<![CDATA[À Punt - L'Alqueria Blanca]]> 10 <![CDATA[À Punt - L'Alqueria Blanca]]> <![CDATA[Este diumenge comença el desenllaç de ‘L’Alqueria Blanca’]]> Arriba el final per a una de les produccions valencianes més estimades. Els últims sis capítols de L’Alqueria Blanca s’emetran cada diumenge a partir de demà en À Punt a partir de les 21:35 hores.

Després de díhuit anys en antena, coneixerem el desenllaç d'una història que ha aconseguit quotes d'audiència superiors al 25%.

De moment, encara queden per resoldre moltes trames d'amor i corrupció, dos dels grans temes que han marcat la vida a L'Alqueria Blanca.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Sabies que la fonteta de Don Miquel de 'L'Alqueria Blanca' està inspirada en una font real?]]> Don Miquel, l'etern alcalde de l'Alqueria Blanca, rep l'homenatge que mereix. Per fi, el poble ha pogut inaugurar "la Fonteta", com l'anomena Tonet, que és la persona que ha insistit capítol rere capítol fins que aquesta s'ha pogut construir. El que molts seguidors i seguidores de la sèrie potser no saben és que aquesta font és, en realitat, una rèplica d'una font que existeix i que s'ubica a Gaibiel, a l'Alt Palància. La font representa el mite de Leda i el cigne, ella és una deessa de la mitologia grega i, agarrada a un cigne, representa la luxúria i l'erotisme. Així li ho ha contat Vicent a la periodista Chus Lacort en un reportatge de Som de casa.

Vicent és veí de Gaibiel, on el coneixen amb el malnom de Faico i, segons conta ell mateix, és la persona que va inspirar Ximo, productor de L'Alqueria Blanca, per a crear el personatge de Joaquim Falcó, germà de Don Miquel. També ha valorat la importància d'aquesta font que, amb una antiguitat de vora cent anys i amb els pecats que representa, poguera "passar desapercebuda per a l'Església".

En el magazín de les vesprades d'À Punt, Som de casa, han parlat també amb el veïnat d'aquest poble de l'Alt Palància, on asseguren que molta gent va plorar en veure la rèplica de la font en L'Alqueria Blanca: "En totes les cases de Gaibiel estarien tots amb la llàgrima a l'ull". "Ai, la nostra fonteta", diu una veïna.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Aquesta nit comença la nova temporada de 'L'Alqueria Blanca']]> L'Alqueria Blanca, una de les sèries més estimades de la radiotelevisió valenciana, torna a la graella d'À Punt aquest diumenge de nit. La ficció recupera el seu horari original i s'emetrà setmanalment cada diumenge a partir de les 22:00 hores.

Aquesta nova temporada, que ja fa setze, arriba carregada de sorpreses, amb noves trames, personatges que tornen i altres que s'incorporen a l'elenc. “Hi ha un parell de germanes que donaran molt de joc, no puc dir res més”, ens avança Òscar Ramos, l'actor que interpreta Robert.

Però, a més, la sintonia que ens introdueix a aquest xicotet poble de l'Alcoià i que tot el món ha taral·lejat alguna vegada torna renovada, amb les veus de Carme Juan i Pep Gimeno, Botifarra, sonant a l'uníson. “La cançó no canvia, continuarà sent la de sempre”, tranquil·litza Juan. “Però hi haurà tocs de dolçaina, que crec que és molt valencià i bonic, i compartirem la interpretació entre Botifarra i jo mateixa”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Mala herba també mor: Narcís Boira diu adeu a 'L'Alqueria Blanca']]> En la temporada que fa huit, en el capítol 114, arribava al poble de l'Alqueria Blanca un elegant desconegut que venia a fer negocis: "No es mou un quinzet a la comarca sense que ell ho sàpia". Era Jaime Linares, que interpretava Narcís Boira i que arribava al poble sense passar desapercebut: amb un cotxe d'alta gamma, ben plantat amb trage i ulleres de sol i demanant a Paqui un conyac al bar, però no un qualsevol, sinó un de bona marca. En arribar al bar, el primer que es troba és Robert, un jove advocat amb qui en un principi sembla que pot establir una bona relació, almenys professional. Qui diria que anaven a convertir-se en els pitjors enemics. Recordem aquestes imatges emeses el 2 de maig del 2010:

I d'entre tots els capítols, hi ha moments memorables en la trajectòria de Narcís Boira, però un dels més recordats és el tens judici entre ell i Robert i Carmina i, per descomptat, el moment en què Fabià l'atrapa i l'empresonen. L'escena en què tot el poble l'observa a la plaça mentre puja al cotxe de la Guàrdia Civil és difícil d'oblidar.

Jaime Linares ha sigut un actor essencial en L'Alqueria Blanca i, com a tal, els seus companys li han retut homenatge en les xarxes socials:

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Les actrius i els actors de 'L'Alqueria Blanca' fa alguns anys]]> Ens hem escabussat en l'arxiu de la radiotelevisió pública valenciana per a llevar-li la pols a les primeres imatges en què apareixien les actrius i els actors de L'Alqueria Blanca. La majoria del repartiment ja estaven en actiu com a periodistes o interpretant algun personatge, però altres encara ni havien començat la seua carrera d'art dramàtic. 

Per exemple, la primera referència que tenim de Lola Moltó, la nostra benvolguda Dora a L'Alqueria Blanca, és a Bon dia Monleon, un programa de Ràdio 9 en el qual treballava amb Joan Monleon.

La primera vegada que véiem la cara de Ferran Gadea (Tonet) en l'arxiu és en un càsting per a la pel·lícula Noche de reyes, en el qual el director Miguel Bardem buscava persones grosses, lletges, calbes, coixes, primes… segons deia en l'anunci del càsting, per a fer de figurants. Era 2001 i la cita era en un casal faller de València. Informava Canal 9 en una notícia del seu informatiu televisiu.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Una retrospectiva lingüística amb ‘L'Alqueria Blanca’]]> Amb el pas del temps els referents canvien, però a les nostres dites encara trobem jocs antics, personatges desconeguts o maneres de quantificar amb coses que ja han perdut valor. Gràcies a una acurada selecció per part dels lingüistes i guionistes, a L’Alqueria Blanca ens traslladem a temps passats. Els personatges de la sèrie usen expressions, dites o paraules ja en desús, o quasi, però que encara recordem amb nostàlgia. Aquest parlar és un dels motius de l'èxit de la sèrie, ja que, a banda d’evocar converses amb iaios i iaies i omplir-nos de records, fa una tasca de retrospecció lingüística necessària per a no perdre part de la nostra identitat. En repassem alguns d’aquests moments.

María del Rosario Beriso Terrer era La Charito. Va nàixer a València l’11 de febrer de 1919, i era un personatge molt entranyable, recordat sobretot pels murcians, ja que diàriament, a l'estiu i a l'hivern, es banyava a l’escullera de La Curra, a Cartagena. Estrafolària en el vestir, genuïna en la personalitat i sempre bronzejada, a ningú li passava desapercebuda, sobretot en els convulsos temps de postguerra. És per això que La Charito es va convertir en protagonista d’aquesta dita tan d’ací, però que a poc a poc usem menys habitualment o en desconeixem l'origen.

Potosí era una ciutat als peus de la muntanya Cerro Rico, al sud de l’actual Bolívia, on hi havia una grandíssima mina de plata. Aquesta mina va reportar molta riquesa a l’imperi espanyol a mitjan segle XVI. D’ací ve l’origen d’aquesta dita amb referents que hui en dia han perdut el seu valor.

Continua llegint-ho en el web

]]>