<![CDATA[À Punt - Tecnologia]]> 10 <![CDATA[À Punt - Tecnologia]]> <![CDATA[L’astronauta estatunidenca Christina Koch, Premi Princesa d’Astúries de la Concòrdia 2026]]> L’astronauta estatunidenca Christina Koch, una de les tripulants de la missió Artemis II de la NASA que a l’abril va fer història en orbitar la Lluna després de mig segle sense presència humana en el satèl·lit, ha sigut guardonada este dimecres amb el premi Princesa d’Astúries de la Concòrdia 2026, una candidatura a la que optaven altres 35 persones.

El jurat l’ha escollit perquè “el seu esforç de superació personal ha contribuït a estendre les fronteres de la humanitat, recolzada en un ampli treball col·lectiu. Segons recull l'acta del jurat que ha sigut llegida este migdia a Oviedo pel cap de l'executiu asturià i president del jurat, Adrián Barbón, l'"exemplaritat" d'este treball col·lectiu "es projecta a tothom" a través del missatge de la missió espacial Artemis II: "Terra, sou un equip".

El de la Concòrdia ha sigut l'últim dels huit premis que concedix anualment la Fundació Princesa d'Astúries, que enguany arriben a la seua quarantena sisena edició.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El port d’Alacant prova l’anàlisi del fons marí amb drons, en substitució d'embarcacions]]> El port d'Alacant prova uns drons que permeten analitzar el fons marí i saber, de manera més ràpida i sostenible, quina profunditat hi ha amb l'objectiu que els vaixells puguen operar amb seguretat.

És una forma de mesurar amb precisió la profunditat del fons marí, ja que les dades que arreplega permeten elaborar mapes detallats del fons i comprovar si el calat és suficient perquè els vaixells hi puguen entrar i operar amb seguretat.

Fins ara, estos treballs requerien embarcacions especialitzades. Si les proves són exitoses, només caldrà marcar la ruta perquè el dron faça la resta.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Ford presenta el seu model preparat per a conduir sense mans i que té segell valencià]]> Un cotxe amb un sistema que permet al conductor circular sense mans en certs trams de carretera. El vehicle està dotat amb una tecnologia que permet controlar aspectes com l’acceleració o el posicionament en el carril, mentre una càmera monitora la mirada del conductor per a garantir que continua atent. Es tracta d’una tecnologia feta amb segell valencià, a les naus que té Ford a Almussafes, i que este divendres presenta la multinacional.

El nou turisme és un dels que fabrica la marca de l’oval a Ribera Baixa; una factoria que es prepara per a produir, a partir del 2028, el Bronco: el nou model multienergia que té previst llançar Ford.

Mentre això arriba, a les naus d’Almussafes s’han fabricat els primers turismes amb la tecnologia denominada Blue Cruise, que és un sistema d’assistència al conductor, que permet al turisme circular amb certa autonomia per trams autoritzats d’autovies.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Canet d’en Berenguer monitorarà el fons marí per a frenar la regressió de la costa]]> L'Ajuntament de Canet d'en Berenguer (Camp de Morvedre) ha començat un projecte pilot per a monitorar el fons marí i frenar la regressió de la costa.

Han col·locat huit boies a la platja, a trenta metres mar endins. Són unes boies especials que mapejaran de forma molt precisa el fons marí. Estes dades les arreplegarà un programa informàtic desenvolupat per l’Ajuntament per a conéixer com està el fons marí i com funcionen els corrents quan arriba un temporal. L’objectiu és col·locar esculls mòbils per a protegir la platja i, sobretot, evitar la regressió.

És un projecte d’enginyeria verda que ha desenvolupat el consistori en un context de canvi climàtic per a protegir les platges quan altres sistemes, com ara la renovació de l’arena no funciona.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La UPV desenvolupa un xip fotònic reprogramable que reduïx al mínim el consum energètic]]> Un equip del Photonic Research Lab (PRL)-iTEAM de la Universitat Politècnica de València ha liderat el desenvolupament d'un xip fotònic reprogramable capaç de funcionar a gran velocitat sense necessitat d'un consum elèctric continu. El dispositiu, basat en silici i titanat de bari, anticipa les necessitats tecnològiques dels pròxims anys i representa un avanç significatiu cap a una computació més eficient energèticament.

La investigació ha sigut publicada en la revista científica Nature Photonics i compta amb la participació de centres de recerca i empreses d'Europa especialitzades en fotònica integrada.

Segons ha explicat el director del PRL-iTEAM i investigador principal del projecte, José Capmany, el nou xip incorpora un sistema de sintonia d'alta velocitat que, a més, és no volàtil, és a dir, no necessita alimentació constant per a mantindre la configuració programada. Esta característica permet reduir de manera molt significativa el consum energètic respecte als circuits actuals.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els Jaume I premien la investigació en economia de gènere, fotònica i avanços biomèdics]]> Els Premis Rei Jaume I han reconegut en la 38a edició investigacions relacionades amb l'economia de gènere, els avanços en fotònica i en malalties cardiovasculars, l'aplicació de la química en el canvi climàtic i les innovacions tecnològiques en l'àmbit biomèdic. L'anunci l'ha fet este dimarts el president executiu de la Fundació Premis Rei Jaume I, Javier Quesada, durant l'acte de proclamació dels guardonats, celebrat al Saló de Corts del Palau de la Generalitat.

Lluís Torner ha sigut distingit en Investigació Bàsica; Nagore Iriberri, en Economia; Ben Lehner, en Investigació Biomèdica; Adolfo Saiz, en Medi Ambient; Samuel Sánchez, en Noves Tecnologies; Borja Vázquez, fundador de Scalpers, en Revelació Empresarial, i Borja Ibáñez, en Investigació Clínica i Salut Pública. Cadascun dels premis està dotat amb 100.000 euros.

Economia

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els Premis Rei Jaume I reivindiquen la defensa de la ciència davant de la desinformació i els riscos de la IA]]> València acull este dimarts la jornada decisiva de la 38a edició dels Premis Rei Jaume I, que enguany ha batut rècords tant en participació com en presència de figures científiques internacionals, amb 25 Premis Nobel integrats en el jurat i 240 candidatures presentades a les diferents categories. Els noms dels set guardonats de 2026 es donaran a conéixer a partir de les 13:30 hores durant l'acte oficial de proclamació dels premis.

La jornada ha començat a les nou del matí amb la lectura del manifest dels jurats dels Premis Rei Jaume I a la Capitania General de València, a l'antic convent de Sant Doménec, un text en què els experts han llançat una advertència sobre les amenaces que afronta actualment la ciència.

Sota el títol La ciència sota amenaça, el manifest destaca que el coneixement científic és la principal font de progrés humà i una ferramenta essencial per a afrontar els grans reptes de la humanitat. No obstant això, alerta que "la ciència s'enfronta a una desconfiança creixent per part de la societat".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Dos premis Nobel reivindiquen el model de la NASA per a divulgar i “vendre la ciència al públic"]]> Els premis Nobel de Medicina 2024, Gary Ruvkun (EUA), i de Química 2022, Benjamin List (Alemanya), han reivindicat este dilluns a València el model de comunicació de la NASA com a exemple per a acostar la ciència al gran públic i han defensat la necessitat d’“aprendre a vendre” disciplines com la biologia molecular o la química.

Els dos investigadors han oferit una roda de premsa amb motiu de la seua participació en el jurat dels Premis Rei Jaume I, que es lliuraran este dimarts a València junt amb altres 23 premis Nobel, i també han reflexionat sobre la intel·ligència artificial i les xarxes socials.

Els dos Nobel han destacat també el nivell de la ciència espanyola, especialment en biologia molecular, i han afirmat que Espanya és un país “líder europeu” i una “superpotència científica”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un coet de Blue Origin explota a Florida durant una prova prèvia al llançament]]> Un coet de la companyia aeroespacial Blue Origin, fundada per Jeff Bezos, ha explotat esta passada nit a la base de cap Canaveral, a Florida (Estats Units), durant una prova en plataforma de llançament, en un nou contratemps per a la firma en la seua competència amb SpaceX.

El vehicle, del model New Glenn, va esclatar durant una prova d’encesa estàtica (hot fire test), un procediment habitual previ als llançaments orbitals. Segons la companyia, tot el personal va ser evacuat a temps i no s’hi han registrat ferits.

El coet estava destinat a futures missions de desplegament de satèl·lits, inclosos els del projecte d’internet espacial d’Amazon, impulsat també per Bezos com a competidor directe de Starlink, de SpaceX.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Investigadors de la UPV descobrixen que el ventricle dret del cor resistix millor les parades cardíaques]]> Un equip d'investigadors espanyols, entre ells del Centre d'Investigació i Innovació en Bioenginyeria (Ci2B) de la Universitat Politècnica de València (UPV), ha descobert que el ventricle dret del cor és més resistent que l'esquerre als efectes d'una parada cardíaca per fibril·lació ventricular, la més mortal. Una troballa que obri la porta al desenvolupament de teràpies per a posar-hi remei.

La investigació, publicada en la revista Cardiovascular Research, descriu les diferències entre els dos ventricles del cor en la seua capacitat de resistència als efectes d'una parada cardíaca per fibril·lació ventricular, una de les principals causes de mort sobtada.

A Espanya, la majoria de les 17.000 defuncions anuals per mort sobtada cardíaca són per esta causa.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El laboratori de la IA de l'ONU a Quart de Poblet avaluarà els riscos d'esta tecnologia]]> El Laboratori de Governança de la IA per a la Humanitat de les Nacions Unides (ONU), posat en marxa recentment a la base logística de Quart de Poblet, ajudarà en l'àmbit internacional a definir regles i marcs reguladors i avaluarà els riscos que plantegen els sistemes d'esta tecnologia en seguretat, manipulació o drets humans. El ministre per a la Transformació Digital i de la Funció Pública, Óscar López, ha participat hui en l'acte de llançament del Laboratori.

L'acte ha tingut lloc al Centre de Conferències de la Instal·lació de Tecnologies de la Informació i la Comunicació de les Nacions Unides a Quart de Poblet, juntament amb el subsecretari general i enviat especial de les Nacions Unides per a les Tecnologies Digitals i Emergents, Amandeep Gill.

L'objectiu del laboratori és construir una comprensió compartida sobre com es governa amb la IA en distints països, avançar en la interoperabilitat entre marcs de governança i donar suport a la implementació en diferents regions i sectors.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[València presenta una aplicació en proves per a reduir el temps de resposta dels bombers]]> Amb les temperatures en ascens i l’estiu tocant a la porta, l’Ajuntament de València ha fet este dijous un simulacre d’incendi al Saler per a provar una aplicació pensada per a reduir el temps de resposta dels bombers en cas d’emergència.

És una aplicació que posa en contacte el veïnat amb els bombers i que permet que estos tinguen accés a informació molt important com ara el nombre de vivendes de cada bloc i la distribució, així com quantes persones viuen en cada habitatge, si hi ha persones amb necessitats especials o si tenen mascotes.

Segons ha explicat l’oficial de bombers Pedro Canales en À Punt, tindre accés a tota la informació els permet “acurtar el temps de resposta i seleccionar els mitjans necessaris per a cada actuació”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Presenten al Japó androides cada vegada més semblants als humans]]> La capital japonesa acull per primera vegada a Àsia l'Humanoids Summit, considerat l'esdeveniment mundial més important dedicat als androides: més de trenta empreses mostren els últims avanços en robòtica humanoide i intel·ligència artificial aplicada a màquines físiques. La inauguració ha estat protagonitzada per un androide amb vestit, cabells negres i un aspecte idèntic al del creador, que s’ha mogut amb naturalitat sobre l’escenari.

La quarta edició del congrés se centra enguany en la "comercialització, producció en massa i assignació de capital" en el sector dels androides, amb demostracions del que es coneix com a intel·ligència artificial física, capaç de permetre a les màquines percebre i interactuar amb l’entorn en temps real mitjançant sensors, càmeres i radars.

La trobada, que se celebra durant dos dies al Takanawa Gateway Convention Center, reunix firmes com Toyota, Honda, Panasonic o la nord-americana Boston Dynamics, en una edició que ja ha passat per Silicon Valley i Londres en anys anteriors, segons recull des del país nipó la periodista de l'agència EFE Pilar Bernal Zamora.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un Ajuntament de Madrid plagia amb IA el cartell que Paco Roca va fer per a la Fira del Llibre de València]]> Dos fires del llibre en localitzacions diferents i amb un any de distància, però amb un cartell massa paregut a partir de la mateixa idea creativa: les pàgines d'un llibre com a porta giratòria d'accés a l'esdeveniment. A les acusacions de plagi se sumen sospites evidents de l'ús d'intel·ligència artificial (IA). La il·lustració original la signa el creador valencià i Premi Nacional de Còmic Paco Roca. La va lliurar per a la 60a edició de la Fira del Llibre de València del 2025. L'altra l'acaba de publicar l'ajuntament madrileny de San Martín de la Vega, per a promocionar la seua fira del llibre, el 23 de maig.

"Què és la IA? La IA eres tu... però sense cobrar", ha publicat l'autor valencià en conéixer el disseny madrileny. Dona per fet que s'ha fet ús d'IA per a "copiar d'una manera òbvia" el seu disseny original. Ha advertit que portarà el cas a Vegap, la societat que gestiona els drets d'autor els artistes plàstics, perquè n'és soci. Per a Roca el "plagi és més que evident i exposa de manera molt clara el que fa la intel·ligència artificial generativa amb el treball de tota mena de creadors", segons ha indicat en declaracions a Europa Press.

"Com m'ha tocat a mi i la còpia és tan òbvia, crida l'atenció. Però l'ús d'esta tecnologia per a generar imatges a partir del treball alié, per desgràcia, és molt freqüent en institucions, empreses i mitjans de comunicació", ha advertit el dibuixant, que lamenta els danys per als creadors i el sector.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Robots humanoides que aprenen i treballen amb humans: la IA física desembarca esta setmana a València]]> Fira València acull esta setmana Intralogistics VLC, una fira de solucions globals en intralogística. Entre les novetats que s’hi exposen destaquen Bonico i Bonica, dos robots humanoides capaços d'interpretar l'última cançó de moda o simplement de fer companyia: es tracta d'intel·ligència artificial física.

En el 1927, el director Fritz Lang va filmar la pel·lícula Metropolis, en què un científic crea un robot humanoide que pot manipular les masses i mantindre el control de la societat. L’acció estava ambientada en un futur 2026. I en el 2026 real, els robots humanoides amb intel·ligència artificial són capaços de vore amb càmeres i sensors, interpretar espais, manipular objectes i reaccionar al que passa al seu voltant. 

Estos robots són de codi obert, és a dir, que a més de funcionar amb la intel·ligència artificial (IA) que porten de base, poden incorporar-ne d'altres, explica Marcos Blasco, cofundador d’RH Bots. Açò dona als propietaris capacitat infinita per a desenvolupar-los, sense haver d’esperar que el fabricant implemente canvis, i la possibilitat d’adaptar-los a les tasques i processos concrets que necessiten que facen, assenyala l’expert. A més, estos robots poden col·laborar amb persones i assumir tasques repetitives.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El papa advertix en la seua encíclica que la IA no és neutral i es concentra en poques mans]]> La intel·ligència artificial "no és neutra", advertix el papa Lleó XIV en la seua primera encíclica Magnifica Humanitas, dedicada a la protecció de la dignitat humana en l'era de la IA, on alerta del perill que esta tecnologia "es concentre en poques mans". Lleó XIV ha publicat este dilluns esta encíclica sobre els riscos que planteja la gran revolució de la nostra era: la de la intel·ligència artificial. Presentada en una roda de premsa inèdita, està datada el 15 de maig, el mateix dia en què el seu predecessor, Lleó XIII, va publicar fa 135 anys la Rerum Novarum per a respondre a les conseqüències de la revolució industrial i amb què va assentar les bases de la doctrina social de l'Església moderna.

Davant d'esta nova revolució, el papa reclama "un orde social just en l'era digital, marcs jurídics adequats, regles justes i mecanismes de protecció eficaços". Entre les seues primeres reflexions en les 110 pàgines del document sosté que "les innovacions tecnològiques —inclosa la intel·ligència artificial— no són neutres; poden augmentar la participació i la justícia, o ampliar les desigualtats, el control i l'exclusió".

Sobre la IA, advertix d'"usos evidentment antihumans, com la manipulació de la informació o la violació de la privacitat", i també d'un engany més subtil quan els sistemes, "presentant-se com a neutrals i objectius, reflectixen i reforcen estereotips o posicions ideològiques de qui els ha dissenyat i programat".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[AVA-Asaja prova malles antipol·linització per a combatre la pinyolada en els cítrics]]> Innovació per a resoldre un problema antic per al camp valencià. AVA-Asaja ha posat en marxa per a esta campanya un assaig a la seua finca experimental de Sinyent per a avaluar l’eficàcia i els costos de les malles antipol·linització com a ferramenta per a combatre la pinyolada, un dels principals problemes del sector citrícola valencià per la presència de llavors en mandarines i altres cítrics.

L’estudi es desenvolupa en varietats sensibles com Nadorcott, Leanri i Orri, mitjançant la instal·lació d’unes malles de tram especial dissenyades per a impedir el pas de les abelles durant la floració i evitar la pol·linització creuada. El projecte es du a terme en col·laboració amb l’empresa castellonenca Servicios Agrícolas Meliá, amb la qual AVA-Asaja treballa per a trobar solucions innovadores que permeten reduir l’aparició de llavors en els fruits.

La col·locació de les malles s’ha fet tant de manera manual, especialment en parcel·les de difícil accés, com amb un sistema mecanitzat desenvolupat específicament per a facilitar la instal·lació i la retirada de les cobertes directament sobre els arbres.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Estudiants de la UPV guanyen la competició universitària d'automoció més prestigiosa del món]]> L'equip Formula Student de la Universitat Politècnica de València (UPV) ha revalidat el títol internacional en Formula SAE Michigan gràcies al triomf aconseguit en l'edició del 2026 d'esta prestigiosa competició que acull el Michigan International Speedway (EUA). Entre els participants figuraven algunes de les institucions més prestigioses dels Estats Units, el Canadà, Mèxic, Itàlia o el Brasil.

La victòria consolida la UPV com una referència mundial en enginyeria universitària i competició automobilística estudiantil, ja que el 2025 va esdevindre la primera universitat espanyola a conquistar esta prova internacional en la categoria de combustió. L'equip valencià ha competit junt amb 120 universitats de tot el món, i figurava com a únic representant espanyol de l'edició.

L'equip va desenvolupar un monoplaça que ha destacat tant en les proves estàtiques —centrades en disseny d'enginyeria, costos i presentació del projecte— com en les dinàmiques, on els equips posen a prova el rendiment, l'acceleració, la resistència i l'eficiència dels seus automòbils.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Vàters japonesos quilòmetre zero: neteja automàtica fabricada a Picassent]]> Vàter i bidet en una sola peça. El que durant anys semblava una excentricitat pròpia del Japó comença a fer-se lloc també a les llars valencianes.

Els coneguts com a vàters intel·ligents o japonesos estan cada vegada més presents en botigues i reforma de banys, impulsats per la baixada de preus i per un interés creixent en la comoditat i la higiene.

En alguns establiments ja permeten als clients provar-los abans de decidir-se.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La PAU incorpora detectors de radiofreqüència per a evitar trampes amb dispositius intel·ligents]]> La Comunitat Valenciana implanta enguany, per primera vegada en les proves d’accés a la universitat (PAU), detectors de radiofreqüència per a evitar possibles fraus amb dispositius electrònics durant els exàmens. La nova mesura permetrà detectar si algun aparell està emetent o rebent senyals per a transmetre dades.

Segons el coordinador de la PAU de la Universitat Politècnica de València (UPV), Miguel Ángel González, estos sistemes ja s’utilitzen en algunes universitats per a combatre les noves formes de còpia amb tecnologia.

Entre els dispositius detectats hi ha ulleres o bolígrafs amb microcàmeres capaces de fotografiar l’examen i enviar-lo a una intel·ligència artificial o a una persona externa, que resol les preguntes i remet les respostes a l’alumne a través d’un auricular ocult.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'Escola de Telecomunicacions de la UPV utilitza inhibidors de radiofreqüència per a evitar que els alumnes copien en els exàmens]]> L'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Telecomunicacions (Etset) de la Universitat Politècnica de València (UPV) ha començat a utilitzar inhibidors de radiofreqüència per a evitar que els alumnes copien als seus exàmens.

Segons ha informat a À Punt el director de l'Etset, Héctor Esteban, la intel·ligència artificial ha disparat l'ús dels dispositius per a fer trampa a les proves. Molts d'ells resulten invisibles a primer cop d'ull, com és el cas de nanoauriculars o de les ulleres de Meta. A més, la IA els permet aconseguir els resultats de búsqueda en temps rècord: "Claven un mòbil dins de classe, fan una foto i en un segon tenen la resposta", ha explicat el director.

Per tal de fer front a esta problemàtica, l'Escola ha prohibit els mòbils a l'aula i ha habilitat l'ús d'aparells com detectors de metalls, però també d'altres més innovadors com els detectors de radiofreqüència, capaces de captar freqüències d'aparells aparentment inofensius com les ulleres Meta.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Una empresa valenciana fabrica ulleres per a vore amb seguretat l’eclipsi del 12 d'agost]]> L'eclipsi de sol que es podrà vore des de gran part de la Comunitat Valenciana el 12 d'agost està generant oportunitats de negoci. En este cas, el de les ulleres homologades per a vore'l sense danyar els ulls, ja que la demanda d’estos productes comença a arribar a les òptiques.

Perquè no val qualsevol cosa per a observar un eclipsi. L’òptica Asun Oliver explica en declaracions a À Punt que mirar al sol sense protecció durant un eclipsi és igual de perillós que fer-ho en condicions normals, perquè l’astre rei crema la retina, especialment la màcula, que n’és el centre.

Preocupats per la demanda creixent i la manca de seguretat, l’empresa de la Pobla de Vallbona (Camp de Túria) Astrolum ha posat en el mercat unes ulleres per a vore l’eclipsi que compten amb tots els certificats i que tenen les instruccions en castellà.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Klenerman, Balasubramanian i Mayer, Premi Princesa d’Astúries d'investigació científica 2026 per la nova generació per a seqüenciar l’ADN]]> Els químics britànics David Klenerman i Shankar Balasubramanian i el biofísic francés Pascal Mayer, pioners en la tecnologia de nova generació per a la seqüenciació d'ADN, han sigut guardonats amb el Premi Princesa d'Astúries d'investigació científica i tècnica 2026. El jurat ha llegit el veredicte este dimecres a les 12:00 hores a l'Hotel Eurostars de La Reconquista d'Oviedo.

Balasubramanian i Klenerman idearen la NGS basada en “la seqüenciació per síntesi” en un xip (flow cell), que permet llegir milers de milions de fragments d'ADN en paral·lel, de manera ràpida i barata. Dividixen l'ADN en molts fragments curts, els immobilitzen i els amplifiquen en la superfície d'un xip i hi incorporen nucleòtids marcats amb fluoròfors; cada cicle incorpora una base i registra òpticament el color per a reconstruir així la seqüència base a base.

Este avanç va ser possible per les tecnologies de seqüenciació d'ADN de nova generació, desenvolupades a la fi del segle passat per Balasubramanian, Klenerman i Mayer. A través de l'empresa de biotecnologia que van batejar amb el nom de Solexa (actual Illumina), els dos primers van crear un mètode comercial de seqüenciació de genomes ràpid, barat i eficaç, un dels components clau del qual era el mètode d'amplificació superficial de l'ADN desenvolupat per Pascal Mayer.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La UPV actualitza la normativa contra el frau per a evitar l'ús de dispositius i IA en exàmens]]> La Universitat Politècnica de València (UPV) ha obert el tràmit d'informació pública d'una proposta de modificació normativa per a “reforçar l'honestedat acadèmica” i adaptar els processos d'avaluació als nous reptes tecnològics, especialment a la intel·ligència artificial (IA).

El document actualitza la regulació per a “noves formes de frau acadèmic”, especialment les relacionades amb l'ús indegut de dispositius electrònics i IA durant les proves d'avaluació, explica la institució acadèmica.

Entre les mesures proposades, es contempla la prohibició explícita de disposar de mòbils i dispositius no autoritzats en exàmens. Incomplir esta prohibició comporta l'expulsió immediata de l'aula i una qualificació de zero. Qualsevol supòsit de frau detectat ha de ser motivat i documentat per mitjà d'una “acta d'honestedat”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els 77% dels pares demanen lleis per a controlar les empreses d’intel·ligència artificial]]> El 77% dels pares demana als governs lleis per a controlar a les empreses d'intel·ligència artificial (IA), segons una enquesta feta a Espanya i altres tres països europeus per l'organització estatunidenca Common Sense Media.

El sondeig revela que només el 14% dels pares confia que les companyies d'IA tinguen previst innovar de manera responsable sense necessitat de regulacions. L'estudi —que inclou també Dinamarca, Holanda i Polònia— revela una falta de confiança en eixes firmes: només el 8% dels pares i el 27% dels jóvens confia que prioritzen la protecció dels menors.

Dos de cada tres pares creuen que la IA suposarà un canvi tan dramàtic com el que van comportar l’electricitat o internet, i el 40% confia que ajudarà a la societat a llarg termini, un percentatge que augmenta al 59% en el cas dels jóvens enquestats, amb edats d’entre dotze i els dèsset anys.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L''AI-lessphobia': la nova problemàtica que alerta sobre la dependència de la intel·ligència artificial en les aules]]> El 4,7% dels estudiants està en risc de desenvolupar una dependència problemàtica de la intel·ligència artificial (IA) en l’àmbit educatiu. Així ho revela un estudi del grup de Ciberpsicologia de la Universitat Internacional de La Rioja (UNIR), amb participació d’investigadors de la Universitat del País Basc i la Universitat de València, que analitza el comportament de 1.905 adolescents d’11 a 14 anys.

La investigació posa nom a un fenomen emergent en les aules: l'AI-lessphobia, entesa com l’ansietat o el malestar que experimenta l’alumnat quan no pot accedir a eines d’IA generativa per a fer tasques escolars.

Segons els autors, no es tracta només d’un ús intensiu de la tecnologia, sinó d’una percepció de dependència que pot afectar la confiança acadèmica dels joves.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Una jove de Xàtiva recupera l’autonomia amb dos pròtesis biòniques]]> Carla Maronda recupera l'autonomia amb pròtesis biòniques després de perdre les extremitats. La jove de Xàtiva va estar a punt de morir per un bacteri que va contraure al quiròfan quan tenia 25 anys.

Després d’una intervenció rutinària, va sofrir una infecció tan gran a la sang que, encara que està dins del 5% de les persones que sobreviuen, li van haver d’amputar les mans i els peus. 

Encara que els primers mesos van ser els més durs per la transformació completa que va patir la seua vida, Carla Maronda conta en À Punt com, amb l’ajuda de la tecnologia, ara pot continuar amb la vida que va aconseguir salvar. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Una aplicació permet detectar l’Alzheimer de manera precoç a través de la veu]]> Detectar l’Alzheimer de manera precoç només amb la veu ja és possible gràcies a una aplicació desenvolupada per investigadors de la Universitat d’Alacant i de l’Isabial. La tecnologia es basa en el processament del llenguatge natural i permet, amb una simple gravació d’uns quatre minuts, fer un primer cribratge sobre el risc de patir esta malaltia neurodegenerativa. Es tracta de la plataforma d'intel·ligència artificial per a la detecció precoç de la malaltia d'Alzheimer a través de la veu (IAEAV).

Segons explica l’investigador de la UA, Miguel Ángel Teruel, el sistema utilitza intel·ligència artificial per a analitzar tant el contingut com la manera d’expressar-se. “Mitjançant la gravació d’un àudio d’uns quatre minuts és capaç d’emetre un prediagnòstic”, assenyala, i destaca que l’eina detecta alteracions en el llenguatge com la reducció de la complexitat sintàctica, pauses prolongades o errors gramaticals.

El projecte ha comptat amb un equip multidisciplinari format per informàtics, enginyers de telecomunicació, especialistes en intel·ligència artificial i professionals mèdics, que han validat clínicament els resultats.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Brussel·les acusa Meta de violar la llei per no impedir a menors de tretze anys usar les seues xarxes]]> La Comissió Europea ha acusat este dimecres Meta de violar la llei europea de servicis digitals (DSA, per les seues sigles en anglés) per no prendre mesures per a controlar i evitar l'accés de menors de tretze anys a les seues xarxes socials Instagram i Meta; uns incompliments que, si es confirmen en el procés iniciat, exposaran la tecnològica a una multa milionària.

Les mateixes condicions generals de Meta indiquen que els seus servicis no estan destinats a menors de tretze anys. No obstant això, les investigacions preliminars de la Comissió Europea mostren que Instagram i Facebook “fan molt poc per a impedir que els menors d'esta edat accedisquen als seus servicis”, ha explicat la vicepresidenta de l'executiu comunitari encarregada de Sobirania Tecnològica, Henna Virkkunen, en un comunicat.

La DSA exigix a les plataformes que facen complir les seues pròpies normes, per la qual cosa Brussel·les subratlla que les condicions generals del servici “no són meres declaracions escrites”, sinó la base d'accions concretes per a protegir els usuaris, inclosos els menors, i que l'empresa complisca amb la legislació comunitària.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La intel·ligència artificial impulsa les ciberestafes amb suplantacions de veu i imatge]]> La utilització d’imatges i veus suplantades amb intel·ligència artificial per a promocionar inversions fraudulentes s’ha convertit en una de les ciberestafes que més creix en els últims mesos.

La combinació de suplantació d’identitat i noves tècniques d’hipertrucatge permet als ciberdelinqüents crear continguts cada vegada més realistes, fins al punt que resulta molt complicat per a les víctimes i fins i tot per a les forces de seguretat distingir entre el que és real i el que és fals.

Segons la Guàrdia Civil, només a la província de València s’han registrat al voltant d’11.000 denúncies en l’últim any relacionades amb estafes digitals, una xifra que creix de manera exponencial mes a mes.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Austràlia planteja un impost a les grans tecnològiques per a finançar el periodisme]]> El govern australià ha anunciat un nou pla per a obligar les grans plataformes digitals a pagar pels continguts informatius, amb un impost del 2,25% sobre els seus ingressos locals en cas que no tanquen acords comercials amb mitjans de comunicació. La mesura afectaria empreses com Google, Meta o TikTok. El govern sosté que esta iniciativa és clau per a garantir la viabilitat del periodisme i preservar un ecosistema informatiu divers, considerat essencial per al funcionament democràtic del país.

La iniciativa forma part de l’esborrany legislatiu del denominat incentiu de negociació amb els mitjans de notícies (NBI, per les seues sigles en anglés), impulsat per l’executiu liderat per Anthony Albanese.

El text està obert a consulta pública fins al 18 de maig i pretén substituir l’actual sistema de negociació amb les plataformes digitals, que el govern considera insuficient.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Meta acomiadarà 8.000 treballadors, un 10% de la plantilla, per a guanyar eficiència i finançar la IA]]> Meta, propietària de Facebook, WhatsApp i Instagram, acomiadarà 8.000 treballadors, el 10% de la plantilla, amb l’objectiu d’augmentar l’eficiència en un context d’elevades inversions en intel·ligència artificial.

Segons un document intern difós entre els empleats i recollit per Bloomberg, els acomiadaments es faran efectius el pròxim 20 de maig. A més, la companyia també ha decidit no cobrir 6.000 vacants que tenia previst ocupar.

“Estem fent açò com a part del nostre esforç continu per a gestionar l’empresa de manera més eficient i per a compensar altres inversions que estem fent”, assenyala el document. Meta està destinant grans recursos al desenvolupament de la intel·ligència artificial, tant en infraestructures com en nous models i millores dels sistemes.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[A partir d'octubre, el govern obligarà a fer ús del prefix 400 en les telefonades comercials]]> Els operadors de telecomunicacions estaran obligats a partir d'octubre a blocar les telefonades comercials que no comencen amb una numeració telefònica de 400, segons ha anunciat este dijous el ministre de Transformació Digital i per a la Funció Pública, Óscar López. A més, a partir de juny, només podran enviar missatges massius les companyies i entitats que estiguen inscrites en el registre de la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC).

López, que ha participat en una trobada organitzada per la patronal de la indústria digital Ametic sobre intel·ligència artificial, s'ha referit, en declaracions als periodistes, en un anunci que s'ha publicat este dijous en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) amb una instrucció amb la qual s'obliga totes les operadores telefòniques a blocar les telefonades comercials que no comencen amb un número 400.

A partir d'octubre, quan entra en vigor la mesura, la ciutadania només rebrà telefonades comercials que comencen per un número 400 i la “resta seran blocades”. Esta mesura suposa el desenvolupament de la Llei de Serveis d'Atenció a la Clientela, aprovada de manera definitiva el desembre de 2025, que, entre altres mesures, reforça la prohibició de realitzar telefonades comercials no desitjades sense consentiment previ. Una norma que, fins ara ha permés blocar 192 milions de telefonades i 17 milions d'SMS.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Drons i intel·ligència artificial per a controlar l’afluència a la catedral de València]]> La catedral de València fa un pas més en la gestió del turisme amb un projecte pioner desenvolupat per la Universitat Politècnica de València (UPV). L’objectiu, protegir el patrimoni alhora que es millora la seguretat i la salut dels visitants mitjançant un sistema innovador que combina drons, sensors i intel·ligència artificial per a comptar persones i analitzar els fluxos d'assistents.

La iniciativa naix en resposta a l’augment constant de turisme al centre històric de la ciutat. Segons dades del projecte, la basílica ha passat de rebre uns 350.000 visitants abans de la pandèmia a quasi el doble al 2025. Este increment ha fet necessari buscar noves formes de gestionar l’afluència, tant a l’interior del temple com als carrers adjacents.

Per a entendre com es comporten les multituds, els investigadors han combinat drons, càmeres, sensors i, fins i tot, comptatges manuals. Això els ha permés detectar patrons: com es formen les aglomeracions, quant duren i com es dissolen. Les xifres són reveladores: en jornades assenyalades com el 19 de març, més de 215.000 persones passen pel carrer del Micalet, un dels punts més sensibles de l’entorn.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[FGV extrema la vigilància per a evitar que els joves ocupen les vies per a gravar un repte viral]]> Un nou repte viral amb què els joves tracten de desafiar-se en xarxes socials ha posat en alerta els treballadors de Metrovalència. Consistix a enganxar el mòbil al tramvia i, quan el comboi arranca, córrer-hi darrere per a gravar un vídeo en què s’aprecia com l’amo del dispositiu corre a la desesperada darrere del tren per a tractar d’agarrar-lo. Des de Metrovalència extremen la vigilància i recorden que no està permés caminar per les vies. De fet, l’incompliment d’esta prohibició pot comportar sancions de fins a mil euros.

El personal d'FGV incrementarà la vigilància, tant en la xarxa de Metrovalència com en el Tram d’Alacant, per a evitar que la ciutadania cometa imprudències com les que recull algun vídeo compartit en xarxes socials i que, a més de ser perilloses, suposen un incompliment de les normes de l’espai per on passen els trens.

Fonts d'FGV confirmen que conductes com la de córrer darrere del tren quan arranca ja s’ha donat en altres ciutats i, per a previndre que es traslladen a Comunitat Valenciana, ha sol·licitat al personal de les línies de tramvia i de vigilància que extremen la supervisió per a evitar estes imprudències. De moment, es tracta d'una pràctica puntual, segons han aclarit les mateixes fonts.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Dos detinguts a València i a Torreblanca per robar milions de dades confidencials amb ciberatacs]]> Agents de la Policia Nacional han detingut dos persones a València i a Torreblanca per la presumpta implicació en delictes de revelació de secrets, danys informàtics, blanqueig de capitals i pertinença a organització criminal. Els arrestats haurien sostret prop de deu milions de registres confidencials mitjançant ciberatacs de gran abast.

La investigació es va iniciar en el 2023, després de detectar-se la sostracció massiva de dades d’alumnes, pares i professors de Castella-la Manxa. A partir del cas, els agents van identificar els presumptes autors i van determinar que la xarxa hauria comés al voltant de trenta fets delictius similars. La informació robada la utilitzaven per a cometre ciberestafes, per a fer suplantacions d’identitat i per a la venda il·legal en fòrums clandestins d’internet.

Segons la investigació, l’organització disposava d’equips d’alt nivell i d’una infraestructura tecnològica avançada dissenyada per a vulnerar sistemes de seguretat, ocultar-ne el rastre i evitar l’acció policial. La xarxa mostrava una alta especialització, amb funcions diferenciades en àrees operatives, logístiques i de monetització.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L’app de Sanitat permet accedir a les imatges de les proves diagnòstiques]]> L’aplicació de la Conselleria de Sanitat, GVA+ Salut, que permet als pacients demanar cites prèvies o vore quins medicaments estan enllestits a la farmàcia perquè li’ls dispensen, oferix noves funcionalitats. Des d’este dijous, els usuaris poden accedir a les imatges de proves diagnòstiques o l'historial clínic.

L’app, que es pot instal·lar debades als mòbils, també oferix noves funcions, com la SIP electrònica. També s’ha reforçat la seguretat. Des de Sanitat assenyalen que està renovació continuarà més avant i s’ampliarà amb més servicis com la teledermatologia o l'avís del nivell de pol·len, entre d'altres, servicis.

El secretari autonòmic de Planificació, Informació i Transformació Digital de Sanitat, Bernardo Valdivieso, ha presentat el disseny i funcionament de la nova aplicació i ha assenyalat que esta ferramenta digital “s'ha consolidat ja com el principal canal de comunicació digital entre el ciutadà i el sistema sanitari”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Comissió Europea investiga Snapchat per riscos per als menors]]> La Comissió Europea ha obert este dijous una investigació a Snapchat per a avaluar si esta xarxa social nord-americana complix la normativa europea de protecció de menors. Les sospites apunten que els menors podrien estar exposats a intents de captació amb fins sexuals, activitats delictives i productes restringits per edat.

Segons la vicepresidenta de la Comissió Europea de Sobirania Tecnològica, Henna Virkkunen, “des del ‘grooming’ (ciberengany pederasta) i l’exposició a productes il·legals fins a configuracions de compte que minven la seguretat dels menors, Snapchat sembla haver passat per alt que la Llei de Serveis Digitals (DSA) exigix alts estàndards de seguretat per a tots els usuaris”.

L’anàlisi preliminar de l'executiu comunitari indica que els menors podrien estar exposats a intents de captació sexual, al reclutament per a activitats delictives i a continguts relacionats amb la venda de productes il·legals o restringits per edat, com drogues, cigarrets electrònics o alcohol.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Condemnen Meta a pagar 375 milions de dòlars per ocultar casos d’explotació sexual infantil]]> Un jurat de Nou Mèxic, als Estats Units, ha condemnat l'empresa tecnològica Meta a pagar 375 milions de dòlars per ocultar informació sobre les deficiències de les seues plataformes i pràctiques comercials que facilitaven l'explotació sexual infantil.

Després de set setmanes de juí, ha argumentat que la multinacional tecnològica, propietària d'Instagram, Facebook i WhatsApp, ha infringit parts de la llei de pràctiques comercials deslleials de l'estat, per haver ocultat perills per a menors d'edat que utilitzen les plataformes. En conéixer la resolució, un portaveu de Meta ha assegurat que discrepen del veredicte i que apel·laran l'orde que els obliga a indemnitzar l'estat amb 375 milions de dòlars.

Durant el procés, la Fiscalia va presentar com a evidència una operació encoberta en la qual van crear perfils de menors d'edat en Instagram i Facebook, a través dels quals van rebre en poc de temps contactes d'adults amb contingut sexual. Segons els fiscals, estos resultats van evidenciar fallades en els sistemes de protecció de la companyia i la facilitat amb què usuaris vulnerables podien ser localitzats per potencials depredadors.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El sector aeroespacial valencià creix un 48% en una dècada i busca consolidar-se amb un nou pla]]> El sector aeroespacial de la Comunitat Valenciana ha crescut prop d’un 48% en l’última dècada i compta amb 90 empreses, una facturació de 735 milions d’euros i 1.680 llocs de treball directes. Amb estes dades, la Generalitat impulsa el Pla Estratègic del Sector Aeroespacial 2026-2030 per a consolidar el creixement i reforçar el seu pes en la indústria europea.

El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, ha assegurat que este pla “permetrà incrementar el posicionament internacional, enfortir les capacitats tecnològiques i industrials i generar ocupació de qualitat per a les pròximes generacions”.

Així, ha fet una crida a institucions i empreses a “sumar esforços i treballar en una mateixa direcció” per a consolidar un model econòmic basat en el coneixement i la innovació.

Continua llegint-ho en el web

]]>