<![CDATA[À Punt - Estats Units]]> 10 <![CDATA[À Punt - Estats Units]]> <![CDATA[Els Estats Units celebren els 250 anys de la independència amb un Trump que busca protagonisme]]> Donald Trump segresta les celebracions del 250é aniversari de la independència dels Estats Units, un país actualment polaritzat i immers en una greu crisi identitària, amb una gran part de la població que creu que s'han traït els principis fundacionals.

En esta efemèride del 4 de Juliol milers de persones visiten el mont Rushmore. Busquen la fotografia amb Washington, Jefferson, Roosevelt i Lincoln, els quatre presidents més emblemàtics. Donald Trump, que vol ser el quint, ha inaugurat les celebracions en este monument nacional. La identitat dels Estats Units —diu— està amenaçada pel comunisme dels demòcrates.

Donald Trump ha presumit de presidir un país lliure, però no per a tots: dels drets i les llibertats de les minories han retrocedit notòriament des que és president. "De quina llibertat parla? De la llibertat dels supremacistes per a apallissar-nos? Això no és llibertat. És racisme", li replica una ciutadana nord-americana. "Els negres lluitàrem i morírem pels nostres drets i ara ens els volen llevar ", denuncia una altra.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Suprem dels Estats Units anul·la l'ordre de Trump que limitava la ciutadania per naixement]]> El Tribunal Suprem dels Estats Units ha declarat este dimarts il·legal l'ordre executiva del president, Donald Trump, que pretenia restringir la ciutadania automàtica dels xiquets nascuts al país de pares en situació administrativa irregular o amb visats temporals. La decisió considera que este dret està emparat per la Constitució nord-americana.

La resolució, adoptada per cinc vots a favor i quatre en contra, reafirma la interpretació vigent des de fa més de 150 anys sobre la clàusula de ciutadania de la Catorzena esmena. El tribunal sosté que els menors nascuts als Estats Units de pares presents de manera il·legal o temporal estan sotmesos a la jurisdicció del país i, per tant, són ciutadans des del moment del naixement.

El Suprem recorda que només hi ha excepcions molt concretes a este principi, com ara els fills de funcionaris diplomàtics estrangers. La sentència conclou que qualsevol persona nascuda als Estats Units i sotmesa a les seues lleis entra dins de l'àmbit de la ciutadania per naixement.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els Estats Units bombardegen l’Iran i Teheran respon amb atacs a l’estret d’Ormuz]]> L’Iran ha acusat este dissabte els Estats Units de vulnerar el memoràndum d’entesa subscrit entre els dos països per a posar fi a la guerra, després dels bombardejos nord-americans la matinada d'este divendres contra instal·lacions militars de la costa sud iraniana. Teheran sosté que la posterior ofensiva contra objectius vinculats a les forces dels Estats Units a l’estret d’Ormuz respon al dret de “legítima defensa”.

En un comunicat, el ministeri iranià d’Afers Estrangers ha denunciat que els bombardejos contra instal·lacions de vigilància costanera constituïxen “una violació flagrant” de la Carta de les Nacions Unides i de la primera clàusula del memoràndum d’entesa signat per les dos parts per a posar fi al conflicte. A més, ha advertit que la República Islàmica “defendrà amb tots els seus mitjans la sobirania, la seguretat i els interessos nacionals del país”.

Per la seua part, la Guàrdia Revolucionària ha afirmat que la seua armada ha atacat posicions de les forces nord-americanes desplegades prop de l’estret d’Ormuz en resposta als bombardejos. El cos militar també ha acusat Washington d’incomplir el memoràndum firmat el 17 de juny, que havia de permetre la fi de les hostilitats, la reobertura de l’estret i l’inici de negociacions sobre un acord de pau definitiu que incloguera el programa nuclear iranià. A més, ha advertit que qualsevol nova agressió rebrà “una resposta més àmplia”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'Iran i els Estats Units suspenen les converses d'este divendres a Suïssa enmig d'una nova ofensiva d'Israel al Líban]]> Els Estats Units i l'Iran han cancel·lat les converses que estaven previstes per a este divendres al complex turístic de Bürgenstock, a Suïssa, segons ha confirmat un comunicat del Ministeri d'Afers Estrangers del país europeu arreplegat per l'agència Reuters. Un portaveu de la Casa Blanca ja havia anunciat anit que el vicepresident estatunidenc, J.D. Vance, havia suspés el viatge previst a Europa. Havia de reunir-se amb la delegació negociadora del règim islàmic amb la finalitat d'iniciar les converses sobre l'aplicació del memoràndum d'entesa ratificat entre Teheran i Washington per a posar fi definitivament a la guerra que va esclatar a finals de febrer. Per la seua banda, els aiatol·làs ja havien descartat dijous de matí cap viatge a Zúric ni Ginebra. Estes últimes decisions tornen a sumir en la incertesa l'escenari al Pròxim Orient, on Israel i Hezbol·là continuen creuant atacs al Líban, i comprometen la possibilitat d'una treva duradora.

"La logística d'estes negociacions mai ha sigut senzilla ni previsible", assenyala el portaveu de la Casa Blanca en un comunicat difós dijous a la nit. Vance i la delegació dels Estats Units havien mostrat disposició a traslladar-se tan prompte com es tancara l'acord preliminar, de catorze punts, signat dimecres pel mandatari nord-americà, Donald Trump, i el president iranià, Masoud Pezeshkian. Però finalment la reunió entre els dos bàndols, fixades per a este divendres en l'estació muntanyosa suïssa de Bürgenstock, no tindran lloc. El Ministeri d'Exteriors de Suïssa no n'ha donat més detalls. Tampoc s'ha tornat a pronunciar al respecte l'Iran, que fins ara s'havia mostrat disposat a aprofundir en converses més tècniques per a aplicar el memoràndum interí que, per ara, amplia l'alto el foc almenys seixanta dies.

La contesa, que va començar el 28 de febrer amb els atacs aeris conjunts llançats pels Estats Units i Israel a l'Iran, ha matat almenys 7.000 persones, ha disparat els preus de l'energia i ha sacsejat els mercats globals.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'Iran i els Estats Units signen anticipadament el memoràndum d'entesa per a posar fi a la guerra]]> El memoràndum d'entesa per a un alto el foc entre els Estats Units i l'Iran ja està firmat i ha entrat "immediatament" en vigor, segons han anticipat dos funcionaris al mitjà especialitzat Axios i han confirmat després les dos parts implicades en el conflicte. D'acord amb el mitjà digital, el president nord-americà, Donald Trump, ha estampat la firma en una còpia del document este dimecres a França, i ha enviat la fotografia a Teheran. En representació de la República Islàmica ha sigut el president iranià, Masoud Pezeshkian, qui l'ha ratificat per via electrònica.

Amb la signatura en remot de l'acord, els dos països enfrontats s'han avançat a la cerimònia oficial en què es preveia fer este pas divendres a Suïssa i que ara no queda clar que tinga lloc. El Ministeri de Relacions de l'Iran ha descartat que tinga cap firma oficial a Zúric ni a Ginebra. Per part dels Estats Units, Trump va sorprendre la passada nit anunciant que el memoràndum ja estava ratificat, després d'assistir a un sopar diplomàtic convidat pel president francés, Emmanuel Macron, a Versalles. "Està signat. [...] El fem a Versalles", s'ha limitat a respondre el mandatari quan els mitjans de comunicació li han preguntat. Després, el seu assessor Dan Scavino ha compartit en X un vídeo que mostra Trump mentre signa el memoràndum i li l'entrega al secretari d'Estat, Marco Rubio.

El pacte, de catorze punts i tancat després de mesos de negociacions amb la intermediació del Pakistan, posa fi a la guerra que va començar el 28 de febrer amb l'ofensiva conjunta estatunidenca i israeliana contra el país persa. També ordena "l'acabament immediat i permanent de les operacions militars en tots els fronts", inclòs el Líban. Des d'ara, les dos parts disposen de seixanta dies per a negociar un acord definitiu sobre el programa nuclear iranià i l'alçament de sancions. Durant eixe horitzó temporal, l'Iran garantirà el lliure trànsit per l'estret d'Ormuz, mentre que els Estats Units alçaran en trenta dies el bloqueig naval contra ports iranians.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trump celebra els 80 anys amb una nit de combats en un ring al jardí de la Casa Blanca]]> El president dels Estats Units, Donald Trump, ha celebrat el 80 aniversari amb una vetlada d'arts marcials mixtes (UFC) als jardins de la Casa Blanca, un espectacle sense precedents que ha convertit la residència presidencial en un gran escenari esportiu i que ell mateix ha qualificat d'"un dels dies més emocionants de la història" de l'edifici.

L'acte, emmarcat també en les commemoracions pels 250 anys dels Estats Units, va reunir nombrosos lluitadors i personalitats davant de Trump i la seua família, situats en primera fila. Els combatents van desfilar des del Despatx Oval fins al ring instal·lat al jardí sud, en un recorregut reservat habitualment als actes institucionals del president.

Ja de camí a la cimera del G7, que se celebra a Évian (França), Trump ha reivindicat l'èxit de l'esdeveniment en un missatge publicat a la seua xarxa social, Truth Social. "La Casa Blanca nohavia estat mai tan bonica. L'escenari va ser immillorable", ha escrit el mandatari.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Cuba anuncia reformes per a obrir el turisme, impulsar la inversió estrangera i reduir traves burocràtiques]]> El president de Cuba, Miguel Díaz-Canel, ha anunciat un ampli paquet de reformes econòmiques amb l’objectiu de liberalitzar i desburocratitzar diversos sectors estratègics, com el turisme, el comerç exterior, la inversió estrangera i l’activitat privada. Les mesures arriben en un context de profunda crisi econòmica i després de més de sis anys de dificultats estructurals que han reduït l’economia cubana més d’un 15% entre 2020 i 2025.

L’anunci, realitzat per sorpresa i només davant de mitjans cubans, es justifica tant per la situació interna de l’illa com per la pressió econòmica dels Estats Units. Díaz-Canel ha defensat la necessitat d’adaptar el país “a les exigències dels temps actuals”, agilitzar l’economia i dotar de més autonomia les empreses estatals, les administracions territorials i el sector privat. En este sentit, ha remarcat que “són temps en què cal canviar i el país no pot continuar funcionant igual”.

Entre les principals novetats destaca l’obertura del sector turístic a “noves modalitats” i “nous actors” per a gestionar part del parc hoteler cubà, després de la retirada total o parcial de diverses cadenes internacionals per a evitar les sancions nord-americanes. El govern també planteja reformar el negoci immobiliari vinculat al turisme i flexibilitzar la gestió de les empreses públiques en àmbits com els salaris, les inversions, les importacions i exportacions o les aliances amb altres operadors econòmics.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un tornado causa greus danys a Illinois i obliga a activar l’alerta màxima a l’àrea de Chicago]]> Un tornado impressionant ha colpejat l’estat nord-americà d’Illinois i ha provocat greus danys materials en diverses zones, especialment al voltant de Chicago.

En alguns moments, el tornado ha ocupat quasi tot el cel i ha deixat un rastre de destrucció amb vivendes arrasades, infraestructures públiques afectades i milers d’arbres tombats. Les autoritats han alertat que es tracta d’un episodi dins d’una cadena de tempestes intenses que afecta tot el nord de l’estat.

L’àrea metropolitana de Chicago està en un nivell de risc 4 sobre 5 per fenòmens extrems, una categoria poc habitual que indica la possibilitat de tornados intensos i destructius.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Evacuen i tanquen diversos pisos del Pentàgon per un incident amb materials perillosos]]> Diversos pisos i corredors del Pentàgon s’han evacuat i tancat este dijous a causa d'un incident amb materials perillosos suposadament relacionat amb problemes en la qualitat de l'aire, segons fonts del Departament de Guerra citades per mitjans estatunidencs.

El portaveu de l'agència militar, Sean Parnell, ha confirmat que els sistemes del gran complex al voltant de Washington “han detectat un problema de qualitat de l'aire que requerix mesures de precaució fins que en determinem l'abast”.

“El Departament aplica els protocols de protecció estàndard, inclosa una orde de confinament al lloc per a la zona afectada. Els equips de resposta estan desplegats i preparats per a assistir els ocupants de l'edifici”, ha explicat Parnell, citat per la cadena CNN.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Meliá deixa de gestionar quinze hotels a Cuba després de l'ultimàtum dels Estats Units]]> La cadena hotelera Meliá Hotels International ha decidit cessar de manera immediata la gestió, comercialització i cessió de les seues marques en quinze hotels de Cuba, en un context marcat per l'ultimàtum dels Estats Units a les empreses estrangeres que operen a l'illa vinculades al conglomerat estatal militar Gaeasa.

La companyia ha comunicat la decisió a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) a través de la seua filial portuguesa Ilha Bela. Segons explica, la mesura respon a una combinació de circumstàncies sobrevingudes alienes a la seua capacitat de gestió.

Entre els establiments afectats figuren diversos hotels de les marques Meliá, Sol i Paradisus situats a l'Havana, Varadero, Cayo Santa María, Jardines del Rey i Holguín.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Marilyn Monroe, cent anys del mite de Hollywood que continua sent icona cultural mundial]]> Cents anys després del seu naixement, l'1 de juny del 1926, Marilyn Monroe continua sent una de les grans icones del cinema i de la cultura popular del segle XX, una figura que va traspassar la pantalla per a convertir-se en símbol universal de la fama, la bellesa i les seues contradiccions.

Nascuda com a Norma Jean Mortenson a Los Angeles, la seua imatge pública com a sex symbol poc tenia a veure amb la realitat personal d’una dona marcada per una infància difícil, problemes de salut mental, depressió i addiccions.

Monroe va morir el 1962 amb només 36 anys, en circumstàncies que els forenses van atribuir a una possible sobredosi accidental o suïcidi, en un context de deteriorament emocional i consum d’alcohol i fàrmacs.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trump insistix en un preacord amb l'Iran i decidirà este mateix divendres si l'aprova]]> El president dels Estats Units, Donald Trump, ha confirmat que s'ha tancat un preacord amb l'Iran i ha dit que decidirà este mateix divendres si l'accepta. La vespra, un alt funcionari de la Casa Blanca ja va anticipar este escenari, tot i que el règim aiatol·là ho va desmentir i va assegurar que el seu equip negociador no havia pactat encara cap text.

En una publicació en Truth Social, Trump ha anunciat que es reunirà amb el seu gabinet de seguretat a la sala de crisi de la Casa Blanca per a prendre una "decisió final" sobre el "memoràndum d'entesa" amb Teheran per a posar fi a la guerra que va esclatar al Pròxim Orient fa ja tres mesos. I ha insistit que la República Islàmica "ha de comprometre's a no posseir mai una arma nuclear ni una bomba atòmica", així com a "obrir immediatament, sense peatge", l'estret d'Ormuz, tancat al trànsit des del principi del conflicte.

El mandatari republicà ha afirmat que, com a part d'un eventual acord, les mines submarines en este pas marítim, clau per al comerç mundial de petroli, serien desactivades i que els Estats Units alçarien el bloqueig contra vaixells que entren i ixen de ports iranians. A més, ha dit que el país nord-americà, en coordinació amb el govern iranià i l'Organisme Internacional d'Energia Atòmica (OIEA), extrauria l'urani altament enriquit de l'Iran per a destruir-lo. També ha advertit que "no hi haurà intercanvi de diners" amb l'Iran "fins a un altre avís".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els Estats Units anuncien un preacord per a prorrogar l'alto el foc i l'Iran ho desmentix]]> Encreuament de versions sobre l'avanç de les negociacions en la guerra al Pròxim Orient. L'Iran ha desmentit este dijous als Estats Units i ha negat que ja haja pactat un text de preacord per a ampliar la treva i continuar amb les negociacions de pau, segons l'agència Tasnim, vinculada al règim iranià. Prèviament, un alt càrrec de l'administració de Donald Trump havia afirmat que les dos parts havien tancat un principi d'acord.

Fonts del govern nord-americà han confirmat a la premsa la informació avançada en exclusiva pel mitjà Axios, segons la qual la delegació negociadora ha aconseguit un preacord amb l'Iran per a desbloquejar l'estret d'Ormuz i allargar la treva actual seixanta dies més. L'entesa, en tot cas, encara ha de rebre l'aprovació final del president estatunidenc, Donald Trump. El diari digital cita dos alts càrrecs estatunidencs que han revelat que l'acord estipula que la navegació a través del pas marítim d'Ormuz, bloquejat per l'Iran en represàlia per l'ofensiva estatunidenca i israeliana, serà "sense restriccions".

Segons Axios, l'Iran no imposarà cap peatge a l'estret, clau per al comerç mundial de cru, i els Estats Units alçaran el bloqueig marítim que han imposat contra vaixells que salpen i atraquen en ports iranians.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'Iran afirma que l'esborrany d'acord amb els Estats Units establix la reobertura de l'estret d'Ormuz]]> La televisió estatal iraniana ha assegurat que Teheran ja té un esborrany de l'acord que preveu signar amb els Estats Units per a posar fi a la guerra que va esclatar fa tres mesos al Pròxim Orient. En el text, que encara no és oficial ni definitiu, s'establix que l'Iran reobrirà al trànsit l'estret d'Ormuz i posarà fi al bloqueig naval en menys d'un mes, a canvi que la Casa Blanca retire les seues tropes de la zona i alce el setge que ha imposat a les embarcacions iranianes en este corredor estratègic per al comerç mundial de petroli.

Segons la cadena estatal, el document, d'una pàgina és “preliminar” i esbossa “el memoràndum d'entesa” —no acord de pau— entre els dos rivals per a posar fi a la contesa que va començar el 28 de febrer, després de l'atac conjunt dels Estats Units i Israel a l'Iran. Teheran es comprometria a restablir el trànsit marítim comercial a través de l'estret d'Ormuz als nivells previs a la guerra en el termini d'un mes com a màxim. En este procés de reobertura també intervindria Oman, l'altre país amb accés al pas. Per la seua banda, Washington ha de posar fi al setge a ports i vaixells iranians que va establir com a represàlia al bloqueig d'Ormuz i retiraria les forces militars que va desplegar per tot el voltant de l'Iran.

Després d'això, els dos països es donarien un termini de seixanta dies més per a negociar la resta de qüestions, com ara el programa nuclear iranià. La televisió estatal iraniana ha assenyalat que el marc de treball encara no està finalitzat i que Teheran no farà cap pas sense "verificació tangible". I ha afegit que, si s'arribava a un acord final, es podria aprovar com una resolució vinculant del Consell de Seguretat de l'ONU.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els EUA i l’Iran ultimen un acord per a reobrir l’estret d’Ormuz i allargar la treva nuclear]]> Les negociacions entre els Estats Units i l'Iran avancen cap a un possible acord que permetria reobrir l’estratègic estret d’Ormuz, alçar part de les sancions contra Teheran i ampliar durant seixanta dies la treva en la guerra al Pròxim Orient per a negociar un nou pacte nuclear. La possibilitat d’un acord ha provocat ja una caiguda del preu del petroli i ha obert un intens debat polític tant a Washington com a l’Orient Mitjà.

El secretari d’Estat dels EUA, Marco Rubio, ha assegurat este dilluns des de Nova Delhi que només falta la resposta oficial iraniana i ha insistit que el president Donald Trump “no firmarà un mal acord”.

“Tenim una proposta sòlida damunt de la taula per a reobrir els estrets i iniciar una negociació significativa sobre els assumptes nuclears”, ha afirmat Rubio, que també ha defés que el pacte compta amb “molt de suport” tant als països del golf Pèrsic com a escala internacional.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA['L'innocent' posa sobre l'escenari el cas de l'espanyol Pablo Ibar, condemnat fa més de trenta anys per assassinat als Estats Units]]> El cas de l'espanyol Pablo Ibar, condemnat per triple assassinat als Estats Units, serà representat per primera vegada com a obra teatral amb L'innocent, escrita i dirigida per Miguel Ferrando.

Ibar, que actualment té 53 anys, va ser acusat d'un triple assassinat a Miami quan només en tenia 22. Malgrat que en un principi va ser condemnat a mort, després van establir una segona sentència a cadena perpètua, que continua fins al dia de hui.

Tot i estar condemnat, Pablo Ibar sempre ha defensat la seua innocència. No obstant això, la peça teatral no busca jutjar si és culpable o innocent, sinó aprofundir en el temps que dura la condemna i com una persona pot viure eixa situació en què la llibertat es veu congelada durant anys. "No es retrata el cas amb crueltat, hi ha violència, però no és explícita, sinó més aïna poètica", ha emfatitzat Ferrando.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els ministres d’Exteriors de l’OTAN es reunixen a Suècia enmig de la tensió amb Rússia i la pressió dels EUA]]> Els ministres d’Exteriors de l’OTAN es reunixen este divendres a la ciutat sueca de Helsingborg en un context marcat per la tensió amb Rússia, les alertes per drons als països bàltics i les amenaces dels Estats Units de reduir la presència militar a Europa. La trobada és la primera que acull Suècia des de l'ingrés en l’Aliança Atlàntica fa dos anys i servirà per a preparar la cimera de líders prevista per al 7 i 8 de juliol a Ankara.

En la reunió s’espera que el secretari d’Estat nord-americà, Marco Rubio, explique els plans de Washington després dels anuncis de retirada parcial de tropes d’Europa i de les crítiques del president dels EUA, Donald Trump, als aliats europeus.

La reunió arriba després que Trump haja fet marxa arrere i haja anunciat finalment l’enviament de 5.000 soldats addicionals a Polònia, una setmana després d’haver cancel·lat un desplegament previst de més de 4.000 efectius. El president nord-americà ha justificat la decisió per la seua relació amb el president polonés, Karol Nawrocki, considerat pròxim a Washington.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els EUA imputen Raúl Castro per abatre dos avionetes el 1996 i eleven la pressió sobre Cuba]]> Els Estats Units han imputat este dimecres l’expresident cubà Raúl Castro per delictes relacionats amb l’enderrocament de dos avionetes de l’organització humanitària Germans al Rescat el 1996, una decisió que incrementa encara més la pressió de Washington sobre Cuba. El Departament de Justícia nord-americà ha fet pública una acusació presentada a l’abril davant d’un tribunal federal de Florida i que fins ara havia sigut secreta.

Els càrrecs atribuïxen a Castro delictes d’assassinat, conspiració per a matar ciutadans estatunidencs i destrucció d’aeronaus per la mort de quatre aviadors —tres ciutadans dels Estats Units i un resident legal— vinculats a esta organització.

Els fets es remunten al 1996, quan caces cubans van atacar dos de les tres avionetes de Germans al Rescat, que sobrevolaven la franja marítima entre Florida i Cuba per a localitzar i auxiliar balseros que fugien de l’illa.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La UE dona llum verda a l'acord aranzelari amb els Estats Units després de l'ultimàtum de Trump]]> La Unió Europea ha aconseguit tancar en la matinada d'este dimecres el text del tractat comercial amb els Estats Units que accepta imposar aranzels del 15% a la majoria dels productes europeus. L'acord ha rebut el vistiplau de la Presidència del Consell i del Parlament Europeu després de setmanes de converses, que s'intensificaren després de l'ultimàtum que va llançar el president estatunidenc, Donald Trump, a principis de maig, quan va amenaçar de volar el pacte i decretar directament aranzels del 25% als automòbils i camions europeus si els estats membres de la UE no superaven abans del 4 de juliol els tràmits per a ratificar el tractat.

L'acord és un pas important per a la normalització comercial entre les dos potències econòmiques, normalitat que va saltar pels aires quan el president nord-americà va anunciar, en abril de l'any passat, un aranzel del 20% per a totes les exportacions europees. Aquelles declaracions van provocar un estira-i-amolla entre els dos blocs econòmics que ha conclòs, de moment, este dimecres amb l'acord sobre el tractat comercial.

En concret, l'acord contempla dos regulacions que implementen les reduccions aranzelàries previstes en la declaració conjunta entre la UE i els Estats Units. El primer punt superat "elimina els aranzels duaners restants sobre béns industrials estatunidencs i concedix accés preferencial al mercat, fins i tot mitjançant contingents aranzelaris i reduccions tarifàries per a determinats productes de la mar i agrícoles no sensibles procedents dels Estats Units", expressa el comunicat difós per la presidència del Consell a càrrec de Xipre, que també coordina les converses. El segon se centra "a prorrogar la suspensió d'aranzels per a les importacions de llagosta, inclosa la llagosta processada".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un incendi assota el sud de Califòrnia i obliga a evacuar més de 20.000 persones]]> Un incendi forestal de ràpida propagació s’ha declarat este dilluns al sud de Califòrnia i ha obligat a evacuar immediatament més de 20.000 persones per l’avanç de les flames i les tasques de contenció dels bombers.

L’incendi Sandy s'ha originat a la comunitat de Simi Valley, situada a uns 64 quilòmetres al nord-oest de Los Angeles. En poques hores, el foc ha calcinat 338 hectàrees, alimentat pel vent fort de Santa Ana, segons ha informat el Departament de Bombers de Califòrnia.

Les autoritats han emés ordes d’evacuació obligatòria per a una àmplia zona de Simi Valley i advertències de risc per a parts de la veïna Thousand Oaks, al comtat de Ventura, mentre més de 200 bombers treballen per a controlar unes flames que continuen fora de control.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Cinc morts en un tiroteig contra una mesquita de San Diego, als Estats Units]]> Cinc persones han mort en un tiroteig registrat al Centre Islàmic de San Diego, la mesquita més gran del comtat californià, segons han informat les autoritats dels Estats Units.

Entre les víctimes hi ha els dos presumptes atacants, dos adolescents entre 17 i 19 anys que, segons les primeres investigacions de l’FBI, haurien mort per ferides de bala autoinfligides. Els cossos els han localitzat dins d’un vehicle prop de la mesquita.

La resta de víctimes mortals són tres adults, entre ells un vigilant de seguretat que, segons la policia, va actuar “heroicament” per a intentar contindre l’atac i reduir-ne les conseqüències.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El festival de l’oració promogut per Trump per a exaltar els orígens cristians dels EUA reunix milers de persones a Washington]]> Milers de persones assistien este diumenge al festival de l’oració impulsat pel president dels Estats Units, Donald Trump, a Washington per a promoure els orígens cristians dels Estats Units. El festival va comptar amb la intervenció de Trump i d’altres membres del seu govern, a través de vídeos pregravats.

En l’acte, Rededicant el 250 aniversari: un Jubileu Nacional d'Oració, Lloança i Acció de Gràcies, Trump va intervindre en un vídeo en què posava les mans sobre un exemplar de la Bíblia i recitava un passatge bíblic en què Déu se li apareix al rei Salomó després que ell li construïsca un temple en honor seu.

El vicepresident dels Estats Units, JD Vance, en el seu discurs va fer referència als pares fundadors dels Estats Units, per als quals, va assegurar, “era obvi que la nostra fe era el terreny sobre el qual s'assentisca” el país. "Sempre hem sigut una nació d'oració i li donem les gràcies a Déu per això", va agregar.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El director de la CIA visita l'Havana i demana "canvis fonamentals" per a dialogar sobre economia i seguretat amb el govern cubà]]> El director de l'Agència Central d'Intel·ligència (CIA), John Ratcliffe, s'ha reunit este dijous a l'Havana amb alts funcionaris del govern de Cuba. Segons ha comunicat la CIA, Ratcliffe ha viatjat a la capital cubana per a mantindre converses directes amb autoritats del Ministeri de l'Interior i responsables dels servicis d'intel·ligència de l'illa.

Durant la reunió, s'han abordat assumptes relacionats amb la cooperació en matèria d'intel·ligència, la seguretat regional i la situació econòmica de Cuba, en un context de tensions persistents entre Washington i l'Havana i una situació de precarietat extrema per al país cubà. La visita ha inclòs reunions amb Raúl Rodríguez Castro, net de Raúl Castro i assessor de seguretat, així com amb el ministre de l'Interior, Lázaro Álvarez Casas.

El director de la CIA ha transmés el missatge que els Estats Units estan disposats a explorar un diàleg més ampli sobre temes econòmics i de seguretat, encara que condicionat a "canvis fonamentals" per part del govern cubà.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Xi advertix Trump que un desacord sobre Taiwan podria causar un conflicte entre els Estats Units i la Xina]]> Els presidents de la Xina, Xi Jinping, i dels Estats Units, Donald Trump, han abordat este dijous en una reunió a Pequín, diversos assumptes geopolítics com l'escalada bèl·lica a l'Orient Mitjà, la guerra a Ucraïna i la península coreana. Són qüestions marcades per l'actualitat que s'han colat en una agenda fins ara centrada en les tensions comercials i la reclamació xinesa sobre l'illa de Taiwan. Este punt, de fet, ha servit perquè el mandatari xinés fera un advertiment a l'homòleg nord-americà, li ha dit que un desacord podria enviar les relacions entre les dos potències per un camí "perillós" i fins i tot conduir al conflicte.

Els comentaris de Xi Jinping a Donald Trump sobre Taiwan suposen un avís dur —però no sense precedents— en una reunió plena de pompes que, per altra banda, semblava amistosa i relaxada, i que el president estatunidenc ha descrit com possiblement la "cimera més gran de la història". Després d'aterrar dimecres a la nit a la capital del gegant asiàtic, el republicà ha sigut rebut pel mandatari xinés a l'imponent Gran Saló del Poble, l'edifici reservat per a les grans ocasions polítiques. És el primer viatge d'un cap de la Casa Blanca al principal rival estratègic i econòmic dels Estats Units en quasi una dècada, que arriba en un moment de feblesa per a Trump per la guerra iniciada a l'Iran, amb les negociacions de pau enquistades, i el revés de la justícia estatunidenca a la política aranzelària.

Després d'una cerimònia d'obertura que ha comptat amb la presència de la guàrdia d'honor i xiquets que agitaven amb entusiasme flors i banderes, Trump i Xi s'han endinsat en unes converses que han durat més de dos hores. "Eres un gran líder, de vegades a la gent no li agrada que ho diga, però ho dic de totes maneres", li ha dit el nord-americà uns en breus comentaris d'obertura.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trump arriba a la Xina amb l’Iran, Taiwan i el comerç al centre de la cimera amb Xi Jinping]]> El president dels Estats Units, Donald Trump, ha arribat este dimecres a Pequín per a una visita oficial al país asiàtic que inclourà una reunió amb l'homòleg xinés, Xi Jinping. L'esperada cimera entre els dos mandataris, líders de les dos principals economies del món, se celebrarà dijous i suposa el primer viatge d'un cap de la Casa Blanca a la capital xinesa en quasi nou anys. Va ser el mateix Trump, de fet, l'últim líder nord-americà que va tindre un cara a cara amb Xi el novembre del 2017 en territori xinés. La d'ara, que estava prevista per a l'abril, però va haver de posposar-se per la guerra a l'Iran, serà la primera de quatre trobades previstes només este 2026: li seguiran una possible visita del president xinés als Estats Units a l'estiu i altres dos en cimeres internacionals.

En arribar-hi a les 20:08 hora local, el mandatari estatunidenc ha sigut rebut a peu de pista pel vicepresident xinés, Han Zheng, juntament amb l'ambaixador de la Xina als Estats Units, Xie Feng, i el viceministre xinés d'Afers Estrangers, Ma Zhaoxu, en una cerimònia de benvinguda en què han participat vora 300 jóvens xinesos, a més d'una banda militar i una guàrdia d'honor. També han acompanyat el president estatunidenc el seu fill, Eric Trump, i Lara Trump, seguits per Musk, Rubio i Huang, integrants de la delegació nord-americana que acompanya el president en la visita.

La ruta des de l'aeroport fins al centre de Pequín ha estat decorada amb banderes de la Xina i els Estats Units, mentre diversos gratacels han mostrat missatges lluminosos de benvinguda a la capital xinesa al pas de la caravana presidencial. Simultàniament, més de dos milions de televidents han seguit per CCTV —la principal cadena de televisió estatal xinesa— l'aterratge de l'Air Force One a Pequín.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Donald Trump advertix que l'Iran “ja no es riurà més” dels Estats Units i qualifica “d'inacceptable” la resposta iraniana a la proposta de pau]]> El president dels Estats Units, Donald Trump, ha assegurat este diumenge que l'Iran “ja no es riurà més” del seu país en un missatge publicat en Truth Social, coincidint amb les informacions sobre la resposta iraniana a l’última proposta de pau presentada per Washington. Trump considera “totalment inacceptable” la resposta de l’Iran a la proposta de pau dels Estats Units.

Trump ha afirmat que durant “47 anys” l’Iran ha estat “colpejant” els Estats Units, acusant Teheran de matar ciutadans nord-americans amb bombes, reprimir protestes i “aniquilar 42.000 manifestants innocents i desarmats”. El mandatari republicà ha conclòs el missatge advertint que “ja no riuran més”.

El president nord-americà ha aprofitat també la publicació per a carregar contra els expresidents demòcrates Barack Obama i Joe Biden. Sobre Obama, ha afirmat que va donar a l’Iran “una nova vida” mitjançant aportacions econòmiques.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'Iran advertix que atacarà els vaixells que intenten travessar per Ormuz en plena operació de rescat dels Estats Units]]> La tensió continua ancorada a l'estret d'Ormuz, el pas marítim estratègic del golf Pèrsic per on circula vora el 20% del subministrament de petroli mundial. La guerra entre els Estats Units i l'Iran no desescala i les negociacions no avancen, mentre que el president estatunidenc, Donald Trump, ha activat una nova operació batejada com a projecte Llibertat per a donar suport a les embarcacions atrapades en esta via comercial, controlada i clausurada pel règim aiatol·là. La Casa Blanca preveu mobilitzar més d'un centenar d'aeronaus, destructors, drons i 15.000 militars.

En les últimes hores, han atacat almenys dos naus. L'Iran ha advertit que qualsevol “interferència” dels Estats Units en este enclavament clau serà considerada com una violació de l'alto el foc, segons va assegurar diumenge un alt funcionari. I este dilluns, l'exèrcit iranià ha avisat que qualsevol vaixell, inclosos els estatunidencs, que tracten de travessar l'estret d'Ormuz seran atacats. Estes amenaces arriben poques hores després de l'operatiu anunciat per Trump: “Advertim que qualsevol força armada estrangera, especialment l'agressiu exèrcit estatunidenc, serà blanc dels nostres atacs si intenta acostar-se o entrar a l'estret d'Ormuz”, ha declarat el comandant del comandament unificat d'operacions Khatam al-Anbiya, el general de divisió Ali Abdollahi.

El militar ha exigit “a tots els vaixells comercials i petroliers que s'abstinguen de qualsevol intent de transitar sense coordinació amb les forces armades desplegades en l'estret d'Ormuz, perquè la seua seguretat no es veja compromesa”. Ha dit, a més, que les accions estatunidenques per a “alterar la situació actual no tindran un altre resultat que complicar encara més l'escenari i posar en risc la seguretat de les embarcacions en esta zona”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trump afirma que els Estats Units “prendran el control” de Cuba “quasi immediatament”]]> El president dels Estats Units, Donald Trump, ha assegurat que el seu país “prendrà el control” de Cuba “quasi immediatament” una vegada acabe el que ha qualificat com el “treball” a l’Iran. Ho ha afirmat durant una intervenció en un sopar privat del Forum Club a West Palm Beach, a Florida, davant de dirigents polítics i empresarials.

En el mateix discurs, Trump ha plantejat la possibilitat d’enviar el portaavions USS Abraham Lincoln al Carib i situar-lo prop de la costa cubana. Segons va afirmar, des d’allí els ciutadans de l’illa dirien “Moltes gràcies, ens rendim”, en una escenificació que ha generat controvèrsia pel to i pel contingut.

Les declaracions arriben en un context d’enduriment de la política nord-americana cap a Cuba. L’administració Trump ha anunciat noves sancions que afecten sectors clau de l’economia de l’illa, com l’energia, la defensa, la mineria i els servicis financers. L’orde executiva establix el bloqueig total d’actius als Estats Units per a persones o empreses que operen en estos àmbits o mantinguen relacions amb el govern cubà.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trump anuncia aranzels del 25% a la importació de cotxes i camions europeus]]> El president dels Estats Units, Donald Trump, ha acusat este divendres la Unió Europea (UE) d'incomplir el pacte comercial negociat amb Washington i ha anunciat que, com a conseqüència, elevarà al 25% l'aranzel als cotxes i camions fabricats pel bloc comunitari. "Em complau anunciar que, atés que la UE no està complint amb el nostre acord comercial, que va ser plenament pactat, la setmana que ve augmentaré els aranzels aplicats a la UE sobre els automòbils i camions que ingressen als Estats Units. L'aranzel s'elevarà al 25%", ha escrit en la xarxa Truth Social.

Trump ha insistit que "queda plenament entés i acordat que, si fabriquen els automòbils i camions en plantes situades als Estats Units, no s'aplicarà cap aranzel". "Actualment, hi ha moltes plantes d'automòbils i camions en construcció, amb una inversió superior als 100.000 milions de dòlars; una xifra rècord en la història de la fabricació de vehicles. Estes plantes, dotades de treballadors estatunidencs, obriran les portes molt prompte", ha agregat.

El mandatari estatunidenc ha celebrat que "no s'havia vist mai res igual al que està succeint hui als Estats Units!", en referència als compromisos d'inversió dels països amb els quals Washington ha tancat acords comercials per a aconseguir una rebaixa dels anomenats aranzels "recíprocs" que ha imposat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El president estatunidenc diu que l'Iran ha fet "avanços" en les negociacions, però encara es planteja "arrasar-los"]]> Les negociacions entre els Estats Units i l'Iran continuen sense quallar. El president estatunidenc, Donald Trump, ha dit este divendres que Teheran "ha fet avanços" en les converses amb el seu país, encara que ha admés no estar segur de si arribarà a complir els requisits que li exigix Washington. "Han fet avanços, però no estic segur que alguna vegada aconseguisquen la meta", ha explicat als jardins de la Casa Blanca abans de partir a Florida per a un acte relacionat amb les eleccions de mig mandat de novembre.

"Estan demanant coses que no podem acceptar", ha afegit respecte a la darrera oferta presentada pel règim aiatol·là, que ha tractat en les últimes setmanes de plantejar a la Casa Blanca alternatives sobre el programa nuclear. Washington, però, insistix que la república islàmica ha de suspendre l'enriquiment d'urani i desistir de desenvolupar una arma atòmica. "Ho estem fent tot en termes de negociació telefònica en este moment", ha assegurat Trump després de confirmar que ha rebut la nova proposada iraniana, de la qual no ha donat detalls.

El president estatunidenc ha insistit que el lideratge iranià "està molt fragmentat" i que la Casa Blanca sospesa mesures militars si no s'aconseguix un acord per a posar fi a la guerra i reobrir l'estret d'Ormuz. "Existixen opcions. Volem anar i simplement arrasar-los per complet per a eliminar-los per sempre o volem intentar arribar a un acord? Eixes són les opcions", ha manifestat el mandatari republicà. Ha subratllat, en tot cas, que continua preferint una eixida negociada al conflicte. "Des d'un punt de vista humà, preferiria no fer-ho", ha resolt, en referència a la possibilitat d'"aniquilar-los".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trump torna a amenaçar Espanya i Itàlia de retirar les tropes per no ajudar-lo amb la guerra contra l'Iran]]> El president dels Estats Units (EUA), Donald Trump, ha tornat a amenaçar este dijous Espanya, Itàlia i Alemanya de retirar les tropes nord-americanes que manté desplegades en estos dos països per no ajudar-lo en la guerra contra l'Iran. L'advertència ha arribat just després de fer el mateix amb Alemanya, on també ha dit que es planteja reduir la presència militar per les crítiques que han fet els socis europeus a l'ofensiva conjunta que va llançar contra la república islàmica el passat 28 de febrer, en un atac coordinat amb Israel. El govern espanyol ha manifestat estar tranquil davant d'esta amenaça.

"Probablement", ha contestat —segons informa l'agència Reuters— quan els periodistes li han preguntat si consideraria retirar els soldats estatunidencs de les bases d'Itàlia i Espanya, l'endemà d'amenaçar el canceller alemany, Friedrich Merz. "Sí, probablement. Per què no hauria de fer-ho? Itàlia no ens ha servit de cap ajuda i Espanya ha sigut horrible, absolutament horrible", ha dit el republicà, que també ha retret que quan els EUA han necessitat els socis europeus "ells no han estat ací". "Hem de recordar això", ha insistit.

Trump, que ha mostrat en nombroses ocasions el seu malestar amb l'OTAN per no col·laborar amb els EUA en la guerra contra l'Iran, va anunciar dimecres que el seu govern "està estudiant i analitzant la possible reducció de tropes a Alemanya", decisió que ara valora ampliar a altres països de l'Aliança Atlàntica.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La paràlisi en les negociacions entre els Estats Units i l'Iran incrementa el risc d’una crisi energètica global]]> Les negociacions entre els Estats Units i l’Iran estan en un punt mort este dijous 30 d’abril, després de dos mesos de conflicte obert i amb un alto el foc fràgil sobre el terreny. Cap de les parts cedix en les seues exigències, mentre la crisi al golf Pèrsic continua escalant i amenaça amb conseqüències globals.

El principal escull és doble: el control de l’estret d’Ormuz i el programa nuclear iranià. Teheran ha proposat reobrir esta via marítima clau —per on passa prop del 20% del petroli mundial— a canvi d’ajornar qualsevol negociació nuclear fins al final de la contesa. Però Washington ha rebutjat l’oferta i insistix que qualsevol acord ha de garantir primer que l’Iran no desenvoluparà armes nuclears.

Mentrestant, la tensió militar augmenta. La cúpula de defensa nord-americana ha plantejat al president, Donald Trump, la possibilitat de llançar atacs “breus i contundents” contra instal·lacions nuclears iranianes per a forçar una negociació. El mandatari, que també estudia ampliar el bloqueig naval, no descarta ni tan sols trencar l’alto el foc.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Carles III fa una crida a la reconciliació entre el Regne Unit i els Estats Units]]> El rei Carles III ha fet una crida a la reconciliació entre el Regne Unit i els Estats Units, i ha defés l'OTAN i l'ajuda a Ucraïna, en un discurs històric a Washington. El monarca ha conjurat amb humor britànic els riscos de trobar-se amb Donald Trump, molt crític amb el govern britànic per no haver-lo ajudat en la guerra a l'Iran.

Que el Congrés dels Estats Units reba així Carles III diu molt de la importància de l'anomenada “relació transatlàntica”. I no només perquè el monarca representa el país que els tenia sotmesos com a colònia fins fa 250 anys, un fet que el visitant ha recordat en el seu discurs fent servir l'humor britànic, amb què ha anat esguitant la vetlada.

Carles III també ha reivindicat l'ajuda a Ucraïna i l'OTAN i la necessitat de protegir el patrimoni natural. I, així i tot, ha seduït republicans, demòcrates i Donald Trump, que ha confessat tindre cels pel discurs, abans de rebre'l al sopar de gala.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'atacant de Trump és acusat d'intentar assassinar el president, delicte que pot comportar cadena perpètua]]> El sospitós d'haver intentat assassinar el president dels Estats Units, Donald Trump, durant el sopar de corresponsals de la Casa Blanca dissabte passat ha comparegut este dilluns per primera vegada davant d'un tribunal federal per a la lectura de les acusacions. Identificat com Cole Allen, un enginyer mecànic i professor de 31 anys resident a Califòrnia, se li imputen tres càrrecs federals —dos delictes relacionats amb l'ús d'armes de foc i un altre per intent de magnicidi—, els quals podrien comportar pena de cadena perpètua.

L'audiència ha durat menys de mitja hora i ha estat presidida pel jutge Matthew J. Sharbaugh, que ha ordenat a l'acusat comparéixer novament el 30 d'abril per a analitzar si l'alliberen sota fiança o continua detingut durant els procediments judicials. Allen s'ha presentat davant de la cort vestit amb una granota de color blau neó, flanquejat per l'equip de defensa, que ha insistit que el jove no té antecedents penals. Amb semblant calmat, l'acusat ha assentit a les asseveracions del tribunal i ha contestat amb rapidesa i en veu baixa a les preguntes del magistrat.

Segons sembla, Allen va viatjar dissabte des de Los Angeles a Washington amb tren i l'interceptaren a l'hotel Hilton. Allà, Trump, la primera dama, Melania Trump, i diversos membres del govern estatunidenc participaven en el sopar anual de l'Associació de Corresponsals de la Casa Blanca (WHCA). Tant el mandatari com l'esposa i gran part dels membres que estaven en la gala van haver de ser evacuats després de sentir-se diversos trets als voltants del saló on se celebrava el tradicional esdeveniment, el primer d'esta classe al qual assistia el republicà com a inquilí de la Casa Blanca.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L’FBI investiga fallades de seguretat en l’intent d’assassinat de Trump]]> L’FBI ha obert una investigació per a aclarir les possibles errades en el dispositiu de seguretat durant l’intent d’assassinat del president dels Estats Units, Donald Trump, en el sopar de corresponsals de la Casa Blanca. L’atacant va aconseguir accedir a l’esdeveniment i efectuar tirs abans de ser reduït, en un incident que ha encés les alarmes sobre la protecció del cap d’estat en actes públics.

L’incident coincidix amb l’inici d’una visita oficial als Estats Units del rei d’Anglaterra i la seua esposa, que s’està desenvolupant sota un ampli dispositiu de seguretat reforçat arran dels fets. Mentrestant, les autoritats continuen analitzant com va ser possible que l’atacant accedira armat a un dels esdeveniments més vigilats del calendari polític nord-americà.

El sospitós és Cole Allen, un home de 31 anys resident a Califòrnia, vinculat al món tecnològic com a programador de videojocs i amb formació en enginyeria mecànica. Segons testimonis del seu entorn, era una persona reservada, amb bon nivell acadèmic i implicada en la seua comunitat, especialment en l’àmbit religiós. Fins i tot havia estat reconegut recentment en el centre on treballava i havia participat en projectes tecnològics amb finalitats socials.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els EUA volen restablir l'escamot d'afusellament per a aplicar la pena de mort]]> El Departament de Justícia dels Estats Units planeja restablir l'escamot d'afusellament com a mètode per a executar els reus en el corredor de la mort, com a part d'un grup de mesures per a "enfortir" la pena capital a escala federal. La proposta s'inclou en noves directives que busquen buidar "el camí per a dur a terme les execucions" quan els reus esgoten els recursos d'apel·lació, en compliment d'una orde firmada pel president Donald Trump.

Entre estes mesures s'inclou "la readopció del protocol d'injecció letal utilitzat durant la primera administració Trump, l'ampliació d'este protocol per a incloure mètodes d'execució addicionals, com ara l'escamot d'afusellament, i l'agilització dels processos interns per a accelerar els casos relacionats amb la pena de mort". Este enduriment de la resposta punitiva dels EUA la considera "fonamental" per a dissuadir els crims més atroços, fer justícia a les víctimes i brindar un tancament llargament esperat als seus éssers estimats supervivents", segons ha explicat Justícia en un comunicat.

El fiscal general interí dels EUA, Todd Blanche, considera que el govern de l'expresident Joe Biden "va incomplir el seu deure de protegir el poble estatunidenc en negar-se a perseguir i executar la pena màxima contra els criminals més perillosos, inclosos terroristes, assassins de xiquets i assassins d'agents de l'orde". Blanche ha advertit que ara, el Departament de Justícia "torna a fer complir la llei i a solidaritzar-se amb les víctimes".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trump prorroga l'alto el foc amb l'Iran fins que presente una proposta de pau]]> El conflicte al Pròxim Orient s'enquista i deixa un altre gir de guió, després que el president dels Estats Units, Donald Trump, haja anunciat este dimarts una treva indefinida amb l'Iran per a donar temps a la negociació amb el règim dels aiatol·làs. Un moviment que evidencia un nou canvi de parer del mandatari, que poc abans havia tancat la porta a prorrogar de cap manera l'alto el foc, que expirava este dimecres, i que arriba enmig del clima d'incertesa i preocupació per la suspensió de la trobada entre les delegacions negociadores al Pakistan.

El mandatari republicà vol donar més marge i temps al diàleg i ha fet per això marxa arrere, segons va proclamar en una publicació en la xarxa Truth Social. El cessament d'hostilitats, ha aclarit, s'estendrà fins que el govern de l'Iran, que a parer seu es troba "greument dividit", presente "una proposta i concloguen les negociacions, siga quin siga el resultat". Trump ha precisat també que ha adoptat esta decisió a petició del Pakistan, que exercix com a mediador en la contesa. Concretament del cap de l'exèrcit, el mariscal Asim Munir, i del primer ministre, Shehbaz Sharif, amb els qui manté molt bona relació des que Washington va mediar l'any passat en el conflicte entre el Pakistan i l'Índia.

L'anunci de la nova pròrroga ha caigut després d'una jornada d'infart, en la qual augmentava la incertesa a mesura que s'acostava el moment de caducitat de la treva vigent des del 6 d'abril, este dimecres. El vicepresident estatunidenc, J. D. Vance, tenia previst viatjar este mateix dimarts a Islamabad, capital del Pakistan, per a una segona ronda de negociacions amb les autoritats iranianes, però va cancel·lar el viatge perquè Teheran no es va comprometre a participar en les converses, cosa que va incrementar encara més el desconcert.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Enlaire les negociacions de pau Estats Units - Iran, poques hores abans que acabe l'alto el foc]]> Les converses de pau entre els Estats Units i l'Iran estan ara mateix envoltades d'incertesa, quan queden a penes unes hores perquè vença l'alto el foc de dos setmanes que va anunciar el president estatunidenc, Donald Trump, el passat 8 d'abril. Este dimarts està prevista al Pakistan una segona ronda de negociacions amb representants de les dos parts i mediadors pakistanesos, però el clima previ ha estat marcat per atacs encreuats i no queda clar si la delegació de Teheran acudirà finalment a la cita. La comitiva de la Casa Blanca, encapçalada pel vicepresident, J. D. Vance, manté els plans de viatjar hui mateix a Islamabad, capital del Pakistan, per a reprendre el diàleg.

En les últimes hores, el president de l'Iran, Masoud Pezeshkian, ha acusat l'administració Trump d'emetre “senyals poc constructius i contradictòries” respecte de les negociacions: “Els iranians no se sotmeten a la força”, ha escrit en la xarxa social X. El president del Parlament iranià, Mohammad Bagher Ghalibaf, que lidera la delegació de Teheran en les converses amb els Estats Units, advertia esta matinada que el règim aiatol·là no accepta "negociacions sota l'ombra de l'amenaça". A més, ha tornat a acusar l'exèrcit nord-americà i el seu cércol naval de violar la treva encara en vigor als ports.

Una font pakistanesa involucrada en el diàleg ha declarat que hi ha impuls perquè es reprenguen dimecres: “Les coses estan avançant i les converses estan encaminades per a demà”, ha dit la font sota condició d'anonimat. Mentrestant, Islamabad viu un tercer dia d'incertesa amb la ciutat blindada i una infraestructura logística llesta per a una decisió d'últim minut de l'Iran sobre la participació en les negociacions, mentre l'alto el foc amb els Estats Units encara les últimes 24 hores.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Abatut el sospitós del tiroteig de Louisiana (EUA) en què han mort huit xiquets, set dels quals eren fills seus]]> Huit xiquets d’entre un i catorze anys han mort en un tiroteig ocorregut d’este diumenge a la ciutat de Shreveport, a l’estat nord-americà de Louisiana, segons ha informat la policia local, que investiga el succés com un cas de violència domèstica. L'autor, identificat com Shamar Elkins, era el pare de set de les víctimes mortals. Després dels fets, va fugir en un vehicle robat, però va ser abatut pels agents durant la persecució.

En total, deu persones van rebre impactes de bala. Les úniques supervivents són dos dones adultes, una d’elles en estat greu, segons ha detallat el portaveu policial, Christopher Bordelon.

Segons apunten mitjans nord-americans citant fonts policials, els fets es van iniciar arran d’una discussió domèstica entre el presumpte autor i la seua exparella dissabte a la nit. L’enfrontament va escalar fins a un episodi de violència extrema en diversos habitatges, en què també va resultar ferida una altra dona, germana de la seua exparella. Posteriorment, l’home hauria atacat els menors, entre els quals hi havia fills seus i de l’entorn familiar de l’exparella, abans de fugir en un vehicle robat i protagonitzar una persecució policial que va acabar amb la seua mort.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els EUA maten tres persones en un nou atac contra una llanxa al Carib]]> Les Forces Armades dels Estats Units han atacat una nova embarcació al Carib i han matat tres persones en considerar que navegava per “rutes conegudes del narcotràfic”, segons ha informat el Comandament Sud nord-americà (Southcom).

En un missatge publicat en la xarxa social X, el Southcom ha indicat que, sota la direcció del general Francis L. Donovan, la Força de Tasca Conjunta Southern Spear va dur a terme un “atac cinètic letal” contra una embarcació operada per organitzacions terroristes designades.

Segons la intel·ligència dels EUA, la llanxa participava en operacions de narcotràfic. El missatge detalla que tres homes, qualificats de “narcoterroristes”, van morir durant l’operació, mentre que cap membre de les forces militars nord-americanes va resultar ferit.

Continua llegint-ho en el web

]]>