<![CDATA[À Punt - Miguel Hernández]]> 10 <![CDATA[À Punt - Miguel Hernández]]> <![CDATA[Alacant recorda hui amb tres actes haver sigut "l'últim bastió" republicà l'any 1939]]> La ciutat d'Alacant és des d'este dissabte el primer punt de la Comunitat Valenciana declarat oficialment Lloc de memòria democràtica per, entre altres fites, haver sigut "l'últim bastió" republicà l'any 1939.

La distinció, que va ser publicada en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) dimarts passat, es produeix coincidint amb el mig segle de la mort del dictador, Francisco Franco i, per a celebrar-ho, el govern espanyol ha organitzat, a petició de comissions cíviques i associacions memorialistes, actes en tres dels punts més simbòlics de la ciutat en relació amb la memòria històrica: el Mercat Central on el 25 de maig de 1938 un bombardeig de l'aviació feixista va assassinar 273 veïns i en va ferir 244 més, el port des d'on es van exiliar els últims republicans i la tomba del poeta del poble, Miguel Hernández.

En la resolució publicada pel BOE també se citen altres símbols del final de la Guerra Civil i de l'exili com el camp de concentració dels Ametlers, el cinema Ideal i l'antic reformatori d'adults del barri de Benalua, on va morir Miguel Hernández.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El govern espanyol declararà Alacant Lloc de Memòria Democràtica per estar vinculada a fets de "singular rellevància" històrica]]> La Secretaria d'Estat de Memòria Democràtica ha iniciat el procediment de declaració de la ciutat d'Alacant com a Lloc de Memòria Democràtica, per estar vinculada a fets de singular rellevància històrica com són el bombardeig sobre el Mercat Central el 1938, l'exili republicà a través del port i la tomba de Miguel Hernández al cementeri municipal.

El Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica publica este dissabte en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) una resolució del 20 de maig amb l'acord d'incoació del procediment. La declaració d'un Lloc de Memòria Democràtica ha d'estar motivada; en el cas de la capital alacantina, està vinculada estretament a la memòria democràtica d'Espanya a través de tres episodis especialment significatius: el bombardeig perpetrat per l'aviació feixista italiana sobre el Mercat Central el 25 de maig de 1938 i el dramàtic exili a través del port de la ciutat que va acabar en tragèdia per a les vora 20.000 persones que no aconseguiren fugir, així com la tomba del poeta oriolà Miguel Hernández al cementeri d'Alacant.

"Estes fites constitueixen, per si mateixes, fets d'una singular rellevància per la repercussió en la memòria col·lectiva, vinculada a la repressió i la violència sobre la població a conseqüència de la resistència al colp d'estat de juliol de 1936, la guerra i la dictadura, així com l'exili. Uns fets que es van produir en la fase final de la Guerra Civil d'Espanya i durant la dictadura franquista configuren la ciutat d'Alacant com un important i singular Lloc de Memòria Democràtica", assenyala el text.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Les parets d'Oriola reten homenatge a Miguel Hernández]]> El poeta oriolà més universal torna a cobrar vida a la ciutat que el va veure nàixer. Les façanes de la capital del Baix Segura es converteixen en llenços en una nova edició de Murals de Sant Isidre, en homenatge a la figura de Miguel Hernández.

El festival, que ja s'ha celebrat durant onze anys, homenatja Hernández a través de la pintura mural, la música, la poesia i la participació ciutadana. El conjunt es tradueix en un cap de setmana farcit d'activitats que fan d'este barri oriolà en un referent cultural any rere any.

"Els visitants venen a viure l'essència de Miguel Hernández i, sobretot, a gaudir d'un art molt particular, que és efímer i de carrer", apunta Emilio Zaplana Polo, organitzador dels Murals de Sant Isidre.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Fiscalia recorre contra la sentència condemnatòria al catedràtic investigador de la mort de Miguel Hernández]]> La Fiscalia Provincial de Cadis, en coordinació amb la Unitat de Drets Humans i Memòria Democràtica de la Fiscalia General de l'Estat, ha recorregut contra la sentència que va condemnar el catedràtic de la Universitat d'Alacant Juan Antonio Ríos Carratalá per una investigació que va publicar sobre la mort de Miguel Hernández.

La sentència el va condemnar el març del 2025 per intromissió il·legítima en el dret a l'honor d'Antonio Luis Baena Tocón, a qui va atribuir en l’estudi un paper rellevant en el consell de guerra que va condemnar Hernández a mort.

Segons ha informat la Fiscalia General de l'Estat, el recurs s’ha basat “entre altres arguments, en el dret fonamental a la llibertat de creació científica consagrat en la Constitució, com a part del dret a la veritat que arreplega la llei de memòria democràtica”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Ultimàtum a l'Ajuntament d'Oriola per a reposar les fotografies més reivindicatives de Miguel Hernández]]> La coordinadora ciutadana Miguel Hernández ha presentat un escrit a l'Ajuntament, dirigit a l'alcaldia (Partit Popular) i a la regidoria de Cultura (Vox), per a exigir la reposició en el termini d'un mes en el Racó Hernandià de les imatges del poeta que fan referència a la faceta política més reivindicativa. En un comunicat han explicat que “un mes és un termini raonable” perquè el consistori duga a terme aquesta reposició dels vinils originals, que van ser retirats el desembre, i en el cas que no s'atenga la demanda valoraran la convocatòria de noves mobilitzacions i accions per a exigir la restitució del material eliminat.

El 30 de desembre, la regidoria de Cultura, en mans de Vox, va substituir un total de dèsset imatges de caràcter artístic que reflectien al poeta més reivindicatiu; algunes d'elles, amb la bandera republicana de fons. Les fotografies retirades havien sigut instal·lades el 27 d'octubre del 2012 en el marc d’unes jornades organitzades per l'Ateneu Sociocultural Viento del Pueblo.

Des d'eixe any, han adornat la part superior de la façana lateral del Racó Hernandià, enfront del Col·legi de Sant Doménec, a la ciutat natal del literat, però al desembre la regidoria de Cultura va al·legar que les imatges estaven “deteriorades” i les va substituir per altres de dissenyades per a “destacar la vida, l'obra i els esdeveniments culturals vinculats a la figura de Miguel Hernández”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Més de mil obres concorren al Premi Internacional de Poesia Miguel Hernández]]> Un total de 1.055 obres s'han presentat al Premi Internacional de Poesia Miguel Hernández-Comunitat Valenciana 2025, convocat per la Fundació Cultural Miguel Hernández.

Dins de l'estat espanyol hi ha originals procedents de Madrid (106 obres), València (46 obres), Barcelona (44 obres), Alacant (36 obres), Sevilla (29 obres), Múrcia (23 obres), Granada (19 obres), Còrdova (18 obres), Màlaga (12 obres), Jaén (11 obres), Valladolid (11 obres), illes Balears (10 obres) o Biscaia (3 obres).

A més, com en anteriors edicions, també s'han presentat obres d'arreu del món: l'Argentina (95 obres), Colòmbia (85 obres), Mèxic (53 obres), Xile (44 obres), Cuba (27 obres), els Estats Units (23 obres), el Perú (19 obres), Veneçuela (19 obres), l'Equador (9 obres), Itàlia (8 obres), Costa Rica (6 obres), l'Uruguai (5 obres), El Salvador (4 obres), França (4 obres), el Brasil (2 obres), entre altres.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Concentració i lectura de poemes a Oriola contra el “revisionisme” del PP i Vox amb Miguel Hernández]]> Una desena de col·lectius culturals, socials i partits polítics d'esquerra s’han concentrat este dijous al matí a les portes de l’Ajuntament d’Oriola per a denunciar el “revisionisme” que, al seu entendre, exerceix el govern bipartit del Partit Popular i Vox contra la figura de Miguel Hernández. Durant la manifestació, els assistents han recitat una selecció de poemes del poeta. 

Els convocants han rebutjat la decisió del passat 30 de desembre de la regidoria de Cultura, en mans de Vox, de substituir de la façana del Racó Hernandià —seu de la casa-museu i de la fundació cultural que porta el nom del poeta— un total de dèsset vinils amb fotografies d'Hernández amb referències a la seua militància comunista i la defensa de la República.

Un portaveu de l'Ateneu Sociocultural Vent del Poble —nom d'un dels poemes més compromesos de Miguel Hernández—, Ginés Saura, ha explicat que els col·lectius exigeixen “la restitució dels vinils que el govern del PP i Vox han retirat del Racó Hernandià amb l'excusa que estaven deteriorats”. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El govern espanyol es compromet a anul·lar els sumaris contra Miguel Hernández a l’octubre]]> El govern espanyol s’ha compromés este mes d'octubre a reparar la memòria de Miguel Hernández i anul·larà els sumaris judicials oberts per la dictadura franquista contra ell en aplicació de la llei de memòria democràtica, segons han confirmat fonts del Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica.

El ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, va signar el 3 d'octubre 29 declaracions de reparació a persones que van patir persecució i violència per raons polítiques en la dictadura, segons va informar ell mateix en el seu compte de la xarxa social X. Fonts del ministeri assenyalen que entre estes reparacions no estava la del poeta oriolà, sol·licitada per la família del poeta a l’executiu central, però anuncien que este mes d'octubre està previst signar-la i celebrar un homenatge.

Esta declaració inclourà la nul·litat dels sumaris judicials contra Miguel Hernández, que va lluitar activament durant la guerra civil en defensa del govern de la II República i va ser condemnat a mort després de la contesa, pena que li van commutar per una altra de trenta anys de presó. El poeta va morir als 31 anys per una tuberculosi aguda que no van arribar a tractar-li a la presó d'Alacant.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Diputació d'Alacant se suma a la petició de nul·litat dels sumaris judicials al poeta Miguel Hernández]]> El ple de la Diputació d'Alacant ha aprovat este dijous una moció conjunta signada pel Partit Popular, PSOE i Compromís en suport a l'anul·lació dels sumaris judicials contra Miguel Hernández, que va morir a la presó en 1942. Amb esta proposta, que ha tingut el vot en contra de Vox, la institució provincial se suma a la petició de la família perquè el govern d'Espanya declare nuls estos processos judicials.

La família ha demanat una declaració de reconeixement i reparació personal a favor del poeta oriolà, per a assegurar així que la seua memòria quede redimida de les falses i injustes acusacions que el van perseguir fins a la mort. 

Una iniciativa que se suma a la presentada per Compromís al consistori d'Elx (Baix Vinalopó) i que també va tirar endavant amb el suport d'esta formació i del PSPV-PSOE, l'abstenció del PP i el vot en contra de Vox, soci de govern dels populars al consistori. El Consell també va aprovar este dimarts l'adhesió a la petició de la família de Miguel Hernández per a l'anul·lació dels sumaris judicials. En canvi, la proposta no va prosperar a la mateixa Oriola, on PP i Vox van votar en contra.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El PP i Vox tomben a Oriola una proposta per a anul·lar els sumaris judicials contra Miguel Hernández]]> L'últim ple municipal a Oriola ha acabat amb molta polseguera. S'havia de debatre una moció presentada pel PSPV per a demanar al consistori que s'afija a la petició per a anul·lar els sumaris judicials que condemnaren a mort el poeta Miguel Hernández, però la negativa de l'equip de govern local a donar suport a la proposta va encendre l'oposició i el veïnat present en el debat, que va acabar abandonant la sala.

L'objectiu de la iniciativa, una reivindicació de la família del cèlebre literat i un grup de ciutadans que els socialistes portaren a l'Ajuntament era que es “repare i reconega la injustícia que va viure”, segons va explicar la portaveu del grup municipal Carolina García. Naixia amb la pretensió de convertir-se en declaració institucional i, per a això, necessitava el suport dels cinc grups que conformen el ple, però el PP i Vox, socis de coalició en l'executiu local, la van vetar. Només PSPV, Ciutadans i Canviem hi van votar a favor.

Membres de l’Associació d’Amics de Miguel Hernández i veïnat del municipi congregat dins i fora de l'Ajuntament, mostraren la seua indignació. Denuncien que, una altra vegada, Oriola dona l'esquena al poeta. Miguel Hernández va morir el 28 de març del 1942 a la infermeria de la presó d'Alacant amb només 31 anys. Allà complia condemna després que un consell de guerra franquista el va sentenciar a mort el 1940. Va passar primer per altres centres penitenciaris fins que finalment va recalar en el penal alacantí, on va contraure bronquitis i posteriorment tifus, que se li va complicar amb tuberculosi.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Senda del Poeta homenatja la figura de Miguel Hernández al llarg de més de 70 quilòmetres]]> La XXVIII edició de la Senda del Poeta comença aquest divendres 19 a Oriola, ciutat natal de Miguel Hernández, i finalitzarà el diumenge 21 al cementeri d'Alacant, on està soterrat. Segons ha informat en un comunicat l'Ajuntament d'Elx, el trajecte estarà dividit en tres etapes, on es recorreran més de 70 quilòmetres per a homenatjar la seua figura.

Durant la ruta, creada el 1998, es faran parades a diverses localitats del sud de la província relacionades amb la vida del poeta, com Redovà, Callosa del Segura, Coix, la Granja de Rocamora, Albatera, Sant Isidre i Crevillent fins a arribar a Elx. Després, els participants creuaran el Rebolledo per a finalitzar en el cementeri d'Alacant, lloc on està soterrat el poeta.

A més, amb motiu del trajecte, la Universitat Miguel Hernández d'Elx ha fet diferents activitats el dissabte, dia 20, a l'edifici Arenals. Entre ells, un recital poètic dramatitzat amb el nom “Miguel Hernández, de la suor a l'ombra” per la Companyia de Teatre UMH.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Oriola celebra el Dia de la Poesia amb versos de Miguel Hernández]]> Oriola (Baix Segura) celebra el Dia Mundial de la Poesia amb els versos del seu fill més il·lustre, Miguel Hernández, ressonant per tot el municipi. Durant aquest dijous, actes i homenatges commemoren la figura del poeta universal. Amb aquest motiu, l’Ajuntament reparteix els seus poemes a diferents dependències municipals i el veïnat engalana els balcons amb versos de Miguel Hernández. Poemes universals que traspassen totes les fronteres i que, a Oriola, s'aprenen ja de ben menuts a l’escola.

Mari Carmen Sánchez, directora de la biblioteca municipal María Moliner, afirma que la poesia de Miguel Hernández és una poesia senzilla que tot el món pot comprendre i té un rerefons molt bonic.  

Entre els actes que es duran a terme per a celebrar la poesia destaca l’exposició "Miguel Hernández, el tren de la esperanza", que estarà oberta fins al 15 d’abril a la biblioteca municipal. En la mostra, un tren ens guia per la vida personal i l’obra del poeta. I ho fa en quartets de versos octosíl·labs, com es recitava antigament a les places d’Oriola.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Admetre el dret a l’oblit del secretari judicial instructor del juí de Miguel Hernández posaria en perill altres investigacions]]> El Tribunal Suprem ha rebutjat el dret a l'oblit per a Antonio Baena, el secretari judicial que va instruir el juí en què condemnaren a mort Miguel Hernández. El fill del secretari demanava que el nom de son pare no apareguera en cap publicació, però el Suprem considera que els fets són certs i d'interés públic i que la llibertat d'informació i d'investigació prima contra el dret a l'oblit.

Rubén Martínez, delegat de Protecció de Dades de la Universitat d'Alacant ha explicat a À Punt que, en cas que el Tribunal Suprem haguera donat la raó a Baena, molts tribunals administratius i moltes investigacions podrien estar en perill. 

L'origen és la investigació sobre el procés a Miguel Hernández que va fer Juan Antonio Ramos Carratalá, historiador i professor de la Universitat d'Alacant, i que va plasmar en el document Los consejos de guerra de Miguel Hernández. En conéixer la investigació, el denunciant va demanar el dret a l'oblit per a son pare, ja mort, però ha aconseguit tot el contrari.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Oriola es vesteix de poesia i cultura per a commemorar l’obra de Miguel Hernández]]> Oriola, la ciutat natal de Miguel Hernández, celebra la Primavera Hernandiana fins a maig amb poesia i cultura per a commemorar la memòria i l'obra d'un poeta immortal. L'Ajuntament ha preparat una sèrie d'actes, entre altres l'exposició "Miguel Hernández: El tren de l'esperança", una oportunitat per a submergir-se en l'ambient que va inspirar el poeta que s'instal·larà en la biblioteca María Moliner i estarà oberta durant un mes.

El dijous, 21 de març, amb motiu del Dia Mundial de la Poesia, els balcons de l'edifici de la regidoria, de l'Oficina de Turisme i de la Casa Museu apareixeran adornats amb versos de Miguel Hernández, i seran el preludi d'exposicions com "La poesia en línia de Gregorio Prieto” en el Racó Hernandià i una trobada dels poetes del 27 en l'avinguda de Teodomiro d'Oriola, amb cinc actors i actrius que donaran vida als grans noms d'aquesta generació literària.

El dijous 28 de març serà la commemoració de l'aniversari de la mort del poeta i, per a això, la Casa Museu Miguel Hernández tindrà un horari d'obertura especial i ampli, ja que en aquesta ocasió coincideix amb el Dijous Sant. Es preveu una visita teatralitzada titulada Passió i Mort del Poeta a càrrec del Grup Teatro Expresión.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Visites teatralitzades a la Casa Museu Miguel Hernández per a festejar els 113 anys del naixement]]> Aquest dilluns, 30 d’octubre, es compleixen 113 anys del naixement del poeta universal Miguel Hernández i amb motiu de l’efemèride la seua localitat de naixement, Oriola (Baix Segura), ha organitzat una sèrie de visites teatralitzades per a donar a conéixer la seua vida. Aquest matí s’han fet visites dirigides als escolars del municipi i durant la vesprada n’hi haurà per a tots els públics, entre les 18:00 i les 19:00 hores, cada quinze minuts. 

Aquestes visites s'emmarquen en la Tardor Hernandiana, que inclou altres activitats com ara tallers, presentacions de llibres, concerts i rutes turístiques. 

El director de la Casa Museu Miguel Hernández, Tomás Serna, explica que han obert les portes a la xicalla perquè, a través d’uns actors que interpreten Miguel i Josefina, els xiquets i les xiquetes puguen saber més de la seua vida, de l’obra del poeta i de “tot el llegat viu que Miguel ens va deixar”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La figuera de Miguel Hernández es mor]]> La figuera de Miguel Hernández està en bon estat de salut, però amb les xacres de l'edat. No saben quant de temps li queda, però un equip de l'Escola Politècnica Superior d'Oriola s'encarrega de mantindre-la amb cures pal·liatives. A més, cada any n'extrauen esqueixos perquè en brollen arbres nous, clons d'una figuera que ja és immortal en els versos del poeta oriolà.

Aquest arbre va ser una gran font d’inspiració i protagonista de molts dels poemes del cèlebre autor, on passava les hores llegint i escrivint. Per a Tomás Serna, director de la Casa Museu Miguel Hernández, “la figuera és una icona” perquè “va ser el refugi del poeta” i “apareix en molts poemes, com Huerto mío, Elegía a Ramón Sijé, etc.”.

Un exemplar centenari que ha sobreviscut al poeta oriolà i que ara es troba en l'últim cicle de vida. Mentrestant, per a alentir el procés, els tècnics de l'Escola Politècnica Superior d'Oriola cuiden i mimen un arbre que ja té el tronc pràcticament buit amb “materials sintètics per a ocupar l’espai i que no l’ocupen els insectes o fongs que puguen perjudicar-la” explica Juan Martínez, director de l’Escola Politècnica Superior d’Oriola UMH.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Quinze exposicions que no et pots perdre aquestes vacances]]> Aquests dies festius de Setmana Santa són un moment ideal per a visitar algunes de les múltiples exposicions que actualment s’exhibeixen arreu de la Comunitats Valenciana. A continuació, et recomanem algunes propostes per a endinsar-te en els nostres museus i perdre’t entre mostres d'art, fotografia i història.

L’exposició “Sorolla, orígens” explora el camí que va portar el valencià Joaquim Sorolla a convertir-se en un dels nostres pintors més internacionals, començant des dels inicis a la seua València natal. La mostra, organitzada en col·laboració amb el Museu Sorolla de Madrid, és la primera que el Museu de Belles Arts de València dedica al mestre de la llum amb motiu del centenari de la seua mort.

On? Museu de Belles Arts, València.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Una exposició a les Drassanes de València mostra dues fotos inèdites de Miguel Hernández]]> Fins al pròxim 30 de juny es pot visitar a la ciutat de València "Miguel Hernández, un poeta necessari", una exposició ubicada a les Drassanes del Grau i amb la qual l'Ajuntament ret homenatge a l’escriptor oriolà.

La mostra, comissariada per José María Azkárraga i Amadeu Sanchis, fa un recorregut per la vida i l’obra del poeta i mostra dues fotografies inèdites de Miguel Hernández l’any 1937 a l’Hemicicle de l’Ajuntament de València. Les fotos són obra del fotògraf alemany Walter Reuter i estan preses durant la celebració del II Congrés Internacional per a la Defensa de la Cultura, que va tindre lloc entre el 4 i el 17 de juliol de 1937 a la ciutat de València. 

L'exposició recorre les etapes vitals d’Hernández: els seus orígens humils, les seues primeres passes en el món de les lletres, els seus viatges a Madrid, la participació en el drama de la Guerra Civil i la seua tràgica mort, fins a la pervivència i presència de la seua obra en l'actualitat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Biblioteca Virtual de la UA s'estrena amb Antonio Machado i Miguel Hernández]]> La Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes (BVMC) de la Universitat d'Alacant (UA) es presenta en la seua nova etapa per a impulsar la investigació en les diferents àrees de les humanitats amb dos portals d'autor dedicats a Miguel Hernández i Antonio Machado, que sumen vora 2.000 registres digitalitzats.

En la presentació del projecte, aquests dijous, han participat el ministre de Cultura, Miquel Iceta, el director de l'Instituto Cervantes, Luis García Montero, la subdelegada del govern, Araceli Poblador, i la consellera d'Universitats, Josefina Bueno, a més de la rectora, Amparo Navarro, entre altres. El Centre d'Humanitats Digitals (BVMC) ha pres el relleu del projecte iniciat l'any 1999 a la UA. Una renovada etapa que s'inicia amb una carta de presentació que porta el segell de dos poetes que han sigut, són i seran referents indiscutibles del segle XX: Antonio Machado i Miguel Hernández amb vora un miler d’arxius digitalitzats de cadascú. 

El disseny d’aquestes biblioteques d'autor que recullen tot el que està relacionat amb els dos poetes —ara accessibles a través de la biblioteca virtual després de l'alliberament dels drets de les obres— ha recaigut en els catedràtics de la UA José Carlos Rovira i Ángel Luis Prieto de Paula. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Senda del Poeta recupera el recorregut presencial després de tres anys de pandèmia]]> La Senda del Poeta dedicada a Miguel Hernández, que travessa deu poblacions del sud vinculades a la vida i obra del literat —des de la seua Oriola (Baix Segura) natal fins a Alacant, on va morir— recupera el 2023 el recorregut presencial, després de tres anys de pandèmia que van obligar a suspendre-la el 2020 i a limitar la celebració a activitats virtuals en les dues convocatòries següents.

Així ho ha anunciat aquest dimarts el director general de l'Institut Valencià de la Joventut (IVAJ), Jesús Martí, en l'acte on s'ha presentat la 27a edició d'aquest itinerari cultural, turístic i mediambiental, en què participen la Diputació d'Alacant, la Universitat Miguel Hernández (UMH), la Fundació Miguel Hernández i l'Associació d'Amics de Miguel Hernández.

A la presentació, a l'Ajuntament d'Elx, han assistit representants d'Albatera, Alacant, Callosa de Segura, Crevillent, Coix, la Granja de Rocamora, Oriola, Redovà i Sant Isidre, localitats per on discorre la senda i afectades així mateix en les diverses activitats previstes al llarg del recorregut.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Oriola ret homenatge a Miguel Hernández en el huitanté aniversari de la seua mort]]> Aquest dilluns es compleixen huitanta anys des que Miguel Hernández va morir en el reformatori d'adults d'Alacant. Per a celebrar l'efemèride, Oriola (el Baix Segura), el municipi que el va veure nàixer el 1910 reivindica la seua figura amb la Primavera Hernandiana, un festival per a recordar el poeta i la seua obra, que enguany deixarà de generar drets d'autor i passarà a ser de domini públic.

La regidora de Cultura d’Oriola, Mar Ezcurra, afirma a À Punt NTC que no hi ha res més important a Oriola que Miguel Hernádez i que, al mateix temps, la localitat sempre va estar molt present en l’obra del poeta. 

Una de les propostes programades per a la Primavera Hernandiana són una exposició de Miguel Hernández, Neruda i el pintor José Caballero, amb els quals va coincidir en vida i en un històric sopar el maig del 1936 a Madrid. També hi haurà presentació de llibres, concerts i recitals entorn de la seua figura, ja universal.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El llegat de Miguel Hernández torna a Alacant amb l'exposició "A plena llum"]]> El llegat del poeta oriolà Miguel Hernández torna a la Diputació d’Alacant amb l'exposició "A plena llum", una mostra amb més de cinquanta documents i fotografies originals que descobreixen la part més humana de qui és conegut com el poeta de la llibertat.

L’exposició fa un repàs a diferents aspectes que marcaren la vida del poeta com ara la religió, la seua ideologia, la literatura, la guerra o la presó. Són cinquanta objectes originals molt emotius i valuosos entre els quals es troba la correspondència que va mantindre amb altres poetes com Pablo Neruda o Juan Ramón Jiménez. També n'hi ha d'altres més personals com l'última carta que li va escriure a la seua dona des de la presó, només uns dies abans de morir.

Els poemes i la música en directe no han faltat en l'acte d'inauguració en què l'artista urbà Tom Rock ha recreat en un grafit el quadro que va fer Buero Vallejo de Miguel Hernández mentre estigueren a la presó.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La croada judicial del fill d'un funcionari del consell de guerra contra Miguel Hernández arriba a l'Audiència Nacional]]> La pugna legal iniciada pel fill d'Antonio Luis Baena Tocón, secretari judicial en el procés franquista que va condemnar a mort el poeta oriolà Miguel Hernández, per a esborrar de la història tot rastre del pare continua pujant de to i ja ha arribat a l'Audiència Nacional. L'home ha obert diversos procediments contra tot el món que informe sobre el paper que va tindre l'exfuncionari en la repressió duta a terme pel règim de Franco després de la Guerra Civil i insisteix a esborrar-ne l'empremta de qualsevol document històric sobre la seua intervenció en eixe consell sumaríssim. L'últim blanc, Google. Reclama davant l'alt tribunal que quan es pose el nom de son pare en el buscador no s'òbriguen els articles acadèmics de la Universitat d'Alacant (UA) en què apareix.

L'home ha recorregut en l'Audiència Nacional una resolució de l'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) que rebutja la petició que havia presentat perquè el buscador Google eliminara un total de 18 URL de la xarxa que contenien informació del pare, ja mort. L'organisme regulador afirma que la protecció de dades no empara el funcionari perquè és un dret de les persones que encara estan vives i considera, d'altra banda, que no concorre el dret a l'oblit digital —regulat en la Llei orgànica de protecció de dades i garantia de drets digitals de 2019— atés l'interés públic i històric "inqüestionable" que hi ha.

La croada del fill d'Antonio Luis Baena té parada en l'Audiència Nacional en un procediment contenciós administratiu en què s'ha personat també Google Spain com a empresa afectada, però no és aquesta l'única causa que ha mamprés. A banda del pronunciament de l'alt tribunal hi ha pendent també un judici que es celebrarà a Cadis arran d'una demanda que va interposar aquest particular contra 107 persones per una suposada vulneració del dret a l'honor del seu progenitor.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Puig remarca la vigència de Miguel Hernández en la seua visita al centre que custodia el seu llegat a Jaén]]> El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha visitat aquest divendres el Museu Zabaleta-Miguel Hernández de Quesada, a Jaén. El cap del Consell ha realitzat una visita a aquest centre cultural, que custodia el llegat del poeta a la província i que s’integra en l’actual Museu Rafael Zabaleta, amb la intenció de relacionar l’obra dels dos artistes en un únic espai.  El centre té com a objectiu posar en valor l’obra i la vida de Miguel Hernández i el paper de Josefina Manresa, com a musa poètica de l’escriptor i figura clau.

En declaracions als mitjans, Puig ha dit que aquest museu és un treball immens que reivindica una de les frases més conegudes d’Hernández: “La cultura és l’única arma d’alliberament”. El cap del Consell ha remarcat la vigència del testimoni del poeta oriolà i ha destacat que el Museu Zabaleta-Miguel Hernández ha aconseguit “la fusió de dues mirades: la pintura transformadora de Zabaleta i una poesia que ens obri fronteres”. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La justícia avala mantenir en Internet el nom del secretari del tribunal que va condemnar Miguel Hernández]]> El jutjat contenciós administratiu número 3 d'Alacant ha declarat ajustada al dret la negativa de la Universitat d'Alacant (UA) d'eliminar d'Internet el nom del secretari del jutjat que va instruir el procediment sumaríssim contra el poeta oriolà Miguel Hernández, segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV).

La Universitat d'Alacant va decidir al juliol de 2019 esborrar d'Internet el nom d'aquest secretari, a proposta del fill del militar, substituir-lo per inicials. Però poc deprés va fer un pas arrere i anul·la aquesta decisió. El fill del militar franquista Baena Tocón havia fet la petició apel·lant al dret de l’oblit, però la Universitat l'ha desestimada perquè considera que les funcions de Baena Tocón són d’interés públic. Tampoc els historiadors i historiadores de la UA estaven d’acord amb la supressió cautelar perquè, opinarven, afectava la llibertat de càtedra i a l’“ofici d’historiador”. Ara la justícia ratifica aquesta negativa de la UA.

La sentència, que no és ferma i que admet recurs, desestima la demanda per l'anomenat “dret a l'oblit” que havia presentat el fill de l'al·ludit contra la resolució dictada el 29 de juliol de 2019 pel rector de la institució acadèmica.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La mort de Miguel Hernández al teatre Círculo de València]]> Després d'estar més de dos anys a la presó, Miguel Hernàndez mor malalt de tuberculosi al reformatori d'adults d'Alacant a l'edat de 32 anys.

L'actor Gabriel Almagro amb l'espectacle Si no me sacáis de aquí, me muero imagina les últimes reflexions del poeta oriolà abans de morir. Realitza un recorregut per la seua poesia, la seua vida, la seua faceta de pare i la seua lluita durant la Guerra Civil.

Durant una hora, Gabriel, a través de l'emoció, porta a escena la seua visió més intima i personal del poeta del poble.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els murals de Miguel Hernández d’Oriola, a debat a Nova York]]> Els murals en homenatge a Miguel Hernández que hi ha al barri de San Isidro d’Oriola (Baix Segura) seran objecte de debat a Nova York.

La Càtedra d'Indústries Culturals i Creatives de la Universitat Miguel Hernández (UMH) ha escollit aquest museu a l’aire lliure amb més de 150 obres inspirades en el poeta per a presentar-lo en les jornades "Artivisme". Una trobada que tindrà lloc a l’octubre a Nova York i en què es parlarà sobre el poder transformador de l'art urbà.

L’han seleccionat per davant d’altres obres d’art urbà perquè, “per la categoria i extensió”, el consideren un molt bon “exemple de transformació social a través de l’art”, com ha explicat a À Punt NTC Juan Jose Sánchez, codirector de la Càtedra Alejandro Roemmers de la UMH. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[MULTIMÈDIA | Miguel Hernández: el crit a la llibertat des de la presó]]> Aquest divendres es compleixen 110 anys del naixement d’un dels poetes més compromesos de la literatura contemporània, l’oriolà Miguel Hernández. Els seus versos van cantar a l’amor, la igualtat, però sobretot a la llibertat. I, curiosament, aquesta condició, la de viure en llibertat, va ser la que més li va faltar en l’etapa final de la seua vida.

En el següent reportatge multimèdia repassem com van ser els seus últims anys, a partir de la primavera del 1939 quan, acabada la Guerra Civil l’autor de “Nanas de la cebolla” o El rayo que no cesa va emprendre un camí cap a la llibertat que la repressió franquista li va arrabassar.

Hem parlat amb alguns dels investigadors que en els últims anys han localitzat documents inèdits que reflecteixen la persecució i l’angoixa que va sentir el poeta fins que finalment va morir en març de 1942. Tampoc no falten les anècdotes que hem rescatat relatades per la família del poeta oriolà més universal.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Senda del Poeta Miguel Hernández recorre els municipis de la vida de l'oriolà]]> La XXIV Senda del Poeta Miguel Hernández comença aquest dijous des d'Oriola i ofereix un recorregut per tots els municipis on l'escriptor va passar part de la seua vida.

L'itinerari té uns 70 quilòmetres de distància, que recorreran entre els dies 27, 28 i 29 de febrer. Des d'Oriola, lloc de naixement del poeta, aniran a Coix, Elx i finalitzaran a Alacant, on va morir el 28 de març de 1942 i on està soterrat.

El trajecte discorre per la senda internacional GR-125, on les persones participants podran descansar i gaudir de diversos actes culturals de poesia, teatre i música a càrrec principalment de joves estudiants de les poblacions que formen l'itinerari.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Oriola critica la retirada dels versos de Miguel Hernández de l’Almudena]]> La decisió de l’Ajuntament de Madrid de retirar els versos de Miguel Hernández que estaven en un monument a les víctimes de la Guerra Civil al cementeri de l'Almudena de Madrid no ha agradat gens a Oriola. 

 

La regidora de Cultura, de Ciutadans, ha enviat una queixa a l'Ajuntament de Madrid per a demanar que rectifiquen. L'assumpte es debatrà també en el ple municipal per a oficialitzar el rebuig del poble oriolà.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La fotografia de Miguel Hernández que no ha trobat comprador]]> La imatge era ja popular entre el cercle d'investigadors i experts hernandians. Hi apareix Miguel Hernández acompanyat dels seus amics republicans, Juan Arroyo i el poeta sevillà Antonio Aparicio. Tots tres estaven a Barcelona el gener de l'any 1937 amb motiu de l'enterrament del periodista cubà Pablo de la Torriente.

Però, sobretot, l'atractiu i el valor històric de la fotografia està en el revés, perquè té anotacions a mà del poeta on es pot llegir: “Sin Pablo (de la Torriente) ya, y a punto de quedarnos sin mar”.

Tot i això, ningú s'ha interessat per aquesta imatge que eixia a subhasta a Madrid fa només un dies. Tenia un preu bastant assequible per a col·leccionistes i investigadors, 850 euros, però es quedà sense licitació ni hi hagué comprador.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Alacant inaugura una exposició de pintura inspirada en Miguel Hernández]]> Pintura amb inspiració poètica. És el que proposa la sala Juana Francés de la Seu Ciutat d'Alacant en una nova exposició que s'inaugura hui 3 d'octubre. Sota el títol "75 curiosidades de Miguel Hernández", la mostra inclou diferents obres de l'artista Santiago Ydáñez, que conviden a un viatge cap a l'univers poètic de Miguel Hernández, quadres expressius centrats principalment en l'imaginari del poeta, en la seua part "poètica i existencial", com ha expressat el pintor en una entrevista en Les notícies del matí. "M'he trobat molt a gust treballant amb aquesta temàtica; la parquedat existencial la tenim en comú; ha sigut molt natural tot el procés", ha assegurat. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El nom del secretari del juí de Miguel Hernández tornarà als textos acadèmics]]> El nom d’Antonio Luis Baena, secretari judicial en el procés franquista que va condemnar a mort el poeta oriolà Miguel Hernández, tornarà a ser visible en els articles publicats pel catedràtic de Filologia Juan Antonio Ríos Carratalà, disponibles en internet. 

El nom de Baena havia sigut substituït per les inicials després que el fill del militar ho va sol·licitar per la via administrativa, al·legant el dret de l’oblit digital. El Consell de govern de la Universitat d’Alacant ha decidit aquest dimarts revertir la decisió cautelar, després que el professor va presentar un recurs d’alçada per aquesta decisió de la Universitat. 

La institució considera ara que la supressió i dret de l’oblit no s’hi apliquen, ja que la de Baena és una figura pública, i els textos formen part d’un treball d’investigació, de manera que l’alteració pot afectar el seu impacte digital. Segons ha explicat el rector, Rafael Pla, en la decisió s’ha valorat que “la investigació històrica no és contrària a la protecció de dades” i que les funcions desenvolupades per Baena, que va exercir com a secretari judicial, “tenen interés públic”. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La UA informa sobre la decisió pel dret a l'oblit d'un membre del juí a Miguel Hernández]]> La gerència de la Universitat d'Alacant (UA) informa aquest dimarts sobre la resolució pel dret a l'oblit d'un membre del juí contra Miguel Hernández.

La UA va esborrar per cautela el nom de Manuel Baena Tocón, secretari del juí en què es va condemnar a mort Hernández, davant de la reclamació d’un dels fills perquè s'eliminara, ja que al·legava el dret a l'oblit.

Aquest text estava signat pel professor de la UA Juan Antonio Ríos Carratalá, que va presentar un recurs d'alçada davant d’aquesta decisió de la universitat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El món literari valencià critica les paraules de Cantó sobre Miguel Hernández]]> Segons el síndic de Ciutadans, Toni Cantó, Miguel Hernández no hauria pogut publicar a la Comunitat Valenciana amb el govern del Botànic. Una afirmació que no comparteix una part del món literari valencià.

Continua llegint-ho en el web

]]>