<![CDATA[À Punt - Guerra al Pròxim Orient]]> 10 <![CDATA[À Punt - Guerra al Pròxim Orient]]> <![CDATA[Amb la retallada de l’ajuda del govern, els carburants marquen preus màxims des de març i abril]]> De la setmana passada a esta, el preu mitjà del litre de gasolina ha pujat un 4% i el del dièsel, més d'un 6%. La raó és la retallada de l'ajuda als carburants del govern, que es farà de manera progressiva fins a l'octubre, i que a l'agost ha coincidit amb l'operació eixida. La gasolina i el gasoil marquen màxims des de març i abril.

Pablo se'n va de vacances, ha omplit el dipòsit i ha notat el canvi, explica a À Punt. “L’omplia per uns seixanta euros, però ara em costa entre setanta i huitanta, quan has d’anar-te’n de vacances sempre puja”, afirma.

La desescalada en la rebaixa de l'IVA dels carburants ha fet un pas més baixant al mes d'agost als 10 cèntims per litre de descompte, i es torna a notar en la butxaca el conflicte del Pròxim Orient. Omplir un dipòsit mitjà d’uns 55 litres de capacitat amb gasoil costa de mitjana 15 euros més que fa un any, mentre que en el cas de la gasolina en són 8,5 euros més que ara fa 12 mesos.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trump anuncia un acord per al "desarmament total" de Hamàs i altres milícies com a pas previ a la creació d'un nou govern a Gaza]]> El president dels Estats Units, Donald Trump, ha anunciat un acord per al "desarmament total" de Hamàs i altres grups armats palestins a Gaza, com a pas previ a la creació d'un nou govern en l'enclavament. Segons ha anticipat en el seu compte de Truth Social "l'acord es durà a terme en fases acuradament estructurades" i una vegada completat el desarmament, "les forces israelianes es retiraran". Llavors una força internacional d'estabilització treballarà al costat d'una nova força policial palestina per a garantir la seguretat de Gaza. El republicà ha assegurat que l'acord permetrà que Gaza quede sota el control d'"un nou govern palestí".

En el missatge agraïx els esforços de mediació d'Egipte, Qatar i Turquia, així com el treball del seu equip negociador per a aconseguir el pacte.

El document contempla l'eliminació progressiva de les capacitats militars del grup, el desmantellament de túnels i arsenals i un sistema de supervisió internacional durant el procés. Establix el principi d'"una autoritat, una llei i una arma" per a Gaza i preveu que la Comissió Nacional per a l'Administració de Gaza (una mena de govern provisional, amb el suport de l'ONU el gener del 2026, com a part del pla internacional de pau) siga l'única entitat amb competència sobre la regulació d'armes, l'emissió de llicències i l'aplicació de la llei.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trump i Netanyahu es reunixen enmig dels esforços per a tornar a la negociació amb l'Iran]]> El president dels Estats Units, Donald Trump, va rebre este dimarts a la Casa Blanca el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, en la seua primera reunió des de l'inici, ara fa cinc mesos, de la guerra contra l'Iran.

La trobada, l'octava entre Trump i Netanyahu d'ençà que el president estatunidenc va tornar al poder, el gener de 2025, està tancada a la premsa i es produïx abans que els dos líders assistisquen als funerals a Washington del senador republicà Lindsey Graham, fervent simpatitzant de la causa israeliana.

S'espera que Netanyahu aborde amb el president estatunidenc l'enfortiment de la instal·lació nuclear subterrània iraniana a la Muntanya del Pic, on diverses informacions indiquen que Teheran pot haver traslladat centrifugadores avançades i part de les seues reserves d'urani altament enriquit.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'Iran confirma la pausa dels atacs dels EUA, però diu que no significa un alto el foc]]> L'Iran va confirmar este dilluns l'absència de nous atacs estatunidencs des de divendres, després de tretze jornades consecutives de bombardejos, encara que va afirmar que "no es pot anomenar un alto el foc" la situació actual, i va negar que estiga entaulant negociacions amb els Estats Units per a posar fi al conflicte.

"El que hi ha actualment no es pot anomenar un alto el foc. El fet que en els últims dies la situació haja sigut més tranquil·la és resultat de la gestió i l'estratègia de les Forces Armades de la República Islàmica de l'Iran, que sempre romanen vigilants i atentes", va afirmar en una roda de premsa el portaveu del Ministeri iranià d'Afers Estrangers, Ismail Bagaei.

Bagaei va advertir al mateix temps que "qualsevol acció que els Estats Units emprenguen rebrà una resposta recíproca i contundent" per part de Teheran, "com hem vist durant estes dos o tres últimes setmanes".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'Iran advertix que l'atac ucraïnés contra un vaixell iranià al mar Caspi "no pot quedar sense resposta"]]> L'Iran ha advertit este diumenge que el presumpte atac d'Ucraïna contra un vaixell mercant iranià al mar Caspi "no pot quedar sense resposta". Segons les autoritats iranianes, l'explosió registrada dissabte va causar la mort d'un mariner i va deixar-ne un altre ferit.

El ministre d'Afers Estrangers de l'Iran, Abbas Araqchi, ha traslladat este missatge durant converses telefòniques amb l'alta representant de la Unió Europea per a la Política Exterior, Kaja Kallas, i amb el ministre d'Afers Estrangers rus, Serguei Lavrov. En una publicació a la xarxa social X, Araqchi ha insistit que l'atac "no pot quedar sense resposta".

En un comunicat del Ministeri d'Afers Estrangers rus, Lavrov ha expressat el condol per la mort del mariner i ha explicat que Araqchi va agrair a les autoritats de la regió russa d'Astrakhan, des d'on havia partit el vaixell, l'ajuda prestada a la tripulació. Segons la nota, el ministre iranià també va subratllar "la necessitat de posar fi a estes aventures del règim de Kíiv" i va informar sobre els "esforços diplomàtics en marxa per a rebaixar la tensió al Pròxim Orient".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Escala la tensió al mar Roig amb nous atacs entre els hutís i la coalició que lidera l'Aràbia Saudí]]> La tensió al mar Roig ha augmentat este dissabte després d'una nova escalada militar entre els rebels hutís del Iemen i la coalició que lidera l'Aràbia Saudí. Riad ha confirmat que ha llançat una "resposta militar proporcionada" contra objectius militars hutís a la província costanera de dHodeida, en represàlia pels atacs dels rebels contra vaixells mercants saudís.

L'escalada es va desencadenar divendres, quan els rebels hutís van anunciar un bloqueig marítim contra la navegació saudí i van atacar dos vaixells mercants del país al mar Roig. Un dels afectats va ser l'NCC MASA, propietat d'una empresa saudí, que va patir danys lleus al buc, segons va informar l'Autoritat General de Transports de l'Aràbia Saudí.

La coalició ha assegurat que l'operació s'ha dirigit contra "objectius militars legítims" vinculats a amenaces contra la navegació comercial i que ha aconseguit els objectius previstos "respectant el dret internacional humanitari". També ha negat haver atacat el port de Hodeida i ha insistit que tant esta infraestructura com els ports de Ras Isa i Salif continuen oberts al trànsit marítim comercial i a l'arribada d'aliments, combustible i altres mercaderies.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els EUA i l'Aràbia Saudí signen un acord que permetrà a Riad tindre un programa nuclear]]> Els Estats Units i l'Aràbia Saudí han signat un acord que permetrà al regne àrab desenvolupar un programa nuclear civil i que, segons alguns analistes, li obriria la porta a l'enriquiment d'urani. L'acord, pendent de ratificar al Congrés estatunidenc, xoca amb els esforços de Washington per a limitar les capacitats nuclears de l'Iran, en què Washington ha justificat els atacs contra el país persa, que nega la intenció de desenvolupar armes nuclears.

En contrast amb el bloqueig i la guerra que ha plantejat a Teheran (i han derivat en el tancament de l'estret d'Ormuz), l'administració Trump oferix una encaixa de mans als àrabs, rival de l'Iran a l'Orient Mitjà.

El secretari d'Energia dels Estats Units, Chris Wright, i el seu homòleg saudí, Abdulaziz bin Salman, van signar el document, conegut com a "Acord 123". El comunicat no inclou el text íntegre, però assegura que té "fins pacífics" i que està compromés amb la "no proliferació nuclear". Detalla també que donarà a les empreses estatunidenques accés preferent al sector de l'energia nuclear produïda a l'Aràbia Saudí. "Poden tindre la certesa que estos acords complixen amb els més alts estàndards de seguretat i no proliferació nuclear, al mateix temps que es recolzen en la millor tecnologia nuclear i en els millors científics del món, desenvolupats ací mateix als Estats Units", va afirmar Wright.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Experts de l'ONU denuncien la intensificació dels atacs israelians al Líban]]> Israel està intensificant les hostilitats contra el Líban, en un conflicte que des que va començar el 2 de març ha provocat més de 4.300 morts i 12.000 ferits, han denunciat este dimecres en un comunicat conjunt experts de les Nacions Unides.

En els més de quatre mesos de guerra, Israel ha comés "violacions sistemàtiques i generalitzades del dret internacional humanitari", per exemple mitjançant ordres de desplaçament forçós i immediat que, segons van indicar els experts, recorden les emeses per les forces israelianes contra els civils a Gaza.

Desenes de milers d'estos desplaçats continuen sense poder tornar a les seues llars en àmplies zones del sud del Líban, mentre que àrees residencials són demolides i desenes de ciutats continuen sent inaccessibles, van denunciar.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trump amenaça de destruir infraestructures clau a Teheran pels atacs iranians a l'estret d'Ormuz]]> La guerra desencadenada al Pròxim Orient continua escalant i enardint-se després d'onze dies d'atacs creuats, a pesar del suposat alto el foc que signaren els Estats Units i l'Iran a mitjan juny. En esta situació d'inestabilitat, el president estatunidenc, Donald Trump, ha llançat noves amenaces al règim aiatol·là i els ha advertit que "pagaran cara" la mort de soldats nord-americans. "Pagaran un preu molt alt i estan sent delmats", ha proclamat este dimecres el mandatari abans de pujar a l'Air Force One per a volar a la base aèria de Dover, a Delaware, per a rebre amb honors les restes de militars estatunidencs morts després d'atacs iranians la setmana passada a Jordània i l'Iraq.

Les d'estos soldats són les primeres baixes mortals de Washington des que es trencà la treva bilateral fa unes dos setmanes. Dimarts, el Pentàgon va confirmar, a més, la mort de la sergent Angel S. Rampersad, de 28 anys, prèviament donada com desapareguda en territori jordà, de manera ja s'eleven a díhuit els uniformats estatunidencs que han perdut la vida des de l'inici de la guerra el 28 de febrer.

Hores abans, Trump havia fet per escrit un altre avís en la xarxa Truth Social, on assegurava que l'exèrcit estatunidenc destruirà instal·lacions estratègiques a Teheran en resposta als atacs iranians contra vaixells a l'estret d'Ormuz. "A partir d'ara, cada vegada que la República Islàmica de l'Iran dispare contra un vaixell a l'estret d'Ormuz, ja siga amb míssils, coets, drons o qualsevol altre dispositiu o arma, els Estats Units bombardejaran i destruiran un pont o una central elèctrica, incloses aquelles instal·lacions situades al costat de la capital, Teheran, o dins d'ella", ha afirmat. El règim islàmic ha respost que això desembocaria en una guerra regional.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'Iran diu que dos petroliers van explotar a l'estret d'Ormuz diumenge de nit]]> La Guàrdia Revolucionària iraniana ha assegurat este dilluns que dos petroliers que, segons afirma, intentaven transitar per una ruta "insegura" al sud de l'estret d'Ormuz, van explotar diumenge a la nit i "van quedar immobilitzats", enmig de l'escalada militar i del pols amb els Estats Units pel control d'este estratègic pas marítim. "Dos petroliers infractors que, per instigació i coacció de "l''exèrcit assassí de xiquets" dels Estats Units, intentaven entrar i eixir per la ruta insegura i perillosa situada al sud de l'estret d'Ormuz van explotar i van quedar immobilitzats", ha afirmat la Guàrdia Revolucionària en un comunicat difós per l'agència Tasnim, després que Washington desmentira divendres un incident semblant anunciat per Teheran.

El comunicat de la Guàrdia no proporciona detalls sobre la identitat dels vaixells o les causes de les explosions ni informa de possibles víctimes. El cos militar d'elit iranià sosté, a més, que la presència militar estatunidenca a la regió "manca de tota legitimitat legal" i assegura que respondrà "amb fermesa" a qualsevol intervenció. Així mateix, ha advertit que, mentre continuen les accions dels Estats Units en la zona, el pas per l'estret d'Ormuz "no serà segur" per al trànsit de mercaderies, petroli i gas.

Hores abans, l'agència britànica Operacions Comercials Marítimes del Regne Unit (UKMTO, per les seues sigles en anglés), que monitora la seguretat de la navegació, va informar que una embarcació estava en flames a l'estret d'Ormuz, a huit milles nàutiques al nord-oest de Kumzar (Oman). La UKMTO, que va citar informació d'autoritats militars, va indicar que la causa de l'incendi encara no havia sigut verificada.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La tensió al Pròxim Orient escala de nou: els EUA ataquen un aeroport i l’Iran respon amb míssils contra objectius militars americans]]> Els atacs dels Estats Units i l’Iran escalen i cada vegada és més evident que l’acord de l’alto el foc signat el 17 de juny queda en paper mullat. Durant la matinada, les forces nord-americanes han atacat un aeroport de l’Iran, situat en la regió de Semnan, al nord del país, en la que ha sigut una nova ronda d’atacs dels Estats Units sobre el país del Pròxim Orient. En resposta a esta ofensiva, l’Iran ha confirmat que ha atacat objectius militars estatunidencs a Jordània, Kuwait i Bahrain.

L’últim atac de les tropes nord-americanes no ha deixat víctimes, ni ferits, segons confirmen des de l’Iran, però evidencia les intencions del govern nord-americà, que el cap de setmana va reprendre els atacs contra Teheran en donar per finalitzada la treva amb l’Iran. Teheran ha llegit estes intencions i, poques hores després, ha atacat objectius dels Estats Units.

Després de les declaracions del president Donald Trump, que ha manifestat que “ara per ara” no vol negociar amb l’Iran, este dimecres a la nit les autoritats iranianes han informat que diversos projectils han impactat contra un aeroport de la província de Semnan que no ha sigut concretat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'Iran anuncia que l'estret d'Ormuz "continuarà tancat" fins que cessen els atacs dels Estats Units]]> Torna la incertesa al comerç mundial de petroli i gas liquat. La Guàrdia Revolucionària de l'Iran (que correspon a les sigles IRGC en anglés) ha assegurat hui dimecres que l'estret d'Ormuz "romandrà tancat" fins que cessen els atacs dels Estats Units, després que Washington anunciara un nou bloqueig naval en la via estratègica.

L'estret d'Ormuz, per on en temps de pau circula el 20% del trànsit mundial de petroli i gas natural liquat, "romandrà tancat fins a la fi de les accions malignes dels Estats Units", va assenyalar la IRGC en un comunicat difós per l'agència iraniana Tasnim, vinculada a este cos militar. "L'enemic ha de saber que ara que els seus bandolers han tancat la ruta d'exportació de petroli i gas al món des de l'oceà Índic, posa en perill els interessos dels rivals econòmics dels Estats Units (...). Les exportacions de petroli i gas de la regió són per a tots o per a ningú", afig un altre text de la IRGC.

La resposta de Teheran, que defensa el seu domini d'Ormuz, arriba després que el Comandament Central estatunidenc (Centcom) informara en X sobre una nova ronda d'atacs contra desenes d'objectius militars prop de l'estret i en zones costaneres iranianes.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trump restablix el bloqueig naval a l’Iran, es declara "guardià" d'Ormuz i demana cobrar un 20% per a protegir-hi els vaixells]]> El president dels Estats Units, Donald Trump, ha anunciat este dilluns que restablirà el bloqueig naval a l'Iran i ha afegit que Washington cobrarà un 20% de compensació per a protegir els vaixells que naveguen per l'estret d'Ormuz, enmig de l'actual escalada del conflicte.

Així mateix, el mandatari ha dit este dilluns que el seu país es convertirà en el “guardià” de l'estret d'Ormuz i ha assegurat que Washington hauria de ser compensat per protegir l'estratègica via comercial, centre de l'actual escalada del conflicte amb l'Iran.

“Els colpejarem molt fort (a l'Iran), i mantindrem segur l'estret, i probablement l'administrarem. Ens convertirem en el guardià de l'estret (...) I hauríem de ser compensats per això”, ha afirmat Trump en una entrevista telefònica amb la cadena Fox News.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'Iran tanca l'estret d'Ormuz i revifa l'espiral d'atacs amb els Estats Units]]> L'alto el foc entre els Estats Units i l'Iran entra en una fase crítica després d'una nova escalada militar entre els dos països. Per tercera vegada esta setmana, les dos parts s'han intercanviat atacs, en un escenari que allunya la possibilitat de reprendre les negociacions i acosta de nou el conflicte a una guerra oberta.

Durant la matinada, el Pentàgon ha llançat una nova ofensiva contra objectius militars iranians. Segons la informació facilitada, les forces nord-americanes han destruït 140 objectius des de l'aire i des de la mar, una xifra semblant a la registrada en els primers dies del conflicte.

La tensió se centra ara en l'estret d'Ormuz. L'Iran ha atacat una embarcació amb bandera xipriota, que s'ha incendiat, i un dels onze tripulants continua desaparegut. Poc després, Teheran ha anunciat el tancament complet d'este corredor marítim estratègic.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els Estats Units llancen nous atacs contra l'Iran en resposta per agressions contra petroliers a Ormuz]]> Torna la tensió a l'estret d'Ormuz. Els Estats Units han confirmat una onada de nous atacs en represàlia a les agressions iranianes contra tres embarcacions que transitaven carregant petroli per este pas estratègic del golf Pèrsic, segons ha informat el comandament militar nord-americà (Centcom). "Les accions de l'Iran són injustificades, perilloses i una clara violació de l'alto el foc", ha afirmat el cos al seu compte d'X, en què ha acusat Teheran d'atacar vaixells comercials tripulats per "civils innocents" en una via marítima internacional.

La nova ofensiva ha transcendit poc després que Washington anunciara que també ha revocat el permís que havia concedit a l'Iran perquè exportara petroli, en el marc de l'acord provisional de pau entre els dos països signat fa setmanes. La Casa Blanca ha detallat que estes últimes operacions busquen "imposar costos elevats" al règim aiatol·là pels atacs contra la navegació comercial i emmarquen l'operatiu com una resposta a qualsevol acció que consideren una violació a l'acord signat fa unes setmanes.

L'escalada arriba en un moment de tensió creixent entre els Estats Units i l'Iran, malgrat l'alto el foc aconseguit entre tots dos països, amb l'estret d'Ormuz convertit en un focus de disputa per la importància geoestratègica per al transport mundial de petroli i gas.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Qatar acusa l'Iran d'atacar un petrolier al golf d'Ormuz i l'assenyala com a "plenament responsable"]]> El govern de Qatar ha acusat este dimarts l'Iran d'atacar el petrolier qatarià Al-Rekayyat mentre navegava prop de l'estret d'Ormuz i ha responsabilitzat la República Islàmica "plenament" de l'incident i de les seues conseqüències.

Segons ha denunciat en el seu compte d'X el portaveu del Ministeri d'Afers Estrangers de Qatar, Majed al-Ansari, Teheran és "plenament responsable, des del punt de vista jurídic, d'este atac i dels danys i conseqüències que se'n deriven".

Per la seua banda, l'agència britànica de seguretat marítima (UKMTO) ha informat que, de moment, no consten víctimes ni danys mediambientals derivats de l'incident.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'OTAN inicia la cimera d'Ankara sota la pressió dels EUA als aliats europeus per la despesa en defensa]]> La cimera de l'OTAN ha començat este dimarts a Ankara, a Turquia, marcada per les tensions entre els Estats Units i diversos aliats europeus sobre l'augment de la despesa en defensa. El president nord-americà, Donald Trump, manté la pressió perquè tots els membres incrementen la inversió militar fins al 5% del PIB abans del 2035 i ha arribat a advertir que els Estats Units podrien replantejar-se el seu compromís amb l'Aliança si Europa no assumix una part més gran de la seua pròpia seguretat.

En arribar a la capital turca, Trump ha sigut rebut amb honors pel president del país, Recep Tayyip Erdogan. El secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, tracta d'apaivagar les tensions impulsant nous acords de cooperació militar entre els aliats.

Un dels principals anuncis és la posada en marxa d'un programa conjunt antidrons en què participen dotze països, entre els quals Espanya, amb una inversió global de 37.000 milions d'euros.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Rutte reclama que Europa assumisca més pes en la seua defensa per a no dependre tant dels EUA]]> El secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, ha afirmat este dilluns que els aliats europeus i el Canadà han d'assumir un paper més important en la seua pròpia defensa perquè "no és sostenible" que els Estats Units continuen suportant el mateix nivell de responsabilitat en la seguretat de l'Aliança.

En la roda de premsa prèvia a la cimera de l'OTAN que comença este dimarts a Ankara, Rutte ha assegurat que els països aliats han de "reequilibrar" el repartiment de les càrregues en matèria de defensa i convertir en capacitats reals els compromisos adquirits en la cimera de l'any passat celebrada a la Haia.

Els 32 caps d'estat i de govern dels països membres de l'Aliança Atlàntica abordaran durant dos dies l'increment de la despesa en defensa, el reforç de la indústria militar i el suport a Ucraïna, entre altres qüestions.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El govern central dissenya un pla per a frenar els preus dels fertilitzants, que s’han disparat un 60% des del 2022]]> Fomentar ferramentes de precisió per a ajustar les dosis d'adob que requerix cada parcel·la, promocionar pràctiques per a afavorir l’aprofitament dels nutrients al camp o impulsar l’ús de l’hidrogen fer i l’amoníac verd per a fabricar fertilitzants a Espanya i reduir les importacions. Són algunes de les mesures que contempla el pla nacional de fertilitzants que ha anunciat este dilluns el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, per a millorar l’eficiència d’estos productes en el camp, però sobretot, per a reduir la dependència exterior, donat que bona part dels fertilitzants que s’administren en el camp espanyol es fabriquen a l’estranger.

La iniciativa arriba en un moment en què els fertilitzants s’han encarit un 60% des del 2022, quan va començar la guerra d’Ucraïna, i un 30% des que a final de febrer d’enguany esclatara el conflicte que mantenen els Estats Units i l’Iran en el Pròxim Orient, com ha explicat el ministre d’Agricultura, Luis Planas. Esta pujada de preus comporta un encariment dels costos de producció que han d'afrontar els llauradors, com han denunciat nombroses organitzacions agràries en els últims mesos.

En este sentit, perquè els llauradors milloren l’eficiència dels fertilitzants que administren, el pla nacional contempla mesures per a impulsar l’agricultura de precisió i ferramentes digitals perquè les dosis de les explotacions agrícoles siguen les més precises.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'Iran celebra el major funeral de la seua història per a acomiadar el líder Ali Khamenei]]> Centenars d'alts càrrecs iranians i estrangers ha retut homenatge este divendres al líder suprem de l'Iran Ali Khamenei, assassinat en febrer. El país acull la primera jornada dels majors funerals de la història de la República Islàmica per a acomiadar l'home que va dirigir els seus destins durant més de 36 anys.

Els funerals s'estendran a cinc ciutats de l'Iran i l'Iraq durant sis dies i se celebren quatre mesos després que Khamenei fora assassinat pels Estats Units i Israel en el primer dia de guerra, el 28 de febrer.

El fèretre del religiós, batejat ara com a “líder màrtir”, es va fer públic passada la mitjanit entre plors dels seguidors i pètals de flors abans de ser portat a la mesquita Mosalla de Teheran, embolicat en una bandera iraniana i amb un turbant negre —símbol dels descendents de Mahoma— i un mocador palestí.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Les rebaixes fiscals en gasolineres es mantenen per a professionals i es retiraran de manera "progressiva" als conductors particulars]]> El Consell de Ministres ha aprovat este dilluns un segon decret de mesures extraordinàries per a fer front a l'impacte de la guerra desencadenada al Pròxim Orient que manté les rebaixes fiscals dels carburants vigent per als professionals, fonamentalment el camp i el transport i contempla una retirada "progressiva" d'ací a octubre en el cas de les bonificacions de què es beneficien els conductors particulars. Segons ha explicat el vicepresident primer i ministre d'Economia, Comerç i Empresa, Carlos Cuerpo, en la compareixença posterior al Consell de Ministres, l'escut social per a llars i empreses continua en línia amb el procés de desescalada del conflicte.

Segons ha detallat el vicepresident primer, l'executiu central ha acordat prorrogar el paquet de mesures amb una injecció de 1.825 milions d'euros. Esta vegada no s'inclou l'extensió de la bonificació de l'IVA dels carburants, que l'1 de juliol torna al tipus general del 21% després de més de tres mesos amb el gravamen reduït al 10%. Ara, el suport fiscal es concentrarà en l'impost especial d'hidrocarburs, que continuarà temporalment al mínim permés per Brussel·les, però s'anirà alçant gradualment.

Com en l'anterior decret, "mantenim l'alleujament en el cas dels professionals del sector primari i del transport", ha assegurat Cuerpo, en al·lusió a la subvenció d'un màxim de 20 cèntims per litre per a la compra de gasoil d'ús agrícola i per als vaixells pesquers. Ara s'afegix, a més, una partida de 165 milions d'euros en ajudes directes per a la compra de fertilitzants, que se suma als 500 que ja estaven disponibles.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El govern espanyol eleva quatre dècimes la previsió de creixement per al 2026, fins al 2,6%]]> El govern espanyol ha elevat la previsió de creixement econòmic per a enguany fins al 2,6%, quatre dècimes més que en l'anterior estimació (2,2%), en un entorn de reducció de la incertesa al voltant del conflicte del Pròxim Orient. Segons han anticipat a EFE fonts del Ministeri d'Economia i ha confirmat després el ministre del ram, Carlos Cuerpo, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, l'actualització del quadre econòmic aprovat este dilluns inclou una millora de la previsió de creixement per a l'exercici actual. Este 2026 s'espera, a més, que la taxa d'atur baixe del 10% i continue reduint-se la desigualtat en termes salarials, així com el risc de pobresa, ha afegit.

Les previsions, que ha presentat el ministre en la compareixença, incorporen per primera vegada l'impacte del conflicte al Pròxim Orient i l'efecte de les rebaixes fiscals incloses en el pla de resposta a la guerra. Segons ha detallat, mostren un creixement "equilibrat, dinàmic i inclusiu", a més de "compatible" amb la responsabilitat fiscal, ha dit. Així, es preveu un creixement econòmic per a enguany del 2,6%, quatre dècimes més que en l'anterior estimació (2,2%), i del 2,2% per a 2027, una dècima més. A més, situa en el 2,1% i en el 2% el pronòstic per a 2028 i 2029, respectivament.

El nou quadre macroeconòmic servirà de base als pressupostos generals de l'Estat (PGE) del 2027, anunciats recentment pel president, Pedro Sánchez. El Consell de Ministres actualitza estes previsions de caràcter econòmic, dependents del Ministeri d'Economia i Competitivitat, que són un eix clau per a l'elaboració dels comptes estatals del pròxim exercici, perquè constituïxen el pilar sobre el qual es construïx la política econòmica i fiscal del país. Entre altres variables, l'informe inclou les perspectives d'evolució del producte interior brut (PIB), la inflació, l'ocupació, previsions de consum i balança comercial. Enguany inevitablement estarà condicionat per la incertesa geopolítica i l'impacte, especialment en la pujada dels preus, de la guerra desencadenada al Pròxim Orient.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els Estats Units bombardegen l’Iran i Teheran respon amb atacs a l’estret d’Ormuz]]> L’Iran ha acusat este dissabte els Estats Units de vulnerar el memoràndum d’entesa subscrit entre els dos països per a posar fi a la guerra, després dels bombardejos nord-americans la matinada d'este divendres contra instal·lacions militars de la costa sud iraniana. Teheran sosté que la posterior ofensiva contra objectius vinculats a les forces dels Estats Units a l’estret d’Ormuz respon al dret de “legítima defensa”.

En un comunicat, el ministeri iranià d’Afers Estrangers ha denunciat que els bombardejos contra instal·lacions de vigilància costanera constituïxen “una violació flagrant” de la Carta de les Nacions Unides i de la primera clàusula del memoràndum d’entesa signat per les dos parts per a posar fi al conflicte. A més, ha advertit que la República Islàmica “defendrà amb tots els seus mitjans la sobirania, la seguretat i els interessos nacionals del país”.

Per la seua part, la Guàrdia Revolucionària ha afirmat que la seua armada ha atacat posicions de les forces nord-americanes desplegades prop de l’estret d’Ormuz en resposta als bombardejos. El cos militar també ha acusat Washington d’incomplir el memoràndum firmat el 17 de juny, que havia de permetre la fi de les hostilitats, la reobertura de l’estret i l’inici de negociacions sobre un acord de pau definitiu que incloguera el programa nuclear iranià. A més, ha advertit que qualsevol nova agressió rebrà “una resposta més àmplia”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'Exèrcit israelià dispara a matar els xiquets de Gaza com a part del genocidi contra el poble palestí, segons un informe de l'ONU]]> La mort de 20.000 menors d'edat a la Franja de Gaza, una tercera part de les 73.000 víctimes mortals de l'ofensiva israeliana sobre el territori palestí, no es pot explicar com a dany col·lateral dels bombardejos. L'Exèrcit israelià dispara amb intenció letal contra els xiquets, apuntant a zones vitals. I ho fa en el marc del genocidi a què sotmet al poble palestí. Així ho assegura un nou informe de la comissió independent de l'ONU per a Palestina, fet públic dimecres.

"Està assassinant els xiquets principalment de dos formes: mitjançant atacs aeris amb explosius de gran potència i ampli radi d'impacte, o amb l'ús de quadricòpters, drons i franctiradors que apunten específicament al cap i la part superior del cos per a matar-los", ha afirmat el president de la comissió investigadora, Srinivasan Muralidhar, en la presentació de l'estudi.

Este mateix dijous l'exèrcit israelià ha matat un xiquet de catorze anys i n'ha ferit sis en un atac aeri a la zona d'Al Mawasi, on milers de refugiats s'ubiquen en envelats. Dos dels menors estan en estat crític, segons informa Efe.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Senat dels Estats Units es mostra per primera vegada favorable a acabar amb la guerra de l’Iran]]> El Senat dels Estats Units s’ha pronunciat, per primera vegada, sobre la guerra de l’Iran i més concretament s’ha posicionat a favor d’acabar amb el conflicte. Esta posició suposa un colp polític per al president, Donald Trump, perquè, a pesar que no té caràcter de llei i és més simbòlic que real, evidencia la impopularitat d’un enfrontament que ja dura quatre mesos. El pronunciament del Senat arriba en un moment en què els dos països han signat un memoràndum d'entesa, però ha quedat qüestionat pels atacs d'Israel al Líban.

La votació, que es va resoldre per 50 vots a favor per 48 en contra, ratifica la decisió que ja va aprovar la Cambra de Representants a principis de juny en contra del conflicte en l’Orient Mitjà, que va començar el 28 de febrer.

La resolució, que ordena a Trump posar fi a la guerra o sol·licitar autorització per a continuar-la marca és el punt de més impopularitat d'un conflicte que ja s'estén quasi quatre mesos.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'Iran confirma que l'estret d'Ormuz està “completament obert per a embarcacions comercials”]]> L'estret d'Ormuz està “completament obert per a embarcacions comercials”, en compliment del que s'establix en l'acord preliminar amb els Estats Units per a estendre l'alto el foc i aconseguir un pacte definitiu d'ací a seixanta dies. Ho ha confirmat l'ambaixador iranià davant de les Nacions Unides a Ginebra, Ali Bahreini, que ha precisat que els vaixells no hauran de fer cap pagament per a utilitzar la via marítima, almenys durant seixanta dies, un termini a partir del qual es decidirà segons el resultat de les negociacions que tenen lloc a Suïssa. Teheran ha fet les manifestacions després que el president dels EUA, Donald Trump, ha assegurat que Washington té el "control total" sobre l'estret d'Ormuz. Les afirmacions de Trump havien generat confusió, ja que Teheran assegurava haver tornat a tancar Ormuz pels bombardejos israelians contra objectius de la milícia Hezbol·là en terra libanesa. El president iranià, Masud Pezeshkian, ha advertit els EUA que “les declaracions que es formulen fora del text acordat [a Suïssa] no ajuden a avançar en les negociacions” i ha demanat a l'administració nord-americana un “compromís ple amb les obligacions acordades”.

Les negociacions tècniques entre les delegacions de l'Iran i els Estats Units han conclòs. S'han concretat quatre grups de treball (alçament de sancions, programa nuclear, reconstrucció i desenvolupament econòmic, seguiment i implementació) i ja s'anuncia una nova fase que implicarà un comité d'alt nivell.

De la part de Teheran hi estaran el president de l'Assemblea Consultiva Islàmica i el ministre d'Afers Estrangers; de la part estatunidenca, almenys el vicepresident J. D. Vance i, com a mediadors, els primers ministres de Qatar i del Pakistan. Ho ha comunicat este dimarts el viceministre d'Afers Estrangers iranià, Kazem Gharibabadi.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Netanyahu desafia l'alto el foc amb atacs al Líban i complica l'acord entre Washington i Teheran]]> L'alto el foc anunciat extraoficialment este divendres entre els Estats Units i l'Iran torna a topar amb la realitat sobre el terreny. Des de l'entrada en vigor de la treva, l'Exèrcit israelià ha matat setze persones al sud del Líban, segons diuen, en resposta a atacs previs de Hezbol·là.

El govern de Benjamin Netanyahu no sembla disposat a detindre les operacions militars, malgrat que el compliment de l'acord inclou també l'alto el foc al Líban. Preguntat sobre si pot obligar Israel a respectar-lo, el president dels Estats Units, Donald Trump, ha assegurat que sí perquè, segons ha dit, Israel el respecta i "fa el que jo dic".

No obstant això, les agències d'intel·ligència nord-americanes consideren que la situació és més complexa i posen en dubte que el primer ministre israelià accepte les exigències de la Casa Blanca. Segons les seues anàlisis, Netanyahu podria mantindre l'estratègia bèl·lica per interés electoral davant de les pròximes eleccions previstes per a la tardor.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'Iran i els Estats Units suspenen les converses d'este divendres a Suïssa enmig d'una nova ofensiva d'Israel al Líban]]> Els Estats Units i l'Iran han cancel·lat les converses que estaven previstes per a este divendres al complex turístic de Bürgenstock, a Suïssa, segons ha confirmat un comunicat del Ministeri d'Afers Estrangers del país europeu arreplegat per l'agència Reuters. Un portaveu de la Casa Blanca ja havia anunciat anit que el vicepresident estatunidenc, J.D. Vance, havia suspés el viatge previst a Europa. Havia de reunir-se amb la delegació negociadora del règim islàmic amb la finalitat d'iniciar les converses sobre l'aplicació del memoràndum d'entesa ratificat entre Teheran i Washington per a posar fi definitivament a la guerra que va esclatar a finals de febrer. Per la seua banda, els aiatol·làs ja havien descartat dijous de matí cap viatge a Zúric ni Ginebra. Estes últimes decisions tornen a sumir en la incertesa l'escenari al Pròxim Orient, on Israel i Hezbol·là continuen creuant atacs al Líban, i comprometen la possibilitat d'una treva duradora.

"La logística d'estes negociacions mai ha sigut senzilla ni previsible", assenyala el portaveu de la Casa Blanca en un comunicat difós dijous a la nit. Vance i la delegació dels Estats Units havien mostrat disposició a traslladar-se tan prompte com es tancara l'acord preliminar, de catorze punts, signat dimecres pel mandatari nord-americà, Donald Trump, i el president iranià, Masoud Pezeshkian. Però finalment la reunió entre els dos bàndols, fixades per a este divendres en l'estació muntanyosa suïssa de Bürgenstock, no tindran lloc. El Ministeri d'Exteriors de Suïssa no n'ha donat més detalls. Tampoc s'ha tornat a pronunciar al respecte l'Iran, que fins ara s'havia mostrat disposat a aprofundir en converses més tècniques per a aplicar el memoràndum interí que, per ara, amplia l'alto el foc almenys seixanta dies.

La contesa, que va començar el 28 de febrer amb els atacs aeris conjunts llançats pels Estats Units i Israel a l'Iran, ha matat almenys 7.000 persones, ha disparat els preus de l'energia i ha sacsejat els mercats globals.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'Iran i els Estats Units signen anticipadament el memoràndum d'entesa per a posar fi a la guerra]]> El memoràndum d'entesa per a un alto el foc entre els Estats Units i l'Iran ja està firmat i ha entrat "immediatament" en vigor, segons han anticipat dos funcionaris al mitjà especialitzat Axios i han confirmat després les dos parts implicades en el conflicte. D'acord amb el mitjà digital, el president nord-americà, Donald Trump, ha estampat la firma en una còpia del document este dimecres a França, i ha enviat la fotografia a Teheran. En representació de la República Islàmica ha sigut el president iranià, Masoud Pezeshkian, qui l'ha ratificat per via electrònica.

Amb la signatura en remot de l'acord, els dos països enfrontats s'han avançat a la cerimònia oficial en què es preveia fer este pas divendres a Suïssa i que ara no queda clar que tinga lloc. El Ministeri de Relacions de l'Iran ha descartat que tinga cap firma oficial a Zúric ni a Ginebra. Per part dels Estats Units, Trump va sorprendre la passada nit anunciant que el memoràndum ja estava ratificat, després d'assistir a un sopar diplomàtic convidat pel president francés, Emmanuel Macron, a Versalles. "Està signat. [...] El fem a Versalles", s'ha limitat a respondre el mandatari quan els mitjans de comunicació li han preguntat. Després, el seu assessor Dan Scavino ha compartit en X un vídeo que mostra Trump mentre signa el memoràndum i li l'entrega al secretari d'Estat, Marco Rubio.

El pacte, de catorze punts i tancat després de mesos de negociacions amb la intermediació del Pakistan, posa fi a la guerra que va començar el 28 de febrer amb l'ofensiva conjunta estatunidenca i israeliana contra el país persa. També ordena "l'acabament immediat i permanent de les operacions militars en tots els fronts", inclòs el Líban. Des d'ara, les dos parts disposen de seixanta dies per a negociar un acord definitiu sobre el programa nuclear iranià i l'alçament de sancions. Durant eixe horitzó temporal, l'Iran garantirà el lliure trànsit per l'estret d'Ormuz, mentre que els Estats Units alçaran en trenta dies el bloqueig naval contra ports iranians.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trump diu que el text de l'acord amb l'Iran “no és definitiu” i que podria haver-hi “més bombes”]]> El president estatunidenc, Donald Trump, ha advertit este dimecres a l'Iran que el text de l'acord aconseguit per a posar fi a la guerra "no és definitiu" i que si Teheran "no es comporta", tornaria a "llançar bombes just enmig dels seus caps".

"El text [de l'acord] no és definitiu. És un memoràndum d'enteniment. I si no m'agrada, tornarem a llançar bombes just enmig dels seus caps. Si no m'agrada, si no es comporten, tornarem a bombardejar, d'acord? Perquè no s'han comportat durant 47 anys", ha dit a l'inici d'una reunió bilateral amb el mandatari egipci, Abdel Fattah al-Sisi.

La trobada ha tingut lloc al marge de la cimera del G7 a la localitat francesa d'Évian, que començà dilluns i es clausura dimecres, i a dos dies que Washington i Teheran firmen, com està previst, el memoràndum esmentat a Suïssa. “Ningú sap què conté, però és molt fort i la majoria de la gent sembla contenta”, ha afegit el líder republicà.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El petroli cau per davall dels 80 dòlars en la segona jornada de baixada del cru]]> El preu del petroli Brent, de referència a Europa, ha caigut un 4,20% a les 14:30 hores d’este dimarts i ha marcat els 79,70 dòlars per barril, per davall dels 80 dòlars per primera vegada des de principis de març, en la segona jornada d'enfonsament dels preus del cru després de l'anunci de l'acord de pau entre els Estats Units i l'Iran este diumenge.

Per la seua banda, el preu del barril WTI, de referència als Estats Units, s’ha desplomat un 4,5%, fins als 77 dòlars per barril, igualment situant-se en preus no vistos des dels primers dies del mes de març.

Així, el preu del cru Brent s'acosta a nivells previs a l'ofensiva militar dels Estats Units i Israel contra l'Iran, començada el 28 de febrer, quan cotitzava en els 72 dòlars, després d'un període caracteritzat per les fortes fluctuacions en els preus del petroli que ha arribat a superar els 120 dòlars per barril.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Cinc vaixells iranians travessen l'estret d'Ormuz després de l'acord amb els EUA]]> Almenys cinc embarcacions iranianes han travessat l'estret d'Ormuz després que els Estats Units anunciaren l'alçament del bloqueig naval com a part del memoràndum d'entesa aconseguit amb l'Iran per a posar fi a la guerra i reobrir este pas marítim estratègic. Així ho ha informat la cadena estatal iraniana Press TV.

Segons el mitjà, tres petroliers i dos vaixells de càrrega que transportaven béns essencials han passat l'estret, on Washington havia imposat un bloqueig als ports i al trànsit marítim iranià des de mitjan abril, en resposta a les restriccions imposades per Teheran que va començar l'inici del conflicte, el 28 de febrer. Press TV assegura que les embarcacions, que havien estat retingudes durant mesos, han pogut navegar "sense obstacles" per aigües internacionals.

El pas dels vaixells té lloc a l'endemà que els dos països anunciaren un memoràndum d'entesa per a posar fi al conflicte i reobrir l'estret d'Ormuz, una via per on abans de la guerra circulava prop del 20% del petroli mundial.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els Estats Units i l'Iran anuncien un acord de pau definitiu després de quasi quatre mesos de guerra]]> Els Estats Units i l'Iran han anunciat este diumenge un acord per a posar fi a la guerra i reobrir l'estratègic estret d'Ormuz després de més de cent dies d'un conflicte que ha desestabilitzat el Pròxim Orient, ha causat més de 7.000 víctimes mortals i ha generat pertorbacions greus en el mercat global del petroli. Ha sigut el Pakistan, que exercix com a mediador entre Washington i Teheran, qui ha anticipat que les dos parts enfrontades havien arribat a un consens, que se signarà segons el que estava previst el pròxim divendres, 19 de juny, a Suïssa. És un memoràndum d'entesa que haurà de posar fi a totes les hostilitats, si bé encara es desconeixen els detalls concrets de l'acord.

El president estatunidenc, Donald Trump, havia pressionat perquè el pacte s'anunciara al món este diumenge, dia que fa huitanta anys. Arriba després de diverses setmanes d'intercanvis d'esborranys i declaracions contradictòries entre totes dos parts i busca acabar la guerra que va començar el 28 de febrer, desencadenada arran d'una ofensiva conjunta dels Estats Units i Israel que va culminar amb l'assassinat del líder suprem de la República Islàmica, l'aiatol·là Alí Khamenei, en el poder des del 1989.

L'Iran, que va nomenar com a successor el fill, Mojtaba Khamenei, va respondre amb bombardejos contra Israel i països de la regió que alberguen bases estatunidenques, a més de tancar el pas marítim d'Ormuz, canal comercial estratègic per on transitava el 20% del petroli mundial.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'Ibex puja un 1,6% empentat per l'acord de pau i supera els 19.000 punts per primera vegada en la història]]> Els mercats financers han acollit amb eufòria l'acord de pau preliminar tancat pels Estats Units i l'Iran i anunciat diumenge. Este dilluns, l'endemà de la notícia, les borses s'han disparat amb força i el preu del petroli s'ha enfonsat. A Espanya, el principal selectiu, l'Ibex-35, ha obert de matí amb una pujada de l'1,6% i ha tocat nous màxims per damunt dels 19.000 punts: és la primera vegada en la història que es trenca este sostre.

En els primers compassos de la sessió, el principal índex borsari de referència a Espanya, format per les 35 empreses amb més liquiditat que cotitzen a la borsa, ha aconseguit els 19.080,4 punts després de créixer més de punt i mig. Des de principi d'any, l'Ibex avança més d'un 9%.

Després del memoràndum d'entesa pactat entre Washington i Teheran, que se signarà divendres a Suïssa, el preu del Brent, el cru de referència d'Europa, baixa més d'un 5% i es queda en menys de 83 dòlars per barril. És el mínim pràcticament des de març, quan va esclatar el conflicte bèl·lic al Pròxim Orient.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Pakistan anuncia un acord definitiu de pau entre l'Iran i els Estats Units i apunta a una signatura imminent a Europa]]> El primer ministre del Pakistan, Shehbaz Sharif, ha anunciat este divendres que s’ha aconseguit un “text definitiu i consensuat” per a un acord de pau entre l’Iran i els Estats Units, en el marc de les negociacions que Islamabad afirma estar facilitant entre les dos parts.

En un missatge publicat en la xarxa social X, Sharif ha assegurat que “podem confirmar que s’ha aconseguit un text definitiu i consensuat de l’acord de pau i que el Pakistan està col·laborant estretament amb les dos parts per a concretar els pròxims passos”, i ha afegit que “la pau mai no ha estat tan a prop com ara”.

L’anunci ha arribat poc després que el ministre d'Afers Estrangers iranià, Abbas Araghchi, apuntara també en X a un “memoràndum d’entesa” amb els Estats Units, els detalls del qual es faran públics, segons ha dit, “en el moment oportú”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trump dona per acabada la guerra amb l'Iran i anticipa un "gran acord" de pau imminent]]> El president dels Estats Units, Donald Trump, ha assegurat que la guerra amb l'Iran ha acabat i s'ha mostrat optimista sobre les negociacions en marxa amb Teheran, encara que mitjans estatals iranians informen que encara no s'ha aconseguit cap acord definitiu.

Durant un acte telemàtic de suport a un candidat republicà, Trump ha assegurat que el pacte països és imminent. Hores abans havia ordenat cancel·lar nous atacs contra objectius iranians, suggerit que les converses avançaven favorablement.

Les autoritats iranianes no han confirmat l'existència d'un acord i els mitjans estatals de la República Islàmica han insistit en el fet que les negociacions continuen sense que s'haja formalitzat un acord entre totes dos parts.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els Estats Units i l'Iran intercanvien atacs per segon dia mentre Trump redobla les amenaces]]> La matinada de dimecres a dijous ha tornat a ser tensa al Pròxim Orient per segon dia consecutiu i ha estat marcada per un nou episodi d'atacs creuats entre els Estats Units i l'Iran, que han tornat a bombardejar les respectives zones d'influència. Paral·lelament, el futur de les negociacions entre les dos parts cada vegada penja d'un fil més prim. El president estatunidenc, Donald Trump, ha elevat el to de les amenaces contra el país persa, que ha respost que convertirà l'Orient Mitjà en un "infern" per als Estats Units.

Les forces militars nord-americanes han llançat una nova ràfega de míssils contra l'Iran com a represàlia per haver abatut un helicòpter dels Estats Units amb un dron, segons ha informat el Comandament Central dels Estats Units (Centcom). L'ofensiva d'esta passada nit s'ha centrat en emplaçaments de sistemes de vigilància, comunicació i defensa aèria. Una operació que ha inclòs l'ús de municions de precisió llançades per unitats del cos de Marines, la Força Aèria i l'Armada, dirigides contra infraestructures considerades estratègiques dins del sistema de defensa iranià.

Els objectius atacats estaven vinculats a capacitats de monitoratge i coordinació militar que podrien suposar "una amenaça per a les forces estatunidenques desplegades a la regió i per a la navegació comercial en aigües pròximes", detalla la mateixa font. El comandament militar no ha oferit detalls sobre danys materials o possibles víctimes, però ha subratllat que les accions s'han concentrat a neutralitzar sistemes específics de defensa aèria i comunicacions.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'Iran ataca bases dels EUA a Bahrain i Jordània després de bombardejos de Washington en represàlia per l'helicòpter abatut]]> Els exèrcits dels Estats Units (EUA) i de l'Iran han intercanviat atacs després de l'abatiment d'un helicòpter Apache. Washington culpa Teheran: el president dels EUA, Donald Trump, que havia anticipat que l'acció no quedaria sense resposta, ha ordenat bombardejar sistemes de defensa i radars de vigilància en l'àrea d'influència de l'estret d'Ormuz i descriu l'acció de "proporcionada".

L'Iran ha respost llançant míssils contra bases estatunidenques a Bahrain i Jordània, en què hauria atacat hangars d'avions de combat F-35 i sistemes de radar, segons un comunicat oficial.

Teheran ha advertit d'una "resposta més severa" si continua "l'agressió" estatunidenca i Washington assegura que té les tropes preparades per a respondre a noves accions hostils de l'Iran.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trump anuncia represàlies contra l'Iran per abatre un helicòpter estatunidenc a l'estret d'Ormuz]]> El president dels Estats Units, Donald Trump, ha anunciat este dimarts que hi haurà represàlies contra l'Iran per haver abatut un helicòpter nord-americà a l'estret d'Ormuz, a pesar que l'atac no va deixar víctimes.

“Acaben d'informar-me les nostres Forces Armades que anit els iranians van abatre un dels nostres helicòpters Apache d'alta tecnologia mentre patrullava per l'estret d'Ormuz”, ha explicat Trump en la seua xarxa Truth Social. “Dos pilots hi han estat afectats, ambdós sans i estalvis. No obstant això, els Estats Units necessàriament han de respondre a l'atac”, ha advertit.

L'helicòpter nord-americà ha caigut prop de la costa d'Oman, segons ha informat este dimarts el Comandament Central de les Forces Armades dels Estats Units (Centcom). Forces nord-americanes van rescatar els dos tripulants de l'helicòpter AH-64 Apache a les 19:33 hores de l'est dels Estats Units (23:33 GMT de dilluns), segons les mateixes fonts.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Israel bombardeja l'Iran malgrat la petició de Trump de no fer-ho per a salvar l'acord de pau]]> La guerra de l'Iran, de què la Casa Blanca ha anunciat la fi en repetides ocasions, continua ben viva. Una nova escalada de violència amenaça l'intent d'acord de pau de Washington amb Teheran. L'Iran i Israel estan atacant-se des de diumenge a la nit, en el primer enfrontament directe des de la treva d'abril.

Teheran va llançar onades de míssils sobre l'estat jueu, en resposta a nou atac d'Israel sobre el Dahye, els suburbis de Beirut (Líban), àrea de referència de la milícia Hezbol·là, que va matar dos persones i va ferir-ne almenys vint més. Tel-Aviv trencava així la línia roja que havia marcat la República Islàmica, que havia advertit que l'alto el foc signat amb Washington el 8 d'abril inclou també el Líban. Israel ha continuat atacant el país de manera intermitent malgrat l'acord de pausa militar.

Este dilluns Tel-Aviv ha respost als míssils de l'Iran llançant nous bombardejos contra presumptes "objectius militars" del país enemic, malgrat la petició del president estatunidenc, Donald Trump, de no fer-ho, per a no dinamitar les negociacions de pau, amb què aspira a reactivar el pas de petroliers per l'estret d'Ormuz, que bloqueja Teheran.

Continua llegint-ho en el web

]]>