La mateixa decisió ha adoptat per a l'excap de l'aparell militar d'ETA Juan Antonio Olarra Guridi, en considerar que encara "s'ha de constatar la consolidació de factors positius" per a "fiançar el pronòstic individualitzat de reinserció".

En ambdós casos, el jutge de vigilància penitenciària José Luis Castro considera que en este moment no es complixen els requisits per a atorgar-los la semillibertat, en sintonia amb els recursos que va interposar la Fiscalia.

Continua llegint-ho en el web

El diari Bild informa que els agents han envoltat una parcel·la enjardinada on s'amagava el fugitiu i que, durant l'operatiu, hi ha hagut un intercanvi de trets en què el sospitós va ser abatut. Tant el digital Focus, que cita fonts de la investigació, com la cadena regional RBB també asseguren que l'home ha mort pels trets de la policia.

Les autoritats havien identificat el presumpte autor com a Abdul Ballout, un ciutadà alemany d'origen libanés de 21 anys. El jove havia fugit després d'envestir amb una furgoneta els participants en la festa de cloenda del Christopher Street Day (CSD) al parc Tiergarten i, segons les autoritats, també havia atacat diverses persones amb una arma blanca després d'abandonar el vehicle.

Continua llegint-ho en el web

Així ho ha manifestat durant l'audiència que ha mantingut amb representants de l'Associació de Víctimes del Terrorisme Comunitat Valenciana (AVTCV), de la Fundació Manuel Broseta i de l'Associació de Cossos i Forces de Seguretat Víctimes del Terrorisme (ACFSEVT), en la qual ha estat acompanyat per la consellera de Justícia, Transparència i Participació, Nuria Martínez.

Pérez Llorca ha precisat que, amb esta iniciativa, la Comunitat Valenciana és la tercera autonomia d'Espanya a declarar un dia propi destinat a l'homenatge i record de les víctimes del terrorisme, com fan el País Basc i la Comunitat de Madrid, segons ha informat la Generalitat en un comunicat.

Continua llegint-ho en el web

La presidenta del tribunal s'ha limitat a donar el dictamen absolutori a Josu Ternera dels delictes de pertinença a ETA entre desembre de 2002 i maig de 2005, poc després del veredicte emés pel Tribunal d'Apel·lacions de París.

En este procés, que es va celebrar a l'abril, se'l va jutjar per formar part d'ETA des que va fugir d'Espanya, quan era membre del parlament basc per a escapar de les investigacions que s'estaven fent en 2002 per a aclarir si va estar implicat en l'atemptat contra la caserna de la Guàrdia Civil de Saragossa.

Continua llegint-ho en el web

Del total de deu detinguts, només li han aplicat esta mesura a l'home, ja que la resta han quedat en llibertat. Més concretament, la jutgessa ha acordat la prohibició d'eixir del territori nacional a un d'ells i l'obligació de comparéixer recurrentment a la resta al jutjat més pròxim de manera preventiva. Els arrestats, tots ciutadans de l'Europa de l'Est, són investigats per suposats delictes de terrorisme, finançament del terrorisme i autoadoctrinament.

Dimecres, la Policia Nacional va llançar l'operatiu en diversos municipis de l’Alacantí i del Baix Segura, com ara Sant Joan, Xixona, Torrevieja i Orihuela (exactament, Orihuela Costa). El dispositiu, ordenat per l'Audiència Nacional, el va dur a terme els agents de la comissaria general d'informació i va tindre el suport d'altres unitats policials d'elit, com el Grup Especial d'Operacions.

Continua llegint-ho en el web

Una de les detencions ha sigut de matinada en un habitatge de l’avinguda dels Països Escandinaus, a Sant Joan d’Alacant. Els agents han irromput en la vivenda buscant persones relacionades amb bandes terroristes de països de l’Est d’Europa, més concretament de Txetxènia.

Esta gran operació antiterrorista ha estat en marxa durant tot el dia i s’ha desenvolupat en diversos municipis de l’Alacantí i el Baix Segura, com ara Sant Joan, Xixona, Torrevieja i Orihuela (exactament, a Orihuela Costa).

Continua llegint-ho en el web

L’explosió ha sigut durant la matinada de dissabte a diumenge i, en un primer moment, es va dubtar de si es tractava d’un accident. No obstant això, hores després s’ha confirmat la possible motivació política.

Un portaveu de la Junta Policial d’Irlanda del Nord ha assegurat que l’artefacte tenia com a objectiu “matar policies i causar el màxim de dany possible”.

Continua llegint-ho en el web

És el tercer intent d’atac al president nord-americà en dos anys, després del tiroteig de Pensilvània en juliol del 2024 i d'un atemptat frustrat a Florida en setembre del 2024.

El cas més greu va ser el 13 de juliol del 2024, durant un míting a Butler, a Pensilvània, quan un atacant, Thomas Matthew Crooks, va obrir foc contra l’escenari. Trump va resultar ferit lleu a l’orella, però l’atac va causar la mort d’un assistent, un bomber assistent anomenat Corey Comperatore, en rebre un dels trets.

Continua llegint-ho en el web

Segons el governador del Cauca, Octavio Guzmán, “fins ara, informem de 14 persones mortes i més de 38 persones ferides, entre elles cinc menors d’edat”, unes xifres que han anat augmentant amb el pas de les hores.

L’exèrcit atribuïx l’atac a guerrillers de la columna Jaime Martínez, una de les dissidències de les antigues FARC integrada en l’Estat Major Central.

Continua llegint-ho en el web

El president de l'Associació d'Amics de la Fundació Manuel Broseta, Pablo Broseta, fill del catedràtic de Dret de la UV assassinat el 1992, ha afegit el terme "indignant" per a descriure la situació en una visita a Les notícies del matí. I emmarca el procés en presumptes concessions del govern espanyol als socis de coalició del País Basc per a assegurar la governabilitat. "Per qüestions estrictament polítiques hem d'articular determinades prebendes i beneficis penitenciaris que no se'ns ocorreria posar a pederastes, violadors o una tipologia d'assassí que no estiguera en un context polític", ha subratllat Broseta.

L'advocat ha denunciat un "nou relat" que veu ETA com una cosa passada [la banda terrorista va anunciar el 2018 la dissolució] quan els detinguts continuen tapant l'autoria de més de 400 dels 853 assassinats de la banda, inclòs el de Manuel Broseta. El fill ha recordat als micròfons d'À Punt que va rebutjar l'oferta de comunicar-se de l'etarra Urrusolo Sistiaga (que s'ha demostrat que no va ser l'autor material) després d'interpretar que buscava "fer punts" per a retallar la pena, reunint-se amb víctimes del terrorisme.

Continua llegint-ho en el web

L’acte, celebrat a la Fundació Bancaixa, ha comptat amb la participació del cap superior de policia de la Comunitat Valenciana, Carlos Gajero, i la delegada del govern espanyol a la Comunitat Valenciana, Pilar Bernabé, entre altres autoritats.

Gajero ha destacat que l’objectiu de la jornada és mantindre viva la memòria de les víctimes, especialment dels agents de la Policia Nacional assassinats per la "barbàrie terrorista": 188 en total, a més de centenars de ferits i famílies destrossades. "Van morir per defensar valors universals com la llibertat, la igualtat, la dignitat humana i els drets humans", ha remarcat.

Continua llegint-ho en el web

"En el CNI tenien coneixement de les intencions de l'imam i van permetre que vinguera i ens menjara el cap. Ho dic ara i no abans pel temor que tenia a les represàlies, però estic en la presó i no tinc res a perdre", ha dit Houli a l'inici d'esta sessió insòlita de la comissió d'investigació sobre els atemptats de Les Rambles de Barcelona i Cambrils (Tarragona) en 2017 que van causar 16 morts.

Amb semblant seriós i les mans emmanillades amagades davall de la taula, Houli, de 25 anys, s'ha assegut davant dels diputats i les diputades i d'esquena a la presidència de la comissió. Dos policies de paisà han ocupat dos seients de la primera fila i altres dos funcionaris uniformats han esperat darrere de la sala.

Continua llegint-ho en el web