Al documental escoltem, entre altres veus, la de Paul Williams, una llegenda del one wall. Williams explica que la crisi econòmica que va patir Irlanda entre el 1845 i el 1949, el crucial episodi històric conegut com la Fam d’Irlanda —en anglés Great Famine i en irlandés An Gorta Mór— és el responsable que ara es jugue a pilota a Nova York. Aquells anys molts irlandesos van migrar, principalment a Nord-amèrica. “I com que a Irlanda jugaven a pilota, en arribar ací van practicar el que era un dels seus esports”. És un esport que necessita ben poc per a poder ser practicat: una paret i una pilota. “El one wall era un esport de pobres. Les pistes es van construir durant la Depressió i sense diners la gent podia continuar jugant i competint. Podia estar activa i sana”, ha explicat en el documental Paul Williams.

“La pilota era un joc per a totes les persones, perquè hi havia una pista cada pocs carrers… Eixies de casa i si hi havia un parc, hi havia una pilota i una paret, i hi jugaves. La pilota és un joc que es juga a tot el món, de manera diferent, des de sempre. Ja es practicava a Egipte, a Roma i també a la cultura maia”, ha dit Paul Williams. 

Continua llegint-ho en el web

Son pare —un holandés que des dels dos anys viu fora del seu país— recorda com era el fill de menut, aquell xiquet que es va criar a Orba (Marina Alta), on hui dia viu la família, i que jugava a pilota pels carrers del poble i per les parets de les cases. “No hi havia manera d’aguantar-lo. I quan es posava molt nerviós, anava baix de la dutxa gelada per a veure si es calmava”, diu el pare arronsant els muscles.

Sa mare, Teresa Perelló, recorda del fill que sempre ha sigut molt familiar. De menut “sempre estava, 'mare, què fem?, mare, de què parlem?', ell sempre apegat. Jo pensava que no canviaria mai”. La família recorda que de xiquet Sacha va començar a jugar a pilota perquè el germà ja hi jugava. “Però Sacha mai tenia prou”, diu sa mare, "i al final el vam acompanyar a parlar amb l’entrenador i li vam dir, 'agarra'l que jo no puc tindre'l així a casa'”, diu amb un somriure ara que ho reviu amb perspectiva.

Continua llegint-ho en el web