<![CDATA[À Punt - Veneçuela]]> 10 <![CDATA[À Punt - Veneçuela]]> <![CDATA[Un jutge federal dels Estats Units fixa per a l'1 de juny del 2027 el juí a Nicolás Maduro]]> La tercera vista del cas contra el president deposat veneçolà Nicolás Maduro i l'esposa, Cilia Flores, en un tribunal federal de Nova York s'ha allargat a penes vint minuts. En la compareixença, el jutge ha fixat de manera preliminar l'1 de juny de 2027 com a data d'inici del juí, amb la immunitat com un dels principals arguments de la defensa.

Maduro, de 63 anys, i la dona, de 69, estaven citats per a acudir davant del jutge federal Alvin Hellerstein, de 91 anys, en una audiència de seguiment del procés que enfronten per càrrecs de narcoterrorisme i narcotràfic.

A l'exmandatari veneçolà, reclòs des de gener en una presó federal de màxima seguretat ubicada a Brooklyn, se l'ha vist més prim però amb bon aspecte. Manté el característic bigot i ha arribat al tribunal caminant amb normalitat, sense rastre de la coixesa que havia mostrat en audiències anteriors.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Pugen a 41 els espanyols morts pels terratrémols de Veneçuela]]> El ministre d'Afers Estrangers, José Manuel Albares, ha confirmat este divendres la mort d'un nou ciutadà espanyol a conseqüència del doble terratrémol que va sacsejar Veneçuela el 24 de juny. Amb esta nova víctima, ja hi ha 41 espanyols que han mort en la catàstrofe.

Segons ha informat el ministre en un àudio remés als mitjans de comunicació, es mantenen en 138 les persones espanyoles desaparegudes i en 11 les localitzades sota les runes.

Albares ha traslladat el condol als familiars i amics de la nova víctima i ha destacat que l'ajuda d'emergència enviada per Espanya i l'hospital de campanya de l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID) continuen plenament operatius al país.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Veneçuela suma 3.685 morts dos setmanes després del doble sisme]]> Veneçuela suma 150 morts més pel doble sisme registrat el passat 24 de juny, ara fa dos setmanes, la qual cosa eleva el nombre de víctimes mortals a almenys 3.685. Mentrestant, més d'un centenar d'economistes han demanat als Estats Units que alcen les sancions contra el país a causa de la tragèdia.

La xifra de ferits pels terratrémols de magnitud de 7,2 i 7,5 es manté en 16.740 i la de rescatats en 6.462 persones, segons el balanç oficial, que assenyala que el nombre de persones que s’han quedat sense vivenda puja a 17.907 —són 53 més respecte de l’informe de dilluns.

Paral·lelament, un grup de 113 economistes i acadèmics han demanat al govern estatunidenc que alce les sancions econòmiques contra Veneçuela i han reclamat al Fons Monetari Internacional (FMI) que facilite l'accés del país a mecanismes financers internacionals per a afrontar l'emergència. Així, han demanat que es retiren les restriccions al Banc Central, a la petroliera estatal PDVSA i a altres institucions, a més de permetre que l’estat puga accedir a recursos internacionals destinats a la resposta humanitària i la reconstrucció. Segons els signants, les sancions “no només són contraproduents, sinó que impedixen que els recursos necessaris arriben a aquells que més els necessiten”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[S’eleven a 3.535 els morts i a 16.740 els ferits pel doble terratrémol de Veneçuela]]> La xifra de morts pel doble terratrémol del passat 24 de juny a Veneçuela ha augmentat a 3.535, mentre que la de ferits s'ha elevat a 16.740, segons ha informat el president del parlament veneçolà, Jorge Rodríguez. La nova xifra suposa un augment de 193 persones mortes respecte a l'ultima dada de diumenge, mentre s'intensifiquen les tasques per a traure cossos de davall de les runes.

Segons l'últim balanç oficial, 6.462 persones han sigut rescatades i 17.345 han perdut la casa, per la qual cosa s'han habilitat 79 campaments transitoris. El també germà de la mandatària encarregada, Delcy Rodríguez, ha indicat en Telegram que es mantenen les xifres de 856 edificis afectats i 190 enfonsats.

D'acord amb les dades oficials, 86.794 famílies han sigut ateses i s'han distribuït 9.585 tones d'aliments i 669.008 litres d'aigua.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La xifra de víctimes mortals espanyoles pels terratrémols de Veneçuela s'eleva a 30 i a 155 els desapareguts]]> El Ministeri d'Afers Exteriors ha elevat a 30 la xifra oficial de víctimes mortals espanyoles pels terratrémols de fa una setmana a Veneçuela i a 155 la xifra de desapareguts.

El ministre José Manuel Albares ha informat que l'equip Start de l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (Aecid) ja ha desplegat l'hospital de campanya a Veneçuela "per a ajudar el poble germà veneçolà".

A més, este dijous també va arribar a Veneçuela un avió de l'Aecid amb material sanitari, kits d'emergència i altres subministraments essencials "per a atendre les persones afectades pel terratrémol".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Veneçuela complix sis mesos sense Nicolás Maduro, marcada per la devastació dels terratrémols]]> Veneçuela complix este divendres sis mesos des de la captura de Nicolás Maduro, en un context marcat per la devastació causada pels terratrémols, que han deixat almenys 2.595 morts i més de 12.000 ferits, segons les dades oficials.

La tragèdia ha alterat completament el procés de reformes polítiques i institucionals que s'havia iniciat després de la detenció de Maduro i de Cilia Flores el 3 de gener, durant una operació militar dels Estats Units a Caracas i altres regions pròximes.

El govern veneçolà assegura que més de 12.800 persones s'han quedat sense vivenda a causa dels greus danys estructurals i l'afonament de nombrosos edificis, especialment a l'estat costaner de La Guaira, el territori més afectat pels sismes.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La xifra de morts pels terratrémols de Veneçuela augmenta a 1.450]]> El balanç de víctimes dels dos terratrémols de magnitud 7,2 i 7,5 que van sacsejar dimecres el nord de Veneçuela s'ha elevat a 1.450 persones mortes. Així ho ha informat este diumenge el president de l'Assemblea Nacional de Veneçuela, Jorge Rodríguez, que ha qualificat la tragèdia com “la catàstrofe natural més brutal que ha patit el nostre país en la seua història”.

Segons les últimes dades oficials, el recompte és de 3.150 persones ferides i 12.721 famílies damnificades. La xifra de ferits és inferior a la facilitada dissabte, quan les autoritats havien informat de 3.238 afectats, sense que s'hagen explicat els motius de la revisió.

Els terratrémols han deixat també importants danys materials. Rodríguez ha detallat que hi ha 774 edificis afectats o afonats, dels quals 189 presenten danys totals i 585, parcials. A més, 38 hospitals, 44 centres comercials i 1.645 infraestructures d'altres tipus han resultat afectats.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La comunitat veneçolana a la Comunitat Valenciana viu amb angoixa la tragèdia al seu país]]> La comunitat veneçolana resident a la Comunitat Valenciana seguix amb preocupació les notícies que arriben del seu país després de la catàstrofe. Moltes famílies encara desconeixen el parador dels éssers estimats, mentre associacions i col·lectius s'han mobilitzat per a enviar ajuda humanitària i han convocat vigílies en record de les víctimes.

És el cas d'Anarili Hernández, veneçolana resident a Alacant, que viu pendent del telèfon des de dimecres. Tres familiars continuen desapareguts després de l'afonament de l'hotel on s'allotjaven. Hernández ha explicat en À Punt que només han pogut localitzar el fill i que “d'ells tres encara no en sabem res”.

La falta de notícies afecta nombroses famílies. La presidenta de l'Associació de Veneçolans de la Comunitat Valenciana, Nayra Ortiz, ha relatat que “hi ha persones que estan fora de si perquè no troben els germans” i ha assegurat que entre la comunitat predominen “la ràbia i la impotència” perquè no poden estar al costat dels afectats. “Moltes persones estan destrossades”, ha afegit.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Arriba a Espanya el primer avió militar procedent de Veneçuela amb 96 repatriats, 76 d'ells espanyols]]> L'avió A330 de l'Exèrcit de l'Aire enviat per Espanya a Veneçuela per a col·laborar en l'emergència provocada pels dos terratrémols que han deixat més de 1.400 morts ha tornat este diumenge amb 96 persones repatriades de huit nacionalitats diferents. Entre elles hi ha 76 ciutadans espanyols, segons han informat el Ministeri de Defensa i el ministre d'Afers Estrangers, José Manuel Albares.

L'aeronau, que va partir dijous passat cap al país sud-americà, ha aterrat a la base aèria de Torrejón després de completar la primera operació de repatriació organitzada per Espanya des que es van produir els sismes. En el vol de tornada viatjaven també ciutadans de França, Itàlia, Portugal, Bèlgica, Eslovàquia, Veneçuela i l'Argentina.

El dispositiu desplegat per Espanya va traslladar inicialment a Veneçuela 59 efectius de la Unitat Militar d'Emergències (UME), dos enginyers de l'Exèrcit de Terra i huit unitats canines especialitzades en la localització de persones atrapades sota els enderrocs. També hi van viatjar quaranta integrants de l'Equip d'Emergència i Resposta Immediata de la Comunitat de Madrid per a reforçar les tasques de rescat i assistència humanitària.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[S'eleven a 1.430 els morts pel doble terratrémol a Veneçuela i els ferits superen els 3.200]]> La xifra de víctimes mortals pels dos terratrémols de magnitud 7,2 i 7,5 que van sacsejar Veneçuela dimecres s'ha elevat a 1.430 persones, segons ha informat este dissabte el president del Parlament veneçolà, Jorge Rodríguez. A més, hi ha 3.238 ferits i almenys 3.142 famílies damnificades.

Els dos terratrémols es van produir amb poques hores de diferència dimecres i van obligar a desplegar un dels majors operatius de rescat dels últims anys al país.

Rodríguez ha assenyalat que les autoritats han atés fins ara 73.736 famílies, especialment a l'estat costaner de La Guaira, al nord de Caracas, la regió que ha patit els danys més greus pel doble sisme.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Segons que salven vides: els mòbils alerten del terratrémol moments abans de la catàstrofe a Veneçuela]]> Els telèfons mòbils van tindre un paper clau a l'hora de salvar vides durant l'últim gran terratrémol a Veneçuela. Els sensors de milions de dispositius van captar les primeres vibracions i això va permetre a Google activar una alerta massiva entre deu i vint segons abans del tremolor principal. Un marge de temps molt reduït, però que pot resultar decisiu.

Un vídeo difós en les xarxes socials mostra un home alertant la seua filla després de rebre l'avís al mòbil. Tots dos ixen corrents a refugiar-se i, deu segons després, el sòl comença a tremolar. Segons explica el catedràtic de Geofísica de la UPV Paco García, "és escàs, però et dona el temps suficient per a prendre mesures de seguretat mínimes en eixe moment".

El sistema funciona gràcies al fet que els mòbils actuen com una gran xarxa sísmica distribuïda. "Hi ha un gran nombre de mòbils que capten les vibracions i envien el senyal a Google", assenyala García. L'avís que reben els usuaris informa de possibles tremolors i de la magnitud estimada del sisme, encara que l'epicentre es trobe a centenars de quilòmetres de distància.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un doblet sísmic i no una rèplica: així s'explica la inusual combinació dels terratrémols a Veneçuela]]> Els dos terratrémols registrats a Veneçuela constituïxen un "doblet sísmic", un fenomen poc freqüent que es diferencia d'un sisme principal amb rèpliques. Segons els experts, el cas complix els tres criteris científics que permeten identificar este tipus d'episodis, en què dos terratrémols de característiques molt semblants es produïxen amb pocs minuts de diferència.

El primer requisit és que els dos sismes tinguen una magnitud pràcticament idèntica. En este cas, la diferència entre tots dos és inferior a 0,4 graus, un dels llindars que utilitzen els especialistes per a classificar-los com un doblet sísmic.

El segon criteri és que les zones de ruptura se superposen, és a dir, que els dos moviments tenen origen en una mateixa àrea de la falla. A més, entre el primer i el segon terratrémol no s'han registrat rèpliques, una circumstància que també els diferencia d'un episodi sísmic convencional.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un equip d’emergència voluntari d’Algemesí no troba la manera d’arribar a Veneçuela]]> 20 hores després del terratrémol, molts equips internacionals d'emergència, com este d'Algemesí, encara no hi han pogut arribar.

“Sols hi ha un aeroport internacional, que és el de Caracas, i està tancat”, conta a À Punt Moisés Belloch, president d’Intervenció, Ajuda i Emergències. L'últim recompte oficial elevava este dijous a 188 els morts i a 1.520 els ferits pels dos forts terratrémols de Veneçuela.

15 voluntaris i 5 gossos de l'ONG Intervenció, Ajuda i Emergències fa hores que estan preparats per a partir, però les ONG civils no tenen accés al transport militar. Talment, ara estan intentant entrar-hi per Colòmbia.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El ministre Albares informa que hi ha 68 espanyols desapareguts després del terratrémol a Veneçuela]]> El ministre d'Afers Estrangers, José Manuel Albares, ha confirmat que ara mateix encara hi ha 68 espanyols que no han sigut localitzats després dels devastadors terratrémols que han assolat este dijous el nord de Veneçuela. Segons ha explicat en declaracions facilitades als mitjans durant l'escala que ha fet l'avió en el qual viatja amb el rei Felip VI, de camí a Mèxic, estan centrats a elaborar un cens de la situació en la qual es troba la colònia espanyola al país caribeny, que ascendix a unes 150.000 persones.

Per a això, ha fet una crida a tots aquells que encara no hagen contactat amb l'ambaixada a Caracas ni amb el consolat perquè estiguen atents a les xarxes socials d'estes oficines diplomàtiques, així com les del Ministeri d'Afers Estrangers, on trobaran els telèfons d'emergència consular per a poder estar en contacte. Albares ha ampliat esta recomanació a qualsevol espanyol que estiguera en trànsit a Veneçuela per treball o turisme.

La tragèdia s'ha desencadenat a la mitjanit en horari de l'Espanya peninsular —cap a les sis de la vesprada del dimecres hora local— quan Veneçuela ha patit un doble terratrémol de magnitud 7,2 i 7,5, en menys d'un minut. La situació és de catàstrofe humanitària, ja que els sismes han causat greus destrosses en diverses ciutats, entre elles la capital, Caracas. Han mort almenys 164 persones i hi ha 971 ferits, segons les últimes xifres oferides per la presidenta interina de Veneçuela, Delcy Rodríguez.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Veneçolans residents a la Comunitat Valenciana s’organitzen per a enviar-hi ajuda]]> A la Comunitat Valenciana viuen vora 80.000 veneçolans, i la majoria s'ha assabentat del terratrémol que ha patit el país de matinada i el primer que han fet ha sigut intentar contactar amb famílies i amistats. Ara, s'estan organitzant per a enviar ajuda als seus compatriotes.

Nayra Ortíz, presidenta de l’Associació de Veneçolans a la Comunitat Valenciana, ha contat a À Punt que té una amiga que viu a La Guaira que té al germà desaparegut, perquè treballava “justament a la part marítima”. Precisament l'estat de La Guaira ja va patir una dana el 1999, amb milers de morts i desapareguts, i ara torna a endur-se la pitjor part dels terratrémols.

Per això Ortiz no se separa del telèfon des de la matinada. La família viu al sud de Veneçuela. Hi ha pogut parlar i estan bé, però sap que els terratrémols deixen un rastre de destrucció i dolor. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'últim recompte oficial eleva a 188 els morts i a 1.520 els ferits pels dos forts terratrémols de Veneçuela]]> El govern de Veneçuela ha elevat a 188 les víctimes mortals pels terratrémols de magnitud 7,5 i 7,2 que han sacsejat este dimecres el país del Carib. En una compareixença poc després de les 13:00 hora local (19:00 a l'Espanya peninsular), el president de l'Assemblea Nacional veneçolana, Jorge Rodríguez, ha actualitzat el balanç de danys humans, que comptabilitza també 1.520 persones ferides i altres 157 que estan en parador desconegut.

La presidenta interina del país, Delcy Rodríguez, havia advertit que la xifra de víctimes podria augmentar a mesura que avancen les tasques de rescat. Davant de la magnitud de la tragèdia, el govern veneçolà ha declarat l'estat d'emergència i ha activat tota la xarxa sanitària pública i privada per a atendre les persones afectades, especialment a La Guaira, Miranda, Falcón i Carabobo, entre les zones més castigades pel sisme. El Servici Geològic dels Estats Units (USGS) ha fet una estimació, basada en models automàtics, de 10.000 a 100.000 morts.

Els moviments sísmics han causat la caiguda de diversos edificis a Caracas i en altres localitats del país. A més de la caiguda d'edificis, els terratrémols han causat interrupcions en el subministrament elèctric, d'aigua i de gas. Diverses zones de Caracas continuen sense llum, una situació que també afecta les comunicacions telefòniques, internet i el funcionament dels semàfors.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Veneçuela confirma la mort del líder del Tren de Aragua en una operació amb els EUA]]> El govern de Veneçuela ha confirmat este divendres que va dur a terme una operació juntament amb els Estats Units a l'estat Bolívar, ubicat al sud-est del país sud-americà, en la qual va morir Héctor Guerrero Flores, conegut com a Niño Guerrero i considerat el líder màxim de la banda transnacional Tren de Aragua.

Guerrero va ser un dels tres líders que van arribar a controlar la presó del Tocorón, des d’on va començar a construir la que és considerada la banda més poderosa de Veneçuela, qualificada de terrorista pel govern estatunidenc. Des de 2018 va expandir ràpidament la seua organització a altres països llatinoamericans, i fins ara ha operat en diverses ciutats de Colòmbia, el Perú o Xile entre d’altres.  

"Durant el desenvolupament de l'operació es van produir enfrontaments amb integrants d'estes estructures criminals”, va detallar el Ministeri de Comunicació i Informació de Veneçuela en un comunicat publicat en X. A més, va indicar que l'operació va comptar amb suport tecnològic especialitzat i es va desenvolupar mitjançant mecanismes de cooperació i intercanvi d'informació d'intel·ligència entre les autoritats de tots dos països.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'oposició veneçolana demana diàleg amb el chavisme i els EUA per a restaurar la democràcia al país]]> El sector majoritari de l'oposició veneçolana i els seus líders, María Corina Machado i Edmundo González Urrutia, proposaren este dijous una negociació política "seriosa, ferma i responsable" amb el govern de la presidenta encarregada, Delcy Rodríguez, i amb l'acompanyament dels Estats Units per a "restaurar la democràcia" al país sud-americà. Rodríguez presidix Veneçuela des que Estats Units va capturar Nicolás Maduro en gener d'enguany per a jutjar-lo.

Segons un comunicat compartit en xarxes socials, la negociació seria liderada per Machado, premi nobel de la pau 2025, i té com a objectiu principal la celebració d'"una elecció presidencial lliure, transparent i sobirana" amb "la deguda observació internacional". Per a aconseguir-ho, asseguraren que és necessari un nou consell nacional electoral (CNE) —actualment controlat per funcionaris afins al chavisme— amb "personalitats independents i respectables", així com un cronograma "viable i verificable" per a estos comicis.

També consideren "necessari que es produïsquen gestos que contribuïsquen a crear un ambient polític favorable i que demostren voluntat d'avançar en el procés", entre ells l'alliberament complet dels presos polítics, tant civils com militars, i garantir un retorn segur per als exiliats. A més a més, van prosseguir, cal assolir la "normalització de l'espai cívic i polític, incloent-hi el desmantellament de l'aparell repressiu i dels grups armats, il·legals o terroristes".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La mort d’un pres polític desaparegut desencadena indignació i exigències de justícia a Veneçuela]]> La confirmació de la mort del pres polític veneçolà Víctor Hugo Quero Navas, sota custòdia de l’Estat, ha provocat una onada d’indignació i demandes de justícia a Veneçuela. Organitzacions de drets humans, partits opositors i activistes han reclamat una investigació exhaustiva després que el govern confirmara este dijous que el detingut havia mort fa quasi un any en un hospital, després de mesos en què la família denunciava que estava desaparegut.

La Fiscalia veneçolana ha anunciat l’obertura d’una investigació penal i ha ordenat l’exhumació del cadàver. El cas ha reobert les denúncies sobre les condicions dels presos polítics al país i la impunitat dins del sistema judicial veneçolà.

Víctor Hugo Quero, de 51 anys, havia sigut detingut el 3 de gener del 2025 i reclòs a la presó d’El Rodeo I, prop de Caracas. Segons l’ONG Fòrum Penal, el “motiu aparent” de la detenció estava relacionat amb el seu passat militar, ja que suposadament havia prestat servici militar el 2023.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[María Corina Machado es reunix amb Feijóo i Abascal i declina trobar-se amb Sánchez]]> La líder opositora veneçolana i premi Nobel de la Pau María Corina Machado s’ha reunit este divendres a Madrid amb el president del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, i amb el líder de Vox, Santiago Abascal, en el marc de la seua visita a Espanya.

A la seu del PP, Machado ha sigut rebuda entre aplaudiments i ha agraït la solidaritat espanyola amb la causa veneçolana, alhora que ha demanat suport internacional per a “acabar de concretar el desplaçament del règim”. En este sentit, ha defensat que “la lluita per la llibertat és universal” i ha reclamat aliats per a avançar cap a la transició democràtica al seu país.

La dirigent també ha criticat el suport a l’aixecament de sancions a Veneçuela, que ha qualificat de “gran error”, i ha insistit en la necessitat de mantindre la pressió sobre el govern veneçolà.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El BOE oficialitza la concessió de la nacionalitat espanyola a Leopoldo López]]> El Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) ha publicat este dimecres la concessió de la nacionalitat espanyola per la via exprés a l'opositor veneçolà Leopoldo López, tal com s'aprovà en l'última reunió ordinària del Consell de Ministres. L’oficialització de la nacionalitat arriba, segons el BOE, "a proposta" del ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, i tenint en compte "les circumstàncies excepcionals que concorren" en Leopoldo López. "Esta concessió produirà efectes amb els requisits, les condicions i els terminis previstos en el Codi Civil", explica el text.

El ministre d'Afers Estrangers, José Manuel Albares, va confirmar la proposta de concedir la nacionalitat espanyola per via exprés a l'opositor veneçolà i l'ha justificada per la impossibilitat d’ell de tindre documentació.

En este sentit, va explicar que s'ha utilitzat esta via de concedir-li la carta de naturalesa atés que per la "situació tan especial" en què es troba "era impossible generar-li" els documents que necessita. En referència, tot i que sense citar-lo, al fet que no té passaport i se li va obrir un procés a Veneçuela per a retirar-li la nacionalitat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L’oposició denuncia que només s’han verificat 19 excarceracions després de l’amnistia a Veneçuela]]> La Plataforma Unitària Democràtica (PUD), principal bloc opositor veneçolà, ha informat que només ha pogut verificar dènou excarceracions des que dijous es va aprovar la nova llei d’amnistia.

La coalició ha condemnat públicament que, 48 hores després de l’entrada en vigor de la norma, el nombre de persones alliberades confirmades siga tan reduït, mentre familiars de detinguts continuen en vigília permanent davant dels centres penitenciaris.

Segons dades aportades pel mateix bloc, fins a les 22:00 hores de dissabte s’han registrat 494 excarceracions des del 8 de gener, quan es va iniciar un procés de llibertats impulsat pel govern encapçalat per Delcy Rodríguez.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'Assemblea Nacional de Veneçuela aprova per unanimitat una amnistia per als presos polítics]]> L'Assemblea Nacional de Veneçuela ha aprovat este dijous una llei d'amnistia històrica per a presos polítics condemnats entre el 2002 i el 2025, que permetrà eixir de la presó vora centenars de captius per causes d'esta índole i deixarà altres molts perseguits que continuen en la clandestinitat o en l'exili lliures de causes judicials. La norma ha tirat avant per unanimitat, després de diverses setmanes de consultes amb la classe política a i la societat civil. Els familiars dels presos, acampats a l'exterior de la presó de Caracas, coneguda com l'Helicoide, han rebut la notícia entre l'alegria i la cautela.

La norma exclou les persones que promogueren o participaren en accions armades o de força contra la ciutadania, la sobirania i la integritat del país sud-americà. D'esta manera, la mesura de gràcia no podrà aplicar-se sobre els delictes de violacions greus dels drets humans, de lesa humanitat, homicidi intencional, lesions gravíssimes, tràfic de drogues, així com els previstos en la llei contra la corrupció. Igualment, hi queden fora persones que estiguen o puguen ser processades o condemnades per "promoure, instigar, sol·licitar, invocar, afavorir, facilitar, finançar o participar en accions armades o de força contra el poble, la sobirania i la integritat territorial" de Veneçuela per part d'"estats, corporacions o persones estrangeres". Això inclou quasi dos centenars de militars que estan encara en penitenciaries i acusats de delictes de rebel·lió.

Els diputats de la cambra legislativa han aprovat concedir l'amnistia per fets o "faltes comeses" durant diferents episodis de crisi política ocorreguts entre el 2002 i 2025, com el colp d'estat contra el president mort Hugo Chávez l'abril del 2002, la parada petroliera de finals d'aquell any i principis del 2003 i les protestes antigovernamentals del 2013, 2017 i 2024.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Veneçuela promet amnistia i excarceracions "a tot tardar" divendres]]> Veneçuela avança amb les consultes públiques de la llei d'amnistia i este divendres, el Parlament veneçolà també s'ha compromés a aprovar la legislació i a alliberar "tots" els presos polítics "a tot tardar" divendres que ve.

El president del Parlament, el chavista Jorge Rodríguez, ha assegurat davant de familiars de presos polítics a Caracas, que dimarts serà la segona discussió de la llei i, va agregar, "entre dimarts que ve, i a tot tardar divendres, estaran tots solts".

La legislació ja va ser aprovada ahir en el primer dels dos debats necessaris per a la creació d'una normativa a Veneçuela.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Zapatero es reunix amb Delcy Rodríguez a Caracas i promet ajudar Veneçuela en "tot" el que li demanen]]> L'excap del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero ha aterrat este divendres a Caracas per a reunir-se amb la presidenta encarregada de Veneçuela, Delcy Rodríguez. Durant la visita ha assegurat que sent una "gran confiança" en la mandatària perquè, a parer d'ell, ha fet en un temps rècord passos que "estan produint una nova manera de respirar" al país sud-americà, "després de molts anys molt difícils". Ha promés ajudar el país en "tot" el que li demanen.

L'exlíder socialista, que també es trobarà amb el diputat opositor i dos vegades candidat presidencial Henrique Capriles, arriba a Veneçuela enmig d'un procés de discussió per l'aprovació d'una llei d'amnistia per als presos polítics del chavisme. L'han convidat en el marc del programa per a la convivència i la pau de l'executiu veneçolà.

Rodríguez Zapatero, que s'ha mostrat satisfet per poder afirmar que és moment d'“una esperança fundada”, ha dit que no té cap dubte que la societat veneçolana és conscient del moment històric que viu. “Tenim per davant l'horitzó de retrobar el país, de reconciliar, de reformes institucionals, de diàleg polític i ha de ser la mateixa societat la que marque el ritme, el camí dels passos que ens porten a una situació que puguem dir ideal”, ha afirmat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Primers alliberaments de presos polítics a Veneçuela després d'anunciar-se al país l'amnistia general]]> L’ONG veneçolana Fòrum Penal ha anunciat este diumenge l’excarceració de l’activista Javier Tarazona, director de Fundaredes, després de passar més de quatre anys detingut a Veneçuela acusat dels delictes d'incitació a l'odi, terrorisme i "traïció a la pàtria".

Segons ha informat l’organització, Tarazona ja està en llibertat amb sa mare i el seu germà José Rafael, també exprés polític. Fòrum Penal ha compartit a la xarxa X una imatge de l’activista amb la família en una església, poc després de confirmar-se la posada en llibertat.

Javier Tarazona va ser detingut el 2 de juliol de 2021 després de denunciar assetjament i persecució policial, i va destacar com una de les principals veus crítiques per un conflicte armat a la frontera amb Colòmbia. L'activista va ser la principal veu de denúncia d'un conflicte entre la Força Armada Nacional Bolivariana (FANB) i dissidències de les FARC (Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia) que es va desenvolupar en una zona fronterera entre tots dos països. Des de Fundaredes han agraït públicament la solidaritat i el suport rebut durant estos anys i han recordat que el cas de Tarazona “es va convertir en un símbol de la criminalització contra els defensors de drets humans a Veneçuela”, marcat per la falta de garanties judicials i la vulnerabilitat del degut procés.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Andrés Osorio reconeix els “interessos” de Trump amb Veneçuela, però vol que s’acompanyen d’un país “estable”]]> L’activista veneçolà resident a València i president del Comité Electoral de les Eleccions Primàries de l'Oposició Veneçolana, Andres Osorio, ha assegurat que des de la captura de Nicolás Maduro per part de l’exèrcit dels Estats Units ja ha començat un període de transició, amb canvis xicotets, però significatius. En concret, parla dels primers alliberaments de presos polítics o de canvis en el govern, llevat d'aquells ministres més pròxims a Maduro. “La situació de Veneçuela es viu amb molta ansietat, però s’ha de saber realment quant duren els processos de transició. Els passos no seran de hui per a demà, però ja es comencen a vore. Estem veient avanços”, ha remarcat. 

En una entrevista este dijous en Les notícies del matí, el també membre del Comando Veneçuela —una plataforma per a donar suport a la candidatura de María Corina Machado en les presidencials del 2024 que finalment no es va poder materialitzar— ha manifestat que els veneçolans i veneçolanes viuen la situació política del país “amb prudència i paciència”. “Ho vivim amb prudència perquè estem veient passos, però no pels que hem lluitat —eleccions, referèndums, etc.—, però també amb esperança, perquè hem lluitat quasi trenta anys per a vore un canvi de règim polític al país”, ha explicat. 

Davant de la pregunta sobre com veu els interessos del president dels Estats Units, Donald Trump, centrats en el petroli veneçolà, Osorio ha reconegut que el cap de la Casa Blanca té una agenda per al poble estatunidenc, que “no és un secret”, però que vol que estos interessos vagen acompanyats d’una transició cap a una “Veneçuela estable”. “Volem que frene l’èxode massiu de persones, d’alliberament de presos polítics i que inicie un procés de democratització del país. Som un poble que creu en la democràcia i que treballarem per tindre un procés democràtic”, ha afegit. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[María Corina Machado afirma que Delcy Rodríguez està “complint ordes” de Trump en la transició veneçolana]]> La líder opositora veneçolana i Premi Nobel de la Pau, María Corina Machado, ha afirmat que la presidenta encarregada de Veneçuela, Delcy Rodríguez, està “complint ordes” del president dels Estats Units, Donald Trump, i ha negat que existisca cap acord polític entre tots dos. En una roda de premsa celebrada a Washington, Machado ha advertit que en anteriors processos de diàleg “el chavisme sempre se n’ha eixit amb la seua” i ha insistit que, en este cas, no hi ha negociació sinó submissió.

Segons Machado, l’operatiu nord-americà del 3 de gener, que va acabar amb la deposició i captura de Nicolás Maduro, ha demostrat que “havia d’haver-hi una amenaça real i una força real” perquè es produïra un canvi efectiu al país. En este context, ha assegurat que Delcy Rodríguez, que va ser vicepresidenta de Maduro, “li té terror al president Trump”.

L’opositora ha reconegut que, de moment, l’administració nord-americana l’ha deixada fora del procés de transició, en considerar que no disposa de prou suports per a assumir el poder, i ha optat per treballar amb el govern de Rodríguez, que Trump ha situat sota la seua tutela. Tot i això, Machado s’ha mostrat convençuda que Veneçuela viurà “una transició ordenada”, encara que ha evitat posar terminis perquè, segons ha dit, “seria una irresponsabilitat”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Veneçuela allibera tres presos espanyols més]]> El ministre d'Afers Estrangers, Unió Europea i Cooperació, José Manuel Albares, ha anunciat l'alliberament, este dilluns, de tres ciutadans espanyols més de presons de Veneçuela. Segons el ministre, un d'ells "ha decidit mantindre's a Veneçuela", una altra ciutadana "eixirà hui mateix" rumb a Espanya, mentre que la tercera persona "està pensant si preferix quedar-se a Veneçuela o tornar a Espanya".

Es tracta d'un “pas molt positiu”, ha afirmat Albares en declaracions a Catalunya Ràdio, des d'on ha animat el govern veneçolà a “continuar avançant en eixa línia [dels alliberaments]".

Estos tres espanyols se sumen als altres cinc presos alliberats fa una setmana pel govern de Veneçuela, sota la gestió de Delcy Rodríguez després que els EUA segrestaren Nicolás Maduro. Entre ells estava el valencià Ernesto Gorbe Cardona.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trump situa el petroli veneçolà en el centre de l’estratègia geopolítica contra Rússia i la Xina]]> El petroli s’ha convertit en una peça clau de l’estratègia internacional dels Estats Units després de la captura de Nicolás Maduro. Més enllà del relleu polític a Veneçuela, l’administració de Donald Trump pretén controlar l’explotació del cru veneçolà per a impedir que Rússia i la Xina mantinguen la seua influència sobre un país que concentra les majors reserves de petroli del món, però que només produïx aproximadament l’1% del total global.

Segons ha explicat en declaracions a À Punt Eduardo Bolinches, economista i analista d’Invertia, el repte principal és tècnic i econòmic: “És un petroli molt car d’extraure, molt pesat, que requerix refineries molt sofisticades i una gran inversió perquè siga rendible”. Trump ha assegurat que un total de quaranta petrolieres nord-americanes desembarcaran al país i invertiran almenys 100.000 milions de dòlars de capital privat per a modernitzar unes infraestructures obsoletes i incrementar-ne la producció.

Una vegada feta la inversió, els ingressos del cru tindran un doble destí. D’una banda, servirien per a recuperar el capital aportat per les empreses estatunidenques; de l’altra, teòricament, haurien de beneficiar la població veneçolana. “Una part seria per als ciutadans de Veneçuela, però clar, és Trump: hui diu una cosa i al cap de cinc minuts una altra”, advertix Bolinches a À Punt.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un jutge de l'Audiència Nacional pregunta a la Fiscalia si investiga Zapatero per vincles amb Maduro]]> El jutge de l'Audiència Nacional Antonio Piña ha demanat a la Fiscalia que informe sobre una querella presentada per Hazte Oír contra l'expresident del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero per la presumpta participació en delictes de narcotràfic, blanqueig i pertinença a organització criminal derivats dels vincles amb l'expresident veneçolà Nicolás Maduro.

En un acte, al qual ha tingut accés EFE, el titular del jutjat central d'instrucció número 6 de l'Audiència Nacional procedix a incoar diligències i donar trasllat al fiscal en observar en la querella contra l'exmandatari socialista "característiques que fan presumir l'existència d'una infracció penal".

Per això, acorda demanar al ministeri públic que emeta un informe sobre la competència de l'Audiència Nacional per a instruir les corresponents diligències que escaiguen. L'associació Hazte Oír defensa en l'escrit de la querella que la competència és de l'Audiència Nacional, de conformitat amb l'article 65.1 de la Llei orgànica del poder judicial (LOPJ), "per tractar-se de delictes de tràfic de drogues comesos per bandes o grups organitzats que produïxen efectes a Espanya, així com blanqueig de capitals que produïxen greu repercussió en la seguretat del tràfic mercantil o en l'economia nacional; i igualment perquè el querellat és ciutadà espanyol i presumptament va cometre els fets a l'estranger".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Arriben a Madrid els cinc espanyols alliberats a Veneçuela]]> Els cinc presos espanyols alliberats a Veneçuela han arribat este divendres a l’aeroport Adolfo Suárez Madrid-Barajas en un vol procedent de Bogotà, segons ha confirmat el ministre d’Afers Estrangers, José Manuel Albares.

El valencià Ernesto Gorbe Cardona, José María Basoa, Andrés Martínez Adasme, Miguel Moreno Dapena i la hispanoveneçolana Rocío San Miguel han arribat a la terminal 4, on han eixit per una zona no habitual per a retrobar-se amb familiars i amics, segons fonts aeroportuàries.

Albares ha celebrat l’arribada amb un missatge en la xarxa X en què ha afirmat que “hui és un dia feliç” i ha desitjat als alliberats que puguen recuperar “la normalitat de la seua vida amb rapidesa” després de passar per presons veneçolanes.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un assessor de l’ONU en drets humans: “La intervenció de Trump a Veneçuela vol deixar clar qui mana en l’hemisferi”]]> La intervenció del president dels Estats Units, Donald Trump, a Veneçuela pretén “deixar clar qui mana a l’hemisferi i que Amèrica és per als americans”. És la visió que ha compartit Jorge Lomónaco, exambaixador de Mèxic i assessor de les Nacions Unides en matèria de drets humans i geopolítica, en Les notícies del matí este divendres.

En esta línia, este expert en relacions internacionals creu que l’argument de les reserves de petroli de Veneçuela per a justificar la intervenció dels Estats Units a Veneçuela no és la motivació real que ha portat Trump a detindre el president veneçolà Nicolás Maduro: “No crec que tinga a vore amb el petroli, perquè necessita inversió i condicions de seguretat perquè ho facen les empreses americanes. Crec que és un distractor”, ha exposat Jorge Lomónaco.

Respecte a la nova líder al capdavant del govern veneçolà, Delcy Rodríguez, l'entrevistat ha assenyalat que “no té cap legitimitat, és part del mateix règim que Maduro, és responsable dels abusos i violacions dels drets humans i del frau electoral d’ell”. “Està ahí perquè els Estats Units volen que hi estiga", ha assenyalat l’assessor de les Nacions Unides en la seua intervenció en À Punt.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un valencià, entre els cinc presos espanyols alliberats per Veneçuela]]> El ministre d’Afers Estrangers, José Manuel Albares, ha informat que Veneçuela ha alliberat cinc presos espanyols i ha confirmat les identitats: és el valencià Ernesto Gorbe Cardona, el periodista canari Miguel Moreno Lapena, els bascos Andrés Martínez Adasme i José María Basoa i la hispanoveneçolana Rocío San Miguel. Des del Consell, el portaveu Miguel Barrachina ha assenyalat que la Generalitat ha rebut la comunicació oficial de l’alliberament del valencià i que intenta establir contacte amb la família.

Respecte a la posada en llibertat d'Ernesto Gorbe, el conseller portaveu ha manifestat la seua satisfacció: “Estem feliços que els presos polítics isquen de les presons on els havia situat la tirania política de Veneçuela i on mai no haurien d’haver estat”, exposava Barrachina.

Els presos espanyols alliberats ja es disposen a viatjar cap a Espanya assistits per l'ambaixada a Caracas. Els quatre hòmens estaven a la presó de Rodeo 1, considerada per familiars i ONG “un infern en la terra”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Pérez Llorca dona el suport del Consell a la “reconstrucció democràtica” de Veneçuela]]> El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, ha manifestat el suport del govern valencià a la “reconstrucció democràtica” de Veneçuela. Així els ho ha traslladat als representants de la comunitat veneçolana a la Comunitat Valenciana amb els quals s'ha reunit este dijous. 

Pérez Llorca ha apostat per la llibertat i l'estat de dret per a avançar cap a una nova etapa amb el reconeixement que les urnes li atorgaren, diu, a María Corina Machado i Edmundo González. El líder opositor estarà la setmana que ve a València per a arreplegar el Premi Broseta, tal com ha confirmat la portaveu de la Federació Veneçolana d'Associacions a Espanya-Comunitat Valenciana, Mary Ponte. 

Durant la trobada, el cap del Consell ha fet referència als prop de 62.000 veneçolans que residixen a les províncies de Castelló, València o Alacant, la qual cosa accentua els llaços de germanor històrica i cultural que unixen la Comunitat Valenciana amb Veneçuela. Així mateix, ha valorat la labor del teixit associatiu del país i ha transmés el compromís del govern valencià per a donar suport a Veneçuela.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Petro i Trump rebaixen la tensió entre Colòmbia i els EUA després d’una telefonada d’una hora]]> La telefonada que ha tingut lloc este dimecres entre els presidents de Colòmbia, Gustavo Petro, i dels Estats Units (EUA), Donald Trump, ha rebaixat les tensions diplomàtiques entre tots dos països, que havien escalat des de dissabte passat amb la detenció a Caracas del mandatari veneçolà, Nicolás Maduro.

Els governs de Colòmbia i els Estats Units han destacat el "to constructiu" de la conversa, que s’ha prolongat durant una hora i ha posat fi, almenys de moment, a una escalada verbal en la qual Trump fins i tot va afirmar que li sonava bé fer a Colòmbia una operació com la que va acabar amb la captura de Maduro.

A més, el president dels EUA ha avançat que es reunirà amb Petro a la Casa Blanca i ha manifestat que ha sigut "un gran honor" parlar amb el president colombià, qui li ha telefonat per a exposar la situació relacionada amb el narcotràfic i altres desacords existents entre les dos administracions.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els EUA detallen un pla en tres fases per a Veneçuela i asseguren tindre la “màxima influència” sobre el govern interí]]> Els Estats Units han definit un pla en tres fases per a Veneçuela que preveu estabilitat, recuperació econòmica i una posterior transició política, després de la captura de Nicolás Maduro per forces nord-americanes, segons ha explicat este dimecres el secretari d’Estat, Marco Rubio.

Rubio ha assegurat que la primera etapa implica evitar que el país “caiga en el caos”, mentre que la fase de recuperació garantirà l’accés de les empreses petrolieres nord-americanes al mercat veneçolà. El responsable de la diplomàcia dels EUA ha admés que el procés culminarà amb una transició, tot i que sense concretar-ne els detalls ni el calendari.

El president Donald Trump ha advertit de noves operacions militars si les autoritats interines que han assumit el poder a Caracas no cooperen amb les exigències de Washington, centrades sobretot en el petroli. Trump ha afirmat que els EUA refinaran i vendran fins a cinquanta milions de barrils de cru veneçolà, mentre continuen les operacions per a capturar petroliers sancionats.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els Estats Units intercepten dos petroliers en aigües del Carib i l’oceà Atlàntic]]> Forces dels Estats Units han interceptat este dimecres un vaixell petrolier sancionat que va fugir abans d'arribar a Veneçuela i que perseguien des de feia quasi tres setmanes per l’Atlàntic. Posteriorment, la Guàrdia Costanera nord-americana ha capturat un nou petrolier sancionat al Carib que “operava il·lícitament”. Sobre esta segona confiscació, el secretari d'Estat dels EUA, Marco Rubio, ha dit que el govern interí veneçolà vol que el cru que transporta siga "part de l'acord" pel qual el país liderat ara per Delcy Rodríguez enviarà fins a cinquanta milions de barrils perquè els comercialitzen els Estats Units.

Un equip militar estatunidenc a Europa ha confirmat que han confiscat el petrolier Marinera, abans conegut com a Bella 1, en una operació que s’ha dut a terme a l'Atlàntic Nord pels departaments de Justícia i de Seguretat Nacional, en coordinació amb el Pentàgon. La Guàrdia Costanera ha interceptat el vaixell, diuen, "per violacions de les sancions" de Washington, en "virtut d'una orde emesa per un tribunal federal estatunidenc", agreguen. 

El vaixell va repel·lir un intent dels EUA d'abordar-lo al desembre en aigües del Carib i es va endinsar a l'Atlàntic. Durant la persecució, la tripulació va pintar una bandera russa en un costat, va modificar el nom del navili i va canviar la matrícula a russa. Ara, tal com ha informat un funcionari estatunidenc citat per The New York Times, la tripulació no ha oferit resistència en el moment de l'abordatge.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trump busca fórmules per a comprar Groenlàndia, després de coquetejar amb una invasió armada]]> El president dels Estats Units, Donald Trump, vol comprar Groenlàndia. Els seus assessors preparen un pla per a trobar la via d'adquirir el territori, segons ha confirmat el secretari d'Estat, Marco Rubio a un grup de legisladors, d'acord amb mitjans estatunidencs. La informació l'hauria traslladada dilluns, durant una sessió informativa amb congressistes dels principals comités de les Forces Armades i de Política Exterior, per a informar de l'atac a Veneçuela i el segrest del president Nicolás Maduro.

Des de l'inici del seu mandat en 2025, Trump ha anticipat en diferents ocasions la possibilitat de prendre el control de l'illa. La controvèrsia va prendre força esta setmana després de la intervenció militar a Caracas, quan en el curs d'una entrevista un dels principals assessors de Trump, Stephen Miller, va suggerir la possibilitat d'incorporar el territori per la força.

En la matinada de dimarts, la Casa Blanca ha afirmat que el president estatunidenc, Donald Trump, i el seu gabinet estan estudiant "diverses opcions" per a prendre el control de Groenlàndia i que això inclou "l'ús de les Forces Armades estatunidenques". "El president Trump ha deixat clar que l'adquisició de Groenlàndia és una prioritat de seguretat nacional per als Estats Units i que és vital per a dissuadir als nostres adversaris a la regió àrtica", va explicar en un comunicat remés a la cadena CNBC i altres mitjans la portaveu del govern, Karoline Leavitt.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Sánchez diu que l'atac dels Estats Units a Veneçuela crea "un precedent terrible i molt perillós"]]> El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha assegurat a París este dimarts que veu un "precedent terrible i molt perillós" en l'operació militar desplegada pels Estats Units a Veneçuela. Una acció que a parer seu és "sense dubte il·legal" i no té més objectiu que "apropiar-se els recursos naturals" del país sud-americà.

En una roda de premsa després de la reunió de la Coalició de Voluntaris per Ucraïna al Palau de l'Elisi, el cap de l'executiu espanyol ha condemnat l'atac de Washington a Caracas, i ha defensat l'"orde internacional basat en regles", que al seu entendre és el que permet que el món no es regisca per "la llei de la selva". "L'operació de Caracas suposa un precedent terrible i un precedent molt perillós, un precedent que ens recorda agressions passades i que espenta el món a un futur d'incertesa i d'inseguretat com el que ja vam patir després d'altres invasions", ha sostingut en la primera compareixença pública des de l'atac dels Estats Units a Veneçuela, en què es van emportar Nicolás Maduro saltant-se la legalitat internacional.

Espanya, ha prosseguit Sánchez, "creu en la pau, en la diplomàcia i en la Carta de les Nacions Unides", i "evidentment" tampoc pot acceptar que "s'amenace explícitament la integritat territorial d'un estat europeu", com és el cas de Dinamarca, ha dit referint-se a les aspiracions del dirigent nord-americà Donald Trump d'apoderar-se de Groenlàndia. Espanya —ha dit— "no serà còmplice d'atropellaments com estos: no callarem davant de les violacions que s'estan produint en el dret internacional, cada vegada per desgràcia més recurrents", ha anunciat.

Continua llegint-ho en el web

]]>