<![CDATA[À Punt - Estats Units]]> 10 <![CDATA[À Punt - Estats Units]]> <![CDATA[Les farmacèutiques Moderna i Merck anuncien resultats positius de la primera vacuna contra el melanoma]]> Els laboratoris estatunidencs Moderna i Merck han anunciat este dimecres que la fase 3 dels assajos clínics de la vacuna contra el melanoma que desenvolupen actualment ha obtingut resultats exitosos. És un tractament experimental amb ARN missatger per a combatre en pacients que tenen este tipus de càncer de pell, un dels més agressius, que ara mateix està en la darrera etapa de la investigació clínica, la prèvia abans que el fàrmac puga aprovar-se i distribuir-se al públic.

"És el primer anunci de resultats positius d'una fase 3 [...] per a una teràpia contra el càncer basada en ARNm", han assenyalat els dos gegants farmacèutics en un comunicat conjunt que s'ha conegut este dimecres. La nota informa que la vacuna personalitzada de Moderna, combinada amb el medicament d'immunoteràpia Keytruda, de Merck, ha permés una millora estadísticament significativa de la supervivència lliure de recaiguda en pacients amb melanoma avançat a qui havien operat prèviament. Així i tot, no s'especifica en quina mesura ni es donen xifres concretes de la fita.

Este nou tractament, denominat "intismeran autogene", es basa en la tecnologia de l'àcid ribonucleic missatger (ARNm), que consistix a ensenyar les cèl·lules de l'organisme com poden fabricar proteïnes capaces de desencadenar una resposta immunitària. És la mateixa que va servir per a fabricar les vacunes contra la covid-19, de les quals Moderna va ser una de les pioneres mundials, junt amb Pfizer-BioNTech. La teràpia oncològica experimental en què treballen ara és "a mesura" perquè està dissenyada a partir de les mutacions específiques del tumor de cada pacient. L'objectiu és entrenar i activar el sistema immunitari perquè reconega i ataque les cèl·lules canceroses.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[De Benicàssim a Hollywood: Guitarricadelafuente actua al programa de Jimmy Kimmel]]> Guitarricadelafuente continua fent passos en la seua projecció internacional. Dimecres passat, el cantant de Benicàssim (Plana Alta) va debutar a la televisió dels Estats Units, ni més ni menys que en un dels programes més vistos del país, Jimmy Kimmel Live!

El benicassut va triar per a l’actuació musical “Babieca!”, un dels temes destacats del seu últim disc Spanish Leather, amb una posada en escena d'estètica minimalista que va començar assegut sobre un calaix mentre tocava una samfoina, un instrument tradicional de corda fregada mitjançant una roda accionada amb una manovella. Acompanyat per guitarra i baix, va anar augmentant progressivament la intensitat de la interpretació fins a acabar fent botar el públic.

La presència de Guitarricadelafuente en Jimmy Kimmel Live!, emés per la cadena ABC, suposa una important exposició internacional per a l’artista. L'espai, estrenat el 2003, és un dels late night de referència als Estats Units i combina entrevistes amb celebritats, humor i actuacions musicals en horari de màxima audiència.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trump renova els aranzels del 10% als productes espanyols i als dels altres 26 estats de la UE]]> Donald Trump reprén la seua guerra aranzelària, que va iniciar en abril del 2025, ara imposant nous gravàmens o renovant els que mantenia. En el cas d’Espanya, com la resta d’integrants de la Unió Europea, haurà de continuar fent front a uns aranzels del 10% per aquells productes que introduïsca en el mercat estatunidenc.

Es tracta del mateix percentatge que abonaven els productes de la Unió Europea en els últims mesos, fixats també en el 10%, encara que en aquella ocasió el president dels Estats Units va apuntar que eren temporals. Els va aprovar per a sortejar el vet de la justícia al paquet de gravàmens que havia imposat el seu govern per als productes fabricats fora de les seues fronteres.

Ara, la seua administració ha justificat esta decisió, que suposarà aranzels d’entre el 10% i el 12,5% a les importacions de seixanta economies de tot el món, amb l'argument de què els països afectats per la pujada no posen barreres a la importació de productes fets amb treballs forçosos.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trump amenaça de destruir infraestructures clau a Teheran pels atacs iranians a l'estret d'Ormuz]]> La guerra desencadenada al Pròxim Orient continua escalant i enardint-se després d'onze dies d'atacs creuats, a pesar del suposat alto el foc que signaren els Estats Units i l'Iran a mitjan juny. En esta situació d'inestabilitat, el president estatunidenc, Donald Trump, ha llançat noves amenaces al règim aiatol·là i els ha advertit que "pagaran cara" la mort de soldats nord-americans. "Pagaran un preu molt alt i estan sent delmats", ha proclamat este dimecres el mandatari abans de pujar a l'Air Force One per a volar a la base aèria de Dover, a Delaware, per a rebre amb honors les restes de militars estatunidencs morts després d'atacs iranians la setmana passada a Jordània i l'Iraq.

Les d'estos soldats són les primeres baixes mortals de Washington des que es trencà la treva bilateral fa unes dos setmanes. Dimarts, el Pentàgon va confirmar, a més, la mort de la sergent Angel S. Rampersad, de 28 anys, prèviament donada com desapareguda en territori jordà, de manera ja s'eleven a díhuit els uniformats estatunidencs que han perdut la vida des de l'inici de la guerra el 28 de febrer.

Hores abans, Trump havia fet per escrit un altre avís en la xarxa Truth Social, on assegurava que l'exèrcit estatunidenc destruirà instal·lacions estratègiques a Teheran en resposta als atacs iranians contra vaixells a l'estret d'Ormuz. "A partir d'ara, cada vegada que la República Islàmica de l'Iran dispare contra un vaixell a l'estret d'Ormuz, ja siga amb míssils, coets, drons o qualsevol altre dispositiu o arma, els Estats Units bombardejaran i destruiran un pont o una central elèctrica, incloses aquelles instal·lacions situades al costat de la capital, Teheran, o dins d'ella", ha afirmat. El règim islàmic ha respost que això desembocaria en una guerra regional.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Irritació a Itàlia pel luxós ‘creuer diplomàtic’ de l'ambaixador estatunidenc]]> L'ambaixador estatunidenc a Itàlia, Tilman Fertitta, s'ha embarcat en un creuer diplomàtic per les aigües italianes per a celebrar els 250 anys d'independència del seu país. Este fet ha generat irritació pel desplegament de l'enorme i luxós iot que, a més, és la seua residència habitual, el Boardwalk, i l'escorta que el protegix. Com a conseqüència, hi ha hagut protestes al port de Venècia.

L'ambaixador del president Donald Trump a Roma ha decidit commemorar l'aniversari de la independència dels Estats Units amb un luxós creuer que passarà pels principals ports d'Itàlia, un total de tretze. Ell mateix va anunciar el programa del Freedom 250 Coastal Diplomacy Tour el passat juny des de les seues xarxes socials: "Navegaré per la costa italiana, coneixent persones extraordinàries i explorant els llocs que marcaren la història", va declarar.

La seua intenció, segons va confessar, també era honrar les pròpies arrels italianes, de Cefalù (Sicília), així com visitar Gènova per a homenatjar Cristòfor Colom, "l'home que va connectar els nostres dos mons". Segons ha declarat, "els lligams entre els Estats Units i Itàlia són profunds i sòlids: este viatge és una celebració de tots estos lligams".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els soldats estatunidencs majors de 30 anys hauran de fer-se proves per a detectar deficiència de testosterona]]> El secretari de Guerra dels Estats Units, Pete Hegseth, ha anunciat este dimecres que planeja obligar els militars del país de més de 30 anys a monitorar els nivells que tenen de testosterona, l'hormona sexual masculina produïda en els testicles. En un vídeo publicat en X, l'exestrella televisiva de Fox ha explicat que ha autoritzat la realització en el personal del Pentàgon de proves per a detectar deficiències d'esta substància, que causa l'aparició dels trets característics de la masculinitat. L'objectiu és confirmar que els soldats tenen la quantitat "adequada" de testosterona per a garantir un rendiment més alt.

La mesura s'inscriu en la croada d'Hegseth per restaurar "l'estàndard masculí més alt" en un exèrcit amb nous requisits físics per a evitar soldats "grossos" i "barbuts". D'acord amb veus expertes en medicina, un nivell baix de testosterona en el cos pot causar fatiga, falta de desig sexual, pèrdua de massa muscular i densitat òssia o canvis d'humor, falta de concentració, tendència a la depressió i ansietat.

El responsable del Pentàgon ha defensat que, si bé els Estats Units invertixen "considerablement" en sistemes d'armes i equipament, l'"avantatge tàctic més decisiu sempre serà el combatent individual". "Tenim el deure sagrat de mantindre eixe avantatge. Per això, per a complir amb eixe compromís hui, autoritze un nou programa de detecció de deficiència de testosterona per al personal militar, garantint que compten amb els nivells adequats d'esta hormona per a rendir al màxim de les capacitats", ha apuntat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Agents de l'ICE maten un jove colombià en un tiroteig a Maine, el segon llatinoamericà en una setmana]]> La ciutat costanera de Biddeford, al sud de l'estat de Maine (EUA), ha sigut l'escenari de la segona mort a tirs a mans dels agents del Servici d'Immigració i Control de Duanes (ICE, per les sigles angleses) en menys d'una setmana i en circumstàncies poc clares. Esta vegada la víctima mortal és un jove colombià de 26 anys, a qui les autoritats no han identificat fins que ha passat més de mig dia de l'incident.

Ha sigut Ryan Fecteau, líder de la Cambra de Representants estatal, qui ha anticipat el que havia ocorregut en un missatge en la xarxa social Facebook. "Una persona ha mort. L'ICE està implicat", ha escrit el representant estatal. Segons ha explicat, la policia de Maine i el Departament eEtatal de Seguretat Pública s'han desplaçat al lloc dels fets i s'espera que l'FBI també investigue el cas.

Segons els testimonis en el moment del tiroteig, esta nova víctima de les bales de la coneguda com la policia migratòria va morir dilluns quan anava de camí a la faena en el cotxe. D'acord amb els primers indicis, els agents d'immigració s'haurien confós i el jove no era la persona que buscaven i contra qui hi havia una orde judicial de deportació. En un primer moment, segons la versió oficial, el colombià havia intentat fugir amb el seu vehicle i havia posat en perill la seguretat pública, cosa que diverses persones presents han desmentit.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Sánchez diu que es pren "amb calma i paciència" les amenaces comercials de Trump]]> El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha assegurat este dimarts que es pren "amb calma, amb paciència i amb una certa normalitat" les últimes amenaces del president dels Estats Units, Donald Trump, de suspendre les relacions comercials amb Espanya.

En la roda de premsa posterior a la cimera de l'OTAN, a Ankara (Turquia), Sánchez ha explicat que, després de les declaracions de Trump, tots dos van tindre una conversa informal en què van parlar de futbol i del Mundial de Clubs que s'està disputant als Estats Units.

Segons el cap de l'executiu espanyol, esta trobada va tindre lloc després que Trump qualificara Espanya de "causa perduda" i amenaçara d'interrompre el comerç amb el país. Malgrat això, ha subratllat que "en absolut hi ha hagut cap tipus de tensió". "Al contrari, tot han sigut bones paraules i amabilitat", ha afirmat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trump redobla les amenaces sobre Groenlàndia i Brussel·les recorda el dret del territori a decidir el seu futur]]> El president dels Estats Units, Donald Trump, ha revifat des de la ciutat turca d'Ankara, que acull la cimera anual de l'OTAN, les aspiracions de control sobre Groenlàndia. La disputa sobre este territori autònom, amb independència per a gestionar els assumptes interns, però que pertany a Dinamarca, ha planat sobre el discurs del nord-americà en l'últim any, i estes últimes setmanes ha tornat a evidenciar el seu interés per l'illa, davant del malestar dels socis de la Unió Europea (UE).

El mandatari de la Casa Blanca ha tornat a insistir este dimecres en la voluntat de controlar Groenlàndia i ha lamentat que "és molt important" per als Estats Units, però "no ho és per a Dinamarca". De fet, ha dit que la situació actual del territori de l'Àrtic suposa "un gran problema" que pensa plantejar, ha dit, durant el conclave de líders reunits en l'OTAN. "Tindrem la gran reunió d'ací a poc, i exposaré els meus problemes. Groenlàndia és un gran problema per a nosaltres".

Després de tindre una primera trobada amb el secretari general de l'Aliança Atlàntica, Mark Rutte, Trump ha declarat que Washington "necessita Groenlàndia per a la protecció del món, no sols dels Estats Units". I ha tornat a evidenciar el seu malestar amb els seus socis de l'OTAN "per no haver-hi estat" quan els Estats Units els van necessitar amb motiu de l'ofensiva contra l'Iran.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trump diu que Espanya és una "causa perduda" i ordena tallar "tot el comerç" amb el país]]> El president dels Estats Units, Donald Trump, ha llançat una nova onada de crítiques contra Espanya en la cimera de l'OTAN que se celebra a Ankara, Turquia. Esta vegada ha dit que és "una causa perduda" i ha retret que "no participa ni vol pagar", en al·lusió a la despesa dels països aliats en defensa. Per això, ha assegurat, ha ordenat el seu secretari del Tresor, Scott Bessent, que talle "tot el comerç" bilateral entre els dos països, "incloses les visites". "Espanya és un soci pèssim en l'OTAN. No participen, no paguen. No vull tindre res a vore amb Espanya. Tallen tot el comerç amb Espanya, per favor, incloses les visites (...)", ha dit, en una compareixença conjunta al costat del secretari general de l'OTAN, Mark Rutte.

Segons el president estatunidenc, cal tallar el tracte "immediatament" perquè Espanya "no té remei, són mala gent". Ha afegit que, encara que hi ha "alguns casos més" de països en l'OTAN amb una actitud que lamenta, Espanya "en particular" figura en el grup dels "hostils". "Guanyen moltíssims diners a la nostra costa, i farem que guanyen molt menys. No vull fer negocis amb ells", ha remarcat.

No és la primera vegada que Trump dedica paraules semblants a Espanya. En 2025, Trump ja va amenaçar d'adoptar “aranzels terribles”, però la mesura no es va consumar perquè les relacions comercials depenen de tot el bloc de la Unió Europea, per això les gestiona la Comissió Europea des de Brussel·les. Les normes diuen que no es pot tallar relacions sols amb un païs comunitari, sinò que comportaria fer-ho amb els Vint-i-set, per això el president nord-americà no pot complir l'ultimàtum.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els Estats Units llancen nous atacs contra l'Iran en resposta per agressions contra petroliers a Ormuz]]> Torna la tensió a l'estret d'Ormuz. Els Estats Units han confirmat una onada de nous atacs en represàlia a les agressions iranianes contra tres embarcacions que transitaven carregant petroli per este pas estratègic del golf Pèrsic, segons ha informat el comandament militar nord-americà (Centcom). "Les accions de l'Iran són injustificades, perilloses i una clara violació de l'alto el foc", ha afirmat el cos al seu compte d'X, en què ha acusat Teheran d'atacar vaixells comercials tripulats per "civils innocents" en una via marítima internacional.

La nova ofensiva ha transcendit poc després que Washington anunciara que també ha revocat el permís que havia concedit a l'Iran perquè exportara petroli, en el marc de l'acord provisional de pau entre els dos països signat fa setmanes. La Casa Blanca ha detallat que estes últimes operacions busquen "imposar costos elevats" al règim aiatol·là pels atacs contra la navegació comercial i emmarquen l'operatiu com una resposta a qualsevol acció que consideren una violació a l'acord signat fa unes setmanes.

L'escalada arriba en un moment de tensió creixent entre els Estats Units i l'Iran, malgrat l'alto el foc aconseguit entre tots dos països, amb l'estret d'Ormuz convertit en un focus de disputa per la importància geoestratègica per al transport mundial de petroli i gas.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un tirador ferix huit persones, quatre d'elles xiquets, durant les celebracions del 4 de Juliol a Nova York]]> Un tirador ha ferit huit persones, entre les quals figuren quatre menors d'edat, en obrir foc durant una celebració amb motiu del Dia de la Independència dels Estats Units a Brooklyn, Nova York.

L'home, que no ha sigut identificat, va disparar diverses vegades cap a l'interior del pati d'una vivenda mentre una família festejava la data amb una barbacoa, segons ha afirmat el Departament de Policia de Nova York (NYPD). Els agents que acudiren al domicili al voltant de les 22:35 hores de dissabte van trobar huit persones amb ferides de bala: quatre xiquets de 6, 7, 12 i 14 anys, dos dones de 21 i 25 anys i dos hòmens de 33 i 37 anys. La víctima de 21 anys està en estat crític, mentre que la resta roman estable.

El sospitós anava vestit completament de negre amb la cara coberta per un passamuntanyes i va fugir a peu immediatament. Al lloc dels fets s'ha recuperat una arma de foc TEC-9 amb carregador estés, i també deu casquets percudits.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els Estats Units celebren els 250 anys de la independència amb un Trump que busca protagonisme]]> Donald Trump segresta les celebracions del 250é aniversari de la independència dels Estats Units, un país actualment polaritzat i immers en una greu crisi identitària, amb una gran part de la població que creu que s'han traït els principis fundacionals.

En esta efemèride del 4 de Juliol milers de persones visiten el mont Rushmore. Busquen la fotografia amb Washington, Jefferson, Roosevelt i Lincoln, els quatre presidents més emblemàtics. Donald Trump, que vol ser el quint, ha inaugurat les celebracions en este monument nacional. La identitat dels Estats Units —diu— està amenaçada pel comunisme dels demòcrates.

Donald Trump ha presumit de presidir un país lliure, però no per a tots: dels drets i les llibertats de les minories han retrocedit notòriament des que és president. "De quina llibertat parla? De la llibertat dels supremacistes per a apallissar-nos? Això no és llibertat. És racisme", li replica una ciutadana nord-americana. "Els negres lluitàrem i morírem pels nostres drets i ara ens els volen llevar ", denuncia una altra.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Suprem dels Estats Units anul·la l'ordre de Trump que limitava la ciutadania per naixement]]> El Tribunal Suprem dels Estats Units ha declarat este dimarts il·legal l'ordre executiva del president, Donald Trump, que pretenia restringir la ciutadania automàtica dels xiquets nascuts al país de pares en situació administrativa irregular o amb visats temporals. La decisió considera que este dret està emparat per la Constitució nord-americana.

La resolució, adoptada per cinc vots a favor i quatre en contra, reafirma la interpretació vigent des de fa més de 150 anys sobre la clàusula de ciutadania de la Catorzena esmena. El tribunal sosté que els menors nascuts als Estats Units de pares presents de manera il·legal o temporal estan sotmesos a la jurisdicció del país i, per tant, són ciutadans des del moment del naixement.

El Suprem recorda que només hi ha excepcions molt concretes a este principi, com ara els fills de funcionaris diplomàtics estrangers. La sentència conclou que qualsevol persona nascuda als Estats Units i sotmesa a les seues lleis entra dins de l'àmbit de la ciutadania per naixement.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els Estats Units bombardegen l’Iran i Teheran respon amb atacs a l’estret d’Ormuz]]> L’Iran ha acusat este dissabte els Estats Units de vulnerar el memoràndum d’entesa subscrit entre els dos països per a posar fi a la guerra, després dels bombardejos nord-americans la matinada d'este divendres contra instal·lacions militars de la costa sud iraniana. Teheran sosté que la posterior ofensiva contra objectius vinculats a les forces dels Estats Units a l’estret d’Ormuz respon al dret de “legítima defensa”.

En un comunicat, el ministeri iranià d’Afers Estrangers ha denunciat que els bombardejos contra instal·lacions de vigilància costanera constituïxen “una violació flagrant” de la Carta de les Nacions Unides i de la primera clàusula del memoràndum d’entesa signat per les dos parts per a posar fi al conflicte. A més, ha advertit que la República Islàmica “defendrà amb tots els seus mitjans la sobirania, la seguretat i els interessos nacionals del país”.

Per la seua part, la Guàrdia Revolucionària ha afirmat que la seua armada ha atacat posicions de les forces nord-americanes desplegades prop de l’estret d’Ormuz en resposta als bombardejos. El cos militar també ha acusat Washington d’incomplir el memoràndum firmat el 17 de juny, que havia de permetre la fi de les hostilitats, la reobertura de l’estret i l’inici de negociacions sobre un acord de pau definitiu que incloguera el programa nuclear iranià. A més, ha advertit que qualsevol nova agressió rebrà “una resposta més àmplia”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'Iran i els Estats Units suspenen les converses d'este divendres a Suïssa enmig d'una nova ofensiva d'Israel al Líban]]> Els Estats Units i l'Iran han cancel·lat les converses que estaven previstes per a este divendres al complex turístic de Bürgenstock, a Suïssa, segons ha confirmat un comunicat del Ministeri d'Afers Estrangers del país europeu arreplegat per l'agència Reuters. Un portaveu de la Casa Blanca ja havia anunciat anit que el vicepresident estatunidenc, J.D. Vance, havia suspés el viatge previst a Europa. Havia de reunir-se amb la delegació negociadora del règim islàmic amb la finalitat d'iniciar les converses sobre l'aplicació del memoràndum d'entesa ratificat entre Teheran i Washington per a posar fi definitivament a la guerra que va esclatar a finals de febrer. Per la seua banda, els aiatol·làs ja havien descartat dijous de matí cap viatge a Zúric ni Ginebra. Estes últimes decisions tornen a sumir en la incertesa l'escenari al Pròxim Orient, on Israel i Hezbol·là continuen creuant atacs al Líban, i comprometen la possibilitat d'una treva duradora.

"La logística d'estes negociacions mai ha sigut senzilla ni previsible", assenyala el portaveu de la Casa Blanca en un comunicat difós dijous a la nit. Vance i la delegació dels Estats Units havien mostrat disposició a traslladar-se tan prompte com es tancara l'acord preliminar, de catorze punts, signat dimecres pel mandatari nord-americà, Donald Trump, i el president iranià, Masoud Pezeshkian. Però finalment la reunió entre els dos bàndols, fixades per a este divendres en l'estació muntanyosa suïssa de Bürgenstock, no tindran lloc. El Ministeri d'Exteriors de Suïssa no n'ha donat més detalls. Tampoc s'ha tornat a pronunciar al respecte l'Iran, que fins ara s'havia mostrat disposat a aprofundir en converses més tècniques per a aplicar el memoràndum interí que, per ara, amplia l'alto el foc almenys seixanta dies.

La contesa, que va començar el 28 de febrer amb els atacs aeris conjunts llançats pels Estats Units i Israel a l'Iran, ha matat almenys 7.000 persones, ha disparat els preus de l'energia i ha sacsejat els mercats globals.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'Iran i els Estats Units signen anticipadament el memoràndum d'entesa per a posar fi a la guerra]]> El memoràndum d'entesa per a un alto el foc entre els Estats Units i l'Iran ja està firmat i ha entrat "immediatament" en vigor, segons han anticipat dos funcionaris al mitjà especialitzat Axios i han confirmat després les dos parts implicades en el conflicte. D'acord amb el mitjà digital, el president nord-americà, Donald Trump, ha estampat la firma en una còpia del document este dimecres a França, i ha enviat la fotografia a Teheran. En representació de la República Islàmica ha sigut el president iranià, Masoud Pezeshkian, qui l'ha ratificat per via electrònica.

Amb la signatura en remot de l'acord, els dos països enfrontats s'han avançat a la cerimònia oficial en què es preveia fer este pas divendres a Suïssa i que ara no queda clar que tinga lloc. El Ministeri de Relacions de l'Iran ha descartat que tinga cap firma oficial a Zúric ni a Ginebra. Per part dels Estats Units, Trump va sorprendre la passada nit anunciant que el memoràndum ja estava ratificat, després d'assistir a un sopar diplomàtic convidat pel president francés, Emmanuel Macron, a Versalles. "Està signat. [...] El fem a Versalles", s'ha limitat a respondre el mandatari quan els mitjans de comunicació li han preguntat. Després, el seu assessor Dan Scavino ha compartit en X un vídeo que mostra Trump mentre signa el memoràndum i li l'entrega al secretari d'Estat, Marco Rubio.

El pacte, de catorze punts i tancat després de mesos de negociacions amb la intermediació del Pakistan, posa fi a la guerra que va començar el 28 de febrer amb l'ofensiva conjunta estatunidenca i israeliana contra el país persa. També ordena "l'acabament immediat i permanent de les operacions militars en tots els fronts", inclòs el Líban. Des d'ara, les dos parts disposen de seixanta dies per a negociar un acord definitiu sobre el programa nuclear iranià i l'alçament de sancions. Durant eixe horitzó temporal, l'Iran garantirà el lliure trànsit per l'estret d'Ormuz, mentre que els Estats Units alçaran en trenta dies el bloqueig naval contra ports iranians.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trump celebra els 80 anys amb una nit de combats en un ring al jardí de la Casa Blanca]]> El president dels Estats Units, Donald Trump, ha celebrat el 80 aniversari amb una vetlada d'arts marcials mixtes (UFC) als jardins de la Casa Blanca, un espectacle sense precedents que ha convertit la residència presidencial en un gran escenari esportiu i que ell mateix ha qualificat d'"un dels dies més emocionants de la història" de l'edifici.

L'acte, emmarcat també en les commemoracions pels 250 anys dels Estats Units, va reunir nombrosos lluitadors i personalitats davant de Trump i la seua família, situats en primera fila. Els combatents van desfilar des del Despatx Oval fins al ring instal·lat al jardí sud, en un recorregut reservat habitualment als actes institucionals del president.

Ja de camí a la cimera del G7, que se celebra a Évian (França), Trump ha reivindicat l'èxit de l'esdeveniment en un missatge publicat a la seua xarxa social, Truth Social. "La Casa Blanca nohavia estat mai tan bonica. L'escenari va ser immillorable", ha escrit el mandatari.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Cuba anuncia reformes per a obrir el turisme, impulsar la inversió estrangera i reduir traves burocràtiques]]> El president de Cuba, Miguel Díaz-Canel, ha anunciat un ampli paquet de reformes econòmiques amb l’objectiu de liberalitzar i desburocratitzar diversos sectors estratègics, com el turisme, el comerç exterior, la inversió estrangera i l’activitat privada. Les mesures arriben en un context de profunda crisi econòmica i després de més de sis anys de dificultats estructurals que han reduït l’economia cubana més d’un 15% entre 2020 i 2025.

L’anunci, realitzat per sorpresa i només davant de mitjans cubans, es justifica tant per la situació interna de l’illa com per la pressió econòmica dels Estats Units. Díaz-Canel ha defensat la necessitat d’adaptar el país “a les exigències dels temps actuals”, agilitzar l’economia i dotar de més autonomia les empreses estatals, les administracions territorials i el sector privat. En este sentit, ha remarcat que “són temps en què cal canviar i el país no pot continuar funcionant igual”.

Entre les principals novetats destaca l’obertura del sector turístic a “noves modalitats” i “nous actors” per a gestionar part del parc hoteler cubà, després de la retirada total o parcial de diverses cadenes internacionals per a evitar les sancions nord-americanes. El govern també planteja reformar el negoci immobiliari vinculat al turisme i flexibilitzar la gestió de les empreses públiques en àmbits com els salaris, les inversions, les importacions i exportacions o les aliances amb altres operadors econòmics.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un tornado causa greus danys a Illinois i obliga a activar l’alerta màxima a l’àrea de Chicago]]> Un tornado impressionant ha colpejat l’estat nord-americà d’Illinois i ha provocat greus danys materials en diverses zones, especialment al voltant de Chicago.

En alguns moments, el tornado ha ocupat quasi tot el cel i ha deixat un rastre de destrucció amb vivendes arrasades, infraestructures públiques afectades i milers d’arbres tombats. Les autoritats han alertat que es tracta d’un episodi dins d’una cadena de tempestes intenses que afecta tot el nord de l’estat.

L’àrea metropolitana de Chicago està en un nivell de risc 4 sobre 5 per fenòmens extrems, una categoria poc habitual que indica la possibilitat de tornados intensos i destructius.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Evacuen i tanquen diversos pisos del Pentàgon per un incident amb materials perillosos]]> Diversos pisos i corredors del Pentàgon s’han evacuat i tancat este dijous a causa d'un incident amb materials perillosos suposadament relacionat amb problemes en la qualitat de l'aire, segons fonts del Departament de Guerra citades per mitjans estatunidencs.

El portaveu de l'agència militar, Sean Parnell, ha confirmat que els sistemes del gran complex al voltant de Washington “han detectat un problema de qualitat de l'aire que requerix mesures de precaució fins que en determinem l'abast”.

“El Departament aplica els protocols de protecció estàndard, inclosa una orde de confinament al lloc per a la zona afectada. Els equips de resposta estan desplegats i preparats per a assistir els ocupants de l'edifici”, ha explicat Parnell, citat per la cadena CNN.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Meliá deixa de gestionar quinze hotels a Cuba després de l'ultimàtum dels Estats Units]]> La cadena hotelera Meliá Hotels International ha decidit cessar de manera immediata la gestió, comercialització i cessió de les seues marques en quinze hotels de Cuba, en un context marcat per l'ultimàtum dels Estats Units a les empreses estrangeres que operen a l'illa vinculades al conglomerat estatal militar Gaeasa.

La companyia ha comunicat la decisió a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) a través de la seua filial portuguesa Ilha Bela. Segons explica, la mesura respon a una combinació de circumstàncies sobrevingudes alienes a la seua capacitat de gestió.

Entre els establiments afectats figuren diversos hotels de les marques Meliá, Sol i Paradisus situats a l'Havana, Varadero, Cayo Santa María, Jardines del Rey i Holguín.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Marilyn Monroe, cent anys del mite de Hollywood que continua sent icona cultural mundial]]> Cents anys després del seu naixement, l'1 de juny del 1926, Marilyn Monroe continua sent una de les grans icones del cinema i de la cultura popular del segle XX, una figura que va traspassar la pantalla per a convertir-se en símbol universal de la fama, la bellesa i les seues contradiccions.

Nascuda com a Norma Jean Mortenson a Los Angeles, la seua imatge pública com a sex symbol poc tenia a veure amb la realitat personal d’una dona marcada per una infància difícil, problemes de salut mental, depressió i addiccions.

Monroe va morir el 1962 amb només 36 anys, en circumstàncies que els forenses van atribuir a una possible sobredosi accidental o suïcidi, en un context de deteriorament emocional i consum d’alcohol i fàrmacs.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trump insistix en un preacord amb l'Iran i decidirà este mateix divendres si l'aprova]]> El president dels Estats Units, Donald Trump, ha confirmat que s'ha tancat un preacord amb l'Iran i ha dit que decidirà este mateix divendres si l'accepta. La vespra, un alt funcionari de la Casa Blanca ja va anticipar este escenari, tot i que el règim aiatol·là ho va desmentir i va assegurar que el seu equip negociador no havia pactat encara cap text.

En una publicació en Truth Social, Trump ha anunciat que es reunirà amb el seu gabinet de seguretat a la sala de crisi de la Casa Blanca per a prendre una "decisió final" sobre el "memoràndum d'entesa" amb Teheran per a posar fi a la guerra que va esclatar al Pròxim Orient fa ja tres mesos. I ha insistit que la República Islàmica "ha de comprometre's a no posseir mai una arma nuclear ni una bomba atòmica", així com a "obrir immediatament, sense peatge", l'estret d'Ormuz, tancat al trànsit des del principi del conflicte.

El mandatari republicà ha afirmat que, com a part d'un eventual acord, les mines submarines en este pas marítim, clau per al comerç mundial de petroli, serien desactivades i que els Estats Units alçarien el bloqueig contra vaixells que entren i ixen de ports iranians. A més, ha dit que el país nord-americà, en coordinació amb el govern iranià i l'Organisme Internacional d'Energia Atòmica (OIEA), extrauria l'urani altament enriquit de l'Iran per a destruir-lo. També ha advertit que "no hi haurà intercanvi de diners" amb l'Iran "fins a un altre avís".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els Estats Units anuncien un preacord per a prorrogar l'alto el foc i l'Iran ho desmentix]]> Encreuament de versions sobre l'avanç de les negociacions en la guerra al Pròxim Orient. L'Iran ha desmentit este dijous als Estats Units i ha negat que ja haja pactat un text de preacord per a ampliar la treva i continuar amb les negociacions de pau, segons l'agència Tasnim, vinculada al règim iranià. Prèviament, un alt càrrec de l'administració de Donald Trump havia afirmat que les dos parts havien tancat un principi d'acord.

Fonts del govern nord-americà han confirmat a la premsa la informació avançada en exclusiva pel mitjà Axios, segons la qual la delegació negociadora ha aconseguit un preacord amb l'Iran per a desbloquejar l'estret d'Ormuz i allargar la treva actual seixanta dies més. L'entesa, en tot cas, encara ha de rebre l'aprovació final del president estatunidenc, Donald Trump. El diari digital cita dos alts càrrecs estatunidencs que han revelat que l'acord estipula que la navegació a través del pas marítim d'Ormuz, bloquejat per l'Iran en represàlia per l'ofensiva estatunidenca i israeliana, serà "sense restriccions".

Segons Axios, l'Iran no imposarà cap peatge a l'estret, clau per al comerç mundial de cru, i els Estats Units alçaran el bloqueig marítim que han imposat contra vaixells que salpen i atraquen en ports iranians.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'Iran afirma que l'esborrany d'acord amb els Estats Units establix la reobertura de l'estret d'Ormuz]]> La televisió estatal iraniana ha assegurat que Teheran ja té un esborrany de l'acord que preveu signar amb els Estats Units per a posar fi a la guerra que va esclatar fa tres mesos al Pròxim Orient. En el text, que encara no és oficial ni definitiu, s'establix que l'Iran reobrirà al trànsit l'estret d'Ormuz i posarà fi al bloqueig naval en menys d'un mes, a canvi que la Casa Blanca retire les seues tropes de la zona i alce el setge que ha imposat a les embarcacions iranianes en este corredor estratègic per al comerç mundial de petroli.

Segons la cadena estatal, el document, d'una pàgina és “preliminar” i esbossa “el memoràndum d'entesa” —no acord de pau— entre els dos rivals per a posar fi a la contesa que va començar el 28 de febrer, després de l'atac conjunt dels Estats Units i Israel a l'Iran. Teheran es comprometria a restablir el trànsit marítim comercial a través de l'estret d'Ormuz als nivells previs a la guerra en el termini d'un mes com a màxim. En este procés de reobertura també intervindria Oman, l'altre país amb accés al pas. Per la seua banda, Washington ha de posar fi al setge a ports i vaixells iranians que va establir com a represàlia al bloqueig d'Ormuz i retiraria les forces militars que va desplegar per tot el voltant de l'Iran.

Després d'això, els dos països es donarien un termini de seixanta dies més per a negociar la resta de qüestions, com ara el programa nuclear iranià. La televisió estatal iraniana ha assenyalat que el marc de treball encara no està finalitzat i que Teheran no farà cap pas sense "verificació tangible". I ha afegit que, si s'arribava a un acord final, es podria aprovar com una resolució vinculant del Consell de Seguretat de l'ONU.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els EUA i l’Iran ultimen un acord per a reobrir l’estret d’Ormuz i allargar la treva nuclear]]> Les negociacions entre els Estats Units i l'Iran avancen cap a un possible acord que permetria reobrir l’estratègic estret d’Ormuz, alçar part de les sancions contra Teheran i ampliar durant seixanta dies la treva en la guerra al Pròxim Orient per a negociar un nou pacte nuclear. La possibilitat d’un acord ha provocat ja una caiguda del preu del petroli i ha obert un intens debat polític tant a Washington com a l’Orient Mitjà.

El secretari d’Estat dels EUA, Marco Rubio, ha assegurat este dilluns des de Nova Delhi que només falta la resposta oficial iraniana i ha insistit que el president Donald Trump “no firmarà un mal acord”.

“Tenim una proposta sòlida damunt de la taula per a reobrir els estrets i iniciar una negociació significativa sobre els assumptes nuclears”, ha afirmat Rubio, que també ha defés que el pacte compta amb “molt de suport” tant als països del golf Pèrsic com a escala internacional.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA['L'innocent' posa sobre l'escenari el cas de l'espanyol Pablo Ibar, condemnat fa més de trenta anys per assassinat als Estats Units]]> El cas de l'espanyol Pablo Ibar, condemnat per triple assassinat als Estats Units, serà representat per primera vegada com a obra teatral amb L'innocent, escrita i dirigida per Miguel Ferrando.

Ibar, que actualment té 53 anys, va ser acusat d'un triple assassinat a Miami quan només en tenia 22. Malgrat que en un principi va ser condemnat a mort, després van establir una segona sentència a cadena perpètua, que continua fins al dia de hui.

Tot i estar condemnat, Pablo Ibar sempre ha defensat la seua innocència. No obstant això, la peça teatral no busca jutjar si és culpable o innocent, sinó aprofundir en el temps que dura la condemna i com una persona pot viure eixa situació en què la llibertat es veu congelada durant anys. "No es retrata el cas amb crueltat, hi ha violència, però no és explícita, sinó més aïna poètica", ha emfatitzat Ferrando.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els ministres d’Exteriors de l’OTAN es reunixen a Suècia enmig de la tensió amb Rússia i la pressió dels EUA]]> Els ministres d’Exteriors de l’OTAN es reunixen este divendres a la ciutat sueca de Helsingborg en un context marcat per la tensió amb Rússia, les alertes per drons als països bàltics i les amenaces dels Estats Units de reduir la presència militar a Europa. La trobada és la primera que acull Suècia des de l'ingrés en l’Aliança Atlàntica fa dos anys i servirà per a preparar la cimera de líders prevista per al 7 i 8 de juliol a Ankara.

En la reunió s’espera que el secretari d’Estat nord-americà, Marco Rubio, explique els plans de Washington després dels anuncis de retirada parcial de tropes d’Europa i de les crítiques del president dels EUA, Donald Trump, als aliats europeus.

La reunió arriba després que Trump haja fet marxa arrere i haja anunciat finalment l’enviament de 5.000 soldats addicionals a Polònia, una setmana després d’haver cancel·lat un desplegament previst de més de 4.000 efectius. El president nord-americà ha justificat la decisió per la seua relació amb el president polonés, Karol Nawrocki, considerat pròxim a Washington.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els EUA imputen Raúl Castro per abatre dos avionetes el 1996 i eleven la pressió sobre Cuba]]> Els Estats Units han imputat este dimecres l’expresident cubà Raúl Castro per delictes relacionats amb l’enderrocament de dos avionetes de l’organització humanitària Germans al Rescat el 1996, una decisió que incrementa encara més la pressió de Washington sobre Cuba. El Departament de Justícia nord-americà ha fet pública una acusació presentada a l’abril davant d’un tribunal federal de Florida i que fins ara havia sigut secreta.

Els càrrecs atribuïxen a Castro delictes d’assassinat, conspiració per a matar ciutadans estatunidencs i destrucció d’aeronaus per la mort de quatre aviadors —tres ciutadans dels Estats Units i un resident legal— vinculats a esta organització.

Els fets es remunten al 1996, quan caces cubans van atacar dos de les tres avionetes de Germans al Rescat, que sobrevolaven la franja marítima entre Florida i Cuba per a localitzar i auxiliar balseros que fugien de l’illa.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La UE dona llum verda a l'acord aranzelari amb els Estats Units després de l'ultimàtum de Trump]]> La Unió Europea ha aconseguit tancar en la matinada d'este dimecres el text del tractat comercial amb els Estats Units que accepta imposar aranzels del 15% a la majoria dels productes europeus. L'acord ha rebut el vistiplau de la Presidència del Consell i del Parlament Europeu després de setmanes de converses, que s'intensificaren després de l'ultimàtum que va llançar el president estatunidenc, Donald Trump, a principis de maig, quan va amenaçar de volar el pacte i decretar directament aranzels del 25% als automòbils i camions europeus si els estats membres de la UE no superaven abans del 4 de juliol els tràmits per a ratificar el tractat.

L'acord és un pas important per a la normalització comercial entre les dos potències econòmiques, normalitat que va saltar pels aires quan el president nord-americà va anunciar, en abril de l'any passat, un aranzel del 20% per a totes les exportacions europees. Aquelles declaracions van provocar un estira-i-amolla entre els dos blocs econòmics que ha conclòs, de moment, este dimecres amb l'acord sobre el tractat comercial.

En concret, l'acord contempla dos regulacions que implementen les reduccions aranzelàries previstes en la declaració conjunta entre la UE i els Estats Units. El primer punt superat "elimina els aranzels duaners restants sobre béns industrials estatunidencs i concedix accés preferencial al mercat, fins i tot mitjançant contingents aranzelaris i reduccions tarifàries per a determinats productes de la mar i agrícoles no sensibles procedents dels Estats Units", expressa el comunicat difós per la presidència del Consell a càrrec de Xipre, que també coordina les converses. El segon se centra "a prorrogar la suspensió d'aranzels per a les importacions de llagosta, inclosa la llagosta processada".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un incendi assota el sud de Califòrnia i obliga a evacuar més de 20.000 persones]]> Un incendi forestal de ràpida propagació s’ha declarat este dilluns al sud de Califòrnia i ha obligat a evacuar immediatament més de 20.000 persones per l’avanç de les flames i les tasques de contenció dels bombers.

L’incendi Sandy s'ha originat a la comunitat de Simi Valley, situada a uns 64 quilòmetres al nord-oest de Los Angeles. En poques hores, el foc ha calcinat 338 hectàrees, alimentat pel vent fort de Santa Ana, segons ha informat el Departament de Bombers de Califòrnia.

Les autoritats han emés ordes d’evacuació obligatòria per a una àmplia zona de Simi Valley i advertències de risc per a parts de la veïna Thousand Oaks, al comtat de Ventura, mentre més de 200 bombers treballen per a controlar unes flames que continuen fora de control.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Cinc morts en un tiroteig contra una mesquita de San Diego, als Estats Units]]> Cinc persones han mort en un tiroteig registrat al Centre Islàmic de San Diego, la mesquita més gran del comtat californià, segons han informat les autoritats dels Estats Units.

Entre les víctimes hi ha els dos presumptes atacants, dos adolescents entre 17 i 19 anys que, segons les primeres investigacions de l’FBI, haurien mort per ferides de bala autoinfligides. Els cossos els han localitzat dins d’un vehicle prop de la mesquita.

La resta de víctimes mortals són tres adults, entre ells un vigilant de seguretat que, segons la policia, va actuar “heroicament” per a intentar contindre l’atac i reduir-ne les conseqüències.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El festival de l’oració promogut per Trump per a exaltar els orígens cristians dels EUA reunix milers de persones a Washington]]> Milers de persones assistien este diumenge al festival de l’oració impulsat pel president dels Estats Units, Donald Trump, a Washington per a promoure els orígens cristians dels Estats Units. El festival va comptar amb la intervenció de Trump i d’altres membres del seu govern, a través de vídeos pregravats.

En l’acte, Rededicant el 250 aniversari: un Jubileu Nacional d'Oració, Lloança i Acció de Gràcies, Trump va intervindre en un vídeo en què posava les mans sobre un exemplar de la Bíblia i recitava un passatge bíblic en què Déu se li apareix al rei Salomó després que ell li construïsca un temple en honor seu.

El vicepresident dels Estats Units, JD Vance, en el seu discurs va fer referència als pares fundadors dels Estats Units, per als quals, va assegurar, “era obvi que la nostra fe era el terreny sobre el qual s'assentisca” el país. "Sempre hem sigut una nació d'oració i li donem les gràcies a Déu per això", va agregar.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El director de la CIA visita l'Havana i demana "canvis fonamentals" per a dialogar sobre economia i seguretat amb el govern cubà]]> El director de l'Agència Central d'Intel·ligència (CIA), John Ratcliffe, s'ha reunit este dijous a l'Havana amb alts funcionaris del govern de Cuba. Segons ha comunicat la CIA, Ratcliffe ha viatjat a la capital cubana per a mantindre converses directes amb autoritats del Ministeri de l'Interior i responsables dels servicis d'intel·ligència de l'illa.

Durant la reunió, s'han abordat assumptes relacionats amb la cooperació en matèria d'intel·ligència, la seguretat regional i la situació econòmica de Cuba, en un context de tensions persistents entre Washington i l'Havana i una situació de precarietat extrema per al país cubà. La visita ha inclòs reunions amb Raúl Rodríguez Castro, net de Raúl Castro i assessor de seguretat, així com amb el ministre de l'Interior, Lázaro Álvarez Casas.

El director de la CIA ha transmés el missatge que els Estats Units estan disposats a explorar un diàleg més ampli sobre temes econòmics i de seguretat, encara que condicionat a "canvis fonamentals" per part del govern cubà.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Xi advertix Trump que un desacord sobre Taiwan podria causar un conflicte entre els Estats Units i la Xina]]> Els presidents de la Xina, Xi Jinping, i dels Estats Units, Donald Trump, han abordat este dijous en una reunió a Pequín, diversos assumptes geopolítics com l'escalada bèl·lica a l'Orient Mitjà, la guerra a Ucraïna i la península coreana. Són qüestions marcades per l'actualitat que s'han colat en una agenda fins ara centrada en les tensions comercials i la reclamació xinesa sobre l'illa de Taiwan. Este punt, de fet, ha servit perquè el mandatari xinés fera un advertiment a l'homòleg nord-americà, li ha dit que un desacord podria enviar les relacions entre les dos potències per un camí "perillós" i fins i tot conduir al conflicte.

Els comentaris de Xi Jinping a Donald Trump sobre Taiwan suposen un avís dur —però no sense precedents— en una reunió plena de pompes que, per altra banda, semblava amistosa i relaxada, i que el president estatunidenc ha descrit com possiblement la "cimera més gran de la història". Després d'aterrar dimecres a la nit a la capital del gegant asiàtic, el republicà ha sigut rebut pel mandatari xinés a l'imponent Gran Saló del Poble, l'edifici reservat per a les grans ocasions polítiques. És el primer viatge d'un cap de la Casa Blanca al principal rival estratègic i econòmic dels Estats Units en quasi una dècada, que arriba en un moment de feblesa per a Trump per la guerra iniciada a l'Iran, amb les negociacions de pau enquistades, i el revés de la justícia estatunidenca a la política aranzelària.

Després d'una cerimònia d'obertura que ha comptat amb la presència de la guàrdia d'honor i xiquets que agitaven amb entusiasme flors i banderes, Trump i Xi s'han endinsat en unes converses que han durat més de dos hores. "Eres un gran líder, de vegades a la gent no li agrada que ho diga, però ho dic de totes maneres", li ha dit el nord-americà uns en breus comentaris d'obertura.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trump arriba a la Xina amb l’Iran, Taiwan i el comerç al centre de la cimera amb Xi Jinping]]> El president dels Estats Units, Donald Trump, ha arribat este dimecres a Pequín per a una visita oficial al país asiàtic que inclourà una reunió amb l'homòleg xinés, Xi Jinping. L'esperada cimera entre els dos mandataris, líders de les dos principals economies del món, se celebrarà dijous i suposa el primer viatge d'un cap de la Casa Blanca a la capital xinesa en quasi nou anys. Va ser el mateix Trump, de fet, l'últim líder nord-americà que va tindre un cara a cara amb Xi el novembre del 2017 en territori xinés. La d'ara, que estava prevista per a l'abril, però va haver de posposar-se per la guerra a l'Iran, serà la primera de quatre trobades previstes només este 2026: li seguiran una possible visita del president xinés als Estats Units a l'estiu i altres dos en cimeres internacionals.

En arribar-hi a les 20:08 hora local, el mandatari estatunidenc ha sigut rebut a peu de pista pel vicepresident xinés, Han Zheng, juntament amb l'ambaixador de la Xina als Estats Units, Xie Feng, i el viceministre xinés d'Afers Estrangers, Ma Zhaoxu, en una cerimònia de benvinguda en què han participat vora 300 jóvens xinesos, a més d'una banda militar i una guàrdia d'honor. També han acompanyat el president estatunidenc el seu fill, Eric Trump, i Lara Trump, seguits per Musk, Rubio i Huang, integrants de la delegació nord-americana que acompanya el president en la visita.

La ruta des de l'aeroport fins al centre de Pequín ha estat decorada amb banderes de la Xina i els Estats Units, mentre diversos gratacels han mostrat missatges lluminosos de benvinguda a la capital xinesa al pas de la caravana presidencial. Simultàniament, més de dos milions de televidents han seguit per CCTV —la principal cadena de televisió estatal xinesa— l'aterratge de l'Air Force One a Pequín.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Donald Trump advertix que l'Iran “ja no es riurà més” dels Estats Units i qualifica “d'inacceptable” la resposta iraniana a la proposta de pau]]> El president dels Estats Units, Donald Trump, ha assegurat este diumenge que l'Iran “ja no es riurà més” del seu país en un missatge publicat en Truth Social, coincidint amb les informacions sobre la resposta iraniana a l’última proposta de pau presentada per Washington. Trump considera “totalment inacceptable” la resposta de l’Iran a la proposta de pau dels Estats Units.

Trump ha afirmat que durant “47 anys” l’Iran ha estat “colpejant” els Estats Units, acusant Teheran de matar ciutadans nord-americans amb bombes, reprimir protestes i “aniquilar 42.000 manifestants innocents i desarmats”. El mandatari republicà ha conclòs el missatge advertint que “ja no riuran més”.

El president nord-americà ha aprofitat també la publicació per a carregar contra els expresidents demòcrates Barack Obama i Joe Biden. Sobre Obama, ha afirmat que va donar a l’Iran “una nova vida” mitjançant aportacions econòmiques.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'Iran advertix que atacarà els vaixells que intenten travessar per Ormuz en plena operació de rescat dels Estats Units]]> La tensió continua ancorada a l'estret d'Ormuz, el pas marítim estratègic del golf Pèrsic per on circula vora el 20% del subministrament de petroli mundial. La guerra entre els Estats Units i l'Iran no desescala i les negociacions no avancen, mentre que el president estatunidenc, Donald Trump, ha activat una nova operació batejada com a projecte Llibertat per a donar suport a les embarcacions atrapades en esta via comercial, controlada i clausurada pel règim aiatol·là. La Casa Blanca preveu mobilitzar més d'un centenar d'aeronaus, destructors, drons i 15.000 militars.

En les últimes hores, han atacat almenys dos naus. L'Iran ha advertit que qualsevol “interferència” dels Estats Units en este enclavament clau serà considerada com una violació de l'alto el foc, segons va assegurar diumenge un alt funcionari. I este dilluns, l'exèrcit iranià ha avisat que qualsevol vaixell, inclosos els estatunidencs, que tracten de travessar l'estret d'Ormuz seran atacats. Estes amenaces arriben poques hores després de l'operatiu anunciat per Trump: “Advertim que qualsevol força armada estrangera, especialment l'agressiu exèrcit estatunidenc, serà blanc dels nostres atacs si intenta acostar-se o entrar a l'estret d'Ormuz”, ha declarat el comandant del comandament unificat d'operacions Khatam al-Anbiya, el general de divisió Ali Abdollahi.

El militar ha exigit “a tots els vaixells comercials i petroliers que s'abstinguen de qualsevol intent de transitar sense coordinació amb les forces armades desplegades en l'estret d'Ormuz, perquè la seua seguretat no es veja compromesa”. Ha dit, a més, que les accions estatunidenques per a “alterar la situació actual no tindran un altre resultat que complicar encara més l'escenari i posar en risc la seguretat de les embarcacions en esta zona”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trump afirma que els Estats Units “prendran el control” de Cuba “quasi immediatament”]]> El president dels Estats Units, Donald Trump, ha assegurat que el seu país “prendrà el control” de Cuba “quasi immediatament” una vegada acabe el que ha qualificat com el “treball” a l’Iran. Ho ha afirmat durant una intervenció en un sopar privat del Forum Club a West Palm Beach, a Florida, davant de dirigents polítics i empresarials.

En el mateix discurs, Trump ha plantejat la possibilitat d’enviar el portaavions USS Abraham Lincoln al Carib i situar-lo prop de la costa cubana. Segons va afirmar, des d’allí els ciutadans de l’illa dirien “Moltes gràcies, ens rendim”, en una escenificació que ha generat controvèrsia pel to i pel contingut.

Les declaracions arriben en un context d’enduriment de la política nord-americana cap a Cuba. L’administració Trump ha anunciat noves sancions que afecten sectors clau de l’economia de l’illa, com l’energia, la defensa, la mineria i els servicis financers. L’orde executiva establix el bloqueig total d’actius als Estats Units per a persones o empreses que operen en estos àmbits o mantinguen relacions amb el govern cubà.

Continua llegint-ho en el web

]]>