<![CDATA[À Punt - La Mostra]]> 10 <![CDATA[À Punt - La Mostra]]> <![CDATA[La Mostra de València obri la convocatòria de pel·lícules a competició per a la 41a edició]]> La Mostra de València-Cinema del Mediterrani ha obert el termini d'inscripció per a la 41a edició, que serà del 3 al 15 de novembre del 2026. Des del 13 de maig, les empreses i persones interessades a participar-hi es poden inscriure a través de les plataformes Festhome o Filmfreeway fins a les 23:59 hores del 30 de juny, segons ha informat l’Ajuntament de València en un comunicat. 

El director gerent del Palau de la Música, Vicente Llimerá, ha indicat que esta convocatòria “reforça el compromís” de la Mostra de València amb el cinema mediterrani i amb la projecció de “noves mirades audiovisuals”. A més, la recuperació de la Mostreta acosta el festival al públic més jove.

Per la seua banda, la subdirectora de Cinematografia i Audiovisuals del Palau, Sara Mansanet, ha subratllat que, després de les prospeccions en diferents festivals internacionals com Rotterdam i en els mercats de Berlín i Canes, estan “il·lusionats” en la recepció de la inscripció de les noves propostes que la cinematografia mediterrània oferix el 2026.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Mostra de València amplia l’activitat amb Mostra 365 i confirma dates per al 2026]]> La Mostra de València–Cinema del Mediterrani amplia l'activitat més enllà de les dates habituals amb la creació de Mostra 365, una nova marca que desplegarà propostes al llarg de tot l’any i que combinarà cinema, música i formació per a públic jove. La iniciativa, presentada al Palau de la Música, comptarà amb la participació de figures com Isaki Lacuesta, Arturo Valls, Andrea Compton, Carolina Iglesias o Juan Sanguino, entre altres. A més, el certamen ha fixat ja les dates de la 41a edició, que se celebrarà del 5 al 15 de novembre del 2026.

El programa s'estrena el 22 de febrer i s’allargarà fins al 23 de desembre a la Sala Rodrigo. Entre les activitats destaca Joves Programadors, una proposta pedagògica adreçada a joves de 15 a 21 anys perquè gestionen directament sessions cinematogràfiques. En la primera cita, amb la projecció d’Ariel (2025) de Lois Patiño, seran els mateixos alumnes els qui presentaran la pel·lícula i conduiran el col·loqui amb el públic. Des de l’organització han subratllat que la Mostra esdevé el primer festival valencià a acollir esta iniciativa, present en altres certàmens estatals.

Una altra de les línies serà Cine Culpable, un cicle de cinefòrum en què professionals de l’audiovisual compartiran els seus “plaers culpables” cinematogràfics. Les sessions començaran el 10 de juny amb Arturo Valls i continuaran amb Juan Sanguino (8 de setembre), Carolina Iglesias (6 d’octubre), Andrea Compton (10 de novembre) i Nuria Adraos. Les pel·lícules encara no s’han anunciat perquè, segons ha explicat la subdirectora de Cinematografia i Audiovisuals, Sara Mansanet, “en alguns casos poden ser sorpresa”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Fernando Bovaira rep la Palma d’Honor de la Mostra per la seua trajectòria com a productor]]> El productor de la Vall d'Uixó, Fernando Bovaira, ha rebut este diumenge de vesprada la Palmera d'Honor en la gala de cloenda de la 40a edició de la Mostra de València. Bovaira, guanyador de l'Oscar per Mar Adentro, ha produït més de seixanta pel·lícules, entre d'altres, Ágora, Los Otros i La lengua de las mariposas.

Pel llargmetratge Mar adentro, el productor castellonenc Fernando Bovaira va guanyar un Òscar, un Globus d'Or, catorze premis Goya i dos guardons en el festival de Venècia. Del film i del director afirma que “era una història complicada i Amenábar la va saber sublimar i fer una pel·lícula que va enamorar a tot el món”.

El seu currículum incontestable pel qual enguany rep la Palmera d'Honor de la Mostra rau a fer de l'ofici de produir pel·lícules un art en tota regla. Malgrat això, reconeix que la tasca de producció és “difícil d’explicar” i que els fills encara li pregunten que a què es dedica. Per a ell, “el cinema és un art industrial, l’art de la renúncia”, perquè s’ha d’adequar la visió del director i la història que vol contar “una realitat econòmica que siga factible”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA['El tresor de Barracuda', Premi Dama Finestra a la millor producció valenciana en la 40a edició de la Mostra]]> El film d'animació El tresor de Barracuda ha guanyat el Premi Dama Finestra a la millor producció valenciana en la 40a edició de la Mostra de València. La pel·lícula, que produïx Hampa Studio, l'ha dirigida Adrià García i el guió és d'Amèlia Mora, en col·laboració amb Coral Cruz. L'equip ha arreplegat el guardó en un acte a l'edifici Veles e Vents, en què han reivindicat el gènere de l'animació.

El premi, dotat amb 3.000 euros per a la direcció i el guió, l'ha atorgat un jurat compost per Carlos Loureda (membre de l'Acadèmia de Cinema Europeu i seleccionador de projectes del Festival D’A); Aránzazu Calleja, compositora de bandes sonores de films com Cinco lobitos), i Annabelle Aramburu (coordinadora de la Secció d'Indústria del Festival de Màlaga).

Basada en la novel·la homònima de Llanos Campos, la pel·lícula narra la història del capità Barracuda i la seua tripulació, un grup de pirates que s'embarquen en la recerca d'un misteriós tresor i descobrixen que l'autèntica recompensa no és l'or, sinó la lectura, l'amistat i el poder transformador de les històries.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L’associació de dones cineastes alça la veu contra la violència sexual en el sector]]> Un total de sis de cada deu dones de la indústria del cine reconeixen haver patit algun tipus de violència sexual. Per això, l'Associació de Dones Cineastes i de Mitjans Audiovisuals trenca el silenci i demana mesures de prevenció: “Les dones senten vergonya, culpa i molta por, és molt complicat trencar eixe silenci”, assegura la coautora de l’estudi Después del silencio, Bárbara Tardón.

Es tracta d’un silenci a crits, amb un 92% de les víctimes que no denuncien. Critiquen que no hi ha espais segurs, ja que tant càstings com festivals de cine, sets de rodatge i, fins i tot, l'entorn digital són l'escenari d'estes violències. Les autores de l'informe assenyalen culpables: “Hi ha un sistema polític, social i jurídic que no genera un espai perquè les dones puguen denunciar amb seguretat”, apunta la coautora de l’estudi, Nerea Bariola.

El cas del director de cine i productor Carlos Vermut, acusat d'agressions sexuals per part d'algunes companyes, va ser la llavor d'este estudi demolidor i més transversal del que es pensa; moure polítiques i remoure consciències per a avançar, també darrere de les càmeres, en una societat sense violències sexuals.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[‘La cena’, pel·lícula en què participa À Punt, inaugura la Mostra de València]]> El Teatre Principal de València acull este dijous la inauguració de 40a edició de la Mostra de València - Cinema del Mediterrani. La cena, comèdia dramàtica amb la participació d’À Punt es projectarà després de la cerimònia d'obertura.

A la projecció assistiran el director, Manuel Gómez Pereira, dos dels protagonistes, Asier Etxeandia i Elvira Mínguez, a més d’una representació dels actors valencians, com ara Óscar Lasarte, Ferran Gadea, Toni Agustí, Glòria March i Carlos Serrano. A més, els interiors s'han rodat en el Palau de les Comunicacions de València.

La pel·lícula es va estrenar divendres passat i ja ha aconseguit situar-se com la segona més vista en sales de cine el passat cap de setmana.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Alejandro Amenábar, María Valverde o Asier Etxeandia desfilaran per la catifa roja de la Mostra de València]]> La catifa roja de la 40a edició de la Mostra de València - Cinema del Mediterrani es desplegarà este dijous en el Teatre Principal per a la gala d'obertura, en la qual s'entregarà la Palmera d'Honor a la productora Sol Carnicero. El certamen també ha reconegut amb el mateix guardó un altre gran nom de la producció cinematogràfica com és Fernando Bovaira. Alejandro Amenábar, María Valverde, Asier Etxeandia, Manuel Gómez Pereira, Chema García Ibarra o Marina Salas són alguns dels artistes que desfilaran per l'acte, que organitza l'Ajuntament de València i compta amb la col·laboració de l'Institut Valencià de Cultura, el Palau de la Música, la València Film Office i À Punt Mèdia, com a mitjà oficial.

Després de la cerimònia d'obertura es projectarà, fora de concurs, la comèdia dramàtica La cena. A la projecció assistiran el director, Manuel Gómez Pereira, dos dels protagonistes, Asier Etxeandia i Elvira Mínguez, i bona part del repartiment valencià, conformat entre altres per Óscar Lasarte, Ferran Gadea, Toni Agustí, Glòria March i Carlos Serrano, tal com han avançat els organitzadors.

El divendres 24 d'octubre es projectarà en exclusiva el primer capítol de la segona temporada de La ruta. L'exitosa sèrie d’Atresplayer, que va recrear la vida nocturna de València en els anys 80 i 90, torna esta nova temporada, que funciona alhora com a seqüela i preqüela de la primera. En el festival estaran el valencià Borja Soler, el productor Nacho Lavilla i les actrius Marina Salas i Carla Díaz.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Mostra de València celebra la 40a edició apostant pel talent valencià]]> Del 23 d’octubre al 2 de novembre València es converteix en capital del cinema mediterrani. La Mostra de València celebra la 40a edició. Enguany, el talent valencià pren protagonisme amb la creació de Finestra, una nova secció dedicada exclusivament a les produccions d'ací.

Es tracta d’una secció que “camina des de la secció oficial fins a les activitats paral·leles”, explica la directora de la mostra, Sara Mansanet, als informatius d’À Punt. Hi participen vint pel·lícules i està dotada amb un premi econòmic de 3.000 euros que atorga Dama.

A més acollirà les pel·lícules nominades als Premis Lola Gaos, fruit d’un acord entre l’Acadèmia Valenciana de l’Audiovisual i la Mostra. Teresa Cebrián, presidenta de l’Acadèmia Valenciana de l’Audiovisual, ha destacat que això “permetrà donar visibilitat i posar en relleu les pel·lícules nominades als premis Lola Gaos”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA['Mariscal. La alegría de vivir', de la valenciana Laura Grande, competirà per la Palmera d’Or]]> La Mostra de València-Cinema del Mediterrani ha anunciat este dimecres els tretze llargmetratges que formaran part de la Secció Oficial de la 40a edició, que se celebrarà del 23 d’octubre al 2 de novembre amb projeccions als Cines Babel. El certamen, organitzat pel Palau de la Música, reunirà una destacada presència de veus femenines com les de Gözde Kural, Yomna Khattab, Erige Sehiri, Laura Grande i Gaya Jiji.

La selecció presenta un ampli mosaic de cinematografies mediterrànies procedents de Grècia, Egipte, Turquia, l'Aràbia Saudita, Tunísia, Itàlia, França, Portugal i Espanya, totes elles amb estrena a escala estatal durant la competició.

Des d’Espanya arriben dos propostes. Per una banda, Mariscal. La alegría de vivir, de la valenciana Laura Grande, un documental que recorre la vida del conegut artista i les transformacions socials i culturals de les últimes dècades. Per una altra, Pizza fritta, de Domingo de Luis, una coproducció amb Itàlia a mig camí entre la ficció i el documental.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Cultura suspén els actes, representacions i espectacles dependents de la Generalitat en senyal de dol]]> La Conselleria d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació ha informat que, a causa de la tragèdia provocada per la DANA a la Comunitat Valenciana i en senyal de dol i respecte cap a les víctimes i persones afectades, se suspenen temporalment les representacions, espectacles i actes als centres culturals dependents de la Generalitat.

La Mostra de València ha decidit suspendre totes les activitats que queden de la 39 edició, que es clausurava el diumenge 3 de novembre, davant de la "tragèdia" provocada pel pas de la DANA per les comarques de València. Segons ha informat en un comunicat l'organització, l'equip del festival i tots els convidats i convidades "se solidaritzen amb cada una de les víctimes i persones afectades per la DANA i segueixen amb preocupació l'evolució dels esdeveniments".

La Mostra de València - Cinema del Mediterrani va inaugurar el passat 24 d'octubre la 39 edició en una gala marcada per la condemna als atacs a Gaza i la problemàtica de l'habitatge. Per la Palmera d'Or competeixen enguany una dotzena de llargmetratges procedents del Líban, Tunísia, França, Sèrbia, Turquia, Itàlia, Montenegro, Algèria, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina o Espanya.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[S’estrena la segona entrega de la trilogia dels cineastes valencians Àlex Andrés i Emilio Encabo]]> La història de dos amigues que, arran d’un trauma, veuen com s’afona un projecte comú. És la situació que planteja Ser real, la continuació de la producció Ser ficció. Les dos pel·lícules formen part d'una trilogia en construcció dels directors valencians Àlex Andrés i Emilio Encabo. Ser real s’ha estrenat este cap de setmana a València, dins de la Mostra de València.

La trilogia en què treballen estos cineastes aborda la realitat i la ficció i com l’ésser humà necessita la ficció per a sobreviure. Una necessitat que les protagonistes vencen refugiant-se en històries inventades.

Andrés i Encabo planteja este joc entre realitat i ficció en la pantalla a través de la relació entre cine i teatre. “En les dos pel·lícules hi ha imatges de peces de teatre que hem escrit per a la pel·lícula i que estan inserides en moments importants”, Àlex Andrés, codirector de Ser real.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El director de la Mostra de València: “La dona s’incorpora a l’audiovisual a major velocitat que en la resta de la societat”]]> “La dona s’incorpora al món de l’audiovisual a una velocitat major del que passa en la resta de la societat, on afortunadament ja està canviant moltíssim”. És la visió que ha compartit este dilluns en Les notícies del matí Eduardo Guillot, director de la Mostra de València Cinema del Mediterrani, que acull la ciutat fins diumenge.

Des del seu punt de vista, i des de la perspectiva que li aporta la direcció d’este festival, les dones s’incorporen a l’àmbit cinematogràfic en major proporció que en altres sectors. De fet, assegurava que les seccions competitives són paritàries, una obligació que en absolut costa de complir, perquè hi ha moltíssimes produccions que porten segell femení. A més, ha manifestat que la presència femenina en l’àmbit cinematogràfic arriba més enllà de la direcció, en referència a les altres funcions dins d’una producció que també assumeixen dones.

Cal recordar que les cintes de la secció oficial tornen a tindre representació paritària, tindran l'estrena nacional a València i les presentaran els seus cineastes i equips artístics. Dotze llargmetratges competeixen per la Palmera d’Or, dotada amb 30.000 euros i 15.000 addicionals per a la distribució espanyola, i per la Palmera de Plata - Premi Especial del Jurat, dotada amb 20.000 euros.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[‘Dieciocho’ la sèrie que trenca els prejuís sobre les persones migrants arriba a la Mostra]]> La 39a edició de la Mostra de València acull en les sessions especials, la presentació este divendres de la sèrie Dieciocho projectant els dos primers capítols als cines Babel. La sèrie està dirigida per Hammudi Al-Rahmoun Font i Damià Serra i compta amb Maël Rouin-Berrandou, Alicia Falcó, Tarik Rmili, María Poquet, Roberto Hoyo, Ann Perelló i Rocío Ladrón Guevara en el repartiment.

Dieciocho conta la història de Cèlia i Moha, els quals es coneixen en una cuina. Per a Cèlia, este treball és una condemna: ha de fer hores de servei a la comunitat obligada per un jutge. Per a Moha, un menor migrant no acompanyat, este treball és un premi que l'acosta a la seua meta d'aconseguir els papers. Encara que no ho semble, tenen molt en comú i ho descobriran quan superen els prejuís i comencen a veure's com són en realitat.

En paraules del director principal i creador, Hammudi Al-Rahmoun Font, la intenció amb la sèrie era parlar “del que viuen els menors estrangers no acompanyats des d’una història lluminosa i d’amor”. Es tracta d’una sèrie intimista que trenca prejuís sobre la immigració i que aborda els somnis, els prejuís i la soledat dels joves protagonistes mentre ells descobreixen el primer amor.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Torna la Mostra de València més compromesa amb les problemàtiques del Mediterrani]]> La 39a edició de la Mostra de València-Cinema del Mediterrani s’inaugura este dijous amb l’estrena a Espanya d'Un bany propi, l’òpera prima de Lucia Casañ que obri la competició de la secció oficial. Una selecció que en esta edició, que tindrà lloc del 24 d'octubre al 3 de novembre als Cines Babel i la Filmoteca, inclou dotze llargmetratges avalats per grans festivals internacionals i una àmplia varietat de mirades mediterrànies. 

El festival reafirma així el seu compromís amb la difusió de la diversitat del cinema dels països banyats pel Mediterrani i ofereix una programació diversa en temàtiques i estils, amb pel·lícules procedents del Líban, Tunísia, França, Sèrbia, Turquia, Itàlia, Montenegro, Algèria, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina o Espanya.

Avalades pels principals festivals internacionals (Canes, Berlín o Locarno), les cintes de la secció oficial tornen a tindre representació paritària entre directors i directores, tindran l'estrena nacional a València i les presentaran els seus cineastes i equips artístics dins del marc del festival. Estos dotze llargmetratges competiran per la Palmera d’Or, dotada amb 30.000 € i 15.000 € addicionals per a la distribució espanyola, i per la Palmera de Plata-Premi Especial del Jurat, dotada amb 20.000 €.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Les estreles de la Mostra de Cinema de València, a través de l’objectiu d'El Flaco]]> Les llegendes que han passat per la Mostra de Cinema de València a través de l’objectiu de José García Poveda —més conegut com El Flaco— és la proposta de la Galeria del Tossal de València, que es pot visitar fins al 3 de novembre, dins de les activitats de la Mostra de València-Cinema del Mediterrani.

En el recorregut que proposa el fotògraf, que ha desenvolupat la seua trajectòria professional a la ciutat, es poden veure les visites d’Almodóvar, Sophia Loren, Paco Rabal o una joveníssima Maribel Verdú. Són alguns dels 45 retrats en blanc i negre d'actors i cineastes que alguna vegada van estar a la Mostra i que va captar la càmera d'El Flaco. “Són fotos que ha fet com a fotoperiodista o treballant amb el festival, sempre vinculat a la Mostra, per això era ideal demanar-li a ell que buscara en els seus arxius per a fer este recorregut”, apuntava Eduard Guillot, director artístic del certamen cinematogràfic de València.

I qui estava a l’altre costat de l’objectiu, El Flaco, assegura que pot recordar l’anècdota que va acompanyar la majoria d’estes imatges: “Sempre parles amb ells, els dus al teu terreny i intentes no ser molt pesat”, apuntava el fotògraf mentre recorria la sala on s’exposen els retrats de les grans figures del cinema que han passat per València.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[À Punt i la Mostra de València renoven el suport al cine]]> Per sèptim any consecutiu À Punt és el mitjà oficial de la 39a edició del Festival Mostra de València - Cinema del Mediterrani. Del 24 d’octubre al 3 de novembre, la radiotelevisió valenciana promocionarà en totes les seues plataformes este festival, que és una de les principals cites cinematogràfiques de la Comunitat Valenciana i referent cultural a la ciutat de València.

El director general d’À Punt, Alfred Costa, i el regidor de Cultura de l’Ajuntament de València i president de la Mostra de València i Iniciatives Audiovisuals, José Luis Moreno, han firmat hui el conveni en les instal·lacions de la cadena autonòmica a Burjassot.

À Punt participa en la Mostra amb l’estrena de pel·lícules produïdes per Radiotelevisió Valenciana i manté el patrocini del València Film Afers, el Fòrum de Coproducció Internacional de Mostra de València, que tindrà lloc els dies 29 i 30 d’octubre al Palau de la Música per a ajudar a trobar finançament a les produccions valencianes. En eixe marc se celebrarà el 29 d’octubre La Nit À Punt, una cita que proporcionarà als professionals del sector audiovisual valencià un punt de trobada en el qual debatre, compartir experiències i ampliar la xarxa de contactes internacionals.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Isaki Lacuesta recollirà la Palmera d'Honor de la 39a Mostra de València]]> La Mostra de València, que se celebra del 24 d'octubre al 3 de novembre, atorgarà la Palmera d'Honor al cineasta gironí Isaki Lacuesta. El festival reconeix així la trajectòria d’una de les veus “amb més personalitat del cinema espanyol”, amb una filmografia que ha recorregut tots els grans festivals i la programació dels principals centres d'art del món. A més, el seu últim llargmetratge, Segundo premio, inspirat en la trajectòria de Los Planetas, acaba de ser seleccionat per l'Acadèmia de Cinema per a representar Espanya en els Oscars.

Isaki Lacuesta rebrà la Palmera d'Honor en la gala de clausura de la Mostra, el 2 de novembre, i impartirà prèviament una classe magistral a La Filmoteca, entitat coorganitzadora d'una retrospectiva on podran veure's tots els seus llargmetratges i una selecció de curtmetratges feta per ell mateix.

Segons ha destacat l’organització en un comunicat, el cine de Lacuesta està marcat per la cerca constant de l'experimentació a través de la narrativa cinematogràfica, especialment pel que fa a la voluntat de redibuixar una vegada i una altra la línia que separa ficció i realitat. Particularment en títols com El quadern de fang (2011), que s'endinsa en el taller africà de Miquel Barceló; La noche que no acaba (2010), en què investiga la trajectòria d'Ava Gardner a Espanya, o Els condemnats (2009), en la qual dos exguerrillers es retroben trenta anys més tard en una excavació il·legal on busquen el cos d'un company desaparegut.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Mostra de València dedicarà una secció a l'activista tunisiana Nadia El Fani]]> La Mostra de València dedicarà la secció Focus, centrada en la revisió de la cinematografia de diversos cineastes, a l'activista i directora tunisiana Nadia El Fani, amb un treball cinematogràfic caracteritzat per "qüestionar els dogmes i donar testimoni de la realitat en primera persona".

El festival de cinema, que se celebra del 24 d'octubre fins al 3 de novembre, dedicarà una secció de projeccions per a revisar els treballs d'esta directora, que també visitarà la ciutat de València per a oferir un col·loqui amb el públic després de la projecció de Capital Parenthèse (2022), la seua pel·lícula més recent.

Nadia El Fani va despertar la ira d'alguns extremistes de Tunísia pel documental Laïcité Inch'allah! (2011), en què denunciava la hipocresia religiosa i la necessitat d'una constitució laica. Des d'aleshores, "va aprendre a viure amb les amenaces de mort i el desterrament", explica l'organització del festival.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Mostra homenatjarà Dario Argento, Marcello Mastroianni i els germans Taviani]]> El festival de cinema Mostra de València - Cinema del Mediterrani posa en marxa el cicle "Cine Retrobat", que al llarg de la pròxima edició, que serà del 24 d'octubre al 3 de novembre, projectarà una sèrie de documentals dedicats a figures clau del cinema mediterrani, com Dario Argento, Marcello Mastroianni i els germans Taviani.

Eduardo Guillot, director artístic del certamen, ha assenyalat este dimarts que l'objectiu principal del festival ha sigut sempre el cinema contemporani, però ha matisat: "També és la nostra faena fer arribar al públic títols que contribueixen a conéixer la història del cine, pensant el present des del passat, i que d'una altra manera no podrien vore's a València".

Segons detalla l'organització, la selecció inclou Profondo Argento (Steve Della Casa i Giancarlo Rolandi, 2023) de Dario Argento, un dels directors italians més aclamats en el món, amb un documental que es desenvolupa com una rapsòdia en la qual destaquen una dotzena de temes.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Mostra de València bat rècord de públic en reunir més de 17.000 espectadors]]> L’última edició de la Mostra de València, que ha acollit la ciutat entre el 19 i el 29 d’octubre, ha sigut la que més públic ha atret des que aquest festival es va recuperar el 2018. Un total de 17.429 persones han assistit a les projeccions, xarrades i activitats celebrades en els deu dies de festival, el que suposa un increment del 73,15% respecte als 10.066 assistents de l’any passat.

Aquestes bones xifres encara es poden veure incrementades, ja que continua oberta l'exposició dedicada a la cineasta Helena Cortesina.

L’organització del festival atribueix aquest augment d’espectadors, d’una banda, a la reobertura del Palau de la Música, i d'una altra, a la presència a València del cineasta italià Paolo Sorrentino, premiat amb la Palmera d'Honor de la Mostra, que va omplir la sala de la Filmoteca en la majoria de les sessions.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La pel·lícula libanesa 'Riverbed', guanyadora de la Palmera d'Or de la Mostra de València 2023]]> La Mostra de València 2023 toca a la fi amb una clara triomfadora. Riverbed, la pel·lícula dirigida pel libanés Bassem Breche, ha obtingut el premi més important del festival, la Palmera d'Or de la Mostra. Riverbed també ha aconseguit el premi a la millor fotografia (Nadim Saoma) i el de la millor banda sonora (Sharif Senhaoui), en una gala de clausura farcida de referències al treball del director italià Paolo Sorrentino, el qual va rebre fa només uns dies la Palmera d'Honor a la Sala Iturbi del Palau de la Música de València.

El jurat de la Mostra, format per especialistes de diferents nacionalitats, ha destacat de 'Riverbed' la "poesia visual" i la capacitat de la cinta per a narrar el rebuig social que pateix una dona que ha sigut mare, a més d'haver pogut "conjugar magistralment dues temporalitats diferents i barrejar espais interiors i exteriors".

El guardó de la Palmera d'Or, dotat amb 30.000 euros d'ajuda a la producció i 15.000 euros destinats a la distribució espanyola, l'ha arreplegat l'actriu protagonista, Omaya Malaeb, ja que la resta de l'equip humà no ha aconseguit obtindre el visat per a viatjar fins a València a causa de la situació del conflicte entre Israel i Palestina.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Mostra de València estrena el documental vital de Paco Roca]]> La 38a edició de la Mostra de València-Cinema del Mediterrani acull l'estrena absoluta de Paco Roca. Dibuixant la vida, en el qual Batiste Miguel Gil traça un recorregut vital i artístic pel guardonat dibuixant i il·lustrador. El documental, que es projecta dins de les Sessions Especials del festival, mostra Roca en ple procés de creació i en boca dels seus amics, com Carlos Areces, Alejandro Amenábar, Joaquín Reyes, Elvira Lindo o Josep Manel Casany. 

“Ací, l'èxit és de Batiste, ja que aconsegueix que semble interessant la vida d'un dibuixant. Crec que el documental tracta de transmetre els dos mons de qualsevol creador: el de la intimitat i la creativitat, fins a la part d'exposició pública, promoció i viatges, que també envolten l'obra i la vida de l'autor”, ha explicat l’artista.

El documental mostra també el procés creatiu de Regreso al Edén, una creació en la qual Roca parla de la seua família i de la València de la postguerra. “Aquesta obra m'emociona en particular, perquè està inspirada en ma mare. Ella ve d'una família humil, era analfabeta. Mai hauria sigut la portada de cap revista i vaig pensar que hi havia una història per a contar, una part de la seua vida era com rescatar una part de l'existència de les dones en plena postguerra”, ha explicat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El director palestí Rami Alayan denuncia "l'intent de callar la veritat del poble palestí" a la Mostra]]> El conflicte entre Israel i Palestina ha despertat l'interés sobre una de les cintes que es presenta aquesta setmana en la Secció Oficial de la Mostra de Cinema de València. A House in Jerusalem posa el focus en l'origen del conflicte i À Punt Notícies ha pogut parlar amb Rami Alayan, coguionista del film juntament amb el seu germà Muayad. "El més important que pot fer la societat palestina és no deixar de parlar de la seua situació, per a no deixar que aquells que estan en el poder se senten lliures per a fer el que vulguen”, afirma Rami Alayan que, a més, denuncia un “intent deliberat de callar la veritat del poble palestí”.

A House in Jerusalem aborda el dol i el creixement personal d'una xiqueta jueva-britànica, Rebecca, que viatja amb el seu pare des d'Anglaterra a Jerusalem per a iniciar una nova vida que l'ajude a superar la mort de sa mare. En la nova llar, una casa antiga, habita el fantasma d'una misteriosa xiqueta palestina de la seua edat.

Una història que recorda a la dels mateixos germans Alayan, la família dels quals es va veure obligada a fugir i abandonar sa casa a Jerusalem el 1948.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[‘Quan no acaba la nit’ fa reviure la Ruta del Bakalao a la Mostra de València]]> Quan no acaba la nit, el primer llargmetratge de ficció del director valencià Oscar Montón sobre la Ruta del Bakalao, arriba aquest diumenge a la Mostra de València, una història sobre l’amistat en la València de principis dels noranta, una època de transgressió i l'efervescència cultural.

El film "conta la història d’un grup d’amics del barri del Cabanyal en els anys vuitanta, basat en persones reals que han passat per la meua vida, que comencen a viure l’aventura d’eixir a les nits en una València amb una escena destacada", explica el director.

Montón captura l'essència i l'esperit dels llocs, moments i vivències de la ruta, una època que va viure de ben a prop i que l’any 2006 va donar com a resultat l’aclamat documental 72 h... Y Valencia fue la ciudad. "El documental el vaig fer amb imatges que vaig enregistrar jo mateix al llarg dels anys 80, juntament amb altre company, i després vaig pensar que la història es podria contar d’una altra manera".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Paolo Sorrentino: "He rebut la Palmera d'Honor massa prompte. L'hauria d'haver rebutjada"]]> La Mostra de València ha premiat Paolo Sorrentino amb la Palmera d'Honor. L'autor d'Il Divo, La joventut o Fue la mano de Dios, reflexionava aquest divendres sobre el reconeixement de la seua trajectòria amb només 53 anys. "És massa prompte. L'hauria d'haver rebutjada. He de fer una pel·lícula que meresca un premi com el d'ahir", ha dit en roda de premsa. Ironia d'arrels napolitanes, que ha reivindicat com un dels trets diferencials de la seua obra davant els mitjans de comunicació.

El director de La gran bellesa creu que vivim immersos en la lletjor i per això li dona una presència especial en els films. Tots dos conceptes coincideixen en la festa, que Sorrentino considera l'acte en què l'home "manifesta la incapacitat per a estar en el món" i que revela l'absurditat de la vida. "Hi ha dos segons, quan una persona deixa de ballar, en què no està ballant, però tampoc ha tornat al món real. Són dos segons de ridícul. Per això m'agraden les festes, perquè hi ha dos segons en què la humanitat és ridícula, la qual cosa, per a mi, és la condició de l'ésser humà", ha explicat.

En la gestió d'aquesta quotidianitat ridícula a què habitualment s'enfronten els seus personatges creu el director que resideix la bellesa, que veu com la "complexitat de l'ésser humà i els esforços per a desxifrar-la".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Sorrentino rep la Palmera d'Honor de la Mostra de València per la seua trajectòria]]> Comença la 38 edició de la Mostra de València Cinema del Mediterrani amb Paolo Sorrentino com a Palmera d'Honor. Aquest dijous a la nit ha rebut el prestigiós guardó en un acte al Palau de la Música de València, que el reconeix com un dels directors més importants de l'audiovisual contemporani, hereu de la millor tradició del cine italià. “Estic molt emocionat, molt feliç”, ha assegurat el director als micròfons d’À Punt Notícies. 

Aquest reconeixement l’ha rebut de mans de l’actor Javier Cámara, intèrpret en la sèrie de l’italià The Young Pope. “És un artista. Té alguna cosa personal i intransferible que parla des d’un lloc molt íntim, però que s’universalitza. Així, es pot entendre tant ací com al Japó”, ha valorat Cámara sobre Sorrentino. 

Des de hui i fins al 29 d'octubre es projectaran més d'un centenar de pel·lícules. El tir d’eixida l’ha donat la reproducció de Marina Unplugged, un fals documental rodat al Teatre El Musical de València i que aborda els discursos populistes de l’extrema dreta. “Parla d’una líder que ha decidit canviar els mítings per un monòleg teatral per a exposar el seu programa i discurs polític”, explica la protagonista, Claudia Faci. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Mostra torna a apostar pel cinema valencià independent]]> La Mostra de València de Cinema del Mediterrani celebra la 38a edició del 19 al 29 d’octubre amb una nova aposta pel cinema valencià, a més d’oferir estrenes a Espanya de les diferents vores d’aquest mar.

L’oferta d’enguany està reforçada per una sèrie de projectes que tenen en comú “el seu caràcter independent i el seu finançament modest”, explica l’organització en una nota de premsa. La majoria s’han produït quasi sense ajudes o subvencions i busquen donar-se a conéixer a través de la finestra que els ofereix el festival. I, entre totes, abasten una àmplia diversitat de temes i propostes cinematogràfiques que donen fe dels moviments que s'estan produint en l'audiovisual valencià actual.

Alguns dels títols són Halála, del cineasta Ramón Alfonso; Ser ficció, un projecte autogestionat i rodat a Sagunt (Camp de Morvedre) per Àlex Andrés i Emilio Encabo Lucini, o el documental L'home que va poder filmar, un recorregut per la trajectòria com a cineasta d'Antonio Llorens. També s'hi podran veure La vida comença hui, adaptació del musical homònim de Tonet Ferrer, i Quan no acaba la nit, un viatge a la Ruta del Bakalao que proposa el director Óscar Montón

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Com votar en el Premi À Punt del Públic de la Mostra de València?]]> Els espectadors decidiran el Premi À Punt del Públic de la Mostra de València. À Punt Mèdia atorga aquest guardó, per tercer any, a la pel·lícula més votada per les persones assistents d’entre totes les pel·lícules de la Secció Informativa i es compromet a adquirir dels drets d’emissió de la pel·lícula guardonada.

Es lliurarà una papereta a l'eixida de la sala per a participar en la valoració; des de "Molt bona, m'encanta" (un 5) fins a "molt roïna, no m'agrada gens" (un 1). Es fomenta, d'aquesta manera, la participació activa del públic del festival.

Última noche en Milán (Itàlia, 2023), La famille (Algèria, 2022) o Suna (Turquia, Espanya, 2022) són algunes de les pel·lícules que opten al Premi À Punt del Públic, Secció informativa. Pots consultar totes les pel·lícules ací.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El regidor de Cultura de València: “Treballem en la idea d'un gran festival de cine, fusió dels dos mitjans que ara tenim”]]> Convertir València en “un dels referents culturals d’Europa i del Mediterrani”, un objectiu que implica potenciar el Palau de la Música o crear un “gran festival” de cine en lloc dels dos “mitjans”, el de Cinema Jove i la Mostra de València, que acull la ciutat. Són dues de les línies de treball que pretén potenciar l’Ajuntament de València en matèria cultural, com ha manifestat el seu responsable, l’edil José Luis Moreno, en Les notícies del matí.

Moreno assegura que no s’eliminarà cap projecte cultural implantat pels governs precedents de Compromís, tret “d’alguna cosa menuda que no funciona” i manté, per les reunions que ja ha mantingut, que hi ha “sintonia” amb la Conselleria de Cultura, que dirigeix Vicente Barrera (Vox), per a promoure les iniciatives culturals en la capital.

Moreno ha negat que la Mostra de València-Cinema del Mediterrani, de la qual À Punt és mitjà oficial, perille a pesar de les turbulències que va provocar Vox en l’últim consell d’administració —quan va votar en contra de tot el que se sotmetia a votació— i del fet que el portaveu d’aquesta formació en l’Ajuntament, Juan Manuel Badenas, apostara per acabar amb aquest festival cinematogràfic perquè considerava que era “un xiringuito” per a col·locar persones.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[À Punt aposta per reforçar les relacions amb la Mostra de València-Cinema del Mediterrani]]> La radiotelevisió pública i el Festival Mostra de València-Cinema del Mediterrani amplien les vies de col·laboració i patrocina el València Film Afers, el fòrum de coproduccions de la Mostra, que tindrà lloc els dies 25 i 26 d’octubre al Centre d'Estudis Superiors Barreira Arte + Diseño.

En aquesta segona edició del València Film Afers, s’han seleccionat cinc documentals de creació i cinc projectes de ficció procedents de països de la mediterrània com ara França. Espanya, el Marroc, el Líban, Croàcia, Portugal i Turquia. Els productors i directors visitaran València per a participar en diferents sessions de pitching i trobades one-to-one amb professionals de reconegut prestigi internacional.

À Punt participa en un dels projectes seleccionats: Calle de los Ángeles, una autoficció documental que aborda la gentrificació del barri del Cabanyal, dirigida i produïda per Silvia Rey Canudo.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Una exposició sobre Helena Cortesina dona a conéixer la seua carrera pionera com a cineasta]]> La Mostra València-Cinema del Mediterrani inaugura aquest dimarts l’exposició "Helena Cortesina, una cineasta pionera en España" amb motiu del centenari de l’estrena de Flor de España, primer llargmetratge produït i dirigit per una dona.

L'exposició il·lustra les múltiples facetes de la vida d'aquesta pionera i la seua extraordinària trajectòria professional, des del seu naixement al barri del Cabanyal, el 1903, fins a la seua mort a l'Argentina, el 1984. Amb documentació inèdita, la mostra reflecteix el compromís polític de l'artista valenciana, també comptarà amb visites guiades per la seua comissària, Irene de Lucas Ramón.

Ballarina, cantant, actriu de cinema i de teatre, productora i directora de cinema, empresària teatral, model de Sorolla i intèrpret lorquiana, a més de militant i exiliada republicana, la mostra plasma les seues excepcionals qualitats, la seua audàcia i creativitat a través de fotos i documents de l'època.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Mostra de València completa el seu concurs amb sis estrenes a Espanya]]> La 38a edició de la Mostra de València-Cinema del Mediterrani, que tindrà lloc del 19 al 29 d'octubre als cinemes Babel i a la Filmoteca, ha donat a conéixer aquest dimecres les sis pel·lícules que faltaven per completar les dotze cintes que competiran per la Palmera d'Or d’enguany. 

Molts dels llargmetratges que es presenten al certament són protagonitzats per dones fortes, amb el rerefons de la convivència, el conflicte i els secrets en les seues trames. Entre aquestes, Lost Country, el segon llargmetratge del serbi Vladímir Perišić, que es va estrenar també en la Setmana de la Crítica de Cannes. Ambientada en les eleccions de Belgrad de 1996, en l'antiga Iugoslàvia, la història mostra el xoc familiar entre una mare i el seu fill per raons ideològiques. 

Afloat, de la directora turca Aslihan Unaldi, també mostra la relació familiar de dues filles amb el seu pare, periodista dissident. La pel·lícula es va estrenar en Adana Altin Koza Film Festival i la seua protagonista es va alçar amb el premi a Millor Actriu. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Paolo Sorrentino recollirà la Palmera d'Honor de la Mostra de València 2023]]> La Mostra de València, que se celebra del 19 al 29 d'octubre de 2023, concedeix enguany la Palmera d'Honor, màxim guardó del festival, al director italià Paolo Sorrentino, com a reconeixement a tota la seua carrera.

Nascut a Nàpols, amb una filmografia en què s'alternen treballs en format curt i llarg, així com sèries de televisió, Sorrentino ha aconseguit que les majors estreles internacionals desitgen posar-se a les seues mans i que els grans festivals es disputen les seues estrenes. La crítica destaca d'ell una capacitat innata per a la poesia visual, la facilitat per a passar de la tragèdia a la comèdia, i l'afany de retratar els excessos de la societat italiana contemporània.

"En concedir la Palmera d'Honor a Paolo Sorrentino, la Mostra de València reconeix un dels directors més importants de l'audiovisual contemporani, un hereu de la millor tradició del cinema italià que ha sabut construir un univers propi i recognoscible", assegura el director artístic del festival, Eduardo Guillot. "Com els grans clàssics, el realitzador napolità és capaç de reflexionar a través de les imatges sobre la història i la societat del seu temps sense perdre la capacitat per a connectar amb el públic, un privilegi a l'abast de molt pocs".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Mostra reivindica la valenciana Helena Cortesina, primera espanyola directora d'una pel·lícula]]> La Mostra de València recupera en la 38a edició la figura de la valenciana Helena Cortesina, la primera dona espanyola directora i productora d'un llargmetratge, amb la publicació, en col·laboració amb l'Institut Valencià de Cultura (IVC), de Cortesina, reivindicando su papel de pionera, el primer estudi monogràfic dedicat a la cineasta.

El film Flor de España va arribar a les pantalles comercials el 1923, però, com passa amb moltes altres pel·lícules del període mut, no se'n conserva cap còpia. A penes uns quants fotogrames testimonien l'existència d'aquesta producció independent, però amb vocació comercial, ja que en combinava dues dels grans gèneres en auge de l'època: l'adaptació d'una novel·la taurina i la sarsuela.

L'autora d'aquesta anàlisi és Irene de Lucas, llicenciada en Comunicació Audiovisual i doctora per la Universitat de València, així com investigadora cinematogràfica amb experiència en el terreny del cinema primitiu, segons ha explicat l'organització en un comunicat. De Lucas ha destacat que Cortesina "és una persona especialment moderna per a l'època", ja que, per exemple, mai es va casar malgrat tindre fills, a més de ser una artista completa: ballarina primer, després actriu de cinema, directora i productora. "Per si no en fora prou, va crear dues empreses teatrals", ha ressaltat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[‘Until Tomorrow’, que denuncia la manca de llibertat de les dones a Teheran, guanya la Mostra de València]]> La pel·lícula francoiraniana Until Tomorrow, que denuncia la falta de llibertat de les dones a Teheran, s'ha proclamat guanyadora de la Palmera d'Or de la Mostra de València 2022, i també ha guanyat els guardons a millor direcció i millor actriu per a Sadaf Asgari.

El film del director iranià ha dominat el palmarés, juntament amb la pel·lícula israeliana Concerned Citizen, del director Idan Haguel, que s'ha emportat la Palmera de Plata, el Premi al millor guió i el de millor actor per a Shlomi Bertonov.

El guardó a la millor fotografia l’ha guanyat Paolo Carnera pel treball en Nostalgia, de Mario Martone, i el de la millor música Amin Bouhafa, compositor d’'Entre les figueres, d’Erige Sehiri.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Avelina Prat presenta en la Mostra la seua òpera prima, 'Vasil’]]> La Mostra de València ha presentat aquest dimecres la pel·lícula Vasil, una reflexió sobre la dificultat de la integració dels migrants. Rodada a la ciutat de València i amb la participació d'À Punt, té huit nominacions als Premis Berlanga.

Vasil arriba com a pel·lícula després d'haver sigut un projecte molt premiat en trobades com el Fest Pitching Forum del New Films New Directes Film Festival a Portugal i en Berlinale Talents Script Station 2018, a més de participar en el V laboratori d'escriptura de guions de la Fundació SGAE.

La directora valenciana Avelina Prat ha disposat d'un repartiment de "grans noms" que inclou Alexandra Jiménez, Susi Sánchez i Karra Elejalde, que han estat als Cinemes Babel, al costat de la revelació del film, el búlgar Ivan Barnev, que dona nom al personatge protagonista Vasil, i Sue Flack.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Robert Guédiguian: “Vull dedicar aquest premi a tots els treballadors del món”]]> La Mostra de València-Cinema de Mediterrani, que se celebra del 20 al 30 d’octubre, ha lliurat la Palmera d'Honor de la 37a edició al cineasta marsellés Robert Guédiguian, un guardó honorífic que reconeix l’aportació d’un director que ha retratat “la llum del Mediterrani i les seues gents corrents”. 

El director, precisament, va dedicar el guardó, precisament, aquest divendres a la classe treballadora de tot el món. Responsable de títols com Marius et Jeannette (1997), La ville est tranquille (2000) i Les neus del Kilimanjaro (2011), Guédiguian ha mostrat al món a través del seu cine popular el color de Marsella i el seu litoral. 

Acompanyat per la seua esposa i musa, Ariane Ascaride, Guédiguian va recollir el premi de les mans de l'alcalde de València, Joan Ribó, i va aprofitar per a "dedicar aquest premi a tots els obrers del món”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Deu propostes per a gaudir al màxim de la Mostra de València-Cinema del Mediterrani]]> Arriba la 37a Mostra de València-Cinema del Mediterrani amb més d'una setmana repleta de projeccions cinematogràfiques, però també d'activitats culturals que abasten àmbits com la fotografia, la literatura i la música.

Dotze produccions competiran per endur-se la Palmera d'Or en una edició on s'inclouen diverses novetats, entre les quals destaca la paritat entre directores i directors de les pel·lícules candidates. València es converteix en la meca dels cinèfils fins al 30 d'octubre i, perquè l'aprofites al màxim et, proposem aquestes deu activitats.

El cinema valencià torna a estar ben present en l'edició d'enguany de la mostra. En total són sis les pel·lícules de producció valenciana que formen part de les sessions especials. Són El agua, d'Elena López Riera, que va passar per Canes; l'òpera prima d'Avelina Prat, Vasil, amb Karra Elejalde, Alexandra Jiménez i Susi Sánchez; En temporada baja, que David Marqués ambienta en un càmping de València, amb les actuacions d'Antonio Resines, Edu Soto, Fele Martínez, Coque Malla o Ana Milán; El carrer és ma casa, de José Serrador i Fermina Ardanaz, que se centra en com va afectar la pandèmia a les persones sense sostre; Pervertimento, d'Alfonso Legaz, un assaig visual sobre la gent que fa teatre a la ciutat, i Cada ver es, d'Ángel García del Val.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Sis directores opten a la Palmera d'Or de la Mostra de Cinema de València]]> Per primera vegada, sis dones competeixen per la Palmera d’Or de la secció oficial en la 37 edició de la Mostra de València Cinema del Mediterrani, que comença aquesta vesprada a la sala La Rambleta de la ciutat. Representen la meitat de les candidatures en un llistat de 12 llargmetratges on es dona visibilitat a diverses realitats socials.

Una de les nominades és la cineasta d’origen kosovar Kaltrina Krasniqi amb el llargmetratge Vera dreams of the sea, que conta la vida d'una dona jove que es veu obligada a enfrontar-se als valors patriarcals del seu entorn social després de la mort del seu marit. 

També opta al premi la tunisiana Erige Sehiri amb Entre las higueras, que retrata la realitat i les relacions personals d'un grup d'homes i dones joves mentre cullen figues a l'estiu.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Les produccions valencianes guanyen pes en la Mostra de Cinema del Mediterrani]]> La Mostra de Cinema del Mediterrani, que acollirà València del 20 al 30 d’octubre, obri les portes a una edició internacional amb segell valencià. Durant aquests dies, València posarà el focus en una cinematografia que, per primera vegada, tindrà una representació paritària.

En aquest sentit, Eduardo Guillot, director artístic de la mostra, apuntava durant la presentació que “arribar a aquest punt de 50 i 50 vol dir que hi ha pel·lícules de dones que tenen tota la qualitat del món com per a estar en seccions oficials i en la situació d’igualtat que les fetes per homes”.

L’encarregada d’obrir aquesta mostra, de la qual À Punt és el mitjà oficial, serà enguany l'òpera prima de Jordi Núñez. El jove realitzador de Pinedo debuta en el llargmetratge amb una declaració d'amor a València. “És una pel·lícula que parla molt de la nostra idiosincràsia”, afirma el cineasta.

Continua llegint-ho en el web

]]>