<![CDATA[À Punt - Guerra al Pròxim Orient]]> 10 <![CDATA[À Punt - Guerra al Pròxim Orient]]> <![CDATA[Els houthis avancen per la costa iemenita i amenacen l'alternativa marítima a Ormuz per al cru saudí]]> Els rebels houthis van prendre este divendres el control del districte de Dhubab, a la costa sud-occidental del Iemen i prop de l'estret de Bab el-Màndeb, i avancen cap a l'estratègica illa de Mayun —també coneguda com a Perim— ubicada enmig d'este pas marítim clau, per on circula el 10% del petroli mundial i el 6% dels contenidors.

Els combatents van arribar a Dhubab des de Mokha, la ciutat portuària del mar Roig que van capturar dijous a la vesprada, intensificant així un ràpid avanç al llarg de la costa occidental del Iemen.

La zona de Dhubab, ubicada a 50 quilòmetres de l'estret Bab el-Màndeb, alberga una base militar i una pista d'aterratge d'avions militars de les forces de la Resistència Nacional, força lleial al govern reconegut i que compta amb el suport d'una coalició militar capitanejada per l'Aràbia Saudí.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'Iran ataca dos vaixells de guerra, una base estatunidenca a Jordània i diversos vaixells en una nova escalada de tensions]]> La Guàrdia Revolucionària iraniana ha confirmat durant la matinada d'este dimecres l'atac a dos vaixells de guerra nord-americans i bases de Washington a Jordània, juntament amb una desena de vaixells que intentaven travessar l'estret d'Ormuz i huit petroliers, com a represàlia als atacs de la Casa Blanca contra cinc petroliers iranians al golf Pèrsic.

Segons un comunicat del Cos de la Guàrdia Revolucionària de l'Iran (CGRI)—arreplegat en l'agència iraniana Tasnim—, Teheran ha atacat la base al-Àzraq, a Jordània, i dos destructors estatunidencs que transportaven míssils de creuer.

Més tard, la CGRI ha indicat que també ha atacat una desena de vaixells que intentaven travessar "una zona prohibida" de l'estret d'Ormuz amb el suport dels Estats Units i diversos petroliers en aigües del golf Pèrsic. "L'estret d'Ormuz es troba sota la forta i eficaç vigilància i gestió de la força naval de la CGRI", assenyala la nota informativa, arreplegada per l'agència IRNA.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Espanya i onze països occidentals més acorden restringir el comerç amb els assentaments israelians a Cisjordània]]> Dotze països occidentals, entre els quals hi ha Espanya, han anunciat que restringiran el comerç de béns procedents dels assentaments israelians de la Cisjordània ocupada, considerats il·legals sota el dret internacional.

La iniciativa, que encapçalen el president francés, Emanuel Macron; i els primers ministres britànic i canadenc, Andy Burnham i Mark Carney, l'han signada també Espanya, Finlàndia, Irlanda, Islàndia, Noruega, Polònia, Portugal i Suècia. En una declaració conjunta, els països qualifiquen d'inadmissible el nou projecte d'assentaments sobre territori palestí (3.401 noves vivendes de les que se n'acaben de licitar 1.234) i afirmen que que l'expansió i la violència dels colons estan posant en risc la possibilitat d'aconseguir la solució de dos Estats. Anticipen també que de continuar el pla, estudiaran mesures nacionals i restriccions a nivell europeu.

Els governs d'Espanya, Irlanda, Països Baixos, Noruega i Bèlgica ja han adoptat mesures en este àmbit, a les quals se sumen ara França, el Regne Unit i el Canadà. A Israel l'ha molestat especialment el pas que fa fet Londres, que este mateix dimarts ha ordenat prohibir el comerç amb els assentaments i sancionar les empreses que el practiquen. Tel-Aviv ha anunciat el tancament de l'ambaixada del Regne Unit a Jerusalem Est (un de les huit consolats històrics anteriors a la creació de l'estat jueu) i la prohibició d'entrada al país a un advocat i onze diputats britànics -inclós l'excap dels laboristes, Jeremy Corbyn- a què implica en "activitats antisemites i antiisraelianes" segons el ministre d'Exteriors d'Israel, Gideon Saar.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els Emirats Àrabs Units van alertar Netanyahu de l'atac de Hamàs una setmana i mitja abans]]> El 7 d'octubre de 2023 desenes de milicians palestins van creuar a l'altra banda de la frontera de la Franja Gaza i van perpetrar un seguit d'atacs en territori israelià que es va saldar amb l'assassinat de vora 1.200 persones i el segrest de 250. Esta agressió va ser el detonant per a l'ofensiva israeliana en la regió, especialment a Gaza, que ha reduït a enderrocs l'enclavament palestí després de matar més de 70.000 persones, 20.000 d'ells xiquets.

Segons publica este dilluns el diari israelià Haaretz, una setmana i mitja abans del 7 d'octubre, el president dels Emirats Àrabs Units (EAU), el xeic Mohamed bin Zayed, va advertir Benjamin Netanyahu, que Hamas estava planejant un atac de gran envergadura. La conversa es va produir per via telefònica, va durar 45 minuts i que va ser desatesa per Netanyahu.

La capçalera israeliana reconstruïx l'intercanvi d'informació de tots dos líders a partir de "desenes de fonts a Israel i a tot el món, incloent-hi alts funcionaris, gravacions, documents interns i correspondència". Segons el diari, Bin Zayed va concretar Netanyahu que el llavors líder de Hamàs, Yahya Sinwar, estava preparant un atac que provocaria un gran vessament de sang, desestabilitzaria la regió d'Orient Mitjà i rebentaria els Acords d'Abraham entre Israel i els països àrabs.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Israel, "organitzat i preparat" per a expulsar els dos milions de palestins de la Franja de Gaza]]> Israel té un pla per a expulsar els palestins de la Franja de Gaza. El govern de Tel-Aviv "està organitzat i preparat per a traure'ls: per mar, per aire, per totes les vies possibles", però està esperant que els Estats Units trobe un lloc on portar la població, vora dos milions de persones, segons ha assegurat el ministre de Defensa Israel Katz en una conferència organitzada pel portal de notícies Ynet i el diari Yedioth Ahronot de la qual es fa ressò France Press.

El president dels Estats Units, Donald Trump, a l'inici del seu segon mandat, va anunciar que volia convertir la Franja de Gaza, arrasada pels bombardejos israelians, en una zona turística prèvia expulsió dels palestins. Una mena d'operació de neteja ètnica amb rerefons comercials.

La idea va ser contestada internacionalment i rebutjada de pla pels palestins, que denunciaren les similituds amb la Nakba, o catàstrofe, el seu desplaçament massiu durant la creació d'Israel el 1948.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L’Iran qualifica de crim de guerra un atac dels Estats Units que ha deixat 4 morts i 68 ferits a una boda]]> L'Iran va qualificar este dimecres com a "crim de guerra" els atacs nord-americans d'anit que van causar la mort de quatre persones, entre elles un xiquet, i ferides a 68 més en la celebració d'una boda al sud del país. "Estos brutals crims de guerra, que constituïxen una greu violació dels principis fonamentals del dret internacional, recorden crims anteriors comesos per nord-americans-sionistes durant l'últim any i mig, inclosos els de Minab i Lamerd", ha indicat el Ministeri d'Exteriors iranià en un comunicat.

Projectils nord-americans van aconseguir anit una vivenda on s'estava fent la celebració al poble de Kuhestak, al comtat de Sirik de la província meridional d'Hormozgan, on van morir quatre persones, entre elles un xiquet de quatre anys, i altres 68 van resultar ferides, van informar les autoritats iranianes.

En el comunicat de hui ha denunciat a més atacs contra zones civils i infraestructures de servicis, incloses antenes i estacions de telecomunicacions, a les províncies de Khuzestan Sistan i Balutxistan, Hormozgan i Kermán. Els atacs nord-americans d'anit causaren un total de 18 morts, entre ells quatre membres de la Guàrdia Revolucionària. L'Iran respongué als atacs nord-americans d'anit amb atacs contra instal·lacions militars dels EUA a Jordània, Bahrain, Kuwait i l'Iraq.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[MAPA | Consulta el preu de les gasolineres valencianes després del canvi en la bonificació al setembre]]> Este dimarts, 1 de setembre, entra en vigor un canvi en la bonificació fiscal que el govern espanyol aplica als carburants, amb efectes oposats per al gasoil i la gasolina. En este context, la diferència de preus entre unes gasolineres i altres del territori valencià continua sent molt significativa: com es pot comprovar en el mapa interactiu, omplir un depòsit mitjà de 50 litres de gasolina pot costar fins a 22,70 euros més depenent de l’estació de servei, mentre que en el cas del gasoil eixa diferència arriba als 29,80 euros.

La gasolinera amb la gasolina 95 més barata de la Comunitat Valenciana la ven l’estació de servei Family Energy, situada a Vinaròs, al Baix Maestrat, amb un preu d'1,49 euros per litre. En l'extrem contrari, la benzina més cara es troba en una estació Repsol de Tavernes de la Valldigna, a la comarca de la Safor, on el litre es paga a 1,94 euros.

Pel que fa al gasoil, l'estació més econòmica és una Ballenoil de Massanassa, a l'Horta Sud, amb un preu d'1,48 euros el litre. Per contra, el més car de tota la Comunitat es paga en una gasolinera Repsol de Vistabella del Maestrat, on el litre arriba als 2,07 euros.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Canvis en el preu dels combustibles: el descompte al gasoil puja a 20 cèntims i el de la gasolina en baixa a 5]]> Este dimarts és dia de canvis en els preus que es mostren als assortidors de les gasolineres, perquè comencen a aplicar-se les noves bonificacions aprovades per als combustibles destinades a pal·liar els efectes de l'impacte econòmic derivat de la guerra al Pròxim Orient. El gasoil, en concret, porta un descompte en l'impost d'hidrocarburs de vint cèntims per litre, el doble del que ha tingut durant l'agost (deu cèntims), mentre que la rebaixa de la benzina es reduïx dels deu cèntims per litre d'este últim mes a cinc.

La retallada en el preu del gasoil té lloc després que el carburant s'encarira un 15,7% al juliol. El decret que regula el pla de resposta espanyol a les conseqüències del conflicte entre els Estats Units i l'Iran va establir que la retirada progressiva de les mesures de suport podia vore's interrompuda si es produïa una pujada important de les tarifes. Per això, es va regular una clàusula de salvaguarda.

En virtut d'esta disposició, si l'índex de preus al consum (IPC) de la gasolina o el gasoil superava el 15% al juny s'activaria un descompte ampliat de vint cèntims el litre a l'agost, mentre que si ho feia al juliol, s'aplicaria al setembre. Al juny, la inflació de la benzina i el gasoil es va mantindre per davall d'eixe llindar percentual, per la qual cosa l'executiu estatal va avançar la retirada progressiva del descompte. Però al juliol l'escenari va canviar i el gasoil es va disparar un 15,7%, de manera que la clàusula es va activar automàticament.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els Estats Units i l'Iran intercanvien atacs per primera vegada des de juliol]]> Les últimes hores al Pròxim Orient han estat marcades per una andanada d'atacs creuats entre els Estats Units i l'Iran, accions militars que no tenien lloc des de fa aproximadament un mes. Ha obert foc Washington, que ha bombardejat i destruït dos llançadores a l'illa de Laraq. La resposta de Teheran no s'ha fet esperar, enviant míssils a Jordània i drons sobre una base aèria als Emirats Àrabs Units.

Segons ha confirmat el Comandament Central dels Estats Units (Centcom), l'exèrcit del país ha dut a terme este diumenge un atac “de precisió” contra dos plataformes per a disparar coets carregats amb mines marines que el règim aiatol·là, assegura, es preparava per a llançar a l'estret d'Ormuz. En un missatge en el seu compte d'X, l'autoritat militar ha destacat que la col·locació de mines per part de la Guàrdia Revolucionària Islàmica representava “una amenaça imminent” a l'estret d'Ormuz, epicentre de l'escalada des que va esclatar el conflicte entre les dos parts fa ja mig any.

El comandament nord-americà ha rebutjat les acusacions de la Guàrdia Revolucionària en què diuen que este atac ha sigut “un acte d'agressió”, assegurant que és falsa. “En essència, l'Iran ha generat l'amenaça i l'exèrcit estatunidenc l'ha eliminada per a protegir els marins civils, el transport marítim comercial i el lliure flux del comerç mundial”, ha explicat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un parlamentari israelià destruïx, protegit per militars, un monument palestí a Cisjordània]]> El parlamentari israelià d'ultradreta Tzvi Succot ha comés un acte vandàlic este dimarts amb una maça i ha atacat un monument palestí de pedra en una població del nord de Cisjordània ocupada, sota la protecció dels soldats israelians, en una acció criticada pel govern i l'exèrcit, que afirma que no tenia autorització. Succot pertany a Sionisme Religiós, una formació fonamentalista religiosa i nacionalista radical liderada pel ministre Bezalel Smotrich i que forma part de l'actual coalició de govern del primer ministre, Benjamin Netanyahu.

En un vídeo difós per la premsa israeliana i gravat des d'un terrat pròxim, es veu el parlamentari colpejant el monument. L'acompanyen tres homes amb vestimenta jueva ortodoxa que graven l'acció amb els seus mòbils i es tornen després la maça per a completar la vandalització. A pocs metres, dos soldats israelians armats vigilen l'agressió al patrimoni, al costat d'un vehicle militar. Succot assegura haver fer l'acció "en plena coordinació amb l'exèrcit", segons ha manifestat al diari Haaretz.

L'agència oficial palestina de notícies, Wafa, ha localitzat l'acció al llogaret de Madama, pròxim a la ciutat de Nablús. El monument és una llosa commemorativa als "màrtirs" d'esta urbs, expressió usada a Cisjordània per a parlar dels palestins morts a les mans de les forces israelianes.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Operació Pària Econòmic: l'ofensiva dels Estats Units per a asfixiar econòmicament l'Iran]]> Els Estats Units han posat en marxa una gran ofensiva de sancions comercials contra l'Iran: aïllar-lo econòmicament. Un nou pas en l'enfrontament bèl·lic amb la República Islàmica dels aiatol·làs des de fa sis mesos i que busca asfixiar-ne la capacitat financera després dels intents frustrats d'imposar-se per la força militar i de recuperar el control a l'estret d'Ormuz. L'operació s'anomena Pària Econòmic i el nom és il·lustratiu dels objectius de l'administració Trump: literalment deixar el país persa sol i sense ingressos en el context geopolític, amb amenaces de sancions a tots els governs "insensats" que mantinguen lligams econòmics amb Teheran. Un advertiment que moltes veus expertes veuen dirigit específicament a la Xina.

El secretari del Tresor, Scott Bessent, ha presentat el programa este dilluns. Washington ha "identificat tots els nodes, facilitadors i xarxes que l'Iran ha utilitzat per al contraban de petroli i eludir sancions", ha advertit en una roda de premsa, en la qual ha reiterat que "ningú està exempt" de ser objectiu de sancions indirectes per negociar amb el règim iranià. "Tots els països, totes les entitats han de saber que han d'estar disposats a fer front a les sancions dels Estats Units i saben que ningú està per damunt d'això", ha assegurat.

L'alt funcionari ha aclarit que estes "sancions sectorials" apuntaran a "cinc de les vies vitals que l'Iran explota en altres països: actius digitals, tecnologia, or, aviació i transport marítim". Són mesures que "amplien el risc de sancions secundàries per a qualsevol que siga prou insensat per a continuar fent negocis amb este règim, i acceleraran la rapidesa amb la qual actuarem contra ells", ha dit.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El trànsit marítim a Ormuz s'afona un 17%, mentre que repunta un 53% al mar Roig per la incertesa]]> El pas de vaixells a través de l'estret d'Ormuz s'ha retallat un 17% i —paral·lelament— s'ha incrementat un 53% per Bab el-Màndeb, porta d'entrada al mar Roig. Són dades que ha donat a conéixer este dimecres el portal de monitoratge marítim MarineTraffic corresponents a la vespra, en un moment marcat per l'estancament de les converses entre els Estats Units i l'Iran per a posar fi a la guerra que ha desestabilitzat el Pròxim Orient.

La plataforma ha assenyalat en X que estes xifres presenten una "marcada divergència en l'activitat del transport marítim a través de dos colls de botella clau de l'Orient Mitjà el 18 d'agost", en una setmana en la qual les tensions s'han exacerbat a la regió després de véncer el termini de seixanta dies acordat en el memoràndum d'entesa signat el 17 de juny entre Washington i Teheran.

A l'estret d'Ormuz s'han confirmat un total de deu moviments dimarts, sis embarcacions que van eixir i quatre que hi van entrar. Suposa una caiguda del 17% en comparació amb els dotze registrats la vespra, encara que diumenge l'empresa va comptabilitzar tan sols tres trànsits.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trump declara l'estret d'Ormuz "nou territori estatunidenc" i descarta converses amb l'Iran]]> El president dels Estats Units, Donald Trump, ha insistit este dimarts a declarar l'estret d'Ormuz "nou territori estatunidenc" publicant una fotografia en la xarxa Truth Social amb esta denominació. En la imatge es veu un mapa de l'estret que separa el golf Pèrsic del d'Oman, amb un cercle que assenyala l'enclavament marítim i el text "NOU territori dels Estats Units", acompanyat d'una franja blava, roja i blanca amb estreles.

Ja divendres passat Trump va assegurar que plantejava incorporar l'estret d'Ormuz com a "territori dels Estats Units" després de "derrotar l'Iran", elevant el to contra Teheran. Això, en un clima d'estancament total de les negociacions i quan ja ha vençut el termini de l'alto el foc que les dos parts van pactar el juny. "Després que acabem amb l'Iran, que és derrotat molt greument, molt prompte declararé l'estret d'Ormuz territori dels Estats Units, en essència. Tenim un bloqueig. Cap vaixell hi passa, tret que nosaltres vullguem", va proclamar aleshores el mandatari republicà en un míting polític a Long Island (Nova York).

Uns dies abans, ja va esmentar la idea que els Estats Units es "queden" l'estret d'Ormuz argumentant que ja controlen la ruta marítima perquè els atacs estatunidencs perpetrats des de febrer han delmat les capacitats militars iranianes, una versió que el règim persa rebutja. "Els Estats Units tenen el control total de l'estret d'Ormuz. Crec que ens el quedarem!", va escriure dimecres passat Trump també per Truth Social, assegurant que "no hi ha res que l'Iran puga fer al respecte".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un projectil mata un tripulant d’un vaixell a Ormuz l’endemà d’expirar el termini perquè els EUA i l’Iran tancaren un pacte de pau]]> Lluny d’avançar cap a un acord, l’enfrontament entre els Estats Units i l’Iran es complica. L’endemà que expirara el termini de dos mesos que s’havien donat Washington i Teheran per a desencallar el conflicte i tancar un pacte de pau, un projectil ha impactat contra un vaixell britànic a l’estret d’Ormuz i ha mort un tripulant, segons ha confirmat l’Agència d’Operacions de Comerç Marítim del Regne Unit.

D’acord amb la versió d’este organisme, contra l’embarcació —la bandera de la qual no va ser identificada— va impactar un "un projectil desconegut mentre realitzava un trànsit d'eixida" de l'estret d'Ormuz i, com a conseqüència, va morir una persona de la tripulació. L'agència britànica va indicar que les autoritats estan investigant el que ha passat.

Cal recordar l'estratègic estret d'Ormuz, que continua bloquejat, es produïx l’endemà que expirara el termini de seixanta dies per a aconseguir la pau contemplat en el memoràndum d'entesa que els Estats Units i l'Iran van signar el 17 de juny.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trump amenaça de declarar l’estret d’Ormuz “territori dels Estats Units” després de “derrotar l’Iran”]]> El president dels Estats Units, Donald Trump, ha anunciat que té previst declarar l’estret d’Ormuz “territori dels Estats Units” una vegada que el seu país "derrote l’Iran". L’amenaça arriba mentre les negociacions entre Washington i Teheran continuen estancades i s’acosta el 17 d’agost, data en què expiraria el termini de seixanta dies establit en el memoràndum d’entesa signat al juny.

“Després que acabem de derrotar l’Iran, que està sent derrotat molt greument, molt prompte declararé l’estret d’Ormuz territori dels Estats Units, en essència. Tenim un bloqueig. Cap vaixell passa llevat que nosaltres vullguem que passe”, ha afirmat Trump durant un míting a Long Island, a Nova York.

La declaració l'ha rebutjada Teheran. El comandant en cap de la Guàrdia Revolucionària iraniana, el general de divisió Ahmad Vahidi, ha assegurat este dissabte que les forces iranianes han aconseguit “posar de genolls l’exèrcit més armat de la història del món” durant els quasi sis mesos de guerra amb els Estats Units. Les Forces Armades iranianes han insistit, a més, que mantenen el control de l’estret i han qualificat de “mentides” les afirmacions de Trump sobre el domini nord-americà de la via marítima.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Human Rights Watch acusa Israel de crim de guerra per l'atac a dos periodistes]]> L'organització Human Rights Watch (HRW) va acusar este dijous Israel d'un crim de guerra per l'atac que va matar la periodista libanesa Amal Khalil i va ferir la seua càmera Zeinab Faraj en una localitat del sud del Líban el passat mes d'abril.

"Les proves demostren clarament que l'Exèrcit israelià sabia, o hauria d'haver sabut, que Faraj i Khalil eren civils, però les va atacar de totes maneres i, posteriorment, va impedir durant hores que els paramèdics les rescataren", va afirmar l'organització en un comunicat, en què va titlar el succeït d'"atacs aparentment deliberats contra civils" que constituirien "crims de guerra".

L'incident va ocórrer el passat 22 d'abril a la localitat d'At Tiri, del districte de Bint Jbeil, al sud del país, quan les reporteres en qüestió es van refugiar en un edifici després del bombardeig d'un automòbil pròxim.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'Ibex 35 tanca per primera vegada per damunt de 20.000 punts i marca un nou rècord]]> El principal índex de la borsa espanyola, l'Ibex 35, ha pujat el 0,21% este dimarts i ha tancat en 20.023,6 punts, un nou màxim històric i la primera vegada que acaba una sessió per damunt de la cota de 20.000 enters, impulsat per la baixada del petroli davant d'un possible i imminent pacte per a reobrir l'estret d'Ormuz.

El selectiu ha firmat el seu segon màxim històric de tancament consecutiu a l'agost en avançar 41 punts, eixe 0,21%, i acabar de negociar en 20.065,7 punts, amb la qual cosa eleva la seua revaloració enguany al 15,69%.

L'Ibex obria amb guanys i ja a primera hora depassava els 20.000 punts, encara que el petroli pujava (va arribar a marcar 86,33 dòlars) i va perdre eixa cota prompte.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Amb la retallada de l’ajuda del govern, els carburants marquen preus màxims des de març i abril]]> De la setmana passada a esta, el preu mitjà del litre de gasolina ha pujat un 4% i el del dièsel, més d'un 6%. La raó és la retallada de l'ajuda als carburants del govern, que es farà de manera progressiva fins a l'octubre, i que a l'agost ha coincidit amb l'operació eixida. La gasolina i el gasoil marquen màxims des de març i abril.

Pablo se'n va de vacances, ha omplit el dipòsit i ha notat el canvi, explica a À Punt. “L’omplia per uns seixanta euros, però ara em costa entre setanta i huitanta, quan has d’anar-te’n de vacances sempre puja”, afirma.

La desescalada en la rebaixa de l'IVA dels carburants ha fet un pas més baixant al mes d'agost als 10 cèntims per litre de descompte, i es torna a notar en la butxaca el conflicte del Pròxim Orient. Omplir un dipòsit mitjà d’uns 55 litres de capacitat amb gasoil costa de mitjana 15 euros més que fa un any, mentre que en el cas de la gasolina en són 8,5 euros més que ara fa 12 mesos.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trump anuncia un acord per al "desarmament total" de Hamàs i altres milícies com a pas previ a la creació d'un nou govern a Gaza]]> El president dels Estats Units, Donald Trump, ha anunciat un acord per al "desarmament total" de Hamàs i altres grups armats palestins a Gaza, com a pas previ a la creació d'un nou govern en l'enclavament. Segons ha anticipat en el seu compte de Truth Social "l'acord es durà a terme en fases acuradament estructurades" i una vegada completat el desarmament, "les forces israelianes es retiraran". Llavors una força internacional d'estabilització treballarà al costat d'una nova força policial palestina per a garantir la seguretat de Gaza. El republicà ha assegurat que l'acord permetrà que Gaza quede sota el control d'"un nou govern palestí".

En el missatge agraïx els esforços de mediació d'Egipte, Qatar i Turquia, així com el treball del seu equip negociador per a aconseguir el pacte.

El document contempla l'eliminació progressiva de les capacitats militars del grup, el desmantellament de túnels i arsenals i un sistema de supervisió internacional durant el procés. Establix el principi d'"una autoritat, una llei i una arma" per a Gaza i preveu que la Comissió Nacional per a l'Administració de Gaza (una mena de govern provisional, amb el suport de l'ONU el gener del 2026, com a part del pla internacional de pau) siga l'única entitat amb competència sobre la regulació d'armes, l'emissió de llicències i l'aplicació de la llei.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trump i Netanyahu es reunixen enmig dels esforços per a tornar a la negociació amb l'Iran]]> El president dels Estats Units, Donald Trump, va rebre este dimarts a la Casa Blanca el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, en la seua primera reunió des de l'inici, ara fa cinc mesos, de la guerra contra l'Iran.

La trobada, l'octava entre Trump i Netanyahu d'ençà que el president estatunidenc va tornar al poder, el gener de 2025, està tancada a la premsa i es produïx abans que els dos líders assistisquen als funerals a Washington del senador republicà Lindsey Graham, fervent simpatitzant de la causa israeliana.

S'espera que Netanyahu aborde amb el president estatunidenc l'enfortiment de la instal·lació nuclear subterrània iraniana a la Muntanya del Pic, on diverses informacions indiquen que Teheran pot haver traslladat centrifugadores avançades i part de les seues reserves d'urani altament enriquit.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'Iran confirma la pausa dels atacs dels EUA, però diu que no significa un alto el foc]]> L'Iran va confirmar este dilluns l'absència de nous atacs estatunidencs des de divendres, després de tretze jornades consecutives de bombardejos, encara que va afirmar que "no es pot anomenar un alto el foc" la situació actual, i va negar que estiga entaulant negociacions amb els Estats Units per a posar fi al conflicte.

"El que hi ha actualment no es pot anomenar un alto el foc. El fet que en els últims dies la situació haja sigut més tranquil·la és resultat de la gestió i l'estratègia de les Forces Armades de la República Islàmica de l'Iran, que sempre romanen vigilants i atentes", va afirmar en una roda de premsa el portaveu del Ministeri iranià d'Afers Estrangers, Ismail Bagaei.

Bagaei va advertir al mateix temps que "qualsevol acció que els Estats Units emprenguen rebrà una resposta recíproca i contundent" per part de Teheran, "com hem vist durant estes dos o tres últimes setmanes".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'Iran advertix que l'atac ucraïnés contra un vaixell iranià al mar Caspi "no pot quedar sense resposta"]]> L'Iran ha advertit este diumenge que el presumpte atac d'Ucraïna contra un vaixell mercant iranià al mar Caspi "no pot quedar sense resposta". Segons les autoritats iranianes, l'explosió registrada dissabte va causar la mort d'un mariner i va deixar-ne un altre ferit.

El ministre d'Afers Estrangers de l'Iran, Abbas Araqchi, ha traslladat este missatge durant converses telefòniques amb l'alta representant de la Unió Europea per a la Política Exterior, Kaja Kallas, i amb el ministre d'Afers Estrangers rus, Serguei Lavrov. En una publicació a la xarxa social X, Araqchi ha insistit que l'atac "no pot quedar sense resposta".

En un comunicat del Ministeri d'Afers Estrangers rus, Lavrov ha expressat el condol per la mort del mariner i ha explicat que Araqchi va agrair a les autoritats de la regió russa d'Astrakhan, des d'on havia partit el vaixell, l'ajuda prestada a la tripulació. Segons la nota, el ministre iranià també va subratllar "la necessitat de posar fi a estes aventures del règim de Kíiv" i va informar sobre els "esforços diplomàtics en marxa per a rebaixar la tensió al Pròxim Orient".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Escala la tensió al mar Roig amb nous atacs entre els hutís i la coalició que lidera l'Aràbia Saudí]]> La tensió al mar Roig ha augmentat este dissabte després d'una nova escalada militar entre els rebels hutís del Iemen i la coalició que lidera l'Aràbia Saudí. Riad ha confirmat que ha llançat una "resposta militar proporcionada" contra objectius militars hutís a la província costanera de dHodeida, en represàlia pels atacs dels rebels contra vaixells mercants saudís.

L'escalada es va desencadenar divendres, quan els rebels hutís van anunciar un bloqueig marítim contra la navegació saudí i van atacar dos vaixells mercants del país al mar Roig. Un dels afectats va ser l'NCC MASA, propietat d'una empresa saudí, que va patir danys lleus al buc, segons va informar l'Autoritat General de Transports de l'Aràbia Saudí.

La coalició ha assegurat que l'operació s'ha dirigit contra "objectius militars legítims" vinculats a amenaces contra la navegació comercial i que ha aconseguit els objectius previstos "respectant el dret internacional humanitari". També ha negat haver atacat el port de Hodeida i ha insistit que tant esta infraestructura com els ports de Ras Isa i Salif continuen oberts al trànsit marítim comercial i a l'arribada d'aliments, combustible i altres mercaderies.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els EUA i l'Aràbia Saudí signen un acord que permetrà a Riad tindre un programa nuclear]]> Els Estats Units i l'Aràbia Saudí han signat un acord que permetrà al regne àrab desenvolupar un programa nuclear civil i que, segons alguns analistes, li obriria la porta a l'enriquiment d'urani. L'acord, pendent de ratificar al Congrés estatunidenc, xoca amb els esforços de Washington per a limitar les capacitats nuclears de l'Iran, en què Washington ha justificat els atacs contra el país persa, que nega la intenció de desenvolupar armes nuclears.

En contrast amb el bloqueig i la guerra que ha plantejat a Teheran (i han derivat en el tancament de l'estret d'Ormuz), l'administració Trump oferix una encaixa de mans als àrabs, rival de l'Iran a l'Orient Mitjà.

El secretari d'Energia dels Estats Units, Chris Wright, i el seu homòleg saudí, Abdulaziz bin Salman, van signar el document, conegut com a "Acord 123". El comunicat no inclou el text íntegre, però assegura que té "fins pacífics" i que està compromés amb la "no proliferació nuclear". Detalla també que donarà a les empreses estatunidenques accés preferent al sector de l'energia nuclear produïda a l'Aràbia Saudí. "Poden tindre la certesa que estos acords complixen amb els més alts estàndards de seguretat i no proliferació nuclear, al mateix temps que es recolzen en la millor tecnologia nuclear i en els millors científics del món, desenvolupats ací mateix als Estats Units", va afirmar Wright.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Experts de l'ONU denuncien la intensificació dels atacs israelians al Líban]]> Israel està intensificant les hostilitats contra el Líban, en un conflicte que des que va començar el 2 de març ha provocat més de 4.300 morts i 12.000 ferits, han denunciat este dimecres en un comunicat conjunt experts de les Nacions Unides.

En els més de quatre mesos de guerra, Israel ha comés "violacions sistemàtiques i generalitzades del dret internacional humanitari", per exemple mitjançant ordres de desplaçament forçós i immediat que, segons van indicar els experts, recorden les emeses per les forces israelianes contra els civils a Gaza.

Desenes de milers d'estos desplaçats continuen sense poder tornar a les seues llars en àmplies zones del sud del Líban, mentre que àrees residencials són demolides i desenes de ciutats continuen sent inaccessibles, van denunciar.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trump amenaça de destruir infraestructures clau a Teheran pels atacs iranians a l'estret d'Ormuz]]> La guerra desencadenada al Pròxim Orient continua escalant i enardint-se després d'onze dies d'atacs creuats, a pesar del suposat alto el foc que signaren els Estats Units i l'Iran a mitjan juny. En esta situació d'inestabilitat, el president estatunidenc, Donald Trump, ha llançat noves amenaces al règim aiatol·là i els ha advertit que "pagaran cara" la mort de soldats nord-americans. "Pagaran un preu molt alt i estan sent delmats", ha proclamat este dimecres el mandatari abans de pujar a l'Air Force One per a volar a la base aèria de Dover, a Delaware, per a rebre amb honors les restes de militars estatunidencs morts després d'atacs iranians la setmana passada a Jordània i l'Iraq.

Les d'estos soldats són les primeres baixes mortals de Washington des que es trencà la treva bilateral fa unes dos setmanes. Dimarts, el Pentàgon va confirmar, a més, la mort de la sergent Angel S. Rampersad, de 28 anys, prèviament donada com desapareguda en territori jordà, de manera ja s'eleven a díhuit els uniformats estatunidencs que han perdut la vida des de l'inici de la guerra el 28 de febrer.

Hores abans, Trump havia fet per escrit un altre avís en la xarxa Truth Social, on assegurava que l'exèrcit estatunidenc destruirà instal·lacions estratègiques a Teheran en resposta als atacs iranians contra vaixells a l'estret d'Ormuz. "A partir d'ara, cada vegada que la República Islàmica de l'Iran dispare contra un vaixell a l'estret d'Ormuz, ja siga amb míssils, coets, drons o qualsevol altre dispositiu o arma, els Estats Units bombardejaran i destruiran un pont o una central elèctrica, incloses aquelles instal·lacions situades al costat de la capital, Teheran, o dins d'ella", ha afirmat. El règim islàmic ha respost que això desembocaria en una guerra regional.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'Iran diu que dos petroliers van explotar a l'estret d'Ormuz diumenge de nit]]> La Guàrdia Revolucionària iraniana ha assegurat este dilluns que dos petroliers que, segons afirma, intentaven transitar per una ruta "insegura" al sud de l'estret d'Ormuz, van explotar diumenge a la nit i "van quedar immobilitzats", enmig de l'escalada militar i del pols amb els Estats Units pel control d'este estratègic pas marítim. "Dos petroliers infractors que, per instigació i coacció de "l''exèrcit assassí de xiquets" dels Estats Units, intentaven entrar i eixir per la ruta insegura i perillosa situada al sud de l'estret d'Ormuz van explotar i van quedar immobilitzats", ha afirmat la Guàrdia Revolucionària en un comunicat difós per l'agència Tasnim, després que Washington desmentira divendres un incident semblant anunciat per Teheran.

El comunicat de la Guàrdia no proporciona detalls sobre la identitat dels vaixells o les causes de les explosions ni informa de possibles víctimes. El cos militar d'elit iranià sosté, a més, que la presència militar estatunidenca a la regió "manca de tota legitimitat legal" i assegura que respondrà "amb fermesa" a qualsevol intervenció. Així mateix, ha advertit que, mentre continuen les accions dels Estats Units en la zona, el pas per l'estret d'Ormuz "no serà segur" per al trànsit de mercaderies, petroli i gas.

Hores abans, l'agència britànica Operacions Comercials Marítimes del Regne Unit (UKMTO, per les seues sigles en anglés), que monitora la seguretat de la navegació, va informar que una embarcació estava en flames a l'estret d'Ormuz, a huit milles nàutiques al nord-oest de Kumzar (Oman). La UKMTO, que va citar informació d'autoritats militars, va indicar que la causa de l'incendi encara no havia sigut verificada.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La tensió al Pròxim Orient escala de nou: els EUA ataquen un aeroport i l’Iran respon amb míssils contra objectius militars americans]]> Els atacs dels Estats Units i l’Iran escalen i cada vegada és més evident que l’acord de l’alto el foc signat el 17 de juny queda en paper mullat. Durant la matinada, les forces nord-americanes han atacat un aeroport de l’Iran, situat en la regió de Semnan, al nord del país, en la que ha sigut una nova ronda d’atacs dels Estats Units sobre el país del Pròxim Orient. En resposta a esta ofensiva, l’Iran ha confirmat que ha atacat objectius militars estatunidencs a Jordània, Kuwait i Bahrain.

L’últim atac de les tropes nord-americanes no ha deixat víctimes, ni ferits, segons confirmen des de l’Iran, però evidencia les intencions del govern nord-americà, que el cap de setmana va reprendre els atacs contra Teheran en donar per finalitzada la treva amb l’Iran. Teheran ha llegit estes intencions i, poques hores després, ha atacat objectius dels Estats Units.

Després de les declaracions del president Donald Trump, que ha manifestat que “ara per ara” no vol negociar amb l’Iran, este dimecres a la nit les autoritats iranianes han informat que diversos projectils han impactat contra un aeroport de la província de Semnan que no ha sigut concretat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'Iran anuncia que l'estret d'Ormuz "continuarà tancat" fins que cessen els atacs dels Estats Units]]> Torna la incertesa al comerç mundial de petroli i gas liquat. La Guàrdia Revolucionària de l'Iran (que correspon a les sigles IRGC en anglés) ha assegurat hui dimecres que l'estret d'Ormuz "romandrà tancat" fins que cessen els atacs dels Estats Units, després que Washington anunciara un nou bloqueig naval en la via estratègica.

L'estret d'Ormuz, per on en temps de pau circula el 20% del trànsit mundial de petroli i gas natural liquat, "romandrà tancat fins a la fi de les accions malignes dels Estats Units", va assenyalar la IRGC en un comunicat difós per l'agència iraniana Tasnim, vinculada a este cos militar. "L'enemic ha de saber que ara que els seus bandolers han tancat la ruta d'exportació de petroli i gas al món des de l'oceà Índic, posa en perill els interessos dels rivals econòmics dels Estats Units (...). Les exportacions de petroli i gas de la regió són per a tots o per a ningú", afig un altre text de la IRGC.

La resposta de Teheran, que defensa el seu domini d'Ormuz, arriba després que el Comandament Central estatunidenc (Centcom) informara en X sobre una nova ronda d'atacs contra desenes d'objectius militars prop de l'estret i en zones costaneres iranianes.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trump restablix el bloqueig naval a l’Iran, es declara "guardià" d'Ormuz i demana cobrar un 20% per a protegir-hi els vaixells]]> El president dels Estats Units, Donald Trump, ha anunciat este dilluns que restablirà el bloqueig naval a l'Iran i ha afegit que Washington cobrarà un 20% de compensació per a protegir els vaixells que naveguen per l'estret d'Ormuz, enmig de l'actual escalada del conflicte.

Així mateix, el mandatari ha dit este dilluns que el seu país es convertirà en el “guardià” de l'estret d'Ormuz i ha assegurat que Washington hauria de ser compensat per protegir l'estratègica via comercial, centre de l'actual escalada del conflicte amb l'Iran.

“Els colpejarem molt fort (a l'Iran), i mantindrem segur l'estret, i probablement l'administrarem. Ens convertirem en el guardià de l'estret (...) I hauríem de ser compensats per això”, ha afirmat Trump en una entrevista telefònica amb la cadena Fox News.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'Iran tanca l'estret d'Ormuz i revifa l'espiral d'atacs amb els Estats Units]]> L'alto el foc entre els Estats Units i l'Iran entra en una fase crítica després d'una nova escalada militar entre els dos països. Per tercera vegada esta setmana, les dos parts s'han intercanviat atacs, en un escenari que allunya la possibilitat de reprendre les negociacions i acosta de nou el conflicte a una guerra oberta.

Durant la matinada, el Pentàgon ha llançat una nova ofensiva contra objectius militars iranians. Segons la informació facilitada, les forces nord-americanes han destruït 140 objectius des de l'aire i des de la mar, una xifra semblant a la registrada en els primers dies del conflicte.

La tensió se centra ara en l'estret d'Ormuz. L'Iran ha atacat una embarcació amb bandera xipriota, que s'ha incendiat, i un dels onze tripulants continua desaparegut. Poc després, Teheran ha anunciat el tancament complet d'este corredor marítim estratègic.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els Estats Units llancen nous atacs contra l'Iran en resposta per agressions contra petroliers a Ormuz]]> Torna la tensió a l'estret d'Ormuz. Els Estats Units han confirmat una onada de nous atacs en represàlia a les agressions iranianes contra tres embarcacions que transitaven carregant petroli per este pas estratègic del golf Pèrsic, segons ha informat el comandament militar nord-americà (Centcom). "Les accions de l'Iran són injustificades, perilloses i una clara violació de l'alto el foc", ha afirmat el cos al seu compte d'X, en què ha acusat Teheran d'atacar vaixells comercials tripulats per "civils innocents" en una via marítima internacional.

La nova ofensiva ha transcendit poc després que Washington anunciara que també ha revocat el permís que havia concedit a l'Iran perquè exportara petroli, en el marc de l'acord provisional de pau entre els dos països signat fa setmanes. La Casa Blanca ha detallat que estes últimes operacions busquen "imposar costos elevats" al règim aiatol·là pels atacs contra la navegació comercial i emmarquen l'operatiu com una resposta a qualsevol acció que consideren una violació a l'acord signat fa unes setmanes.

L'escalada arriba en un moment de tensió creixent entre els Estats Units i l'Iran, malgrat l'alto el foc aconseguit entre tots dos països, amb l'estret d'Ormuz convertit en un focus de disputa per la importància geoestratègica per al transport mundial de petroli i gas.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Qatar acusa l'Iran d'atacar un petrolier al golf d'Ormuz i l'assenyala com a "plenament responsable"]]> El govern de Qatar ha acusat este dimarts l'Iran d'atacar el petrolier qatarià Al-Rekayyat mentre navegava prop de l'estret d'Ormuz i ha responsabilitzat la República Islàmica "plenament" de l'incident i de les seues conseqüències.

Segons ha denunciat en el seu compte d'X el portaveu del Ministeri d'Afers Estrangers de Qatar, Majed al-Ansari, Teheran és "plenament responsable, des del punt de vista jurídic, d'este atac i dels danys i conseqüències que se'n deriven".

Per la seua banda, l'agència britànica de seguretat marítima (UKMTO) ha informat que, de moment, no consten víctimes ni danys mediambientals derivats de l'incident.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'OTAN inicia la cimera d'Ankara sota la pressió dels EUA als aliats europeus per la despesa en defensa]]> La cimera de l'OTAN ha començat este dimarts a Ankara, a Turquia, marcada per les tensions entre els Estats Units i diversos aliats europeus sobre l'augment de la despesa en defensa. El president nord-americà, Donald Trump, manté la pressió perquè tots els membres incrementen la inversió militar fins al 5% del PIB abans del 2035 i ha arribat a advertir que els Estats Units podrien replantejar-se el seu compromís amb l'Aliança si Europa no assumix una part més gran de la seua pròpia seguretat.

En arribar a la capital turca, Trump ha sigut rebut amb honors pel president del país, Recep Tayyip Erdogan. El secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, tracta d'apaivagar les tensions impulsant nous acords de cooperació militar entre els aliats.

Un dels principals anuncis és la posada en marxa d'un programa conjunt antidrons en què participen dotze països, entre els quals Espanya, amb una inversió global de 37.000 milions d'euros.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Rutte reclama que Europa assumisca més pes en la seua defensa per a no dependre tant dels EUA]]> El secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, ha afirmat este dilluns que els aliats europeus i el Canadà han d'assumir un paper més important en la seua pròpia defensa perquè "no és sostenible" que els Estats Units continuen suportant el mateix nivell de responsabilitat en la seguretat de l'Aliança.

En la roda de premsa prèvia a la cimera de l'OTAN que comença este dimarts a Ankara, Rutte ha assegurat que els països aliats han de "reequilibrar" el repartiment de les càrregues en matèria de defensa i convertir en capacitats reals els compromisos adquirits en la cimera de l'any passat celebrada a la Haia.

Els 32 caps d'estat i de govern dels països membres de l'Aliança Atlàntica abordaran durant dos dies l'increment de la despesa en defensa, el reforç de la indústria militar i el suport a Ucraïna, entre altres qüestions.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El govern central dissenya un pla per a frenar els preus dels fertilitzants, que s’han disparat un 60% des del 2022]]> Fomentar ferramentes de precisió per a ajustar les dosis d'adob que requerix cada parcel·la, promocionar pràctiques per a afavorir l’aprofitament dels nutrients al camp o impulsar l’ús de l’hidrogen fer i l’amoníac verd per a fabricar fertilitzants a Espanya i reduir les importacions. Són algunes de les mesures que contempla el pla nacional de fertilitzants que ha anunciat este dilluns el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, per a millorar l’eficiència d’estos productes en el camp, però sobretot, per a reduir la dependència exterior, donat que bona part dels fertilitzants que s’administren en el camp espanyol es fabriquen a l’estranger.

La iniciativa arriba en un moment en què els fertilitzants s’han encarit un 60% des del 2022, quan va començar la guerra d’Ucraïna, i un 30% des que a final de febrer d’enguany esclatara el conflicte que mantenen els Estats Units i l’Iran en el Pròxim Orient, com ha explicat el ministre d’Agricultura, Luis Planas. Esta pujada de preus comporta un encariment dels costos de producció que han d'afrontar els llauradors, com han denunciat nombroses organitzacions agràries en els últims mesos.

En este sentit, perquè els llauradors milloren l’eficiència dels fertilitzants que administren, el pla nacional contempla mesures per a impulsar l’agricultura de precisió i ferramentes digitals perquè les dosis de les explotacions agrícoles siguen les més precises.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'Iran celebra el major funeral de la seua història per a acomiadar el líder Ali Khamenei]]> Centenars d'alts càrrecs iranians i estrangers ha retut homenatge este divendres al líder suprem de l'Iran Ali Khamenei, assassinat en febrer. El país acull la primera jornada dels majors funerals de la història de la República Islàmica per a acomiadar l'home que va dirigir els seus destins durant més de 36 anys.

Els funerals s'estendran a cinc ciutats de l'Iran i l'Iraq durant sis dies i se celebren quatre mesos després que Khamenei fora assassinat pels Estats Units i Israel en el primer dia de guerra, el 28 de febrer.

El fèretre del religiós, batejat ara com a “líder màrtir”, es va fer públic passada la mitjanit entre plors dels seguidors i pètals de flors abans de ser portat a la mesquita Mosalla de Teheran, embolicat en una bandera iraniana i amb un turbant negre —símbol dels descendents de Mahoma— i un mocador palestí.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Les rebaixes fiscals en gasolineres es mantenen per a professionals i es retiraran de manera "progressiva" als conductors particulars]]> El Consell de Ministres ha aprovat este dilluns un segon decret de mesures extraordinàries per a fer front a l'impacte de la guerra desencadenada al Pròxim Orient que manté les rebaixes fiscals dels carburants vigent per als professionals, fonamentalment el camp i el transport i contempla una retirada "progressiva" d'ací a octubre en el cas de les bonificacions de què es beneficien els conductors particulars. Segons ha explicat el vicepresident primer i ministre d'Economia, Comerç i Empresa, Carlos Cuerpo, en la compareixença posterior al Consell de Ministres, l'escut social per a llars i empreses continua en línia amb el procés de desescalada del conflicte.

Segons ha detallat el vicepresident primer, l'executiu central ha acordat prorrogar el paquet de mesures amb una injecció de 1.825 milions d'euros. Esta vegada no s'inclou l'extensió de la bonificació de l'IVA dels carburants, que l'1 de juliol torna al tipus general del 21% després de més de tres mesos amb el gravamen reduït al 10%. Ara, el suport fiscal es concentrarà en l'impost especial d'hidrocarburs, que continuarà temporalment al mínim permés per Brussel·les, però s'anirà alçant gradualment.

Com en l'anterior decret, "mantenim l'alleujament en el cas dels professionals del sector primari i del transport", ha assegurat Cuerpo, en al·lusió a la subvenció d'un màxim de 20 cèntims per litre per a la compra de gasoil d'ús agrícola i per als vaixells pesquers. Ara s'afegix, a més, una partida de 165 milions d'euros en ajudes directes per a la compra de fertilitzants, que se suma als 500 que ja estaven disponibles.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El govern espanyol eleva quatre dècimes la previsió de creixement per al 2026, fins al 2,6%]]> El govern espanyol ha elevat la previsió de creixement econòmic per a enguany fins al 2,6%, quatre dècimes més que en l'anterior estimació (2,2%), en un entorn de reducció de la incertesa al voltant del conflicte del Pròxim Orient. Segons han anticipat a EFE fonts del Ministeri d'Economia i ha confirmat després el ministre del ram, Carlos Cuerpo, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, l'actualització del quadre econòmic aprovat este dilluns inclou una millora de la previsió de creixement per a l'exercici actual. Este 2026 s'espera, a més, que la taxa d'atur baixe del 10% i continue reduint-se la desigualtat en termes salarials, així com el risc de pobresa, ha afegit.

Les previsions, que ha presentat el ministre en la compareixença, incorporen per primera vegada l'impacte del conflicte al Pròxim Orient i l'efecte de les rebaixes fiscals incloses en el pla de resposta a la guerra. Segons ha detallat, mostren un creixement "equilibrat, dinàmic i inclusiu", a més de "compatible" amb la responsabilitat fiscal, ha dit. Així, es preveu un creixement econòmic per a enguany del 2,6%, quatre dècimes més que en l'anterior estimació (2,2%), i del 2,2% per a 2027, una dècima més. A més, situa en el 2,1% i en el 2% el pronòstic per a 2028 i 2029, respectivament.

El nou quadre macroeconòmic servirà de base als pressupostos generals de l'Estat (PGE) del 2027, anunciats recentment pel president, Pedro Sánchez. El Consell de Ministres actualitza estes previsions de caràcter econòmic, dependents del Ministeri d'Economia i Competitivitat, que són un eix clau per a l'elaboració dels comptes estatals del pròxim exercici, perquè constituïxen el pilar sobre el qual es construïx la política econòmica i fiscal del país. Entre altres variables, l'informe inclou les perspectives d'evolució del producte interior brut (PIB), la inflació, l'ocupació, previsions de consum i balança comercial. Enguany inevitablement estarà condicionat per la incertesa geopolítica i l'impacte, especialment en la pujada dels preus, de la guerra desencadenada al Pròxim Orient.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els Estats Units bombardegen l’Iran i Teheran respon amb atacs a l’estret d’Ormuz]]> L’Iran ha acusat este dissabte els Estats Units de vulnerar el memoràndum d’entesa subscrit entre els dos països per a posar fi a la guerra, després dels bombardejos nord-americans la matinada d'este divendres contra instal·lacions militars de la costa sud iraniana. Teheran sosté que la posterior ofensiva contra objectius vinculats a les forces dels Estats Units a l’estret d’Ormuz respon al dret de “legítima defensa”.

En un comunicat, el ministeri iranià d’Afers Estrangers ha denunciat que els bombardejos contra instal·lacions de vigilància costanera constituïxen “una violació flagrant” de la Carta de les Nacions Unides i de la primera clàusula del memoràndum d’entesa signat per les dos parts per a posar fi al conflicte. A més, ha advertit que la República Islàmica “defendrà amb tots els seus mitjans la sobirania, la seguretat i els interessos nacionals del país”.

Per la seua part, la Guàrdia Revolucionària ha afirmat que la seua armada ha atacat posicions de les forces nord-americanes desplegades prop de l’estret d’Ormuz en resposta als bombardejos. El cos militar també ha acusat Washington d’incomplir el memoràndum firmat el 17 de juny, que havia de permetre la fi de les hostilitats, la reobertura de l’estret i l’inici de negociacions sobre un acord de pau definitiu que incloguera el programa nuclear iranià. A més, ha advertit que qualsevol nova agressió rebrà “una resposta més àmplia”.

Continua llegint-ho en el web

]]>