<![CDATA[À Punt - Ocupació]]> 10 <![CDATA[À Punt - Ocupació]]> <![CDATA[L'atur cau en 2.400 persones i el mercat laboral anota un nou rècord amb 2,28 milions d'afiliats]]> El mercat laboral valencià ha trencat un nou sostre a l'abril després de sobrepassar, per primera vegada en les estadístiques, els 2,28 milions d'afiliats en el sistema de cotitzants. Mai des que hi ha registres històrics hi havia hagut tantes persones treballant i donades d'alta a la Seguretat Social, segons les xifres difoses este dimarts pel Ministeri d'Inclusió. És la tercera autonomia on més llocs de treball s'han creat en l'últim mes en termes absoluts (16.251), només per darrere d'Andalusia (43.312) i Catalunya (38.360), amb més població.

Paral·lelament, les dades relatives a l'atur proporcionades per Labora, el servici autonòmic d'ocupació, i el Ministeri de Treball, constaten un comportament positiu per al quart mes del 2026, en què se situa per davall de la barrera dels 286.000 desocupats per primera vegada des d'agost del 2008, en plena crisi immobiliària. La Comunitat Valenciana ha tancat abril amb una caiguda de 2.412 persones en l'atur des de març i situa el nombre total de persones desocupades en 285.750.

En termes interanuals, la davallada és de 16.581 persones, un 5,5% menys que fa un any. En termes relatius, la reducció anotada és del 0,84%, més modesta comparada amb la mitjana nacional (-2,59%). A Espanya l'atur s'ha retallat en 62.668 persones i la xifra global se situa per davall dels 2,4 milions per primera vegada des de juny del 2008.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Generalitat remarca en el Dia del Treball el compromís "amb l'ocupació digna"]]> La Generalitat ha reafirmat, amb motiu del Dia del Treball, el compromís amb l'impuls d'"una ocupació digna, estable i de qualitat", a través de les polítiques desenvolupades per Labora, el Servici Valencià d'Ocupació i Formació i l'Institut Valencià de Seguretat i Salut en el Treball (Invassat). La vicepresidenta primera i consellera de Vivenda, Ocupació, Joventut i Igualtat, Susana Camarero, ha subratllat que “l'ocupació és la millor política social, i el nostre objectiu és generar les condicions perquè es cree més i millor ocupació a la Comunitat Valenciana”.

En este context, la Generalitat ha destacat en un comunicat que "l'impuls de l'ocupació requerix una col·laboració efectiva entre el sector públic i el privat. El Consell defensa que "la millor ocupació es crea quan la iniciativa privada troba en les polítiques públiques un aliat que facilite l'activitat econòmica i la generació d'oportunitats".

Camarero ha posat de relleu que les últimes dades reflectixen una evolució favorable del mercat laboral valencià. En l'últim any, la comunitat autònoma ha creat més de 110.000 llocs de treball, que suposen un increment del 4,7%. És quasi el doble de la mitjana nacional, remarca l'administració autonòmica. Així mateix, l'atur s'ha reduït en 12.700 persones en termes interanuals (-3,7%), situant-se també per damunt del descens registrat en el conjunt d'Espanya.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Oxfam denuncia que els alts directius espanyols van guanyar 98 vegades el salari mitjà al 2025]]> Oxfam Intermón denuncia que els directius de les empreses espanyoles més grans van guanyar 98 vegades el salari mitjà del país al 2025, “la qual cosa significa que els treballadors amb un sou mitjà haurien de treballar pràcticament un segle sencer per a guanyar el que un directiu percep en un sol any”.

Segons un estudi elaborat de l'ONG i la Confederació Sindical Internacional (CSI) amb motiu del Dia del Treball, la remuneració mitjana dels directors generals de les dotze majors empreses espanyoles més grans a augmentar un 16% en l’últim any. En contrast, el salari mitjà dels treballadors va créixer un 3,6% en termes reals des del 2019.

“La remuneració dels alts directius de les grans empreses arriba a dimensions desorbitades, molt allunyades del que guanya la majoria de la població per a cobrir les despeses bàsiques”, assenyala el responsable de Desigualtat i Sector Privat d’Oxfam Intermón, Miguel Alba. El responsable de l'ONG posa com a exemple els ingressos registrats al 2025 per alguns d’estos directius, entre ells els del propietari d’Inditex, Amancio Ortega, que va rebre 3.700 milions de dòlars.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La patronal del metall demana que formen les persones migrants regularitzades per a treballar “tan prompte com siga possible”]]> El nou president de la Federació Empresarial Metal·lúrgica Valenciana (Femeval), Francisco Alonso, ha situat la falta de mà d'obra com un dels principals problemes del sector. Preguntat per la regularització extraordinària de població migrant, ha demanat que l'Estat destine recursos per a formar les persones que s'acullen a este procés, de manera que puguen treballar en empreses “tan prompte com siga possible”.

“Si tenim moltíssima gent que està ja amb papers i que pot treballar i no treballa, al final serà un cost per a tots nosaltres. I si a més tenim la necessitat, hem de fer una cosa intermèdia, que és formar eixes persones perquè com més prompte millor puguen estar treballant en les empreses”, ha remarcat.

Alonso ha oferit este dijous un esmorzar informatiu amb motiu del seu recent nomenament. Durant esta trobada, Alonso ha exposat la situació del sector, que abraça des d'empreses d'indústries com l'automòbil fins als ascensors, passant per instal·ladors de subministraments elèctrics i tallers de reparació.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Centenars de taxis es manifesten a València per a exigir una regulació més restrictiva de les VTC]]> Centenars de taxistes s’han concentrat este dimecres en diversos carrers del centre de València per a protestar contra el que consideren “intrusisme” de les VTC (vehicles de transport amb conductor) i reclamar una regulació més estricta del sector.

La marxa lenta ha arrancat cap a les 10:30 hores des del carrer Blanqueries i ha recorregut vies com Tetuan, Colom, Xàtiva, Guillem de Castro, Àngel Guimerá i l’avinguda del Cid, fins a arribar a la Conselleria de Territori, al complex administratiu 9 d’Octubre.

Els convocants, set organitzacions professionals del taxi, denuncien que “cada dia hi ha més cotxes negres fent de taxis” i advertixen que, si no hi ha solucions, convocaran mobilitzacions setmanals.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Consum guanya 122 milions al 2025, un 12,3% més, i supera els 5.160 milions de facturació]]> La cooperativa valenciana Consum ha tancat l’exercici del 2025 amb uns beneficis de 122 milions d’euros, un 12,3% més que l’any anterior, i una facturació de 5.163,6 milions d’euros, un 9,7% superior. La companyia ha qualificat l’any com un període marcat per la “incertesa” i un context econòmic “prou convuls”, segons han explicat este dimecres el director general, Antonio Rodríguez Lázaro, i el director de Relacions Externes, Javier Quiles.

Durant 2025, Consum ha creat 1.162 nous llocs de treball fins a arribar a una plantilla total de 23.031 persones, amb una pujada salarial del 2,9%. A més, ha repartit 69 milions d’euros entre els socis treballadors en concepte de retorn cooperatiu, als quals se sumen 59,7 milions en primes per objectius, cosa que eleva el total a 128,7 milions d’euros.

Consum ha superat per primera vegada la barrera dels 1.000 supermercats, amb un total de 1.017 establiments entre supermercats propis i franquícies Charter. En total, durant 2025 s’han obert 59 noves botigues i s’han fet 17 reformes. De cara al 2026, la previsió és continuar creixent amb 55 noves obertures.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Reduir els accidents laborals i visibilitzar les malalties professionals: les demandes del dia de la salut en el treball]]> Reduir les xifres d'accidents laborals i visibilitzar les malalties professionals, estos són els grans objectius en el Dia Mundial de la Seguretat i la Salut en el Treball, que se celebra este dimarts. Tot i que a la Comunitat Valenciana s’ha reduït la xifra de víctimes mortals en estos sinistres, els sindicats fan una crida perquè no s'abaixe la guàrdia.

D’acord amb les dades de l’Institut Valencià de Seguretat i Salut en el Treball, l’Invassat, l’any passat van morir 81 persones a la Comunitat Valenciana mentre treballaven, en són 38 menys que l’any anterior. El 2024 van faltar 119 assalariats durant la seua jornada laboral.

A pesar d’esta reducció, i coincidint amb el Dia de la Seguretat i la Salut en el Treball, els sindicats apel·len a mantindre la guàrdia i no relaxar cap mesura que garantisca la seguretat dels treballadors. Advertixen que 81 víctimes mortals són moltes. “La qüestió està en si les xifres del 2025 són conjunturals o és una qüestió estructural”, advertia Javier Pérez, responsable de Salut Laboral de CCOO en l’Alacantí-Les Marines, este dimarts.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Comunitat Valenciana perd 8.900 ocupats i suma 41.200 aturats el primer trimestre del 2026]]> El nombre de persones ocupades a la Comunitat Valenciana ha disminuït en 8.900 durant el primer trimestre del 2026 respecte al trimestre anterior, un 0,36% menys, fins a situar-se en 2.461.700. Al mateix temps, l’atur ha augmentat en 41.200 persones, un 14,39% més, fins a arribar a 327.800 desocupats, segons les dades de l’enquesta de població activa (EPA) publicada este dimarts per l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

La taxa d’atur se situa en l’11,75%, per damunt de la mitjana estatal (10,83%), mentre que la taxa d’activitat arriba al 58,91%, pràcticament en línia amb la del conjunt d’Espanya (58,86%). Este comportament respon, en gran part, al component estacional del primer trimestre, marcat pel final de les campanyes de Nadal.

Malgrat el retrocés respecte al trimestre anterior, les dades mostren una evolució favorable en termes interanuals. L’ocupació ha augmentat en 110.300 persones en l’últim any, un 4,69% més, mentre que el nombre de desocupats ha disminuït en 12.700 persones, un 3,72% menys. A més, la població activa ha crescut en 97.700 persones, un 3,63% més que fa un any.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Llorca afirma que la nova planta d'Edwards Lifesciences a Montcada serà un motor d'ocupació i atracció de talent]]> El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, ha destacat que la nova planta de fabricació de vàlvules cardíaques d'Edwards Lifesciences a Montcada (València) actuarà com a motor de creació d'ocupació i atracció de talent a la Comunitat Valenciana.

El cap del Consell ha visitat este dilluns de vesprada les obres de la nova factoria, acompanyat pel vicepresident corporatiu d'Operacions Globals i Qualitat de la companyia, Joseph Nuzzolese, i l'alcaldessa de Montcada, Amparo Orts, entre altres.

Llorca ha constatat l'avanç de les obres, que "avancen a bon ritme amb un procés de selecció de personal que ja està en marxa i que generarà grans oportunitats per al mercat laboral de la Comunitat Valenciana i el talent local". L'objectiu de la companyia és assolir una plantilla de 1.200 empleats en el 2030.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els repartidors de Glovo mantenen la vaga de tres dies contra els 750 acomiadaments de l’ERO]]> Els repartidors de Glovo mantenen este dissabte la vaga de tres dies convocada a escala estatal contra l’expedient de regulació d’ocupació (ERO) anunciat per la plataforma, que afecta 750 treballadors repartits en unes seixanta ciutats de tot l’Estat.

Les aturades van començar ahir divendres a les 20:00 hores i continuaran dissabte durant tota la jornada. Diumenge es preveuen aturades entre les 12:00 i les 16:00 hores.

La convocatòria l'ha impulsada CCOO, amb el suport de la UGT. Els sindicats denuncien acomiadaments massius i parlen d’un “ERO encobert”, alhora que reclamen la retirada dels acomiadaments, el final del que consideren pràctiques disciplinàries sense garanties i la negociació d’un conveni col·lectiu propi per al sector.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Meta acomiadarà 8.000 treballadors, un 10% de la plantilla, per a guanyar eficiència i finançar la IA]]> Meta, propietària de Facebook, WhatsApp i Instagram, acomiadarà 8.000 treballadors, el 10% de la plantilla, amb l’objectiu d’augmentar l’eficiència en un context d’elevades inversions en intel·ligència artificial.

Segons un document intern difós entre els empleats i recollit per Bloomberg, els acomiadaments es faran efectius el pròxim 20 de maig. A més, la companyia també ha decidit no cobrir 6.000 vacants que tenia previst ocupar.

“Estem fent açò com a part del nostre esforç continu per a gestionar l’empresa de manera més eficient i per a compensar altres inversions que estem fent”, assenyala el document. Meta està destinant grans recursos al desenvolupament de la intel·ligència artificial, tant en infraestructures com en nous models i millores dels sistemes.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Nestlé Espanya anuncia un ERO de fins a 301 treballadors per una “transformació operativa”]]> Nestlé Espanya ha anunciat este dimarts als treballadors la intenció d'iniciar un expedient de regulació d'ocupació (ERO) per a “un màxim de 301” treballadors d'oficines, equips de vendes, centres de distribució i alguns centres de producció (un 7% de la plantilla, segons els sindicats), que emmarca en el seu pla de “transformació operativa”.

L'objectiu és “adaptar l'estructura de la companyia a Espanya al context de mercat per a assegurar la viabilitat del negoci i generar valor a llarg termini”, informa en un comunicat.

La direcció, que ha assegurat que la seua voluntat és afrontar este procediment sota els principis de “transparència i respecte”, ha detallat que els acomiadaments afectaran els centres de Pontecesures (Pontevedra), Sebares (Astúries), La Penilla (Cantàbria), Miajadas (Càceres), Reus (Tarragona) i Girona.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Les patronals demanen abordar amb el govern la inserció laboral dels immigrants que es regularitzaran]]> El president de la CEOE, Antonio Garamendi, ha demanat este dimarts al govern espanyol que convoque la patronal per a abordar de manera conjunta com millorar l’ocupabilitat dels immigrants regularitzats, especialment a través de la formació i els certificats de professionalitat.

Garamendi s’ha mostrat favorable al procés de regularització, però ha remarcat que hauria d’anar més lligat a l’ocupació. “Fa falta gent, ha de ser una regularització molt orientada a l’ocupació. Caldria plantejar plans de formació i això, de moment, no està damunt de la taula”, ha assenyalat.

En la mateixa línia, la presidenta de Cepyme, Ángela de Miguel, ha destacat la importància dels contractes de formació i dels certificats de professionalitat per a cobrir vacants en sectors on “no trobem treballadors”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Masymas factura 440,3 milions d'euros en 2025, un 4,3% més]]> Masymas Supermercados, ensenya de Juan Fornés Fornés SA amb seu a Pedreguer, ha tancat l’exercici 2025 amb una facturació de 440,3 milions d’euros (vendes amb IVA), un 4,3% més que l’any anterior. En volum, la companyia ha registrat un increment del 3%. La cadena ha acabat l’any amb 115 supermercats a la Comunitat Valenciana i la Regió de Múrcia, dels quals 45 operen sota el format Masymas Basic, establiments de menor superfície.

Segons ha informat l’empresa, el grup dona faena a 2.763 persones i durant 2025 ha destinat 15 milions d’euros a obertures i reformes. En este període ha inaugurat nous establiments a Dénia i Las Torres de Cotillas, i ha completat la reforma integral d’una botiga a Sant Vicent del Raspeig.

Masymas destaca també l’evolució del seu model comercial, amb la secció de cuina implantada ja en 28 supermercats i la incorporació de safates de peix en 23 establiments.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Educació diu que “hui dia” no pot apujar el salari docent i els sindicats amenacen amb una vaga indefinida]]> La Conselleria d’Educació ha comunicat este dijous en la taula sectorial que “hui dia” no pot plantejar una pujada salarial per al professorat a causa d’un excés de despesa en la llei de pressupostos vigent. Una decisió que ha provocat el rebuig frontal dels sindicats, que ja advertixen d’una possible vaga indefinida a partir de maig.

Segons ha explicat el director general de Personal, Pablo Ortega, el sistema educatiu supera actualment en més de 8.000 docents el límit fixat en els comptes autonòmics, un fet que impedix, de moment, presentar cap proposta retributiva. Tot i això, Ortega ha assegurat que la Conselleria manté el compromís de continuar negociant i que traslladarà una proposta “en el moment en què la llei de pressupostos contemple l'increment salarial que ells estan sol·licitant".

Les organitzacions sindicals han qualificat la reunió de “decepció” i han acusat l’administració de dilatar el procés. El Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament (STEPV) considera “inacceptable” ajornar la negociació fins a una eventual modificació pressupostària a la tardor i alerta que la situació “aboca” a una vaga indefinida.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Més de 400 joves agricultors i ramaders s’incorporaran al camp amb una ajuda autonòmica de 23 milions]]> El conseller d’Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca, Miguel Barrachina, ha anunciat que 430 joves agricultors i ramaders s’incorporaran al sector gràcies a una línia d’ajudes autonòmica dotada amb 23 milions d’euros.

Barrachina ha qualificat la convocatòria d’“històrica” i ha destacat que suposa un impuls “sense precedents” per a la incorporació de nous professionals al sector agrari de la Comunitat Valenciana. El conseller ha subratllat que la línia d’ajudes ha “batut tots els registres”, amb un pressupost global de 29 milions d’euros i un termini de sol·licitud ampliat fins als quatre mesos per a facilitar la participació.

En total, s’han rebut 677 sol·licituds, i la resolució s’ha fet en un termini inferior al d’anteriors convocatòries.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[València marca un ple tècnic d’ocupació en Setmana Santa]]> La Comunitat Valenciana enceta la segona part de les vacances de Pasqua amb el primer balanç d’ocupació. En els dies grans de Setmana Santa, la ciutat de València ha marcat un ple tècnic, amb més del 97% de les places hoteleres al complet. 

Segons ha informat este dimarts la patronal hotelera Hosbec, el Cap i Casal s’ha imposat estos dies festius a Benidorm (Marina Baixa), que ha fregat el 90% d’ocupació. També s’han registrat bones dades a Peníscola (Baix Maestrat), amb més d’un 85% de les places hoteleres ocupades. 

Amb una mitjana d’ocupació hotelera mitjana a la Comunitat Valenciana d’un 88,2%, la patronal assegura que “s’han complit tots els pronòstics i objectius”. “S'han superat tots els indicadors, i això demostra que la reserva d'última hora ha funcionat amb fluïdesa, potenciada per la bona climatologia, una oferta hotelera i d'allotjament moderna i unes destinacions turístiques preparades per a la gestió dels moments més importants de l'inici de la temporada turística”, afirmen.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Les contractacions de Falles i Setmana Santa reduïxen l'atur en vora 2.500 persones al març]]> El mercat laboral valencià tanca en positiu el primer trimestre del 2026, amb una dinàmica favorable en l'evolució de l'atur registrat i la creació de faena al final de març a pesar de l'esclat de la guerra al Pròxim Orient. Les dades difoses este dilluns festiu per Labora i els ministeris de Treball i d'Inclusió mostren una davallada de quasi 2.500 persones en les llistes de desocupació i un impuls a l'ocupació reflectida en les afiliacions a la Seguretat Social, que creixen en quasi 22.000.

L'escalada bèl·lica a l'Iran i les conseqüències econòmiques i geopolítiques que esguiten el món no sembla que hagen tingut massa repercussió encara a Espanya. Més bé, les contractacions per a les campanyes de les Falles i l'inici de la Setmana Santa han dinamitzat l'ocupació, tònica que es reflectix en una reducció quasi generalitzada del nombre de parats en tot el país de vora 23.000 persones.

La Comunitat Valenciana és la tercera on més persones han eixit de l'atur des de febrer en termes absoluts, només per darrere d'Andalusia (-8.836) i Catalunya (-3.777). Tot i això, la reducció en 2.467 de demandants en les llistes de Labora no ha sigut tan notable este mes com la registrada en març del 2025, quan la quantitat va fregar els 5.000, vora el doble. El mes acaba així amb 288.162 persones en cerca de faena, la xifra més baixa per a un mes de març des de fa díhuit anys, amb l'esclat de la bambolla immobiliària. Cal viatjar al 2008 per a trobar quantitats semblants en el volum de valencians sense treball, des d'aquell agost no es registrava una xifra inferior. En termes interanuals, la retallada de l'atur des de març del 2025 és de 19.440 persones (-6,32%).

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Iberia i els sindicats tanquen l'acord sobre l'ERO per a l'eixida de 996 persones]]> Iberia i els sindicats han tancat un acord per a l'expedient de regulació d'ocupació (ERO) voluntari per a 996 persones, que deixaran la companyia amb un 80% del salari brut en cas de prejubilacions i amb 35 dies per any treballat per als menors de 60 anys en les baixes incentivades, han avançat a EFE fonts sindicals i de la companyia.

Dels 10.700 empleats d'Iberia, l'ERO afecta 996 persones: 106 són pilots, 137 tripulants de cabina de passatgers (TCP) i 753 treballadors de terra, entre ells tècnics de manteniment i personal dels serveis corporatius.

Contempla baixes incentivades per a menors de 60 anys per a tots els col·lectius amb un import de 35 dies, amb un límit de 30 mensualitats i un mínim d'una anualitat; i prejubilacions a partir dels 61 anys en cas de terra i pilots i de 58 per als TCP.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Agustín Carrilero (ESIC): "La demanda de perfils laborals formats en IA ha crescut un 70% en un any"]]> La intel·ligència artificial (IA) ja transforma el mercat laboral i el teixit productiu, i ho fa a un ritme accelerat. En només un any, la demanda de perfils professionals familiaritzats amb esta tecnologia ha crescut un 70%, segons ha explicat el director general d’ESIC Business & Marketing School a la Comunitat Valenciana, Agustín Carrilero, en una entrevista este dijous en Les notícies del matí d’À Punt.

Carrilero ha subratllat que el canvi tot just comença ara. “El 2023 només el 8% de les empreses europees utilitzaven IA, i el 2025 ja hem arribat al 20%. Estes xifres creixeran de manera exponencial”, ha afirmat.

Segons ha explicat, és un canvi de paradigma comparable a l’aparició de l’electricitat, que transformarà la manera de treballar i d’organitzar les empreses. "És un canvi de paradigma del coneixement acumulat a un altre on el que prevaldrà és el pensament aplicat".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Comunitat Valenciana lidera la creació d’ocupació tecnològica amb 4.500 noves afiliacions en el 2025]]> La Comunitat Valenciana ha estat la regió d’Espanya que més ocupació tecnològica ha generat el 2025, amb 4.500 noves afiliacions a la Seguretat Social, segons ha destacat el president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, durant la seua visita al projecte Generació Espontània de la Universitat Politècnica de València (UPV).

Llorca ha ressaltat que “un de cada dos joves que busca feina a Espanya ho aconseguix a la Comunitat Valenciana” i ha afirmat que “açò passa perquè estem treballant bé, de la mà de les universitats, amb polítiques de formació, habitatge i incentius fiscals”.

Cotxes de Fórmula 1, coets o càpsules d'alta velocitat que seran el transport del futur, són només alguns dels treballs que desenvolupen els estudiants de Generació Espontània de la Universitat Politècnica de València (UPV) amb "talent i dedicació", una cosa que ha destacat i reconegut el president de la Generalitat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El govern i sindicats negocien este dilluns la jornada de 35 hores en l’administració de l’Estat]]> El govern i els sindicats es reunixen este dilluns per a donar l’impuls definitiu a la implantació de la jornada laboral de 35 hores en l’administració general de l’Estat (AGE), una mesura que serà efectiva des d’este divendres. La reducció de jornada està inclosa en l’acord per a una administració del segle XXI, subscrit amb la UGT i CCOO.

El Ministeri de Funció Pública ha convocat diverses reunions tècniques amb les organitzacions sindicals per a tancar els últims detalls abans que la mesura siga ratificada en la Mesa General de Negociació.

La UGT considera que la jornada de 35 hores ha de deixar de ser una opció i convertir-se en un dret per a tot el personal públic, i advertix que no acceptaran retallades en conciliació, flexibilitat o qualitat del servici.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Setmana Santa generarà quasi 16.800 llocs de treball a la Comunitat Valenciana]]> La campanya de Setmana Santa generarà 164.160 llocs de treball a tot Espanya, un 12,1% més que en el 2025, dels quals vora 16.800 es localitzaran a la Comunitat Valenciana. Així ho pronostica Randstad en un informe este dijous, en què situa el sector de l'hoteleria liderant el rànquing d'estes contractacions previstes en el període vacacional.

En concret, el 86,7% de les noves faenes es concentraran en bars, restaurants i allotjaments. En segon lloc, el sector del transport i la logística generarà unes 12.710 contractacions, el 8% del total. Per la seua banda, el sector de l'entreteniment generarà 9.150 contractes, el 5% del total de vacants per al 2026.

"Les empreses afronten esta campanya amb previsions d'activitat positives, la qual cosa es traduïx en un increment de la contractació per a donar resposta a l'augment de la demanda de servicis durant estes setmanes", ha assegurat el director general de Randstad Treball Temporal i Inhouse de Randstad Espanya, Andrés Menéndez.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Queda aprovada l'oferta d'ocupació de FGV del 2025, que inclou 172 places, 81 per a maquinistes]]> El ple del Consell ha aprovat este divendres l'oferta d'ocupació pública de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) corresponent a l'exercici 2025, que compta amb un total de 172 places, de les quals 142 pertanyen a Metrovalència i 30 al Tram d'Alacant.

Del total, 81 places seran de maquinistes (62 a València i 19 a Alacant), un col·lectiu que este divendres ha iniciat el calendari d'aturades, convocades pel Sindicat Espanyol de Maquinistes i Ajudants Ferroviaris (Semaf), després "d'haver esgotat" les vies de negociació de les seues reivindicacions.

Segons ha informat el vicepresident segon del Consell, José Díez, en la roda de premsa posterior al ple, l'oferta inclou, a més, una plaça per a metge o metgessa a Alacant; una d'infermer o infermera; dos contramestres de taller a València; quatre caps d'equip de taller, i tretze oficials d'ofici de taller a València.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La bretxa salarial entre homes i dones: elles guanyen un 17% menys, són el 55,7% dels aturats i tenen poca presència en indústria o construcció]]> A dos dies del 8 de març, Dia Internacional de les Dones, Comissions Obreres (CCOO PV) advertix que la bretxa salarial de gènere persistix a la Comunitat Valenciana i continua sent un element estructural del mercat laboral. Segons l’informe sociolaboral presentat divendres pel sindicat, les dones guanyen de mitjana un 17% menys que els homes, una diferència que suposa 4.728 euros menys a l’any.

Esta desigualtat també es reflectix en les pensions: les dones perceben prestacions un 31% inferiors, una situació que el sindicat vincula amb la precarietat laboral, la major presència del treball a temps parcial i les interrupcions en la trajectòria professional vinculades a les tasques de cura.

La secretària general de CCOO PV, Ana García Alcolea, ha apuntat a les causes estructurals de la desigualtat: "La diferència salarial entre homes i dones no és un accident, respon al fet que les dones continuen assumint la major part de les cures, i això té conseqüències directes i molt concretes en les seues condicions laborals. Per això necessitem un pacte valencià que redistribuïsca estes responsabilitats de manera equitativa".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L’atur baixa en 1.102 persones a la Comunitat Valenciana al febrer, la tercera major caiguda d'àmbit autonòmic]]> L’atur registrat ha baixat en 1.102 persones a la Comunitat Valenciana durant el mes de febrer, un descens del 0,38% respecte a gener, segones les dades facilitades este dimarts pel Ministeri de Treball. El nombre total de desocupats se situa en 290.629 persones. En termes interanuals, la reducció és de 21.878 persones, un 7% menys que fa un any. La Comunitat Valenciana és la tercera autonomia on més ha baixat l’atur en termes absoluts, només per darrere d’Andalusia (-2.629) i el País Basc (-1.146).

Per províncies, l’atur descendix a Alacant en 677 persones (-0,57%) i a València en 537 (-0,38%), mentre que puja lleugerament a Castelló, amb 112 persones més (+0,35%). En taxa anual, la baixada és generalitzada: -6,28% a Alacant, -5,38% a Castelló i -7,95% a València.

Del total de 290.629 persones aturades, 112.042 són homes i 178.587 dones. Per sectors, la major concentració es dona en servicis (205.957), seguit d’indústria (33.764), construcció (20.638) i agricultura (7.058). A més, 23.212 persones consten sense ocupació anterior.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Comunitat Valenciana, tercera autonomia amb més hores extres sense compensar]]> La Comunitat Valenciana és la tercera autonomia d'Espanya on es fan més hores extraordinàries sense compensació econòmica ni descans que únicament cotitzen en la Seguretat Social, segons dades sindicals.

El secretari de Salut Laboral de CCOO-PV, Antonio Inarejos, entrevistat per À Punt, assegura que a la Comunitat Valenciana “es fan 290.000 hores extres a la setmana que no són abonades”, fet que suposa un impacte anual aproximat de 3.200 milions d’euros que no cotitzen.

Els sectors amb més volum d’hores extres impagades són l’educació, el transport i l’emmagatzematge, la indústria i el comerç, mentre que el personal treballador de l’administració pública és el que compta amb una regulació més estricta.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El sector turístic valencià experimenta el repunt d’ocupació més alt en gener: un 4,1% més]]> L'ocupació turística va augmentar en 7.825 persones en gener a la Comunitat Valenciana respecte al mateix mes del 2025, la qual cosa representa, en termes percentuals, un increment del 4,1%. El repunt és l’augment més alt en termes relatius de tot l'Estat, segons les dades publicades este dilluns per Turespaña.

El nombre d'afiliats en la restauració, les agències de viatges i els operadors turístics de la Comunitat Valenciana va arribar als 199.991 ocupats a la Comunitat Valenciana, dels quals 159.239 són assalariats i 40.752 són treballadors autònoms, d’acord amb esta estadística. El gener del 2026, l'ocupació en el conjunt de restauració i agències de viatges i operadors turístics va augmentar en totes les comunitats autònomes, excepte a Ceuta i Melilla, on s’ha mantingut sense variacions.

En xifres absolutes, l'increment més gran s’ha registrat a Andalusia (8.648 treballadors més), seguit de la Comunitat Valenciana (7.825) i les Canàries (3.773). Si s’atén els valors relatius, en primer lloc, la que més creix és la Comunitat Valenciana amb un 4,1%, seguida per Aragó (3%) i Andalusia (2,9%). Quant als assalariats, l'augment de l'ocupació a la Comunitat Valenciana suposa un 4,8% mentre que entre els autònoms és de l'1,3%.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La bretxa salarial entre homes i dones frega el 17% a la Comunitat Valenciana]]> La diferència salarial entre els valencians i les valencianes és de vora el 17%, el 16,92% concretament. Dit en termes absoluts, el sou mitjà dels assalariats de la Comunitat Valenciana és de 27.933,36 euros, mentre que el de les assalariades és de 23.205,68 euros. Per tant, i d’acord amb estes xifres, les dones guanyen, de mitjana, uns 4.700 euros menys que els homes a l’any. Així ho posen de manifest els sindicats CCOO i UGT davant de la celebració, el pròxim diumenge, del Dia de la Igualtat Salarial.

Per als sindicats, la diferència salarial entre homes i dones és “especialment preocupant” a la Comunitat Valenciana. El 17% dels valencians i valencianes està molt per damunt de la bretxa salarial mitjana de la Unió Europea, que és del 12%, com apunten des dels dos sindicats.

Els sindicats assenyalen que la bretxa salarial anual se situa en el 16,92% al nostre territori, per tant, 1,18 punts per damunt de la mitjana estatal, que és del 15,74%. Això suposa que les treballadores perceben 4.727,68 euros menys a l'any per treballs d'igual valor.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[S’incrementen les batudes al camp per a controlar l'explotació laboral i el tràfic de persones]]> La Guàrdia Civil incrementa la vigilància al camp per a evitar l'explotació laboral o, fins i tot, el tràfic de persones. Este dimecres, un operatiu de guàrdies civils de Sueca, acompanyat d’agents de l’equip Roca, han organitzat una intervenció.

El capità de la Guàrdia Civil de Sueca, Antonio Benavent, explica a À Punt que el principal objectiu d’estes batudes és “evitar els delictes de tràfic de persones amb fins d’explotació laboral”. En els mesos de campanya de collita de la fruita fan dos o tres batudes com esta al mes, afig.

Arriben a un camp de Càrcer on l’helicòpter ha detectat treballadors. Ràpidament els agrupen i comença un doble control. El primer pas és comprovar que no estan reclamats per la justícia, i el segon, comprovar les condicions laborals en què treballen. Després, Carolina Vizcaíno, subinspectora de Treball i Seguretat Social, comprova si estan donats d’alta en la Seguretat Social i, en cas de no estar-ho, els donen d’alta.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El govern dona llum verda a la pujada del salari mínim a 1.221 euros mensuals des de l'1 de gener]]> El Consell de Ministres ha aprovat este dimarts la pujada del 3,1% del salari mínim interprofessional (SMI) en el 2026 fins als 1.221 euros mensuals en catorze pagues, de manera que les persones perceptores cobraran 37 euros més al mes amb efectes retroactius des de l'1 de gener —518 euros anuals—. En la roda de premsa posterior a la reunió governamental, la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha assegurat que les pujades que ha dut a terme l'executiu de coalició en els darrers anys formen part "de la història d'èxit del país".

La revalorització és fruit d'un acord assolit entre el Ministeri de Treball i els sindicats, després que la patronal se'n desmarcara. Gràcies al pacte, es manté la quantia mínima exempta de tributació en l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) i el compromís d'impedir que l'increment siga absorbit o compensat pels complements salarials.

En la compareixença, Díaz ha criticat "tots aquells que han qüestionat" l'impacte que estes pujades de l'SMI podrien tindre en l'ocupació, ja que —ha assegurat— "no hi ha cap posició acadèmica que ho puga sostindre". Ha recordat que l'acord inclou la correcció de la norma que permet absorbir els plusos i complements salarials en la pujada de l'SMI, perquè "l'impacte de l'increment siga real i no amb fraus comptables". Així mateix, ha destacat l'impacte de gènere "sense precedents" que té la pujada salarial —reduïx un 22% la bretxa de gènere— encara que 1,6 milions de dones perceben eixe sou mínim.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Díaz i els sindicats firmen la pujada de 37 euros del salari mínim, que repercutirà sobre el 9% dels treballadors]]> Ja s’ha oficialitzat. A falta que ho aprove el Consell de Ministres demà dimarts, el salari mínim interprofessional, la retribució mínima que poden rebre els assalariats quan treballen en jornada completa, serà de 1.221 euros bruts al mes, en catorze pagues, la qual cosa suposarà un increment de 37 euros bruts mensuals i, en termes percentuals, del 3,1%. La ministra de Treball, Yolanda Díaz, i els líders dels sindicats CCOO i UGT, Unai Sordo i Pepe Álvarez respectivament, han signat l’acord que naix sense l’aprovació de la patronal. Esta pujada repercutirà sobre vora el 9% dels assalariats, en especial en treballadors joves, dones i personal temporal, segons les estimacions del sindicat CCOO.

“Hui tornem a millorar la vida de la classe treballadora del país. Este govern és el govern de les persones treballadores, és a dir, de la majoria social. Hem posat les polítiques públiques al servei dels qui viuen del seu salari, dels que omplin els trens de Rodalia i el metro, dels que no viuen de les herències, i dels qui s'han fet a si mateixes, perquè són netes, filles i mares de persones treballadores”. Així ho exposava la ministra Díaz en l’acte, al qual també ha assistit el president del govern espanyol, Pedro Sánchez.

Precisament, la ministra agraïa a Sánchez el fet “d’haver estat sempre en el costat correcte de la història”, en referència al suport del cap de l’executiu per a la pujada el salari mínim interprofessional.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[CCOO alerta que l'oferta privada d'FP en la Comunitat Valenciana augmenta fins a fregar el 35%]]> Més d’un terç de la formació professional (FP) a la Comunitat Valenciana es realitza en centres de titularitat privada, segons un estudi recent publicat per CCOO Educació. De les 196.660 places d'FP de tots els nivells i modalitats que ofereix la Conselleria d’Educació, 68.518 es cursen en centres privats, és a dir, un 34,84 % del total. Esta xifra suposa un increment del 10 % respecte del curs passat, quan la privatització se situava al voltant del 25 %, evidenciant una tendència creixent des que el PP dirigeix la Conselleria.

Este nivell de privatització situa la Comunitat Valenciana entre les regions amb més oferta privada del país, només superada per Euskadi (44 %), Madrid (38 %), Aragó (36 %) i Catalunya (35,6 %).

Les dades mostren que cinc famílies professionals concentren la majoria de la privatització: Sanitat (53,16 %), Imatge i So (46,52 %), Comerç i Màrqueting (36,48 %), Imatge personal (33,96 %) i Administració i gestió (31,64 %). Els cicles amb taxes més altes d’ocupabilitat són precisament els més privatitzats. El Grau Mitjà de Cures Auxiliars d’Infermeria registra un 95 % d’inserció laboral sis mesos després de finalitzar els estudis i s’ofereix en un 48 % en centres privats. El Grau Superior d’Administració i Finances un 90 % d’inserció laboral i s’imparteix en modalitat privada o concertada en un 33 % dels casos.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El 58% de les persones majors de 45 anys patix discriminació per edat quan busca treball]]> El 58% de les persones majors de 45 anys inscrites en programes d’ocupació de Creu Roja assegura haver patit discriminació per motius d’edat quan busca treball, una barrera que els tanca la porta al mercat laboral abans, fins i tot, de poder demostrar la seua vàlua professional. Són dades de l’enquesta L’edatisme i jo, elaborada per l’entitat a partir de prop d’un miler de testimonis.

L’estudi revela que quasi la meitat de les persones participants ha experimentat algun tipus de discriminació laboral vinculada a l’edat, una situació que s’intensifica a partir dels 45 anys, però que també colpeja els més joves: un de cada quatre afirma haver-la patida.

L’informe posa de manifest que sis de cada deu persones desconeixen el concepte d’“edatisme”, fet que, segons Creu Roja, evidencia fins a quin punt esta discriminació està integrada en la cultura corporativa i social. Moltes víctimes, apunten, no arriben ni tan sols a identificar-la amb un nom.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Comunitat Valenciana concentra grans macroofertes d’ocupació de multinacionals amb més de 5.000 llocs de treball en marxa]]> La Comunitat Valenciana s’ha consolidat com la tercera autonomia de l’Estat que més inversió empresarial atrau, una tendència que ja té un impacte directe i tangible en el mercat laboral. Diverses multinacionals i empreses valencianes han anunciat en les últimes setmanes macroofertes d’ocupació que superen conjuntament els 5.000 llocs de treball en diferents punts del territori.

Una de les últimes incorporacions és la de la multinacional NxN, especialitzada en centres de dades, que ha anunciat la creació de més de cent llocs de treball al centre que construirà al polígon industrial de Vara de Quart, a València. La companyia busca perfils altament qualificats, com enginyers de telecomunicacions i de sistemes, tècnics en intel·ligència artificial, així com especialistes en àrees elèctriques, climatització i supercomputació. El conseller delegat de NxN Data Center, Sergio Riolobos, ha explicat a À Punt que “també necessitem tècnics experts en intel·ligència artificial, en maquinari d’IA i supercomputació, tots eixos perfils són clau per a la nostra operativa diària”. El centre obrirà les portes el 2027 i, segons Riolobos, es tracta d’ocupació estable: “Això no és un projecte amb data de caducitat, serà la nostra operativa habitual durant molts anys per a donar servici a empreses i administracions públiques”.

A la Pobla de Vallbona, la valenciana RNB Cosmètica, proveïdora de Mercadona, ha anunciat la creació d’un miler de llocs de treball en els pròxims cinc anys. L’empresa preveu duplicar la plantilla amb la construcció d’una nova seu i la posada en marxa de noves línies de producció i reforça, així, el sector de la cosmètica a la Comunitat Valenciana.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La fusta: un sector amb una taxa d'atur zero que necessita treballadors]]> Plena ocupació en el sector de la fusta i el moble. Les empreses necessiten treballadors, però no en troben. La falta de formació, el relleu generacional o l’accés a l’habitatge dificulten cobrir llocs de treball, fins i tot als municipis rurals.

Juan Ángel Paredes va arribar des del Paraguai l’any 2010. Aleshores va entrar com a aprenent en una empresa de fusta, de la qual és ara és l'encarregat. "Vaig entrar en Valenciana Moldura i vaig començar de ben avall, i a poc a poc he anat pujant de categoria", comenta Paredes.

Un recorregut habitual en un sector amb plena ocupació. A la Comunitat Valenciana, el sector és un dels motors industrials, però les empreses no troben personal. "Reposar eixos treballs ens costa, amb gent qualificada o sense", apunta Alejandro Bermejo, el president de la Federació Empresarial de la Fusta de la Comunitat Valenciana, Fevama.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'AIReF demana a la Seguretat Social actuar abans per a contindre la despesa per baixes laborals, que s'ha triplicat des de 2014]]> A l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) li preocupa la despesa pública en baixes laborals, que s'ha triplicat des de 2014. Les prestacions per incapacitat temporal se situen en els 16.500 milions anuals i s'han convertit en la partida més gran de la Seguretat Social, només per darrere de les pensions. L'organisme ha demanat enfortir les capacitats de l'Institut Nacional de la Seguretat Social per a un control més efectiu i en fases més primerenques, especialment en casos reiterats, ja que el 25% dels treballadors concentra el 55% de totes les baixes.

Segons un informe de l'AIReF, que revisa la despesa entre 2022 i 2026, els casos de baixa laboral han augmentat un 60% en els últims anys. La incidència de les baixes ha passat de 21,4 casos per cada 1.000 afiliats en 2017 a 33,9 en 2024 i la duració mitjana de 40 dies en 2017 a 45,9 dies en 2024, amb un pes més elevat de les malalties musculoesquelètiques i respiratòries. No obstant això, les baixes per salut mental són les que més augmenten: la duració quasi s’ha duplicat (de 67 dies el 2017 a 99 el 2024).

Entre les causes de l'increment, l'organisme assenyala la falta d'una major supervisió i seguiment dels processos, l'augment de les llistes d'espera o la major demanda d'atenció primària. També la reversió de restriccions i l'ampliació de la protecció derivada dels canvis normatius que va arrancar el Govern de coalició progressista de Pedro Sánchez. S'assenyala, per exemple, que els canvis de contractes temporals a indefinits per la reforma laboral, després de dècades de precarietat i inestabilitat, han incrementat un 30% la possibilitat d'agafar una baixa.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Comunitat Valenciana suma 1.788 desocupats al gener, però manté l'atur per davall dels 300.000]]> L’atur registrat a la Comunitat Valenciana ha augmentat en 1.788 persones durant el mes de gener, un 0,62% més, un repunt habitual després de la campanya de Nadal, però es manté per davall del llindar dels 300.000 desocupats per octau mes consecutiu amb 291.731 persones sense faena. En total hi ha prop de 27.000 desocupats menys que fa un any, un descens interanual del 8,4%, segons dades publicades pel Ministeri de Treball. 

Tot i la pujada mensual, es tracta de la xifra de desocupació més baixa per a un mes de gener des del 2007 i del segon menor increment registrat en este mes des que es va iniciar la sèrie històrica el 1996, tant en valors absoluts com en percentatge.

L’augment de gener s’ha concentrat íntegrament en les dones, amb 1.887 parades més, mentre que l’atur masculí ha baixat lleugerament, amb 99 hòmens menys. Malgrat això, el registre femení continua sent el segon millor per a un gener de tota la sèrie històrica.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Treball pacta amb els sindicats apujar el salari mínim fins als 1.221 euros el 2026 sense el suport de la patronal]]> El Ministeri de Treball ha tancat este dijous un preacord amb UGT i CCOO per a incrementar el salari mínim interprofessional (SMI) un 3,1% en el 2026, fins als 1.221 euros bruts mensuals en catorze pagues. L’acord no compta amb el suport de les patronals CEOE i Cepyme, que s’han desmarcat després de setmanes de negociació.

El secretari d’Estat de Treball, Joaquín Pérez Rey, ha explicat després de la reunió que la voluntat del Ministeri també era incorporar la patronal al pacte. “Teníem la voluntat ferma que la patronal formara part de l'acord”, ha assegurat, alhora que ha defensat que l’Executiu ha negociat “sense descans” i “deixant-se la pell” per a intentar acostar postures amb la CEOE i Cepyme.

Segons ha indicat Pérez Rey, el rebuig “radical” de les patronals a la proposta fiscal del govern per a compensar les empreses per la pujada de l'SMI va fer que ni tan sols es posara damunt la taula en la reunió d’este dijous. El secretari d’Estat ha lamentat que la iniciativa fora qualificada d’“intervencionista” poques hores després d'anunciar-la.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L’empresa PepsiCo anuncia un ERO a Espanya que afectarà les delegacions d’Alacant i València]]> PepsiCo, la multinacional que està darrere de snacks com Doritos o Cheetos i de begudes com Pepsi-Cola o Gatorade, ha presentat un expedient de regulació d'ocupació (ERO) que afectarà totes les delegacions de vendes a Espanya, incloses les que té a València i Alacant, segons han informat UGT i CC OO en un comunicat conjunt i han explicat fonts de l’empresa.

La retallada de personal es fonamenta en “causes tècniques i organitzatives”, derivades “d’un model de distribució pel qual substituïx la venda directa per un model de distribuïdors”. Els dos sindicats rebutgen la decisió, que han qualificat “d’injustificada i desproporcionada” i que, textualment, no dona solució al problema de rendibilitat que argumenta l’empresa.

Els sindicats han afegit que treballaran per a minimitzar l’impacte dels acomiadaments, buscar alternatives com recol·locacions i baixes voluntàries i assegurar les màximes indemnitzacions possibles.

Continua llegint-ho en el web

]]>