<![CDATA[À Punt - Ocupació]]> 10 <![CDATA[À Punt - Ocupació]]> <![CDATA[La Comunitat Valenciana lidera l'augment de l'atur després de l'estiu amb 31.000 parats més, però l'ocupació trenca rècords]]> La Comunitat Valenciana ha liderat l'augment de l'atur en el tercer trimestre del 2026, marcat pel final de l'estiu, en incrementar-se en 31.000 persones (un 10,19% més). Al tancament de setembre, el total de treballadors sense faena se situa en 335.600, segons es desprén de les dades de l'enquesta de població activa (EPA), publicades este dimarts per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). És la quantitat més alta per a un tercer trimestre des del 2024. I contextualitzant les xifres valencianes en el marc estatal, pot comprovar-se que l'autonomia concentra quasi un de cada tres nous parats que va sumar Espanya (95.900) entre juliol i setembre; és a dir, vora un terç. 

Paral·lelament, i com ja s'intuïa per la dinàmica dels darrers balanços de les afiliacions a la Seguretat Social, l'ocupació continua a l'alça i ha trencat un nou sostre en l'estadística, amb més de 2,5 milions de valencians treballant. És la xifra més alta des que començaren a arreplegar-se els registres. Entre juliol i setembre l'increment net de persones ocupades ha sigut de 8.500 (un 0,34%), en bona part a conseqüència de l'impacte de la regularització extraordinària de migrants sobre el mercat laboral, segons han coincidit les administracions i veus expertes. Tot i l'alça, l'estudi comparatiu estadístic mostra cert alentiment de la creació de treball, ja que el volum de nous llocs és menys de la quarta part dels comptabilitzats l'any passat en este mateix trimestre (37.400).

L'EPA fixa la taxa d'atur valenciana en este tercer trimestre en l'11,82%, per damunt de la mitjana nacional (10,18%), mentre que la d'activitat és del 59,37%, ací lleugerament per davall de l'estatal (59,52%). L'evolució de la desocupació per sexes és marcadament desigual en este període, ja que mentre la femenina retrocedix en 1.700 dones (-1%), entre la masculina hi ha un augment notable amb 32.800 parats més (+25,6%). Amb estes dades, el nombre de dones desempleades es queda en 174.800 i la taxa d'atur femení en el 13,3%. Paral·lelament, 160.800 hòmens estaven en atur al tancament del trimestre, amb una taxa d'atur del 10,55%.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Cinc caps de setmana llargs i dos possibles ponts en el calendari laboral del 2027]]> Fins a cinc caps de setmana llargs oferix el calendari laboral del 2027. Tres festivitats cauen en divendres, dos d'ells consecutius (l'Any Nou, 1 de gener; Sant Josep, 19 de març; i Divendres Sant, 26 de març). Tres més en dilluns el 29 de març, Dilluns de Pasqua; l'1 de novembre, Dia de Tots Sants; i el 6 de desembre, Dia de la Constitució). Descansos de tres dies que s'estiren a quatre en el combinat de Setmana Santa i Pasqua.

A cinc poden arribar els dies sense treball en el pont de desembre (del dissabte 4 al dia 8 de la Puríssima Concepció) a què precedix la possibilitat d'un altre coincidint amb la Hispanitat, perquè la festa nacional del 12-O cau en dimarts.

Tanmateix, tres festius cauen en dissabte i a efectes pràctics no suposaran un dia de descans addicional per a la major part dels treballadors i treballadores. Són la Festa del Treball (1 de maig), el Dia de la Comunitat Valenciana (9 d’octubre) i el dia de Nadal (25 de desembre).

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Ministeri de Treball convoca la comissió del salari mínim per a tornar a pujar-lo abans de les eleccions del 29N]]> El Ministeri de Treball i Economia Social ha convocat la comissió assessora del salari mínim interprofessional (SMI) este dijous amb l'objectiu de tancar una nova pujada en 2027 abans de les eleccions generals del 29 de novembre. Un increment al qual s'havia compromés la ministra Yolanda Díaz durant la legislatura, que ha acabat precipitadament per la convocatòria anticipada dels comicis. Treball ja havia traslladat en diverses ocasions la necessitat d'adaptar l'SMI al repunt de la inflació per a evitar una pèrdua de poder adquisitiu, una reclamació vigent en els sindicats durant els últims mesos.

El procés és el següent: la comissió per a l'SMI emetrà un informe, en què proposarà un ventall d'increment, i després haurà de ser negociat amb els agents socials i la CEOE, si bé la patronal no ha participat en l'acord sobre les últimes sis pujades de l'SMI. Una vegada pactat, l'increment haurà de ser aprovat pel Consell de Ministres.

El govern de coalició PSOE-Sumar no renúncia a establir la pròxima pujada de l'SMI, malgrat la convocatòria electoral i la possibilitat d'un executiu conservador en la pròxima legislatura, segons vaticinen la majoria de les enquestes.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La regularització de migrants deixa el millor setembre en cinc anys amb 8.800 nous treballadors]]> La regularització extraordinària de persones migrants continua dinamitzant el mercat laboral tant a Espanya com a la Comunitat Valenciana, que registra el millor mes de setembre dels darrers cinc anys quant a creació d'ocupació i afiliats a la Seguretat Social. Així ho mostren les dades difoses este divendres pel Ministeri d'Inclusió, que arrepleguen un increment de 8.833 treballadors incorporats al sistema de cotitzacions respecte d'agost. Amb esta empenta, la xifra de persones que estan treballant ara mateix a la Comunitat Valenciana canvia de tònica i revifa per damunt dels 2,3 milions, després d'un mes d'agost en què havia descendit a causa de la destrucció de faena pel final de l'estiu.

D'altra banda, l'atur ha augmentat en 2.267 persones. És una dada més roïna que en els darrers exercicis perquè l'increment és prou més elevat (de fet, des del 2018 la tònica era que la desocupació caiguera al setembre), però també pot explicar-se per la regularització, perquè s'han incorporat més persones al mercat de treball i hi ha més població activa. Segons el darrer balanç facilitat per Labora i el Ministeri de Treball, a les acaballes de setembre hi ha 296.786 valencians i valencianes sense faena. És una quantitat, remarquen des de l'ens autonòmic, que es manté per davall del sostre dels 300.000 parats.

Per províncies, la desocupació ha avançat en dos, Alacant (+1.627) i Castelló (+798), mentre que ha retrocedit a la de València (-158). La Comunitat Valenciana se situa dins de la tendència general a Espanya, on la majoria de les autonomies (tret de Canàries i La Rioja) experimenten repunts de l'atur. En termes absoluts, se situa en sext lloc i a prou distància d'Andalusia, que encapçala la llista d'increments amb 6.733 parats nous en setembre. Al conjunt del país, la desocupació ha crescut en 23.600 persones des d'agost, una pujada que es troba dins de la mitjana registrada els mesos de setembre de la sèrie estadística.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Acord entre el Consell i els sindicats per a implantar la jornada laboral de 35 hores setmanals en l'administració]]> La Generalitat i els sindicats han acordat este dilluns en la Mesa Sectorial de Funció Pública celebrada la implantació de la jornada laboral de 35 hores setmanals en l'Administració, que s'aplicarà a més de 21.200 empleats públics. L'acord permetrà aplicar també la jornada d'especial dedicació de 37 hores i 30 minuts.

D'esta manera, la Generalitat ha defensat l'acord com un "nou pas" per a fer efectiva la jornada laboral de 35 hores setmanals per al personal d'esta Administració després d'este acord que haurà de ser ratificat pel ple del Consell i publicat en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV).

L'acord suposa un "avanç" en el "compromís" de la Generalitat "amb la millora de les condicions laborals dels seus empleats públics, la conciliació de la vida personal i professional i la modernització de l'Administració autonòmica", alhora que "reforça el paper del diàleg social com a instrument per a aconseguir acords que permeten millorar els servicis públics", segons ha destacat el govern autonòmic en un comunicat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Les empreses hauran d'informar dels algoritmes amb què fixen salaris, jornada o tasques]]> Les empreses estaran obligades a informar els treballadors dels sistemes algorítmics que utilitzen per a determinar les condicions de treball, entre elles, l'assignació de tasques, torns, salari o promoció, i també l'extinció del contracte. Així figura en el reial decret que ha aprovat el Consell de Ministres d'este dimarts, que transposa la directiva europea sobre condicions transparents i que arreplega el dret dels treballadors a rebre informació detallada del seu salari, jornada o previsibilitat de temps de treball. Espanya incorpora amb retard la directiva europea. Ho hauria d'haver fet l'1 d'agost de 2022 i Brussel·les ha iniciat un expedient sancionador que el govern espanyol espera atenuar amb la publicació de la normativa.

Una vegada aprovada, les empreses hauran de detallar la informació a cada treballador que contracten. A la resta de la plantilla se l'informarà, prèvia sol·licitud, en el termini d'un mes. Les empreses també estaran obligades a comunicar per escrit els canvis en les condicions laborals cada vegada que es produïsquen.

El reial decret establix que, quan els contractes no ho precisen, les empreses hauran de facilitar, a petició del treballador, tota la informació salarial, concretant el salari base, complements, dietes, periodicitat, mètode de pagament, i el càlcul per a saber complements variables, com les primes.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La regularització extraordinària de migrants modera la pèrdua d'ocupació, però incrementa en 5.800 els aturats a l'agost]]> El final de la campanya de l'estiu s'ha reflectit a la Comunitat Valenciana i Espanya amb un augment de l'atur i un retrocés de l'ocupació, dinàmica habitual al mes d'agost, perquè cau el volum de contractacions. Així ho demostren les xifres que han publicat este dimecres Labora, el Ministeri de Treball i el d'Inclusió i Seguretat Social. Enguany torna a repetir-se el patró i al territori autonòmic s'han destruït 22.256 llocs de treball, d'acord amb les dades de cotitzants al sistema públic. Paral·lelament, hi ha 5.847 persones més que el mes anterior engrossint les llistes de desocupació. Esta tònica estacional arriba després d'un juliol atípic en què l'atur va repuntar lleument també, a pesar d'estar en plena temporada turística.

La part més significativa de les dades conegudes hui està en el doble efecte que ha tingut la regularització extraordinària de migrants duta a terme en el primer semestre. La cara la trobem en les afiliacions al sistema de la Seguretat Social perquè, encara que s'ha registrat una pèrdua d'ocupació, esta és un poc més moderada que en els darrers exercicis, que tancaren agost en un ventall d'entre 25.000 i 26.000 llocs de treball eliminats. La creu està en l'increment de l'atur fins al 2,03%, un percentatge mensual que pràcticament duplica el registrat en agost del 2025 i eleva la xifra total de valencianes i valencians que busquen feina a 294.519.

De fet, la vicepresidenta primera i consellera amb competències d'Ocupació, Susana Camarero, ha assenyalat que una de cada tres persones que s'han afegit a les llistes de l'atur a l'agost procedixen del procés extraordinari de regularització de migrants i que, des que es va activar, un total d'11.353 demandants estrangers s'han inscrit a Labora. Esta circumstància, ha dit, “s'ha de tindre en compte a l'hora de planificar i finançar els recursos dels servicis públics d'ocupació”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Entra en vigor la nova jubilació flexible, que s'estén a autònoms i incorpora més incentius]]> Este divendres ha entrat en vigor el nou règim jurídic de la jubilació flexible, que permet compatibilitzar el cobrament de la pensió amb una activitat laboral. La reformulació d'esta modalitat d'ocupació mixta ha incorporat nous complements i l'extensió al treball autònom entre altres novetats.

El govern i els agents socials es van comprometre el 2021 a revisar les condicions d'esta opció, minoritària a Espanya, per a fer-la més atractiva. El reial decret es va publicar en el Butlletí Oficial de l'Estat el 28 de maig, l'endemà que l'aprovara el Consell de Ministres, i entra en vigor ara, tres mesos després. Estes són les principals claus i novetats.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els autònoms valencians gasten uns 117 euros al dia només per alçar la persiana]]> Tindre obert un negoci, sense treballadors i en un local llogat costa uns 117 euros al dia abans que l’autònom haja obtingut ni un sol euro pel seu servici. Si esta xifra s’extrapola a la totalitat del mes, la xifra puja als 2.780 euros. Són els càlculs que ha fet la Unió de Professionals i Treballadors Autònoms (UPTA) per a posar sobre la taula la despesa que ha d’afrontar este col·lectiu professional si opera a la Comunitat Valenciana abans de rebre cap ingrés.

"Eixa és la pressió econòmica de partida que suporten molts xicotets negocis abans d'obtindre un euro pel treball", ha afirmat Eduardo Abad, president d’UPTA, en referència a estos càlculs.

Des d’esta entitat han explicat que estos comptes estan basats en el supòsit d’una persona física, donada d’alta com a autònoma, sense treballadors assalariats, amb un local comercial llogat i una obertura mitjana de 5,5 dies a la setmana. D’acord amb estes circumstàncies, l’autònom que desenvolupe la seua activitat al nostre territori ha de desemborsar 33.360 euros anuals.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Labora utilitzarà un sistema basat en la IA per a comunicar-se amb els usuaris de parla estrangera]]> El servici Labora utilitzarà un projecte pilot de traducció i interpretació simultània mitjançant la intel·ligència artificial (IA) per a comunicar-se amb els usuaris que no s'expressen en castellà o valencià.

La vicepresidenta primera i consellera de Treball, Susana Camarero, ha visitat este dilluns l'Espai Labora del carrer de Felip Rinaldi de València per a conéixer este projecte que busca "eliminar les barreres idiomàtiques que poden dificultar l'accés als servicis públics de treball i oferir una atenció més accessible".

El projecte ha estat impulsat en el marc del Pla Anual de Treball del Centre d'Orientació, Emprenedoria, Acompanyament i Innovació per a l'Ocupació de la Comunitat Valenciana (COE CV). Interpreta fins ara 47 idiomes, inclosos dialectes de determinades llengües als quals se'n poden incorporar altres de manera progressiva.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Cambrer, recepcionista o socorrista: Labora fa més de 3.000 ofertes de treball del sector turístic]]> Més de cinquanta vacants de cambrer, una vintena de recepcionista d’hotel i una desena de socorristes. Són algunes de les vora 3.000 ofertes de treball que gestiona el Servei Valencià d’Ocupació i Formació, Labora, en el sector turístic, com ha indicat este organisme. Els qui estiguen desocupats poden inscriure’s a través d’este servici si complixen els requisits.

Es busquen treballadors per a l'hostaleria, el turisme, el comerç i l'oci. El secretari autonòmic d'Ocupació i director general de Labora, Antonio Galvañ, ha ressaltat que les xifres del mercat laboral valencià “reflectixen l'elevada demanda de professionals durant la temporada estival i les oportunitats existents per a persones amb diferents nivells d'experiència i qualificació”.

En este sentit, el sector turístic pot suposar, en el cas dels jóvens, la primera porta d’entrada al mercat laboral: “Per a moltes persones, estes ocupacions representen una primera oportunitat d'accés al mercat laboral, la possibilitat d'adquirir experiència professional o una porta d'entrada a contractes de major duració”, manifestava Galvañ.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Avís roig per calor: tinc dret a no anar a treballar?]]> Davant d’un avís roig per temperatures extremes com el d'este dimecres, una de les principals preocupacions és com afecta la jornada laboral, especialment per als treballadors que desenvolupen la seua activitat a l’aire lliure. La normativa obliga les empreses a prendre mesures per a evitar que la calor supose un risc per a la salut.

Un avís roig no dona per si mateix dret a absentar-se de la faena. "Haurien d'acudir i prendre les mesures adequades", explica Pablo Esteban, responsable de Salut Laboral de la UGT-PV. L’empresa, però, ha d’adaptar les condicions de treball quan hi ha avisos taronja o roig. Entre les mesures possibles estan facilitar el teletreball quan siga viable, garantir l’accés a aigua i zones d’ombra o modificar els horaris per evitar les hores clau.

En este sentit, les activitats que més preocupen són les que impliquen un esforç físic a l’aire lliure, com la construcció, l’agricultura, la jardineria o la neteja. També s’han d’adaptar els llocs de treball interiors que acumulen molta calor, com bugaderies, cuines o forns.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un total de 32 treballadors de la Comunitat Valenciana moren en accident laboral en el primer semestre]]> Un total de 32 persones han mort a la Comunitat Valenciana en el primer semestre d’enguany en accidents laborals, d'acord amb les dades de sinistralitat laboral publicades este divendres pel Ministeri de Treball. En són dotze menys que en el mateix període de l’any passat. La majoria de les víctimes mortals, una trentena, es van produir durant la jornada laboral, mentre que dos persones van faltar en el trajecte d’anada o tornada al treball.

Al conjunt d’Espanya, els accidents laborals van causar 358 morts en el primer semestre de l'any. Es tracta de cinc víctimes mortals menys que en el mateix període de 2025, segons la mateixa estadística.

La majoria d'estes defuncions totals del conjunt del país, 290, es van produir durant la jornada laboral. Es tracta de cinc menys que en el mateix període de l’any passat. La resta, un total de 68, van ser accidents in itinere. En este cas, l’estadística és la mateixa que l’any passat, en funció de les dades facilitades pel Ministeri de Treball.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El turisme impulsa el mercat laboral en el segon trimestre amb una reducció de 23.200 parats i 34.100 ocupats més]]> El mercat laboral valencià va reactivar la vitalitat durant el segon trimestre d'enguany. Així, després que durant els tres primers mesos del 2026 es registrara un repunt de la xifra de parats (41.200 més) i una caiguda de la d'ocupats (8.900 menys), entre abril i juny la tendència ha canviat i la Comunitat Valenciana ha creat 34.100 ocupats més, un 1,39% més que el trimestre anterior, i ha reduït la xifra de persones aturades en 23.200, un 7,07% menys. Així ho ha publicat este dimarts l'enquesta de població activa (EPA) de l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

A la Comunitat Valenciana hi havia a finals de juny 304.600 persones sense treball i 2.495.800 ocupades. La taxa d'atur ha quedat situada en el 10,88%, un punt més que la mitjana espanyola, segons l'EPA del segon trimestre i vora nou dècimes menys que durant el primer trimestre del 2026. Per sexes, la taxa d'atur arriba al 13,65% en el cas de les dones (més de dos punts per damunt de la mitjana espanyola), mentre que se situa en el 8,50% per als hòmens (lleugerament per davall de la mitjana del conjunt d'Espanya). La tendència, a més, ha sigut conjunta i tant la taxa d'atur general de la Comunitat Valenciana com la d'hòmens i dones ha baixat en els últims tres mesos analitzats. Es tracta de la taxa d'atur més baixa des de la primera meitat del 2008, tant en l'àmbit general, com en el cas d'homes i dones.

Per províncies, la taxa d'atur és més elevada a Alacant, on se situa en l'11,38% (la de les dones arriba al 15,42%, la més elevada a escala provincial, mentre que la dels hòmens és la més baixa de les tres, un 7,94%). La taxa d'atur de Castelló, per contra, se situa en el 10,01% i la de la província de València es queda a finals de juny en el 10,71%. En tot cas, la desocupació descendix en 13.600 (-10,3%) persones a la província d'Alacant, 6.900 (-17,6%) a la província de Castelló i en 2.600 (-1,7%) a la província de València respecte al trimestre anterior.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La plantilla de Lladró fa vaga per a exigir el compliment del conveni i un pla de viabilitat]]> La vaga convocada este dimarts en Grup Lladró, per a exigir el compliment del conveni col·lectiu i la presentació d'un pla de viabilitat que garantisca l'ocupació, ha comptat amb un “ampli seguiment” que ha fet que la producció quede “pràcticament paralitzada”, segons ha informat UGT FICA PV.

La mobilització respon al “creixent malestar” d’una plantilla que critica que “fa anys que fa importants esforços per a contribuir a la continuïtat de l'activitat, acceptant sacrificis i demostrant un ferm compromís amb l'empresa, sense que la direcció haja correspost amb una estratègia clara que aporte estabilitat i confiança”, ha denunciat el sindicat en un comunicat.

UGT ha assenyalat que la producció del grup ha quedat pràcticament paralitzada este dimarts a conseqüència de l'ampli seguiment de la vaga per a exigir a la direcció el compliment del conveni col·lectiu estatal del vidre i la ceràmica i la presentació d'un pla de viabilitat que garantisca el futur de l'empresa i el manteniment de l'ocupació.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'absentisme laboral continua a l'alça: cada dia 1,6 milions de persones falten al treball a Espanya]]> L'absentisme laboral continua augmentant a Espanya i pràcticament s'ha duplicat en l'última dècada, fins al punt que el país encapçala el rànquing europeu. Segons les últimes dades, la taxa d'absentisme va arribar al 7,2% durant el primer trimestre de 2026. Això significa que cada dia una mitjana d'1,6 milions de persones no acudixen al seu lloc de treball. L'augment de l'absentisme ha tornat al centre del debat polític després de les declaracions del líder del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, sobre les baixes laborals, l'augment del qual va catalogar com un “càncer” al mateix temps que va qüestionar que els treballadors cobren el mateix mentre no treballaran

Dels 1,6 milions de baixes laborals diaries,, al voltant d'1,24 milions ho fan per una incapacitat temporal derivada d'una malaltia o un accident, és a dir, amb una causa mèdica acreditada. La resta, unes 360.000 persones diàries, s'absenten per altres motius.

L'any 2025 va marcar un màxim històric d'absentisme laboral. L'impacte econòmic es va elevar fins als 33.000 milions d'euros, dels quals prop de 17.000 milions van recaure sobre les empreses i uns altres 16.000 milions van ser assumits per la Seguretat Social.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Comunitat Valenciana comença l'estiu amb 12.300 treballadors més i amb rècord d'afiliacions per damunt dels 2,3 milions]]> Juny és habitualment un dels millors mesos per a l'ocupació a Espanya i la Comunitat Valenciana, amb economies molt estacionalitzades i marcades pel turisme. L'inici de l'estiu ha complit els pronòstics enguany amb bones dades per al mercat laboral, tal com constaten les xifres difoses este dijous per Labora, el servici autonòmic d'ocupació, i els Ministeris de Treball i Inclusió.

Les contractacions de la campanya estival han tornat a accelerar la creació de faena este mes, sobretot en el sector hoteler, el comerç i els servicis. Això s'ha traduït en un nou impuls a les afiliacions a la Seguretat Social, que han tornat a marcar un màxim històric. Per primera vegada s'ha superat el llindar de 2,3 milions de treballadors i treballadores 86.000 més que fa un any. En juny del 2026 se n'han incorporat 12.374 nous al sistema. Paral·lelament, l'atur registrat encadena cinc mesos a la baixa (-2.445) i deixa la xifra total de persones sense faena en 281.651, la més baixa des de juliol del 2008. La caiguda mensual de la desocupació, encara que més suau que la registrada el 2025 per estes dates, evidencia la resistència del mercat laboral valencià a les turbulències que dominen el panorama geopolític internacional estos darrers mesos.

Per províncies, l'atur cau en 1.500 persones a Alacant (-1,31%), seguida de Castelló amb una baixada de 531 persones (-1,68%) i València, amb 414 persones desocupades menys (-0,30%).

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Fins quan serà festiu el 24 de juny a la Comunitat Valenciana?]]> Els valencians podran allargar les celebracions esta nit, la de Sant Joan, perquè este dimecres està marcat en roig en el calendari laboral. La Comunitat Valenciana serà una de les tres autonomies —amb Catalunya i Galícia— on este dimecres és festiu autonòmic, sense necessitat, per tant, que els treballadors hagen de recuperar-lo. Ara bé, serà l’últim any que es donarà la situació. El 2027 la jornada de Sant Joan serà laborable.

Així consta en el calendari laboral de l’any que ve, que va aprovar el Consell en març. Això implica que els municipis que vullguen tindre el 24 de juny festiu en el 2027 hauran de declarar-la apel·lant a un dels dos dies que poden escollir els ajuntaments per a declarar-los festius en l’àmbit municipal.  

És la solució per la qual optarà, per exemple, la ciutat d’Alacant, una de les que tradicionalment ha reivindicat la jornada com a festiva. De fet, el seu ha sigut un dels ajuntaments que més ha alçat la veu perquè el 24 de juny siga festiu. Argumenten no sols que la gent puga disfrutar del dia gran de les Fogueres, sinó també les repercussions econòmiques i turístiques que té un 24 de juny declarat festiu.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Europa insta Espanya a reformar l'acomiadament perquè les indemnitzacions siguen dissuasives]]> El Comité de Ministres del Consell d'Europa ha adoptat una resolució formal en la qual insta Espanya a modificar la legislació laboral per a garantir que la quantia de la indemnització per acomiadament improcedent sense causa justificada, inclosos els treballadors temporals contractats de manera fraudulenta, resulte realment dissuasiva per a l'empresari.

El text, que assumix íntegrament les conclusions del Comité Europeu de Drets Socials (CEDS), ratifica que el sistema actual d'acomiadament a Espanya vulnera la Carta Social Europea Revisada.

Així, la resolució, que té el seu origen en una reclamació col·lectiva presentada per CCOO el novembre del 2022, confirma l'incompliment per part d'Espanya de l'article 24.b de la Carta Social Europea en tres vessants: el càlcul de les indemnitzacions, el paper de la readmissió i la desprotecció dels treballadors temporals en frau de llei.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Personal de tres hospitals revertits denuncia bloqueig institucional i discriminació laboral]]> Representants dels comités d'empresa dels hospitals de la Ribera (a Alzira, revertit al sistema públic des de l'1 d'abril del 2018), de Dénia (públic des de l'1 de febrer del 2024) i de Manises (des del 7 de maig del 2024) s'han concentrat este dimarts al matí davant del Palau de la Generalitat per a denunciar el "bloqueig institucional" i exigir solucions per tal d'acabar amb la "discriminació laboral" que, segons diuen, també afecta un quart hospital, el de Torrevieja. El conseller de Sanitat, Marciano Gómez, ha assegurat que la reivindicació li sembla "absolutament lògica".

Amb el lema “Després de les reversions, solucions JA” i darrere d'una pancarta amb la frase "El mateix empleador, les mateixes condicions laborals", els concentrats han advertit de la "fuga massiva" de professionals altament qualificats dels departaments de salut als quals corresponen els esmentats centres hospitalaris. De l'Hospital de Torrevieja no ha acudit cap representant.

També han exigit un "calendari clar" sobre l'estatutarització voluntària i la negociació immediata de convenis col·lectius "per a acabar amb la discriminació laboral". El president del comité d'empresa de l'Hospital de la Ribera, Enrique Martínez Gil, ha informat a EFE que la situació afecta un poc més de 4.000 treballadors de les quatre concessions revertides, els esmentats i el de Torrevieja. Segons Martínez, després de la comunicació oficial que anaven a fer la protesta, la Conselleria de Sanitat ha convocat els comités dels quatre hospitals a una reunió el 15 de juny, trobada que també han confirmat a EFE fonts de la Conselleria.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Maig acaba amb 1.600 parats menys i nou rècord, fregant els 2,3 milions de treballadors a la Comunitat Valenciana]]> El mes de maig ha complit amb els pronòstics habituals i ha tancat amb una evolució molt favorable del mercat laboral a Espanya i la Comunitat Valenciana, impulsat per l'inici de la temporada d'estiu. Segons constaten les dades aportades per Labora —l'ens d'ocupació autonòmic— i els ministeris de Treball i d'Inclusió este dimarts, les contractacions de la campanya hotelera, que ja comencen a moure's, han provocat un fort increment de llocs de treball sobretot en el turisme i el sector servicis.

En total, més de 14.000, que eleven la xifra d'afiliació mitjana fins a 2.294.110, el màxim assolit de tota la sèrie històrica. Mai hi havia hagut a les comarques valencianes tantes persones treballant alhora i registrades en el sistema. Esta injecció de faena ha sigut generalitzada en tot el país, on s'han superat per primera vegada els 22,3 milions d'inscrits en la Seguretat Social.

Les bones dades d'ocupació es combinen amb xifres d'atur que són igualment positives, amb descensos en totes les comunitats autònomes. Al territori valencià, el quint mes del 2026 tanca amb 1.654 persones menys parades. La baixada, això sí, esdevé més moderada del que és habitual i queda prou lluny dels quasi 5.000 parats menys que es registraren, sense anar més lluny, el maig del 2025.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els sindicats sanitaris escenifiquen un “funeral” per a denunciar el deteriorament de la sanitat pública]]> Els sindicats sanitaris s'han concentrat este dilluns a les portes de la Conselleria de Sanitat. Consideren que la sanitat pública empitjora i ho han volgut escenificar en forma de funeral. Reclamen el compliment d'acords com la reducció de jornada, millores salarials i més personal. La protesta ha sigut convocada per SATSE, CCOO, UGT, CSIF, SAE, Intersindical Salut-IV i SIMAP.

Els participants han acudit vestits de negre, amb màscares blanques, i han desplegat una pancarta amb el lema “Funeral per la sanitat pública”. Durant la concentració també han col·locat un taüt negre de cartó amb la inscripció “RIP Sanitat Pública”.

Els representants sindicals han advertit que la sanitat pública es troba “al límit” i han reclamat, entre altres mesures, un augment de les plantilles, la implantació de la jornada laboral de 35 hores setmanals i que no es deriven diners públics a la sanitat privada.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Les primeres aturades de juny dels maquinistes en Metrovalència i el Tram d’Alacant transcorren sense incidències i amb servicis mínims del 80%]]> El Sindicat Espanyol de Maquinistes Ferroviaris (Semaf) ha représ este dimarts les aturades parcials al metro de València i Alacant, que han transcorregut sense incidències i respectant els servicis mínims del 80% establits per Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV). Així ho han indicat fonts de l’empresa pública i del sindicat, que ha convocat cinc dies de vaga al juny (2, 4, 9, 11 i 16) en tres franges horàries: de 07:00 hores a 10:00 hores, de 13:00 a 16:00 hores i de 19:00 a 21:00 hores.

FGV ha fixat uns servicis mínims del 80% per a hui i dijous, coincidint amb els desplaçaments d’estudiants que es presenten a la prova d’accés a la universitat (PAU) —en què estan matriculats més de 25.600 alumnes—, i del 75% per a la resta de jornades de vaga.

El portaveu del sindicat de maquinistes, Teo Moreno, ha qualificat d’"abusius" els servicis mínims i ha criticat la falta de voluntat negociadora de la direcció de FGV. Segons ha explicat, l’empresa no vol entrar a negociar millores en la seguretat de la circulació ni en les condicions laborals dels maquinistes, fet que considera un "menyspreu" cap als treballadors i els usuaris de Metrovalència i del Tram d’Alacant.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Heineken pacta amb els sindicats una pujada salarial mínima del 9,9% fins a 2028]]> Heineken España i la representació sindical de la companyia han arribat a un acord salarial per al període 2026-2028 que garantix una pujada retributiva acumulada mínima del 9,9% per als més de 1.400 treballadors de l’empresa a les quatre fàbriques de València. Sevilla, Madrid i Jaén, a més de dos microcerveseries a Sevilla i Màlaga. El pacte ha sigut ratificat pel 78% de la plantilla i posa fi a mesos de negociacions marcats per protestes i jornades de vaga en els diferents centres de treball de la companyia.

Segons ha explicat el president del comité d’empresa, Pablo Martínez, un dels principals objectius de la negociació era aconseguir “un acord salarial plurianual” que evitara haver d’afrontar nous conflictes cada any per les revisions salarials.

L’acord contempla l’actualització corresponent a l’IPC de l’exercici anterior, situat en el 2,9%, així com increments addicionals per als pròxims anys que permetran arribar, almenys, a una pujada acumulada del 9,9% al final de la vigència del pacte.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Patronal i sindicats acorden el primer conveni estatal del comerç tèxtil, que beneficia més de 120.000 treballadors]]> L’Associació Retail Tèxtil Espanya (ARTE) i els sindicats CCOO i Fetico han arribat a un acord sobre el text definitiu del qual serà el primer conveni col·lectiu estatal de grans cadenes del comerç tèxtil, un pacte que beneficiarà més de 120.000 treballadors a tot Espanya. L’acord, que Fetico ha qualificat de “fita històrica en la negociació col·lectiva”, es va tancar esta passada nit després d’una llarga jornada de converses i més de dos anys de negociacions entre les parts.

Segons han informat les organitzacions, el nou conveni consolida i millora les condicions laborals d’un sector fins ara fragmentat en desenes de convenis provincials, amb l’objectiu d’homogeneïtzar drets i establir un marc estatal comú per a les grans cadenes del comerç de moda.

CCOO ha destacat que el text “assegura el manteniment de garanties clau dels marcs provincials, unifica condicions i introduïx millores substancials en jornada, conciliació i retribucions”, mentre que la patronal ARTE —integrada per empreses com Inditex, Mango, Primark o H&M— ha valorat l’acord com un pas “molt rellevant” que dona estabilitat al sector.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Ford Almussafes comença a negociar les condicions laborals que regiran quan s'inicie la producció del model Bronco]]> Treballadors i direcció de la planta de Ford a Almussafes han començat este dimecres a negociar les condicions laborals i salarials de la plantilla que entraran en vigor a partir de 2027, amb l'Acord per l'Electrificació 2030, i que seran la base del conveni col·lectiu. Cal recordar que en este període es llançarà el nou model que produirà la factoria de la Ribera Baixa, el Ford Bronco.

Este dimecres s’ha celebrat la reunió constitutiva i s’ha fixat una nova trobada per al 27 de maig, segons informen fonts d’UGT, el sindicat majoritari d’esta fàbrica.

La negociació es basa a renovar l'Acord per l'Electrificació vigent fins a desembre. Ara bé, la negociació s’ha avançat perquè cal constituir els equips de llançament del nou model que es fabricarà en la planta a partir de 2028.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Botigues d’esport, centres d’estètica i servici a domicili: els espais on treballen podòlegs il·legals]]> Els podòlegs de la Comunitat Valenciana han alertat del “creixent augment de l'intrusisme professional en la podologia", especialment "en la zona de la Costa Blanca". Des d’este col·legi professional advertixen que estan detectant, “cada vegada més casos” de persones que “exercixen sense la titulació de grau requerida ni la col·legiació obligatòria per a treballar legalment”. Les botigues esportives, els centres d’estètica i els “falsos podòlegs” que atenen a domicili són alguns dels espais on sol exercir-se la podologia de manera il·legal, segons han denunciat estos professionals.

Des del Col·legi Oficial de Podòlegs de la Comunitat Valenciana (Icopv) han indicat que el fet de sotmetre’s als servicis d’un professional que no estiga autoritzat per a treballar legalment a la Comunitat Valenciana pot suposar “un greu risc per a la salut pública”.

En esta línia, apunten que, si persones no qualificades fan tractaments als pacients, la cosa pot derivar en “infeccions, agreujament de patologies i, fins i tot, amputacions en pacients vulnerables, com les persones amb diabetis”, segons ha indicat l'Icopv.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Més de 1.600 aspirants opten des d’este dissabte a 122 places del Cos Municipal de Bombers de València]]> Un total de 1.634 aspirants participaran des d’este dissabte en el procés selectiu convocat per l’Ajuntament de València per a cobrir fins a 122 places del Cos Municipal de Bombers de la ciutat, una de les convocatòries més nombroses dels últims anys per al servici d’emergències municipal.

La primera prova consistirà en un examen tipus test que tindrà lloc este dissabte a l’aulari sud de la Universitat de València. Posteriorment, els candidats hauran de superar proves físiques, un reconeixement mèdic, un test psicotècnic i un supòsit pràctic.

La convocatòria inclou inicialment 92 places de bomber, encara que el govern municipal ja ha anunciat que sumarà les 30 places previstes en l’oferta pública d’ocupació del 2026, fins a arribar-ne a 122.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Ford convoca els sindicats a negociar un nou acord per a l’electrificació d’Almussafes]]> La direcció de Ford a Almussafes ha convocat els sindicats dimecres que ve, 20 de maig, per a iniciar una nova negociació amb l’objectiu de renovar l’acord per a l’electrificació subscrit el 2022, que va establir l’actual marc laboral de la factoria valenciana.

Segons ha explicat el portaveu d’UGT a Ford, Carlos Faubel, la companyia ha plantejat constituir una comissió negociadora a partir de la setmana que ve “amb l’objectiu de renovar l’acord per a l’electrificació”. El sindicat majoritari ha valorat positivament la convocatòria perquè considera que “suposa parlar del futur de la fàbrica els pròxims anys” i permetrà “aclarir moltes incògnites”.

Per la seua banda, el portaveu d'STM Ford, Dani Portillo, ha qualificat de “curta” la reunió mantinguda este dijous i ha assenyalat que l’empresa busca amb este nou acord “un marc d’estabilitat davant dels nous vehicles que hi arribaran”. En este sentit, ha assegurat que veu “el futur amb optimisme”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Mor un treballador a Silla mentre utilitzava una màquina industrial]]> Un home de 47 anys ha mort este dimarts a Silla (Horta Sud) en el seu torn laboral mentre utilitzava una màquina industrial que cosia sacs de creïlles. L'accident ha tingut lloc en una empresa ubicada a l'avinguda d'Espioca de Silla, dedicada a l'exportació i venda majorista de creïlles i cebes.

Segons ha informat la Policia Local del municipi en declaracions a À Punt, la hipòtesi principal apunta com a causa de la mort a una descàrrega elèctrica mentre usava maquinària que cosia sacs de creïlles.

En patir l'accident, un equip de la Policia Local, Guàrdia Civil, bombers i una ambulància del SAMU es van desplaçar fins al lloc dels fets. Tal com ha informat un agent de policia a À Punt, els bombers i l'equip del SAMU van practicar quasi cinquanta minuts de maniobres de reanimació a l'home, que finalment va morir.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La planta de Heineken a Quart de Poblet comença el primer dia de vaga]]> El comité intercentres de Heineken Espanya ha convocat els 1.400 treballadors de l'empresa a tres jornades de vaga en els seus centres de treball, a partir d'esta nit, començant per la planta a Quart de Poblet (Horta Sud), amb una plantilla de 300 treballadors. Esta protesta té lloc davant la "manca d'acord en la negociació de l'increment salarial per a 2026, 2027 i 2028", segons han explicat en un comunicat.

Les aturades convocades comencen este dimarts a les 22.00 hores en la factoria de Quart de Poblet fins a les 22.00 hores de dimecres, i se succeiran en tots els centres de treball, oficines, fàbriques i comercials els dies 13, 20 i 27 de maig, segons el comunicat publicat per la federació agroalimentària (FICA) d'UGT.

"El comité intercentres ha convocat la vaga com a últim recurs una vegada esgotades les vies de diàleg i de mediació per a defendre la dignitat salarial de 1.400 treballadors de Heineken Espanya en 2026, 2027 i 2028", han subratllat en la nota.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els autònoms valencians cobren 522 euros menys de pensió que els assalariats, segons UPTA]]> Els treballadors autònoms de la Comunitat Valenciana perceben una pensió mitjana de jubilació 522 euros inferior a la dels assalariats, segons les últimes dades oficials analitzades per la Unió de Professionals i Treballadors Autònoms (UPTA). En concret, la pensió mitjana de jubilació dels autònoms valencians se situa en 1.054,39 euros mensuals, mentre que la dels treballadors del règim general arriba als 1.577,05 euros, una diferència de 522,66 euros al mes.

UPTA també advertix d’una bretxa important en el conjunt de les prestacions. La pensió mitjana total dels autònoms valencians és de 951,53 euros mensuals, davant dels 1.359,87 euros del règim general, és a dir, més de 408 euros menys cada mes.

Actualment, la Comunitat Valenciana compta amb 196.639 pensions corresponents al règim especial de treballadors autònoms (RETA), de les quals 132.361 són pensions de jubilació.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Comunitat Valenciana creixerà enguany un 3% i reduirà l’atur fins al 10,4% el 2027, segons BBVA Research]]> La Comunitat Valenciana mantindrà un creixement econòmic sòlid durant el 2026 i el 2027 i reduirà progressivament la taxa d’atur fins al 10,4%, segons les previsions publicades este dimarts per BBVA Research. L’estudi calcula que es crearan 126.000 llocs de treball en els pròxims dos anys. Segons l’informe, l’economia valenciana creixerà un 3% el 2026 i un 2,2% el 2027.

L’estudi, presentat pel responsable d’anàlisi econòmica per a Espanya de BBVA Research, Rafael Doménech, i pel director territorial est de BBVA, José Manuel Mieres, destaca que la Comunitat Valenciana continua creixent per damunt de la zona euro i també de la mitjana registrada entre el 1995 i el 2019.

El document assenyala que el dinamisme de la construcció i la inversió, junt amb els fons europeus, la baixada dels tipus d’interés i l’augment de les rendes salarials, continuaran sostenint el creixement econòmic.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Campofrío destina 134 milions per a traslladar a Utiel la planta de Torrent que va destrossar la dana]]> Utiel tindrà un dels centres de producció càrnia més innovadors d’Europa, que naix curiosament de la desfeta que va deixar la dana. La riuada va assolar completament la planta que Campofrío tenia a Torrent i ara, aprofitant la reconstrucció, n'obrirà una nova a Utiel, on podran treballar els 300 empleats que tenia la fàbrica de l’Horta Sud.

Els treballadors estan en un ERTO, un expedient de regulació temporal d’ocupació, des de la dana. Ara, esta companyia de referència en el sector del companatge, alçarà una nova planta en un recinte de 44.000 metres quadrats del polígon Nuevo Tollo d’Utiel.

La companyia comptarà amb una inversió d’onze milions d’euros de la Generalitat, del pla de recuperació d’empreses afectades per la dana. El CEO de Campofrío, Javier Dueñas, ha destacat que la ubicació de la nova planta millorarà la connectivitat de la companyia i permetrà a Campofrío “estar més a prop de distribuïdors, clients i la indústria auxiliar del sector agroalimentari”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La UPV obri el fòrum d’ocupació universitari més gran d’Espanya amb 225 empreses]]> La Universitat Politècnica de València (UPV) ha obert este dimecres el seu Fòrum d’Ocupació 2026, que reunix 225 empreses i es consolida com la fira d’ocupació universitària més gran d’Espanya. La cita té lloc als jardins Nexus del campus de Vera, en horari de 10:00 a 18:00 hores, fins dijous, i està oberta no només a l’alumnat de la UPV, sinó també a estudiants i titulats d’arreu de l’Estat.

L’acte d’inauguració ha comptat amb la participació de la vicepresidenta primera del Consell i consellera de Vivenda, Ocupació, Joventut i Igualtat, Susana Camarero, junt amb representants acadèmics i institucionals.

El fòrum posa en contacte directe el talent universitari amb empreses de primer nivell, tant valencianes com multinacionals, que busquen perfils qualificats per a reforçar la seua competitivitat. En la passada edició es van arreplegar més de 41.000 currículums i el 95% de les empreses participants van mostrar interés a repetir.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'atur cau en 2.400 persones i el mercat laboral anota un nou rècord amb 2,28 milions d'afiliats]]> El mercat laboral valencià ha trencat un nou sostre a l'abril després de sobrepassar, per primera vegada en les estadístiques, els 2,28 milions d'afiliats en el sistema de cotitzants. Mai des que hi ha registres històrics hi havia hagut tantes persones treballant i donades d'alta a la Seguretat Social, segons les xifres difoses este dimarts pel Ministeri d'Inclusió. És la tercera autonomia on més llocs de treball s'han creat en l'últim mes en termes absoluts (16.251), només per darrere d'Andalusia (43.312) i Catalunya (38.360), amb més població.

Paral·lelament, les dades relatives a l'atur proporcionades per Labora, el servici autonòmic d'ocupació, i el Ministeri de Treball, constaten un comportament positiu per al quart mes del 2026, en què se situa per davall de la barrera dels 286.000 desocupats per primera vegada des d'agost del 2008, en plena crisi immobiliària. La Comunitat Valenciana ha tancat abril amb una caiguda de 2.412 persones en l'atur des de març i situa el nombre total de persones desocupades en 285.750.

En termes interanuals, la davallada és de 16.581 persones, un 5,5% menys que fa un any. En termes relatius, la reducció anotada és del 0,84%, més modesta comparada amb la mitjana nacional (-2,59%). A Espanya l'atur s'ha retallat en 62.668 persones i la xifra global se situa per davall dels 2,4 milions per primera vegada des de juny del 2008.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Generalitat remarca en el Dia del Treball el compromís "amb l'ocupació digna"]]> La Generalitat ha reafirmat, amb motiu del Dia del Treball, el compromís amb l'impuls d'"una ocupació digna, estable i de qualitat", a través de les polítiques desenvolupades per Labora, el Servici Valencià d'Ocupació i Formació i l'Institut Valencià de Seguretat i Salut en el Treball (Invassat). La vicepresidenta primera i consellera de Vivenda, Ocupació, Joventut i Igualtat, Susana Camarero, ha subratllat que “l'ocupació és la millor política social, i el nostre objectiu és generar les condicions perquè es cree més i millor ocupació a la Comunitat Valenciana”.

En este context, la Generalitat ha destacat en un comunicat que "l'impuls de l'ocupació requerix una col·laboració efectiva entre el sector públic i el privat. El Consell defensa que "la millor ocupació es crea quan la iniciativa privada troba en les polítiques públiques un aliat que facilite l'activitat econòmica i la generació d'oportunitats".

Camarero ha posat de relleu que les últimes dades reflectixen una evolució favorable del mercat laboral valencià. En l'últim any, la comunitat autònoma ha creat més de 110.000 llocs de treball, que suposen un increment del 4,7%. És quasi el doble de la mitjana nacional, remarca l'administració autonòmica. Així mateix, l'atur s'ha reduït en 12.700 persones en termes interanuals (-3,7%), situant-se també per damunt del descens registrat en el conjunt d'Espanya.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Oxfam denuncia que els alts directius espanyols van guanyar 98 vegades el salari mitjà al 2025]]> Oxfam Intermón denuncia que els directius de les empreses espanyoles més grans van guanyar 98 vegades el salari mitjà del país al 2025, “la qual cosa significa que els treballadors amb un sou mitjà haurien de treballar pràcticament un segle sencer per a guanyar el que un directiu percep en un sol any”.

Segons un estudi elaborat de l'ONG i la Confederació Sindical Internacional (CSI) amb motiu del Dia del Treball, la remuneració mitjana dels directors generals de les dotze majors empreses espanyoles més grans a augmentar un 16% en l’últim any. En contrast, el salari mitjà dels treballadors va créixer un 3,6% en termes reals des del 2019.

“La remuneració dels alts directius de les grans empreses arriba a dimensions desorbitades, molt allunyades del que guanya la majoria de la població per a cobrir les despeses bàsiques”, assenyala el responsable de Desigualtat i Sector Privat d’Oxfam Intermón, Miguel Alba. El responsable de l'ONG posa com a exemple els ingressos registrats al 2025 per alguns d’estos directius, entre ells els del propietari d’Inditex, Amancio Ortega, que va rebre 3.700 milions de dòlars.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La patronal del metall demana que formen les persones migrants regularitzades per a treballar “tan prompte com siga possible”]]> El nou president de la Federació Empresarial Metal·lúrgica Valenciana (Femeval), Francisco Alonso, ha situat la falta de mà d'obra com un dels principals problemes del sector. Preguntat per la regularització extraordinària de població migrant, ha demanat que l'Estat destine recursos per a formar les persones que s'acullen a este procés, de manera que puguen treballar en empreses “tan prompte com siga possible”.

“Si tenim moltíssima gent que està ja amb papers i que pot treballar i no treballa, al final serà un cost per a tots nosaltres. I si a més tenim la necessitat, hem de fer una cosa intermèdia, que és formar eixes persones perquè com més prompte millor puguen estar treballant en les empreses”, ha remarcat.

Alonso ha oferit este dijous un esmorzar informatiu amb motiu del seu recent nomenament. Durant esta trobada, Alonso ha exposat la situació del sector, que abraça des d'empreses d'indústries com l'automòbil fins als ascensors, passant per instal·ladors de subministraments elèctrics i tallers de reparació.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Centenars de taxis es manifesten a València per a exigir una regulació més restrictiva de les VTC]]> Centenars de taxistes s’han concentrat este dimecres en diversos carrers del centre de València per a protestar contra el que consideren “intrusisme” de les VTC (vehicles de transport amb conductor) i reclamar una regulació més estricta del sector.

La marxa lenta ha arrancat cap a les 10:30 hores des del carrer Blanqueries i ha recorregut vies com Tetuan, Colom, Xàtiva, Guillem de Castro, Àngel Guimerá i l’avinguda del Cid, fins a arribar a la Conselleria de Territori, al complex administratiu 9 d’Octubre.

Els convocants, set organitzacions professionals del taxi, denuncien que “cada dia hi ha més cotxes negres fent de taxis” i advertixen que, si no hi ha solucions, convocaran mobilitzacions setmanals.

Continua llegint-ho en el web

]]>