<![CDATA[À Punt - Guerra al Pròxim Orient]]> 10 <![CDATA[À Punt - Guerra al Pròxim Orient]]> <![CDATA[El Pakistan anuncia un acord definitiu de pau entre l'Iran i els Estats Units i apunta a una signatura imminent a Europa]]> El primer ministre del Pakistan, Shehbaz Sharif, ha anunciat este divendres que s’ha aconseguit un “text definitiu i consensuat” per a un acord de pau entre l’Iran i els Estats Units, en el marc de les negociacions que Islamabad afirma estar facilitant entre les dos parts.

En un missatge publicat en la xarxa social X, Sharif ha assegurat que “podem confirmar que s’ha aconseguit un text definitiu i consensuat de l’acord de pau i que el Pakistan està col·laborant estretament amb les dos parts per a concretar els pròxims passos”, i ha afegit que “la pau mai no ha estat tan a prop com ara”.

L’anunci ha arribat poc després que el ministre d'Afers Estrangers iranià, Abbas Araghchi, apuntara també en X a un “memoràndum d’entesa” amb els Estats Units, els detalls del qual es faran públics, segons ha dit, “en el moment oportú”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trump dona per acabada la guerra amb l'Iran i anticipa un "gran acord" de pau imminent]]> El president dels Estats Units, Donald Trump, ha assegurat que la guerra amb l'Iran ha acabat i s'ha mostrat optimista sobre les negociacions en marxa amb Teheran, encara que mitjans estatals iranians informen que encara no s'ha aconseguit cap acord definitiu.

Durant un acte telemàtic de suport a un candidat republicà, Trump ha assegurat que el pacte països és imminent. Hores abans havia ordenat cancel·lar nous atacs contra objectius iranians, suggerit que les converses avançaven favorablement.

Les autoritats iranianes no han confirmat l'existència d'un acord i els mitjans estatals de la República Islàmica han insistit en el fet que les negociacions continuen sense que s'haja formalitzat un acord entre totes dos parts.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els Estats Units i l'Iran intercanvien atacs per segon dia mentre Trump redobla les amenaces]]> La matinada de dimecres a dijous ha tornat a ser tensa al Pròxim Orient per segon dia consecutiu i ha estat marcada per un nou episodi d'atacs creuats entre els Estats Units i l'Iran, que han tornat a bombardejar les respectives zones d'influència. Paral·lelament, el futur de les negociacions entre les dos parts cada vegada penja d'un fil més prim. El president estatunidenc, Donald Trump, ha elevat el to de les amenaces contra el país persa, que ha respost que convertirà l'Orient Mitjà en un "infern" per als Estats Units.

Les forces militars nord-americanes han llançat una nova ràfega de míssils contra l'Iran com a represàlia per haver abatut un helicòpter dels Estats Units amb un dron, segons ha informat el Comandament Central dels Estats Units (Centcom). L'ofensiva d'esta passada nit s'ha centrat en emplaçaments de sistemes de vigilància, comunicació i defensa aèria. Una operació que ha inclòs l'ús de municions de precisió llançades per unitats del cos de Marines, la Força Aèria i l'Armada, dirigides contra infraestructures considerades estratègiques dins del sistema de defensa iranià.

Els objectius atacats estaven vinculats a capacitats de monitoratge i coordinació militar que podrien suposar "una amenaça per a les forces estatunidenques desplegades a la regió i per a la navegació comercial en aigües pròximes", detalla la mateixa font. El comandament militar no ha oferit detalls sobre danys materials o possibles víctimes, però ha subratllat que les accions s'han concentrat a neutralitzar sistemes específics de defensa aèria i comunicacions.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'Iran ataca bases dels EUA a Bahrain i Jordània després de bombardejos de Washington en represàlia per l'helicòpter abatut]]> Els exèrcits dels Estats Units (EUA) i de l'Iran han intercanviat atacs després de l'abatiment d'un helicòpter Apache. Washington culpa Teheran: el president dels EUA, Donald Trump, que havia anticipat que l'acció no quedaria sense resposta, ha ordenat bombardejar sistemes de defensa i radars de vigilància en l'àrea d'influència de l'estret d'Ormuz i descriu l'acció de "proporcionada".

L'Iran ha respost llançant míssils contra bases estatunidenques a Bahrain i Jordània, en què hauria atacat hangars d'avions de combat F-35 i sistemes de radar, segons un comunicat oficial.

Teheran ha advertit d'una "resposta més severa" si continua "l'agressió" estatunidenca i Washington assegura que té les tropes preparades per a respondre a noves accions hostils de l'Iran.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trump anuncia represàlies contra l'Iran per abatre un helicòpter estatunidenc a l'estret d'Ormuz]]> El president dels Estats Units, Donald Trump, ha anunciat este dimarts que hi haurà represàlies contra l'Iran per haver abatut un helicòpter nord-americà a l'estret d'Ormuz, a pesar que l'atac no va deixar víctimes.

“Acaben d'informar-me les nostres Forces Armades que anit els iranians van abatre un dels nostres helicòpters Apache d'alta tecnologia mentre patrullava per l'estret d'Ormuz”, ha explicat Trump en la seua xarxa Truth Social. “Dos pilots hi han estat afectats, ambdós sans i estalvis. No obstant això, els Estats Units necessàriament han de respondre a l'atac”, ha advertit.

L'helicòpter nord-americà ha caigut prop de la costa d'Oman, segons ha informat este dimarts el Comandament Central de les Forces Armades dels Estats Units (Centcom). Forces nord-americanes van rescatar els dos tripulants de l'helicòpter AH-64 Apache a les 19:33 hores de l'est dels Estats Units (23:33 GMT de dilluns), segons les mateixes fonts.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Israel bombardeja l'Iran malgrat la petició de Trump de no fer-ho per a salvar l'acord de pau]]> La guerra de l'Iran, de què la Casa Blanca ha anunciat la fi en repetides ocasions, continua ben viva. Una nova escalada de violència amenaça l'intent d'acord de pau de Washington amb Teheran. L'Iran i Israel estan atacant-se des de diumenge a la nit, en el primer enfrontament directe des de la treva d'abril.

Teheran va llançar onades de míssils sobre l'estat jueu, en resposta a nou atac d'Israel sobre el Dahye, els suburbis de Beirut (Líban), àrea de referència de la milícia Hezbol·là, que va matar dos persones i va ferir-ne almenys vint més. Tel-Aviv trencava així la línia roja que havia marcat la República Islàmica, que havia advertit que l'alto el foc signat amb Washington el 8 d'abril inclou també el Líban. Israel ha continuat atacant el país de manera intermitent malgrat l'acord de pausa militar.

Este dilluns Tel-Aviv ha respost als míssils de l'Iran llançant nous bombardejos contra presumptes "objectius militars" del país enemic, malgrat la petició del president estatunidenc, Donald Trump, de no fer-ho, per a no dinamitar les negociacions de pau, amb què aspira a reactivar el pas de petroliers per l'estret d'Ormuz, que bloqueja Teheran.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L’Iran llança diverses onades de míssils contra Israel en represàlia pels atacs israelians al Líban]]> L’Iran ha llançat este diumenge diverses onades de míssils contra Israel en resposta als atacs israelians al Líban, segons ha informat la televisió estatal iraniana IRIB. L’ofensiva arriba després que Teheran advertira que prendria represàlies si continuaven les accions militars israelianes contra el país àrab.

La cadena estatal ha informat que “l’Iran ha llançat míssils contra Israel” i ha difós imatges dels projectils sobrevolant el cel de la província occidental iraniana de Kermanshah, així com de persones celebrant l’operació als carrers.

Mentre es desenvolupava l’atac, el ministre iranià d’Afers Estrangers, Abás Araqchí, va publicar en la xarxa social X una imatge amb les banderes de l’Iran i del Líban.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La guerra de l'Iran arriba als cent dies amb una treva fràgil i negociacions per a un acord definitiu]]> La guerra iniciada pels Estats Units i Israel contra l’Iran complix este diumenge cent dies marcada per una treva precària, negociacions obertes i un impacte que va més enllà de l’àmbit militar. El conflicte ha afectat tot el golf Pèrsic i ha generat preocupació internacional per les conseqüències econòmiques derivades del bloqueig de l’estret d’Ormuz, una ruta estratègica per al comerç energètic mundial.

L’ofensiva va començar el 28 de febrer amb atacs contra instal·lacions militars iranianes i dirigents del règim. Segons les informacions disponibles, el primer dia va morir l’aiatol·là Ali Khamenei. Tot i això, la desaparició del líder suprem no ha provocat la caiguda de la República Islàmica, un dels objectius que inicialment perseguia el president dels Estats Units, Donald Trump. Washington manté, en canvi, la voluntat de desmantellar el programa nuclear iranià.

Durant els primers compassos del conflicte, l’Iran va respondre amb centenars de míssils i projectils dirigits contra Israel i contra bases militars nord-americanes desplegades a la regió. La capacitat de resposta iraniana va sorprendre la Casa Blanca i va coincidir amb el bloqueig de l’estret d’Ormuz, punt pel qual transita aproximadament una cinquena part del petroli comercialitzat al món.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'Iran condiciona l'acord de pau al fet que Trump allibere 24.000 milions en fons iranians]]> L'acord entre els Estats Units i l'Iran per a posar fi a la guerra depén que el president estatunidenc, Donald Trump, accepte alliberar 24.000 milions de dòlars en fons iranians congelats, ha declarat este divendres un alt càrrec de la República Islàmica a la cadena de televisió CNN.

"Les negociacions estan estancades i Trump ha de desbloquejar la situació", explicà Mohsen Rezaee, assessor militar del líder suprem, l'aiatol·là Mojtaba Khamenei, en una entrevista amb la cadena estatunidenca a Teheran.

Segons la CNN, l'Iran ha exigit als Estats Units l'alliberament de 12.000 milions de dòlars tan prompte com es firme un acord i 12.000 milions més en una fase posterior.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Dos estudiants palestines arriben a la UPV: "Tinc somnis, esperança i un missatge que vull traslladar-vos"]]> "Encara pense en el futur, tinc somnis, esperança i un missatge que vull traslladar-vos", ha proclamat Namiran Salem Irheem, l'estudiant palestina que va sol·licitar l'admissió a la Universitat Politècnica de València (UPV) per causes humanitàries, durant la roda de premsa que ha donat hui a la universitat junt amb la seua germana, Roba Irheem.

L'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Informàtica (ETSINF) ha donat este dijous la benvinguda oficial a les dos joves, de vint i dènou anys, que seran acollides en qualitat de convidades mentre superen les proves d'accés a la universitat (PAU) per a accedir oficialment als estudis en el centre universitari. Com a part de la benvinguda, Nariman i Roba han donat una roda de premsa a la UPV, on també ha participat José Esteban Capilla, retor de la universitat.

"Desgraciadament, hem perdut la vida, l'olor de la llibertat i de la dignitat. També el dret a l'educació perquè totes les universitats han sigut bombardejades", ha assegurat Nariman durant la roda de premsa que han oferit. Amb l'objectiu de garantir-ne el futur laboral, a l'octubre, la jove va començar a enviar correus a moltes universitats espanyoles. "Vaig pensar en Espanya perquè estava buscant un entorn que em comprenguera i que tinguera coses que no hi ha al meu país, com ara seguretat i llibertat", ha explicat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Dos cascos blaus espanyols ferits i un altre serbi mort per la caiguda de morters a la seua posició al Líban]]> Dos cascos blaus espanyols han resultat ferits lleus a conseqüència de la caiguda de morters en la posició on estaven en les proximitats de Marjayoun, al sud del Líban, la qual cosa va causar la mort d'un altre soldat serbi de la missió de pau de l'ONU (Finul).

Els dos militars espanyols, que formen part del contingent de vora 650 militars desplegats al sector est, van patir contusions en l'incident, que va tindre lloc anit, confirmen fonts de Defensa. Els ferits van ser atesos en una base de la missió. El mort va resultar ferit de gravetat en l'atac i va haver de ser traslladat a Beirut per a rebre tractament en un hospital, on va morir, segons informa la Finul.

El mateix matí del llançament s'havia produït una explosió prop de la base on estan desplegats els militars espanyols i l'ona expansiva va afectar uns quants teulats, sense que es produïren danys personals. La Finul no va atribuir els llançaments, ocorreguts en una regió on tenen lloc forts enfrontaments entre les tropes israelianes que envaïxen el sud del Líban i el grup xiïta libanés Hezbol·là, a cap actor específic.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Israel i el Líban acorden un alto el foc amb la condició que Hezbol·là pare els atacs]]> Les delegacions d'Israel i del Líban, reunides a Washington, han acordat este dimecres implementar un alto el foc condicionat al fet que la milícia xiïta Hezbol·là deixe d'atacar el territori israelià i detinga les operacions al sud del país àrab. Amb la mediació dels Estats Units, han dissenyat un pla per a crear "zones pilot" al Líban que estiguen controlades per l'exèrcit libanés i excloguen el grup islamista, detallen en una declaració conjunta. Les dos parts s'han citat a més a celebrar una nova ronda de negociacions en la capital estatunidenca el pròxim 22 de juny.

Les delegacions, encapçalades pels ambaixadors d'Israel i del Líban als Estats Units, Yechiel Leiter i Nada Hamadeh, s'han trobat este dimarts i dimecres a la seu del Departament d'Estat en la quarta ronda de negociacions de pau que mantenen enguany. La primera es va celebrar el passat 14 d'abril i va suposar el contacte al més alt nivell entre Israel i el Líban, països veïns actualment sense cap relació diplomàtica, des del 1993.

Els contactes han servit fins ara per a aprovar i estendre progressivament un alto el foc que, no obstant això, Israel ha trencat i ha intensificat la invasió al Líban per a, segons diu, respondre al llançament de projectils de Hezbol·là, que s'oposa a les negociacions.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els Estats Units i l'Iran creuen nous atacs mentre les negociacions de pau continuen encallades]]> Els Estats Units i l'Iran han tornat a intercanviar ràfegues d'atacs en l'àrea pròxima a l'estret d'Ormuz, al golf Pèrsic, la matinada d'este dimecres, mentre les negociacions per a aconseguir un acord de pau que pose fi al conflicte bèl·lic esclatat el passat 28 de febrer estan estancades. Les autoritats de Teheran mantenen congelades les converses mentre continue l'ofensiva israeliana contra Hezbol·là al Líban.

Les dos parts s'acusen mútuament d'haver iniciat la nova ronda ofensiva que ha tingut lloc les últimes hores. La Guàrdia Revolucionària de l'Iran ha assegurat haver atacat esta nit una base aèria i helicòpters estatunidencs "situats en un país de la regió", així com la caserna general de la quinta flota estatunidenca, situada a Bahrain, i que ho ha fet en resposta a una ofensiva prèvia del país nord-americà contra un petrolier iranià prop d'Ormuz: "Anit, l'exèrcit estatunidenc agressor va atacar un petrolier iranià prop de l'estret d'Ormuz amb un projectil aeri i va danyar la sala de màquines. En resposta [...], el vaixell Panaya, pertanyent a l'enemic sionista estatunidenc, ha sigut bombardejat amb míssils navals", ha assenyalat el cos militar d'elit dels aiatol·làs en un comunicat arreplegat per l'agència Tasnim.

Per la seua banda, el Comandament Central dels Estats Units (Centcom) informava a última hora del dimarts que forces militars nord-americanes i aliades havien interceptat diversos projectils balístics i drons llançats des de l'Iran, enmig del que ha presentat com una resposta d'"autodefensa". Segons han indicat, en esta actuació han disparat un míssil contra la sala de màquines d'un vaixell cisterna, sense càrrega i amb bandera de Botswana, que navegava en direcció a l'illa de Kharg, el principal port petrolier de l'Iran, en el marc del bloqueig marítim vigent. Ha sigut després que l'embarcació ignorara "repetits advertiments".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trump insta Netanyahu a frenar l'ofensiva a Beirut: "Estàs fotudament boig"]]> El president dels Estats Units, Donald Trump, ha retret el primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, l'escalada de l'ofensiva al Líban amb nous atacs als suburbis de Beirut que violen l'alto el foc, amenacen les converses de pau entre les parts programades este dimarts a Washington —en què no participa Hezbol·là— i fan que l'Iran en frene les seues amb els Estats Units en represàlia.

"Estàs fotudament boig. Estaries a la presó si no fora per nosaltres. T'estic salvant el cul. Tothom t'odia ara. Tothom odia Israel per això", l'ha amollat Trump a Netanyahu en una conversa telefònica en què l'ha instat a frenar els atacs a Beirut, d'acord amb funcionaris estatunidencs citats sota anonimat pel digital Axios.

La telefonada s'ha produït després que Netanyahu advertira este dilluns que pensava intensificar l'ofensiva al Líban amb bombardejos contra "objectius terroristes" en els suburbis de la capital, Beirut, que mantindria si la milícia xiïta Hezbol·là no frena els atacs contra Israel.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'Iran paralitza les negociacions amb els EUA pels atacs al Líban]]> L'Iran ha paralitzat les negociacions de pau amb els Estats Units pels atacs israelians contra el Líban, segons ha informat este dilluns l'agència Tasnim, vinculada a la Guàrdia Revolucionària iraniana.

Segons Tasnim, "l'equip negociador iranià suspén les converses i l'intercanvi de missatges a través d'un mediador, atés que el règim sionista continua cometent crims al Líban". En este sentit, l'agència ha assegurat que fins que no hi haja un final de les hostilitats al Líban "no hi haurà diàleg".

Les autoritats iranianes han insistit al llarg de la jornada que l'alto el foc en vigor amb els Estats Units des del 8 d'abril inclou el Líban, país que està sent durament atacat per Israel. Este mateix dilluns, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha anunciat bombardejos contra Beirut.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trump insistix en un preacord amb l'Iran i decidirà este mateix divendres si l'aprova]]> El president dels Estats Units, Donald Trump, ha confirmat que s'ha tancat un preacord amb l'Iran i ha dit que decidirà este mateix divendres si l'accepta. La vespra, un alt funcionari de la Casa Blanca ja va anticipar este escenari, tot i que el règim aiatol·là ho va desmentir i va assegurar que el seu equip negociador no havia pactat encara cap text.

En una publicació en Truth Social, Trump ha anunciat que es reunirà amb el seu gabinet de seguretat a la sala de crisi de la Casa Blanca per a prendre una "decisió final" sobre el "memoràndum d'entesa" amb Teheran per a posar fi a la guerra que va esclatar al Pròxim Orient fa ja tres mesos. I ha insistit que la República Islàmica "ha de comprometre's a no posseir mai una arma nuclear ni una bomba atòmica", així com a "obrir immediatament, sense peatge", l'estret d'Ormuz, tancat al trànsit des del principi del conflicte.

El mandatari republicà ha afirmat que, com a part d'un eventual acord, les mines submarines en este pas marítim, clau per al comerç mundial de petroli, serien desactivades i que els Estats Units alçarien el bloqueig contra vaixells que entren i ixen de ports iranians. A més, ha dit que el país nord-americà, en coordinació amb el govern iranià i l'Organisme Internacional d'Energia Atòmica (OIEA), extrauria l'urani altament enriquit de l'Iran per a destruir-lo. També ha advertit que "no hi haurà intercanvi de diners" amb l'Iran "fins a un altre avís".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els Estats Units anuncien un preacord per a prorrogar l'alto el foc i l'Iran ho desmentix]]> Encreuament de versions sobre l'avanç de les negociacions en la guerra al Pròxim Orient. L'Iran ha desmentit este dijous als Estats Units i ha negat que ja haja pactat un text de preacord per a ampliar la treva i continuar amb les negociacions de pau, segons l'agència Tasnim, vinculada al règim iranià. Prèviament, un alt càrrec de l'administració de Donald Trump havia afirmat que les dos parts havien tancat un principi d'acord.

Fonts del govern nord-americà han confirmat a la premsa la informació avançada en exclusiva pel mitjà Axios, segons la qual la delegació negociadora ha aconseguit un preacord amb l'Iran per a desbloquejar l'estret d'Ormuz i allargar la treva actual seixanta dies més. L'entesa, en tot cas, encara ha de rebre l'aprovació final del president estatunidenc, Donald Trump. El diari digital cita dos alts càrrecs estatunidencs que han revelat que l'acord estipula que la navegació a través del pas marítim d'Ormuz, bloquejat per l'Iran en represàlia per l'ofensiva estatunidenca i israeliana, serà "sense restriccions".

Segons Axios, l'Iran no imposarà cap peatge a l'estret, clau per al comerç mundial de cru, i els Estats Units alçaran el bloqueig marítim que han imposat contra vaixells que salpen i atraquen en ports iranians.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Israel mata deu palestins, cinc d'ells menors, en un nou atac a Gaza malgrat l'alto el foc]]> L'Exèrcit israelià va matar la nit de dimecres deu persones, entre elles quatre xiquets i un adolescent, en el bombardeig contra un habitatge del barri d'Al Samar, al centre de la ciutat de Gaza, segons fonts de la Defensa Civil i mèdiques. Les víctimes menors d'edat tenen 9 anys, 12 (2), 13 i 17.

En l'atac Tel-Aviv podria haver matat també un milicià de Hamàs, identificat com el comandant Imad Hasan Salim, si bé el grup islamista encara no s'ha pronunciat al respecte. Després de l'atac, l'Exèrcit israelià va emetre un comunicat en què informava que l'objectiu eren "dos terroristes" de Hamàs al nord de la Franja de Gaza.

D'acord amb l'agència palestina Wafa, abans de la mitjanit les ambulàncies de la Mitja Lluna Roja Palestina ja havien traslladat 7 morts i 18 ferits als hospitals Al-Shifa i Al-Hilal, que amb el pas de les hores van augmentar a deu.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La guerra al Pròxim Orient entra en el tercer mes amb nous atacs entre els EUA i l’Iran i una escalada israeliana al Líban]]> Els Estats Units i l’Iran han tornat a intercanviar atacs este dijous, mentre Israel ha intensificat l’ofensiva contra Hezbol·là al sud del Líban, coincidint amb el tercer mes de guerra al Pròxim Orient.

L’exèrcit nord-americà ha confirmat un nou atac contra una instal·lació militar del sud de l’Iran, el segon esta setmana, i ha assegurat haver abatut quatre drons iranians dirigits contra vaixells estatunidencs. Els mitjans oficials iranians han informat de diverses explosions prop de Bandar Abbas, ciutat portuària pròxima a l’estret d’Ormuz.

Washington ha justificat l’operació com un acte de “defensa pròpia”, segons la premsa dels Estats Units. Poc després, la Guàrdia Revolucionària iraniana ha anunciat una resposta militar contra una base aèria nord-americana des d’on, segons Teheran, s’havia coordinat l’atac previ. Les autoritats iranianes també han assegurat haver bloquejat el pas de quatre embarcacions dels EUA a l’estret d’Ormuz.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'Iran afirma que l'esborrany d'acord amb els Estats Units establix la reobertura de l'estret d'Ormuz]]> La televisió estatal iraniana ha assegurat que Teheran ja té un esborrany de l'acord que preveu signar amb els Estats Units per a posar fi a la guerra que va esclatar fa tres mesos al Pròxim Orient. En el text, que encara no és oficial ni definitiu, s'establix que l'Iran reobrirà al trànsit l'estret d'Ormuz i posarà fi al bloqueig naval en menys d'un mes, a canvi que la Casa Blanca retire les seues tropes de la zona i alce el setge que ha imposat a les embarcacions iranianes en este corredor estratègic per al comerç mundial de petroli.

Segons la cadena estatal, el document, d'una pàgina és “preliminar” i esbossa “el memoràndum d'entesa” —no acord de pau— entre els dos rivals per a posar fi a la contesa que va començar el 28 de febrer, després de l'atac conjunt dels Estats Units i Israel a l'Iran. Teheran es comprometria a restablir el trànsit marítim comercial a través de l'estret d'Ormuz als nivells previs a la guerra en el termini d'un mes com a màxim. En este procés de reobertura també intervindria Oman, l'altre país amb accés al pas. Per la seua banda, Washington ha de posar fi al setge a ports i vaixells iranians que va establir com a represàlia al bloqueig d'Ormuz i retiraria les forces militars que va desplegar per tot el voltant de l'Iran.

Després d'això, els dos països es donarien un termini de seixanta dies més per a negociar la resta de qüestions, com ara el programa nuclear iranià. La televisió estatal iraniana ha assenyalat que el marc de treball encara no està finalitzat i que Teheran no farà cap pas sense "verificació tangible". I ha afegit que, si s'arribava a un acord final, es podria aprovar com una resolució vinculant del Consell de Seguretat de l'ONU.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els EUA ataquen objectius militars al sud de l’Iran mentre continuen les negociacions per Ormuz]]> Les forces armades dels Estats Units han llançat esta matinada “atacs d’autodefensa” contra objectius militars al sud de l’Iran, segons han informat mitjans nord-americans citant fonts del Comandament Central dels EUA (Centcom). Els bombardejos s’han dirigit contra emplaçaments de llançament de míssils i embarcacions que, segons Washington, intentaven col·locar mines a l’estret d’Ormuz.

Els atacs han tingut com a objectiu una ciutat portuària del sud de l’Iran on hi ha una base militar iraniana situada prop d’este pas estratègic, clau per al trànsit mundial de petroli i gas.

L’operació arriba en un moment especialment delicat, ja que Washington i Teheran mantenen negociacions per a desbloquejar l’estret i avançar cap a un acord que inclouria una treva temporal i la reobertura de les rutes marítimes.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els EUA i l’Iran ultimen un acord per a reobrir l’estret d’Ormuz i allargar la treva nuclear]]> Les negociacions entre els Estats Units i l'Iran avancen cap a un possible acord que permetria reobrir l’estratègic estret d’Ormuz, alçar part de les sancions contra Teheran i ampliar durant seixanta dies la treva en la guerra al Pròxim Orient per a negociar un nou pacte nuclear. La possibilitat d’un acord ha provocat ja una caiguda del preu del petroli i ha obert un intens debat polític tant a Washington com a l’Orient Mitjà.

El secretari d’Estat dels EUA, Marco Rubio, ha assegurat este dilluns des de Nova Delhi que només falta la resposta oficial iraniana i ha insistit que el president Donald Trump “no firmarà un mal acord”.

“Tenim una proposta sòlida damunt de la taula per a reobrir els estrets i iniciar una negociació significativa sobre els assumptes nuclears”, ha afirmat Rubio, que també ha defés que el pacte compta amb “molt de suport” tant als països del golf Pèrsic com a escala internacional.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Les negociacions entre els EUA i l’Iran apunten un possible acord de pau després de 85 dies de guerra al Pròxim Orient]]> Un possible acord entre els Estats Units i l’Iran podria posar fi a la guerra al Pròxim Orient després de 85 dies de conflicte. Les negociacions, encara pendents de confirmació oficial, contemplen un alto el foc de seixanta dies i la reobertura de l’estret d’Ormuz, una via clau per al comerç mundial de petroli.

Segons les informacions conegudes, el pacte també permetria desbloquejar ports iranians i facilitar la venda de petroli per part de Teheran. A canvi, la qüestió nuclear quedaria fora del memoràndum inicial i es negociaria en una fase posterior. Tot plegat es troba encara en fase d’esborrany i amb cautela per totes les parts.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha donat per fet que l’acord podria anunciar-se en les pròximes hores després d’una ronda de contactes amb diversos líders internacionals. Segons el seu missatge, el tractat inclouria també un compromís de pau més ampli al Pròxim Orient i l’obertura de l’estret d’Ormuz. Però al mateix temps, només hores després, Trump publicava en la seua xarxa social imatges i comentaris poc pacifistes:

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L’Iran aprofita l’alto el foc per a reconstruir ràpidament la seua capacitat militar]]> L’Iran ha aprofitat les sis setmanes d’alto el foc amb els Estats Units per a reprendre part de la producció de drons i reconstruir algunes de les seues capacitats militars, segons informa la cadena CNN citant fonts de la intel·ligència nord-americana. Segons les fonts, l’Exèrcit iranià es reorganitza “molt més ràpid” del que havien previst inicialment Washington i Israel.

La reconstrucció inclou el trasllat d’emplaçaments de míssils i llançadores, així com la recuperació de la capacitat de producció de sistemes d’armes destruïts durant els bombardejos nord-americans i israelians.

D’acord amb algunes estimacions de la intel·ligència dels EUA, l’Iran podria recuperar completament la capacitat d’atac amb drons en només sis mesos. Els serveis d’intel·ligència consideren especialment preocupant esta capacitat per als aliats regionals dels Estats Units, ja que Teheran podria compensar la reducció temporal de la seua capacitat de míssils amb un augment dels atacs amb drons contra Israel i països del Golf.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els ministres d’Exteriors de l’OTAN es reunixen a Suècia enmig de la tensió amb Rússia i la pressió dels EUA]]> Els ministres d’Exteriors de l’OTAN es reunixen este divendres a la ciutat sueca de Helsingborg en un context marcat per la tensió amb Rússia, les alertes per drons als països bàltics i les amenaces dels Estats Units de reduir la presència militar a Europa. La trobada és la primera que acull Suècia des de l'ingrés en l’Aliança Atlàntica fa dos anys i servirà per a preparar la cimera de líders prevista per al 7 i 8 de juliol a Ankara.

En la reunió s’espera que el secretari d’Estat nord-americà, Marco Rubio, explique els plans de Washington després dels anuncis de retirada parcial de tropes d’Europa i de les crítiques del president dels EUA, Donald Trump, als aliats europeus.

La reunió arriba després que Trump haja fet marxa arrere i haja anunciat finalment l’enviament de 5.000 soldats addicionals a Polònia, una setmana després d’haver cancel·lat un desplegament previst de més de 4.000 efectius. El president nord-americà ha justificat la decisió per la seua relació amb el president polonés, Karol Nawrocki, considerat pròxim a Washington.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Xi tanca files amb Putin, que es reivindica com a soci energètic “fiable” en plena crisi internacional]]> Els presidents de la Xina i Rússia, Xi Jinping i Vladímir Putin, han defensat este dimecres a Pequín més coordinació davant de les tensions internacionals, en una cimera en què el líder rus ha reivindicat Moscou com un proveïdor energètic “fiable i estable” per al gegant asiàtic. La reunió, al Gran Palau del Poble, és el moment central de la visita d’estat de Putin a la Xina, la vint-i-cinquena del mandatari rus al país asiàtic i la primera trobada presencial entre els dos dirigents enguany.

Xi ha rebut Putin amb honors una setmana després de la visita a Pequín del president dels Estats Units, Donald Trump, una coincidència que la premsa oficial xinesa interpreta com una mostra del paper creixent de la capital xinesa com a “epicentre de la diplomàcia mundial”.

Durant la trobada, Xi ha afirmat que l’escenari internacional travessa una etapa de “canvis i turbulències entrellaçats” i ha criticat les “tendències adverses d’hegemonisme unilateral”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El preu de la bombona de butà baixa a partir d'este dimarts un euro i es queda en 15,39]]> El preu màxim de venda al públic de la bombona de butà de 12,5 quilos baixa un 5,87% des d’este dimarts, fins als 15,39 euros, a causa de la reducció temporal de l'IVA al 10% i de la suspensió temporal de l'impost d'hidrocarburs, tal com ha publicat el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE). En l'última revisió de fa dos mesos, el cost era de 16,35 euros.

El preu màxim de venda dels gasos liquats del petroli envasats (GLP) en envasos d'entre 8 i 20 kg (la tradicional bombona de butà) no està liberalitzat i es revisa bimestralment el tercer dimarts del mes.

Esta revisió es calcula en funció del cost de la matèria primera (propà i butà) en els mercats internacionals, així com del cost dels nòlits (transport) i de l'evolució del tipus de canvi euro-dòlar, entre altres elements, com el cost de comercialització o l'aportació al Fons Nacional d'Eficiència Energètica.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Israel ha detingut almenys sis espanyols en un nou assalt contra la flotilla de Gaza en aigües internacionals]]> Les Forces Armades d'Israel han interceptat en aigües internacionals pròximes a Xipre vora 30 dels 52 vaixells que integraven una nova flotilla que es dirigia a Gaza amb ajuda humanitària, segons les organitzacions participants. Denuncien que Teheran ha assaltat la flotilla en aigües de responsabilitat de Xipre, enfront del litoral sud-oest de l'illa. El balanç dels vaixells bloquejats encara és confús. En el rastrejador habilitat per la Flotilla Global Sumud en consten 35, una xifra corroborada pel seu coordinador italià, Tony La Piccirella, des de la televisió pública RAI. En la pàgina web de la missió els vaixells captats es xifren en 31.

Les embarcacions formen part d'una gran flota integrada per tres grups: la Flotilla Global Sumud, la Flotilla Freedom Coalition i la Mavi Marmara Freedom and Solidarity Association. Hi viatjaven 45 espanyols dels quals almenys sis han sigut capturats. També estarien retinguts nou italians i sis irlandesos, inclosa la germana de la presidenta d'Irlanda i exparlamentària esquerrana Catherine Connolly.

El ministre espanyol d'Exteriors, José Manuel Albares, ha anticipat que podrien haver detingut entre deu i vint espanyols, per la qual cosa ha traslladat "una protesta formal i enèrgica" a Israel per una operació que suposa "una nova violació del dret internacional".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trump anuncia que ha frenat un atac imminent contra l'Iran per recomanació dels països àrabs]]> El president dels Estats Units, Donald Trump, ha anunciat este dilluns que ha posposat un atac contra l'Iran planejat per a dimarts després que li ho demanaren els aliats de l'Aràbia Saudita, Qatar i els Emirats Àrabs Units. Segons Trump, els líders àrabs li van sol·licitar posposar l'atac perquè "s'estan duent a terme negociacions serioses" i, a parer seu, es podria aconseguir un entenimentat "molt acceptable per als Estats Units". "Basant-me en el meu respecte als líders esmentats, he instruït al secretari de Guerra, Pete Hegseth; al cap de l'Estat Major Conjunt, el general Daniel Caine, i a les Forces Armades dels Estats Units, que no duguem a terme l'atac programat contra l'Iran demà", ha explicat Trump a través d'un missatge en la seua xarxa Truth Social.

No obstant això, va advertir que ha ordenat als comandaments militars estar "preparats per a un atac a gran escala contra l'Iran, en qualsevol moment, en cas que no s'aconseguisca un acord acceptable" per a limitar les capacitats nuclears de Teheran.

El mandatari no havia fet pública fins ara la intenció d'atacar a l'Iran dimarts, una agressió que hauria posat fi a l'alto el foc vigent des de l'abril.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trump mostra sintonia i defén amb Xi una visió “molt similar” sobre la guerra amb l’Iran]]> El president dels Estats Units, Donald Trump, ha assegurat este divendres que compartix amb l'homòleg xinés, Xi Jinping, una visió “molt similar” sobre com posar fi a la guerra amb l’Iran, iniciada a finals de febrer pels Estats Units i Israel.

Abans d’un dinar oficial a Zhongnanhai, el complex governamental situat prop de la Ciutat Prohibida de Pequín, Trump ha explicat que tots dos dirigents han abordat la situació a l’Orient Mitjà i coincidixen en la necessitat d’acabar amb el conflicte. “Hem parlat sobre l'Iran. Tenim una opinió molt similar; volem que s’acabe, no volem que tinguen una arma nuclear i volem que l’estret s’òbriga”, ha afirmat en referència al tancament de l’estret d’Ormuz decretat per Teheran després dels bombardejos.

El mandatari nord-americà ha assegurat que l’Iran va decidir bloquejar este pas marítim estratègic i que els Estats Units van respondre “tancant-lo damunt d’ells”, encara que ha insistit que la voluntat és reobrir-lo perquè la situació “no és bona”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Picasso, el valencià Genovés i Tàpies reflexionen sobre la guerra en una exposició a Teheran]]> El Museu d’Art Contemporani de Teheran acull l’exposició "Onze obres de pintors modernistes espanyols", una mostra que reunix peces de Pablo Picasso, Antoni Tàpies, el pintor valencià Juan Genovés i l’estatunidenc Robert Motherwell per a reflexionar sobre el dolor i les ferides que deixa la guerra.

La iniciativa arriba en plena treva entre l’Iran, els Estats Units i Israel després de setmanes de bombardejos que, segons l’ONG HRANA, han causat més de 3.000 morts a l’Iran, la meitat civils.

El comissari de la mostra, Foad Naymoddin, explica que les obres mostren “l’ambient opressiu i amarg posterior a la guerra civil i el silenci imposat sobre la societat espanyola”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Comença una nova ronda de contactes entre Israel i el Líban enmig de nous atacs]]> Representants d'Israel i el Líban han encetat este dijous una tercera ronda de negociacions de pau a Washington, que s'allargarà durant dos dies, després que Beirut advertira que la continuació dels atacs israelians soscava els esforços per enfortir l'alto el foc entre ambdós països. Unes converses que ja han començat, segons ha confirmat a EFE un alt càrrec del Departament d'Estat dels Estats Units.

La delegació libanesa està formada per l'ambaixadora del Líban als Estats Units, Nada Hamadeh, i l'enviat especial Simon Karam, mentre que del costat israelià hi ha l'ambaixador Yechiel Leiter i el viceassessor de Seguretat Nacional Yossi Draznin.

Els Estats Units, que exercixen de mediador, està representat pel conseller del Departament d'Estat, Michael Needham; l'ambaixador a Israel, Mike Huckabee, i l'ambaixador al Líban, Michel Issa.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els supermercats defenen l'"esforç" de mantindre els preus malgrat l'impacte de encariment del gasoil, que xifren en 51 milions des de març]]> L'Associació Espanyola de Distribuïdors, Autoserveis i Supermercats (Asedas) ha valorat l'"esforç" que estan fent els supermercats per a mantindre els preus dels aliments en els nivells "més baixos possibles davant de l'increment dels costos" en la cadena de valor, conseqüència, principalment, del conflicte a l'Orient Mitjà.

Des de la patronal han calculat en 51 milions d'euros la repercussió de la pujada del preu del gasoil des de març i la xifra "no ha deixat de créixer des que va començar la guerra, fins i tot comptabilitzant l'ajuda de 0,20 euros per litre que aplica el govern als transportistes".

Així mateix, ha incidit que les empreses de distribució alimentària està fent, "novament", un exercici de "contenció" de preus per a "alleujar" la despesa de les famílies, especialment en els productes bàsics com el sucre, els ous o el pa.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'Agència Internacional de l'Energia augura una retallada de la demanda de petroli en 420.000 barrils diaris el 2026]]> La demanda mundial de petroli es reduirà el 2026 en 420.000 barrils diaris respecte al 2025 fins a situar-se en 104 milions de barrils diaris, segons les últimes projeccions publicades este dimecres per l'Agència Internacional de l'Energia (AIE). L'informe augura per a enguany una retallada d'1,3 milions de barrils, comportament que atribuïx a l'impacte econòmic de la guerra a l'Iran i el tancament de l'estret d'Ormuz.

El gruix del declivi es concentrarà en el segon trimestre del 2026, quan la demanda de cru descendirà en 2,45 milions de barrils diaris, ha precisat l'ens amb seu a París en este nou informe mensual. Els països de l'OCDE aportaran prop de 930.000 barrils diaris d'eixa caiguda i les economies no pertanyents al bloc al voltant d'1,5 milions de la reducció.

Els sectors petroquímic i aeronàutic figuren entre els més colpejats, encara que l'encariment de l'energia, la desacceleració econòmica i les mesures d'estalvi energètic estendran l'impacte al conjunt del consum de combustibles, segons l'AIE.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Pentàgon eleva fins als 29.000 milions de dòlars el cost de la guerra de l'Iran]]> El Pentàgon va xifrar este dimarts en 29.000 milions de dòlars el cost de la guerra de l'Iran, la qual cosa suposa un augment d'uns 4.000 milions més que els reconeguts fa dos setmanes.

El director financer interí del Pentàgon, Jules Hurst III, que havia fixat la despesa en 25.000 milions el passat 29 d'abril, va assegurar durant una audiència al Congrés que la xifra s'està revisant constantment. A més, esta xifra de 29.000 milions de dòlars no inclou el preu de la reparació de les instal·lacions estatunidenques danyades en els atacs iranians, per la qual cosa el cost augmentarà, va matisar hores més tard al Senat.

La compareixença al Capitoli es produïx el mateix dia que s'ha conegut que l'índex de preus al consum (IPC) dels Estats Units va augmentar a l'abril fins al 3,8% interanual, el nivell més alt des de maig de 2023 i lleugerament per damunt dels pronòstics del mercat, que ja preveien l'encariment de l'energia per la guerra a l'Iran.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trump advertix que l'alto el foc és “increïblement fràgil” i qualifica la resposta de l'Iran de “fem”]]> El president dels Estats Units, Donald Trump, ha advertit este dilluns que l’alto el foc amb l’Iran és “increïblement fràgil” després de rebre la resposta de Teheran a la proposta d’acord presentada per Washington. En declaracions des del Despatx Oval de la Casa Blanca, Trump ha assegurat que el document enviat per la República Islàmica és “un fem” i ha afirmat que ni tan sols el va acabar de llegir.

“Per ara, l’alto el foc continua vigent, però és increïblement fràgil. Diria que és el moment més dèbil”, ha declarat el mandatari nord-americà. Trump ha afegit que, després de llegir la resposta iraniana, va sentir que estava “perdent el temps” i ha assegurat que la treva vigent des del 8 d’abril està “amb respiració assistida”.

El president estatunidenc també ha criticat que la proposta iraniana no incloga garanties perquè l’Iran no obtinga armament nuclear. “Volen negociar i ens presenten una proposta estúpida. Ningú l’acceptaria. Només Obama l’hauria acceptada”, ha afirmat en referència a l’expresident Barack Obama.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Donald Trump advertix que l'Iran “ja no es riurà més” dels Estats Units i qualifica “d'inacceptable” la resposta iraniana a la proposta de pau]]> El president dels Estats Units, Donald Trump, ha assegurat este diumenge que l'Iran “ja no es riurà més” del seu país en un missatge publicat en Truth Social, coincidint amb les informacions sobre la resposta iraniana a l’última proposta de pau presentada per Washington. Trump considera “totalment inacceptable” la resposta de l’Iran a la proposta de pau dels Estats Units.

Trump ha afirmat que durant “47 anys” l’Iran ha estat “colpejant” els Estats Units, acusant Teheran de matar ciutadans nord-americans amb bombes, reprimir protestes i “aniquilar 42.000 manifestants innocents i desarmats”. El mandatari republicà ha conclòs el missatge advertint que “ja no riuran més”.

El president nord-americà ha aprofitat també la publicació per a carregar contra els expresidents demòcrates Barack Obama i Joe Biden. Sobre Obama, ha afirmat que va donar a l’Iran “una nova vida” mitjançant aportacions econòmiques.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'Iran amenaça França i el Regne Unit pel desplegament militar prop de l’estret d’Ormuz]]> L'Iran ha advertit este diumenge França i el Regne Unit que respondrà de manera “ferma i immediata” al desplegament de vaixells militars prop de l’estret d’Ormuz, després que els dos països europeus anunciaren l’enviament d’unitats navals a la zona per a garantir la llibertat de navegació.

El viceministre iranià d’Afers Estrangers, Kazem Garibabadi, ha assegurat en la xarxa social X que la presència de vaixells francesos, britànics o d’altres països per a donar suport a possibles “accions il·legals i contràries al dret internacional” dels Estats Units a l’estret d’Ormuz “s’enfrontarà a una resposta ferma i immediata”.

El diplomàtic ha defés que “tant en temps de guerra com de pau” només la República Islàmica de l’Iran pot garantir la seguretat en este pas marítim i ha advertit que no permetrà “que cap país interferisca en estos assumptes”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L’últimàtum dels Estats Units s’esgota sense que l’Iran haja donat cap resposta a la proposta de pau]]> Està a punt d’expirar l’ultimàtum dels Estats Units perquè l'Iran accepte l'última proposta de Washington. Mentrestant els dos països han intercanviat una jornada més atacs directes en la major escalada de violència en un mes d'alto el foc. No obstant això, la Casa Blanca manté que la treva està en vigor.

L’Iran encara no ha contestat a la proposta de pau de catorze punts presentada pels Estats Units. Sembla que si ho fa, serà amb condicions. Ara bé, el règim de Teheran manté que encara és prompte per a arribar a un acord de pau definitiu. “Els Estats Units responen amb atacs”, afirma el portaveu del Ministeri d'Afers Estrangers iranià.

A pesar de la treva, els Estats Units ha tornat a bombardejar Teheran i altres ciutats del sud de l'Iran. Els objectius, en esta ocasió, eren els centres militars que havien participat en un atac previ de la Guàrdia Revolucionària a l'estret d'Ormuz.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Marco Rubio viatja a Roma per a reconduir la relació amb el papa Lleó XIV i Giorgia Meloni]]> El secretari d'Estat dels Estats Units, Marco Rubio, arriba este dijous a Roma amb l'objectiu de reencarrilar la relació amb el papa Lleó XIV i la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, després de les dures crítiques de Donald Trump. Rubio, de confessió catòlica, es desplaçarà al Vaticà per a tindre una audiència amb el pontífex, mentre que divendres el rebrà Meloni abans de tornar a Washington.

Lleó XIV, primer papa estatunidenc de la història i que ja abans de l'elecció, ara fa un any, havia criticat les polítiques migratòries de Trump, ha mantingut un desacord a distància amb el mandatari republicà, esta vegada a compte de la guerra a l'Iran. El 7 d'abril, el papa va qualificar d'"inacceptable" l'amenaça del president estatunidenc d'acabar amb "tota una civilització" en la seua guerra contra l'Iran, a la qual cosa el mandatari va respondre anomenant-lo "fluix" i "pèssim en política exterior".

El republicà va compartir, a més, en les seues xarxes socials una imatge generada amb intel·ligència artificial en què es representava a si mateix com a Jesucrist, cosa que va indignar part de la comunitat catòlica. Una setmana després, Lleó XIV va donar per tancada la qüestió assegurant que no tem l'administració Trump ni té interés a debatre amb el mandatari.

Continua llegint-ho en el web

]]>