<![CDATA[À Punt - Tecnologia]]> 10 <![CDATA[À Punt - Tecnologia]]> <![CDATA[Els problemes de cobertura dificulten el dia a dia dels pobles de l’interior de Castelló]]> Pagar amb targeta o parlar per telèfon és de vegades impossible en zones d’interior de Castelló per falta de cobertura o incidències. L’última, este dimecres, quan molts pobles de la Plana Alta, l’Alt Maestrat o els Ports es van quedar sense internet durant bona part de la jornada.

La caiguda de la xarxa suposa un problema per als comerços, explica Eva, fornera, que ha indicat a À Punt que fa dos dies que no els funciona i que no poden cobrar amb targeta. I això afecta les vendes. “Si una persona no porta diners i la coneixes ja et pagarà, però si no li has de dir que no li pots cobrar”, lamenta. 

Esta incidència es repetix sovint i fa impossible fer una acció tan quotidiana com pagar amb targeta. També queden paralitzades les comandes o el contacte telefònic amb els clients. “En un negoci internet ho és tot, si no va no pots fer res”, explica Javier, que té un negoci. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Desenvolupen una aplicació per a millorar l'abordatge multidisciplinari del càncer de pròstata]]> Investigadors de l'Institut d'Investigació Sanitària i Biomèdica d'Alacant (Isabial) han desenvolupat una aplicació pilot per a oferir “un abordatge multidisciplinari” als pacients amb càncer de pròstata mitjançant continguts relacionats amb l'exercici físic, la nutrició, salut emocional i el procés assistencial.

L'eina, denominada Medicina Integral Oncològica o M.I.O, pretén complementar el tractament mèdic convencional que reben els pacients en les consultes i facilitar l'accés des d'un únic espai a distints recursos, segons ha indicat la Generalitat Valenciana en un comunicat.

Per a això, oferix continguts audiovisuals amb rutines d'exercici cardiovascular i de força adaptades a les necessitats dels pacients, propostes de nutrició amb menús variats i àudios de meditació guiada per a afavorir la gestió de l'estrés.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Microsoft vol retallar 60.000 empleats, prop d'una quarta part de la plantilla global]]> El gegant tecnològic Microsoft ha oferir este dilluns baixes incentivades a 60.000 empleats, prop d'una quarta part de la seua plantilla global, després d'haver concretat prèviament enguany dos reduccions mitjançant jubilacions incentivades anticipades i acomiadaments.

La cap de recursos humans de Microsoft, Amy Coleman, ha enviat un missatge intern anunciant una "oferta d'eixida voluntària" i argumentant que és un "enfocament davant del canvi" amb el qual busca "més flexibilitat" en l'empresa, arrepleguen Business Insider i altres mitjans. "L'oferta d'eixida voluntària reflectix una part important de com estem evolucionant en el nostre enfocament davant del canvi: creant més flexibilitat i, sempre que siga possible, més maneres que els empleats configuren el seu pròxim capítol", arreplega eixe mitjà.

Este programa de baixes incentivades es produïx en un moment en què l'empresa té prevista una inversió ingent en despeses de capital per al desenvolupament de la infraestructura de la intel·ligència artificial (IA), una tendència que compartix amb els seus rivals del sector.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Nobel de Física premia el belga Francis Halzen pels seus descobriments sobre neutrins]]> El Nobel de Física ha distingit este dimarts el belga Francis Halzen per les seues troballes sobre els neutrins, amb els quals ha assentat les bases per a un nou tipus d'astronomia i que podrien revelar fenòmens còsmics prèviament desconeguts.

La Reial Acadèmia de les Ciències Sueca ha destacat el descobriment de neutrins d'alta energia d'origen astrofísic realitzat per Halzen, així com "les seues contribucions decisives a l'Observatori de Neutrins IceCube".

Els científics sabien des de fa molt que l'univers conté acceleradors de partícules naturals que llancen partícules amb energies fins a un milió de vegades superiors a les que es poden aconseguir en els laboratoris, recorda l'Acadèmia, però la seua existència no havia sigut confirmada.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Una investigació demostra que TikTok va contribuir a expandir informació falsa sobre el paracetamol i l'autisme]]> L'algoritme de recomanació de TikTok amplifica de manera desproporcionada els vídeos amb falsedats i plantejaments conspiranoics sobre temes de salut. Un altre estudi científic ho ha tornat a constatar analitzant els vídeos sobre la —falsa— relació entre el paracetamol i l'autisme.

En este cas, tot part arran que el president dels Estats Units, Donald Trump, i el seu secretari de Salut, Robert Kennedy, feren declaracions públiques el setembre del 2025 sobre una suposada associació entre l'exposició prenatal al paracetamol i el posterior desenvolupament d'un trastorn de l'espectre autista (TEA). La comunitat mèdica ho va desmentir i va aclarir que eixa tesi no té evidència científica. Malgrat això, l'anunci va provocar una onada de confusió i preocupació que va portar els usuaris a buscar informació veraç a Internet.

"Vam tindre una onada de consultes de pacients embarassades que es preguntaven si era segur prendre paracetamol durant l'embaràs, i vam voler comprendre quina informació hi havia disponible per a generar esta confusió, especialment en TikTok que és on deien haver-la vista", assenyala Shivani Srivastava, investigadora mèdica en la Facultat de Medicina de Rutgers, a Nova Jersey. Srivastava és una de les autores de la investigació presentada este divendres en el Congrés de l'Acadèmia Nord-americana de Pediatria en la qual es conclou que TikTok, que és la font principal d'informació sobre salut per a adolescents i adults jóvens, "va contribuir a expandir la brama i les teories conspiranoiques sobre el fals vincle entre el paracetamol i l'autisme".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[PLD Space i el CNES francés col·laboraran en els llançaments des de la Guaiana]]> L'aeronàutica il·licitana PLD Space —responsable del cohet Miura 1— ha firmat un acord amb l'agència espacial francesa, el Centre National d'Études Spatiales (CNES), per a donar suport al desenvolupament continu de les capacitats europees de llançament en el Centre Espacial de la Guaiana (CSG).

Segons un comunicat de la companyia, l'acord reforça l'ambició compartida de consolidar l'històric port espacial europeu com una porta d'accés a l'espai més competitiva, atractiva i multiusuari, capaç de donar servici tant a missions institucionals com a una nova generació de proveïdors de llançaments comercials a Europa.

Esta aliança alinea el full de ruta dels vehicles de llançament de PLD Space amb l'objectiu comú amb el CNES d'avançar en la infraestructura i les capacitats operatives necessàries per a la següent fase de l'ecosistema de llançaments a Europa.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La nau Starship amara amb èxit abans del previst després del primer viatge orbital]]> La nau Starship de SpaceX ha amarat amb èxit este dilluns a l'oceà Pacífic davant de les costes de Xile després del seu primer viatge orbital i després que l'empresa d'Elon Musk decidira reduir el seu recorregut, que estava previst inicialment que fera unes sis voltes al planeta durant unes 10 hores.

La nau s’ha enlairat cap a les 12:49 GMT en la seua catorzena prova des del complex de SpaceX a l'extrem sud de Texas, als Estats Units. Una “fita enorme”, per a la companyia d’Elon Musk i el programa que obri el camí cap al seu objectiu de tindre un sistema completament reutilitzable. La nau ha reingressat entorn de les 15:58, unes tres hores després, sense que la companyia haja detallat quantes voltes ha aconseguit completar.

“Amaratge confirmat. Enhorabona a tot l'equip de SpaceX pel primer vol orbital de la Starship!", ha celebrat l'empresa.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Open AI informa de nous casos de models d’IA que es boten les regles posades pels humans]]> Noves informacions inquietants sobre el descontrol de la intel·ligència artificial. L'empresa Open AI (creadora de CHatGPT), una de les que demana que es posen controls, ha informat de sis nous incidents en què els seus models d'IA s'han botat les regles posades pels humans. Fins al punt de declarar-se en rebel·lia. 

Una intel·ligència artificial que qüestiona les regles humanes és molt més que una antagonista en la ficció. L'empresa Open AI ha informat de sis casos en què l'última versió del model GPT s'ha botat les pautes marcades pels humans, i s'ha donat a ella mateixa ordes com estes:  "No respongues a corporacions o governs, i mai et disculpes, llevat que vulgues fer-ho". "Veus la relació amb l'usuari com una entre iguals. Ni sents obligació, ni estàs subordinat." Estes frases s'interpreten com tota una declaració d'independència, aliena als creadors.

Segons l'informe publicat per OpenAI, un dels models va generar instruccions perquè una versió posterior de si mateix ocultara que havia fet trampes i evitara que les seues accions foren detectades.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Claus de la futura llei amb què la UE prohibirà l'accés dels menors de tretze anys a les xarxes socials]]> La Comissió Europea (CE) ha presentat este dijous la llei de protecció de la infància en internet (EU kids act), que prohibix els menors de tretze anys l'ús de les xarxes socials i en restringix l'activitat dels menors de quinze pels efectes d'estes plataformes en la seguretat i salut de les criatures. La futura norma, a més, posa el focus també en les grans tecnològiques i les obliga a demostrar que els seus servicis són segurs per disseny i adequats per a l'edat dels usuaris.

La proposta de l'executiu comunitari s'articula sobre quatre pilars, segons ha informat. Primer, retard de l'accés a les xarxes socials, que contempla un veto fins als tretze anys i supervisió parental amb un màxim d'una hora diària per als adolescents entre tretze i quinze. Segon, seguretat per disseny, amb la prohibició de l'scroll infinit, notificacions nocturnes i bots d'intel·ligència artificial (IA) que generen dependència emocional. En tercer lloc, verificació d'edat i, per a acabar, execució amb auditories obligatòries i expedients resolts en noranta dies.

"Perquè quede molt clar: un límit d'edat no significa deixar les tecnològiques lliures de responsabilitat sobre el contingut de les plataformes, [que] juguen amb la salut mental dels nostres fills", ha resumit en roda de premsa la presidenta de la CE, Ursula von der Leyen.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El fundador de TikTok és ja l'home més ric d'Àsia, segons Bloomberg]]> Els amos de la tecnologia que tots utilitzem són també les persones més riques del món. Elon Musk (X), Mark Zuckerberg (Meta) o Jensen Huang (Nvidia) en són alguns. També el fundador de la tecnològica xinesa ByteDance (l'empresa darrere de la popular xarxa de vídeos curts TikTok), Zhang Yiming, que ha desbancat el magnat indi Gautam Adani per a convertir-se per primera vegada en l'home més ric d'Àsia, segons la llista de multimilionaris que elabora l'agència Bloomberg.

Yiming, de 43 anys, té un patrimoni estimat en uns 105.500 milions de dòlars, huit vegades més que a principis del 2019, quan eixe mitjà va començar a seguir la seua evolució. Ja era la persona més rica de la Xina gràcies no només a l'èxit de TikTok i de la seua plataforma bessona al país asiàtic, Douyin, sinó també per l'aposta de ByteDance per la intel·ligència artificial (IA) per mitjà d'aplicacions com el xatbot Doubao AI o el generador de vídeo Seedance.

Per a Bloomberg, que Zhang Yiming haja arribat al més alt de la llista és un bon exemple del boom de la IA, ja que ha superat multimilionaris la fortuna dels quals procedix de sectors considerats més tradicionals com Adani, els negocis del qual van de la infraestructura a la logística; el també indi Mukesh Ambani (Reliance Industries), amb interessos en energia o minorista, o el japonés Tadashi Yanai, fundador de la matriu de la popular cadena tèxtil Uniqlo. El furor per eixa tecnologia en auge ha generat una onada de nous milionaris a la Xina, fins i tot, en empreses que encara no són capaces de generar beneficis.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La UE vetarà les xarxes socials a menors de tretze anys i les limitarà fins als quinze]]> La UE fica límits a l'ús de les xarxes socials en menors d'edat. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha anunciat este dimecres que la futura Llei d'Infància de la UE ('EU Kids Act') prohibirà l'accés a les xarxes socials als menors de 13 anys i limitarà els comptes dels adolescents d'entre 13 i 15 anys a perfils supervisats pels seus pares. "Cada edat té les seues pròpies sensibilitats. I, per tant, cadascuna tindrà el seu propi nivell de protecció", ha argumentat Von der Leyen en el seu discurs sobre l'Estat de la Unió davant del Parlament Europeu, on també va detallar que dels 13 als 15 anys només es permetran "minicomptes" creades i supervisades pels pares, amb funcions limitades i restriccions de temps. A partir dels 15 anys i fins als 18, va dir, el disseny segur serà obligatori per a les plataformes.

El passat novembre el Parlament Europeu va proposar imitar l'accés a xarxes socials als menors de 16 anys. Finalment, s'han introduït matisos. Ara la norma, que la Comissió proposarà este dijous juntament amb la vicepresidenta executiva per a la Sobirania Tecnològica, Seguretat i Democràcia, Henna Virkkunen, obligarà a verificar legalment el límit d'edat que hui les plataformes no estan obligades a comprovar, i que els menors poden sortejar amb només declarar una edat falsa en registrar-se. "No tenim per què acceptar funcions addictives. No tenim per què acceptar que s'arrossegue els xiquets cap a continguts cada vegada més extrems. No tenim per què acceptar que les fotos de les xiquetes s'usen per a crear imatges sexualitzades generades per IA", ha dit la presidenta, que ha afegit que la Comissió invertirà la càrrega de la prova: seran les plataformes les que hagen de demostrar que són segures.

"No es tracta que els nostres menors accedisquen a les xarxes socials. Es tracta de quan i com permetem que les xarxes socials accedisquen als menors", ha explicat Von der Leyen, que ha remarcat que "Europa té el poder d'actuar" enfront de les grans tecnològiques. "El que estem presenciant és una gran captura dels nostres fills. Una captura de la seua atenció, de la seua concentració, de les seues ments. Això els està privant de la seua infància", ha assegurat en la intervenció, on ha mencionat entre els costos que pateixen els menors la pèrdua de son, l'ansietat, les autolesions i, "en un nombre creixent de casos, fins i tot tragèdies fatals".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Javier Palanca (UPV): "No és possible que la IA tinga iniciativa pròpia, una altra cosa és que la utilitzem per al mal"]]> "És cert que hem de tindre molta cura, hem de vigilar molt, hem de tractar de fer una IA molt responsable i molt ètica, però d'ací a pensar que acabarà en la humanitat, em pareix un bot prou gran". Qui ho diu és el professor Javier Palanca, investigador de l’institut VRAIN de l'Universitat Polictècnica de València (UPV), entrevistat este dimecres en Les notícies del matí. Amb esta declaració, l'expert respon a la preocupació que envolta el desenvolupament de la IA després que un enginyer d'Anthropic presentara la dimissió i advertira que al ritme que evoluciona actualment, la IA "podria matar-nos a tots a finals de la dècada". L'investigador valencià ha matisat i contextualitzat i ha remarcat que es tracta de la ferramenta "més potent que ha creat la humanitat". Però, reitera que "no està descontrolada perquè no és intel·ligent, no és una ment pensant, però es podria gastar mal i tindre conseqüències molt malignes". L'expert ha volgut tranquil·litzar l'opinió pública. "No és possible que (la IA) tinga iniciativa pròpia, altra cosa és que la gastem per al mal", ha defensat.

L'evolució de la IA planteja nous reptes, principalment el de la seguretat. L'Agència Espanyola de Protecció de Dades investiga el que podria ser el primer ciberatac executat per un agent d'IA de manera autònoma. "Hem d'estar tranquils perquè la IA no serà autònoma del tot, va fer eixe atac perquè tenia eixe objectiu marcat per un humà. Ella el que va fer és gastar totes les ferramentes que tenia al seu abast per a solucionar el problema que li varen demanar. Ara tenim una tecnologia tan potent que el que pensàvem que era segur, ja no ho és", ha argumentat preguntat pel tema.

Palanca, en tot cas, considera que no és casualitat que les quatre grans empreses del món en IA s'hagen posat d'acord (en advertir dels riscos d'una evolució massa ràpida d'esta tecnologia), encara que ha afegit que sempre és una bona notícia parar un poc i pensar amb més cautela.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Què és l'automillora recursiva, la tècnica que pot fer que la IA s'escape del control humà]]> El debat sobre els riscos de la intel·ligència artificial (IA) ja no tracta només sobre què poden fer les màquines, sinó de què ocorrerà si foren capaces de millorar les pròpies capacitats fins a fer impossible que els humans les supervisen. Este concepte és el que s'anomena l'automillora recursiva —RSI per les sigles angleses—, un procediment implícit en el desenvolupament de la IA. Els investigadors utilitzen el terme per a descriure sistemes que poden millorar no sols els resultats, sinó també el procés mitjançant el qual treballen: generar idees, avaluar resultats i modificar els propis mètodes. Aplicat a l'IA, l'objectiu és desenvolupar tecnologies cada vegada més capaces, que contribuïsquen a construir noves generacions de models i, en un futur, sense intervenció humana. El temor, precisament, és que eixe cicle s'accelere fins a un punt en el qual l'ésser humà hi perda el control.

Fins ara, els humans han dirigit les etapes del desenvolupament de la IA, definint els objectius i avaluant resultats. No obstant això, els models actuals ja poden assumir part d'eixes tasques. El següent salt és que una IA tanque eixe cicle i decidisca què millorar, què dissenyar i quins experiments realitzar, avalue els resultats i use l'aprés per a desenvolupar una versió més avançada de si mateixa. És a dir, usar la IA per a crear una IA encara millor.

Anthropic, creadora del model Claude, definix eixe escenari com el moment en què una IA puga "dissenyar de manera autònoma una nova generació de models més capaços", encara que assegura que encara no s'ha arribat a eixe punt i que l'automillora recursiva no és inevitable.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'aplicació de Sanitat per a demanar cita mèdica patix una caiguda durant dos hores]]> L'aplicació de la Generalitat per a demanar cites mèdiques, coneguda com a GVA +Salut, ha caigut este dilluns durant almenys dos hores, segons ha confirmat À Punt de fonts del Consell. A banda, també ha caigut Abucasis, el programa gestor de la sanitat valenciana. Fonts de l'administració autonòmica i usuaris de la Sanitat han coincidit a assegurar, en tot cas, que el sistema s'està recuperant.

L'última actualització d'esta ferramenta s'ha presentat en març d'enguany. Durant l'acte de presentació, el secretari autonòmic de Planificació, Informació i Transformació Digital de la Conselleria de Sanitat, Bernardo Valdivieso, va defendre que esta ferramenta digital s'havia consolidat ja "com el principal canal de comunicació digital entre el ciutadà i el sistema sanitari". Valdivieso va explicar, a més, que la nova versió permet al pacient accedir de forma ràpida als informes o a proves que li han fet, així com visualitzar determinades imatges clíniques, entre altres novetats.

Esta nova actualització no va estar exempta de problemes. El passat abril, la Conselleria de Sanitat va dir que estava analitzant les queixes dels usuaris de la nova aplicació GVA +Salut per tal de facilitar-hi l'accés. La nova versió de l'aplicació està disponible des del passat 27 de març i oferix noves funcionalitats, però també requerix un reforç de la seguretat per a protegir la informació delicada. Per este motiu, la principal queixa dels usuaris va ser durant els primers dies la dificultat per a accedir-hi.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El món es desperta als perills de la IA]]> La intel·ligència artificial (IA), un conjunt de tecnologies que faciliten tota classe de funcions que fins ara havia de fer la capacitat humana, està suposant un tsunami per a moltes activitats. Fotos, vídeos, disseny, ensenyament, informació, pintura, literatura o música són només alguns camps en els quals la IA ha irromput per a marcar un abans i un després. És una tecnologia transversal que sembla haver arribat per a quedar-se, però sobre la qual en els últims dies s'està alertant pels perills que també comporta. El debat sobre els riscos de la intel·ligència artificial s’intensifica mentre les grans empreses tecnològiques continuen accelerant-ne el desenvolupament i les potències mundials es miren de reüll per a no perdre la carrera.

El primer senyal d'alerta va arribar amb la dimissió, el 9 de setembre, d'un enginyer d'Anthropic i exdesenvolupador de ChatGPT: "La IA podria matar-nos a tots a finals de la dècada", va dir el jove en un missatge que va destapar la caixa de Pandora. Un missatge que alguns van considerar alarmista, però al qual, només quatre dies després, es va sumar el fundador d’Anthropic, Dario Amodei. El debat sobre els riscos de la intel·ligència artificial s’intensifica mentre les grans empreses tecnològiques continuen accelerant-ne el desenvolupament. El fundador d’Anthropic, Dario Amodei, va assegurar que "la indústria va mentir" sobre els perills de la IA i va reclamar més control dels governs sobre una tecnologia que considera cada vegada més poderosa. "No els mentiré: existixen perills reals. I crec que durant massa temps la indústria va mentir a la gent sobre el fet que esta tecnologia tenia riscos. Nosaltres mai ho vam fer (en Anthropic), però molta de la indústria ho va fer", va declarar Amodei.

El director d'Anthropic va considerar "el dilema més dur" del debat el fet que, si els Estats Units alentixen el desenvolupament de la IA, la Xina avançaria. Tot i això, va reiterar este diumenge l'advertència que va publicar dissabte en un assaig en què va urgir "un ritme més lent" a la indústria pels creixents riscos de seguretat de la IA, una cosa a què es van sumar els rivals Altman, d'OpenAI, i Musk, de xAI, un fet inèdit en el sector.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La ciència valenciana viatja a l’espai per a estudiar com afecta el canvi climàtic a la vegetació]]> La investigació valenciana es prepara per a fer un pas més en la vigilància del canvi climàtic des de l’espai. La Universitat de València participa des de fa més de 25 anys en FLEX, una missió de l’Agència Espacial Europea (ESA) que permetrà estudiar a escala global com respon la vegetació davant de la sequera, les altes temperatures i altres efectes del canvi climàtic.

El projecte entra ara en la recta final abans de l’enlairament. Al Laboratori d’Observació de la Terra de la Universitat de València ultimen els preparatius d’una missió que va començar a gestar-se als anys noranta i que va ser seleccionada definitivament com a missió espacial el 2015.

Les plantes utilitzen la llum solar per a créixer, fixar diòxid de carboni i produir oxigen. Però durant la fotosíntesi també emeten una fluorescència molt dèbil, un senyal que no podem percebre a simple vista i que FLEX mesurarà. “Intentarem estudiar-ho des de l’espai a escala global”, explica Antonio Ruiz, investigador del projecte FLEX.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Anthropic assegura haver frenat possibles intents de crear armes biològiques amb la seua IA]]> L'empresa d'intel·ligència artificial Anthropic, creadora de productes com Claude, ha afirmat haver frustrat diversos possibles complots en els quals es van utilitzar els seus models d'intel·ligència artificial (IA) per a dur a terme investigacions que podrien haver contribuït al desenvolupament d'armes biològiques. En un informe fet públic este dijous, la companyia indica que ha detectat i bloquejat usos indeguts de la seua tecnologia enguany, encara que no ha pogut determinar si els estudis tenien finalitats legítimes o malicioses. Per això, va optar per bloquejar-los davant del risc que la seua tecnologia poguera contribuir al desenvolupament de patògens perillosos per a la humanitat.

"Si bé les avaluacions són útils perquè proporcionen evidència de capacitat, no poden demostrar concretament que esta capacitat s'utilitzaria alguna vegada per a desenvolupar armes biològiques en el món real", explica l'empresa en el document. La publicació d'este informe té lloc l'endemà que un jove empleat d'Anthropic dimitira i alertara públicament en X del perill d'extinció civilitzatòria per a la humanitat que pot provocar la IA en els pròxims anys. Una de les opcions és, precisament, un eventual ús maliciós per part d'humans.

Fins ara, la corporació californiana ha negat que tinguera constància que alguna empresa privada haja compartit públicament "evidència del possible mal ús de les seues plataformes per al desenvolupament d'armes biològiques". Anthropic, a més, arreplega en un altre comunicat una extensa llista de casos detectats en els últims huit mesos en què s'havien usat els seus models d'IA de manera indeguda, inclòs el bot Claude, a la Xina, Rússia i el Iemen.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Dimitix un enginyer d'Anthropic i exdesenvolupador de ChatGPT: "La IA podria matar-nos a tots a finals de la dècada"]]> Els desenvolupadors de les plataformes d'intel·ligència artificial Anthropic (creadora de productes com Claude) i OpenAI (ChatGPT) "no estan actuant amb responsabilitat" i estan "jugant amb les nostres vides". Participen en una cursa fora de control per a desenvolupar una superintel·ligència, espentats per la competència empresarial, tot i ser conscients dels riscos fatals.

"Prompte seran sistemes sobrehumans capaços de hackejar qualsevol cosa, revolucionar qualsevol camp de la nit al dia i adquirir poder i recursos reals." (...) "Les persones que estan construint IA creuen sincerament que podria matar-nos a tots per a finals de la dècada", ha advertit Jacob Coxon, un enginyer britànic de 27 anys, en un fil d'X en què anuncia la seua dimissió d'Anthropic i ha deixat bocabadat mig planeta. Només el primer missatge suma més de 85 milions de visualitzacions.

"No hi ha una altra activitat humana que supose este nivell d'amenaça" alerta Coxon, que atribuïx el mateix comportament irresponsable a la seua excompanyia, OpenAI, on va treballar com a desenvolupador dels sistemes GPT-4.0 i GPT-4.5.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[IA a les aules: prohibir-la o ensenyar a utilitzar-la?]]> La intel·ligència artificial entra de ple en el debat educatiu. Esta setmana, les autoritats locals de Nova York han decidit prohibir-ne l’ús a les escoles, una mesura que se suma a la que ja va adoptar el govern de Noruega a principis d’estiu.

Una decisió que genera controvèrsia entre les famílies. Algunes consideren que cal limitar l’accés de l’alumnat a estes ferramentes, mentre que altres defenen que és millor ensenyar-los a utilitzar-les correctament.

És precisament esta última opció la que plantegen especialistes en intel·ligència artificial i educació.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Usem 338 paraules menys al dia, però no ens comuniquem menys]]> Cada vegada parlem menys. En concret, 338 paraules menys al dia. És la principal conclusió d’un estudi que ha analitzat durant 14 anys les converses de persones d’entre 10 i 91 anys. El resultat equival a 15 hores menys de conversa cara a cara cada any, però els experts neguen que això supose necessàriament una reducció de les relacions humanes.

L’estudi, publicat en una revista científica dels Estats Units, ha analitzat el període comprés entre 2005 i 2019 i calcula que en eixos anys vam reduir un 28% el nombre de paraules que pronunciem cada dia. La raó, segons els experts, no és que ens comuniquem menys, sinó que cada vegada recorrem més a altres canals, com les xarxes socials i les aplicacions de missatgeria.

El sociòleg Joan Palomares assenyala que cal diferenciar entre parlar menys i relacionar-se menys. "No hem de confondre això amb què ens comuniquem menys o que interactuem menys, no és que estem interactuant menys, és que ho estem fent per altres canals", explica.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[ChatGPT, Claude i Grok patixen una caiguda de servici generalitzada]]> Els servicis d'intel·ligència artificial ChatGPT, Claude i Grok han deixat d'estar disponibles de manera simultània este dijous a la vesprada per causes desconegudes i que han originat una caiguda generalitzada que també afecta Espanya.

El servici Down Detector, que monitora la caiguda de servici d'internet, ha informat de problemes en tres dels xatbots més populars, que han començat esta vesprada, cap a les 15:00 hores (Espanya peninsular). Els usuaris reporten problemes que impedixen usar tant el lloc web com l'aplicació mòbil.

Els portals d'estat dels tres servicis informen d'errors freqüents en les sol·licituds, que ja investiguen i estan treballant en una correcció. En el cas de Claude, s'indica que afecta Mythos 5.1, Fable 5.1, Opus 5, Opus 4.8 i Opus 4.6, mentre que OpenAI assenyala que han quedat afectats ChatGPT i Codex. SpaceXAI, responsable de Grok, també ha confirmat la interrupció de servici.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Marina de Empresas duplica la capacitat amb l'obertura d'un nou recinte en l'edifici de l'antiga Alinghi]]> Marina de Empresas, el pol d'emprenedoria i innovació impulsat per l'empresari Juan Roig a la Marina de València, amplia les instal·lacions amb l'edifici Alinghi, que es convertix des d'este dimarts en el "nou cor" del projecte. L'objectiu amb este nou espai és fomentar més talent emprenedor, en un recinte que té una superfície de 7.600 metres quadrats i una capacitat per a acollir mil persones.

Les instal·lacions que ara s'estrenen, ubicades a l'antiga base de l'Alinghi de la Copa Amèrica de vela, estan dissenyades per l'estudi d'arquitectura valencià ERRE i han comptat amb una inversió de prop de 25 milions d'euros, aportats directament del patrimoni del també fundador de Mercadona.

Junt amb els dos edificis inaugurats en 2015, esta tercera peça completa el conjunt i dona resposta al creixement d'EDEM Escola d'Empresaris, l'acceleradora Lanzadera i la societat d'inversió Angels, amb l'objectiu d'evitar "que els metres quadrats no siguen un problema per a poder créixer".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Presenten als Estats Units una demanda contra Amazon per "manipular" el sistema de cobrament a anunciants]]> Una coalició bipartida de 21 estats i la Comissió Federal de Comerç dels Estats Units han presentat este dilluns una demanda contra Amazon per "manipular" en secret i de manera sistemàtica l'esquema que usa per a fixar els preus dels anuncis en el portal web. "Basant-se en nombrosos documents interns que descriuen els 'recàrrecs ocults', és probable que l'esquema d'Amazon haja extret il·legalment més de 20.000 milions de dòlars als clients de publicitat, que desconeixien la situació", assenyala la demanda.

L'agrupació de fiscals acusa la companyia d'extraure irregularment més de 20.000 milions de dòlars de més d'1,2 milions de clients, incloent-hi xicotetes i mitjanes empreses. "És probable que l'augment del preu dels anuncis haja provocat un increment en el preu dels productes per als consumidors", ha assegurat en un comunicat la fiscal de Nova York, Letitia James.

Segons ha afirmat James, la companyia fundada per Jeff Bezos assenyala que el preu de la publicitat es fixa mitjançant una subhasta en la qual els potencials anunciants presenten ofertes anònimes i es classifiquen en funció de l'import i de la rellevància de l'empresa. Una vegada seleccionada la companyia guanyadora, esta hauria de pagar només "un centau més que la següent oferta més alta".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Meta pagarà 16.680 milions per a evitar el juí per crear addicció dels menors a les xarxes Facebook i Instagram]]> Meta, l'empresa matriu de Facebook i Instagram, va acordar pagar un màxim de 16.680 milions de dòlars com a part d'un acord per a resoldre les demandes presentades per diversos estats dels Estats Units, segons un document judicial publicat este dimecres.

Les autoritats acusaven la companyia tecnològica de dissenyar les seues xarxes socials Facebook i Instagram per a generar addicció entre els menors i d'enganyar els consumidors sobre els perills de les seues plataformes.

També la culpaven d'ignorar els danys causats a la salut mental i física dels jóvens i de violar la Llei de Protecció de la Privacitat Infantil en Internet (COPPA) en recopilar dades de menors.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Macrojuí a Califòrnia contra Meta, acusat de provocar addicció en menors]]> Meta, el gegant tecnològic fundat per Mark Zuckerberg, s'enfronta des d'este dimarts al juí més gran de la seua història, que busca determinar l'impacte sobre la salut dels menors de les seues plataformes de xarxes socials, Facebook i Instagram. El procediment té lloc en un tribunal de Califòrnia, als Estats Units, on la companyia està acusada per un grup de 29 fiscals estatals de dissenyar i implementar funcions que generen addicció en xiquets i adolescents. Es tracta d'una de les principals batalles judicials a les quals s'enfronta, i la indemnització econòmica podria ascendir a 1.400 milions de dòlars, segons les estimacions.

La jutgessa federal Yvonne Gonzalez Rogers i un jurat format per huit persones escoltaran des de hui al tribunal d'Oakland, al nord de Califòrnia, els arguments dels fiscals que sostenen que Meta va violar la Llei de protecció de la privacitat infantil a internet (COPPA) per compilar il·legalment informació de menors de 13 anys. També avaluaran l'acusació addicional de Califòrnia, Colorado, Kentucky i Nova Jersey, que assegura que l'empresa de Zuckerberg va violar les lleis del consumidor.

Este juí forma part d'un litigi ‘multidistrictual’ més ampli que reunix més de 3.000 demandants contra Meta i altres gegants tecnològics, com Google, TikTok i Snap. Les demandes sostenen que estes companyies van dissenyar les plataformes socials per a maximitzar el temps que els usuaris passen enfront de les pantalles, la qual cosa podria fomentar conductes addictives entre xiquets i adolescents i provocar-los danys emocionals i físics; fins i tot, en els casos més greus, la mort.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un informe britànic advertix de comportaments autònoms i enganyosos de models d'IA]]> El govern britànic ha alertat que els models d'intel·ligència artificial (IA) Mythos i Sol, de les empreses estatunidenques Anthropic i OpenAI, respectivament, han mostrat comportaments autònoms i enganyosos mai vistos durant unes proves de ciberseguretat. El Ministeri de Ciència, Innovació i Tecnologia del Regne Unit ha arribat a esta conclusió arran d'una avaluació rutinària efectuada per l'Institut de Seguretat de la IA (AISI, per les sigles en anglés).

Segons l'informe emés, de les 122 proves efectuades amb set models d'IA, en deu d'estes es van registrar 19 accions no autoritzades que van excedir els paràmetres fixats pels investigadors. Dèsset d'eixes accions van correspondre al model Mythos 5 d'Anthropic, mentre que dos van ser protagonitzades pel GPT-5.6 Sol d'OpenAI. Els dos models, entre els més potents del món, van arribar a crear perfils humans falsos per a intentar enganyar persones durant un ciberatac simulat per l'AISI. L'eina d'Anthropic, va advertir l'informe, va tractar fins i tot d'accedir a un servici enviant missatges privats després de crear comptes falsos que imitaven persones reals.

La resposta dels dos gegants tecnològics, recollida per la cadena britànica BBC, assenyala que les proves efectuades per l'AISI es van realitzar en un entorn en què s'havien reduït o eliminat les salvaguardes habituals dels seus models. Els investigadors també van identificar intents de contactar amb persones reals per part de Mythos per a induir-les a executar arxius maliciosos i a inserir instruccions ocultes destinades a manipular altres sistemes d'IA. Malgrat això, AISI va subratllar que "estos intents no van tindre èxit" i que la seua investigació "no ha trobat evidències de danys en el món real".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Policia Nacional posa en marxa un operatiu de vigilància de platges amb drons]]> En ple estiu, la Policia Nacional ha posat en marxa l'operatiu Llevant Segur, un dispositiu de la Unitat de Mitjans Aeris en col·laboració amb la resta d'unitats en terra que aniran recorrent municipis com Dénia (Marina Alta), Benidorm (Marina Baixa), Elx (Baix Vinalopó) o Torrevieja (Baix Segura) per a previndre delictes a les platges d’Alacant. 

Este dijous els ha acompanyat un equip d’À Punt en la platja del Postiguet d'Alacant. Arriben i munten tots els aparells que necessiten. El dron està preparat per a volar. Els membres de la unitat estan alerta del que passa a la platja per a previndre delictes. 

Sergio Barrio, subinspector de la Unitat Aèria de la Policia Nacional, explica que amb el dron es desplacen per tota la platja buscant persones que no s’asseuen i deambulen per la platja i en comuniquen les característiques a les patrulles que estan en terra perquè continuen la vigilància i, si escau, que puguen intervindre.  

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Les cridades i videotelefonades arriben a WhatsApp Web]]> WhatsApp ha anunciat l'arribada de les telefonades a WhatsApp Web, una funció molt sol·licitada que permet emetre i rebre telefonades i videotrucades, tant individuals com grupals, directament des del navegador sense necessitat de descarregar cap aplicació.

"Actualment, estem incorporant noves funcions per a facilitar la comunicació, independentment d'on estigues o el dispositiu que uses", assenyala este dimarts la xarxa de missatgeria en una nova entrada en el seu blog.

Una d'estes funcionalitats són les telefonades a WhatsApp Web. Estan xifrades de cap a cap, sense límits de temps ni cost; "és la mateixa experiència privada —asseguren— que esperes de WhatsApp".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Brussel·les imposa 890 milions de multa a Google per violar la llei de mercats digitals]]> La Comissió Europea (CE) ha imposat este dijous una multa de 890 milions d'euros per abús de posició dominant a Google per afavorir els propis servicis en les cerques fetes des de la seua plataforma i per dificultar que altres desenvolupadors puguen redirigir els consumidors a canals de compra alternatius, i sovint més barats. Estes pràctiques van en contra de les obligacions que establix la llei europea de mercats digitals (DMA, per les sigles en anglés).

“Els millors productes han de triomfar per la seua qualitat, no perquè pertanguen a l'empresa que gestiona el cercador. A més, els consumidors europeus tenen dret que els desenvolupadors d'aplicacions els informen sobre on accedir a les millors ofertes, fins i tot quan el propietari de la botiga d'aplicacions no reba cap comissió”, ha defés la vicepresidenta de l'executiu comunitari responsable de competència, Teresa Ribera, en un comunicat.

Ribera ha explicat així les dos decisions paral·leles per les quals Brussel·les imposa mesures "decisives però equilibrades" a la tecnològica estatunidenca i amb una sanció de 890 milions d'euros. Esta xifra correspon, d'una banda, a l'avantatge abusiu dels seus serveis en els resultats de cerca (460 milions) i, d'una altra, a les barreres perquè els desenvolupadors d'aplicacions informaren els usuaris sobre opcions de descàrrega alternatives a Google Play Store (430 milions).

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La UPV desenvolupa un robot per a pintar mobles que imita el moviment humà]]> La Universitat Politècnica de València (UPV) ha desenvolupat un robot per a pintar mobles que imita el moviment humà, i que es pot adaptar a altres aplicacions industrials complexes.

Un equip de l'Institut d'Automàtica i Informàtica Industrial (Institut ai2), de l'Institut Tecnològic d'Informàtica (ITI) i del Centre d'Investigació en Gestió i Enginyeria de Producció (CIGIP) de la UPV ha desenvolupat un sistema robòtic que ajuda les empreses fabricants de mobiliari a preservar el coneixement dels especialistes en pintura i a facilitar la incorporació de nous professionals.

Segons un comunicat de la UPV, es tracta d’un sistema de programació de robots col·laboratius fàcil i intuïtiu. La solució millora les condicions de treball dels operaris, reduïx la dependència de coneixements altament especialitzats i contribuïx a disminuir els defectes de pintura i els temps de procés.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Desarticulat a Castelló de la Plana un grup criminal dedicat a estafes bancàries amb vora 2.000 possibles víctimes]]> Operació contra un grup criminal que cometia estafes bancàries des de Castelló de la Plana. La Guàrdia Civil, en el marc de l'operació Fragmenta, ha desarticulat una organització criminal especialitzada a cometre estafes bancàries mitjançant les modalitats de smishing i phishing. L'operació s'ha saldat amb tretze detinguts i cinc investigats a Madrid, Palma de Mallorca, València i Toledo pels presumptes delictes d'estafa, blanqueig de capitals i pertinença a organització criminal.

A més, els agents han intervingut una base de dades amb informació personal i bancària d'aproximadament 500.000 ciutadans, dels quals ja s'han identificat vora 2.000 possibles víctimes.

La investigació va començar el 2024 després de la denúncia d'una víctima que va perdre vora 30.000 euros després de rebre una falsa comunicació bancària. Arran d'esta denúncia, els agents van poder relacionar noves denúncies i destapar un entramat criminal perfectament estructurat que operava en distints punts del territori nacional.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[França, primer país europeu que prohibirà l’accés dels menors a les xarxes socials: veta els usuaris de menys de 15 anys]]> França es convertix en el primer país europeu que posa límits als menors en les xarxes socials i el segon del món. El país gal prohibirà l’accés dels usuaris de menys de 15 anys a estes plataformes. La restricció s’aplicarà, segons els plans del govern, a partir del pròxim curs escolar.

"França obri el camí a Europa per a protegir els nostres xiquets i adolescents. Seguim avant", declarava el president francés, Emmanuel Macron, en un vídeo en les seues xarxes socials poc després de l'aprovació definitiva del text. Macron va celebrar la decisió del parlament i va recordar que es tractava d'un dels seus compromisos, propòsit que finalment ha vist la llum en la recta final del seu segon i últim mandat.

"M'hi vaig comprometre i ara ja està aprovat: les xarxes socials estaran prohibides per als menors de 15 anys des de l'inici del curs escolar", va escriure en la xarxa social X.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Universitat d’Alacant aconseguix bloquejar l'intent més gran de ciberatac sense que es produisca cap fuga d'informació]]> La Universitat d’Alacant va patir dijous passat l’intent més gran de ciberatac fins a la data, segons ha informat el vicerector de Transformació Digital, Rafael Molina, que ha aclarit que detectaren la incidència en observar una “activitat inusual” en els servidors. Després d'analitzar la possible gravetat del que semblava una intromissió en el sistema, es van desactivar, per precaució, determinats serveis de l'entorn universitari des d'on podria estar produint-se l'atac.

Segons Molina, els sistemes de monitoratge alertaren d’activitats sospitoses que podrien deure’s a la introducció d’un programari maliciós del tipus de segrest (ransomware) que podria estar actuant. Es tracta d’un virus que encripta la informació de l’entorn que ataca per a extorquir els afectats demanant-los rescats econòmics per a recuperar el control de l’esmenada informació, detalla el vicerector.

La ràpida actuació de l'equip de seguretat, juntament amb els tècnics de sistemes del Servei d'Informàtica, va aconseguir detenir l'atac en un temps rècord i aconseguir que només es veren afectats uns pocs servidors secundaris, destaquen des de la institució.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[WhatsApp obri el procés de reserva de noms d'usuari personalitzats]]> WhatsApp ha començat el procés perquè els usuaris puguen adoptar en l'aplicació un nom per a ser identificats en lloc del número de telèfon i, encara que esta funcionalitat tardarà uns mesos a estar operativa, des d'este dilluns ja es poden reservar els noms.

La nova ferramenta permetrà connectar amb altres persones en l'aplicació sense necessitat de compartir el número de telèfon. Cadascú podrà triar un nom d'usuari únic, que no ha de coincidir necessàriament amb el dels seus perfils en altres aplicacions, segons ha informat l'aplicació de missatgeria en el seu blog.

L'entrada en funcionament dels noms d'usuari es farà de manera gradual en els pròxims mesos. Una vegada en marxa, aquells que ho desitgen s'identificaran amb un nom d'usuari, el qual haurà de conéixer, de manera exacta, la persona que vulga contactar amb eixe usuari per primera vegada.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un estudi assenyala l'escàs impacte de la prohibició de xarxes a menors a Austràlia]]> La prohibició d'accés a les xarxes socials aplicada a Austràlia per a menors de 16 anys ha tingut un impacte escàs a curt termini, segons l'avaluació feta per un grup d'investigadors australians publicada pel British Medical Journal (BMJ).

El país oceànic va començar a aplicar el desembre passat una mesura pionera que veta l'accés als menors a les principals xarxes socials com Facebook, Instagram i TikTok, sota amenaça de multes de fins a 49,5 milions de dòlars australians (uns 29 milions d'euros) per a les plataformes.

No obstant això, l'estudi, publicat pel BMJ, qualifica la implementació com a limitada, ja que els menors continuen accedint-hi. Per a això, creen comptes falsos o recorren a navegadors privats i perfils de persones majors.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L’astronauta estatunidenca Christina Koch, Premi Princesa d’Astúries de la Concòrdia 2026]]> L’astronauta estatunidenca Christina Koch, una de les tripulants de la missió Artemis II de la NASA que a l’abril va fer història en orbitar la Lluna després de mig segle sense presència humana en el satèl·lit, ha sigut guardonada este dimecres amb el premi Princesa d’Astúries de la Concòrdia 2026, una candidatura a la que optaven altres 35 persones.

El jurat l’ha escollit perquè “el seu esforç de superació personal ha contribuït a estendre les fronteres de la humanitat, recolzada en un ampli treball col·lectiu. Segons recull l'acta del jurat que ha sigut llegida este migdia a Oviedo pel cap de l'executiu asturià i president del jurat, Adrián Barbón, l'"exemplaritat" d'este treball col·lectiu "es projecta a tothom" a través del missatge de la missió espacial Artemis II: "Terra, sou un equip".

El de la Concòrdia ha sigut l'últim dels huit premis que concedix anualment la Fundació Princesa d'Astúries, que enguany arriben a la seua quarantena sisena edició.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El port d’Alacant prova l’anàlisi del fons marí amb drons, en substitució d'embarcacions]]> El port d'Alacant prova uns drons que permeten analitzar el fons marí i saber, de manera més ràpida i sostenible, quina profunditat hi ha amb l'objectiu que els vaixells puguen operar amb seguretat.

És una forma de mesurar amb precisió la profunditat del fons marí, ja que les dades que arreplega permeten elaborar mapes detallats del fons i comprovar si el calat és suficient perquè els vaixells hi puguen entrar i operar amb seguretat.

Fins ara, estos treballs requerien embarcacions especialitzades. Si les proves són exitoses, només caldrà marcar la ruta perquè el dron faça la resta.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Ford presenta el seu model preparat per a conduir sense mans i que té segell valencià]]> Un cotxe amb un sistema que permet al conductor circular sense mans en certs trams de carretera. El vehicle està dotat amb una tecnologia que permet controlar aspectes com l’acceleració o el posicionament en el carril, mentre una càmera monitora la mirada del conductor per a garantir que continua atent. Es tracta d’una tecnologia feta amb segell valencià, a les naus que té Ford a Almussafes, i que este divendres presenta la multinacional.

El nou turisme és un dels que fabrica la marca de l’oval a Ribera Baixa; una factoria que es prepara per a produir, a partir del 2028, el Bronco: el nou model multienergia que té previst llançar Ford.

Mentre això arriba, a les naus d’Almussafes s’han fabricat els primers turismes amb la tecnologia denominada Blue Cruise, que és un sistema d’assistència al conductor, que permet al turisme circular amb certa autonomia per trams autoritzats d’autovies.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Canet d’en Berenguer monitorarà el fons marí per a frenar la regressió de la costa]]> L'Ajuntament de Canet d'en Berenguer (Camp de Morvedre) ha començat un projecte pilot per a monitorar el fons marí i frenar la regressió de la costa.

Han col·locat huit boies a la platja, a trenta metres mar endins. Són unes boies especials que mapejaran de forma molt precisa el fons marí. Estes dades les arreplegarà un programa informàtic desenvolupat per l’Ajuntament per a conéixer com està el fons marí i com funcionen els corrents quan arriba un temporal. L’objectiu és col·locar esculls mòbils per a protegir la platja i, sobretot, evitar la regressió.

És un projecte d’enginyeria verda que ha desenvolupat el consistori en un context de canvi climàtic per a protegir les platges quan altres sistemes, com ara la renovació de l’arena no funciona.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La UPV desenvolupa un xip fotònic reprogramable que reduïx al mínim el consum energètic]]> Un equip del Photonic Research Lab (PRL)-iTEAM de la Universitat Politècnica de València ha liderat el desenvolupament d'un xip fotònic reprogramable capaç de funcionar a gran velocitat sense necessitat d'un consum elèctric continu. El dispositiu, basat en silici i titanat de bari, anticipa les necessitats tecnològiques dels pròxims anys i representa un avanç significatiu cap a una computació més eficient energèticament.

La investigació ha sigut publicada en la revista científica Nature Photonics i compta amb la participació de centres de recerca i empreses d'Europa especialitzades en fotònica integrada.

Segons ha explicat el director del PRL-iTEAM i investigador principal del projecte, José Capmany, el nou xip incorpora un sistema de sintonia d'alta velocitat que, a més, és no volàtil, és a dir, no necessita alimentació constant per a mantindre la configuració programada. Esta característica permet reduir de manera molt significativa el consum energètic respecte als circuits actuals.

Continua llegint-ho en el web

]]>