<![CDATA[À Punt - Crisi energètica]]> 10 <![CDATA[À Punt - Crisi energètica]]> <![CDATA[L’encariment del suro per la guerra entre els EUA i l’Iran posa en alerta el món faller]]> L’impacte de la guerra entre els Estats Units i l’Iran ja es nota al sector faller. El Gremi d’Artistes Fallers alerta d’un increment del 30% en el preu del suro blanc, un dels materials principals en la construcció de les falles, a causa de l’encariment del petroli. Segons advertixen, no es tracta només d’un problema econòmic, sinó també de possibles dificultats de subministrament.

El mestre major del gremi, Vicente Julián, ha explicat en declaracions a À Punt que “en un mes ha augmentat un 30%, però no només el suro, sinó també la fusta, la pintura, el transport… és tot”, i ha advertit que esta situació afectarà directament els monuments que es plantaran l’any que ve.

Des del sector alerten que, si no s’ajusten els pressupostos, els tallers assumiran pèrdues que poden posar en risc la continuïtat de l’ofici. Julián ha assenyalat que “les comissions que augmenten el pressupost no tindran més falla, jo pense que seran més menudes, perquè si no les pèrdues repercutiran en el taller i això provocarà que molts companys abandonen l’ofici i tanquen tallers”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El petroli Brent es dispara més d’un 5% i frega els 125 dòlars en plena tensió a l’estret d’Ormuz]]> El barril de petroli Brent s’ha disparat este dijous un 5,77% i arriba als 125 dòlars en el mercat de futurs de Londres, després d’haver superat durant la matinada els 126 dòlars, el nivell més alt des del 2022. Cap a les 07:30 hores, el cru cotitzava a 124,84 dòlars després d’arribar a pujar més d’un 6% i tocar un màxim de 126:10 dòlars per barril. El petroli encadena nou sessions consecutives a l’alça en un context marcat pel bloqueig de l’estret d’Ormuz; un pas estratègic per al comerç mundial de cru i l’estancament de les negociacions entre els Estats Units i l’Iran.

Des de l’inici del conflicte entre els Estats Units i Israel amb l’Iran, el passat 28 de febrer el preu del Brent s’ha revaloritzat més d’un 70%, mentre que en el que va d’any acumula una pujada superior al 100%.

La tensió ha augmentat després que la República Islàmica haja amenaçat d'una “acció militar sense precedents” si no es desbloqueja el pas d’Ormuz.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La UE estén la mà als socis de l'Orient Mitjà i demana veu en negociacions de pau sobre l'Iran]]> La Unió Europea (UE) ha escenificat este divendres l'acostament al Líban i Síria i a altres socis del Pròxim Orient i ha reclamat presència en les negociacions de pau per a aconseguir una "pau duradora" i que vaja més enllà de l'alto el foc, que Israel ha violat de manera continuada. En una reunió inèdita a Xipre, marcada per la guerra contra l'Iran i el tancament de l’estret d’Ormuz, els 27 han fet una cimera informal amb participació dels presidents del Líban, Síria, Egipte i Jordània, a més del secretari general del Consell de Cooperació per als Estats Àrabs del Golf.

"El nostre objectiu comú ara és negociar una fi duradora de la guerra. Això inclou restablir la llibertat de navegació plena i permanent a l'estret d'Ormuz sense peatges", va dir la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, en una declaració conjunta després de la reunió.

Així mateix, va assegurar que "qualsevol acord de pau haurà d'abordar el programa nuclear i de míssils balístics de l'Iran". No obstant això, ha subratllat que "no pot haver-hi estabilitat al Pròxim Orient ni al Golf mentre el Líban estiga en flames", en referència als atacs d'Israel a pesar de l'alto el foc.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Les borses europees anticipen caigudes mentre el petroli Brent supera els 103 dòlars]]> Els futurs de les principals borses europees anticipen una obertura amb caigudes pròximes a l’1% este dijous, en una jornada marcada per l’encariment del petroli i la tensió geopolítica al Pròxim Orient.

A les 7:30 hores, els futurs de la borsa de Frankfurt cauen un 1,04%, mentre que els de l’índex Euro Stoxx 50 retrocedixen un 0,94%. Les baixades són més moderades en la borsa de París (-0,54%) i en la de Londres (-0,37%). També a Wall Street, els futurs dels principals indicadors cotitzen en roig, amb descensos d’entre el 0,5% i el 0,7%.

Els mercats es veuen condicionats per l’escalada de tensions entre els Estats Units i l'Iran, amb les negociacions de pau encallades i el bloqueig naval al país persa encara vigent.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Lacruz (Avaesen): "Podem tindre un 100% de renovables en el sistema energètic espanyol abans de deu anys"]]> El president de l’Associació del Sector de les Energies Netes de la Comunitat Valenciana (Avaesen), Marcos Lacruz, considera que Espanya podria assolir un sistema elèctric basat al 100% en energies renovables en menys d’una dècada, en un context marcat tant per l’apagada elèctrica del 28 d’abril de 2025 com per la crisi energètica derivada del conflicte al Pròxim Orient.

En una entrevista este dimarts a Les notícies del matí, Lacruz ha recordat l’evolució del sector en els últims vint anys, quan les renovables tenien un paper residual, fins a representar ara prop del 70% del mix elèctric espanyol. A més, ha destacat que, en alguns moments puntuals, ja s’ha arribat a cobrir tota la demanda elèctrica del país amb fonts renovables.

En este sentit, el responsable d’Avaesen s’ha mostrat optimista sobre el futur de la transició energètica, tot i que ha admés la dificultat de fixar terminis concrets: “És difícil fer càlculs, però crec que podem tindre un 100% de renovables en el sistema energètic espanyol abans de deu anys”, ha assegurat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els EUA s'apoderen d'un vaixell iranià que intentava burlar el bloqueig naval i l’Iran els acusa de violar l’alto el foc]]> L’exèrcit de l’Iran ha denunciat que l’atac dels Estats Units contra un vaixell iranià prop de l’estret d’Ormuz suposa una violació de l’alto el foc vigent entre Teheran i Washington, i ha assegurat que ha respost amb atacs amb drons contra embarcacions militars nord-americanes.

En un comunicat difós de matinada, el portaveu del quarter general central de Khatam al-Anbiya ha afirmat que els EUA van “atacar un vaixell comercial de l’Iran en aigües del mar d’Oman”, en el que considera un “acte de pirateria marítima”.

Segons la versió iraniana, les forces nord-americanes van disparar contra el vaixell per a inutilitzar el sistema de navegació i posteriorment soldats dels EUA van abordar l’embarcació. La nau, un portacontenidors que viatjava des de la Xina cap a l’Iran, hauria sigut objecte de l’operació.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La solar fotovoltaica lidera per primera vegada el creixement de la demanda energètica mundial]]> L’energia solar fotovoltaica va ser per primera vegada al 2025 la tecnologia que més va contribuir a cobrir l’augment de la demanda energètica global, amb més d’un 27% del creixement total, segons destaca l’Agència Internacional de l’Energia (AIE) en l'informe anual.

L’increment global de la demanda d’energia es va situar en l’1,3%, una xifra inferior al 2% registrat al 2024 i també per davall de la mitjana de l’1,4% de l’última dècada. En este context, la fotovoltaica ha superat el gas natural, que va representar un 17% de l’augment.

El consum de gas va créixer un 1%, marcat pels preus elevats, mentre que el petroli va avançar un 0,7%, amb un increment inferior tant en percentatge com en volum respecte a anys anteriors. Esta moderació s’explica, en part, per l’auge del vehicle elèctric, les vendes del qual van créixer un 20% al 2025 i ja representen un de cada quatre cotxes matriculats al món.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Europa afronta el risc de cancel·lació de vols per la falta i l’encariment del querosé a les portes de l’estiu]]> Europa afronta amb preocupació l’inici de la temporada turística d’estiu per la possible falta de querosé per als avions i l’augment del preu, que s’ha disparat en les últimes setmanes.

L’Agència Internacional de l’Energia ha advertit que el continent disposa de “sis setmanes” de combustible per a l’aviació i ha alertat que podria haver-hi cancel·lacions de vols “prompte” si no es recupera el subministrament procedent del Pròxim Orient.

La guerra de l’Iran ha generat un increment notable del cost del querosé, que s’ha duplicat en sols un mes, passant de 99 a 195 dòlars el barril.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trump assegura que l’Iran “no pot fer xantatge” als EUA amb el tancament de l’estret d’Ormuz]]> El president dels Estats Units, Donald Trump, ha afirmat este dissabte que l’Iran “no pot fer xantatge” al seu govern amb l’amenaça d’un nou tancament de l’estret d’Ormuz en un context de tensió creixent entre els dos països.

Durant un acte al Despatx Oval, Trump ha assegurat que els dirigents iranians “volien tornar a tancar l’estret, com han fet durant anys, però no poden fer-nos xantatge”, i ha destacat que Washington manté una “postura ferma” en les converses amb Teheran, que ha qualificat de “molt positives”.

El mandatari també ha apuntat que diversos petroliers es dirigixen cap a Texas i Louisiana, en una aparent referència a l’arribada de cru als Estats Units, tot i que no n'ha oferit més detalls.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L’Iran reimposa un “control estricte” sobre l’estret d’Ormuz i hi restringix el trànsit marítim]]> L’Iran ha anunciat este dissabte que ha tornat a imposar un “control estricte” sobre l’estret d’Ormuz, amb fortes restriccions al trànsit marítim, en resposta al bloqueig que els Estats Units mantenen sobre els seus ports.

El portaveu del quarter general central Khatam al-Anbiya, el tinent coronel Ebrahim Zolfaghari, ha assegurat en un comunicat que “el control de l’estret d’Ormuz ha tornat al seu estat anterior i esta via estratègica es troba sota una gestió i control estrictes per part de les Forces Armades”. Segons ha explicat, la situació implica limitacions en un dels principals corredors energètics del món, per on transita prop del 20% del petroli global.

Zolfaghari ha indicat que, en el marc de les negociacions, Teheran havia permés prèviament un pas “limitat i gestionat” de mercants petroliers i comercials com a “gest de bona fe”, però ha decidit revertir la mesura atesa la continuïtat del bloqueig estatunidenc, que considera un incompliment reiterat. En este sentit, ha advertit que “mentre els Estats Units no restablisquen la plena llibertat de trànsit de les embarcacions des de l’Iran i cap a l’Iran, la situació a l’estret d’Ormuz romandrà sota un control rigorós”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els pescadors de Castelló faran parades pel preu del combustible i valoren estendre-les a tot l’Estat]]> Els pescadors de la província de Castelló han anunciat que faran parades en l’activitat per l’impacte de l’encariment del combustible, vinculat a la guerra de l’Iran, i advertixen d’una situació límit que posa en risc la viabilitat del sector. La mesura, confirmada per les confraries, es podria ampliar a la resta de la Comunitat Valenciana i a tot l’Estat.

El preu del gasoil per a les embarcacions s’ha duplicat en poc més d’un mes. El president de la Federació de Confraries de Pescadors de Castelló, Mateo Fresquet, ha explicat: “Ens costava 0,60 euros el litre i ara, ja 1,25; estem canviant diners per treball i així no és rendible que els vaixells vagen a la mar”.

La situació ha fet que algunes embarcacions, especialment d’arrossegament, continuen amarrades. Fresquet ha advertit, per a quan millore l’oratge al nord: “Haurem d’amarrar la flota” perquè l’activitat no és viable econòmicament.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L’Iran reobri "totalment" Ormuz i Trump celebra l’acord per a no tancar-lo mai: "Un dia grandiós per al món"]]> El president dels Estats Units, Donald Trump, ha assegurat este divendres que l’Iran s’ha compromés a no tornar a tancar mai més l’estret d’Ormuz, una de les principals rutes mundials de transport de petroli. “És un dia grandiós per al món”, ha afirmat. Tot i això, Washington mantindrà el bloqueig naval sobre l’Iran fins que es tanque definitivament un acord entre les dos parts. Segons Trump, la negociació està molt avançada i podria resoldre’s “ràpidament”.

L’anunci arriba després que l’Iran haja confirmat la reobertura total de l’estret d’Ormuz, per on transita prop del 20% del petroli mundial. La decisió s’emmarca en la treva en vigor a la regió, vinculada també a l’alto el foc al Líban. El ministre d’Exteriors iranià, Abbas Araghchi, ha indicat que el pas de vaixells mercants es mantindrà obert fins, almenys, el final de la treva, previst per a la setmana que ve.

Tot i la reobertura, els Estats Units continuaran bloquejant els vaixells que entren o isquen de ports iranians fins que es tanque un acord definitiu que pose fi al conflicte iniciat a finals de febrer. Trump ha remarcat que esta mesura és temporal i forma part de l’estratègia per a garantir un pacte complet amb Teheran.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Brussel·les planteja un dia de teletreball per setmana per a reduir el consum energètic a la UE]]> La Comissió Europea estudia recomanar als estats membres la implantació d’almenys un dia de teletreball per setmana als llocs de treball on siga possible, dins d’un paquet de mesures urgents per a reduir el consum energètic i fer front a l’encariment dels preus a la Unió Europea.

Segons el document comunitari, Brussel·les considera que el treball a distància pot ajudar a reduir els desplaçaments diaris, disminuir l’ús de combustibles fòssils i alleujar la pressió sobre els sistemes energètics europeus en un context marcat per la crisi de subministrament i la volatilitat dels mercats.

La situació energètica actual està condicionada, segons fonts comunitàries, per la inestabilitat internacional derivada de la guerra al Pròxim Orient, que ha tensionat els mercats del gas i el petroli i ha provocat nous repunts de preus a escala global.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trump afirma que l’Iran ha contactat amb els EUA: “Volen arribar a un acord passe el que passe”]]> El president dels Estats Units, Donald Trump, ha assegurat este dilluns que l’Iran s’ha posat en contacte amb Washington per a obrir una nova ronda de negociacions, després de la falta d’acord en les converses d'este cap de setmana al Pakistan. “Ens ha contactat l’altra part”, ha declarat Trump a la premsa, abans d’afegir que “volen arribar a un acord passe el que passe”.

El republicà no ha revelat si ha acceptat tornar a la taula de negociacions amb Teheran. Des de la porta del Despatx Oval, Trump ha insistit que el principal objectiu és evitar que la república islàmica obtinga una arma nuclear i ha advertit que no permetrà que l'Iran "faça xantatge" a la resta del món.

Segons el diari The Wall Street Journal, Trump estaria meditant trencar la treva temporal del 8 d'abril i reprendre els bombardejos sobre l'Iran per a desbloquejar les negociacions.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L’augment dels costos deixa deserts 200 concursos d’obra pública a la província de València]]> L’encariment de les matèries primeres i l’augment del cost de l’energia, agreujats pel context internacional, estan posant en dificultats el sector de l’obra pública, que alerta d’un desajust entre els costos reals i els pressupostos de les licitacions. Segons la patronal, només a la província de València s’han quedat deserts 200 concursos en l’últim any.

Un dels casos és el contracte per al reforç estructural d’un pavelló poliesportiu de Riba-roja de Túria, que no ha rebut cap oferta. L’alcalde, Robert Raga, ha explicat que “és una obra menuda, relativament: són 60.000 euros, però hi ha molta faena en la construcció i els preus s’han de revisar”, i ha afegit que esta situació “ha afectat moltes infraestructures”.

El problema es deu al fet que moltes empreses opten per no presentar-se als concursos públics per evitar riscos econòmics que consideren inassumibles. Este desajust afecta especialment projectes vinculats a la reconstrucció després de la dana.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El control de l’estret d’Ormuz frena el trànsit marítim i complica les negociacions en el conflicte]]> El control de l’estret d’Ormuz s’ha convertit en un dels principals punts de fricció en les negociacions entre els Estats Units i Israel i l'Iran, junt amb les agressions al Líban, i està afectant de manera directa el trànsit marítim global. Les dades dels webs de seguiment confirmen que molt pocs vaixells travessen actualment este pas estratègic per a l’economia mundial.

Si s’amplia la visió, es detecta un important embós de naus a l’espera de travessar l’estret, que abans del conflicte es mantenia obert. Més de 500 mercants carregats amb petroli, gas i contenidors esperen l’autorització de Teheran per a continuar la ruta.

Els atacs sobre alguns vaixells han sigut suficients per a paralitzar el trànsit. Les imatges d’embarcacions en flames han provocat un augment del cost de les assegurances, fet que ha reduït al mínim el nombre de navilieres disposades a travessar la zona.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Generalitat mobilitza 421 milions en 27 mesures per a pal·liar l’impacte de la guerra, amb ajudes al lloguer i la hipoteca]]> La Generalitat mobilitzarà 421,26 milions d’euros a través de 27 mesures per a fer front a les conseqüències econòmiques de la guerra al Pròxim Orient sobre l’economia valenciana i la ciutadania. El paquet inclou ajudes per a pal·liar l’encariment de les hipoteques, una convocatòria extraordinària d’ajudes al lloguer, la congelació del preu del transport públic autonòmic i línies de crèdit per a empreses afectades. Així ho ha anunciat el president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, després de presidir una reunió amb agents socials i econòmics en la qual han participat representants de CCOO PV, UGT-PV i la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV).

Entre les mesures destaca una convocatòria extraordinària d’ajudes al lloguer dotada amb 15 milions d’euros, així com ajudes directes per al pagament d’hipoteques, que rondaran els 180 euros per beneficiari i sumaran un total de 10 milions d’euros.

El Consell també ha anunciat la congelació de les tarifes del transport públic autonòmic i un paquet específic de 4 milions d’euros per a autònoms afectats per l’encariment dels costos energètics.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El BCE preveu que la inflació puga pujar fins al 3,1% en el segon trimestre per la guerra]]> El Banc Central Europeu (BCE) preveu que la inflació augmente fins al 3,1% en el segon trimestre de 2026, principalment a causa de la pujada dels preus de l’energia derivada de la guerra al Pròxim Orient. Segons el seu últim butlletí econòmic, publicat este dijous, la inflació descendirà després fins al 2,8% al tercer trimestre gràcies a la baixada prevista dels preus de les matèries primeres energètiques.

No obstant això, el BCE avisa que una guerra prolongada podria provocar un increment energètic més intens i durador, fent que la inflació a la zona de l’euro siga més elevada. L’entitat mantingué al març els tipus d’interés dels dipòsits bancaris en el 2%. Alguns membres del Consell de Govern consideren que seria precipitat pujar-los a la reunió de finals d’abril, mentre que altres no descarten la possibilitat.

El BCE advertix que la inflació podria augmentar més si els salaris pugen per l’encariment de l’energia o si la guerra causa disrupcions més generals en les cadenes de subministrament globals. A curt termini, les expectatives d’inflació del mercat financer han crescut, mentre que a llarg termini es mantenen pròximes al 2%.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trump amenaça amb “tornar a l’edat de pedra” l’Iran i assegura que la guerra acabarà d'ací a tres setmanes]]> El president dels Estats Units, Donald Trump, ha assegurat que la guerra contra l'Iran podria acabar en “dos o tres setmanes” i ha amenaçat el règim iranià amb colps d’“extrema duresa” fins a “tornar-lo a l’edat de pedra”. En un discurs televisat en horari de màxima audiència, Trump ha afirmat que els objectius estratègics de Washington estan “prop de completar-se”, després de més d’un mes d’hostilitats en el marc de l’ofensiva conjunta amb Israel.

Malgrat l’expectació generada, el mandatari no ha concretat quant durarà el conflicte ni si preveu enviar tropes sobre el terreny, ni tampoc ha detallat com es garantirà la reobertura de l'estret d’Ormuz, clau per al comerç energètic mundial.

Trump ha reiterat que l’Iran està sent “delmat” i ha insistit que els Estats Units estan a punt de culminar els seus objectius militars. “En el transcurs de les pròximes dos o tres setmanes, els colpejarem amb extrema duresa.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Consulta el preu actualitzat de les gasolineres valencianes]]> La guerra dels Estats Units i Israel contra l'Iran va provocar un augment sobtat del preu dels combustibles, que va ser evident en qüestió de pocs dies en el cartell de preus de les gasolineres arreu de la Comunitat Valenciana. Setmanes després de l'anunci del president Pedro Sánchez de la reducció de la fiscalitat energètica, els preus retenen les pujades constants amb valors inferiors als d'abans d'entrar en vigor les mesures, però per damunt dels preus d'abans de començar el conflicte.

En este mapa pots consultar l'última actualització del preu dels carburants entre les 1.252 estacions de servici repartides per tota la Comunitat Valenciana. Localitza la gasolinera més barata al teu municipi, barri o lloc de vacances. Els punts del mapa representen el rang de preus de la gasolina 95. El preu del gasoil i de la gasolina 98 es pot consultar fent-hi clic.

Museros (Horta Nord) registra el preu de la gasolina més baix després de l'última actualització, amb un cost d'1,33 €/l. Omplir un depòsit mitjà de 55 litres ací costa quasi 75 euros. En canvi, segons l'última actualització, el mateix depòsit a la gasolinera més cara de tot el territori, situada a Sant Mateu (Baix Maestrat), supera els 95 euros, ja que el litre costa 1,74 €/l. Una diferència de 20 euros per depòsit que pot suposar un estalvi important per a moltes butxaques.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Ismael García (Ascer): "El gas ha pujat un 67% per la guerra i necessitem ajudes per als sectors gasointensius com el ceràmic"]]> La guerra al Pròxim Orient està colpejant de ple el sector tauleller de Castelló, un dels pilars de l’economia de la Comunitat Valenciana. L’increment del preu del gas, que ha pujat un 67% des de l’inici del conflicte, i l’encariment generalitzat dels costos han encés les alarmes en la indústria, que reclama ajudes de l'Estat específiques per als sectors gasointensius. El president d'Ascer, Ismael García Peris, advertix en una entrevista este dimarts a Les notícies del matí que el context bèl·lic ha generat “inestabilitat i incertesa” i ha alterat completament el funcionament del comerç internacional.

Un dels principals impactes és el bloqueig pràctic del comerç amb el Pròxim Orient, "una regió que representa el 12% de les exportacions del sector". A més, mercats clau com Israel, el quint més important, han quedat afectats, en un context en què el transport marítim s’ha encarit i allargat per a evitar l’estret d’Ormuz.

Segons García Peris, "els vaixells han de rodejar Àfrica, fet que incrementa els dies de trànsit i els costos logístics".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Tres cascos blaus indonesis morts al Líban en dos atacs contra la missió de Nacions Unides]]> La guerra al Pròxim Orient entra en el seu dia 32 amb una escalada de la violència al Líban, on tres cascos blaus indonesis han mort en dos atacs en menys de 24 hores contra la missió de Nacions Unides (FINUL). Mentrestant, els Estats Units mantenen que el conflicte contra l’Iran podria durar entre quatre i sis setmanes. La guerra continua marcada per la incertesa i l’escalada, amb repercussions tant militars com econòmiques i diplomàtiques a escala global.

El conflicte, iniciat a finals de febrer, travessa ja la quinta setmana amb combats oberts entre els Estats Units i Israel contra l’Iran i escenaris actius també al Líban.

Indonèsia ha confirmat la mort de tres soldats de la missió internacional al Líban després de dos atacs consecutius. El primer es va produir el 29 de març i el segon, el 30 de març.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L’euríbor registra la major pujada des de 2023 i encarix les hipoteques per primera vegada en dos anys]]> L’euríbor a dotze mesos, l’indicador més utilitzat a Espanya per a calcular les hipoteques variables, s’ha disparat al març i registrarà la pujada mensual més elevada des de 2023. Este repunt farà que les hipoteques s’encarisquen per primera vegada en quasi dos anys. A falta d’una sessió per a tancar el mes, la taxa mitjana provisional se situa en el 2,532%, cosa que suposa un increment de 31,1 punts bàsics respecte a febrer, quan va tancar en el 2,221%. Es tracta de la pujada mensual més alta des de gener de 2023.

Amb este nivell, l’euríbor torna a xifres semblants a les d’octubre de 2024 i provocarà un augment de les quotes hipotecàries per primera vegada des d’abril de 2024, encara que de manera moderada, ja que el març de 2025 l’índex estava en el 2,398%.

En termes pràctics, una hipoteca de 150.000 euros a 25 anys amb un interés d’euríbor més un punt s’encarirà uns 132 euros anuals. Si el préstec és de 300.000 euros en les mateixes condicions, l’increment serà d’uns 260 euros a l’any.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Espanya tanca l'espai aeri als avions implicats en la guerra a l'Iran]]> El govern d'Espanya ha tancat l’espai aeri espanyol a aquells vols d’avions implicats en la guerra de l’Iran, sota la denominada operació Fúria Èpica impulsada pels Estats Units i Israel. La mesura no només prohibix l’ús de les bases militars de Rota i Morón, sinó que també impedix que aeronau militars vinculades a l’ofensiva sobrevolen el territori espanyol, inclosos vols provinents de bases del Regne Unit o França.

A principis de març, esta decisió va provocar la contestació de Donald Trump, que va amenaçar Espanya de tallar les relacions comercials i recordant la negativa del país a incrementar la despesa en defensa fins al 5 % del PIB.

La proposta del senador republicà Lindsey Graham d’abandonar les bases de Rota i Morón i traslladar-les a un altre lloc, així com la del conjunt de països de l’OTAN que no col·laboren en la protecció de l’estret d’Ormuz, també va rebre suport de Trump.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trump avalua una operació militar per a extraure 450 quilos d'urani de l’Iran]]> El president dels Estats Units, Donald Trump, estudia ordenar una operació militar a l’Iran per a extraure prop de 450 quilos d’urani enriquit, al mateix temps que planteja prendre el control del petroli iranià. La decisió, encara no presa, podria allargar el conflicte i augmentar el risc de represàlies directes. La intervenció implicaria desplegar forces especials sobre el terreny per a assegurar instal·lacions nuclears i recuperar el material, segons el diari The Wall Street Journal.

Els militars haurien d’operar sota l’amenaça de míssils i drons, a més de revisar possibles trampes explosives. L’urani estaria emmagatzemat en desenes de cilindres, fet que obligaria a transportar-lo en diversos camions i, fins i tot, habilitar un aeròdrom improvisat. Experts advertixen que no seria una operació ràpida i que podria prolongar-se durant dies.

L’Iran reconeix disposar d’uns 440 quilos d’urani enriquit al 60%, prop del nivell necessari per a armes nuclears, encara que nega este objectiu. L’Organisme Internacional de l’Energia Atòmica denuncia que no pot accedir a instal·lacions clau des del 2019 i situa part del material en complexos com Isfahan o Natanz.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Llorca anuncia mesures per a pal·liar l’impacte de la guerra de l’Iran: una nova línia de crèdit de l'IVF de cent milions i ajudes als autònoms]]> El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, ha presidit este dilluns una reunió extraordinària de l’Observatori de la Indústria i dels Sectors Econòmics Valencians amb els sindicats i la patronal i ha anticipat algunes mesures que ha posat el Consell damunt de la taula. Entre les mesures, el cap del Consell ha mencionat que obriran una nova línia de crèdit a l'Institut Valencià de Finances de cent milions d'euros, pensats per a donar liquidesa a les empreses, i una nova línia d'ajudes per als autònoms que tinguen gran dependència del vehicle.

Esta reunió la va anunciar divendres el vicepresident segon, José Díez, en la compareixença després del ple del Consell, quan li han preguntat si l'executiu valencià adoptarà algun tipus de mesures a causa del conflicte iniciat pels Estats Units i Israel, com ja han fet el govern espanyol o la Generalitat de Catalunya. Segons ha explicat Llorca, l'Observatori es reunirà de forma extraordinària "per a poder analitzar amb els sectors econòmics l'impacte real que a hores d'ara té la guerra segons el tipus de sectors".

Llorca ha anunciat mesures per a mitigar els efectes de la guerra de l’Iran i ha xifrat en prop de 350 milions d’euros els recursos que la Generalitat destinarà al teixit empresarial. El president ha recordat que este esforç es fa malgrat la situació financera de la Comunitat Valenciana. “En este moment ni tan sols tenim resolt el tema del crèdit dana o del FLA, qüestions molt puntuals que afecten considerablement la Comunitat Valenciana”, ha indicat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L’estret d’Ormuz, coll de botella del petroli mundial: així ens pot afectar la crisi]]> La guerra al Pròxim Orient ha visibilitzat per al gran públic un punt de la geografia que fins a eixe moment formava part principalment de l'imaginari del transport marítim. L’estret d’Ormuz, pas estratègic que connecta el golf Pèrsic amb el d’Oman, s’ha convertit en un dels punts calents de la guerra desencadenada al Pròxim Orient després dels atacs dels Estats Units i Israel contra l’Iran el passat 28 de febrer. El règim dels aiatol·làs manté bloquejat este corredor d’aigua de tan sols 33 quilòmetres d’ample, fonamental per al comerç global i per on transita vora el 20% del subministrament del petroli i gas consumits al món. És, de fet, el principal punt d’eixida del cru extret de països com l’Aràbia Saudita, Kuwait, Qatar o els Emirats Àrabs Units. Però, com ens pot afectar el que ocórrega en este remot punt?

Des que va esclatar el conflicte són poques les embarcacions que s’han aventurat a navegar per l'estret, on s’han produït alguns incidents per bombardeigs. El transport marítim internacional per este enclavament està pràcticament parat i la deriva de la contesa, amb pocs avanços en les negociacions de pau, preocupa les grans navilieres i empreses. Un potencial tancament del pas posa en risc l’economia planetària, ja molt afectada pels primers envits d’una espiral inflacionista que ha colpejat de ple els preus del petroli, el gas i els combustibles. A Espanya, el dièsel ha arribat a superar els dos euros per litre en algunes gasolineres després d’experimentar un increment de preu que no es veia des de fa quatre anys, encara que de moment els valors mitjans queden lluny dels màxims assolits durant la invasió russa a Ucraïna.

En un context de màxima incertesa, tant el govern espanyol com diversos especialistes coincidixen que la clau per a calibrar les conseqüències econòmiques de la clausura d’Ormuz està en la durada de la guerra, i que el nostre país està més ben preparat ara que el 2022 per a fer front a una crisi energètica gràcies a l’aposta pel desenvolupament de les renovables. Amb esta premissa al cap ha elaborat l’executiu de Pedro Sánchez un primer pla de resposta a la crisi, dotat de huitanta mesures i una despesa prevista de 5.000 milions, un escut social que contempla rebaixes fiscals en subministraments energètics i ajudes directes als col·lectius més afectats. Les dades de la inflació estatal corresponents a març, publicades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) este divendres, ja apunten a una escalada brusca dels preus: la taxa interanual de l’IPC s’ha disparat vora un punt en un mes, l’increment més gran en quasi quatre anys.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Consell veu “condicions òptimes” amb el nomenament d’Arcadi España per avançar en un finançament just]]> El vicepresident segon del Consell i conseller de Presidència, José Díez, ha valorat este divendres el nomenament de Arcadi España com a nou ministre d’Hisenda i ha assegurat que es donen “les condicions òptimes” per a avançar cap a un finançament "just" per a la Comunitat Valenciana. Díez ha subratllat que España “és valencià” i que la seua presència al govern central, junt amb altres representants de la Comunitat Valenciana, “s’ha de posar en valor”. A més, ha recordat que va formar part del govern autonòmic presidit per Ximo Puig i que va exercir com a conseller d’Hisenda.

Segons el vicepresident, el nou ministre “coneix la situació i l’estat dels comptes de la Generalitat”, fet que, al seu parer, pot facilitar “avançar en un pla de transició” fins a aconseguir una reforma del sistema de finançament autonòmic.

“Vull pensar que tenim les condicions necessàries perquè això es produïsca”, ha afirmat Díez, encara que també ha criticat que durant l’etapa del Consell anterior “els impostos que graven els valencians van assolir el màxim”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els autònoms proposen un pla, amb bonificacions autonòmiques i municipals, per a blindar-se davant d'una crisi energètica]]> La Unió de Professionals i Treballadors Autònoms, UPTA, ha llançat el Pla Protegix Autònoms, una bateria de mesures urgents per a protegir el col·lectiu davant d'una possible nova crisi econòmica derivada del context internacional i, en concret, de les tensions per la guerra a l’Iran. Va adreçat al transport i a la logística, als agents comercials i al comerç minorista, entre altres, i demana bonificacions autonòmiques i municipals a l'energia i als hidrocarburs i la suspensió d'impostos i taxes municipals.

L’organització advertix que els autònoms i els xicotets negocis són els primers a patir les conseqüències d’este tipus de crisis, especialment per l’encariment de l’energia, les matèries primeres i la caiguda del consum. Per això, el pla planteja una resposta anticipada per part de comunitats autònomes i ajuntaments per a evitar un nou colp al teixit productiu més vulnerable.

El Pla Protegix inclou mesures per a reduir l’impacte de l’augment dels costos energètics, com la creació d’un bo energètic específic per a autònoms i microempreses, que s’aplicaria com a descompte directe en la factura.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Les aerolínies asiàtiques augmenten les rutes a Europa per la guerra al Pròxim Orient]]> Les principals aerolínies asiàtiques han incrementat les rutes cap a Europa en l’últim mes amb l’objectiu de consolidar-se com a alternativa en les connexions intercontinentals, en un context d’inestabilitat creixent al Pròxim Orient, una regió que fins a l’inici de la guerra a l’Iran actuava com a centre de connexió aèria global.

Les grans companyies del Golf Pèrsic, com Emirates, Qatar Airways o Etihad Airways, continuen operant, però han d’alterar els serveis amb cancel·lacions i suspensions constants davant dels atacs a la regió.

Altres aerolínies asiàtiques aprofiten la situació per no dependre del trànsit pel Pròxim Orient, alhora que busquen reforçar la seua posició en el mercat, compensar l’encariment del combustible i guanyar quota davant de la competència.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L’Iran nega cap acord amb els EUA i anuncia una nova onada d’atacs contra Israel]]> La guerra entre l’Iran, Israel i els Estats Units entra en el 26é dia amb una nova escalada. Teheran ha negat qualsevol acord amb els EUA, després de les declaracions del president nord-americà, Donald Trump, i ha anunciat l’inici d’una nova onada d’atacs contra Israel en suport a Hezbol·là.

En un comunicat que arrepleguen mitjans iranians, l’exèrcit ha desmentit les suposades negociacions amb Washington i ha llançat un missatge directe: “No anomenes acord la teua derrota”. Tot i reconéixer contactes indirectes, Teheran rebutja que hi haja converses en marxa.

La Guàrdia Revolucionària iraniana ha confirmat el llançament de nous atacs contra objectius estratègics i instal·lacions militars del nord d’Israel. A més, ha advertit que ciutats com Tel-Aviv i diverses bases militars nord-americanes a la regió poden ser objectiu de noves ofensives.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L’escalada de míssils entre l’Iran i Israel manté la pressió al golf Pèrsic i dispara el petroli]]> La guerra al Pròxim Orient entra en el 25é dia amb una nova escalada d’atacs durant la matinada, sense que prospere, de moment, cap via clara de desescalada. Els bombardejos entre Israel i l'Iran s’han estés a diversos punts de la regió i mantenen la tensió tant en el terreny militar com en l’econòmic, amb un fort impacte en els mercats energètics.

L’exèrcit israelià ha informat que l’Iran ha llançat almenys sis onades de míssils contra el país al llarg de la nit. Els projectils no han causat morts, però sí danys en edificis de Tel-Aviv i incendis en diverses zones. A més, un home ha resultat ferit lleu al nord del país per restes de metralla.

Els atacs iranians no s’han limitat a Israel. Diversos països del golf Pèrsic, com Kuwait, l’Aràbia Saudí o Bahrain, han notificat llançaments de drons i míssils que, en gran part, han sigut interceptats. A Kuwait, la caiguda de fragments ha deixat fora de servici diverses línies elèctriques.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els transport i l'agricultura, en alerta per l’encariment dels costos a causa de la guerra al Pròxim Orient]]> La pujada dels costos derivada de la guerra al Pròxim Orient comença a impactar de ple en sectors clau de l’economia com el transport i l’agricultura, que alerten de pèrdues i d’un increment accelerat de les despeses. En el cas del transport, alguns professionals ja estan cancel·lant serveis per evitar treballar amb pèrdues, mentre el camp mentre el camp denuncia un augment del 35% en els fertilitzants.

Així ho ha assegurat el president de la Federació Nacional d’Associacions de Transport d’Espanya (Fenadismer), Carlos Folchi, que advertix d’un “refredament de l’activitat” i de la falta de marge dels autònoms per repercutir els costos.

El combustible per a un camió de 40 tones ha passat d’uns 1.500 euros setmanals a prop de 2.000, i malgrat les ajudes de 20 cèntims per litre, el sector calcula pèrdues d’uns 300 euros per setmana per vehicle.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Eslovènia limita el repostatge per la gran demanda de combustible]]> Eslovènia ha establit un límit al repostatge de combustible després d’una alta demanda provocada pels preus més baixos que en països veïns com Itàlia i Àustria. Els particulars només podran omplir fins a cinquanta litres al dia i les empreses fins a 200 litres.

La restricció, que estarà vigent “fins a nou avís”, pretén mitigar problemes de subministrament que s’han produït els últims dies, amb llargues cues a les gasolineres i el risc d’esgotar el combustible en alguns punts, segons ha informat l’agència de notícies STA.

El govern ha mobilitzat també l’exèrcit eslové, que col·laborarà en el subministrament i estarà disponible per al transport de carburant. A més, els minoristes hauran d’informar sobre l’estat de les seues gasolineres i el primer ministre, Robert Golob, ha anunciat que es podrien aplicar noves mesures, especialment per limitar la venda de combustible a estrangers.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Gasolineres plenes en el primer dia de rebaixa del combustible a la Comunitat Valenciana]]> Les gasolineres de la Comunitat Valenciana han registrat cues este dilluns, primer dia laborable en què el combustible ha experimentat una lleugera rebaixa després de les mesures aprovades pel govern central per a pal·liar l’augment dels preus arran de la guerra a l’Iran. De fet, Eslovènia s'ha convertit ja en el primer país europeu que ha limitat el consum de gasolina i gasoil davant de la demanda. Mentrestant, el món respira un poc després que Trump haja ampliat l'ultimàtum que havia donat perquè l'Iran reòbriga el pas d'Ormuz si no vol que les seues plantes elèctriques siguen atacades.

El gasoil ha baixat 23 cèntims el litre i la gasolina 30 cèntims. La reducció de l’IVA del 21% al 10% i la disminució de l’impost sobre hidrocarburs suposa un estalvi d’uns deu euros per un depòsit mitjà de 55 litres, una ajuda que molts conductors agraïxen després de les pujades recents.

Molts conductors han celebrat la rebaixa, encara que alguns consideren que hauria arribat tard després de les pujades causades per la guerra a l’Iran. Les mesures anticrisi del govern pretenen alleujar la pressió sobre l’economia domèstica i evitar que els preus disparats del combustible afecten el cost de la vida diària.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L’Agència Internacional de l’Energia advertix que la crisi energètica derivada de la guerra al Pròxim Orient ja supera la del 1970]]> La crisi energètica global derivada de la guerra amb l’Iran ja supera les de la dècada del 1970 i amenaça amb un impacte econòmic generalitzat. Així ho ha advertit el director executiu de l’Agència Internacional de l’Energia, Fatih Birol, poques hores abans d'expirar l’ultimàtum del president dels Estats Units, Donald Trump, a l’Iran perquè reòbriga l’estret d’Ormuz.

Segons Birol, la situació actual equival a “dos crisis del petroli i un col·lapse del gas junts”, i ha advertit que cap país serà immune si el conflicte continua escalant.

L’Agència Internacional de l’Energia ha alertat que almenys quaranta infraestructures energètiques han resultat greument danyades en nou països. Segons Birol, és una situació sense precedents recents per la combinació de la crisi del petroli i del gas.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El govern afronta la convalidació dels decrets anticrisi i d’habitatge amb divisions internes]]> Els dos decrets publicats este dissabte en el Butlletí Oficial de l’Estat hauran de ser convalidats en els pròxims dies al Congrés dels Diputats, en un context marcat per les diferències dins del govern de coalició. D’una banda, dijous es votaran les mesures econòmiques i energètiques anticrisi, que previsiblement obtindran el suport necessari. De l’altra, el decret d’habitatge impulsat per Sumar continua en negociació per a garantir el suport de Junts.

Les discrepàncies entre el PSOE i Sumar ja es van evidenciar en el Consell Extraordinari de Ministres, arran de la inclusió de les mesures d’habitatge. Malgrat això, des de l’executiu defenen la cohesió interna. La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, assegura que “la relació no pot ser més cordial en el govern de coalició” i explica que el debat se centra en “com protegíem millor l’interés de la ciutadania”.

Des de Sumar, però, reivindiquen la seua posició en la negociació. La coordinadora de la formació, Lara Hernández, sosté que “s’ha de tindre un compromís molt ferm amb el nostre país per a dir alt i clar que amb eixe decret damunt de la taula no entraríem al Consell de Ministres” i afegix que “ahir vam aconseguir un decret específic en matèria de vivenda i per a això servix estar al govern”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La patronal del transport qualifica de “clarament insuficient” el pla anticrisi del govern]]> La Confederació Espanyola de Transport de Mercaderies (CETM) ha insistit este dissabte que el pla anticrisi aprovat pel govern i publicat en el Butlletí Oficial de l’Estat és “clarament insuficient” per a respondre a la situació del sector.

Després d’analitzar les huitanta mesures incloses en el paquet, la patronal ha expressat la seua “profunda preocupació i decepció” davant d'un conjunt d’actuacions que, malgrat la seua amplitud, considera que no incorpora solucions efectives per al transport de mercaderies per carretera, “més enllà del descompte de vint cèntims” per litre de combustible.

Segons la CETM, el pla “evidencia una desconnexió preocupant entre el diagnòstic de la situació econòmica i les respostes plantejades”, ja que deixa fora un sector que qualifica d’estratègic per al funcionament de l’economia.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Les gasolineres esperen el decret per a aplicar la mesura del govern de rebaixa l’IVA dels carburants]]> El govern ha aprovat una rebaixa de l’IVA dels carburants per a intentar frenar l’augment dels preus, en un context marcat per la tensió energètica internacional. La reducció passa del 21% al 10%, el màxim que permet la normativa de la Unió Europea. A pesar de l’anunci, les estacions de servici no podran aplicar la rebaixa immediatament. La Federació Mediterrània d’estacions de servici advertix que cal conéixer el contingut detallat del decret i la publicació en el BOE abans de traslladar la baixada als preus finals.

Segons els càlculs de l’executiu, la mesura podria suposar un estalvi global de 507 milions d’euros per als consumidors. En termes pràctics, el descompte podria situar-se al voltant de 30 cèntims per litre, cosa que abaratiria notablement el cost de repostar.

Així, omplir un depòsit de gasolina 95 passaria d’uns 99 euros a prop de 83, mentre que la gasolina 98 baixaria d’uns 107 a 88 euros. En el cas del gasoil, el cost es reduiria d’uns 105 euros a uns 92.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El govern espanyol aprova un pla amb huitanta mesures per a pal·liar els efectes de la guerra que mobilitzarà 5.000 milions]]> Amb retard per les desavinences entre els ministres del PSOE i els de Sumar, el govern d'Espanya ha aprovat un pla de resposta per a contrarestar els efectes de la guerra desencadenada al Pròxim Orient després dels atacs dels Estats Units i Israel contra l'Iran. En una roda de premsa posterior al Consell de Ministres extraordinari que ha donat llum verda al paquet anticrisi, el president de l'executiu espanyol, Pedro Sánchez, ha elevat a 5.000 milions d'euros la inversió per a protegir el teixit productiu i la població de l'impacte econòmic de l'escalada bèl·lica. Segons ha detallat, el pla de xoc consta de huitanta mesures que entraran en vigor este mateix dissabte, una vegada publicades en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE).

El dirigent socialista ha explicat que la resposta del govern estatal a la crisi s'articula en dos grans blocs, un primer de caràcter conjuntural per a consolidar un escut social que protegisca les famílies i els sectors econòmics més exposats, i un segon de caràcter estructural.

El primer eix de l'escut social, ha detallat, es basa en una "reducció dràstica de la fiscalitat energètica" per a esmortir el cost econòmic sobre la butxaca de la ciutadania. Així, es rebaixaran els impostos sobre l'electricitat en un 60%, se suspendrà l'impost especial sobre la producció elèctrica del 7% actual a un 0,5% i es retallarà l'IVA del 21 al 10%. Esta mateixa reducció de l'IVA s'aplicarà també al gas natural, els pèl·lets i la llenya. A més, es congelarà el preu màxim de la venda del butà i propà.

Continua llegint-ho en el web

]]>