<![CDATA[À Punt - Estats Units]]> 10 <![CDATA[À Punt - Estats Units]]> <![CDATA[Els EUA imputen Raúl Castro per abatre dos avionetes el 1996 i eleven la pressió sobre Cuba]]> Els Estats Units han imputat este dimecres l’expresident cubà Raúl Castro per delictes relacionats amb l’enderrocament de dos avionetes de l’organització humanitària Germans al Rescat el 1996, una decisió que incrementa encara més la pressió de Washington sobre Cuba. El Departament de Justícia nord-americà ha fet pública una acusació presentada a l’abril davant d’un tribunal federal de Florida i que fins ara havia sigut secreta.

Els càrrecs atribuïxen a Castro delictes d’assassinat, conspiració per a matar ciutadans estatunidencs i destrucció d’aeronaus per la mort de quatre aviadors —tres ciutadans dels Estats Units i un resident legal— vinculats a esta organització.

Els fets es remunten al 1996, quan caces cubans van atacar dos de les tres avionetes de Germans al Rescat, que sobrevolaven la franja marítima entre Florida i Cuba per a localitzar i auxiliar balseros que fugien de l’illa.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La UE dona llum verda a l'acord aranzelari amb els Estats Units després de l'ultimàtum de Trump]]> La Unió Europea ha aconseguit tancar en la matinada d'este dimecres el text del tractat comercial amb els Estats Units que accepta imposar aranzels del 15% a la majoria dels productes europeus. L'acord ha rebut el vistiplau de la Presidència del Consell i del Parlament Europeu després de setmanes de converses, que s'intensificaren després de l'ultimàtum que va llançar el president estatunidenc, Donald Trump, a principis de maig, quan va amenaçar de volar el pacte i decretar directament aranzels del 25% als automòbils i camions europeus si els estats membres de la UE no superaven abans del 4 de juliol els tràmits per a ratificar el tractat.

L'acord és un pas important per a la normalització comercial entre les dos potències econòmiques, normalitat que va saltar pels aires quan el president nord-americà va anunciar, en abril de l'any passat, un aranzel del 20% per a totes les exportacions europees. Aquelles declaracions van provocar un estira-i-amolla entre els dos blocs econòmics que ha conclòs, de moment, este dimecres amb l'acord sobre el tractat comercial.

En concret, l'acord contempla dos regulacions que implementen les reduccions aranzelàries previstes en la declaració conjunta entre la UE i els Estats Units. El primer punt superat "elimina els aranzels duaners restants sobre béns industrials estatunidencs i concedix accés preferencial al mercat, fins i tot mitjançant contingents aranzelaris i reduccions tarifàries per a determinats productes de la mar i agrícoles no sensibles procedents dels Estats Units", expressa el comunicat difós per la presidència del Consell a càrrec de Xipre, que també coordina les converses. El segon se centra "a prorrogar la suspensió d'aranzels per a les importacions de llagosta, inclosa la llagosta processada".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un incendi assota el sud de Califòrnia i obliga a evacuar més de 20.000 persones]]> Un incendi forestal de ràpida propagació s’ha declarat este dilluns al sud de Califòrnia i ha obligat a evacuar immediatament més de 20.000 persones per l’avanç de les flames i les tasques de contenció dels bombers.

L’incendi Sandy s'ha originat a la comunitat de Simi Valley, situada a uns 64 quilòmetres al nord-oest de Los Angeles. En poques hores, el foc ha calcinat 338 hectàrees, alimentat pel vent fort de Santa Ana, segons ha informat el Departament de Bombers de Califòrnia.

Les autoritats han emés ordes d’evacuació obligatòria per a una àmplia zona de Simi Valley i advertències de risc per a parts de la veïna Thousand Oaks, al comtat de Ventura, mentre més de 200 bombers treballen per a controlar unes flames que continuen fora de control.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Cinc morts en un tiroteig contra una mesquita de San Diego, als Estats Units]]> Cinc persones han mort en un tiroteig registrat al Centre Islàmic de San Diego, la mesquita més gran del comtat californià, segons han informat les autoritats dels Estats Units.

Entre les víctimes hi ha els dos presumptes atacants, dos adolescents entre 17 i 19 anys que, segons les primeres investigacions de l’FBI, haurien mort per ferides de bala autoinfligides. Els cossos els han localitzat dins d’un vehicle prop de la mesquita.

La resta de víctimes mortals són tres adults, entre ells un vigilant de seguretat que, segons la policia, va actuar “heroicament” per a intentar contindre l’atac i reduir-ne les conseqüències.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El festival de l’oració promogut per Trump per a exaltar els orígens cristians dels EUA reunix milers de persones a Washington]]> Milers de persones assistien este diumenge al festival de l’oració impulsat pel president dels Estats Units, Donald Trump, a Washington per a promoure els orígens cristians dels Estats Units. El festival va comptar amb la intervenció de Trump i d’altres membres del seu govern, a través de vídeos pregravats.

En l’acte, Rededicant el 250 aniversari: un Jubileu Nacional d'Oració, Lloança i Acció de Gràcies, Trump va intervindre en un vídeo en què posava les mans sobre un exemplar de la Bíblia i recitava un passatge bíblic en què Déu se li apareix al rei Salomó després que ell li construïsca un temple en honor seu.

El vicepresident dels Estats Units, JD Vance, en el seu discurs va fer referència als pares fundadors dels Estats Units, per als quals, va assegurar, “era obvi que la nostra fe era el terreny sobre el qual s'assentisca” el país. "Sempre hem sigut una nació d'oració i li donem les gràcies a Déu per això", va agregar.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El director de la CIA visita l'Havana i demana "canvis fonamentals" per a dialogar sobre economia i seguretat amb el govern cubà]]> El director de l'Agència Central d'Intel·ligència (CIA), John Ratcliffe, s'ha reunit este dijous a l'Havana amb alts funcionaris del govern de Cuba. Segons ha comunicat la CIA, Ratcliffe ha viatjat a la capital cubana per a mantindre converses directes amb autoritats del Ministeri de l'Interior i responsables dels servicis d'intel·ligència de l'illa.

Durant la reunió, s'han abordat assumptes relacionats amb la cooperació en matèria d'intel·ligència, la seguretat regional i la situació econòmica de Cuba, en un context de tensions persistents entre Washington i l'Havana i una situació de precarietat extrema per al país cubà. La visita ha inclòs reunions amb Raúl Rodríguez Castro, net de Raúl Castro i assessor de seguretat, així com amb el ministre de l'Interior, Lázaro Álvarez Casas.

El director de la CIA ha transmés el missatge que els Estats Units estan disposats a explorar un diàleg més ampli sobre temes econòmics i de seguretat, encara que condicionat a "canvis fonamentals" per part del govern cubà.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Xi advertix Trump que un desacord sobre Taiwan podria causar un conflicte entre els Estats Units i la Xina]]> Els presidents de la Xina, Xi Jinping, i dels Estats Units, Donald Trump, han abordat este dijous en una reunió a Pequín, diversos assumptes geopolítics com l'escalada bèl·lica a l'Orient Mitjà, la guerra a Ucraïna i la península coreana. Són qüestions marcades per l'actualitat que s'han colat en una agenda fins ara centrada en les tensions comercials i la reclamació xinesa sobre l'illa de Taiwan. Este punt, de fet, ha servit perquè el mandatari xinés fera un advertiment a l'homòleg nord-americà, li ha dit que un desacord podria enviar les relacions entre les dos potències per un camí "perillós" i fins i tot conduir al conflicte.

Els comentaris de Xi Jinping a Donald Trump sobre Taiwan suposen un avís dur —però no sense precedents— en una reunió plena de pompes que, per altra banda, semblava amistosa i relaxada, i que el president estatunidenc ha descrit com possiblement la "cimera més gran de la història". Després d'aterrar dimecres a la nit a la capital del gegant asiàtic, el republicà ha sigut rebut pel mandatari xinés a l'imponent Gran Saló del Poble, l'edifici reservat per a les grans ocasions polítiques. És el primer viatge d'un cap de la Casa Blanca al principal rival estratègic i econòmic dels Estats Units en quasi una dècada, que arriba en un moment de feblesa per a Trump per la guerra iniciada a l'Iran, amb les negociacions de pau enquistades, i el revés de la justícia estatunidenca a la política aranzelària.

Després d'una cerimònia d'obertura que ha comptat amb la presència de la guàrdia d'honor i xiquets que agitaven amb entusiasme flors i banderes, Trump i Xi s'han endinsat en unes converses que han durat més de dos hores. "Eres un gran líder, de vegades a la gent no li agrada que ho diga, però ho dic de totes maneres", li ha dit el nord-americà uns en breus comentaris d'obertura.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trump arriba a la Xina amb l’Iran, Taiwan i el comerç al centre de la cimera amb Xi Jinping]]> El president dels Estats Units, Donald Trump, ha arribat este dimecres a Pequín per a una visita oficial al país asiàtic que inclourà una reunió amb l'homòleg xinés, Xi Jinping. L'esperada cimera entre els dos mandataris, líders de les dos principals economies del món, se celebrarà dijous i suposa el primer viatge d'un cap de la Casa Blanca a la capital xinesa en quasi nou anys. Va ser el mateix Trump, de fet, l'últim líder nord-americà que va tindre un cara a cara amb Xi el novembre del 2017 en territori xinés. La d'ara, que estava prevista per a l'abril, però va haver de posposar-se per la guerra a l'Iran, serà la primera de quatre trobades previstes només este 2026: li seguiran una possible visita del president xinés als Estats Units a l'estiu i altres dos en cimeres internacionals.

En arribar-hi a les 20:08 hora local, el mandatari estatunidenc ha sigut rebut a peu de pista pel vicepresident xinés, Han Zheng, juntament amb l'ambaixador de la Xina als Estats Units, Xie Feng, i el viceministre xinés d'Afers Estrangers, Ma Zhaoxu, en una cerimònia de benvinguda en què han participat vora 300 jóvens xinesos, a més d'una banda militar i una guàrdia d'honor. També han acompanyat el president estatunidenc el seu fill, Eric Trump, i Lara Trump, seguits per Musk, Rubio i Huang, integrants de la delegació nord-americana que acompanya el president en la visita.

La ruta des de l'aeroport fins al centre de Pequín ha estat decorada amb banderes de la Xina i els Estats Units, mentre diversos gratacels han mostrat missatges lluminosos de benvinguda a la capital xinesa al pas de la caravana presidencial. Simultàniament, més de dos milions de televidents han seguit per CCTV —la principal cadena de televisió estatal xinesa— l'aterratge de l'Air Force One a Pequín.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Donald Trump advertix que l'Iran “ja no es riurà més” dels Estats Units i qualifica “d'inacceptable” la resposta iraniana a la proposta de pau]]> El president dels Estats Units, Donald Trump, ha assegurat este diumenge que l'Iran “ja no es riurà més” del seu país en un missatge publicat en Truth Social, coincidint amb les informacions sobre la resposta iraniana a l’última proposta de pau presentada per Washington. Trump considera “totalment inacceptable” la resposta de l’Iran a la proposta de pau dels Estats Units.

Trump ha afirmat que durant “47 anys” l’Iran ha estat “colpejant” els Estats Units, acusant Teheran de matar ciutadans nord-americans amb bombes, reprimir protestes i “aniquilar 42.000 manifestants innocents i desarmats”. El mandatari republicà ha conclòs el missatge advertint que “ja no riuran més”.

El president nord-americà ha aprofitat també la publicació per a carregar contra els expresidents demòcrates Barack Obama i Joe Biden. Sobre Obama, ha afirmat que va donar a l’Iran “una nova vida” mitjançant aportacions econòmiques.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'Iran advertix que atacarà els vaixells que intenten travessar per Ormuz en plena operació de rescat dels Estats Units]]> La tensió continua ancorada a l'estret d'Ormuz, el pas marítim estratègic del golf Pèrsic per on circula vora el 20% del subministrament de petroli mundial. La guerra entre els Estats Units i l'Iran no desescala i les negociacions no avancen, mentre que el president estatunidenc, Donald Trump, ha activat una nova operació batejada com a projecte Llibertat per a donar suport a les embarcacions atrapades en esta via comercial, controlada i clausurada pel règim aiatol·là. La Casa Blanca preveu mobilitzar més d'un centenar d'aeronaus, destructors, drons i 15.000 militars.

En les últimes hores, han atacat almenys dos naus. L'Iran ha advertit que qualsevol “interferència” dels Estats Units en este enclavament clau serà considerada com una violació de l'alto el foc, segons va assegurar diumenge un alt funcionari. I este dilluns, l'exèrcit iranià ha avisat que qualsevol vaixell, inclosos els estatunidencs, que tracten de travessar l'estret d'Ormuz seran atacats. Estes amenaces arriben poques hores després de l'operatiu anunciat per Trump: “Advertim que qualsevol força armada estrangera, especialment l'agressiu exèrcit estatunidenc, serà blanc dels nostres atacs si intenta acostar-se o entrar a l'estret d'Ormuz”, ha declarat el comandant del comandament unificat d'operacions Khatam al-Anbiya, el general de divisió Ali Abdollahi.

El militar ha exigit “a tots els vaixells comercials i petroliers que s'abstinguen de qualsevol intent de transitar sense coordinació amb les forces armades desplegades en l'estret d'Ormuz, perquè la seua seguretat no es veja compromesa”. Ha dit, a més, que les accions estatunidenques per a “alterar la situació actual no tindran un altre resultat que complicar encara més l'escenari i posar en risc la seguretat de les embarcacions en esta zona”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trump afirma que els Estats Units “prendran el control” de Cuba “quasi immediatament”]]> El president dels Estats Units, Donald Trump, ha assegurat que el seu país “prendrà el control” de Cuba “quasi immediatament” una vegada acabe el que ha qualificat com el “treball” a l’Iran. Ho ha afirmat durant una intervenció en un sopar privat del Forum Club a West Palm Beach, a Florida, davant de dirigents polítics i empresarials.

En el mateix discurs, Trump ha plantejat la possibilitat d’enviar el portaavions USS Abraham Lincoln al Carib i situar-lo prop de la costa cubana. Segons va afirmar, des d’allí els ciutadans de l’illa dirien “Moltes gràcies, ens rendim”, en una escenificació que ha generat controvèrsia pel to i pel contingut.

Les declaracions arriben en un context d’enduriment de la política nord-americana cap a Cuba. L’administració Trump ha anunciat noves sancions que afecten sectors clau de l’economia de l’illa, com l’energia, la defensa, la mineria i els servicis financers. L’orde executiva establix el bloqueig total d’actius als Estats Units per a persones o empreses que operen en estos àmbits o mantinguen relacions amb el govern cubà.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trump anuncia aranzels del 25% a la importació de cotxes i camions europeus]]> El president dels Estats Units, Donald Trump, ha acusat este divendres la Unió Europea (UE) d'incomplir el pacte comercial negociat amb Washington i ha anunciat que, com a conseqüència, elevarà al 25% l'aranzel als cotxes i camions fabricats pel bloc comunitari. "Em complau anunciar que, atés que la UE no està complint amb el nostre acord comercial, que va ser plenament pactat, la setmana que ve augmentaré els aranzels aplicats a la UE sobre els automòbils i camions que ingressen als Estats Units. L'aranzel s'elevarà al 25%", ha escrit en la xarxa Truth Social.

Trump ha insistit que "queda plenament entés i acordat que, si fabriquen els automòbils i camions en plantes situades als Estats Units, no s'aplicarà cap aranzel". "Actualment, hi ha moltes plantes d'automòbils i camions en construcció, amb una inversió superior als 100.000 milions de dòlars; una xifra rècord en la història de la fabricació de vehicles. Estes plantes, dotades de treballadors estatunidencs, obriran les portes molt prompte", ha agregat.

El mandatari estatunidenc ha celebrat que "no s'havia vist mai res igual al que està succeint hui als Estats Units!", en referència als compromisos d'inversió dels països amb els quals Washington ha tancat acords comercials per a aconseguir una rebaixa dels anomenats aranzels "recíprocs" que ha imposat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El president estatunidenc diu que l'Iran ha fet "avanços" en les negociacions, però encara es planteja "arrasar-los"]]> Les negociacions entre els Estats Units i l'Iran continuen sense quallar. El president estatunidenc, Donald Trump, ha dit este divendres que Teheran "ha fet avanços" en les converses amb el seu país, encara que ha admés no estar segur de si arribarà a complir els requisits que li exigix Washington. "Han fet avanços, però no estic segur que alguna vegada aconseguisquen la meta", ha explicat als jardins de la Casa Blanca abans de partir a Florida per a un acte relacionat amb les eleccions de mig mandat de novembre.

"Estan demanant coses que no podem acceptar", ha afegit respecte a la darrera oferta presentada pel règim aiatol·là, que ha tractat en les últimes setmanes de plantejar a la Casa Blanca alternatives sobre el programa nuclear. Washington, però, insistix que la república islàmica ha de suspendre l'enriquiment d'urani i desistir de desenvolupar una arma atòmica. "Ho estem fent tot en termes de negociació telefònica en este moment", ha assegurat Trump després de confirmar que ha rebut la nova proposada iraniana, de la qual no ha donat detalls.

El president estatunidenc ha insistit que el lideratge iranià "està molt fragmentat" i que la Casa Blanca sospesa mesures militars si no s'aconseguix un acord per a posar fi a la guerra i reobrir l'estret d'Ormuz. "Existixen opcions. Volem anar i simplement arrasar-los per complet per a eliminar-los per sempre o volem intentar arribar a un acord? Eixes són les opcions", ha manifestat el mandatari republicà. Ha subratllat, en tot cas, que continua preferint una eixida negociada al conflicte. "Des d'un punt de vista humà, preferiria no fer-ho", ha resolt, en referència a la possibilitat d'"aniquilar-los".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trump torna a amenaçar Espanya i Itàlia de retirar les tropes per no ajudar-lo amb la guerra contra l'Iran]]> El president dels Estats Units (EUA), Donald Trump, ha tornat a amenaçar este dijous Espanya, Itàlia i Alemanya de retirar les tropes nord-americanes que manté desplegades en estos dos països per no ajudar-lo en la guerra contra l'Iran. L'advertència ha arribat just després de fer el mateix amb Alemanya, on també ha dit que es planteja reduir la presència militar per les crítiques que han fet els socis europeus a l'ofensiva conjunta que va llançar contra la república islàmica el passat 28 de febrer, en un atac coordinat amb Israel. El govern espanyol ha manifestat estar tranquil davant d'esta amenaça.

"Probablement", ha contestat —segons informa l'agència Reuters— quan els periodistes li han preguntat si consideraria retirar els soldats estatunidencs de les bases d'Itàlia i Espanya, l'endemà d'amenaçar el canceller alemany, Friedrich Merz. "Sí, probablement. Per què no hauria de fer-ho? Itàlia no ens ha servit de cap ajuda i Espanya ha sigut horrible, absolutament horrible", ha dit el republicà, que també ha retret que quan els EUA han necessitat els socis europeus "ells no han estat ací". "Hem de recordar això", ha insistit.

Trump, que ha mostrat en nombroses ocasions el seu malestar amb l'OTAN per no col·laborar amb els EUA en la guerra contra l'Iran, va anunciar dimecres que el seu govern "està estudiant i analitzant la possible reducció de tropes a Alemanya", decisió que ara valora ampliar a altres països de l'Aliança Atlàntica.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La paràlisi en les negociacions entre els Estats Units i l'Iran incrementa el risc d’una crisi energètica global]]> Les negociacions entre els Estats Units i l’Iran estan en un punt mort este dijous 30 d’abril, després de dos mesos de conflicte obert i amb un alto el foc fràgil sobre el terreny. Cap de les parts cedix en les seues exigències, mentre la crisi al golf Pèrsic continua escalant i amenaça amb conseqüències globals.

El principal escull és doble: el control de l’estret d’Ormuz i el programa nuclear iranià. Teheran ha proposat reobrir esta via marítima clau —per on passa prop del 20% del petroli mundial— a canvi d’ajornar qualsevol negociació nuclear fins al final de la contesa. Però Washington ha rebutjat l’oferta i insistix que qualsevol acord ha de garantir primer que l’Iran no desenvoluparà armes nuclears.

Mentrestant, la tensió militar augmenta. La cúpula de defensa nord-americana ha plantejat al president, Donald Trump, la possibilitat de llançar atacs “breus i contundents” contra instal·lacions nuclears iranianes per a forçar una negociació. El mandatari, que també estudia ampliar el bloqueig naval, no descarta ni tan sols trencar l’alto el foc.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Carles III fa una crida a la reconciliació entre el Regne Unit i els Estats Units]]> El rei Carles III ha fet una crida a la reconciliació entre el Regne Unit i els Estats Units, i ha defés l'OTAN i l'ajuda a Ucraïna, en un discurs històric a Washington. El monarca ha conjurat amb humor britànic els riscos de trobar-se amb Donald Trump, molt crític amb el govern britànic per no haver-lo ajudat en la guerra a l'Iran.

Que el Congrés dels Estats Units reba així Carles III diu molt de la importància de l'anomenada “relació transatlàntica”. I no només perquè el monarca representa el país que els tenia sotmesos com a colònia fins fa 250 anys, un fet que el visitant ha recordat en el seu discurs fent servir l'humor britànic, amb què ha anat esguitant la vetlada.

Carles III també ha reivindicat l'ajuda a Ucraïna i l'OTAN i la necessitat de protegir el patrimoni natural. I, així i tot, ha seduït republicans, demòcrates i Donald Trump, que ha confessat tindre cels pel discurs, abans de rebre'l al sopar de gala.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'atacant de Trump és acusat d'intentar assassinar el president, delicte que pot comportar cadena perpètua]]> El sospitós d'haver intentat assassinar el president dels Estats Units, Donald Trump, durant el sopar de corresponsals de la Casa Blanca dissabte passat ha comparegut este dilluns per primera vegada davant d'un tribunal federal per a la lectura de les acusacions. Identificat com Cole Allen, un enginyer mecànic i professor de 31 anys resident a Califòrnia, se li imputen tres càrrecs federals —dos delictes relacionats amb l'ús d'armes de foc i un altre per intent de magnicidi—, els quals podrien comportar pena de cadena perpètua.

L'audiència ha durat menys de mitja hora i ha estat presidida pel jutge Matthew J. Sharbaugh, que ha ordenat a l'acusat comparéixer novament el 30 d'abril per a analitzar si l'alliberen sota fiança o continua detingut durant els procediments judicials. Allen s'ha presentat davant de la cort vestit amb una granota de color blau neó, flanquejat per l'equip de defensa, que ha insistit que el jove no té antecedents penals. Amb semblant calmat, l'acusat ha assentit a les asseveracions del tribunal i ha contestat amb rapidesa i en veu baixa a les preguntes del magistrat.

Segons sembla, Allen va viatjar dissabte des de Los Angeles a Washington amb tren i l'interceptaren a l'hotel Hilton. Allà, Trump, la primera dama, Melania Trump, i diversos membres del govern estatunidenc participaven en el sopar anual de l'Associació de Corresponsals de la Casa Blanca (WHCA). Tant el mandatari com l'esposa i gran part dels membres que estaven en la gala van haver de ser evacuats després de sentir-se diversos trets als voltants del saló on se celebrava el tradicional esdeveniment, el primer d'esta classe al qual assistia el republicà com a inquilí de la Casa Blanca.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L’FBI investiga fallades de seguretat en l’intent d’assassinat de Trump]]> L’FBI ha obert una investigació per a aclarir les possibles errades en el dispositiu de seguretat durant l’intent d’assassinat del president dels Estats Units, Donald Trump, en el sopar de corresponsals de la Casa Blanca. L’atacant va aconseguir accedir a l’esdeveniment i efectuar tirs abans de ser reduït, en un incident que ha encés les alarmes sobre la protecció del cap d’estat en actes públics.

L’incident coincidix amb l’inici d’una visita oficial als Estats Units del rei d’Anglaterra i la seua esposa, que s’està desenvolupant sota un ampli dispositiu de seguretat reforçat arran dels fets. Mentrestant, les autoritats continuen analitzant com va ser possible que l’atacant accedira armat a un dels esdeveniments més vigilats del calendari polític nord-americà.

El sospitós és Cole Allen, un home de 31 anys resident a Califòrnia, vinculat al món tecnològic com a programador de videojocs i amb formació en enginyeria mecànica. Segons testimonis del seu entorn, era una persona reservada, amb bon nivell acadèmic i implicada en la seua comunitat, especialment en l’àmbit religiós. Fins i tot havia estat reconegut recentment en el centre on treballava i havia participat en projectes tecnològics amb finalitats socials.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els EUA volen restablir l'escamot d'afusellament per a aplicar la pena de mort]]> El Departament de Justícia dels Estats Units planeja restablir l'escamot d'afusellament com a mètode per a executar els reus en el corredor de la mort, com a part d'un grup de mesures per a "enfortir" la pena capital a escala federal. La proposta s'inclou en noves directives que busquen buidar "el camí per a dur a terme les execucions" quan els reus esgoten els recursos d'apel·lació, en compliment d'una orde firmada pel president Donald Trump.

Entre estes mesures s'inclou "la readopció del protocol d'injecció letal utilitzat durant la primera administració Trump, l'ampliació d'este protocol per a incloure mètodes d'execució addicionals, com ara l'escamot d'afusellament, i l'agilització dels processos interns per a accelerar els casos relacionats amb la pena de mort". Este enduriment de la resposta punitiva dels EUA la considera "fonamental" per a dissuadir els crims més atroços, fer justícia a les víctimes i brindar un tancament llargament esperat als seus éssers estimats supervivents", segons ha explicat Justícia en un comunicat.

El fiscal general interí dels EUA, Todd Blanche, considera que el govern de l'expresident Joe Biden "va incomplir el seu deure de protegir el poble estatunidenc en negar-se a perseguir i executar la pena màxima contra els criminals més perillosos, inclosos terroristes, assassins de xiquets i assassins d'agents de l'orde". Blanche ha advertit que ara, el Departament de Justícia "torna a fer complir la llei i a solidaritzar-se amb les víctimes".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trump prorroga l'alto el foc amb l'Iran fins que presente una proposta de pau]]> El conflicte al Pròxim Orient s'enquista i deixa un altre gir de guió, després que el president dels Estats Units, Donald Trump, haja anunciat este dimarts una treva indefinida amb l'Iran per a donar temps a la negociació amb el règim dels aiatol·làs. Un moviment que evidencia un nou canvi de parer del mandatari, que poc abans havia tancat la porta a prorrogar de cap manera l'alto el foc, que expirava este dimecres, i que arriba enmig del clima d'incertesa i preocupació per la suspensió de la trobada entre les delegacions negociadores al Pakistan.

El mandatari republicà vol donar més marge i temps al diàleg i ha fet per això marxa arrere, segons va proclamar en una publicació en la xarxa Truth Social. El cessament d'hostilitats, ha aclarit, s'estendrà fins que el govern de l'Iran, que a parer seu es troba "greument dividit", presente "una proposta i concloguen les negociacions, siga quin siga el resultat". Trump ha precisat també que ha adoptat esta decisió a petició del Pakistan, que exercix com a mediador en la contesa. Concretament del cap de l'exèrcit, el mariscal Asim Munir, i del primer ministre, Shehbaz Sharif, amb els qui manté molt bona relació des que Washington va mediar l'any passat en el conflicte entre el Pakistan i l'Índia.

L'anunci de la nova pròrroga ha caigut després d'una jornada d'infart, en la qual augmentava la incertesa a mesura que s'acostava el moment de caducitat de la treva vigent des del 6 d'abril, este dimecres. El vicepresident estatunidenc, J. D. Vance, tenia previst viatjar este mateix dimarts a Islamabad, capital del Pakistan, per a una segona ronda de negociacions amb les autoritats iranianes, però va cancel·lar el viatge perquè Teheran no es va comprometre a participar en les converses, cosa que va incrementar encara més el desconcert.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Enlaire les negociacions de pau Estats Units - Iran, poques hores abans que acabe l'alto el foc]]> Les converses de pau entre els Estats Units i l'Iran estan ara mateix envoltades d'incertesa, quan queden a penes unes hores perquè vença l'alto el foc de dos setmanes que va anunciar el president estatunidenc, Donald Trump, el passat 8 d'abril. Este dimarts està prevista al Pakistan una segona ronda de negociacions amb representants de les dos parts i mediadors pakistanesos, però el clima previ ha estat marcat per atacs encreuats i no queda clar si la delegació de Teheran acudirà finalment a la cita. La comitiva de la Casa Blanca, encapçalada pel vicepresident, J. D. Vance, manté els plans de viatjar hui mateix a Islamabad, capital del Pakistan, per a reprendre el diàleg.

En les últimes hores, el president de l'Iran, Masoud Pezeshkian, ha acusat l'administració Trump d'emetre “senyals poc constructius i contradictòries” respecte de les negociacions: “Els iranians no se sotmeten a la força”, ha escrit en la xarxa social X. El president del Parlament iranià, Mohammad Bagher Ghalibaf, que lidera la delegació de Teheran en les converses amb els Estats Units, advertia esta matinada que el règim aiatol·là no accepta "negociacions sota l'ombra de l'amenaça". A més, ha tornat a acusar l'exèrcit nord-americà i el seu cércol naval de violar la treva encara en vigor als ports.

Una font pakistanesa involucrada en el diàleg ha declarat que hi ha impuls perquè es reprenguen dimecres: “Les coses estan avançant i les converses estan encaminades per a demà”, ha dit la font sota condició d'anonimat. Mentrestant, Islamabad viu un tercer dia d'incertesa amb la ciutat blindada i una infraestructura logística llesta per a una decisió d'últim minut de l'Iran sobre la participació en les negociacions, mentre l'alto el foc amb els Estats Units encara les últimes 24 hores.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Abatut el sospitós del tiroteig de Louisiana (EUA) en què han mort huit xiquets, set dels quals eren fills seus]]> Huit xiquets d’entre un i catorze anys han mort en un tiroteig ocorregut d’este diumenge a la ciutat de Shreveport, a l’estat nord-americà de Louisiana, segons ha informat la policia local, que investiga el succés com un cas de violència domèstica. L'autor, identificat com Shamar Elkins, era el pare de set de les víctimes mortals. Després dels fets, va fugir en un vehicle robat, però va ser abatut pels agents durant la persecució.

En total, deu persones van rebre impactes de bala. Les úniques supervivents són dos dones adultes, una d’elles en estat greu, segons ha detallat el portaveu policial, Christopher Bordelon.

Segons apunten mitjans nord-americans citant fonts policials, els fets es van iniciar arran d’una discussió domèstica entre el presumpte autor i la seua exparella dissabte a la nit. L’enfrontament va escalar fins a un episodi de violència extrema en diversos habitatges, en què també va resultar ferida una altra dona, germana de la seua exparella. Posteriorment, l’home hauria atacat els menors, entre els quals hi havia fills seus i de l’entorn familiar de l’exparella, abans de fugir en un vehicle robat i protagonitzar una persecució policial que va acabar amb la seua mort.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els EUA maten tres persones en un nou atac contra una llanxa al Carib]]> Les Forces Armades dels Estats Units han atacat una nova embarcació al Carib i han matat tres persones en considerar que navegava per “rutes conegudes del narcotràfic”, segons ha informat el Comandament Sud nord-americà (Southcom).

En un missatge publicat en la xarxa social X, el Southcom ha indicat que, sota la direcció del general Francis L. Donovan, la Força de Tasca Conjunta Southern Spear va dur a terme un “atac cinètic letal” contra una embarcació operada per organitzacions terroristes designades.

Segons la intel·ligència dels EUA, la llanxa participava en operacions de narcotràfic. El missatge detalla que tres homes, qualificats de “narcoterroristes”, van morir durant l’operació, mentre que cap membre de les forces militars nord-americanes va resultar ferit.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Maten huit xiquets d'un a catorze anys en un tiroteig a Louisiana, als EUA]]> Huit xiquets d’un a catorze anys han mort en un tiroteig la matinada d’este diumenge a la ciutat de Shreveport, a l’estat de Louisiana (Estats Units), segons ha informat la policia local, que investiga els fets com un “altercat domèstic”.

En total, deu persones han rebut tirs durant l’atac. Les úniques supervivents són dos dones adultes, una de les quals es troba en estat greu amb ferides que li posen en perill la vida, segons informen mitjans locals.

El portaveu policial, Christopher Bordelon, ha explicat que el sospitós, algunes de les víctimes del qual “eren descendents seus”, ha fugit en un automòbil robat després dels fets i l'han abatut els agents durant la persecució. Bordelon ha assenyalat: “Creiem que és l’únic individu que ha fet els trets”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'Iran amenaça d'impedir el comerç a la regió si els Estats Units mantenen el bloqueig d'Ormuz]]> La tensió continua al Pròxim Orient este dimecres, després de les negociacions frustrades entre els Estats Units i l'Iran per a posar fi a la guerra. Ara, Teheran ha redoblat la pressió i ha advertit que no permetrà cap mena d'exportació ni importació en l'entorn del golf Pèrsic, el mar d'Oman i el mar Roig si la Casa Blanca continua amb l'“acció il·legal” de bloqueig naval als vaixells comercials i petroliers iranians en l'estret d'Ormuz.

“Si els Estats Units, agressors i terroristes, pretenen continuar amb l'acció il·legal de bloqueig naval, (…) les poderoses Forces Armades de l'Iran no permetran la continuïtat de cap mena d'exportació ni importació a la regió del golf Pèrsic, el mar d'Oman i el mar Roig”, ha advertit el comandant de la caserna general central Jatam al Anbiya, el general de divisió Alí Abdolahi, segons ha informat l'agència Tasnim.

Abdolahi ha afirmat que qualsevol intent de Washington de mantindre el setge marítim en la regió suposaria, en la pràctica, una violació de l'alto el foc de dos setmanes acordat amb l'administració encapçalada per Donald Trump, que va entrar en vigor dimecres passat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trump diu que la guerra amb l'Iran està "a punt d'acabar-se"]]> El president dels Estats Units, Donald Trump, ha assegurat este dimarts durant una entrevista amb la cadena Fox News que la guerra amb l'Iran està "a punt d'acabar-se", i ha afirmat també que Teheran està buscant arribar a un acord ràpidament. "Veig la guerra molt a prop d'acabar", ha dit quan la periodista Maria Bartiromo li ha preguntat per què es referia al conflicte en passat.

El mandatari ha insistit que l'Iran busca "desesperadament" un acord i no ha descartat que puga arribar en les següents rondes de negociacions. Durant l'entrevista, que s'emetrà completa este dimecres en un programa matinal, Trump ha repetit tots els arguments habituals per a justificar l'ofensiva llançada conjuntament amb Israel al febrer i que ha batejat com a Fúria Èpica, fonamentalment a causa del programa nuclear iranià. "Si no atacàvem hui, l'Iran tindria armes nuclears i no volem això", ha respost a l'entrevistadora, una frase que ha repetit constantment durant les set setmanes de guerra.

Simultàniament, sembla que Trump ha deixat caure més missatges sobre les seues intencions de cara a la contesa amb l'Iran en altres mitjans. A la cadena estatunidenca ABC li ha dit que no s'està plantejant una extensió de l'alto el foc, que es troba en l'octau dia d'una fràgil treva de dos setmanes. "El president Trump m'ha dit hui que no està pensant a estendre l'alto el foc. No creu que siga necessari", ha escrit en X Jonathan Karl, corresponsal cap a Washington d'ABC, sobre este assumpte. "Crec que presenciaran dos dies increïbles. De veritat ho crec", ha assenyalat el mandatari, citat per Karl. El periodista ha inquirit a continuació si la guerra acabarà amb un acord, després de les negociacions fallides del passat cap de setmana a Islamabad. "Crec que un acord és preferible perquè així podran reconstruir-se. Tenen un règim diferent ara. No importa què passe, hem aniquilat els radicals", ha respost el cap de la Casa Blanca, que de moment no s'ha referit a esta conversa amb el periodista d'ABC.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trump arremet contra Lleó XIV: "No vull un papa que critique el president dels Estats Units"]]> El president estatunidenc, Donald Trump, ha atacat este diumenge amb duresa el papa Lleó XIV, de qui ha dit que és "terrible en política exterior". Una nova diatriba del nord-americà en la xarxa Truth Social amb què ha volgut visibilitzar el seu disgust amb les crítiques del pontífex sobre les operacions militars llançades per Washington contra l'Iran i Veneçuela, al marge del dret internacional. Trump ha anomenat a Lleó XIV "feble amb el crim" i l'ha instat a "deixar de complaure l'esquerra radical".

Poc després de publicar l'escrit, ha compartit en les xarxes una imatge generada per intel·ligència artificial en què es representa a si mateix com a Jesucrist. No obstant això, Trump ha eliminat este dilluns del compte la imatge que havia publicat un dia abans en la qual estava representat com a Jesucrist després d'una onada de crítiques per blasfèmia d'associacions i representants catòlics habitualment afins al mandatari.

En un llarg missatge Trump li demana que es "concentre a ser un gran papa, no un polític" perquè "està perjudicant l'Església catòlica". "No vull un papa que pense que està bé que l'Iran tinga una arma nuclear. No vull un papa que considere terrible que els Estats Units haja atacat Veneçuela [...]. I no vull un papa que critique el president dels Estats Units, quan estic fent exactament allò per al qual m'elegiren", ha afirmat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Satisfacció i alleujament a la UE per l'alto el foc a l'Iran]]> Els països de la Unió Europea i la resta d'aliats del continent han reaccionat amb satisfacció i alleujament este dimecres després de conéixer-se l'alto el foc de dos setmanes que han pactat els Estats Units i l'Iran, amb mediació del Pakistan, per a reduir l'escalada bèl·lica al Pròxim Orient. Una treva que servirà per a impulsar les negociacions de pau de cara a buscar una resolució definitiva al conflicte i que per ara vincula Teheran a habilitar un "pas segur" perquè els vaixells puguen transitar per l'estret d'Ormuz, una via estratègica per al subministrament mundial de petroli i gas.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha considerat una bona notícia l'acord entre les dos parts, però ha advertit, en referència al president dels Estats Units, Donald Trump, que Espanya no aplaudirà "els qui incendien el món perquè es presenten amb un poal". En un missatge en la xarxa social X ha recalcat que els altos el foc sempre són una bona notícia, sobretot, ha precisat, "si conduïxen a una pau justa i duradora". Però ha subratllat que "l'alleujament momentani no pot fer oblidar el caos, la destrucció i les vides perdudes". Manté així les dures crítiques contra el país nord-americà, que el passat 28 de febrer va iniciar una ofensiva coordinada amb Israel contra l'Iran que el govern espanyol ha considerat en tot moment il·legal. A partir d'ara, ha afirmat Sánchez, "toca diplomàcia, legalitat internacional i pau".

Per la seua banda, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha qualificat de "desescalada molt necessària" esta treva de dos setmanes, que arriba hores després que Trump amenaçara de destruir la "civilització" iraniana. "Agraïsc al Pakistan la seua labor de mediació. Ara és fonamental que continuen les negociacions per a aconseguir una solució duradora en este conflicte. Continuarem coordinant-nos amb els nostres socis a este efecte".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els Estats Units i l'Iran pacten una treva de dos setmanes just abans d'expirar l'ultimàtum de Trump]]> In extremis. A penes hora i mitja abans que expirara l'ultimàtum de Donald Trump, que havia amenaçat de destruir per complet la civilització iraniana, sembla que l'escalada en la guerra al Pròxim Orient no augmentarà, almenys per ara. Els Estats Units i l'Iran han acceptat la matinada d'este dimecres —dimarts encara a Washington— una proposta presentada pel Pakistan per a un alto el foc de dos setmanes. Ho ha avançat este dimecres el mateix president estatunidenc en un missatge en la xarxa Truth Social, en què ha dit que els bombardejos sobre el país persa quedaven en suspens a canvi que Teheran òbriga l'estret d'Ormuz. El ministre iranià d'Afers Estrangers, Abbas Araghchi, ha confirmat que pararien els atacs i permetrien el "pas segur" dels vaixells per este corredor marítim que és essencial en el trànsit d'hidrocarburs des del golf Pèrsic cap a la resta del món.

Durant esta treva de dos setmanes l'Iran i els Estats Units negociaran a Islamabad, la capital pakistanesa, per a tractar de tancar un acord de pau que pose fi definitiva al conflicte, iniciat el passat 28 de febrer després d'una onada d'atacs coordinats entre Washington i Tel-Aviv sobre el país islàmic. El punt de partida de les converses serà una proposta de deu punts presentada per Teheran que Trump s'ha mostrat obert a estudiar perquè ho ha definit com "una base sobre la qual es pot negociar". Ha assegurat, en este sentit, que la possibilitat de forjar un acord de pau "definitiu" amb l'Iran es troba en "una etapa molt avançada", vinculat, això sí, a "l'obertura completa, immediata i segura" de l'estret d'Ormuz. També ha insistit que els Estats Units han "complit i superat tots els objectius militars" contra Teheran.

En paral·lel, el Consell Nacional de Seguretat persa ha assegurat que en el pla de deu punts proposat a Washington estipula un "protocol de seguretat" per al pas de l'estret d'Ormuz que garantisca el "control" iranià d'este enclavament estratègic. L'Iran ha reiterat, així mateix, que l'acord de cessament temporal no significa "el final de la guerra" i que esta queda subjecta al fet que els Estats Units accepten les seues propostes. La població iraniana ha celebrat la disposició a negociar de Trump com una victòria diplomàtica del seu país.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trump amenaça l'Iran a hores d'expirar l'ultimàtum: "Esta nit morirà tota una civilització"]]> El president dels Estats Units, Donald Trump, continua elevant la pressió sobre l'Iran quan queden poques hores perquè expire l'ultimàtum que ha donat al país aiatol·là per a acceptar les seues condicions d'un alto el foc per a posar fi al conflicte. "Esta nit morirà tota una civilització, per a no tornar mai. No vull que això succeïsca, però probablement ocorrerà", ha amenaçat en un missatge publicat en la seua xarxa Truth Social, passades les 14:00 h en horari peninsular espanyol.

El republicà havia donat l'Iran fins dimarts a la nit —20:00 h hora local a Washington; 02:00 h a l'Espanya peninsular— per a acatar les seues exigències, entre d'altres, reobrir completament l’estret d’Ormuz, un pas marítim estratègic per on transita una part important del petroli mundial. Ha advertit diverses vegades que si la república islàmica no s'hi doblega, els Estats Units bombardejaran centrals elèctriques i altres infraestructures crítiques iranianes. Dilluns ja va assegurar des de la Casa Blanca que podrien "destruir un país en una nit, i eixa nit podria ser dimarts". L’ultimàtum arriba després de setmanes d’escalada militar amb atacs creuats entre Washington, Israel i Teheran. La Guàrdia Revolucionària iraniana ha advertit als Estats Units que, si complix amb les amenaces, la seua resposta anirà “més enllà de la regió”.

En el nou missatge d'amenaça, el mandatari afirma que ara que han aconseguit "un canvi de règim complet i total, on prevalen ments diferents, més intel·ligents i menys radicalitzades, tal vegada pot succeir una cosa revolucionàriament meravellosa". "Qui sap? Ho descobrirem esta nit, en un dels moments més importants de la llarga i complexa història del món", ha insistit.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trump destituïx la fiscal general dels Estats Units, Pam Bondi]]> El president dels Estats Units, Donald Trump, ha destituït del càrrec la fiscal general, Pam Bondi, segons ha avançat este dijous Fox News. La cadena televisiva assegura, a més, que el substitut serà el fins ara fiscal general adjunt, Todd Blanche. "Volem molt a Pam i ella passarà a ocupar un nou càrrec —molt necessari i important— en el sector privat, que anunciarem en una data pròxima", ha escrit Trump en la xarxa Truth Social.

Segons Fox News, que havia anticipat la notícia poc abans citant fonts de la Casa Blanca, Trump ha comunicat Bondi que deixava el càrrec a última hora de dimecres. "Pam Bondi és una gran patriota estatunidenca i una amiga lleial, que ha servit fidelment com a fiscal general meua durant l'últim any", afig en el missatge a les xarxes el mandatari republicà, que va afirmar que la lletrada "ha realitzat una tasca extraordinària supervisant una massiva ofensiva contra la delinqüència en tot el nostre país". "El fiscal general adjunt —una ment jurídica summament talentosa i respectada—, Todd Blanche, assumirà el càrrec de fiscal general interí", conclou l'escrit.

Diferents mitjans van començar a especular la vespra amb la possibilitat que la paciència del magnat novaiorqués envers Bondi s'haguera esgotat. Des que a mitjan any passat l'assumpte dels arxius del pederasta Jeffrey Epstein començara a jugar en contra del govern estatunidenc, la fins ara fiscal general va intentar tancar el cas sense èxit aparent. Fins i tot entre les bases trumpistes este continua considerant-se un cas enrevessat i fosc que el president no ha aconseguit aclarir malgrat que el Departament de Justícia, de manera reticent, va acabar fent públics centenars de milers de documents.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trump diu que l'Iran li ha demanat un alto el foc, una petició que la república islàmica nega]]> El president dels Estats Units, Donald Trump, ha afirmat este dimecres que l'Iran li ha sol·licitat un alto el foc i ha respost que considerarà eixa possibilitat una vegada que reòbriga l'estret d'Ormuz.  Una petició que la república islàmica nega haver fet, tal com ha avançat l'ambaixada a Espanya en una publicació a les xarxes socials.

"El nou president del règim iranià, molt menys radicalitzat i molt més intel·ligent que els seus predecessors, acaba de demanar un alto el foc als Estats Units d'Amèrica! Ho considerarem quan l'estret d'Ormuz estiga obert i lliure", ha anunciat en la seua plataforma Truth Social, sense especificar a quin líder iranià es referix.

Fins aleshores, ha afegit Trump, els Estats Units seguixen "bombardejant l'Iran fins a l'aniquilació o, com diuen alguns, fins que torne a l'edat de pedra!".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un total de 59 empreses del sector ceràmic de Castelló consoliden el seu potencial a la fira Coverings dels EUA]]> Prop de seixanta empreses espanyoles del sector ceràmic, la majoria concentrades a la província de Castelló, participen en Coverings 2026, la principal fira nord-americana de paviments i revestiments ceràmics i de pedra natural que se celebra a Las Vegas fins este dijous, 2 d’abril, amb l’objectiu de reforçar la seua presència als Estats Units.

En concret, són 59 les firmes participants, de les quals 50 formen part de l'Associació Espanyola de Fabricants de Taulells i Paviments Ceràmics (Ascer) i exposen sota la marca Tile of Spain en el pavelló oficial organitzat per Icex Espanya Exportació i Inversions.

Els Estats Units continuen sent el primer destí de les exportacions de ceràmica espanyola, amb vendes de 465,4 milions d’euros en el 2025, xifra que representa el 13,4% de la facturació exterior del sector, tot i registrar una lleugera caiguda de l’1% respecte a l’any anterior.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trump carrega contra els aliats i els insta a obrir ells l'estret d'Ormuz]]> El president estatunidenc, Donald Trump, ha tornat a carregar este dimarts contra els països que s'han negat a unir-se a l'ofensiva militar contra l'Iran i els ha demanat que actuen amb "coratge" i "prenguen" l'estret d'Ormuz: "El més complicat ja està fet. Aneu pel vostre petroli", ha insistit en un post a Truth Social.

"A tots eixos països que no poden aconseguir combustible d'aviació [...], com el Regne Unit, que s'ha negat a involucrar-se en la decapitació de l'Iran, els faig un suggeriment: primer, compren [petroli] dels Estats Units, en tenim de sobra; i número dos, troben un poc de coratge tardà i vagen a l'estret i PRENGUEN-LO", els ha reclamat el nord-americà este matí en la xarxa social.

Amb estes declaracions, el mandatari republicà suggerix que, després d'iniciar el passat 28 de febrer l'ofensiva militar contra el país persa juntament amb Israel i sense consultar amb els aliats, els Estats Units no tenen intenció urgent de reobrir l'estret d'Ormuz, que Teheran ha tancat a l'important trànsit marítim des del golf Pèrsic, perquè està menys exposat al cru que ve d'eixa regió.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Casa Blanca respon a Espanya que no necessita la seua ajuda per a la guerra contra l'Iran]]> La Casa Blanca ha respost este dilluns a Espanya que no necessita la seua ajuda ni la de cap altre país per a l'operació militar desencadenada juntament amb Israel al Pròxim Orient contra l'Iran. Esta reacció de l'administració encapçalada pel republicà Donald Trump arriba just després que el govern de Pedro Sánchez ordenara tancar l'espai aeri nacional per als avions estatunidencs que hi participen en la contesa. "Les Forces Armades dels Estats Units estan complint o superant tots els objectius en el marc de l'Operació Fúria Èpica i no necessiten ajuda d'Espanya ni de ningú més", ha declarat a EFE un funcionari de l'equip de Trump.

L'executiu espanyol, que des de l'inici de la guerra va prohibir l'ús de les bases militars de Rota i Morón, ha ordenat també la clausura de l'espai aeri per als vols del país nord-americà que participen en l'operació militar, segons ha publicat este dilluns el diari El País i han confirmat a EFE fonts de Defensa. Esta prohibició no afecta els avions comercials, van precisar a l'agència de notícies fonts del gestor espanyol de navegació aèria Enaire, sols a les operacions aèries militars.

Posteriorment, la ministra de Defensa, Margarita Robles, ha assegurat que el govern va comunicar "claríssimament" als Estats Units des de l'inici de la guerra que Espanya no autoritzava l'ús de les bases ni tampoc la utilització de l'espai aeri nacional relacionades amb l'operació bèl·lica. Espanya "no autoritzarà en cap cas, ni ho ha fet, ni ho fa, ni ho farà, la utilització de les bases de Rota i Morón per a anar a una guerra contra la qual estem totalment en contra, en la qual no creem, que ens sembla profundament il·legal i profundament injusta", va incidir Robles.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els Estats Units permetran l'arribada d'un petrolier rus a Cuba després de mesos de bloqueig]]> La Guàrdia Costanera dels Estats Units permetrà que un vaixell rus desembarque a Cuba amb més de 700.000 barrils de cru, després de mesos d'un bloqueig que Washington ha imposat a l'arribada de petroli a l'illa, segons ha informat el diari The New York Times. El petrolier està actualment a menys de 24 quilòmetres del país i s'espera que arribe a terra dimarts. Amb bandera russa, l'Anatoly Kolodkin és un petrolier sancionat tant pels Estats Units com per la Unió Europea.

L'arribada de l’embarcació ajudarà a alleujar la crisi energètica que travessa Cuba, aprofundida pel bloqueig energètic que Donald Trump ha imposat a l'illa després de la captura de Nicolás Maduro a Veneçuela al gener. Des del diari asseguren que no queda clar per què la Casa Blanca ha decidit permetre el pas del vaixell o si permetrà en el futur altres enviaments de petroli rus a l'illa.

Rússia va assegurar fa ja unes setmanes que estava estudiant enviar cru a Cuba per raons humanitàries, encara que la decisió suposava un desafiament a Washington.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trump anuncia un cessament dels atacs contra les centrals elèctriques iranianes durant els pròxims cinc dies]]> El president dels Estats Units, Donald Trump, ha anunciat este dilluns que ha ordenat al Departament de Guerra que cessen tots els atacs militars contra les centrals elèctriques i la infraestructura energètica a l’Iran durant els pròxims cinc dies degut a l’avanç de les converses “profundes i constructives” que manté amb l'Iran. L'orde, recalca, es mantindrà depenent "de l'èxit de les reunions i discussions en curs".

En un missatge publicat a la seua xarxa Truth Social, el cap de la Casa Blanca ha informat que els governs dels Estats Units i de l’Iran han tingut durant els dos últims dies converses “molt positives i productives” per a resoldre “les hostilitats al Pròxim Orient”. 

La decisió de Trump arriba després de l'amenaça de l'Iran d'atacar les centrals elèctriques d'Israel i aquelles que abastixen les bases nord-americanes arreu de la regió del golf si els Estats Units ataquen la xarxa elèctrica iraniana.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Dimitix el cap antiterrorista dels EUA: “L’Iran no representava cap amenaça imminent”]]> El director del Centre Nacional contra el Terrorisme dels Estats Units, Joe Kent, ha presentat la dimissió este dimarts davant del president, Donald Trump, en desacord amb la guerra que els Estats Units i Israel tenen contra l'Iran.

En una carta adreçada al president, Kent assegura que no pot “en consciència” donar suport al conflicte i sosté que l’Iran “no representava cap amenaça imminent” per al país. A més, l’exresponsable del centre apunta que la guerra s’ha iniciat per la pressió d’Israel i del seu lobby als Estats Units.

Així, ha acusat alts funcionaris israelians d'haver impulsat "una campanya de desinformació" per a impulsar l'ofensiva contra l'Iran, la "mateixa tàctica que els israelians van usar" per a arrossegar els Estats Units a la "desastrosa guerra de l'Iraq", ha dit.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Cuba viu la sexta apagada nacional mentre Trump diu que seria un "honor" per a ell "prendre" el país]]> La greu crisi energètica que viu Cuba, evident des de mitjan 2024, i el bloqueig petrolier a què l'ha sotmesa els Estats Units han portat l'illa a viure la sexta apagada total en a penes any i mig. Més de nou milions de persones s'han quedat a les fosques, sense electricitat, telèfon ni internet este dilluns, per causes que encara s'investiguen.

El director general d'Electricitat del Ministeri d'Energia i Mines (Minem), Lázaro Guerra, ha explicat a la televisió estatal que continua el procés "pas a pas" de recuperació del servici amb la creació de microsistemes per a generar energia en xicotetes àrees que s'interconnecten. Guerra ha explicat que intenten aclarir els motius d'esta nova "desconnexió total" en l'illa i per a això s'estan "analitzant tots els paràmetres del sistema". "Fins al moment tots estan bé", ha afegit, per a recordar que "no s'han reportat afectacions en les unitats generadores que estaven en servici en el moment de la fallada".

La companyia estatal Unión Eléctrica (UNE), dependent del Minem, ha informat que ja compten amb microsistemes activats en àrees de les províncies occidentals Pinar del Río, l'Havana, Matanzas, les centrals Vila Clara i Sancti Spíritus i les orientals Las Tunas, Granma i Holguín. Eixos emplaçaments de generació interconnectats servixen una càrrega determinada i es creen per a dur l'electricitat a centres vitals (hospitals, centres de comunicació i d'elaboració d'aliments), ha apuntat el gestor energètic. En un dels últims informes, l'UNE reporta que a l'Havana tenen servici elèctric actualment 42.372 clients, el 4,9% a la capital. A més, ha advertit que el restabliment de l'energia es farà de "forma gradual en la mesura que les condicions del SEN [Sistema Energètic Nacional] ho permeten".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trump acusa Espanya de no cooperar en la guerra contra l’Iran i torna a amenaçar de tallar el comerç]]> El president dels Estats Units, Donald Trump, ha acusat este dimecres Espanya de “no cooperar en absolut” en la guerra contra l’Iran, ha criticat la “mala” actitud del govern espanyol i ha tornat a amenaçar amb represàlies comercials. “Crec que no estan cooperant en absolut. Crec que s’han portat molt malament, molt malament. Potser tallem el comerç amb Espanya”, ha declarat.

Trump ha vinculat també estes crítiques a la posició d’Espanya dins de l’OTAN i ha assegurat que l’executiu de Pedro Sánchez “s’ha portat molt malament amb l’Aliança” per no comprometre un 5% del PIB en despesa en defensa, com reclama Washington. En este context, ha afegit que Espanya està “protegida, però no vol pagar la seua part justa”.

En les seues declaracions, el mandatari nord-americà ha diferenciat entre la ciutadania i el govern espanyol. “La gent d’Espanya és fantàstica. El lideratge no és tan bo”, ha afirmat. Estes paraules arriben després de dies de tensió diplomàtica per la negativa de Madrid a autoritzar l’ús de les bases de Rota i Morón en l’ofensiva contra l’Iran.

Continua llegint-ho en el web

]]>