<![CDATA[À Punt - Sequera]]> 10 <![CDATA[À Punt - Sequera]]> <![CDATA[Els embassaments valencians encaren l'estiu amb un 70% de reserva d'aigua gràcies a la pluja abundant de l'hivern]]> La successió de temporals d'este hivern ha tingut conseqüències molt positives per als embassaments valencians que s'encaminen cap a un estiu amb subministraments garantits d'aigua. El fantasma de la sequera, que el 2024 va obligar a imposar diverses restriccions al consum hídric en diverses demarcacions valencianes, queda lluny de moment.

L'estació entre desembre i març s'ha caracteritzat per uns registres de pluja molt abundants, a causa de la concatenació de fins a tretze borrasques d'impacte que han elevat la precipitació mitjana registrada a 191,2 l/m², un volum un 53% superior a la mitjana climàtica (125 l/m²). Les dades de l'últim informe de balanç setmanal que elabora la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) —que aglutina la majoria dels pantans al territori valencià— visibilitzen els efectes beneficiosos d'haver tingut un hivern humit: el volum d'aigua emmagatzemada en conjunt suma 1.943 hm³, una quantitat que frega el 70% de la capacitat total. És el segon millor registre de la sèrie històrica dels últims 35 anys i permet assegurar l'abastiment hídric a tots els usuaris, tant al camp com a les ciutats i pobles.

Les xifres confirmen la recuperació de les reserves d'aigua que, per estes dates, sols havien registrat un volum superior l'any hidrològic 2010-2011, quan es van arribar als 1.987 hm³. Les previsions són “molt positives” per a l'organisme gestor de la conca del Xúquer, que ha remarcat que la campanya de reg —que començarà en les pròximes setmanes— s'afronta amb "un excel·lent nivell de reserves en els embassaments de la demarcació i el subministrament garantit".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els agricultors el Baix Segura esperen que s’alcen les restriccions al regadiu després de les últimes pluges]]> Els agricultors del Baix Segura confien que d'ací a poc s'alcen les restriccions al regadiu imposades des de desembre per la situació de sequera perquè els embassaments de capçalera de la conca han duplicat la capacitat respecte a fa un any, gràcies a la pluja i la neu de l'hivern.

L'any hidrològic començava a l'octubre amb un panorama desolador per a la conca del Segura; i, al desembre, la Confederació Hidrogràfica del Segura va reforçar les restriccions al regadiu per al primer trimestre del 2026. Amb este panorama, ningú esperava que l'hivern tornara a ser hivern, amb pluja regular, fred i neu. Però l’oratge ha sorprés els agricultors i, des de l'1 d'octubre, la conca del Segura ha arreplegat 190 mil·lilitres de pluja. A més, la pluja de l’última setmana ha fet que les reserves dels embassaments de la conca del Segura superen la mitjana dels últims deu anys gràcies als 46 hectòmetres cúbics (hm³) acumulats en este període.

Segons les dades facilitades este dimarts pel Ministeri per a la Transició Ecològica, les reserves han arribat als 354 hm³, 17 més que la mitjana de l’última dècada, que és de 237 hm³. Això significa que la reserva mitjana dels embassaments de la conca del Segura està al 31,1% de la capacitat total després d’haver augmentat un 4,1% en l’última setmana. Els pantans de capçalera, Fuensanta i Talave, han duplicat els hectòmetres cúbics respecte a gener del 2025. Les xifres no són tan bones a l'embassament de la Pedrera, a Orihuela, que està al 26% de la capacitat, però per relaxar o eliminar les restriccions només es té en compte el que s'acumula aigües amunt, apunten des de l’associació d’agricultors Asaja.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Bones perspectives per a la llima alacantina, després d’anys de crisi]]> La llima és un dels cultius més representatius de la província d'Alacant, sobretot en zones com el Baix Segura i la Marina. En estes terres es cultiven dos varietats molt preuades: la fino i la verna.

Després de patir la pitjor crisi l’any passat, degut sobretot a la sequera persistent, els productors alacantins encaren amb bones perspectives la futura collita de la varietat fino. Això sí, les plagues, les gelades i l'abandonament dels camps n'han reduït la producció aproximadament en un 20%.

Marta Gutiérrez Campos, productora de Los Montesinos (Baix Segura), explica que la pujada del preu compensaria la pèrdua de collita. “No sé a quant ens pagaran el quilo, perquè tot són rumors, però diuen que fins a un euro. Tant de bo!”, explica esperançada.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Reobri la piscina municipal de Vallibona després d’un any tancada per sequera]]> La sequera va impedir l'any passat que el municipi de Vallibona, a la comarca dels Ports, obrira la piscina municipal. Enguany, la pluja de la tardor han permés que esta localitat puga reobrir el servei que els dona vida. Després d’un estiu buida i tancada per la sequera, la piscina municipal de Vallibona torna a estar plena d'aigua i oberta al públic.

Albert Palomar, gestor de la piscina municipal, ha reconegut als informatius d’À Punt que este últim any que ha estat tancada, s’ha trobat molt a faltar. El primer banyista d'esta temporada Tatán Doménech, l'ha estrenada amb un capbussó.

Amb la reobertura de la piscina municipal, Vallibona recupera un servei que dona vida al poble a l'estiu. “La piscina ací ho és tot. Sobretot per a la joventut”, afirma el tinent d’alcalde, Santiago Messeguer. Per a Palomar, la piscina és una forma de reunir-se i poder passar una estona amb amics i amigues. “Una forma d'ajuntar al poble”, postil·la.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Situació desigual als embassaments valencians per a afrontar l’estiu]]> Les conques del nord i el centre de la Comunitat Valenciana presenten nivells d’aigua excel·lents i podrien arribar a l’estiu sense restriccions, després de les pluges dels últims mesos, segons ha informat la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. Per tant, els llauradors podran regar i el veïnat que en tinga podrà omplir la piscina.

En general, en esta zona els embassaments superen el 56% de la capacitat. Fa exactament un any estaven 14 punts per davall, en el 42,2%. És el cas, per exemple, de l'embassament d'Ulldecona, on l'aigua no arribava a omplir ni el 3% de la capacitat. La dana ha apujat dràsticament el volum embassat a la tardor i enguany està vora el 84%.

Per desgràcia, no és una realitat comuna en tot el territori. Al sud, la situació és “delicada” quan arriba l'època de l'any amb menys precipitacions. De moment, es manté l'escassesa i fins i tot l'emergència hídrica. En tot cas, la Confederació ha demanat que continuem estalviant. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Les pluges omplin els embassaments amb vora 27.000 piscines olímpiques però la Marina Baixa continua en sequera]]> L'episodi de pluges de la setmana passada ha sigut molt beneficiós per al camp i per a la reserva d'aigua de bona part de la Comunitat Valenciana. La Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) ha publicat este dilluns l'informe setmanal i aprecia una millora important en bona part de les conques.

Manuel Torán, director tècnic de la CHX, ha explicat en À Punt que, en conjunt, s'han guanyat 90 hectòmetres cúbics, que equival a vora 27.000 piscines olímpiques. "És una barbaritat", ha assegurat.

Però la pluja s'han concentrat al nord. Per això, mentre que la Marina Baixa continua en situació de sequera, l'Alt Palància no haurà de patir restriccions, després de dos anys en situació crítica per falta d'aigua. De fet, Torán ha assenyalat com "l'embassament del Regajo s'ha omplit" després de la pluja.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'aridesa avança: més de 5.000 milions de persones viuran en àrees seques a finals de segle]]> L'aridificació conquista bona part de la Terra a marxes forçades. Un informe recent de la Convenció de les Nacions Unides de Lluita contra la Desertificació (UNCCD) adverteix que més de 5.000 milions de persones podrien viure en àrees àrides a les acaballes de segle si no es prenen mesures efectives per a mitigar la tendència global a la desertificació.

L'extens estudi s'ha presentat este dilluns en el marc de la COP16, que es desenvolupa a Riad. Amb el títol "L'amenaça mundial de les terres àrides", es basa en evidències científiques arreplegades entre el 1990 i el 2020 i també compara dades amb les tres dècades anteriors al 1990. Constata com estes àrees, agreujades pel canvi climàtic, ja s'han estés per zones vastes del planeta, fet que comporta conseqüències globals. Les previsions de la investigació científica avisen que els efectes d'esta aridesa creixent serien "múltiples i en cascada" i podrien influir en molts aspectes de la vida quotidiana per a milions i milions de persones en tot el món, especialment si tenen un treball relacionat amb l'agricultura.

En este sentit, segons l'estudi, el 77,6% de la Terra — tres quartes parts— va experimentar condicions més càlides de les considerades "normals" i les terres seques es van expandir per "4,3 milions de quilòmetres quadrats del planeta" en els trenta anys anteriors al 2020, sense que hi haja possibilitat de recuperar l'estat original.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Generalitat autoritza sondejos d'urgència per a obrir nous pous a la província de Castelló]]> Ha acabat l'estiu, l'època en què als pobles més castigats per la sequera es consumeix més aigua per l'augment de població. Però el problema continua, per exemple, en municipis com Costur (Alcalatén). Com a resposta, s'han autoritzat sondejos d'urgència per a obrir nous pous. 

Ha sigut un estiu de cisternes, de restriccions, però la sequera en municipis com Costur es manté, i cada dia continuen arribant tres camions cisterna. El municipi està pendent d’un nou pou que abastisca la població, però Marc Vidal, regidor de Medi Ambient, ha explicat a À Punt que no tenen recursos per a fer-ne un i estan esperant que la Diputació de Castelló o la Conselleria d’Agricultura tinga una partida pressupostària per a fer-lo. 

Costur, Vallibona (Ports) o Teresa (Alt Palància) demanen solucions a llarg termini per a pal·liar els efectes de la falta de pluja, ja que no estan disposats a passar un altre estiu així, assegura Vidal. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Les 56 reivindicacions que Mazón plantejarà a Sánchez]]> 56 motius pels quals la Comunitat Valenciana no pot esperar més. És el títol del document que ha remés el cap del Consell, Carlos Mazón, a la Moncloa quan falten 48 hores perquè el president despatxe amb el president de l’executiu nacional, Pedro Sánchez.

En la llista de peticions que plantejarà Mazón està, des de la reforma del sistema de finançament i un fons d’anivellament fins que arribe eixa reforma, passant per la devolució de la Dama d’Elx i el Llibre de repartiments d’Oriola o l’ampliació dels aeroports i la despesa per l’assistència sanitària dels desplaçats. Concretament, Mazón exigirà al president del govern que no hi haja "negociacions singulars" en matèria de finançament autonòmic i que l'Estat assumisca tot el cost d'acollir a menors migrants en la Comunitat Valenciana.

El president de la Generalitat ha lliurat el document de 91 pàgines a tots els síndics de les Corts en tres reunions consecutives, després que s’haja escenificat la falta de consens sobre finançament en la sessió de control d’este dimecres.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Confederació Hidrogràfica del Segura acorda obrir els pous de socors del Baix Segura]]> La Confederació Hidrogràfica del Segura (CHS) ha anunciat este dilluns una solució in extremis: l'obertura dels pous de socors del Baix Segura que no s'obrien des del 2019. L’acord ha eixit de la comissió permanent de la Sequera i també contempla unes restriccions de reg que poden ser fins al 40% en reg tradicional i fins al 60% en la resta de regadius. 

Això sí, abans de poder obrir els pous, la proposta ha de comptar amb el vistiplau mediambiental. El president de la Confederació Hidrogràfica del Segura, Mario Urrea, ha indicat en declaracions als mitjans de comunicació que estan esperant que es publique al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) la Declaració d’Impacte Ambiental favorable d’estos pous per a poder començar a traure’n l’aigua. 

La sequera afecta 50.000 hectàrees només al Baix Segura i al camp d'Elx i fa perillar, sobretot, les hortalisses d'hivern, campanyes que ja estan en marxa. José Vicente Andreu, president d’Asaja a Alacant, ha explicat en declaracions a À Punt Notícies que moltes estan ja contractades, siga amb la cadena de distribució o bé amb la fàbrica de congelats. Per tant, si no plou, no només s’arrisquen a perdre la inversió inicial, sinó que també s’enfronten a un incompliment de contracte. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Les pluges torrencials de setembre frenen la sagnia dels pantans valencians]]> Per primera vegada en quasi cinc mesos, els embassaments valencians no han perdut aigua gràcies a les precipitacions localment fortes que la setmana passada recorregueren bona part del territori. Dos episodis que han combinat pluja amb coneixement i trombes puntuals, que han alçat els registres pluviomètrics. És només una millora mínima, quasi imperceptible, però que pot donar cert alé a la greu sequera que travessen els embassaments dels rius Xúquer i del Segura. Segons el balanç actualitzat pel Ministeri de Transició Ecològica (Miteco) este dimarts, les reserves en les dos conques han crescut una dècima percentual des de l'anterior informe i se situen ara mateix en el 41,56% i el 16,7% de capacitat total. Guanyen a penes mig i un hectòmetre cúbic (hm³), respectivament.

Esta tònica difereix de la resta d'Espanya, que en conjunt veu descendir el volum d'aigua emmagatzemada en les preses, de manera que es perden 397 hm³. A més del Segura i el Xúquer, aconsegueixen remuntar lleugerament les del Cantàbric oriental (82,2%) i l'Ebre (56,9%).

Tot i la millora, les conques a què pertanyen els embassaments valencians estan en una situació pitjor que en la mateixa setmana de 2023 i prou per davall del volum mitjà acumulat en els darrers deu anys. Tant la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) com la del Segura es queden per sota del conjunt de l'Estat en quantitat d'aigua emmagatzemada —respecte de la capacitat total de cadascuna—, però és la que abasteix el sud valencià la que té un escenari més crític amb 31,2 punts menys.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Font d'en Segures de Benassal, garantia d’aigua a l’Alt Maestrat, perd cabal: "És una sequera increïble"]]> Benassal ha sigut popularment conegut, des de principi del segle XX, per l'aigua. En concret, per les seues aigües medicinals i també pel balneari. Hi ha registres que algunes persones en feien ús per les propietats, bones per al renyó, des del segle XVIII. L'any 1928 va ser declarada miner medicinal i d'utilitat pública. El programa Zoom dedicat a la sequera ha comprovat com la falta de pluja està afectant este poble de l’Alt Maestrat i a la Font d'en Segures.

Este brollador de sempre ha sigut l’última esperança d’aigua a l’Alt Maestrat, quan a les fonts del voltant escassejava l’aigua. Actualment, el brollador està acusant l’actual falta de pluja i sequera. Una de les veïnes de Benassal, Pilar Vidal, ha dit a l’equip de Zoom que “el brollador dona el que dona i no es pot exigir més”, però confien en les pluges de la tardor. Barrera també ha dit a l’equip de Zoom que “ara és el moment més delicat. No havia passat mai de la vida. És una sequera increïble”. 

Al poble diuen que la font va rebre el nom en referència al fet que sempre portava aigua, sense excepció. És el que ha explicat Pepe Barrera, extreballador de l'empresa Aigua de Benassal, a l’equip del programa. Barrera ha recordat —sense especificar l’any— que va haver-hi una sequera molt gran en tota la comarca. Totes les fonts es van secar i fins a Benassal acudien a buscar aigua set pobles. “I així és com van començar a dir-li ‘font segura’”, ha recordat el veí. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Consell anuncia 17 milions d'ajudes directes per a pal·liar la sequera a l'agricultura de secà i la ramaderia]]> La Generalitat posa en marxa mesures de xoc contra la sequera. El pròxim ple del Consell aprovarà per decret un pla extraordinari amb 17 milions d'ajudes directes per a compensar de manera "urgent" els efectes de la carestia d'aigua en els cultius de secà i la ramaderia de la Comunitat Valenciana. Ho ha anunciat este divendres el president, Carlos Mazón, en una visita a Viver (Alt Palància) per a presentar la iniciativa, en què ha estat acompanyat pel conseller d'Agricultura, Miguel Barrachina.

El mandatari valencià ha explicat que la mesura té caràcter "exprés", es tramitarà per la via d'urgència i que no caldrà fer cap sol·licitud per a rebre les subvencions. "Són ajudes directes, sense tràmits administratius, que creixeran per raons de justícia, necessitat i prioritat els comptes malparats dels agricultors de secà i dels ramaders", ha proclamat.

El govern valencià calcula que estos fons arribaran aproximadament a 30.000 professionals. La majoria, 29.500, són propietaris de camps i explotacions agrícoles, mentre que els 500 restants treballen en la ramaderia. No caldrà demanar-les perquè la Conselleria d'Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca disposa de les dades de quasi tots els afectats, de manera que els enviarà una transferència directa.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Les tempestes de la setmana passada no eviten que els pantans valencians continuen perdent aigua]]> La situació dels pantans repartits per les comarques valencianes empitjora cada setmana. Les pluges amb què començava setembre, abundants sobretot en la part nord, no han aconseguit revertir la sequera que afecta les reserves hídriques, que continuen perdent aigua progressivament i estableixen nous nivells mínims de l'any. Per vintena setmana consecutiva, tant els embassaments de la conca del riu Xúquer com del Segura han vist reduït el volum d'aigua, segons el balanç actualitzat pel Ministeri de Transició Ecològica (Miteco) este dimarts.

D'acord amb l'últim informe, les preses corresponents a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) —la majoria en territori valencià— han retrocedit set dècimes percentuals i es queden al 41,6% de capacitat, més de sis punts per davall del nivell que es registrava la mateixa setmana de setembre el 2023. D'altra banda, els de la Confederació Hidrogràfica del Segura (CHS) han caigut al 17%, dos dècimes menys que dimarts passat.

Estes dades agreugen la preocupació per l'estat de les reserves hídriques valencianes, que se situen considerablement per davall del llindar mitjà dels últims deu anys. Una situació propiciada pel dèficit de precipitacions i les altes temperatures que s'han registrat els mesos d'estiu. L'informe del Miteco apunta a una pèrdua de 13 hm³ i 2 hm³ en el volum d'aigua emmagatzemada en els embassaments del Xúquer i del Segura, respectivament. A més, ambdues confederacions es queden per davall de la mitjana espanyola, tot i que la que passa pel sud valencià (32,5 punts menys) té una situació més crítica.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA["Venim de dos anys molt secs i l'estiu ha sigut totalment terrible"]]> Setembre va començar amb unes pluges que van alleujar un poc la situació de sequera que arrossega la Comunitat Valenciana des de fa mesos i va deixar la imatge de barrancs i rius a vessar arreu del territori. Malgrat això, les precipitacions no han sigut suficients per a capgirar la greu situació pel que fa a l'estat de les reserves d'alguns embassaments.

En concret són els sistemes de la Sénia-Maestrat, Palància-les Valls, la Marina Alta i la Marina Baixa els que es troben en pitjor estat, en emergència segons l'últim informe del mes d'agost de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. Per altra banda, es troben en alerta els del Millars-la Plana de Castelló, el del Serpis i el del Vinalopó-Alacantí, mentre que tot el sistema del Túria esta en prealerta. Un panorama que aboca, necessàriament, al manteniment de les restriccions

"Les pluges han sigut benvingudes però, evidentment, no han sigut suficients", manifesta Manuel Torán, director tècnic de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. "Venim de dos anys i mig molt secs: l'estiu ha sigut totalment terrible", apunta.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Les pluges no frenen la pèrdua d'aigua en els embassaments valencians]]> Els pantans de la Comunitat Valenciana encadenen una setmana més de retrocés en les reserves, i ja és la que fa dènou. Les precipitacions del final d'agost, tot i donar una minitreva a la calor sufocant de l'estiu, no han sigut suficients per a alleujar la situació de les conques hidrogràfiques, que continuen perdent hectòmetres cúbics d'aigua. Quedarà per avaluar, però, quin és l'impacte de les pluges que agranen diversos punts del territori des del cap de setmana i s'allargaran fins este dimecres.

D'acord amb l'última actualització del Ministeri de Transició Ecològica, els pantans pertanyents a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) —la majoria a les comarques valencianes— han retrocedit quasi un punt percentual més en els darrers set dies i es queden al 42,28% de capacitat, més de cinc punts per davall del nivell que es registrava la mateixa setmana d'agost el 2023. D'altra banda, els de la Confederació Hidrogràfica del Segura (CHS) han caigut al 17,2%, quatre dècimes menys que fa una setmana.

Les dades difoses per Transició Ecològica este dimarts agreugen la preocupació relativa a l'estat en què es troben les reserves hídriques de les preses valencianes, que marquen nous mínims anuals pel dèficit de precipitacions i les altes temperatures que registrem dia rere dia este estiu. Este últim informe sobre el volum d'aigua emmagatzemada en les conques del Xúquer i del Segura apunta una pèrdua de 26,59 hm³ i 5 hm³, respectivament. Independentment de les demarcacions fixades per les confederacions hidrogràfiques, el web Embalses.net calcula la mitjana de cada autonomia. Segons les estimacions d'este portal, els embassaments valencians estan aproximadament al 30,5% de capacitat, percentatge dotze punts per davall de l'anotat fa just un any.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'alcalde del Poble Nou de Benitatxell avança que en pocs dies l'aigua tornarà a ser potable]]> D'ací a pocs dies tornarà l'aigua potable al Poble Nou de Benitatxell, a la Marina Alta, després que no s'haja pogut beure per la salinització del pou. L'alcalde, Miguel Ángel García Buigues, ha assegurat a Les notícies del matí que les últimes anàlisis "confirmen una millora en la qualitat de l'aigua" i que s'espera que es puga tornar a beure este mes de setembre. "Les analítiques fetes per l'empresa gestora del servei indiquen una millora i confiem que este mes puguem eixir d'esta situació i declarar l'aigua apta per al consum humà", ha defensat.

Fa tres setmanes decretaven la no potabilitat de l'aigua a causa de la salinització de l'aigua del pou que abasteix el municipi. Dies després es posava en marxa el repartiment de marraixes a les famílies residents i empadronades.

Segons ha destacat, la primera setmana es van repartir 20.000 litres, la segona 15.000 i la setmana passada es van tornar a repartir 20.000 litres.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'Aemet preveu una tardor més càlida i seca del que és normal]]> La tardor meteorològica, que comença l'1 de setembre i acaba el 30 de novembre, podria ser més càlida del que és normal, segons les estimacions de l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), que calcula que les possibilitats que això ocórrega estan entre el 60 i el 70%. De la mateixa manera, hi ha entre un 40 i un 50% de probabilitats que siga més seca i només entre un 20-25% que hi haja més pluja.

Segons els tercils publicats per l'Agència en el seu compte X, la meitat nord, que no inclou el nord-est peninsular, però sí Canàries, té fins a un 60% de probabilitat de patir esta tardor meteorològica més calor; mentre que la meitat sud de la Península, que inclou tota la costa mediterrània i Balears, té fins a un 70% de probabilitat de registrar temperatures més altes.

Amb relació a les precipitacions, gran part de la Península i Balears (a excepció del terç nord-est peninsular) tindran entre un 40 i un 50% de probabilitat de ser més secs, mentre que a Canàries eixa dada és del 60-70%.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Callosa d'en Sarrià demana al seu veinat "reduir al mínim" el consum d'aigua]]> L'Ajuntament de Callosa d'en Sarrià ha demanat als seus veïns "reduir al mínim el consum d'aigua" a causa de la sequera a la Comunitat Valenciana, que travessa un dels pitjors anys hidrològics de la seua història.

El consistori ha comunicat esta recomanació a través d'un ban, compartit a les xarxes socials. "A causa de la greu situació de sequera en la qual estem immersos i patim en estos moments, es demana i es recomana a tota la població la seua màxima col·laboració per a extremar les mesures i reduir al mínim el consum d'aigua", ha explicat l'alcalde de Callosa d'en Sarrià (Marina Baixa), Andrés Molina Ferrándiz.

El comunicat finalitza així: "L'aigua que estalviem hui la tindrem demà". El ban ha sigut elaborat en col·laboració amb la comunitat de regants de la localitat, formada per uns 1.000 socis.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La sequera fa ressorgir les restes de Campos d’Arenós del fons del pantà]]> Els familiars i veïns del desaparegut Campos d'Arenós, a l'Alt Millars, reviuen els records que ressorgeixen de les restes del fons de l'embassament d'Arenós. Restes que han aparegut per la sequera que assota la comarca i el baix nivell de les aigües del pantà. “És esta, la casa estava ací darrere, perquè hi havia un altre carrer al costat que era on vivien els caminers”, recorda un veí.

Ells són el record viu que Campos va existir. Un poble que en els últims anys va viure moments de controvèrsia i drama. Un drama, que a més dels records i la nostàlgia, perdura en la memòria des de juliol del 1977, quan els últims habitants van abandonar este poble que van inundar les aigües de l'embassament d'Arenós. “No ens agradava que desapareguera el poble, era un poble que estava molt bé”. Ara, mentre les ruïnes de Campos d'Arenós tornen a veure la llum per la sequera, els antics habitants s'aferren al record que l'aigua va sepultar. “Ací hi havia un pont suspés i recorde passar-lo al coll damunt de mon pare”.

El poble el van dinamitar per a construir este pantà entre el 1970 i el 1977. Tot per la necessitat de controlar el llit del riu Millars i dotar d'aigua als regadius de la Plana de Castelló. Veïns i veïnes van ser expropiats, desallotjats i reubicats per diverses poblacions de la província com Onda, Cirat, Montanejos o la Pobla d'Arenós.

Continua llegint-ho en el web

]]>