<![CDATA[À Punt - Guerra al Pròxim Orient]]> 10 <![CDATA[À Punt - Guerra al Pròxim Orient]]> <![CDATA[L'FMI pronostica que la guerra de l'Iran restarà almenys dos dècimes el creixement mundial]]> El Fons Monetari Internacional (FMI) calcula que la guerra contra l'Iran restarà almenys dos dècimes el creixement de l'economia mundial enguany. Així ho ha plasmat en el nou informe de perspectives en què ara preveu un avanç del 3,1%, un impacte que sentiran especialment les economies emergents.

Esta és la "previsió de referència" de l'FMI, basada en el supòsit que la guerra se solucione a mitjan any, però l'organisme planteja també dos escenaris més adversos. En un, l'impacte del conflicte seria encara més gran, un d'intermedi en què l'economia es reduiria huit dècimes, fins al 2,5%, i el pitjor, en què el creixement global cauria al 2%, tretze dècimes menys.

La dada calculada per l'FMI en el nou informe de Perspectiva Econòmica Global (WEO, per les sigles en anglés) publicat este dimarts és dos dècimes inferior a l'anterior pronòstic de gener, quan l'organisme albirava una economia que se sacsejava el llast de la política aranzelària de Donald Trump i rebia l'impuls de la intel·ligència artificial (IA).

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Itàlia suspén la renovació “automàtica” de l'acord de Defensa amb Israel]]> Itàlia ha suspés la renovació automàtica del memoràndum de col·laboració amb Israel en matèria de Defensa a causa del conflicte al Pròxim Orient, segons ha avançat este dimarts la primera ministra Giorgia Meloni. “En consideració de la situació actual, el govern ha decidit suspendre la renovació automàtica de l'acord sobre Defensa amb Israel”, ha declarat la mandatària des del fòrum vinícola Vinitaly, a Verona.

El Memoràndum d'entesa amb Israel en matèria de cooperació en el sector militar i de defensa és el marc de col·laboració bilateral en este sector entre ambdós països i preveu una renovació automàtica cada cinc anys. Les parts van firmar l’acord el 2003 i a l'abril havia de prorrogar-se automàticament fins al 2031. A partir d'ara, la renovació ja no serà automàtica, sinó que es valorarà puntualment.

Fonts del Ministeri de la Defensa consideren la suspensió com un “gest polític”. La decisió, segons avancen els mitjans locals, l'ha comunicada el titular del departament, Guido Crosetto, a l'homòleg israelià, Israel Katz.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els Estats Units i l'Iran se citen per a una segona ronda de negociacions]]> Les borses europees han obert a l'alça i el preu del petroli a la baixa. Els mercats han reaccionat amb cert optimisme per la possibilitat d'una segona ronda de negociacions entre els Estats Units i l'Iran, segons ha avançat el Pakistan —que fa de mediador—, després que les converses del cap de setmana acabaren sense acord. 

"No va ser un fracàs, aconseguirem avanços", ha dit este dimarts a la matinada el vicepresident dels EUA, J. D. Vance, hores després que Trump assegurara que l'Iran els havia demanat tornar a la negociació. “Volem un acord siga com siga", ha dit.

Mentre es concreta si torna a obrir-se la porta al diàleg, almenys quatre petroliers sancionats pels Estats Units han travessat l'estret d'Ormuz, malgrat el bloqueig naval imposat per Washington. Trump diu que és per a evitar el xantatge de l'Iran al món, mentre que Teheran parla d'un acte de pirateria i amb esta imatge sobre un edifici recorda que el control de l'estratègic pas està a les seues mans.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Almenys 2.089 morts i 6.762 ferits en sis setmanes d'atacs israelians contra el Líban]]> Almenys 2.089 persones han mort i 6.762 més han resultat ferides al Líban des de l'inici de la intensa campanya de bombardejos israelians. Este dilluns es complixen sis setmanes de l'inici dels atacs, als quals Israel va unir també una ofensiva terrestre al sud del país.

Segons les últimes dades difoses pel Centre d'Operacions d'Emergència del Líban, des de l'esclat del conflicte el 2 de març van perdre la vida 2.089 persones, entre elles 166 infants, mentre que dels 6.762 ferits registrats en el mateix període, 648 són menors.

Quant a les últimes 24 hores, el departament que pertany al Ministeri de Salut Pública ha comptabilitzat 34 morts i 174 ferits en diferents àrees del país.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trump afirma que l’Iran ha contactat amb els EUA: “Volen arribar a un acord passe el que passe”]]> El president dels Estats Units, Donald Trump, ha assegurat este dilluns que l’Iran s’ha posat en contacte amb Washington per a obrir una nova ronda de negociacions, després de la falta d’acord en les converses d'este cap de setmana al Pakistan. “Ens ha contactat l’altra part”, ha declarat Trump a la premsa, abans d’afegir que “volen arribar a un acord passe el que passe”.

El republicà no ha revelat si ha acceptat tornar a la taula de negociacions amb Teheran. Des de la porta del Despatx Oval, Trump ha insistit que el principal objectiu és evitar que la república islàmica obtinga una arma nuclear i ha advertit que no permetrà que l'Iran "faça xantatge" a la resta del món.

Segons el diari The Wall Street Journal, Trump estaria meditant trencar la treva temporal del 8 d'abril i reprendre els bombardejos sobre l'Iran per a desbloquejar les negociacions.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els rellotges de luxe es convertixen en un actiu refugi davant de la inestabilitat econòmica mundial]]> Si en els últims mesos s'ha parlat molt de l'or com a valor refugi per la inestabilitat mundial, ara els inversos se centren en un altre producte de luxe: els rellotges.

La inestabilitat econòmica mundial pels conflictes al Pròxim Orient ha fet que la febra de l'or continue a l'alça i està generant situacions curioses en diferents mercats. Molts inversors busquen l'or com a actiu refugi, però també altres productes de luxe, com ara els rellotges.

Són testimonis del temps, fan comptes de cada segon i són els encarregats de mostrar-lo, i ara també molts són més valuosos que mai. Bruno Rubio, gerent del negoci Marfil Heritage, explica, en declaracions a À Punt, que hi ha determinats models d’algunes marques molt concretes que són un valor refugi tangible apreciable a llarg termini per la seua escassetat i demanda. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Brussel·les presentarà en cosa d'una setmana mesures per a pal·liar l'impacte de la guerra en el preu del combustible]]> La Comissió Europea presentarà este mes d'abril mesures per a plantar cara a l'impacte econòmic de la guerra al Pròxim Orient, que ja li ha costat 22.000 milions d'euros en importacions de combustibles fòssils en 44 dies, segons ha anunciat este matí la presidenta de la institució, Ursula von der Leyen. "Això mostra l'enorme impacte que la guerra té en la nostra economia. Fins i tot encara que les hostilitats cessen immediatament, les disrupcions d'energia en el golf persistiran per algun temps", ha agregat la presidenta de l'executiu comunitari.

Brussel·les presentarà el gruix d'estes propostes el dimecres de la setmana que ve, abans que els líders dels estats membres es reunisquen el dijous 23 i divendres 24 en una cimera informal a Xipre. Entre les mesures, Brussel·les proposarà fomentar una "coordinació robusta" entre els Vint-i-set, tant fomentant les compres conjuntes de gas com coordinant la recàrrega dels magatzems per al pròxim hivern de manera que els estats membres no "vagen al mercat alhora i competisquen entre si". "Hem aprés que en qualsevol crisi, la unitat és la nostra força", ha agregat Von der Leyen, que defensa també un alliberament coordinat de reserves de petroli si fora necessari.

Brussel·les també proposarà als Vint-i-set orientacions perquè les mesures "concretes, ràpides i temporals" que adopten les capitals per a fer front a l'alça dels combustibles "no impacten en el mercat intern".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El petroli torna a disparar-se i els mercats obrin en roig pel nou bloqueig d'Ormuz]]> L'eufòria en els mercats financers pels indicis d'entesa entre els Estats Units i l'Iran ha sigut tan efímera que sembla quasi un miratge. Este dilluns, hores després que Washington i Teheran donaren per interrompudes les negociacions per a buscar una solució a la guerra al Pròxim Orient i que l'estatunidenc Donald Trump amenaçara de bloquejar l'estret d'Ormuz, el petroli ha tornat a sobrepassar els 100 dòlars i les borses de tot el món han acusat el colp, obrint la sessió en roig.

El principal selectiu espanyol, l'Ibex-35, cau l'1,2% en l'obertura del dia i ha perdut els 18.000 punts, deixant arrere el fort creixement aconseguit a finals de la setmana passada. Amb esta nova caiguda els guanys acumulats l'any es redueixen al 3,92%.

La intenció (anunciada) de Trump de parar tots els vaixells que intenten travessar l'estret d'Ormuz des d'este dilluns (a partir de les 16:00 h en horari peninsular) ha provocat ja des de la matinada una alça molt forta en el preu del cru. El Brent s'ha disparat un 6,6% fins als 101,52 dòlars, mentre que el petroli de Texas (WTI, per les sigles en anglés), avança un 6,82%, fins als 103,16 dòlars. Paral·lelament, el preu del gas natural per a lliurament a un mes en el mercat TTF de Països Baixos, el de referència a Europa, també s'incrementa un 8,60%, fins als 47,66 euros el megavat hora (MWh).

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Sánchez demana a la Xina més implicació en la defensa del dret internacional i en el cessament dels conflictes]]> La quarta visita de Pedro Sánchez a la Xina en quatre anys arranca amb una petició del president del govern espanyol cap al gegant asiàtic: que s'implique més en la defensa d'un sistema multilateral estable assentat en el compliment del dret internacional i en el cessament dels conflictes com els de l'Iran, Ucraïna, el Líban, Gaza o Cisjordània. Sánchez ha traslladat este missatge en una intervenció a la Universitat Tsinghua (Pequín), una de les més prestigioses del país asiàtic, en el curs de la qual ha rebut la càtedra honoraria de la Universitat de l'Acadèmia Xinesa de Ciències. Després de reunir-se amb els rectors i davant de 500 estudiants, Sánchez ha subratllat que sense la col·laboració de grans potències com la Xina no es pot aconseguir un sistema multilateral equilibrat: "La Xina fa molt i ho celebrem, però pot fer més exigint com fa que el dret internacional es complisca", ha dit. Un pronunciament precedit del fracàs del cap de setmana de les negociacions per a la fi de la guerra iniciada pels Estats Units contra l'Iran.

El president del govern espanyol, que ha destacat el pes d'una "Europa unida" com a "actor clau en l'estabilitat, en la prosperitat i en la pau del món", ha advertit alhora com a "errònia i, fins i tot, perillosa per immobilista" la lectura que el creixement de les potències emergents "és una pèrdua per a la resta" i que "aprofundir en determinades relacions implica renunciar a unes altres", en referència a la posició dels Estats Units. Al seu juí, en l'actualitat no hi ha un transvasament d'hegemonies, sinó una multiplicació de pols de poder i de prosperitat, la qual cosa considera una gran notícia per al món.

Eixa multipolaritat és la que diu que abraça Espanya des del respecte, el realisme, la responsabilitat i l'esperança, tot i ser conscient que hi ha diferències en certs assumptes sobre els quals potser mai hi estaran d'acord.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trump anuncia el bloqueig d’Ormuz i l’Iran el nega i advertix els vaixells militars]]> El president Donald Trump va dir diumenge que l'Armada dels EUA començarà immediatament a bloquejar totes les naus que passen per l'estret d'Ormuz i que interceptarà totes les embarcacions en aigües internacionals que hagueren pagat un peatge a l'Iran.

Trump ha fet estes declaracions en una publicació de Truth Social hores després que les converses de pau entre els EUA i l'Iran acabaren sense un acord. Trump també ha afirmat que la reunió "va anar bé, la majoria dels punts es van acordar", però va afegir que no es va arribar a un enteniment en el programa nuclear de l'Iran.

"Amb efecte immediat, l'Armada dels Estats Units, la millor del món, començarà el procés de bloqueig de tots els vaixells que intenten entrar o eixir de l'estret d'Ormuz", ha publicat Trump, que s'oposa fermament a la idea que l'Iran cobre un peatge als vaixells per a passar per l'estret.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La flotilla amb ajuda a Gaza ajorna l'eixida per les condicions meteorològiques]]> La Global Sumud Flotilla ha partit este diumenge entorn de les 13:0 hores del moll de la Fusta del port Vell de Barcelona. Tanmateix, no s'ha endinsat en aigües internacionals a causa de les condicions meteorològiques que impedixen iniciar la travessia i ha amarrat en un altre port proper.

Així ho han explicat els principals activistes de la Global Sumud Flotilla en una roda de premsa abans de l'acte d'eixida de la flotilla. "La nostra idea era eixir hui a aigües internacionals i dirigir-nos a Sicília, però les condicions meteorològiques no ens ho permeten", ha afirmat el membre de la Global Sumud Flotilla Thiago Ávila.

L'organització no ha volgut revelar si les embarcacions es dirigiran a una altra part del port de Barcelona o si serà en altres instal·lacions portuàries pròximes de la costa catalana, al·legant qüestions de seguretat. Segons Thiago Ávila, la previsió és que "en un dia o dos màxim" la flotilla puga partir cap a aigües internacionals, una vegada milloren les condicions meteorològiques.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Les negociacions entre l'Iran i els EUA conclouen sense acord i les delegacions se'n van del Pakistan]]> Les delegacions dels Estats Units i l'Iran han eixit d'Islamabad sense un acord davall del braç. Tot i els esforços de la mediació pakistanesa i les converses maratonianes que es van estendre entre dissabte i la matinada de diumenge, les potències no han trobat l’eixida a la guerra. Un desenllaç que posa novament en escac un fràgil alto el foc.

Les dos parts s'han culpat mútuament del fracàs de les negociacions de 21 hores per a acabar amb els combats que han causat milers de morts i han disparat els preus mundials del petroli des que van començar, fa més de sis setmanes.

"La mala notícia és que no hem arribat a un acord, i crec que això és molt pitjor per a l'Iran que per als Estats Units", ha declarat el vicepresident J. D. Vance, cap de la delegació estatunidenca, als periodistes poc abans de partir d'Islamabad.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Les negociacions entre els Estats Units i l’Iran s’encallen enmig d’un alto el foc molt fràgil]]> El món té els ulls posats hui a Islamabad. Alts dirigents estatunidencs i iranians es reunixen este dissabte a la capital del Pakistan per a negociar l'eixida negociada a una guerra que ja dura sis setmanes. Abans d'iniciar les converses directes, Teheran ha advertit que no podien començar sense l'establiment d'un alto el foc al Líban, país contra el qual Israel manté l’ofensiva, i l'alliberament dels actius financers bloquejats. Israel i els Estats Units, per la seua part, han declarat que la campanya al Líban no forma part de l'acord de cessament d'hostilitats amb l'Iran.

Eixes exigències prèvies i la negativa dels EUA a acceptar-les han impedit, segons apunten diverses fonts, que les converses directes es dugen a terme de moment. "Les dos parts han mantingut reunions amb mediadors, però hi ha un atzucac ara mateix per a avançar cap a converses directes", ha detallat una font diplomàtica a l’agència EFE.

Durant el matí, el primer ministre pakistanés, Shehbaz Sharif, s'ha trobat per separat amb el vicepresident dels EUA, J. D. Vance, i la delegació iraniana encapçalada per Mohammad Bagher Ghalibaf.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'Iran imposa condicions per a negociar amb els Estats Units al Pakistan este dissabte]]> En només unes hores arrancaran les negociacions entre l'Iran i els Estats Units, però Teheran ja ha deixat clares quines seran les seues condicions per a estar a la taula de negociació: l'establiment d'un alto el foc al Líban, país contra el qual Israel manté l’ofensiva, i l'alliberament dels actius financers bloquejats. Ara per ara, no hi ha una resposta oficial a estes demandes.

L’encontre arriba amb una incertesa màxima. El president del parlament iranià, Mohammad Bagher Ghalibaf, que sembla ser un home fort del règim de Teheran, ha recalcat que la primera condició per a emprendre les negociacions és l'alto el foc immediat al Líban.

Després de la massacre de dimecres, amb més de 300 víctimes mortals, els bombardejos israelians han matat este divendres almenys tretze membres de les forces de seguretat libaneses a la ciutat de Nabatieh, al sud del país. Eren membres de l'exèrcit regular libanés, no milicians de Hezbol·là, i estaven en una caserna oficial.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El control de l’estret d’Ormuz frena el trànsit marítim i complica les negociacions en el conflicte]]> El control de l’estret d’Ormuz s’ha convertit en un dels principals punts de fricció en les negociacions entre els Estats Units i Israel i l'Iran, junt amb les agressions al Líban, i està afectant de manera directa el trànsit marítim global. Les dades dels webs de seguiment confirmen que molt pocs vaixells travessen actualment este pas estratègic per a l’economia mundial.

Si s’amplia la visió, es detecta un important embós de naus a l’espera de travessar l’estret, que abans del conflicte es mantenia obert. Més de 500 mercants carregats amb petroli, gas i contenidors esperen l’autorització de Teheran per a continuar la ruta.

Els atacs sobre alguns vaixells han sigut suficients per a paralitzar el trànsit. Les imatges d’embarcacions en flames han provocat un augment del cost de les assegurances, fet que ha reduït al mínim el nombre de navilieres disposades a travessar la zona.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Generalitat mobilitza 421 milions en 27 mesures per a pal·liar l’impacte de la guerra, amb ajudes al lloguer i la hipoteca]]> La Generalitat mobilitzarà 421,26 milions d’euros a través de 27 mesures per a fer front a les conseqüències econòmiques de la guerra al Pròxim Orient sobre l’economia valenciana i la ciutadania. El paquet inclou ajudes per a pal·liar l’encariment de les hipoteques, una convocatòria extraordinària d’ajudes al lloguer, la congelació del preu del transport públic autonòmic i línies de crèdit per a empreses afectades. Així ho ha anunciat el president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, després de presidir una reunió amb agents socials i econòmics en la qual han participat representants de CCOO PV, UGT-PV i la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV).

Entre les mesures destaca una convocatòria extraordinària d’ajudes al lloguer dotada amb 15 milions d’euros, així com ajudes directes per al pagament d’hipoteques, que rondaran els 180 euros per beneficiari i sumaran un total de 10 milions d’euros.

El Consell també ha anunciat la congelació de les tarifes del transport públic autonòmic i un paquet específic de 4 milions d’euros per a autònoms afectats per l’encariment dels costos energètics.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L’Iran afirma que no negociarà amb els Estats Units fins que s’aplique la treva al Líban]]> L’Iran no participarà en les negociacions amb els Estats Units previstes a Islamabad per posar fi a la guerra fins que s’aplique l’alto el foc al Líban, escenari de nous atacs israelians en els últims dies, segons han informat mitjans iranians.

“Les negociacions continuen suspeses fins que els Estats Units complisquen els seus compromisos en relació amb l’alto el foc al Líban i el règim israelià pose fi als seus atacs”, han indicat les agències Fars i Tasnim, vinculades a la Guàrdia Revolucionària.

Segons estes fonts, l’equip negociador iranià encara no s’ha desplaçat a Islamabad, on estava previst que començaren les converses.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Netanyahu anuncia negociacions directes amb el Líban per a desarmar Hezbol·là]]> El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha anunciat dijous que el govern encetarà negociacions directes amb el Líban amb l'objectiu de desarmar el grup xiïta Hezbol·là i establir relacions pacífiques entre ambdós països.

"Davant dels reiterats crits del Líban per a encetar negociacions directes amb Israel, ahir vaig instruir el gabinet perquè les iniciara com més prompte millor", afirma Netanyahu en una nota publicada per la seua oficina.

En el missatge, el mandatari israelià va valorar la postura de l'homòleg libanés, Nawaf Salam, pel "crit a l'evacuació de Beirut".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Israel anuncia que ha matat al Líban el secretari i nebot del cap de Hezbol·là]]> Israel ha informat este dijous en un comunicat que ha matat en un bombardeig llançat sobre Beirut de matinada el secretari personal i nebot del líder de Hezbol·là, la milícia libanesa secundada per l'Iran, al qual ha identificat com Ali Yusuf Harshi. "Les FDI (Forces de Defensa d'Israel, l'exèrcit) han atacat a la zona de Beirut i han eliminat Ali Yusuf Harshi, el secretari personal i nebot del secretari general de Hezbol·là, Naim Qassem", resa el text. Segons afirmen, Harshi tenia un rol central en la gestió i seguretat de l'oficina de Qassem. Consultat per EFE, l'exèrcit d'Israel ha negat que Qassem haja mort en l'atac.

A més de l'atac que ha matat Harshi, les forces armades han bombardejat dos ponts sobre el riu libanés Litani, al sud del país, sota el pretext que el grup armat xiïta l'utilitzava per a la transferència d'armes. L'ofensiva també ha tingut per objectiu almenys deu magatzems d'armes de l'organització.

Israel continua bombardejant el Líban a pesar que el Pakistan, estat negociador de l'alto el foc pactat entre els Estats Units i l'Iran, va assegurar que la treva també inclou el país mediterrani. Tant el primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, com l'exèrcit reiteren que el Líban no hi està inclòs i, malgrat l'entrada en vigor de l'alto el foc dimecres, han tornat a llançar una extensa onada de bombardejos contra tot el país que han matat més de 250 persones.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els atacs d’Israel al Líban debiliten l’alto al foc i l’Iran reacciona amb el tancament de l’estret d’Ormuz de nou]]> Ni 24 hores ha durat la solidesa de l'alto el foc al Pròxim Orient. Els últims atacs d'Israel al Líban han fet que l'Iran tanque, de nou, l'estret d'Ormuz. Este important pas de barcos amb petroli era un dels punts bàsics de l'acord entre Trump i el govern de Teheran.   

Tant l’Iran com els Estats Units consideren una victòria pròpia l'alto el foc de dos setmanes, però ara per ara es tracta d’un acord tan fràgil que Teheran ha obert el trànsit a l'estret d'Ormuz, però l'ha tancat després d'unes hores, i esta era una de les principals condicions imposades pel president dels Estats Units, Donald Trump.

El tancament l’estret que ha imposat novament l’Iran és la resposta als atacs massius d'Israel al Líban durant la jornada d’este dimecres, però la Casa Blanca ha confirmat que el que passe al Líban, "no està inclòs en l'acord d'alto el foc els EUA i l'Iran".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Satisfacció i alleujament a la UE per l'alto el foc a l'Iran]]> Els països de la Unió Europea i la resta d'aliats del continent han reaccionat amb satisfacció i alleujament este dimecres després de conéixer-se l'alto el foc de dos setmanes que han pactat els Estats Units i l'Iran, amb mediació del Pakistan, per a reduir l'escalada bèl·lica al Pròxim Orient. Una treva que servirà per a impulsar les negociacions de pau de cara a buscar una resolució definitiva al conflicte i que per ara vincula Teheran a habilitar un "pas segur" perquè els vaixells puguen transitar per l'estret d'Ormuz, una via estratègica per al subministrament mundial de petroli i gas.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha considerat una bona notícia l'acord entre les dos parts, però ha advertit, en referència al president dels Estats Units, Donald Trump, que Espanya no aplaudirà "els qui incendien el món perquè es presenten amb un poal". En un missatge en la xarxa social X ha recalcat que els altos el foc sempre són una bona notícia, sobretot, ha precisat, "si conduïxen a una pau justa i duradora". Però ha subratllat que "l'alleujament momentani no pot fer oblidar el caos, la destrucció i les vides perdudes". Manté així les dures crítiques contra el país nord-americà, que el passat 28 de febrer va iniciar una ofensiva coordinada amb Israel contra l'Iran que el govern espanyol ha considerat en tot moment il·legal. A partir d'ara, ha afirmat Sánchez, "toca diplomàcia, legalitat internacional i pau".

Per la seua banda, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha qualificat de "desescalada molt necessària" esta treva de dos setmanes, que arriba hores després que Trump amenaçara de destruir la "civilització" iraniana. "Agraïsc al Pakistan la seua labor de mediació. Ara és fonamental que continuen les negociacions per a aconseguir una solució duradora en este conflicte. Continuarem coordinant-nos amb els nostres socis a este efecte".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els Estats Units i l'Iran pacten una treva de dos setmanes just abans d'expirar l'ultimàtum de Trump]]> In extremis. A penes hora i mitja abans que expirara l'ultimàtum de Donald Trump, que havia amenaçat de destruir per complet la civilització iraniana, sembla que l'escalada en la guerra al Pròxim Orient no augmentarà, almenys per ara. Els Estats Units i l'Iran han acceptat la matinada d'este dimecres —dimarts encara a Washington— una proposta presentada pel Pakistan per a un alto el foc de dos setmanes. Ho ha avançat este dimecres el mateix president estatunidenc en un missatge en la xarxa Truth Social, en què ha dit que els bombardejos sobre el país persa quedaven en suspens a canvi que Teheran òbriga l'estret d'Ormuz. El ministre iranià d'Afers Estrangers, Abbas Araghchi, ha confirmat que pararien els atacs i permetrien el "pas segur" dels vaixells per este corredor marítim que és essencial en el trànsit d'hidrocarburs des del golf Pèrsic cap a la resta del món.

Durant esta treva de dos setmanes l'Iran i els Estats Units negociaran a Islamabad, la capital pakistanesa, per a tractar de tancar un acord de pau que pose fi definitiva al conflicte, iniciat el passat 28 de febrer després d'una onada d'atacs coordinats entre Washington i Tel-Aviv sobre el país islàmic. El punt de partida de les converses serà una proposta de deu punts presentada per Teheran que Trump s'ha mostrat obert a estudiar perquè ho ha definit com "una base sobre la qual es pot negociar". Ha assegurat, en este sentit, que la possibilitat de forjar un acord de pau "definitiu" amb l'Iran es troba en "una etapa molt avançada", vinculat, això sí, a "l'obertura completa, immediata i segura" de l'estret d'Ormuz. També ha insistit que els Estats Units han "complit i superat tots els objectius militars" contra Teheran.

En paral·lel, el Consell Nacional de Seguretat persa ha assegurat que en el pla de deu punts proposat a Washington estipula un "protocol de seguretat" per al pas de l'estret d'Ormuz que garantisca el "control" iranià d'este enclavament estratègic. L'Iran ha reiterat, així mateix, que l'acord de cessament temporal no significa "el final de la guerra" i que esta queda subjecta al fet que els Estats Units accepten les seues propostes. La població iraniana ha celebrat la disposició a negociar de Trump com una victòria diplomàtica del seu país.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trump amenaça l'Iran a hores d'expirar l'ultimàtum: "Esta nit morirà tota una civilització"]]> El president dels Estats Units, Donald Trump, continua elevant la pressió sobre l'Iran quan queden poques hores perquè expire l'ultimàtum que ha donat al país aiatol·là per a acceptar les seues condicions d'un alto el foc per a posar fi al conflicte. "Esta nit morirà tota una civilització, per a no tornar mai. No vull que això succeïsca, però probablement ocorrerà", ha amenaçat en un missatge publicat en la seua xarxa Truth Social, passades les 14:00 h en horari peninsular espanyol.

El republicà havia donat l'Iran fins dimarts a la nit —20:00 h hora local a Washington; 02:00 h a l'Espanya peninsular— per a acatar les seues exigències, entre d'altres, reobrir completament l’estret d’Ormuz, un pas marítim estratègic per on transita una part important del petroli mundial. Ha advertit diverses vegades que si la república islàmica no s'hi doblega, els Estats Units bombardejaran centrals elèctriques i altres infraestructures crítiques iranianes. Dilluns ja va assegurar des de la Casa Blanca que podrien "destruir un país en una nit, i eixa nit podria ser dimarts". L’ultimàtum arriba després de setmanes d’escalada militar amb atacs creuats entre Washington, Israel i Teheran. La Guàrdia Revolucionària iraniana ha advertit als Estats Units que, si complix amb les amenaces, la seua resposta anirà “més enllà de la regió”.

En el nou missatge d'amenaça, el mandatari afirma que ara que han aconseguit "un canvi de règim complet i total, on prevalen ments diferents, més intel·ligents i menys radicalitzades, tal vegada pot succeir una cosa revolucionàriament meravellosa". "Qui sap? Ho descobrirem esta nit, en un dels moments més importants de la llarga i complexa història del món", ha insistit.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trump diu que tot l’Iran “pot ser aniquilat en una sola nit” i reafirma el seu ultimàtum]]> El president dels Estats Units, Donald Trump, ha assegurat este dilluns que l’Iran “pot ser aniquilat en una sola nit” i ha advertit que això podria ocórrer de manera imminent si no es complix el seu ultimàtum.

En una roda de premsa a la Casa Blanca, Trump ha insistit que l'Iran té fins dimarts a la nit per a reobrir completament l’estret d’Ormuz, un pas marítim estratègic per on transita una part important del petroli mundial.

El mandatari ha advertit que, en cas contrari, els Estats Units bombardejaran centrals elèctriques i altres infraestructures crítiques iranianes. L’ultimàtum arriba després de setmanes d’escalada militar amb atacs creuats entre Washington, Israel i Teheran.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'Iran respon a Trump que no negociarà sota ultimàtums mentre creixen les especulacions sobre un alto el foc]]> Quan falta poc més de dia i mig perquè vença l'ultimàtum del president dels Estats Units, Donald Trump, contra l'Iran perquè reòbriga l'estret d'Ormuz, l'Iran ha respost que no negociaran en estes condicions. La negativa del règim aiatol·là es produïx enmig de les especulacions creixents sobre converses que tindrien lloc en paral·lel per a tancar un possible alto el foc en el conflicte que s'allarga mes i mig. “La negociació no és en absolut compatible amb ultimàtums, crims o amenaces de cometre crims de guerra”, ha assegurat en una roda de premsa este dilluns el portaveu del Ministeri d'Afers Estrangers iranià, Esmaeil Baghaei.

El Comandament de la Força Naval de la Guàrdia Revolucionària (IRGC) ha deixat clar que l'estret d'Ormuz "mai tornarà a ser el que era, especialment per als Estats Units i Israel", després d'informar que la República Islàmica "està ultimant els preparatius operatius del pla anunciat (...) per al nou orde al golf Pèrsic".

Mentrestant, el mitjà estatunidenc Axios ha revelat que els Estats Units, l'Iran i un grup de mediadors regionals estan negociant els termes d'un possible alto el foc de 45 dies que podria conduir a la fi definitiva de la guerra empresa per Washington i Tel-Aviv contra Teheran. El portal, que cita quatre fonts estatunidenques, israelianes i regionals amb coneixement de les converses, assenyala que l'intercanvi s'està fent a través de mediadors pakistanesos, egipcis i turcs, així com mitjançant missatges de text intercanviats entre l'enviat de Trump, Steve Witkoff, i el ministre d'Afers Estrangers iranià, Abbas Araghchi.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Escalada de tensió al Pròxim Orient entre amenaces encreuades i propaganda bèl·lica]]> La situació al Pròxim Orient continua agreujant-se amb un increment de la tensió entre l'Iran, els Estats Units i Israel. Les últimes hores han estat marcades per amenaces encreuades, operacions militars i informacions contradictòries sobre el rescat d’un pilot nord-americà en territori iranià.

En les últimes hores, Donald Trump ha tornat a amenaçar l'Iran: "Dimarts serà el Dia de les Centrals Elèctriques i el Dia dels Ponts —tot en un— a l’Iran. No hi haurà res igual!!! Obriu el maleït estret, cabrons bojos, o acabareu vivint en l’infern: JA HO VOREU! Lloat siga Al·là".

Per la seua part, Teheran ha respost amb duresa l’ultimàtum del president dels Estats Units, que esta setmana ja va exigir un acord imminent recorrent a l’amenaça d’un “infern” en cas contrari. Les autoritats iranianes han advertit que llançaran “atacs devastadors i continuats” contra interessos nord-americans i israelians si hi ha qualsevol agressió.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Espanya, Alemanya, Itàlia, Àustria i Portugal demanen a la Comissió Europea un impost a les energètiques per la guerra de l'Iran]]> Els ministres d'Economia d'Espanya, Alemanya, Itàlia, Portugal i Àustria han sol·licitat per carta a la Unió Europea la posada en marxa d'un impost sobre els beneficis extraordinaris de les empreses energètiques, en resposta a l'augment del preu dels combustibles a causa de la guerra de l'Iran, segons ha avançat el vicepresident del govern espanyol i ministre d'Economia, Comerç i Empresa, Carlos Cuerpo.

En la carta, datada el 3 d'abril, els ministres dels cinc països asseguren que la guerra ha suposat una "significant càrrega" per a l'economia europea i els ciutadans europeus i que, per tant, és important assegurar que esta càrrega siga distribuïda de manera justa. "Els ministres Markus Marterbauer, Joaquim Miranda Sarmento, Lars Klingbeil, Giancarlo Giorgetti i jo demanem a la Comissió Europea explorar un instrument de solidaritat temporal perquè les empreses energètiques contribuïsquen amb els beneficis extraordinaris obtinguts durant la guerra i alleugerisquen la càrrega sobre els consumidors i contribuents", ha publicat el ministre Cuerpo a través de X este dissabte.

Els responsables d'Economia dels cinc països busquen mitigar l'impacte econòmic de l'encariment dels preus del petroli. A més, insistixen que el seu objectiu és que el cost de la crisi energètica no recaiga exclusivament en els consumidors. "En la reunió de l'Eurogrup del 27 de març del 2026 vam defensar i donem suport a mesures per a gravar els beneficis extraordinaris de les empreses energètiques. Un instrument similar ja es va introduir en el 2022 mitjançant una contribució solidària temporal establida pel Reglament (UE) 2022/1854, de 6 d'octubre de 2022, relatiu a una intervenció d'emergència per a abordar els alts preus de l'energia", exposa la carta que signen els mandataris d'Economia d'Alemanya, Itàlia, Àustria, Portugal i Espanya.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un soldat dels EUA continua desaparegut a l’Iran mentre l’alto el foc queda "en punt mort"]]> Un soldat nord-americà continua desaparegut presumiblement en territori iranià després de derrocar un caça F-15 dels Estats Units, en un nou episodi de la guerra al Pròxim Orient iniciada el 28 de febrer. Tot i això, el president dels EUA, Donald Trump, ha assegurat que l'incident no afectarà les negociacions amb l’Iran.

Segons les dades conegudes, un dels dos tripulants de l’avió abatut ha sigut rescatat, mentre que l’altre continua desaparegut, fet que ha activat un ampli dispositiu de recerca. Paral·lelament, un segon avió militar nord-americà, un A-10 Warthog, es va estavellar prop de l’estret d’Ormuz, però en este cas van rescatar viu el pilot.

Les autoritats nord-americanes mantenen el silenci sobre els incidents. Ni el Pentàgon ni el Comandament Central han donat més detalls, mentre que Trump ha insistit en declaracions a NBC que el conflicte no frenarà els contactes diplomàtics amb Teheran.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L’Iran abat un caça dels Estats Units en el seu territori en plena escalada del conflicte]]> L’Iran ha abatut per primera vegada un avió de combat dels Estats Units en el seu territori des de l’inici de la guerra al Pròxim Orient, segons han informat funcionaris nord-americans i mitjans pròxims a Teheran citats per mitjans dels EUA.

L’avió, un F-15E de la Força Aèria nord-americana, hauria patit un atac al sud de l’Iran, tot i que encara es desconeix la ubicació exacta de l’aparell. Les autoritats dels Estats Units han activat una operació de recerca per a intentar rescatar els dos tripulants. Teheran oferix una recompensa per la captura dels pilots de l’avió nord-americà abatut, segons ha informat la televisió local.

Segons ha informat la cadena CBS News, citant fonts oficials nord-americanes, un dels membres de la tripulació ja ha sigut rescatat per forces dels Estats Units, mentre continua el dispositiu per a localitzar l’altre.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L’OMS fa una crida urgent de més de trenta milions de dòlars per a reforçar la resposta sanitària davant de la guerra del Pròxim Orient]]> L’Organització Mundial de la Salut ha fet una crida urgent de 30,3 milions de dòlars per a reforçar la resposta sanitària a la guerra del Pròxim Orient iniciada fa poc més d’un mes i que ja afecta diversos països de la regió.

Segons ha informat l’agència del Mediterrani Oriental, el finançament sol·licitat cobrix el període de març a agost del 2026 i té com a objectiu garantir els servicis de salut essencials en països amb els sistemes sanitaris sotmesos a una pressió extrema. L’organisme alerta que les setmanes d’hostilitats han provocat desplaçaments massius i un augment de víctimes, amb més de 4,3 milions de persones desplaçades, milers de morts i desenes de milers de ferits.

Els hospitals i centres sanitaris de primera línia afronten un augment molt elevat de casos de trauma, alhora que intenten mantindre servicis bàsics com l’atenció a malalties cròniques o la salut materna i infantil. La resposta de l’OMS se centrarà en països com el Líban, l’Iran, l’Iraq, Síria i Jordània, i inclou el reforç de les cadenes de subministrament i la logística per a garantir l’arribada de medicaments i equips essencials. Esta crida arriba després que l’organització haja mobilitzat prèviament dos milions de dòlars del seu fons d’emergència, amb partides destinades al Líban per un milió de dòlars, 500.000 dòlars per l’Iraq i 500.000 dòlars per a Síria.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Regne Unit convoca 40 països per a reobrir Ormuz i deixa fora Trump]]> El Regne Unit ha reunit al voltant de 40 països, entre els quals no està els Estats Units, per a plantejar la possibilitat de prendre mesures conjuntes per a reobrir l'estret d'Ormuz. 

Així ho ha anunciat este dijous la ministra d'Afers Estrangers britànica, Yvette Cooper després de la reunió telemàtica, on s’ha acordat col·laborar amb l'Organització Marítima Internacional (OMI), depenent de Nacions Unides, en l’alliberament de 2.000 vaixells i 20.000 mariners atrapats en l’estret. 

"Estem fermament decidits a implementar totes les mesures diplomàtiques, econòmiques i coordinades possibles per a aconseguir la reobertura de l'estret", ha afirmat Cooper després de la reunió, que s’ha celebrat a porta tancada.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El BCE preveu que la inflació puga pujar fins al 3,1% en el segon trimestre per la guerra]]> El Banc Central Europeu (BCE) preveu que la inflació augmente fins al 3,1% en el segon trimestre de 2026, principalment a causa de la pujada dels preus de l’energia derivada de la guerra al Pròxim Orient. Segons el seu últim butlletí econòmic, publicat este dijous, la inflació descendirà després fins al 2,8% al tercer trimestre gràcies a la baixada prevista dels preus de les matèries primeres energètiques.

No obstant això, el BCE avisa que una guerra prolongada podria provocar un increment energètic més intens i durador, fent que la inflació a la zona de l’euro siga més elevada. L’entitat mantingué al març els tipus d’interés dels dipòsits bancaris en el 2%. Alguns membres del Consell de Govern consideren que seria precipitat pujar-los a la reunió de finals d’abril, mentre que altres no descarten la possibilitat.

El BCE advertix que la inflació podria augmentar més si els salaris pugen per l’encariment de l’energia o si la guerra causa disrupcions més generals en les cadenes de subministrament globals. A curt termini, les expectatives d’inflació del mercat financer han crescut, mentre que a llarg termini es mantenen pròximes al 2%.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trump amenaça amb “tornar a l’edat de pedra” l’Iran i assegura que la guerra acabarà d'ací a tres setmanes]]> El president dels Estats Units, Donald Trump, ha assegurat que la guerra contra l'Iran podria acabar en “dos o tres setmanes” i ha amenaçat el règim iranià amb colps d’“extrema duresa” fins a “tornar-lo a l’edat de pedra”. En un discurs televisat en horari de màxima audiència, Trump ha afirmat que els objectius estratègics de Washington estan “prop de completar-se”, després de més d’un mes d’hostilitats en el marc de l’ofensiva conjunta amb Israel.

Malgrat l’expectació generada, el mandatari no ha concretat quant durarà el conflicte ni si preveu enviar tropes sobre el terreny, ni tampoc ha detallat com es garantirà la reobertura de l'estret d’Ormuz, clau per al comerç energètic mundial.

Trump ha reiterat que l’Iran està sent “delmat” i ha insistit que els Estats Units estan a punt de culminar els seus objectius militars. “En el transcurs de les pròximes dos o tres setmanes, els colpejarem amb extrema duresa.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Consulta el preu actualitzat de les gasolineres valencianes]]> La guerra dels Estats Units i Israel contra l'Iran va provocar un augment sobtat del preu dels combustibles, que va ser evident en qüestió de pocs dies en el cartell de preus de les gasolineres arreu de la Comunitat Valenciana. Setmanes després de l'anunci del president Pedro Sánchez de la reducció de la fiscalitat energètica, els preus retenen les pujades constants amb valors inferiors als d'abans d'entrar en vigor les mesures, però per damunt dels preus d'abans de començar el conflicte.

En este mapa pots consultar l'última actualització del preu dels carburants entre les 1.252 estacions de servici repartides per tota la Comunitat Valenciana. Localitza la gasolinera més barata al teu municipi, barri o lloc de vacances. Els punts del mapa representen el rang de preus de la gasolina 95. El preu del gasoil i de la gasolina 98 es pot consultar fent-hi clic.

Soneja (Alt Palància) registra el preu de la gasolina més baix després de l'última actualització, amb un cost d'1,38 €/l. Omplir un depòsit mitjà de 55 litres ací costa poc més de 75 euros. En canvi, el mateix depòsit a la gasolinera més cara de tot el territori, situada a Ribesalves (Plana Baixa), supera els 105 euros, ja que el litre costa 1,91 €/l. Una diferència de 30 euros per depòsit que pot suposar un estalvi important per a moltes butxaques.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trump diu que l'Iran li ha demanat un alto el foc, una petició que la república islàmica nega]]> El president dels Estats Units, Donald Trump, ha afirmat este dimecres que l'Iran li ha sol·licitat un alto el foc i ha respost que considerarà eixa possibilitat una vegada que reòbriga l'estret d'Ormuz.  Una petició que la república islàmica nega haver fet, tal com ha avançat l'ambaixada a Espanya en una publicació a les xarxes socials.

"El nou president del règim iranià, molt menys radicalitzat i molt més intel·ligent que els seus predecessors, acaba de demanar un alto el foc als Estats Units d'Amèrica! Ho considerarem quan l'estret d'Ormuz estiga obert i lliure", ha anunciat en la seua plataforma Truth Social, sense especificar a quin líder iranià es referix.

Fins aleshores, ha afegit Trump, els Estats Units seguixen "bombardejant l'Iran fins a l'aniquilació o, com diuen alguns, fins que torne a l'edat de pedra!".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Santiago Carbó, sobre l’estratègia dels EUA al Pròxim Orient: “La història no jutjarà bé este episodi, que farà un dany irreparable a l’economia”]]> “La història no jutjarà bé este episodi perquè no s’aconseguirà cap objectiu i es farà un dany irreparable a l’economia, almenys durant uns mesos”. Així de contundent s’ha pronunciat el catedràtic d’Economia, Santiago Carbó, sobre les accions que pren cada dia l’administració dels Estats Units en la guerra que lliuren, juntament amb Israel, al Pròxim Orient. Una estratègia que, diu, està “calculada” i que no depén en exclusiva del president Donald Trump. 

“No es pot posar tota la responsabilitat en una persona. Pensar que només ell pren les decisions és massa simple. En general, no hi ha molta incomoditat en el seu entorn (en referència a Trump). Al final, és una estratègia dels Estats Units que no li ha eixit molt bé, tot amb l’objectiu de tindre més control del petroli, més força en una zona important o de donar més suport a Israel”, ha assegurat l’expert. 

En una entrevista este dimecres en Les notícies del matí, el també investigador de l’Ivie ha apuntat que les últimes declaracions de Trump, en què retrau a diversos països de l’OTAN la falta d’implicació en la guerra, es deuen precisament al fet que “l’evolució no està sent com pensaven”. “És una eixida més de Trump i l’administració per a no donar la cara. Tot, sabent que la solució passa per la pau i perquè es restablisquen les infraestructures, que han patit danys considerables”, ha valorat. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La tarifa del gas regulat individual baixa un 16% pel pla de resposta a la crisi al Pròxim Orient]]> La tarifa d'últim recurs (TUR) del gas natural individual sense impostos baixa a partir d'este dimecres, 1 d'abril, una mitjana del 16% en relació amb el preu establit el passat 1 de gener. Mentrestant, la tarifa veïnal caurà entre un 10,8% i un 16,7%, principalment per les mesures extraordinàries introduïdes pel reial decret llei 7/2026, pel qual s'aprova el Pla Integral de Resposta a la Crisi al Pròxim Orient.

El cost de la matèria primera en esta revisió depén només del cost del gas de base, ja que no s'introduïx el gas estacional, incorporat durant els mesos d'hivern. El resultat és que este cost es reduïx un 16% en relació amb el valor anterior, a pesar que s'ha produït una pujada de la cotització del Brent (+4%) i una apreciació de l'euro enfront del dòlar (+0,4%) en relació amb els valors considerats en el trimestre anterior.

A esta reducció s'afig que el pla establix una reducció temporal de l’IVA del gas natural al 10%, amb vigència fins al 30 de juny. A més, aplica un cànon de 0 euro/(kWh/dia)/any per a la capacitat d'emmagatzematge que supere els vint dies de consum, circumstància que s'ha tingut en compte en el càlcul del terme variable.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trump carrega contra els aliats i els insta a obrir ells l'estret d'Ormuz]]> El president estatunidenc, Donald Trump, ha tornat a carregar este dimarts contra els països que s'han negat a unir-se a l'ofensiva militar contra l'Iran i els ha demanat que actuen amb "coratge" i "prenguen" l'estret d'Ormuz: "El més complicat ja està fet. Aneu pel vostre petroli", ha insistit en un post a Truth Social.

"A tots eixos països que no poden aconseguir combustible d'aviació [...], com el Regne Unit, que s'ha negat a involucrar-se en la decapitació de l'Iran, els faig un suggeriment: primer, compren [petroli] dels Estats Units, en tenim de sobra; i número dos, troben un poc de coratge tardà i vagen a l'estret i PRENGUEN-LO", els ha reclamat el nord-americà este matí en la xarxa social.

Amb estes declaracions, el mandatari republicà suggerix que, després d'iniciar el passat 28 de febrer l'ofensiva militar contra el país persa juntament amb Israel i sense consultar amb els aliats, els Estats Units no tenen intenció urgent de reobrir l'estret d'Ormuz, que Teheran ha tancat a l'important trànsit marítim des del golf Pèrsic, perquè està menys exposat al cru que ve d'eixa regió.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Tres cascos blaus indonesis morts al Líban en dos atacs contra la missió de Nacions Unides]]> La guerra al Pròxim Orient entra en el seu dia 32 amb una escalada de la violència al Líban, on tres cascos blaus indonesis han mort en dos atacs en menys de 24 hores contra la missió de Nacions Unides (FINUL). Mentrestant, els Estats Units mantenen que el conflicte contra l’Iran podria durar entre quatre i sis setmanes. La guerra continua marcada per la incertesa i l’escalada, amb repercussions tant militars com econòmiques i diplomàtiques a escala global.

El conflicte, iniciat a finals de febrer, travessa ja la quinta setmana amb combats oberts entre els Estats Units i Israel contra l’Iran i escenaris actius també al Líban.

Indonèsia ha confirmat la mort de tres soldats de la missió internacional al Líban després de dos atacs consecutius. El primer es va produir el 29 de març i el segon, el 30 de març.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Les claus de la pròrroga del lloguer: qui se’n pot beneficiar, com demanar-la i què passa si el Congrés la tomba]]> El govern espanyol va aprovar el 20 de març el Reial decret llei 8/2026, publicat en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) l'endemà i en vigor des del 22 de març, que permet als llogaters sol·licitar una pròrroga extraordinària de fins a dos anys en els contractes que finalitzen abans del 31 de desembre del 2027.

La mesura podria fer que vora 270.000 valencians eviten pujades del preu del lloguer superiors al 30%. Però la seua continuïtat no està garantida: el Congrés ha de convalidar-la en un termini màxim de trenta dies, i una part del govern ha reconegut que encara no compta amb els suports necessaris, principalment el de Junts, que no està garantit.

Els ministres de Sumar, i en especial Pablo Bustinduy, s’han mostrat més segurs que finalment, la mesura tirarà avant. “Guanyarem la votació”, assegurava el ministre de Consum este dilluns. Ho va dir després de notificar a tretze fons i immobiliàries que estan obligats a acceptar la pròrroga dels contractes de les 100.000 vivendes que tenen llogades. 

Continua llegint-ho en el web

]]>