<![CDATA[À Punt - Meteosaps]]> 10 <![CDATA[À Punt - Meteosaps]]> <![CDATA[Tres experiments que van canviar la història]]> Al llarg de la història, els eclipsis han ajudat els científics a posar a prova les seues teories. Després d'explicar què és un eclipsi o com el cicle de saros ens permet predir-los, parlem de la utilitat que tenen estos fenòmens astronòmics. Precisament, gràcies a aprendre a predir eclipsis s’han pogut programar experiments aprofitant la foscor d’un eclipsi solar total o la geometria d'un eclipsi lunar.

Fa més de dos mil cent anys, l’astrònom grec Hiparc de Nicea (considerat el pare de la trigonometria) va aconseguir calcular la distància entre la Terra i la Lluna amb una precisió sorprenent per a l’època.

Hiparc va estudiar la curvatura de l’ombra de la Terra projectada sobre la Lluna durant un eclipsi lunar. Després de mesurar quant de temps tardava la Lluna a travessar l’ombra del nostre planeta, i comparar el diàmetre de l’ombra amb el disc lunar, va utilitzar càlculs geomètrics per a determinar-ne la distància. Va estimar que el nostre satèl·lit es trobava a una distància d'unes 30 vegades el diàmetre de la Terra (uns 384.000 quilòmetres), una xifra que s'aproxima molt a la mitjana real que coneixem hui dia (384.400).

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Què és el cicle de Saros?]]> Podríem pensar que un eclipsi és un fenomen màgic i aleatori. Però no és així, els eclipsis tenen un patró que ens permet predir-los amb segles d’antelació. 

Des de l’antiguitat els astrònoms van notar que els eclipsis no ocorren a l’atzar. El Sol, la Terra i la Lluna es tornen a alinear en pràcticament la mateixa posició cada díhuit anys, onze dies i set hores. Este període rep el nom de cicle de Saros i equival a 223 llunacions (temps entre una lluna nova i la següent). Cada vegada que es completa este cicle, es produïx un eclipsi bessó al de díhuit anys abans, conformant l’anomenada sèrie de Saros. 

Significa això que, si tenim l’eclipsi d’agost a Espanya, n’hauríem de tindre un igual en díhuit anys? No, perquè el cicle dura díhuit anys, onze dies i huit hores, i este desfasament horari fa que, mentre s’alineen de nou els astres, la Terra haja girat un terç de volta extra. Per tant, l’eclipsi no es veu en la mateixa ubicació, l’ombra cau desplaçada cap a l’oest. De fet, hauríem d’esperar tres cicles de Saros (54 anys i un mes) per a tenir-lo una altra vegada en la mateixa longitud geogràfica.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Eclipsis: explicació, tipus i esdeveniments pròxims]]> Des de l’antiguitat els eclipsis han fascinat, sorprés i atemorit la humanitat. És clar que vore com s’apaga el Sol en ple dia, o que la Lluna es torne roja, no són fenòmens que passen desapercebudes. Encara que semblen màgia, són explicables i, fins i tot, predicibles. Què són exactament? I per què estem a la porta d’un moment únic a casa nostra?

Un eclipsi a la Terra es produïx quan el Sol, la Terra i la Lluna s’alineen de tal manera que un dels cossos projecta l'ombra sobre l’altre. És a dir, pot ser que la Lluna es pose entre la Terra i el Sol, tapant l’estrela, o que la Terra estiga entre la Lluna i el Sol i faça ombra en la Lluna. 

Podríem preguntar-nos que, si la Lluna tarda quasi 28 dies a fer la volta a la Terra, per què no tenim un eclipsi solar i un de lunar cada mes? La resposta està en la inclinació de l’òrbita de la Lluna, uns 5 graus respecte a l’òrbita de la Terra al voltant del Sol. Això fa que, la major part de les vegades, la Lluna passe un poc per damunt o un poc per davall del Sol, evitant els eclipsis. Només quan les òrbites es creuen i coincidixen amb la lluna plena o nova, s'ajunten les condicions necessàries perquè hi haja un eclipsi. Pots llegir l’article de Meteosaps on es respon a esta pregunta. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Vols dir oratge quan parles de clima?]]> És molt habitual sentir frases com “el partit es va cancel·lar per la mala climatologia” o “com serà el clima demà?”, quan realment es referixen a l’oratge. Moltes vegades utilitzem les paraules oratge i clima com si foren la mateixa cosa, però són conceptes diferents. 

L’oratge té una escala espacial i temporal menuda: són les condicions atmosfèriques registrades en una zona localitzada i en un instant determinat. Quan fem una previsió meteorològica estem informant de l'oratge, no del clima.

En canvi, el clima és el conjunt dels registres atmosfèrics i implica un llarg període de temps, l’Organització Meteorològica Mundial (OMM) establix que es necessita un període mínim de trenta anys per a determinar les condicions climatològiques. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un Niño de rècord: quines implicacions tindrà en l'oratge dels pròxims mesos?]]> Després d’un dels episodis més intensos de les últimes dècades (2023-2024), el fenomen climàtic conegut com El Niño podria tornar a escena abans del que es preveia. Diversos centres de predicció, entre ells l'ECMWF, apunten a una reactivació el 2026, una hipòtesi que ha encés el debat científic i mediàtic per les implicacions globals que comporta.

Però abans de res, hauríem de contestar la següent pregunta: què és El Niño? És un fenomen cíclic causat per l'acoblament de la dinàmica oceànica i atmosfèrica, en què les temperatures de la superfície de l'oceà Pacífic equatorial presenten anomalies respecte a la mitjana. Quan es registra una anomalia negativa de temperatures, és a dir, una fase freda, rep el nom de La Niña i quan és positiva i tenim una fase més càlida, s'anomena El Niño.

Este fenomen és molt interessant de seguir, ja que té un rol molt important en la distribució d'energia i humitat a la resta de la Terra, i qualsevol canvi en la dinàmica d'esta zona de l'oceà Pacífic té repercussions climàtiques arreu del globus.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Llum o lluna cendrosa]]> Els primers dies de lluna creixent i els últims de minvant podem observar a simple vista el perfil de la Lluna en la zona on no està il·luminada directament pel Sol.

A esta lluna i a la llum que ens arriba d'esta zona de la Lluna s'identifica com lluna o llum cendrosa. És una llum molt dèbil que només podem apreciar eixos primers dies de creixent i els últims de minvant.

La llum que ens arriba de la zona brillant de la Lluna, és el reflex de la llum solar en la superfície de la Lluna.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Terra fotografiada camí de la Lluna]]> A una distància superior a 200.000 quilòmetres de la Terra, el comandant Reid Wiseman va fotografiar la Terra.

La primera fotografia va ser amb la mitat de la Terra il·luminada pel Sol i l'altra a l'ombra, de nit.

Ara bé, la foto més espectacular és la que va fer un poc després, quan la cara de la Terra que observa la nau és quasi tota de nit, només queda un poquet de zona il·luminada pel sol directament, vista des de la nau espacial.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El retorn a la Lluna. Com és la Lluna?]]> La matinada del 2 d’abril s’ha llançat la missió Artemis II, amb l’objectiu de rodejar la Lluna i tornar a casa. Feia més de mig segle que cap astronauta viatjava tan lluny. Davant d’esta fita històrica, ens preguntem: com és realment el nostre satèl·lit?

Els viatges lunars van començar el juliol de 1969, quan Neil Armstrong, Buzz Aldrin i Michael Collins hi van arribar amb la missió Apollo 11. Des d'aleshores, hem visitat la Lluna en sis ocasions amb èxit i un total de dotze persones han caminat sobre la seua superfície. Hui dia, només quatre d'aquells astronautes continuen vius. La missió Artemis (anomenada així per la deessa grega, germana bessona d'Apol·lo) no preveu allunar encara, però marca el camí per al retorn definitiu i inclou, per primera vegada, una dona en la tripulació.

Temperatura, pressió i gravetat

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La teledetecció: com es mesura a distància?]]> T’has preguntat alguna vegada com sabem el temps enmig de l’oceà on no hi ha estacions meteorològiques? O com podem estudiar els incendis en temps real? La resposta està en la teledetecció.

Què és?

La teledetecció és la tècnica que permet obtindre informació d’un objecte o fenomen sense estar en contacte directe amb ell; és a dir, es tracta de mesurar a distància. Per exemple, és útil en casos on l’objecte a estudiar no es pot alterar, com en l’anàlisi d’obres d’art sense fer-les malbé o de restes arqueològiques.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Canvis d’hora arreu del món]]> Este diumenge a la matinada, com cada últim diumenge de març, hem de canviar els rellotges. A les 2:00 hores seran les 3:00, entrant oficialment en l’horari d’estiu. Este costum, que teòricament ens fa perdre una hora de son amb l’objectiu d’aprofitar millor la llum solar, ocorre en molts països del món, però està ple d’excepcions geogràfiques i decisions polítiques ben singulars.

La regla de l’equador i el cas del Brasil

El motiu principal per a canviar l’hora és adaptar-nos a les variacions de llum solar, però açò no té sentit en tots els països. A les zones pròximes a l’equador terrestre, el dia i la nit duren pràcticament dotze hores durant tot l’any, per la qual cosa alterar els rellotges és innecessari.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Observar hui per a protegir demà]]> La data del Dia Meteorològic no està triada a l’atzar, sinó que commemora l’entrada en vigor, l’any 1950, del conveni pel qual es va crear l’Organització Meteorològica Mundial (OMM), l’organisme de les Nacions Unides encarregat de coordinar l’estudi del temps, el clima i l’aigua a escala global.

Enguany, el lema triat per a este 2026 és “Observar hui per a protegir demà”. El motiu pel qual s’ha triat és reconéixer una realitat que sol ser invisible: qualsevol pronòstic que consultem en qüestió de segons no és màgia, és el resultat de milions d’observacions diàries. Des de satèl·lits i boies oceàniques fins a xicotetes estacions manuals, totes estes dades compartides globalment són la base indispensable de les previsions. Sense una observació constant, seria impossible predir fenòmens extrems i, per tant, protegir en el futur i salvar milions de vides.

Este missatge s'ajunta amb les reivindicacions d’anys anteriors, amb lemes com el de 2025 ("Junts reduïm la bretxa en els sistemes d'alerta primerenca”) o el de 2024 ("A l'avantguarda de l'acció pel clima"), per a continuar subratllant que l'observació i la previsió són clau en la prevenció d’emergències.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Hivern de 2025-2026 molt càlid i humit]]> D'acord amb les dades de l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) l'hivern de 2025-2026 ha sigut humit i molt càlid respecte de la mitjana climàtica de 1991-2020.

La temperatura mitjana ha sigut de 9,9 °C, que és 1,3 °C superior a la mitjana de trenta anys.

La precipitació mitjana registrada a tot el territori ha sigut de 191,2 l/m², que és un 53% superior a la mitjana climàtica (125 l/m²).

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Tardor del 2025, caràcter molt càlid i humit]]> La tardor climàtica del 2025 ha sigut molt càlida i humida respecte de la mitjana climàtica de trenta anys del 1991 al 2020.

Setembre i octubre han sigut molt càlids, i novembre càlid.

El mes d'octubre Alacant va registrar rècord de temperatura mínima, 22,4 °C el dia 22 i 22,3 °C el dia 23.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Eunice Foote: la científica oblidada que va predir el canvi climàtic el 1856]]> L’any 1856, la científica nord-americana Eunice Newton Foote va publicar un article breu titulat Circumstances affecting the heat of the sun's rays ('Circumstàncies que afecten la calor dels rajos del Sol') en l'American Journal of Art and Science. Hi descrivia per primera vegada com l’excés de diòxid de carboni en l’atmosfera podia provocar un calfament global. Amb motiu del Dia Internacional de la Dona Treballadora (8M), rescatem la seua figura fonamental per a la ciència i la meteorologia.

La raó és que, malgrat la magnitud del descobriment, el nom d’Eunice Foote va desaparéixer completament i va estar oblidat durant més de 150 anys. No va ser fins a l’any 2010 quan un investigador independent, Raymond Sorenson, va trobar el seu treball i el seu nom va ser finalment reivindicat.

Ací pots llegir l’article sencer.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[És un núvol alt o és un núvol baix?]]> Una part fonamental en l’observació meteorològica és la interpretació de les imatges del satèl·lit. S'hi pot determinar si els núvols són alts o baixos (per exemple, boira). 

Per a fer observacions des de l’espai s’empren els satèl·lits, i el més conegut en meteorologia és el Meteosat. És un satèl·lit amb un sensor passiu, que vol dir que captura l’energia que prové de la Terra i de l’atmosfera. Esta energia es classifica dins del que anomenem l'espectre electromagnètic, que és com un gran ventall format per diferents tipus de radiació. El satèl·lit no capta tota l'energia de colp, sinó que té “bandes” o canals que la classifiquen. A més de treballar amb la banda del visible —la llum que detecten els ulls—, els satèl·lits també tenen altres bandes per a captar més radiació, per exemple, la banda de l’infraroig. La radiació infraroja no la podem vore perquè té una longitud d’ona més llarga que la llum visible, però ens permet detectar la calor.

El canal visible del satèl·lit funciona com les càmeres de fotos que coneixem. Capta la llum solar que es reflectix en el planeta i en l’atmosfera. Per tant, este canal és només diürn, no pot operar de nit. Aleshores en este canal es veu tot: es veu la vegetació, la terra i els núvols. Les imatges es configuren de manera que zones que reflectixen molta llum semblen més blanques. Els núvols actuen com un espill i mostren quasi tota la radiació solar. Al satèl·lit li arriba molta llum dels núvols i per açò tenen una aparença blanca. A excepció dels núvols més alts: estan formats per fines capes de gel i reflectixen menys llum, per tant, actuen com una cortina translúcida i es veuen més tènues.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Encara no ha arribat el solstici del 2025 i ja allarga la vesprada?]]> El solstici d'hivern del 2025 es produïx el dia 21 de desembre a les 16:03 h, l'hora concreta en què comença l'hivern astronòmic i oficial a l'hemisferi nord, i l'estiu astronòmic a l'hemisferi sud.

Esta estació durarà 88 dies i 23 hores, i acabarà el dia 20 de març del 2026.

L'inici de l'hivern està definit per l'instant en què el sol, observat des de la Terra, presenta la màxima declinació sud i, per tant, la menor elevació sobre l'horitzó al nord del tròpic de Càncer (hemisferi nord) i la màxima elevació sobre l'horitzó a les zones situades al sud del tròpic de Capricorn (hemisferi sud).

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Resum tardor meteorològica del 2025]]> Tardor meteorològica o climatològica no és la tardor astronòmica o oficial. En meteorologia i climatologia les estacions són mesos sencers. La tardor meteorològica són els mesos de setembre, octubre i novembre.

Esta tardor meteorològica de 2025 la recordarem per ser la primera tardor amb una dana amb nom propi, Alice, la segona setmana d'octubre.

Setembre i octubre van ser dos mesos molt càlids.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Eclipsi total de Lluna]]> Este diumenge 7 de setembre de 2025 la Lluna passarà de manera completa per la zona d'ombra que projecta la Terra a l'espai, això provocarà un eclipsi total.

Totes les vegades que tenim Lluna plena, la Terra queda situada entre el Sol i la Lluna, ara bé, nos sempre la Lluna passa per la zona d'ombra o penombra. Només algunes vegades passa la Lluna per esta zona i és quan tenim un eclipsi parcial o total.

A diferència dels eclipsis totals solars, que només són visibles en zones estretes de la superfície de la Terra, els eclipsis totals de Lluna són visibles des de tota la superfície terrestre que observa el satèl·lit.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Ja tenim ací la gran pluja d'estels de l'any, els Perseids]]> Arriba el final de la primera quinzena d'agost i arriba l'espectacle dels Perseids o Llàgrimes de Sant Llorenç.

Conegudes col·loquialment com a estels fugaços, realment són meteors.

Els estels fugaços es produïxen quan xicotetes partícules de roca que hi ha en l'espai —normalment més xicotetes que els grans d'arena de la platja, meteorits— entren en l'atmosfera de la Terra i es cremen amb la fricció a les capes més altes, a uns cent quilòmetres d'altura. Moltes es vaporitzen; unes altres arriben a la superfície de la Terra.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Juliol del 2025, un mes molt càlid a la Comunitat Valenciana, amb tempestes molt fortes]]> Juliol del 2025 ha sigut un mes molt càlid a la Comunitat Valenciana, amb una temperatura mitjana de 25,3 °C, que és 1,1 °C més que la de la mitjana de referència 1991-2020.

Els primers dies del mes van ser els últims de la primera onada de la calor de l'estiu, que va començar a final de juny, després es va registrar un altre pic càlid en la setmana del 15 al 22.

Les tempestes van ser molt fortes, sobretot les que vam registrar el dia 12 de juliol.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El juny més càlid sense precedents]]> Un mes de juny que recordarem per la calor. Sense dies de ponent i amb rècords de màximes, la basca ha sigut molt persistent al llarg de tot el mes.

La temperatura mitjana mensual és la més alta, com a mínim, des del 1950.

La temperatura mitjana de tot el mes supera la de juny dels anys 2022, 2012 i 2003.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Inici de juny extremadament càlid]]> Estem registrant un inici de juny extremadament càlid, amb temperatures típiques de final de juliol.

La previsió indica que els pròxims dies encara podran ser més càlids.

Un dels factors que està afectant les temperatures, sobretot les nocturnes, és la temperatura de la superfície de l'aigua del mar, amb valors molt superiors a la mitjana per a estes dates.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Voleu posar nom a un anticicló?]]> Des del 2022 la Universitat Lliure de Berlín dona la possibilitat de batejar una borrasca o un anticicló. És una iniciativa que esta universitat va iniciar el 1954. Ara bé, no està reconeguda oficialment per cap centre meteorològic europeu.

Fa més de setanta anys que els meteoròlegs de Berlín bategen les borrasques per a poder identificar-les.

Va ser a partir del 2002 quan, fora borrasca o anticicló, van decidir donar l'opció de batejar-les a qualsevol persona que aportara una quantitat econòmica. El pagament s'utilitzaria com a finançament per a l'equip d'observació meteorològica de Berlín.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Què és el corrent en jet?]]> El corrent en jet o jet stream és un canal d’aire que discorre a més de 10 km d’altitud sobre la superfície terrestre, en les capes altes de la troposfera. Este corrent assoleix unes velocitats d’entre 100 i 250 km/h. Este cinturó de forts vents recorre l’atmosfera d’oest a est a diferents latituds, espentat per la rotació de la Terra, i pega la volta sencera al globus terraqüi. Fou descobert durant la Segona Guerra Mundial, quan els avions de bombardeig nord-americans que partien cap als objectius japonesos no aconseguien avançar bé.

Este corrent existeix per la diferència de temperatura entre els pols i els tròpics. En xocar els vents freds del nord-est amb els vents més càlids del sud-oest, estos últims ascendeixen alhora que són desviats cap a la dreta per la força de Coriolis (una força fictícia que apareix a causa de la rotació de la Terra). Com més gran el contrast, més forts els vents. Per este motiu, en hivern és quan esdevenen més intensos.

Com poden observar al vídeo anterior, existeixen diversos jets al llarg del globus: els jets polars, a uns 60° de latitud a nord i a sud, més intensos i ben definits; i els subtropicals, als 30° N/S, més desdibuixats. Estos corrents afecten diferents latituds al llarg de l'any. El jet polar nord s'expandeix a l'hivern, i es fa menut durant l'estiu. Al cap i a la fi, com hem explicat més amunt, este corrent es forma per la diferència de temperatures, i en hivern els pols no reben llum solar, augmentant el contrast tèrmic entre el pol nord i l'equador.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Eclipsi parcial de Sol el 29 de març del 2025]]> El fenomen podrà observar-se, si no hi ha núvols, des de tota la península Ibèrica. Per això, l'Observatori Astronòmic Nacional té a disposició pública tota la informació necessària.

El dissabte 29 és dia de Lluna nova, perquè passarà entre el Sol i la Terra. Ara bé, la Lluna no sempre passa per davant del disc solar vista des de la Terra, de vegades en tapa una part, com en esta ocasió, en què tindrem, per tant, un eclipsi parcial.

Quan la Lluna cobreix tot el Sol parlem d'un eclipsi total, com el que viurem el 12 d'agost del 2026.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[23 de març, Dia Meteorològic Mundial]]> El 23 de març, l'Organització Meteorològica Mundial (OMM) celebra la creació de l'ens, que enguany fa 75 anys.

Enguany, amb el lema "Junts reduïm la bretxa en els sistemes d'alerta primerenca", es fa una crida a millorar tots estos mecanismes i la seua comunicació. A més a més, l'OMM té com a objectiu que estos serveis que permeten donar un avís ràpid s'estenguen a més països.

D'altra banda, com cada any, la jornada serveix per a reconéixer la tasca dels aficionats i els professionals que es dediquen a l'observació del temps. Nosaltres volem també agrair l'aportació de totes les persones que, enviant dades, fotografies, vídeos o comentaris, col·laboren en la realització de l'espai de l'Oratge: moltes gràcies.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Què és l'ajust glacial isostàtic?]]> El gener del 2025, un equip de científics espanyols de l’Institut Geològic i Miner d’Espanya i de l’Institut de Ciències del Mar descobriren voluminoses columnes de metà en forma de gas que emergien del fons de l’oceà austral, en la perifèria de la regió antàrtica. Columnes similars, que posen en alarmant compromís la lluita contra el canvi climàtic, ja havien sigut prèviament albirades a l’Àrtic. Així mateix, estes fuites de gas són una conseqüència d’un procés més important que es desenvolupa al llarg de milers d’anys: és un ajust glacial isostàtic.

Fa 16.000 anys, l’última glaciació va cobrir de gel vastes regions de l’hemisferi nord. En una primera fase, coneguda com a depressió isostàtica, el pes exercit sobre el continent per estes gruixes capes durant milers d’anys, va provocar un afonament de l’escorça terrestre.

A continuació, el desgel progressiu dels glacials en els anys posteriors, donà lloc a una segona fase, el rebot postglacial. En esta fase, la relaxació de la pressió sobre el continent comporta una reelevació del terreny. El rebot involucra una sèrie de conseqüències, tant directes com indirectes, sobre el territori.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El temps de Falles]]> El sol ens va acompanyar les Falles dels últims dos anys, una novetat si considerem que el 2022 va ser un any de molta nuvolositat i de pluges abundants. El temps en Falles és variable, per la qual cosa resulta difícil parlar d’una tendència general. No obstant això, les dades d'Aemet del 1938 al 2022 ens ofereixen molta informació.

El temps faller està marcat, sovint, per una temperatura suau de dia i fresca de nit, amb màximes pròximes als 20 °C i mínimes al voltant dels 10 °C. La mitjana diària es troba en els 14 °C. Si consultem any per any, la setmana més freda va ser el 1973, amb 9,2 °C, mentre que la més càlida va tindre lloc en la setmana fallera del 1988, amb 19,1 °C.  

La presència de precipitacions entre el 15 i el 19 de març és canviant. En 40 dels 85 anys analitzats, no va ploure cap dia; en altres 26, només va ploure un dia. Únicament el 2015 i el 2022 va caure pluja en quatre dels cinc dies.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El neutrí més energètic mai observat]]> Una sèrie de detectors de llum en forma d’esferes, disposats estratègicament al mar Mediterrani, a una profunditat d’uns 3.500 metres prop de la costa siciliana, ha sigut capaç d’observar un neutrí de 220 PeV. Es tracta, doncs, d’un neutrí amb una energia vint vegades superior a les energies típiques observades amb anterioritat.

La Terra és constantment bombardejada per dolls de partícules, els rajos còsmics, produïts a conseqüència de l’activitat d’objectes astronòmics com supernoves, en processos que impliquen enormes quantitats d’energia. Gran part dels rajos són desviats pel camp magnètic terrestre, però una part arriba a la Terra i interactua amb les molècules de l’atmosfera: les partícules carregades ionitzen els àtoms de l’aire i poden formar nuclis de condensació de núvols, que generen pertorbacions en el clima i el balanç energètic del planeta. Este és només un exemple de com els rajos còsmics influeixen en el sistema terrestre.

Els neutrins són partícules neutres —sense càrrega elèctrica— molt ràpides i lleugeres, que es produeixen en reaccions nuclears, com ara les que tenen lloc quan estos rajos còsmics entren en contacte amb la matèria. Com que estes partícules no interactuen pràcticament mai, resulta molt difícil detectar-ne. És per això que els físics s'hi refereixen com a "partícules fantasmes". Estudiar-les permet conéixer millor processos a gran escala que tenen lloc en l'espai exterior.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Fotometeors i mecanismes òptics]]> En la mitologia grecoromana, la deessa Iris era una missatgera molt veloç que actuava de pont entre l'ésser humà i la divinitat. Portava una túnica multicolor i unes botes alades, i el seu moviment deixava una estrela, que és el que coneixem com l'arc de Sant Martí. Hui sabem que no es forma segons la trajectòria de cap figura divina, sinó a causa de la refracció i reflexió d'un raig de llum en les gotes de pluja.

 Com este, molts altres fenòmens òptics que observem al cel troben l'explicació en les propietats de la interacció de la llum amb l’aigua. A continuació, n'esmentarem alguns dels més vistosos.

Es tracta d'un fenomen similar a l'arc de Sant Martí, però en este cas la llum travessa una pantalla de gotes de boira. Estes gotes, de menor mida (de diàmetre inferior a 0,05 mm) que les gotes de pluja, no aconsegueixen separar els colors de la llum de forma efectiva i, en canvi, la difracten formant un arc blanc amb el centre en la direcció antisolar.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El gener del 2025 ha sigut molt càlid]]> Tot i que la pluja mitjana total registrada és un 30% inferior a la mitjana dels trenta anys de referència (1991-2020), es considera un mes pluviomètricament normal. Ara bé, esta consideració és de totes les comarques juntes, si analitzen el caràcter pluviomètric del mes per diferents zones, podem observar com tenim comarques on ha sigut un mes de gener humit o molt humit i altres comarques, on ha sigut un mes de gener sec o molt sec.

La pluja es va concentrar a les comarques del nord d'Alacant i del sud de València, amb quantitats que van arribar a 181,2 l/m² a Pinet, els 148 l/m² a la Casella (Alzira), i 145,5 l/m² a la Drova.

A l'altre extrem ens trobem amb observatoris on pràcticament no ha plogut, com ara Elx, Oriola, Crevillent o Novelda, on la quantitat acumulada en este mes no ha superat els 2 l/m².

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Dia de la Candelera/Marmota vs. el vòrtex estratosfèric polar]]> El dia de la Candelera o de la Marmota: dos noms per a una mateixa tradició popular al voltant del 2 de febrer.

Les dos tradicions intenten fer una previsió de com serà la segona part de l'hivern, basades en com és el dia 2 de febrer. Este és un dia important en les celebracions cristianes des d'època romana, dia que també van adoptar els cristians alemanys.

D'altra banda, en la tradició alemanya feien servir el 2 de febrer com a indicador de com podria ser la resta de l'hivern, observant el comportament dels animals, en particular dels teixons.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Comunitat Valenciana viu la tardor més humida en 35 anys per la DANA i tancarà 2024 com l'any més càlid]]> Esta tardor climàtica ha resultat "extremadament humida" en la Comunitat Valenciana, a causa de les pluges concentrades el 29 d’octubre a la província de València i el 30 a la de Castelló, que han deixat una precipitació acumulada entre setembre i novembre de 314 l/m², un 85% superior a la mitjana.

Així mateix, este trimestre ha sigut "molt càlid" a la Comunitat Valenciana amb una temperatura mitjana de 17,6 °C, la qual cosa suposa 1,3 °C més alta que la del terme mitjà normal. D’esta manera, es preveu que el 2024 siga l’any més càlid des que hi ha registres.

Així ho han assenyalat este dijous el delegat de l’Agència Estatal de Meteorologia en la Comunitat Valenciana, Jorge Tamayo, i el cap de Climatologia, José Ángel Núñez, en una roda de premsa per a fer balanç de l’any, en la qual han avançat que l’hivern serà "més càlid del normal". No obstant això, han afegit, "ara mateix no hi ha cap element que permeta dir si estarem per dalt o per baix" en la predicció de pluges.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA["Comarquem" amb Jesús Moreno i Javi Miró | El riu Magre (II)]]> Continuant amb este recorregut orogràfic pels territoris més afectats per la DANA, en esta nova entrega el periodista Jesús Moreno i el físic Javi Miró ens presenten el tram final del riu Magre. El que discorre des de l'embassament de Forata fins a la desembocadura al riu Xúquer. Cal recordar que el riu Magre va arreplegar els registres màxims de pluja acumulada el 29 d'octubre de 2024.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[La Comunitat Valenciana viu el dia més fred de l'any, plenament hivernal]]> La Comunitat Valenciana ha registrat este dimecres el dia més fred de l'any, segons l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), en una jornada “plenament hivernal” que ha tingut una temperatura mitjana quasi quatre graus inferior a la mitjana normal d'un 11 de desembre. De fet, ens n'hem d'anar fins a febrer del 2023 per a trobar temperatures tan baixes com les d'este dimecres.

La tendència és que les temperatures comencen a recuperar-se a partir de dijous fins a tornar o superar els valors normals la setmana vinent, segons l'anàlisi de l’Aemet.

Les tres capitals de província han tingut màximes que no han arribat en cap cas als 14 °C: Alacant s'ha quedat en 13,9 °C —la màxima més alta de tota la Comunitat Valenciana—, Castelló de la Plana, en 12,8 °C i València, en 12,4 °C.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA["Comarquem" amb Jesús Moreno i Javi Miró | El riu Magre (I)]]> El periodista Jesús Moreno i el meteoròleg Javi Miró analitzen l’orografia del riu Magre per tal d’aprofundir en els factors que van provocar el desbordament el fatídic 29 d’octubre. En esta primera part del reportatge recorrerem el riu des de la part més elevada, a Utiel.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[A les portes d'una situació de ple hivern]]> Estem a les portes d'un episodi de temperatures hivernals.

Divendres i dissabte pujaran les temperatures, però serà un miratge, a l'espera de la baixada a partir de diumenge.

Diumenge amb el vent de mestral, del nord-oest, que bufarà fort arribarà la primera glopada d'aire fred. Ens arribarà sec i, per tant, sense precipitacions, llevat d'alguna nevada anecdòtica a l'interior de Castelló. Les nevades més importants dels pròxims cinc dies quedaran concentrades a la cara nord del Pirineu, del Cantàbric i del Sistema Central.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA["Comarquem" amb Jesús Moreno i Javi Miró | El barranc de Poio (II)]]> Seguim el curs del barranc de Poio per tal de conéixer l'orografia d'esta rambla en la desembocadura a l'Albufera. Analitzem per què i com se'n va produir el desbordament per l'Horta Sud, un treball que se suma a l'anàlisi de la part alta del barranc. Tot per tal d'entendre millor què va passar aquell fatídic 29 d'octubre i saber les raons que el fan tan perillós. Un treball de l'equip de La via verda a càrrec del periodista Jesús Moreno i el meteoròleg Javi Miró. 

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA["Comarquem" amb Jesús Moreno i Javi Miró | El barranc de Poio (I)]]> Hem volgut conéixer millor la rambla o barranc de Poio. Quins són els motius que el fan tan perillós. Ho farem per trams. L'equip de La via verda, en este primer reportatge de Jesús Moreno i Javi Miró, parlen amb Francesca Segura, catedràtica de Geografia. En este treball repassen el trajecte des d'on arranca el barranc, a Xiva, fins a on escampa les aigües, al terme de Riba-roja de Túria.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Embassament de Forata]]> L'embassament de Forata va ser clau per a laminar l'avinguda d'aigua del riu Magre que arribava des de la Plana-d'Utiel Requena. Però no podia laminar l'aigua que arribava al riu Magre de l'anomenat riu de Bunyol.

Mira el vídeo en el web

]]>