<![CDATA[À Punt - Ovidi Montllor]]> 10 <![CDATA[À Punt - Ovidi Montllor]]> <![CDATA[Mireia Vives i la Banda Simfònica de la Unió Músical de Llíria interpreten "M’aclame a tu"]]> À Punt ha oferit aquest diumenge l’acte de lliurament de la primera edició dels Premis El Temps de les Arts, en una emissió simultània amb TV3 i Catalunya Ràdio, IB3, RTV Andorra i Alguer Catalan TV. Aquests guardons reconeixen la creativitat i la innovació de persones, projectes i iniciatives, tant públics com privats, relacionats amb les arts visuals contemporànies, de tots els territoris de parla catalana.

Amb un format audiovisual trencador, innovador i integrador alhora, l’acte liderat pel director de cinema i guionista Lluís Danés ens ha deixat moments emocionants de fraternitat i cohesió.

El Mercat Central de València ha acollit la veu de Mireia Vives amb l’acompanyament de la Unió Musical de Llíria, dirigida per Pablo Marqués. Una combinació esplèndida i inequívoca per a materialitzar “M’aclame a tu”, l'eterna peça d’Ovidi Montllor sobre un poema de Vicent Andrés Estellés. El record i el sentiment pren forma en la veu de la cantant valenciana i ens trasllada al poema d'Estellés dedicat a la ciutat de Xàtiva i que l’immortal Ovidi Montllor va convertir en himne. Simbolisme, valors i música han fet d’aquest moment de la gala un moment únic i aborronador. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Alcoi tanca el cicle de concerts d’homenatge a Ovidi Montllor amb les entrades exhaurides]]> El cicle de cinc concerts que l'Institut Valencià de Cultura va programar per a commemorar els 25 anys de la mort d'Ovidi Montllor es tanca aquest dissabte al Teatre Calderón d'Alcoi, lloc de naixement del cantautor, amb el cartell de tot venut.

Ovidi Montllor, artista versàtil i compromés que va captivar la seua generació, va faltar el 10 de març de 1995 a Barcelona, deixant un llegat creatiu en valencià immesurable.

Aquesta nit, el creador de cançons com Homenatge a Teresa, M'aclame a tu o La fera ferotge serà recordat en un homenatge coral d'artistes valencians, entre els quals estan Miquel Gil, Pau Alabajos, Andreu Valor, Smoking Souls, Mireia i Borja, Tesa, Prozak Soup, Júlia i Clara Andrés, i Tardor, entre altres, així com Toti Soler, company i amic d'Ovidi Montllor.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Cinc concerts per a homenatjar Ovidi Montllor a València, Castelló de la Plana, Alacant i Alcoi]]> L'Institut Valencià de Cultura oferirà cinc concerts d'homenatge a Ovidi Montllor que tindran lloc aquest cap de setmana al Teatre Principal de València i al gener i febrer a Castelló de la Plana, Alacant i Alcoi. Commemoraran el 25é aniversari de les vacances de l'alcoià, un artista compromés que va captivar la seua generació i que ens ha deixat un llegat creatiu inabastable.

El Teatre Principal de València acollirà els dies 18 i 19 de desembre a les 20:00 hores els dos primers concerts, que reuniran en un mateix escenari Toti Soler, Miquel Gil, Júlia, Clara Andrés, Tardor, Tesa, Smoking Souls, el Diluvi, Jonatan Penalba, Pep Mirambell, Prozak Soup, Mireia Vives i Borja Penalba, Andreu Valor i Pau Alabajos. Tots ells versionaran temes del cantant alcoià.

La següent parada tindrà lloc al Teatre Arniches d'Alacant el 9 de gener a les 20:00 hores, amb la participació de Toti Soler, Miquel Gil, Andreu Valor, Jonatan Penalba, Maluks, Mireia Vives i Borja Penalba, Pau Alabajos, Prozak Soup, Smoking Souls i Tesa, segons ha detallat la Generalitat en un comunicat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Comença l'any Ovidi el dia del 25 aniversari de la mort del cantautor]]> Hui fa 25 anys que va morir Ovidi Montllor i s'inicia un any d'activitats per a mantindre viva la memòria del cantautor valencià. S'han programat quatre concerts homenatge multidisciplinaris, als teatres públics d'Alcoi, la ciutat natal d'Ovidi, Alacant, València i Castelló.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[25 anys sense Ovidi Montllor]]> Alcoi recorda hui els 25 anys de la mort d'Ovidi Montllor. Un seguit d'actes i exposicions tindran com a nexe comú la figura i l'obra d'aquest artista polifacètic que va deixar la seua empremta en l'escena i en la cançó.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Vint-i-quatre anys sense Ovidi Montllor]]> Ovidi Montllor (Alcoi, 1942 - Barcelona, 1995) era fill d'una família de classe obrera de l'Alcoi de postguerra. Als 12 anys va haver de deixar l’escola i començà a treballar, encara que l’inconformisme feu que passara per més de 30 oficis. 

A partir de 1961 es va incorporar al grup teatral La Cazuela d‘Alcoi, experiència que el va animar per anar-se’n a Barcelona i formar part de diverses companyies teatrals. Poc més tard va aprendre a tocar la guitarra com a autodidacta i el 1968 va començar a cantar professionalment. El primer disc que enregistrà duia el títol de La fera ferotge, i hi criticava el franquisme i la passivitat de les classes mitjanes. Moltes de les seues cançons es basaven en autors com Vicent Andrés Estellés, Joan Salvat-Papasseit, Salvador Espriu o Josep Maria de Segarra, tot i que també va escriure lletres pròpies. La divulgació de l’obra de poetes catalans va ser una de les constants de la seua vida, cosa que el lligaria amb la Nova Cançó i altres cantants com ara Raimon o Lluís Llach. 

Tot i que Ovidi Montllor es sobretot reconegut per les seues cançons, ell va perseverar en la seua carrera com a actor, i en 1975 protagonitzaria la pel·lícula Furtivos, en què destacaria com a actor. També participà en doblatges de pel·lícules, com per exemple en el doblatge al valencià de Casablanca, on posava veu a Sam. No obstant això, les següents interpretacions no obtingueren el mateix èxit, raó per la qual la seua carrera com a actor de cinema no ha rebut el reconeixement que mereixia.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El destí reuneix Ovidi Montllor i Teresa ‘la Boja’ al cementeri d'Alcoi]]> El cementeri d'Alcoi amaga alguns secrets, com la història que va unir Ovidi Montllor i Teresa la Boja, una dona humil, alcoiana, a qui el cantautor va dedicar la cançó Homenatge a Teresa.

Teresa va ser una dona molt singular que ensenyà a molts xiquets alcoians de l'època les primeres nocions d'anatomia femenina, com diu la coneguda cançó d'Ovidi. D'ella només queden les restes en l'ossari i el seu nom, en el registre groguenc del cementeri.

Teresa va acabar en l'ossari del cementeri d'Alcoi per no haver-la reclamada ningú, mentre que les cendres d'Ovidi les van depositar al panteó d'alcoians il·lustres, quan va faltar. "Així és que, per aquestes casualitats que té el destí, Ovidi i Teresa han acabat junts: Ovidi, per ser conegut i Teresa, per ser desconeguda", conta l'historiador Luis Vidal.

Continua llegint-ho en el web

]]>