<![CDATA[À Punt - Estats Units]]> 10 <![CDATA[À Punt - Estats Units]]> <![CDATA[La nau Starship amara amb èxit abans del previst després del primer viatge orbital]]> La nau Starship de SpaceX ha amarat amb èxit este dilluns a l'oceà Pacífic davant de les costes de Xile després del seu primer viatge orbital i després que l'empresa d'Elon Musk decidira reduir el seu recorregut, que estava previst inicialment que fera unes sis voltes al planeta durant unes 10 hores.

La nau s’ha enlairat cap a les 12:49 GMT en la seua catorzena prova des del complex de SpaceX a l'extrem sud de Texas, als Estats Units. Una “fita enorme”, per a la companyia d’Elon Musk i el programa que obri el camí cap al seu objectiu de tindre un sistema completament reutilitzable. La nau ha reingressat entorn de les 15:58, unes tres hores després, sense que la companyia haja detallat quantes voltes ha aconseguit completar.

“Amaratge confirmat. Enhorabona a tot l'equip de SpaceX pel primer vol orbital de la Starship!", ha celebrat l'empresa.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Xi Jinping diu que els EUA i la Xina han de continuar competint, però “allunyades del conflicte i la confrontació”]]> El president de la Xina, Xi Jinping, ha dit este dijous en declaracions prèvies a la cimera amb el seu homòleg nord-americà, Donald Trump, a la Casa Blanca que les dos potències han de continuar competint però mantenint-se allunyades “del conflicte i la confrontació”. “La Xina i els Estats Units no han de travessar eixa línia”, ha assegurat el líder asiàtic en una breu intervenció en què també ha instat Washington i Pequín a “enfortir la comunicació” i a “cooperar amb sinceritat”.

“No hem d'evitar parlar de competència, però esta ha de ser sana i mantindre's dins de límits raonables. Ha de tractar-se d'una carrera per a posar-nos al nivell de l'altre, no d'una lluita en què un guanya i l'altre perd”, ha afirmat el mandatari xinés, que ha assegurat que els interessos bilaterals “estan profundament entrellaçats i existix un ampli marge” per a col·laborar.

En este sentit, Xi ha instat les Forces Armades dels dos països a “mantindre un diàleg regular i millorar els mecanismes de comunicació i prevenció de crisis”, i ha insistit que és possible superar la trampa de Tucídides, una conjectura que s'ha tornat popular per a analitzar la rivalitat geopolítica entre la Xina i els Estats Units i que descriu una aparent tendència a la guerra amb base en què un estat hegemònic veu amenaçat el seu lideratge per un altre.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un jutge federal ordena restablir l'accés a la Casa Blanca dels tres mitjans vetats per Trump]]> El jutge federal Timothy Kelly ha ordenat restablir l'accés de les cadenes CNN, MS NOW i el diari digital Politico a la Casa Blanca, que han sigut vetats de les instal·lacions oficials per orde del president Donald Trump, en considerar que la prohibició era probablement inconstitucional. La decisió, de la qual ha informat la CNN, té lloc després d'una audiència celebrada este dimecres en la qual el magistrat ha qüestionat que el mandatari retirara les acreditacions de premsa als tres mitjans sense seguir el procés degut, establir abans regles clares i emetre una notificació a temps.

La mesura judicial suposa un gran revés per al líder republicà, immers en una batalla contra organitzacions mediàtiques a les quals acusa de fer una cobertura informativa desfavorable de la seua administració. Les afectades pel veto, imposat el 18 de setembre, havien interposat una demanda davant de la justícia.

Kelly ordena així a l'administració Trump que retorne immediatament les credencials de premsa retirades i prohibix als funcionaris aplicar la restricció durant un termini de catorze dies. També desestima l'argument de la Casa Blanca que la mesura responia a una preocupació per la seguretat nacional. "L'expedient manca de manteniment fàctic per a l'afirmació [...] que la revocació de les credencials permanents dels demandants protegirà, de fet, la seguretat nacional, o que esta es vorà compromesa si el tribunal n'ordena la restitució mentre avança el litigi", ha assenyalat, afegint que el mateix Trump havia declarat que la prohibició es devia a una "suposada falta de veracitat i a la negativitat" de la informació difosa per estos mitjans.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Israel i el Marroc estrenyen lligams i acorden l’obertura d’ambaixades]]> Els ministres d'Afers Estrangers d'Israel i el Marroc han acordat millorar els llaços diplomàtics, incloent-hi l'obertura d'ambaixades i el nomenament d'ambaixadors, segons un comunicat que va publicar dimecres el compte oficial del govern israelià en àrab a X.

El Marroc va ser un dels quatre països àrabs —juntament amb els Emirats Àrabs Units, Bahrain i el Sudan— que van avançar cap a la normalització de les relacions amb Israel el 2020 en virtut d'acords dissenyats pels Estats Units. El govern de Benjamin Netanyahu per separat té tractats de pau amb Egipte i Jordània.

Els acords havien alimentat les preocupacions palestines sobre la viabilitat d'una posició panàrab de llarga duració que demana la retirada israeliana del territori ocupat i l'acceptació de l'estat palestí, a canvi normalitzar relacions amb els països àrabs.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El periodista Pep Sastre, els ulls dels valencians en l'11S: “Allò era una pel·lícula, semblava irreal”]]> Pep Sastre havia d’agafar un avió a les 16:00 h de l'11 de setembre del 2001 per a tornar a València després d’unes vacances a Nova York. L’avió no va eixir mai. Eixe matí, quan este periodista, aleshores reporter de Canal 9, i un amic van baixar a la recepció de l’hotel, les dones que hi treballaven els van rebre plorant i els van explicar què havia passat. Dos avions acabaven d'impactar amb les Torres Bessones. Sense internet i amb les comunicacions pràcticament inutilitzades, Sastre va agafar una càmera de fotos i va anar cap a la zona de l’atemptat.

El que havia de ser l’últim dia de vacances es va convertir així en una cobertura improvisada que es prolongaria durant més de quaranta dies: “Ens vam convertir en corresponsals accidentals", recorda el periodista, ara en À Punt. Primer, per connexió telefònica; després, ja amb imatges en directe. Amb l’espai aeri tancat, els companys de Canal 9 —el càmera i la productora— van tardar quatre o cinc dies a arribar a Nova York, viatjant via el Canadà en cotxe. 

Enmig d’una ciutat buida i paralitzada, Sastre va aconseguir un telèfon mòbil amb què va poder contactar amb la televisió. En el trajecte cap a la zona zero va assistir al col·lapse de les torres. "Nosaltres vam vore el núvol de la segona torre quan estàvem ja prop", relata en una entrevista en Les notícies del matí, coincidint amb el 25 aniversari de l'atemptat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trump promet 5.000 dòlars a cada adult estatunidenc si els republicans guanyen les eleccions de novembre]]> El president dels Estats Units, Donald Trump, ha promés este dimecres que donarà 5.000 dòlars "a tots els adults estatunidencs" si els resultats de les eleccions de novembre permeten al Partit Republicà retindre el control de les dos cambres del Congrés. Són els comicis de mitjan mandat, anomenades popularment les midterms, i les enquestes ara mateix no són favorables als rojos.

Trump, que ha participat en la convenció republicana celebrada a Dallas, ja en to clarament electoral, ha assegurat als seguidors congregats que si el seu partit guanya entregarà un "dividend" a tots els ciutadans. No ha entrat en els detalls sobre en què consistirà el programa o com es faria la transferència. Sí que ha afirmat, en canvi, que els Estats Units estan "fent una fortuna" a través dels aranzels: "Si els republicans guanyen, vostés guanyen amb nosaltres i tindran 5.000 dòlars", ha dit el mandatari.

Els republicans afronten unes eleccions legislatives el 3 de novembre que es vaticinen molt ajustades i en les quals històricament el partit que està en el poder —ara mateix el republicà— perd escons en la Cambra de Representants, l'òrgan legislatiu equivalent al Congrés espanyol. Els últims sondeigs projecten una victòria demòcrata per al control de la cambra baixa i una probabilitat 50/50 en la majoria del Senat, segons va indicar dimarts l'agregador de resultats d'enquestes Decision Desk HQ.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trump vol canviar ara el nom a l'estat de Nou Mèxic per Nova Amèrica]]> Nova polèmica de Donald Trump a compte de la toponímia. El president dels Estats Units ha publicat en la seua xarxa social, Truth Social, la imatge d'un mapa de l'estat de Nou Mèxic amb la segona paraula del nom ratllada i el terme Amèrica afegit en roig per baix. Amb esta insinuació ha tornat a encendre el debat a penes dies després d'haver signat una orde executiva per a canviar el nom del llac Ontario, que fa frontera entre els Estats Units i el Canadà, pel de llac Amèrica.

La fotografia retocada, compartida per la Casa Blanca en X, no afig cap altre missatge ni imatge, de manera que no queda clar si s'ha de prendre seriosament, si és un anunci d'una decisió que adoptarà pròximament o si és simplement una broma.

Segons recorda la cadena CNN, Trump té la facultat de canviar el nom d'accidents geogràfics en el Sistema d'Informació de Noms Geogràfics, però no té la capacitat constitucional per a canviar legalment el nom dels estats perquè eixe procés hauria de fer-se dins de l'estat mateix.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Dimitix el secretari de l'exèrcit dels EUA en plena escalada amb l'Iran per tensions amb el secretari de Guerra]]> El secretari de l'Exèrcit dels Estats Units, Daniel Driscoll, ha presentat la dimissió al president del país, Donald Trump, després de mesos de tensions amb el secretari de Guerra, Pete Hegseth, enmig dels canvis en el lideratge de l'estament militar, segons ha informat The Wall Street Journal.

El diari anticipa que Driscoll deixara el Pentàgon "en els pròxims dies" i que amb la seua eixida, l'exèrcit mancarà de líders civils o militars confirmats pel Senat. No ha transcendit si la Casa Blanca ha acceptat la dimissió ni qui el pot reemplaçar.

La dimissió coincidix amb una nova escalada de la guerra amb l'Iran, després que Washington i Teheran tornaren a intercanviar atacs en la matinada de dilluns, un episodi que amenaça amb revifar el conflicte.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els Estats Units i l'Iran intercanvien atacs per primera vegada des de juliol]]> Les últimes hores al Pròxim Orient han estat marcades per una andanada d'atacs creuats entre els Estats Units i l'Iran, accions militars que no tenien lloc des de fa aproximadament un mes. Ha obert foc Washington, que ha bombardejat i destruït dos llançadores a l'illa de Laraq. La resposta de Teheran no s'ha fet esperar, enviant míssils a Jordània i drons sobre una base aèria als Emirats Àrabs Units.

Segons ha confirmat el Comandament Central dels Estats Units (Centcom), l'exèrcit del país ha dut a terme este diumenge un atac “de precisió” contra dos plataformes per a disparar coets carregats amb mines marines que el règim aiatol·là, assegura, es preparava per a llançar a l'estret d'Ormuz. En un missatge en el seu compte d'X, l'autoritat militar ha destacat que la col·locació de mines per part de la Guàrdia Revolucionària Islàmica representava “una amenaça imminent” a l'estret d'Ormuz, epicentre de l'escalada des que va esclatar el conflicte entre les dos parts fa ja mig any.

El comandament nord-americà ha rebutjat les acusacions de la Guàrdia Revolucionària en què diuen que este atac ha sigut “un acte d'agressió”, assegurant que és falsa. “En essència, l'Iran ha generat l'amenaça i l'exèrcit estatunidenc l'ha eliminada per a protegir els marins civils, el transport marítim comercial i el lliure flux del comerç mundial”, ha explicat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trump anuncia que els EUA assumiran el control d'una quinta part de les reserves de petroli de Veneçuela]]> El president dels Estats Units, Donald Trump, ha anunciat este dissabte un acord amb el govern de la presidenta encarregada de Veneçuela, Delcy Rodríguez, pel qual els EUA obtindrien el "control majoritari" de més de 65.000 milions de barrils, una quinta part de reserves provades de petroli del país sud-americà.

Trump ha qualificat l’acord com "el major acord petrolier de la història mundial" i ha assegurat que no tindrà cap cost per al contribuent nord-americà. Segons el president, l’operació permetrà duplicar les reserves de subministrament de petroli dels EUA i reduir "de manera substancial" el preu dels carburants a llarg termini.

L’acord preveu una entrada massiva d’inversió privada a Veneçuela. El secretari d’Estat dels EUA, Marco Rubio, ha assegurat que la iniciativa atraurà prop de 100.000 milions de dòlars (uns 86.000 milions d’euros) d’inversió privada, a més de generar milers de llocs de treball.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Operació Pària Econòmic: l'ofensiva dels Estats Units per a asfixiar econòmicament l'Iran]]> Els Estats Units han posat en marxa una gran ofensiva de sancions comercials contra l'Iran: aïllar-lo econòmicament. Un nou pas en l'enfrontament bèl·lic amb la República Islàmica dels aiatol·làs des de fa sis mesos i que busca asfixiar-ne la capacitat financera després dels intents frustrats d'imposar-se per la força militar i de recuperar el control a l'estret d'Ormuz. L'operació s'anomena Pària Econòmic i el nom és il·lustratiu dels objectius de l'administració Trump: literalment deixar el país persa sol i sense ingressos en el context geopolític, amb amenaces de sancions a tots els governs "insensats" que mantinguen lligams econòmics amb Teheran. Un advertiment que moltes veus expertes veuen dirigit específicament a la Xina.

El secretari del Tresor, Scott Bessent, ha presentat el programa este dilluns. Washington ha "identificat tots els nodes, facilitadors i xarxes que l'Iran ha utilitzat per al contraban de petroli i eludir sancions", ha advertit en una roda de premsa, en la qual ha reiterat que "ningú està exempt" de ser objectiu de sancions indirectes per negociar amb el règim iranià. "Tots els països, totes les entitats han de saber que han d'estar disposats a fer front a les sancions dels Estats Units i saben que ningú està per damunt d'això", ha assegurat.

L'alt funcionari ha aclarit que estes "sancions sectorials" apuntaran a "cinc de les vies vitals que l'Iran explota en altres països: actius digitals, tecnologia, or, aviació i transport marítim". Són mesures que "amplien el risc de sancions secundàries per a qualsevol que siga prou insensat per a continuar fent negocis amb este règim, i acceleraran la rapidesa amb la qual actuarem contra ells", ha dit.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Les farmacèutiques Moderna i Merck anuncien resultats positius de la primera vacuna contra un càncer de pell]]> Els laboratoris estatunidencs Moderna i Merck han anunciat este dimecres que la fase 3 dels assajos clínics de la vacuna contra el melanoma que desenvolupen actualment ha obtingut resultats exitosos. És un tractament experimental amb ARN missatger per a combatre en pacients que tenen este tipus de càncer de pell, un dels més agressius, que ara mateix està en la darrera etapa de la investigació clínica, la prèvia abans que el fàrmac puga aprovar-se i distribuir-se al públic.

"És el primer anunci de resultats positius d'una fase 3 [...] per a una teràpia contra el càncer basada en ARNm", han assenyalat els dos gegants farmacèutics en un comunicat conjunt que s'ha conegut este dimecres. La nota informa que la vacuna personalitzada de Moderna, combinada amb el medicament d'immunoteràpia Keytruda, de Merck, ha permés una millora estadísticament significativa de la supervivència lliure de recaiguda en pacients amb melanoma avançat a qui havien operat prèviament. Així i tot, no s'especifica en quina mesura ni es donen xifres concretes de la fita.

Este nou tractament, denominat "intismeran autogene", es basa en la tecnologia de l'àcid ribonucleic missatger (ARNm), que consistix a ensenyar les cèl·lules de l'organisme com poden fabricar proteïnes capaces de desencadenar una resposta immunitària. És la mateixa que va servir per a fabricar les vacunes contra la covid-19, de les quals Moderna va ser una de les pioneres mundials, junt amb Pfizer-BioNTech. La teràpia oncològica experimental en què treballen ara és "a mesura" perquè està dissenyada a partir de les mutacions específiques del tumor de cada pacient. L'objectiu és entrenar i activar el sistema immunitari perquè reconega i ataque les cèl·lules canceroses.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[De Benicàssim a Hollywood: Guitarricadelafuente actua al programa de Jimmy Kimmel]]> Guitarricadelafuente continua fent passos en la seua projecció internacional. Dimecres passat, el cantant de Benicàssim (Plana Alta) va debutar a la televisió dels Estats Units, ni més ni menys que en un dels programes més vistos del país, Jimmy Kimmel Live!

El benicassut va triar per a l’actuació musical “Babieca!”, un dels temes destacats del seu últim disc Spanish Leather, amb una posada en escena d'estètica minimalista que va començar assegut sobre un calaix mentre tocava una samfoina, un instrument tradicional de corda fregada mitjançant una roda accionada amb una manovella. Acompanyat per guitarra i baix, va anar augmentant progressivament la intensitat de la interpretació fins a acabar fent botar el públic.

La presència de Guitarricadelafuente en Jimmy Kimmel Live!, emés per la cadena ABC, suposa una important exposició internacional per a l’artista. L'espai, estrenat el 2003, és un dels late night de referència als Estats Units i combina entrevistes amb celebritats, humor i actuacions musicals en horari de màxima audiència.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trump renova els aranzels del 10% als productes espanyols i als dels altres 26 estats de la UE]]> Donald Trump reprén la seua guerra aranzelària, que va iniciar en abril del 2025, ara imposant nous gravàmens o renovant els que mantenia. En el cas d’Espanya, com la resta d’integrants de la Unió Europea, haurà de continuar fent front a uns aranzels del 10% per aquells productes que introduïsca en el mercat estatunidenc.

Es tracta del mateix percentatge que abonaven els productes de la Unió Europea en els últims mesos, fixats també en el 10%, encara que en aquella ocasió el president dels Estats Units va apuntar que eren temporals. Els va aprovar per a sortejar el vet de la justícia al paquet de gravàmens que havia imposat el seu govern per als productes fabricats fora de les seues fronteres.

Ara, la seua administració ha justificat esta decisió, que suposarà aranzels d’entre el 10% i el 12,5% a les importacions de seixanta economies de tot el món, amb l'argument de què els països afectats per la pujada no posen barreres a la importació de productes fets amb treballs forçosos.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trump amenaça de destruir infraestructures clau a Teheran pels atacs iranians a l'estret d'Ormuz]]> La guerra desencadenada al Pròxim Orient continua escalant i enardint-se després d'onze dies d'atacs creuats, a pesar del suposat alto el foc que signaren els Estats Units i l'Iran a mitjan juny. En esta situació d'inestabilitat, el president estatunidenc, Donald Trump, ha llançat noves amenaces al règim aiatol·là i els ha advertit que "pagaran cara" la mort de soldats nord-americans. "Pagaran un preu molt alt i estan sent delmats", ha proclamat este dimecres el mandatari abans de pujar a l'Air Force One per a volar a la base aèria de Dover, a Delaware, per a rebre amb honors les restes de militars estatunidencs morts després d'atacs iranians la setmana passada a Jordània i l'Iraq.

Les d'estos soldats són les primeres baixes mortals de Washington des que es trencà la treva bilateral fa unes dos setmanes. Dimarts, el Pentàgon va confirmar, a més, la mort de la sergent Angel S. Rampersad, de 28 anys, prèviament donada com desapareguda en territori jordà, de manera ja s'eleven a díhuit els uniformats estatunidencs que han perdut la vida des de l'inici de la guerra el 28 de febrer.

Hores abans, Trump havia fet per escrit un altre avís en la xarxa Truth Social, on assegurava que l'exèrcit estatunidenc destruirà instal·lacions estratègiques a Teheran en resposta als atacs iranians contra vaixells a l'estret d'Ormuz. "A partir d'ara, cada vegada que la República Islàmica de l'Iran dispare contra un vaixell a l'estret d'Ormuz, ja siga amb míssils, coets, drons o qualsevol altre dispositiu o arma, els Estats Units bombardejaran i destruiran un pont o una central elèctrica, incloses aquelles instal·lacions situades al costat de la capital, Teheran, o dins d'ella", ha afirmat. El règim islàmic ha respost que això desembocaria en una guerra regional.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Irritació a Itàlia pel luxós ‘creuer diplomàtic’ de l'ambaixador estatunidenc]]> L'ambaixador estatunidenc a Itàlia, Tilman Fertitta, s'ha embarcat en un creuer diplomàtic per les aigües italianes per a celebrar els 250 anys d'independència del seu país. Este fet ha generat irritació pel desplegament de l'enorme i luxós iot que, a més, és la seua residència habitual, el Boardwalk, i l'escorta que el protegix. Com a conseqüència, hi ha hagut protestes al port de Venècia.

L'ambaixador del president Donald Trump a Roma ha decidit commemorar l'aniversari de la independència dels Estats Units amb un luxós creuer que passarà pels principals ports d'Itàlia, un total de tretze. Ell mateix va anunciar el programa del Freedom 250 Coastal Diplomacy Tour el passat juny des de les seues xarxes socials: "Navegaré per la costa italiana, coneixent persones extraordinàries i explorant els llocs que marcaren la història", va declarar.

La seua intenció, segons va confessar, també era honrar les pròpies arrels italianes, de Cefalù (Sicília), així com visitar Gènova per a homenatjar Cristòfor Colom, "l'home que va connectar els nostres dos mons". Segons ha declarat, "els lligams entre els Estats Units i Itàlia són profunds i sòlids: este viatge és una celebració de tots estos lligams".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els soldats estatunidencs majors de 30 anys hauran de fer-se proves per a detectar deficiència de testosterona]]> El secretari de Guerra dels Estats Units, Pete Hegseth, ha anunciat este dimecres que planeja obligar els militars del país de més de 30 anys a monitorar els nivells que tenen de testosterona, l'hormona sexual masculina produïda en els testicles. En un vídeo publicat en X, l'exestrella televisiva de Fox ha explicat que ha autoritzat la realització en el personal del Pentàgon de proves per a detectar deficiències d'esta substància, que causa l'aparició dels trets característics de la masculinitat. L'objectiu és confirmar que els soldats tenen la quantitat "adequada" de testosterona per a garantir un rendiment més alt.

La mesura s'inscriu en la croada d'Hegseth per restaurar "l'estàndard masculí més alt" en un exèrcit amb nous requisits físics per a evitar soldats "grossos" i "barbuts". D'acord amb veus expertes en medicina, un nivell baix de testosterona en el cos pot causar fatiga, falta de desig sexual, pèrdua de massa muscular i densitat òssia o canvis d'humor, falta de concentració, tendència a la depressió i ansietat.

El responsable del Pentàgon ha defensat que, si bé els Estats Units invertixen "considerablement" en sistemes d'armes i equipament, l'"avantatge tàctic més decisiu sempre serà el combatent individual". "Tenim el deure sagrat de mantindre eixe avantatge. Per això, per a complir amb eixe compromís hui, autoritze un nou programa de detecció de deficiència de testosterona per al personal militar, garantint que compten amb els nivells adequats d'esta hormona per a rendir al màxim de les capacitats", ha apuntat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Agents de l'ICE maten un jove colombià en un tiroteig a Maine, el segon llatinoamericà en una setmana]]> La ciutat costanera de Biddeford, al sud de l'estat de Maine (EUA), ha sigut l'escenari de la segona mort a tirs a mans dels agents del Servici d'Immigració i Control de Duanes (ICE, per les sigles angleses) en menys d'una setmana i en circumstàncies poc clares. Esta vegada la víctima mortal és un jove colombià de 26 anys, a qui les autoritats no han identificat fins que ha passat més de mig dia de l'incident.

Ha sigut Ryan Fecteau, líder de la Cambra de Representants estatal, qui ha anticipat el que havia ocorregut en un missatge en la xarxa social Facebook. "Una persona ha mort. L'ICE està implicat", ha escrit el representant estatal. Segons ha explicat, la policia de Maine i el Departament eEtatal de Seguretat Pública s'han desplaçat al lloc dels fets i s'espera que l'FBI també investigue el cas.

Segons els testimonis en el moment del tiroteig, esta nova víctima de les bales de la coneguda com la policia migratòria va morir dilluns quan anava de camí a la faena en el cotxe. D'acord amb els primers indicis, els agents d'immigració s'haurien confós i el jove no era la persona que buscaven i contra qui hi havia una orde judicial de deportació. En un primer moment, segons la versió oficial, el colombià havia intentat fugir amb el seu vehicle i havia posat en perill la seguretat pública, cosa que diverses persones presents han desmentit.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Sánchez diu que es pren "amb calma i paciència" les amenaces comercials de Trump]]> El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha assegurat este dimarts que es pren "amb calma, amb paciència i amb una certa normalitat" les últimes amenaces del president dels Estats Units, Donald Trump, de suspendre les relacions comercials amb Espanya.

En la roda de premsa posterior a la cimera de l'OTAN, a Ankara (Turquia), Sánchez ha explicat que, després de les declaracions de Trump, tots dos van tindre una conversa informal en què van parlar de futbol i del Mundial de Clubs que s'està disputant als Estats Units.

Segons el cap de l'executiu espanyol, esta trobada va tindre lloc després que Trump qualificara Espanya de "causa perduda" i amenaçara d'interrompre el comerç amb el país. Malgrat això, ha subratllat que "en absolut hi ha hagut cap tipus de tensió". "Al contrari, tot han sigut bones paraules i amabilitat", ha afirmat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trump redobla les amenaces sobre Groenlàndia i Brussel·les recorda el dret del territori a decidir el seu futur]]> El president dels Estats Units, Donald Trump, ha revifat des de la ciutat turca d'Ankara, que acull la cimera anual de l'OTAN, les aspiracions de control sobre Groenlàndia. La disputa sobre este territori autònom, amb independència per a gestionar els assumptes interns, però que pertany a Dinamarca, ha planat sobre el discurs del nord-americà en l'últim any, i estes últimes setmanes ha tornat a evidenciar el seu interés per l'illa, davant del malestar dels socis de la Unió Europea (UE).

El mandatari de la Casa Blanca ha tornat a insistir este dimecres en la voluntat de controlar Groenlàndia i ha lamentat que "és molt important" per als Estats Units, però "no ho és per a Dinamarca". De fet, ha dit que la situació actual del territori de l'Àrtic suposa "un gran problema" que pensa plantejar, ha dit, durant el conclave de líders reunits en l'OTAN. "Tindrem la gran reunió d'ací a poc, i exposaré els meus problemes. Groenlàndia és un gran problema per a nosaltres".

Després de tindre una primera trobada amb el secretari general de l'Aliança Atlàntica, Mark Rutte, Trump ha declarat que Washington "necessita Groenlàndia per a la protecció del món, no sols dels Estats Units". I ha tornat a evidenciar el seu malestar amb els seus socis de l'OTAN "per no haver-hi estat" quan els Estats Units els van necessitar amb motiu de l'ofensiva contra l'Iran.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trump diu que Espanya és una "causa perduda" i ordena tallar "tot el comerç" amb el país]]> El president dels Estats Units, Donald Trump, ha llançat una nova onada de crítiques contra Espanya en la cimera de l'OTAN que se celebra a Ankara, Turquia. Esta vegada ha dit que és "una causa perduda" i ha retret que "no participa ni vol pagar", en al·lusió a la despesa dels països aliats en defensa. Per això, ha assegurat, ha ordenat el seu secretari del Tresor, Scott Bessent, que talle "tot el comerç" bilateral entre els dos països, "incloses les visites". "Espanya és un soci pèssim en l'OTAN. No participen, no paguen. No vull tindre res a vore amb Espanya. Tallen tot el comerç amb Espanya, per favor, incloses les visites (...)", ha dit, en una compareixença conjunta al costat del secretari general de l'OTAN, Mark Rutte.

Segons el president estatunidenc, cal tallar el tracte "immediatament" perquè Espanya "no té remei, són mala gent". Ha afegit que, encara que hi ha "alguns casos més" de països en l'OTAN amb una actitud que lamenta, Espanya "en particular" figura en el grup dels "hostils". "Guanyen moltíssims diners a la nostra costa, i farem que guanyen molt menys. No vull fer negocis amb ells", ha remarcat.

No és la primera vegada que Trump dedica paraules semblants a Espanya. En 2025, Trump ja va amenaçar d'adoptar “aranzels terribles”, però la mesura no es va consumar perquè les relacions comercials depenen de tot el bloc de la Unió Europea, per això les gestiona la Comissió Europea des de Brussel·les. Les normes diuen que no es pot tallar relacions sols amb un païs comunitari, sinò que comportaria fer-ho amb els Vint-i-set, per això el president nord-americà no pot complir l'ultimàtum.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els Estats Units llancen nous atacs contra l'Iran en resposta per agressions contra petroliers a Ormuz]]> Torna la tensió a l'estret d'Ormuz. Els Estats Units han confirmat una onada de nous atacs en represàlia a les agressions iranianes contra tres embarcacions que transitaven carregant petroli per este pas estratègic del golf Pèrsic, segons ha informat el comandament militar nord-americà (Centcom). "Les accions de l'Iran són injustificades, perilloses i una clara violació de l'alto el foc", ha afirmat el cos al seu compte d'X, en què ha acusat Teheran d'atacar vaixells comercials tripulats per "civils innocents" en una via marítima internacional.

La nova ofensiva ha transcendit poc després que Washington anunciara que també ha revocat el permís que havia concedit a l'Iran perquè exportara petroli, en el marc de l'acord provisional de pau entre els dos països signat fa setmanes. La Casa Blanca ha detallat que estes últimes operacions busquen "imposar costos elevats" al règim aiatol·là pels atacs contra la navegació comercial i emmarquen l'operatiu com una resposta a qualsevol acció que consideren una violació a l'acord signat fa unes setmanes.

L'escalada arriba en un moment de tensió creixent entre els Estats Units i l'Iran, malgrat l'alto el foc aconseguit entre tots dos països, amb l'estret d'Ormuz convertit en un focus de disputa per la importància geoestratègica per al transport mundial de petroli i gas.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un tirador ferix huit persones, quatre d'elles xiquets, durant les celebracions del 4 de Juliol a Nova York]]> Un tirador ha ferit huit persones, entre les quals figuren quatre menors d'edat, en obrir foc durant una celebració amb motiu del Dia de la Independència dels Estats Units a Brooklyn, Nova York.

L'home, que no ha sigut identificat, va disparar diverses vegades cap a l'interior del pati d'una vivenda mentre una família festejava la data amb una barbacoa, segons ha afirmat el Departament de Policia de Nova York (NYPD). Els agents que acudiren al domicili al voltant de les 22:35 hores de dissabte van trobar huit persones amb ferides de bala: quatre xiquets de 6, 7, 12 i 14 anys, dos dones de 21 i 25 anys i dos hòmens de 33 i 37 anys. La víctima de 21 anys està en estat crític, mentre que la resta roman estable.

El sospitós anava vestit completament de negre amb la cara coberta per un passamuntanyes i va fugir a peu immediatament. Al lloc dels fets s'ha recuperat una arma de foc TEC-9 amb carregador estés, i també deu casquets percudits.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els Estats Units celebren els 250 anys de la independència amb un Trump que busca protagonisme]]> Donald Trump segresta les celebracions del 250é aniversari de la independència dels Estats Units, un país actualment polaritzat i immers en una greu crisi identitària, amb una gran part de la població que creu que s'han traït els principis fundacionals.

En esta efemèride del 4 de Juliol milers de persones visiten el mont Rushmore. Busquen la fotografia amb Washington, Jefferson, Roosevelt i Lincoln, els quatre presidents més emblemàtics. Donald Trump, que vol ser el quint, ha inaugurat les celebracions en este monument nacional. La identitat dels Estats Units —diu— està amenaçada pel comunisme dels demòcrates.

Donald Trump ha presumit de presidir un país lliure, però no per a tots: dels drets i les llibertats de les minories han retrocedit notòriament des que és president. "De quina llibertat parla? De la llibertat dels supremacistes per a apallissar-nos? Això no és llibertat. És racisme", li replica una ciutadana nord-americana. "Els negres lluitàrem i morírem pels nostres drets i ara ens els volen llevar ", denuncia una altra.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Suprem dels Estats Units anul·la l'ordre de Trump que limitava la ciutadania per naixement]]> El Tribunal Suprem dels Estats Units ha declarat este dimarts il·legal l'ordre executiva del president, Donald Trump, que pretenia restringir la ciutadania automàtica dels xiquets nascuts al país de pares en situació administrativa irregular o amb visats temporals. La decisió considera que este dret està emparat per la Constitució nord-americana.

La resolució, adoptada per cinc vots a favor i quatre en contra, reafirma la interpretació vigent des de fa més de 150 anys sobre la clàusula de ciutadania de la Catorzena esmena. El tribunal sosté que els menors nascuts als Estats Units de pares presents de manera il·legal o temporal estan sotmesos a la jurisdicció del país i, per tant, són ciutadans des del moment del naixement.

El Suprem recorda que només hi ha excepcions molt concretes a este principi, com ara els fills de funcionaris diplomàtics estrangers. La sentència conclou que qualsevol persona nascuda als Estats Units i sotmesa a les seues lleis entra dins de l'àmbit de la ciutadania per naixement.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els Estats Units bombardegen l’Iran i Teheran respon amb atacs a l’estret d’Ormuz]]> L’Iran ha acusat este dissabte els Estats Units de vulnerar el memoràndum d’entesa subscrit entre els dos països per a posar fi a la guerra, després dels bombardejos nord-americans la matinada d'este divendres contra instal·lacions militars de la costa sud iraniana. Teheran sosté que la posterior ofensiva contra objectius vinculats a les forces dels Estats Units a l’estret d’Ormuz respon al dret de “legítima defensa”.

En un comunicat, el ministeri iranià d’Afers Estrangers ha denunciat que els bombardejos contra instal·lacions de vigilància costanera constituïxen “una violació flagrant” de la Carta de les Nacions Unides i de la primera clàusula del memoràndum d’entesa signat per les dos parts per a posar fi al conflicte. A més, ha advertit que la República Islàmica “defendrà amb tots els seus mitjans la sobirania, la seguretat i els interessos nacionals del país”.

Per la seua part, la Guàrdia Revolucionària ha afirmat que la seua armada ha atacat posicions de les forces nord-americanes desplegades prop de l’estret d’Ormuz en resposta als bombardejos. El cos militar també ha acusat Washington d’incomplir el memoràndum firmat el 17 de juny, que havia de permetre la fi de les hostilitats, la reobertura de l’estret i l’inici de negociacions sobre un acord de pau definitiu que incloguera el programa nuclear iranià. A més, ha advertit que qualsevol nova agressió rebrà “una resposta més àmplia”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'Iran i els Estats Units suspenen les converses d'este divendres a Suïssa enmig d'una nova ofensiva d'Israel al Líban]]> Els Estats Units i l'Iran han cancel·lat les converses que estaven previstes per a este divendres al complex turístic de Bürgenstock, a Suïssa, segons ha confirmat un comunicat del Ministeri d'Afers Estrangers del país europeu arreplegat per l'agència Reuters. Un portaveu de la Casa Blanca ja havia anunciat anit que el vicepresident estatunidenc, J.D. Vance, havia suspés el viatge previst a Europa. Havia de reunir-se amb la delegació negociadora del règim islàmic amb la finalitat d'iniciar les converses sobre l'aplicació del memoràndum d'entesa ratificat entre Teheran i Washington per a posar fi definitivament a la guerra que va esclatar a finals de febrer. Per la seua banda, els aiatol·làs ja havien descartat dijous de matí cap viatge a Zúric ni Ginebra. Estes últimes decisions tornen a sumir en la incertesa l'escenari al Pròxim Orient, on Israel i Hezbol·là continuen creuant atacs al Líban, i comprometen la possibilitat d'una treva duradora.

"La logística d'estes negociacions mai ha sigut senzilla ni previsible", assenyala el portaveu de la Casa Blanca en un comunicat difós dijous a la nit. Vance i la delegació dels Estats Units havien mostrat disposició a traslladar-se tan prompte com es tancara l'acord preliminar, de catorze punts, signat dimecres pel mandatari nord-americà, Donald Trump, i el president iranià, Masoud Pezeshkian. Però finalment la reunió entre els dos bàndols, fixades per a este divendres en l'estació muntanyosa suïssa de Bürgenstock, no tindran lloc. El Ministeri d'Exteriors de Suïssa no n'ha donat més detalls. Tampoc s'ha tornat a pronunciar al respecte l'Iran, que fins ara s'havia mostrat disposat a aprofundir en converses més tècniques per a aplicar el memoràndum interí que, per ara, amplia l'alto el foc almenys seixanta dies.

La contesa, que va començar el 28 de febrer amb els atacs aeris conjunts llançats pels Estats Units i Israel a l'Iran, ha matat almenys 7.000 persones, ha disparat els preus de l'energia i ha sacsejat els mercats globals.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'Iran i els Estats Units signen anticipadament el memoràndum d'entesa per a posar fi a la guerra]]> El memoràndum d'entesa per a un alto el foc entre els Estats Units i l'Iran ja està firmat i ha entrat "immediatament" en vigor, segons han anticipat dos funcionaris al mitjà especialitzat Axios i han confirmat després les dos parts implicades en el conflicte. D'acord amb el mitjà digital, el president nord-americà, Donald Trump, ha estampat la firma en una còpia del document este dimecres a França, i ha enviat la fotografia a Teheran. En representació de la República Islàmica ha sigut el president iranià, Masoud Pezeshkian, qui l'ha ratificat per via electrònica.

Amb la signatura en remot de l'acord, els dos països enfrontats s'han avançat a la cerimònia oficial en què es preveia fer este pas divendres a Suïssa i que ara no queda clar que tinga lloc. El Ministeri de Relacions de l'Iran ha descartat que tinga cap firma oficial a Zúric ni a Ginebra. Per part dels Estats Units, Trump va sorprendre la passada nit anunciant que el memoràndum ja estava ratificat, després d'assistir a un sopar diplomàtic convidat pel president francés, Emmanuel Macron, a Versalles. "Està signat. [...] El fem a Versalles", s'ha limitat a respondre el mandatari quan els mitjans de comunicació li han preguntat. Després, el seu assessor Dan Scavino ha compartit en X un vídeo que mostra Trump mentre signa el memoràndum i li l'entrega al secretari d'Estat, Marco Rubio.

El pacte, de catorze punts i tancat després de mesos de negociacions amb la intermediació del Pakistan, posa fi a la guerra que va començar el 28 de febrer amb l'ofensiva conjunta estatunidenca i israeliana contra el país persa. També ordena "l'acabament immediat i permanent de les operacions militars en tots els fronts", inclòs el Líban. Des d'ara, les dos parts disposen de seixanta dies per a negociar un acord definitiu sobre el programa nuclear iranià i l'alçament de sancions. Durant eixe horitzó temporal, l'Iran garantirà el lliure trànsit per l'estret d'Ormuz, mentre que els Estats Units alçaran en trenta dies el bloqueig naval contra ports iranians.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trump celebra els 80 anys amb una nit de combats en un ring al jardí de la Casa Blanca]]> El president dels Estats Units, Donald Trump, ha celebrat el 80 aniversari amb una vetlada d'arts marcials mixtes (UFC) als jardins de la Casa Blanca, un espectacle sense precedents que ha convertit la residència presidencial en un gran escenari esportiu i que ell mateix ha qualificat d'"un dels dies més emocionants de la història" de l'edifici.

L'acte, emmarcat també en les commemoracions pels 250 anys dels Estats Units, va reunir nombrosos lluitadors i personalitats davant de Trump i la seua família, situats en primera fila. Els combatents van desfilar des del Despatx Oval fins al ring instal·lat al jardí sud, en un recorregut reservat habitualment als actes institucionals del president.

Ja de camí a la cimera del G7, que se celebra a Évian (França), Trump ha reivindicat l'èxit de l'esdeveniment en un missatge publicat a la seua xarxa social, Truth Social. "La Casa Blanca nohavia estat mai tan bonica. L'escenari va ser immillorable", ha escrit el mandatari.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Cuba anuncia reformes per a obrir el turisme, impulsar la inversió estrangera i reduir traves burocràtiques]]> El president de Cuba, Miguel Díaz-Canel, ha anunciat un ampli paquet de reformes econòmiques amb l’objectiu de liberalitzar i desburocratitzar diversos sectors estratègics, com el turisme, el comerç exterior, la inversió estrangera i l’activitat privada. Les mesures arriben en un context de profunda crisi econòmica i després de més de sis anys de dificultats estructurals que han reduït l’economia cubana més d’un 15% entre 2020 i 2025.

L’anunci, realitzat per sorpresa i només davant de mitjans cubans, es justifica tant per la situació interna de l’illa com per la pressió econòmica dels Estats Units. Díaz-Canel ha defensat la necessitat d’adaptar el país “a les exigències dels temps actuals”, agilitzar l’economia i dotar de més autonomia les empreses estatals, les administracions territorials i el sector privat. En este sentit, ha remarcat que “són temps en què cal canviar i el país no pot continuar funcionant igual”.

Entre les principals novetats destaca l’obertura del sector turístic a “noves modalitats” i “nous actors” per a gestionar part del parc hoteler cubà, després de la retirada total o parcial de diverses cadenes internacionals per a evitar les sancions nord-americanes. El govern també planteja reformar el negoci immobiliari vinculat al turisme i flexibilitzar la gestió de les empreses públiques en àmbits com els salaris, les inversions, les importacions i exportacions o les aliances amb altres operadors econòmics.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un tornado causa greus danys a Illinois i obliga a activar l’alerta màxima a l’àrea de Chicago]]> Un tornado impressionant ha colpejat l’estat nord-americà d’Illinois i ha provocat greus danys materials en diverses zones, especialment al voltant de Chicago.

En alguns moments, el tornado ha ocupat quasi tot el cel i ha deixat un rastre de destrucció amb vivendes arrasades, infraestructures públiques afectades i milers d’arbres tombats. Les autoritats han alertat que es tracta d’un episodi dins d’una cadena de tempestes intenses que afecta tot el nord de l’estat.

L’àrea metropolitana de Chicago està en un nivell de risc 4 sobre 5 per fenòmens extrems, una categoria poc habitual que indica la possibilitat de tornados intensos i destructius.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Evacuen i tanquen diversos pisos del Pentàgon per un incident amb materials perillosos]]> Diversos pisos i corredors del Pentàgon s’han evacuat i tancat este dijous a causa d'un incident amb materials perillosos suposadament relacionat amb problemes en la qualitat de l'aire, segons fonts del Departament de Guerra citades per mitjans estatunidencs.

El portaveu de l'agència militar, Sean Parnell, ha confirmat que els sistemes del gran complex al voltant de Washington “han detectat un problema de qualitat de l'aire que requerix mesures de precaució fins que en determinem l'abast”.

“El Departament aplica els protocols de protecció estàndard, inclosa una orde de confinament al lloc per a la zona afectada. Els equips de resposta estan desplegats i preparats per a assistir els ocupants de l'edifici”, ha explicat Parnell, citat per la cadena CNN.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Meliá deixa de gestionar quinze hotels a Cuba després de l'ultimàtum dels Estats Units]]> La cadena hotelera Meliá Hotels International ha decidit cessar de manera immediata la gestió, comercialització i cessió de les seues marques en quinze hotels de Cuba, en un context marcat per l'ultimàtum dels Estats Units a les empreses estrangeres que operen a l'illa vinculades al conglomerat estatal militar Gaeasa.

La companyia ha comunicat la decisió a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) a través de la seua filial portuguesa Ilha Bela. Segons explica, la mesura respon a una combinació de circumstàncies sobrevingudes alienes a la seua capacitat de gestió.

Entre els establiments afectats figuren diversos hotels de les marques Meliá, Sol i Paradisus situats a l'Havana, Varadero, Cayo Santa María, Jardines del Rey i Holguín.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Marilyn Monroe, cent anys del mite de Hollywood que continua sent icona cultural mundial]]> Cents anys després del seu naixement, l'1 de juny del 1926, Marilyn Monroe continua sent una de les grans icones del cinema i de la cultura popular del segle XX, una figura que va traspassar la pantalla per a convertir-se en símbol universal de la fama, la bellesa i les seues contradiccions.

Nascuda com a Norma Jean Mortenson a Los Angeles, la seua imatge pública com a sex symbol poc tenia a veure amb la realitat personal d’una dona marcada per una infància difícil, problemes de salut mental, depressió i addiccions.

Monroe va morir el 1962 amb només 36 anys, en circumstàncies que els forenses van atribuir a una possible sobredosi accidental o suïcidi, en un context de deteriorament emocional i consum d’alcohol i fàrmacs.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trump insistix en un preacord amb l'Iran i decidirà este mateix divendres si l'aprova]]> El president dels Estats Units, Donald Trump, ha confirmat que s'ha tancat un preacord amb l'Iran i ha dit que decidirà este mateix divendres si l'accepta. La vespra, un alt funcionari de la Casa Blanca ja va anticipar este escenari, tot i que el règim aiatol·là ho va desmentir i va assegurar que el seu equip negociador no havia pactat encara cap text.

En una publicació en Truth Social, Trump ha anunciat que es reunirà amb el seu gabinet de seguretat a la sala de crisi de la Casa Blanca per a prendre una "decisió final" sobre el "memoràndum d'entesa" amb Teheran per a posar fi a la guerra que va esclatar al Pròxim Orient fa ja tres mesos. I ha insistit que la República Islàmica "ha de comprometre's a no posseir mai una arma nuclear ni una bomba atòmica", així com a "obrir immediatament, sense peatge", l'estret d'Ormuz, tancat al trànsit des del principi del conflicte.

El mandatari republicà ha afirmat que, com a part d'un eventual acord, les mines submarines en este pas marítim, clau per al comerç mundial de petroli, serien desactivades i que els Estats Units alçarien el bloqueig contra vaixells que entren i ixen de ports iranians. A més, ha dit que el país nord-americà, en coordinació amb el govern iranià i l'Organisme Internacional d'Energia Atòmica (OIEA), extrauria l'urani altament enriquit de l'Iran per a destruir-lo. També ha advertit que "no hi haurà intercanvi de diners" amb l'Iran "fins a un altre avís".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els Estats Units anuncien un preacord per a prorrogar l'alto el foc i l'Iran ho desmentix]]> Encreuament de versions sobre l'avanç de les negociacions en la guerra al Pròxim Orient. L'Iran ha desmentit este dijous als Estats Units i ha negat que ja haja pactat un text de preacord per a ampliar la treva i continuar amb les negociacions de pau, segons l'agència Tasnim, vinculada al règim iranià. Prèviament, un alt càrrec de l'administració de Donald Trump havia afirmat que les dos parts havien tancat un principi d'acord.

Fonts del govern nord-americà han confirmat a la premsa la informació avançada en exclusiva pel mitjà Axios, segons la qual la delegació negociadora ha aconseguit un preacord amb l'Iran per a desbloquejar l'estret d'Ormuz i allargar la treva actual seixanta dies més. L'entesa, en tot cas, encara ha de rebre l'aprovació final del president estatunidenc, Donald Trump. El diari digital cita dos alts càrrecs estatunidencs que han revelat que l'acord estipula que la navegació a través del pas marítim d'Ormuz, bloquejat per l'Iran en represàlia per l'ofensiva estatunidenca i israeliana, serà "sense restriccions".

Segons Axios, l'Iran no imposarà cap peatge a l'estret, clau per al comerç mundial de cru, i els Estats Units alçaran el bloqueig marítim que han imposat contra vaixells que salpen i atraquen en ports iranians.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'Iran afirma que l'esborrany d'acord amb els Estats Units establix la reobertura de l'estret d'Ormuz]]> La televisió estatal iraniana ha assegurat que Teheran ja té un esborrany de l'acord que preveu signar amb els Estats Units per a posar fi a la guerra que va esclatar fa tres mesos al Pròxim Orient. En el text, que encara no és oficial ni definitiu, s'establix que l'Iran reobrirà al trànsit l'estret d'Ormuz i posarà fi al bloqueig naval en menys d'un mes, a canvi que la Casa Blanca retire les seues tropes de la zona i alce el setge que ha imposat a les embarcacions iranianes en este corredor estratègic per al comerç mundial de petroli.

Segons la cadena estatal, el document, d'una pàgina és “preliminar” i esbossa “el memoràndum d'entesa” —no acord de pau— entre els dos rivals per a posar fi a la contesa que va començar el 28 de febrer, després de l'atac conjunt dels Estats Units i Israel a l'Iran. Teheran es comprometria a restablir el trànsit marítim comercial a través de l'estret d'Ormuz als nivells previs a la guerra en el termini d'un mes com a màxim. En este procés de reobertura també intervindria Oman, l'altre país amb accés al pas. Per la seua banda, Washington ha de posar fi al setge a ports i vaixells iranians que va establir com a represàlia al bloqueig d'Ormuz i retiraria les forces militars que va desplegar per tot el voltant de l'Iran.

Després d'això, els dos països es donarien un termini de seixanta dies més per a negociar la resta de qüestions, com ara el programa nuclear iranià. La televisió estatal iraniana ha assenyalat que el marc de treball encara no està finalitzat i que Teheran no farà cap pas sense "verificació tangible". I ha afegit que, si s'arribava a un acord final, es podria aprovar com una resolució vinculant del Consell de Seguretat de l'ONU.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els EUA i l’Iran ultimen un acord per a reobrir l’estret d’Ormuz i allargar la treva nuclear]]> Les negociacions entre els Estats Units i l'Iran avancen cap a un possible acord que permetria reobrir l’estratègic estret d’Ormuz, alçar part de les sancions contra Teheran i ampliar durant seixanta dies la treva en la guerra al Pròxim Orient per a negociar un nou pacte nuclear. La possibilitat d’un acord ha provocat ja una caiguda del preu del petroli i ha obert un intens debat polític tant a Washington com a l’Orient Mitjà.

El secretari d’Estat dels EUA, Marco Rubio, ha assegurat este dilluns des de Nova Delhi que només falta la resposta oficial iraniana i ha insistit que el president Donald Trump “no firmarà un mal acord”.

“Tenim una proposta sòlida damunt de la taula per a reobrir els estrets i iniciar una negociació significativa sobre els assumptes nuclears”, ha afirmat Rubio, que també ha defés que el pacte compta amb “molt de suport” tant als països del golf Pèrsic com a escala internacional.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA['L'innocent' posa sobre l'escenari el cas de l'espanyol Pablo Ibar, condemnat fa més de trenta anys per assassinat als Estats Units]]> El cas de l'espanyol Pablo Ibar, condemnat per triple assassinat als Estats Units, serà representat per primera vegada com a obra teatral amb L'innocent, escrita i dirigida per Miguel Ferrando.

Ibar, que actualment té 53 anys, va ser acusat d'un triple assassinat a Miami quan només en tenia 22. Malgrat que en un principi va ser condemnat a mort, després van establir una segona sentència a cadena perpètua, que continua fins al dia de hui.

Tot i estar condemnat, Pablo Ibar sempre ha defensat la seua innocència. No obstant això, la peça teatral no busca jutjar si és culpable o innocent, sinó aprofundir en el temps que dura la condemna i com una persona pot viure eixa situació en què la llibertat es veu congelada durant anys. "No es retrata el cas amb crueltat, hi ha violència, però no és explícita, sinó més aïna poètica", ha emfatitzat Ferrando.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els ministres d’Exteriors de l’OTAN es reunixen a Suècia enmig de la tensió amb Rússia i la pressió dels EUA]]> Els ministres d’Exteriors de l’OTAN es reunixen este divendres a la ciutat sueca de Helsingborg en un context marcat per la tensió amb Rússia, les alertes per drons als països bàltics i les amenaces dels Estats Units de reduir la presència militar a Europa. La trobada és la primera que acull Suècia des de l'ingrés en l’Aliança Atlàntica fa dos anys i servirà per a preparar la cimera de líders prevista per al 7 i 8 de juliol a Ankara.

En la reunió s’espera que el secretari d’Estat nord-americà, Marco Rubio, explique els plans de Washington després dels anuncis de retirada parcial de tropes d’Europa i de les crítiques del president dels EUA, Donald Trump, als aliats europeus.

La reunió arriba després que Trump haja fet marxa arrere i haja anunciat finalment l’enviament de 5.000 soldats addicionals a Polònia, una setmana després d’haver cancel·lat un desplegament previst de més de 4.000 efectius. El president nord-americà ha justificat la decisió per la seua relació amb el president polonés, Karol Nawrocki, considerat pròxim a Washington.

Continua llegint-ho en el web

]]>