya tampoc", ha opinat.

També ha dit que el que acostuma a fer l'independentisme és "tractar de desestabilitzar". El mateix que, a parer seu, ha fet Pere Aragonés, que "sembla que més que pensar en els interessos de Catalunya ha pensat a agafar amb el pas canviat els rivals polítics".

Continua llegint-ho en el web

]]>