L'acord, que arriba després de setmanes de tensió i d'amenaces de l'administració republicana, el va anunciar el president estatunidenc en la xarxa Truth Social. El polític també va explicar que, “sobre la base d'esta entesa”, no imposarà els aranzels previstos a partir de l'1 de febrer amb els quals amenaçava huit països europeus, entre altres Alemanya, França i Dinamarca, que van participar en maniobres militars en aquella illa àrtica. La crisi va provocar una oposició explícita del govern danés, que va arribar a dir que si els Estats Units invadien Groenlàndia seria el final de l'OTAN, i dels principals països europeus, així com de la cúpula de la Unió, que va moure fitxa en defensa dels interessos comunitaris.

El desenllaç de la crisi, a més, arriba poc després que Trump va arribar amb ànim provocador dimecres al Fòrum Econòmic Mundial de Davos, on va fer un desafiador i extens discurs en el qual va indisposar socis europeus o economies en desenvolupament, encara que finalment va millorar el sentir general afirmant que no planeja usar la força per a annexionar Groenlàndia i que no imposarà aranzels després d'aconseguir un principi d'acord sobre l'illa, sense donar detalls.

Continua llegint-ho en el web

En una publicació en la xarxa Truth Social, Trump ha anunciat també “converses addicionals” sobre el sistema de defensa antimíssils Golden Dome pel que fa a Groenlàndia i ha afegit que facilitarà més informació a mesura que avancen les converses.

“Després d'una reunió molt productiva que he tingut amb el secretari general de l'OTAN, hem establit el marc d'un futur acord respecte a Groenlàndia i, de fet, a tota la regió àrtica. Esta solució, si es duu a terme, serà molt beneficiosa per als Estats Units d'Amèrica i per a tots els països de l'OTAN”, ha assenyalat.

Continua llegint-ho en el web

L’expectació era màxima per les intervencions de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i del president francés, Emmanuel Macron, en un context marcat per l’amenaça d’aranzels dels EUA a diversos països europeus que han participat en maniobres militars a la gran illa àrtica, territori sota sobirania danesa.

Von der Leyen ha subratllat que Europa considera els Estats Units “un aliat i un amic”, però ha advertit que “arrossegar-nos a una espiral perillosa només ajudaria els nostres adversaris”. En este sentit, ha recordat l’acord comercial tancat entre Washington i Brussel·les el juliol passat i ha remarcat que “un acord és un acord”.

Continua llegint-ho en el web

En una segona publicació en Truth Social, el líder republicà publica la captura de pantalla d'un missatge en el qual Rutte li assegura que està compromés a trobar "una solució" sobre Groenlàndia. El representant de l'OTAN, segons este intercanvi, afig que utilitzarà tots els seus compromisos mediàtics en la cimera per a subratllar la labor de Trump a Gaza, Ucraïna i Síria, on diumenge el govern sirià va anunciar un alto el foc amb les milícies kurdes. "Estic desfaig vore't", li diu Rutte.

Per a Trump, "Groenlàndia és imperativa per a la seguretat nacional i mundial: "No hi ha marxa arrere. En això tots estem d'acord!", sosté el líder republicà. També assegura que "els Estats Units són, amb diferència, el país més poderós del món". "Gran part d'això es deu a la reconstrucció de les nostres forces armades durant el meu primer mandat, reconstrucció que continua a un ritme encara més accelerat", assenyala. I creu que els Estats Units són "l'única potència que pot garantir la pau a tot el món. I s'aconseguix, senzillament, amb força!".

Continua llegint-ho en el web

Trump ha defensat els seus plans pocs dies després d’anunciar la imposició d’aranzels del 10%, a partir de l’1 de febrer, a productes procedents de Dinamarca, Noruega, Suècia, França, Alemanya, el Regne Unit, els Països Baixos i Finlàndia, països que s’han oposat obertament a les aspiracions nord-americanes sobre Groenlàndia.

El gravamen podria augmentar fins al 25% a partir de juny del 2026 si no s’arriba a un acord per a la “compra total i plena” de l’illa. Preguntat per si mantindrà els aranzels en cas que no hi haja acord, Trump ha sigut taxatiu: “Sí, al cent per cent”.

Continua llegint-ho en el web

Segons el rotatiu britànic, la llista d’aranzels es va preparar l’any passat i es va suspendre fins al 6 de febrer per a evitar una guerra comercial a gran escala. No obstant això, este diumenge ha sigut debatuda a Brussel·les pels 27 ambaixadors de la UE, junt amb el denominat instrument anticoerció (ICA), que permetria limitar l’accés de les empreses nord-americanes al mercat interior europeu.

Trump ha amenaçat amb aranzels del 10% a partir de l’1 de febrer sobre productes d’Alemanya, França, el Regne Unit, Suècia, Noruega, els Països Baixos, Finlàndia i Dinamarca —tots membres de l’OTAN que han desplegat militars a Groenlàndia—, com a mesura de pressió perquè donen suport als seus plans d’annexionar-se l’illa àrtica. En un missatge a la plataforma Truth Social, el mandatari nord-americà va advertir dissabte que elevaria els aranzels fins al 25% al juny i que es mantindrien vigents fins a tancar un acord “per a la compra total i plena de Groenlàndia” per part de Washington.

Continua llegint-ho en el web

El cap del comandament ha assegurat que “l’exploració s’ha acabat tal com estava planificada i ara s’analitzaran els resultats a Alemanya”, i ha subratllat que la missió “no ha sigut interrompuda”. Segons el Ministeri de Defensa alemany, l’objectiu del desplegament era avaluar quina contribució podria fer Alemanya per a reforçar la seguretat de Groenlàndia i de l’Àrtic en general dins del marc de l’OTAN.

La presència militar alemanya s’emmarca en un context de forta tensió internacional, després de les reiterades pressions del president dels Estats Units, Donald Trump, per a annexionar-se Groenlàndia. De fet, la retirada dels soldats s’ha produït un dia després que Trump amenaçara d'imposar aranzels als països que han desplegat efectius militars a l’illa àrtica.

Continua llegint-ho en el web

Trump ha amenaçat d'implementar impostos del 10% a partir de l'1 de febrer als productes d'Alemanya, França, el Regne Unit, Suècia, Noruega, els Països Baixos, Finlàndia i Dinamarca com a mesura de pressió perquè donen suport als seus plans d'annexionar l'illa àrtica. En un missatge en la plataforma Truth Social, Trump ha indicat que planeja augmentar estes taxes a un 25% al juny i que es mantindran en vigor fins que es tanque un acord "per a la compra total i plena de Groenlàndia" per part de Washington. A més, assegura estar disposat a "negociar immediatament" amb els països als quals va acusar d'estar "posant en risc" tot el que Washington "ha fet per ells".

Des que va tornar a la Casa Blanca, el gener del 2025, Trump ha usat els aranzels com a eina política contra els seus socis comercials. De fet, ha arribat a elevar fins a un 50% les taxes sobre les importacions del Brasil i l'Índia com a represàlia pel judici a l'expresident Jair Bolsonaro i la compra de cru rus, respectivament.

Continua llegint-ho en el web

"Podrien aprofitar que hi ha molt de territori deshabitat per a apropiar-se de certs llocs i així establir presència militar", apunta Clara Portela, professora de Ciència Política de la Universitat de València. A més, afirma que no necessàriament haurien d'atacar Groenlàndia, sinó que podrien prendre el control d'algunes de les illes menors que l'envolten.

L'experta afirma que la seguretat àrtica ha esdevingut un factor determinant en la geoestratègia mundial. Per este motiu, les principals potències miren i lluiten per controlar Groenlàndia.

Continua llegint-ho en el web

Este matí ho han fet els danesos a la seua capital: més de 15.000 persones han marxat a la plaça de l'Ajuntament i fins a l'ambaixada dels Estats Units per a exigir a Washington que abandone la política expansionista i col·labore a millorar la seguretat de Groenlàndia.

Han onejat onejant banderes groenlandeses i daneses, mentre la gent corejava que l'illa àrtica no està en venda i reclamava el dret dels seus habitants a decidir el seu futur. Entre els manifestants hi havia figures polítiques, com l'alcaldessa de Copenhaguen, Sisse Marie Welling, o la diputada autonòmica groenlandesa Pipaluk Lynge.

Continua llegint-ho en el web

La visita s’emmarca en una estratègia més àmplia de Dinamarca, que combina gestos polítics i aliances militars. La primera ministra, Mette Frederiksen, ha rebut entre aplaudiments la delegació a la capital danesa i ha volgut visualitzar el suport institucional al territori autònom. Paral·lelament, França, Alemanya, el Regne Unit, Holanda, Noruega i Suècia han confirmat l’enviament de soldats per a reforçar una missió de vigilància conjunta.

L’objectiu no és confrontar directament Washington —que ja ha desplegat uns 150 soldats nord-americans a Groenlàndia— sinó demostrar que un contingent aliat pot garantir la defensa de l’illa i neutralitzar l’argument de Trump sobre una suposada amenaça russa i xinesa. Fonts diplomàtiques apunten que esta operació, coneguda com a Resistència àrtica, pretén deixar el president nord-americà sense coartada per a una annexió.

Continua llegint-ho en el web

Macron ha explicat en un missatge publicat en la xarxa social X que la participació francesa respon a una petició expressa de Dinamarca i s’emmarca en l’operació “Resistència Àrtica”. A més, ha convocat un Consell de Defensa per a analitzar la situació a l’illa i altres escenaris internacionals.

Dinamarca ja havia anunciat que incrementarà immediatament la presència militar a l’illa, en coordinació amb aliats de l’OTAN, tenint en compte l’augment de les tensions geopolítiques a l’Àrtic.

Continua llegint-ho en el web

"Si un país de l'OTAN ataca un altre país de l'OTAN, tot s'acabarà. Inclosa la nostra OTAN i, en conseqüència, la seguretat que ha proporcionat des de la fi de la Segona Guerra Mundial", ha dit la mandatària danesa en una entrevista amb la cadena TV2.

Frederiksen ha reiterat la seua expectativa que tots —i en particular els aliats de Dinamarca— respecten les fronteres existents i ha subratllat que no es tolerarien amenaces per part de Washington.

Continua llegint-ho en el web