<![CDATA[À Punt - Empresa]]> 10 <![CDATA[À Punt - Empresa]]> <![CDATA[El fundador de Geely deixa la presidència de la multinacional automobilística després de quaranta anys]]> El president i fundador de la companyia que ha comprat part de la planta de Ford Almussafes, la multinacional Geely Auto, Li Shu Fu, ha presentat la dimissió amb efecte a partir d’este dimarts, després de més de 40 anys en esta responsabilitat. Li Shu Fu ha manifestat que vol dedicar més temps als seus altres compromisos empresarials i facilitar la implementació del pla de successió a llarg termini de la companyia.

Cal recordar que Geely compartirà amb Ford la propietat de la planta de la multinacional de l’oval a la Ribera Baixa, tindrà el 34% de la propietat i fabricarà en estes instal·lacions tres nous vehicles, una producció compatible amb la de Ford.

En este context, Geely ha decidit nomenar com a nou president a An Cong Hui, conseller executiu de la companyia. El consell considera que el nomenament de An Cong Hui com a president representa "una successió ordenada" i s'ajusta a la planificació a llarg termini de la companyia.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L’Audiència Nacional anul·la el control de bosses i el registre de taquilles en una cadena de tendes de roba]]> La sala social de l'Audiència Nacional ha declarat nuls tant el control visual diari que feien els encarregats o el personal de seguretat a les bosses dels empleats de l'últim torn d'H&M, com el registre aleatori de les taquilles, ja que considera que és una “intromissió il·legítima” en la intimitat dels treballadors.

Els magistrats estimen així la demanda interposada per la Unió General de Treballadors (UGT), a la qual posteriorment es va adherir Comissions Obreres (CCOO), en considerar que ambdues mesures empresarials constituïxen una "invasió de la intimitat" de la plantilla, per la qual cosa condemnen la firma de moda a "cessar-ne de seguida" l'execució.

Segons fonamenta la sentència, ha quedat acreditat que la mercantil Hennes i Mauritz SL (H&M) sotmetia els treballadors de l'últim torn a un control obligatori i individualitzat en acabar la jornada. Esta revisió es duia a terme a la porta d'accés d'empleats, una vegada fitxada l'eixida, obrint la bossa particular davant de l'encarregat o el vigilant de seguretat perquè la inspeccionara durant uns segons, una pràctica que contrasta amb la de la resta dels torns, que abandonen l'establiment per la porta principal equipada amb arcs de seguretat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'impacte econòmic del Mundial: este diumenge els bars tindran un benefici entre el 40% i 60%]]> El Mundial de futbol esdevé tot un espectacle de masses i això es reflectix també en l'economia espanyola. Per cada partit que ha jugat Espanya, es calcula que la restauració ha augmentat els beneficis en una mitjana del 36% en molts casos i fins del 66% entre alguns negocis afortunats, segons han indicat unes anàlisis de la plataforma de pagaments Square.

"Els bars, fins ara en les rondes prèvies, han tingut una pujada del 30%. Però s'espera que hui eixa pujada en les seues vendes siga entre el 40% o el 60%", ha explicat Felip Sánchez, professor d'Economia i Finances a l'EDEM. Esta xifra supondria una recaptació d'uns 130 milions d'euros. A més, s'ha de tindre en compte el consum d'altres béns, com televisors, camisetes o banderes per tal d'anar ben equipats de cara als tan esperats partits, cosa que augmenta la despesa als 986 milions d'euros.

Tal com ha estimat l'economista Marco Mello en l'estudi del 2024 "Un impuls per al PIB: L'efecte de guanyar la Copa del Món de la FIFA", publicat en la revista Oxford Bulletin of Economics and Statistics, la victòria d'Espanya en el Mundial podria impulsar el PIB vora un 0,5% gràcies a les exportacions, el consum i el turisme arran del reforç de la "marca Espanya", cosa que equivaldria a uns 4.000 milions d'euros una vegada haja passat el boom inicial, que podria mantindre's durant uns mesos.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Estiu factura 164 milions d'euros i ven 46 milions de litres de gelat en el 2025]]> Més de 46 milions de litres de gelats venuts, xifra que s'ha materialitzat en una facturació de 164 milions d’euros durant l’any passat, o el que és el mateix, un increment del 9% respecte als 150 milions d'euros del 2024. Són els resultats de l’empresa Helados Estiu, que ven els seus productes en una trentena de països i és proveïdora de Mercadona. Entre els projectes més immediats de la firma destaca l’ampliació de les instal·lacions que té la gelatera a Cheste, on alçarà una altra nau.

El benefici net d’Helados Estiu, amb seu a Riba-roja de Túria, va ascendir a 9,3 milions d'euros, segons ha informat la mercantil en un comunicat.

La firma, radicada al Camp de Túria, assenyala que els beneficis de l'últim exercici s'han reinvertit en l'ampliació de les capacitats amb nous lineals per a atendre l'increment de la producció. En el pròxim exercici preveu ampliar les seues naus de Cheste. Al llarg del 2025, Helados Estiu va invertir set milions d’euros, com han apuntat les mateixes fonts.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'alacantina Carmencita eleva els guanys un 56% i supera els huit milions d'euros]]> L'empresa d'espècies i condiments Carmencita ha tancat l'exercici del 2025 amb un creixement en el benefici abans d'impostos del 56%, fins a superar els huit milions d'euros en guanys. Des de l'empresa alacantina recalquen que estes xifres mostren "una nova millora dels resultats econòmics" en termes de rendibilitat i en consoliden, per quart any consecutiu, la "posició de lideratge en el mercat espanyol". Tres de cada cinc referències d'espècies que es consumixen a Espanya són fabricades i comercialitzades per esta firma, gràcies, en part, a l'aliança amb Mercadona, apunten.

Així, Carmencita ha elevat l'últim any les vendes fins als 119 milions d'euros, vora 11 milions més dels registrats en l'exercici del 2024. Això representa un creixement equivalent a un poc més del 10%, i permet la marca especiera tornar a aconseguir una xifra rècord. L'empresa abasta actualment una quota del 60% del mercat d'espècies en volum. En la categoria d'edulcorants, la quota se situa en el 50%, cosa que suposa que un de cada dos productes comercialitzats a Espanya procedix de les seues instal·lacions.

Estos resultats, comenten, "responen a una cultura empresarial basada en la reinversió dels beneficis i en l'enfortiment constant de l'estructura productiva". En els últims anys, Carmencita ha destinat més de trenta milions d'euros a noves infraestructures, tecnologia i millores orientades a incrementar la seua capacitat, optimitzar els processos i guanyar eficiència. Només durant 2025, la inversió ha superat els quatre milions d'euros, enfront dels 3,1 milions de l'exercici anterior.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Boluda Marítima inaugura la nova seu regional a Rotterdam per a reforçar el creixement al nord d'Europa]]> Boluda Corporació Marítima ha inaugurat oficialment la nova seu regional als Països Baixos, situada al barri marítim històric de Rotterdam. Des d'estes instal·lacions centralitzarà les operacions de les filials Boluda Towage i Boluda Shipping al nord d'Europa, una regió que considera clau per al seu creixement internacional.

L'acte d'inauguració ha estat presidit pel president de Boluda Corporació Marítima, Vicente Boluda Fos, acompanyat pel president executiu de Boluda Towage, Vicente Boluda Ceballos; el president executiu de Boluda Shipping, Ignacio Boluda Ceballos, i la directora corporativa de la companyia, Verónica Boluda Ceballos.

Segons ha destacat la companyia, el nord-oest d'Europa concentra alguns dels principals centres logístics, industrials i marítims del continent. En l'última dècada, Boluda ha consolidat una posició de lideratge en esta àrea gràcies als serveis marítims que presta en alguns dels ports i corredors logístics amb més activitat d'Europa.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'absentisme laboral continua a l'alça: cada dia 1,6 milions de persones falten al treball a Espanya]]> L'absentisme laboral continua augmentant a Espanya i pràcticament s'ha duplicat en l'última dècada, fins al punt que el país encapçala el rànquing europeu. Segons les últimes dades, la taxa d'absentisme va arribar al 7,2% durant el primer trimestre de 2026. Això significa que cada dia una mitjana d'1,6 milions de persones no acudixen al seu lloc de treball. L'augment de l'absentisme ha tornat al centre del debat polític després de les declaracions del líder del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, sobre les baixes laborals, l'augment del qual va catalogar com un “càncer” al mateix temps que va qüestionar que els treballadors cobren el mateix mentre no treballaran

Dels 1,6 milions de baixes laborals diaries,, al voltant d'1,24 milions ho fan per una incapacitat temporal derivada d'una malaltia o un accident, és a dir, amb una causa mèdica acreditada. La resta, unes 360.000 persones diàries, s'absenten per altres motius.

L'any 2025 va marcar un màxim històric d'absentisme laboral. L'impacte econòmic es va elevar fins als 33.000 milions d'euros, dels quals prop de 17.000 milions van recaure sobre les empreses i uns altres 16.000 milions van ser assumits per la Seguretat Social.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[PortCastelló tanca el 2025 amb una xifra de negoci de 27,5 milions d'euros, un 3,5% més que l'any anterior]]> PortCastelló ha tancat l'exercici 2025 amb una xifra de negoci de 27,5 milions d'euros, un 3,5% més que el 2024, impulsada pel creixement del tràfic de mercaderies i de l'activitat portuària. Segons ha informat l'Autoritat Portuària de Castelló, el port va moure durant el 2025 18,6 milions de tones de mercaderies, un 6,53% més que l'any anterior, i va registrar 1.383 escales de vaixells, un increment del 3,83%.

El resultat net de l'exercici va arribar als 11,6 milions d'euros, el tercer millor de la història de l'Autoritat Portuària, malgrat l'augment de les amortitzacions derivades de les obres finalitzades.

A més, l'endeutament s'ha reduït fins als 54,5 milions d'euros, el nivell més baix dels últims vint anys, segons la mateixa Autoritat Portuària.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Pérez Llorca avança una inversió de 100 milions d'euros per al Pla Estratègic de la Indústria de la Defensa]]> El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, ha avançat una inversió de 100 milions d'euros “per a impulsar una actuació transversal en el marc del Pla Estratègic de la Indústria de la Defensa de la Comunitat Valenciana”, amb l’objectiu de posicionar el territori en el mapa europeu d’este camp. Així ho ha traslladat durant la presentació de l'Aliança Valenciana per la Defensa i la Seguretat, una iniciativa que, diu, constituïx “una ambiciosa política de desenvolupament econòmic, innovació i transformació industrial per a tot el territori”.

Durant la intervenció, el cap del Consell ha remarcat que la Comunitat Valenciana “pot assumir un paper de lideratge en la indústria”. Per a això, ha assegurat que “no cal construir de zero, perquè la base ja està” i s'ha referit “al talent, el coneixement, les capacitats tecnològiques i les empreses per a atraure milers de milions de finançament europeu per a projectes de defensa i seguretat”.

Pérez Llorca ha explicat que l’aliança naix amb la vocació de coordinar l'acció de la Generalitat, empreses, cambres de comerç, universitats, instituts tecnològics i el conjunt del teixit productiu valencià per a aprofitar les oportunitats que oferixen els programes nacionals i europeus en este àmbit per a “afavorir les capacitats industrials en intel·ligència artificial, ciberseguretat, sistemes autònoms, comunicacions avançades, entre altres”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El comerç valencià podrà obrir onze diumenges i festius el 2027: consulta ací el calendari]]> L'Observatori del Comerç Valencià ha aprovat este dimecres la proposta dels onze diumenges i dies festius en què els establiments comercials de la Comunitat Valenciana podran obrir al públic durant el 2027, d'acord amb el que establix la normativa autonòmica. La reunió ha estat presidida per la consellera d'Indústria, Turisme, Innovació i Comerç, Marián Cano, i la proposta serà elevada a la Conselleria perquè l'aprove definitivament.

Com a principal novetat, l'Observatori ha acordat recomanar que els comerços, de comú acord amb els respectius ajuntaments, puguen substituir qualsevol dels dies d'obertura autoritzats si coincidix amb una alerta meteorològica o sanitària. L'objectiu és facilitar una major flexibilitat davant de situacions excepcionals que puguen dificultar l'activitat comercial o posar en risc la seguretat de la ciutadania.

Els dies autoritzats per a l'obertura comercial són:

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La UE comença a aplicar una taxa mínima de tres euros als paquets barats importats de fora del bloc]]> La Unió Europea ha començat a aplicar este dimecres una taxa mínima de tres euros als paquets de menys de 150 euros importats de fora del bloc comunitari, una mesura amb què posa fi a l'exempció de drets de duana per a estos enviaments i que pretén frenar l'allau d'importacions de baix cost, majoritàriament procedents de la Xina. Segons dades de la Comissió Europea, més del 90% d'estos paquets arriben a través de plataformes com Temu, Shein o AliExpress.

La taxa s'aplicarà fins a l'1 de juliol del 2028, quan entrarà en funcionament el nou centre europeu de dades duaneres. A partir d'eixe moment, els enviaments deixaran d'estar subjectes a este sistema transitori i passaran a pagar els aranzels habituals en funció del contingut.

La Comissió Europea atribuïx esta reforma al fort creixement del comerç electrònic a través de plataformes xineses. Des del 2022, el volum d'estos enviaments s'ha quadruplicat fins als 5.900 milions de paquets registrats el 2025, dels quals el 93% procedien de la Xina.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Consum invertirà enguany més de 58 milions a Catalunya]]> La cooperativa valenciana Consum invertirà enguany 58,6 milions d'euros a Catalunya, un mercat que considera "prioritari" i on va elevar un 10,5% el seu volum de negoci l’any passat, fins a arribar a 1.184 milions d'euros.

Així ho va explicar ahir dimecres el director general de la cooperativa, Antonio Rodríguez, que celebrava els bons resultats de la firma, a pesar que l’any passat "no va ser fàcil" per a l'empresa i va ser un exercici d'"incertesa" pel context bèl·lic internacional.

Dels quasi 60 milions d’euros que la cadena de supermercats invertirà a Catalunya, 46,4 es destinaran a obrir set noves botigues i una desena més de les seues franquícies Charter, segons va detallar esta empresa. A més, Consum invertirà 11,2 milions per a millorar la xarxa logística i més de 940.000 euros en la millora de les oficines del Prat de Llobregat (Barcelona) i la Zona Franca.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Ford presenta el seu model preparat per a conduir sense mans i que té segell valencià]]> Un cotxe amb un sistema que permet al conductor circular sense mans en certs trams de carretera. El vehicle està dotat amb una tecnologia que permet controlar aspectes com l’acceleració o el posicionament en el carril, mentre una càmera monitora la mirada del conductor per a garantir que continua atent. Es tracta d’una tecnologia feta amb segell valencià, a les naus que té Ford a Almussafes, i que este divendres presenta la multinacional.

El nou turisme és un dels que fabrica la marca de l’oval a Ribera Baixa; una factoria que es prepara per a produir, a partir del 2028, el Bronco: el nou model multienergia que té previst llançar Ford.

Mentre això arriba, a les naus d’Almussafes s’han fabricat els primers turismes amb la tecnologia denominada Blue Cruise, que és un sistema d’assistència al conductor, que permet al turisme circular amb certa autonomia per trams autoritzats d’autovies.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Comunitat Valenciana registra la millor dada històrica de creació d'empreses a l'abril]]> La creació de noves empreses a la Comunitat Valenciana va pujar un 19,7% a l'abril en taxa interanual amb un total de 1.583 societats mercantils constituïdes, en un mes en què es dissolgueren 157 empreses, un 21,7% més, segons les dades difoses este dimarts per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). És la millor dada de constitució d'empreses en un mes d'abril a la regió de la sèrie històrica i, amb este ascens, s’encadenen nou mesos consecutius de creixement interanual.

Per a la constitució de les 1.583 empreses creades a l’abril es van subscriure vora 50,24 milions d'euros, un 27,95% menys que en el mateix mes de fa un any (49,62 milions de capital desemborsat). Pel que fa a les 157 empreses tancaren a l’abril a la Comunitat Valenciana, 135 ho van fer voluntàriament; 4 per fusió amb altres societats i les altres 18 restants per altres causes.

La Rioja (+41,94%), Astúries (+39,6%) i Múrcia (+23,33%) registraren els creixements més grans en la creació d'empreses, mentre que, al costat contrari, se situaren les Canàries, Madrid i el País Basc, amb retrocessos d'un 9,37%, 8,87% i un 8,41%, respectivament.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Suprem confirma l'anul·lació de la distància mínima de trenta metres entre les terrasses dels bars de València]]> El Tribunal Suprem ha confirmat l'anul·lació de la distància mínima de trenta metres entre les terrasses dels bars de València que va aprovar l'anterior govern municipal dins de l'ordenança de protecció contra la contaminació acústica. La decisió ratifica la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV), que ja havia declarat nul el requisit.

La sala contenciosa administrativa del Suprem desestima així el recurs presentat per l'Ajuntament de València i avala els arguments de les associacions SOS Hostaleria i Asvomar, que consideraven que esta limitació restringia l'accés i l'exercici de l'activitat econòmica.

L'Ajuntament de València havia recorregut contra la sentència del TSJCV argumentant que la normativa autonòmica l'habilitava per a establir estes distàncies i que la limitació complia els principis de necessitat i proporcionalitat previstos en la legislació sobre unitat de mercat. No obstant això, el Suprem conclou que esta cobertura legal no eximix el consistori d'explicar tècnicament les mesures adoptades.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Meliá deixa de gestionar quinze hotels a Cuba després de l'ultimàtum dels Estats Units]]> La cadena hotelera Meliá Hotels International ha decidit cessar de manera immediata la gestió, comercialització i cessió de les seues marques en quinze hotels de Cuba, en un context marcat per l'ultimàtum dels Estats Units a les empreses estrangeres que operen a l'illa vinculades al conglomerat estatal militar Gaeasa.

La companyia ha comunicat la decisió a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) a través de la seua filial portuguesa Ilha Bela. Segons explica, la mesura respon a una combinació de circumstàncies sobrevingudes alienes a la seua capacitat de gestió.

Entre els establiments afectats figuren diversos hotels de les marques Meliá, Sol i Paradisus situats a l'Havana, Varadero, Cayo Santa María, Jardines del Rey i Holguín.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Importaco supera per primera vegada els mil milions de facturació i guanya un 36,8% més]]> La companyia agroalimentària valenciana Importaco, amb seu a Beniparrell, ha tancat l'exercici 2025 amb una facturació rècord de 1.012 milions d'euros, un 12,7% més que l'any anterior, impulsada principalment pel creixement dels negocis de fruita seca i aigua mineral.

El benefici després d'impostos ha ascendit a 41,4 milions d'euros, un 36,8% superior al registrat en el 2024, fet que en consolida la fortalesa financera i la capacitat de continuar creixent, segons ha informat l'empresa. Durant l'exercici, Importaco va comercialitzar 122 milions de quilos de fruita seca i 1.058 milions de litres d'aigua mineral, amb increment del 1,5% i del 3,2%, respectivament.

El president de la companyia, Toño Pons, ha qualificat el 2025 com "un any històric" per a l'empresa i ha atribuït els resultats al compromís de la plantilla, la solidesa del model de gestió i una visió compartida a llarg termini.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Inditex guanya 1.375 milions d’euros en el millor primer trimestre fiscal de la seua història]]> Inditex ha obtingut un benefici net de 1.375 milions d’euros durant el primer trimestre del seu exercici fiscal, comprés entre febrer i abril, la qual cosa representa un increment del 5,4% respecte al mateix període de l’any anterior i suposa el millor primer trimestre de la seua història.

Segons ha comunicat este dimecres el grup tèxtil a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), les vendes van augmentar un 5,8% interanual fins als 8.750 milions d’euros. A tipus de canvi constant, el creixement de la facturació va arribar al 8,8%. El resultat brut d’explotació (ebitda) va créixer un 7,3%, fins als 2.568 milions d’euros, mentre que el marge brut es va situar en el 61,2%.

La companyia, propietària de marques com Zara, Pull&Bear o Massimo Dutti, ha avançat que les vendes en tenda del període comprés entre l’1 de maig i l’1 de juny han augmentat un 11,5% interanual a tipus de canvi constant.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Les primeres aturades de juny dels maquinistes en Metrovalència i el Tram d’Alacant transcorren sense incidències i amb servicis mínims del 80%]]> El Sindicat Espanyol de Maquinistes Ferroviaris (Semaf) ha représ este dimarts les aturades parcials al metro de València i Alacant, que han transcorregut sense incidències i respectant els servicis mínims del 80% establits per Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV). Així ho han indicat fonts de l’empresa pública i del sindicat, que ha convocat cinc dies de vaga al juny (2, 4, 9, 11 i 16) en tres franges horàries: de 07:00 hores a 10:00 hores, de 13:00 a 16:00 hores i de 19:00 a 21:00 hores.

FGV ha fixat uns servicis mínims del 80% per a hui i dijous, coincidint amb els desplaçaments d’estudiants que es presenten a la prova d’accés a la universitat (PAU) —en què estan matriculats més de 25.600 alumnes—, i del 75% per a la resta de jornades de vaga.

El portaveu del sindicat de maquinistes, Teo Moreno, ha qualificat d’"abusius" els servicis mínims i ha criticat la falta de voluntat negociadora de la direcció de FGV. Segons ha explicat, l’empresa no vol entrar a negociar millores en la seguretat de la circulació ni en les condicions laborals dels maquinistes, fet que considera un "menyspreu" cap als treballadors i els usuaris de Metrovalència i del Tram d’Alacant.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Heineken pacta amb els sindicats una pujada salarial mínima del 9,9% fins a 2028]]> Heineken España i la representació sindical de la companyia han arribat a un acord salarial per al període 2026-2028 que garantix una pujada retributiva acumulada mínima del 9,9% per als més de 1.400 treballadors de l’empresa a les quatre fàbriques de València. Sevilla, Madrid i Jaén, a més de dos microcerveseries a Sevilla i Màlaga. El pacte ha sigut ratificat pel 78% de la plantilla i posa fi a mesos de negociacions marcats per protestes i jornades de vaga en els diferents centres de treball de la companyia.

Segons ha explicat el president del comité d’empresa, Pablo Martínez, un dels principals objectius de la negociació era aconseguir “un acord salarial plurianual” que evitara haver d’afrontar nous conflictes cada any per les revisions salarials.

L’acord contempla l’actualització corresponent a l’IPC de l’exercici anterior, situat en el 2,9%, així com increments addicionals per als pròxims anys que permetran arribar, almenys, a una pujada acumulada del 9,9% al final de la vigència del pacte.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Presenten al Japó androides cada vegada més semblants als humans]]> La capital japonesa acull per primera vegada a Àsia l'Humanoids Summit, considerat l'esdeveniment mundial més important dedicat als androides: més de trenta empreses mostren els últims avanços en robòtica humanoide i intel·ligència artificial aplicada a màquines físiques. La inauguració ha estat protagonitzada per un androide amb vestit, cabells negres i un aspecte idèntic al del creador, que s’ha mogut amb naturalitat sobre l’escenari.

La quarta edició del congrés se centra enguany en la "comercialització, producció en massa i assignació de capital" en el sector dels androides, amb demostracions del que es coneix com a intel·ligència artificial física, capaç de permetre a les màquines percebre i interactuar amb l’entorn en temps real mitjançant sensors, càmeres i radars.

La trobada, que se celebra durant dos dies al Takanawa Gateway Convention Center, reunix firmes com Toyota, Honda, Panasonic o la nord-americana Boston Dynamics, en una edició que ja ha passat per Silicon Valley i Londres en anys anteriors, segons recull des del país nipó la periodista de l'agència EFE Pilar Bernal Zamora.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Patronal i sindicats acorden el primer conveni estatal del comerç tèxtil, que beneficia més de 120.000 treballadors]]> L’Associació Retail Tèxtil Espanya (ARTE) i els sindicats CCOO i Fetico han arribat a un acord sobre el text definitiu del qual serà el primer conveni col·lectiu estatal de grans cadenes del comerç tèxtil, un pacte que beneficiarà més de 120.000 treballadors a tot Espanya. L’acord, que Fetico ha qualificat de “fita històrica en la negociació col·lectiva”, es va tancar esta passada nit després d’una llarga jornada de converses i més de dos anys de negociacions entre les parts.

Segons han informat les organitzacions, el nou conveni consolida i millora les condicions laborals d’un sector fins ara fragmentat en desenes de convenis provincials, amb l’objectiu d’homogeneïtzar drets i establir un marc estatal comú per a les grans cadenes del comerç de moda.

CCOO ha destacat que el text “assegura el manteniment de garanties clau dels marcs provincials, unifica condicions i introduïx millores substancials en jornada, conciliació i retribucions”, mentre que la patronal ARTE —integrada per empreses com Inditex, Mango, Primark o H&M— ha valorat l’acord com un pas “molt rellevant” que dona estabilitat al sector.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El lloguer de curta estada calcula en 160 milions els danys causats pel registre estatal anul·lat pel Tribunal Suprem]]> La patronal estatal del lloguer de curta estada, Fevitur, amb seu a València, calcula que els perjuís ocasionats pel Registre Únic d’Arrendaments de curta duració podrien ser de 160 milions d’euros i estudia emprendre accions legals contra l’Estat després que el Tribunal Suprem ha anul·lat este sistema.

La sentència del Suprem considera nul el procediment del registre estatal per entendre que l’Estat no té competències per a establir una regulació “exhaustiva” d’un registre nacional que se superposa als autonòmics ja existents per a inscriure habitatges destinats al lloguer turístic.

Segons ha informat Fevitur este divendres en un comunicat, la decisió judicial deriva del recurs que la Generalitat va presentar en el seu moment. La patronal sosté que les revocacions, bloquejos i problemes derivats del número de registre estatal han causat un cost mitjà de 33.000 euros per propietari afectat. Entre els perjuís assenyalats figuren la pèrdua de reserves, despeses addicionals, inseguretat operativa i dificultats per a comercialitzar els allotjaments.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Brussel·les eleva al 2,4% la previsió de creixement d’Espanya per al 2026 malgrat la guerra]]> La Comissió Europea ha revisat este dijous una dècima a l’alça la previsió de creixement econòmic d’Espanya per al 2026, fins al 2,4%, malgrat l’impacte de la guerra al Pròxim Orient i l’encariment dels combustibles derivat del tancament de l’estret d’Ormuz.

En les previsions de primavera, l’executiu comunitari assenyala que l’activitat econòmica espanyola continuarà sent “relativament dinàmica l’any que ve, encara que advertix dels riscos derivats de l’actual context geopolític i de les possibles conseqüències sobre el turisme. La millora de les perspectives per a Espanya contrasta amb la situació de la resta de grans economies de la Unió Europea, que patixen retallades en les seues previsions de creixement. El cas més destacat és el d’Alemanya, la principal economia europea, la previsió de la qual cau de l'1,2% al 0,6%.

Tot i la revisió a l’alça per al 2026, Brussel·les preveu una moderació posterior del creixement espanyol. El producte interior brut (PIB) avançarà un 1,9% el 2027, una dècima menys del calculat anteriorment. En canvi, la previsió per a la inflació augmenta fins al 3% enguany a Espanya, impulsada sobretot per l’encariment energètic derivat del conflicte a l’Orient Mitjà.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Ford Almussafes comença a negociar les condicions laborals que regiran quan s'inicie la producció del model Bronco]]> Treballadors i direcció de la planta de Ford a Almussafes han començat este dimecres a negociar les condicions laborals i salarials de la plantilla que entraran en vigor a partir de 2027, amb l'Acord per l'Electrificació 2030, i que seran la base del conveni col·lectiu. Cal recordar que en este període es llançarà el nou model que produirà la factoria de la Ribera Baixa, el Ford Bronco.

Este dimecres s’ha celebrat la reunió constitutiva i s’ha fixat una nova trobada per al 27 de maig, segons informen fonts d’UGT, el sindicat majoritari d’esta fàbrica.

La negociació es basa a renovar l'Acord per l'Electrificació vigent fins a desembre. Ara bé, la negociació s’ha avançat perquè cal constituir els equips de llançament del nou model que es fabricarà en la planta a partir de 2028.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Empreses que desafien el temps: 24 companyies valencianes superen el segle de vida]]> La Comunitat Valenciana compta amb 24 societats centenàries, segons l’Estudio sobre empresas con más de cien años de antigüedad, que ha elaborat Informa D&B, que analitza les companyies que han aconseguit mantindre l’activitat durant més d’un segle.

Este conjunt representa el 7% del total d’empreses centenàries de l’estat espanyol, i situa la Comunitat Valenciana com la quarta autonomia de més pes en el rànquing, només per darrere de Catalunya, Madrid i el País Basc.

A Espanya hi ha 350 societats que tenen més de cent anys de trajectòria, una xifra que suposa el 0,03% del total d’empreses actives. L’informe destaca l’excepcionalitat de les dades, tenint en compte que l’edat mitjana de les companyies actives no arriba a catorze anys.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Valenciaport adjudica una planta de combustibles renovables al port de Sagunt dins del pla de descarbonització dels ports valencians]]> El consell d’administració de l'Autoritat Portuària de València ha aprovat este dimecres la concessió administrativa per a construir i explotar una planta de processament i producció de combustibles renovables al port de Sagunt. La concessió, atorgada a les empreses Five Next Useoil Solutions i UCO Trading Spain, tindrà una duració de 25 anys i comportarà una inversió de vint milions d’euros.

La futura instal·lació ocuparà una superfície de 27.800 metres quadrats al moll sud 2 del port. El projecte permetrà rebre, emmagatzemar i tractar matèries grasses residuals, com ara oli de cuina usat o greixos animals, per a transformar-los després en biocombustibles avançats, segons ha informat Valenciaport.

El consell d’administració també ha autoritzat dos concessions per a prestar el servici comercial de subministrament de gas natural liquat (GNL) a vaixells als ports de València, Sagunt i Gandia. Les concessions, amb una duració de sis anys, han quedat adjudicades a les empreses Shell Western LNG BV i Axpo Iberia.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[IFA Fira Alacant consolida la recuperació i reduïx les pèrdues un 80% en el 2025]]> IFA Fira Alacant ha tancat l’exercici 2025 amb una millora significativa dels resultats econòmics i ha consolidat una tendència de recuperació després de reduir les pèrdues en més d’un 80% respecte al 2024. El recinte firal va tancar el 2024 amb un dèficit de 298.000 euros, mentre que la gestió del 2025 ha permés reduir esta xifra fins als 54.000 euros, segons ha informat la institució.

L’organització atribuïx esta millora a un control més gran de la despesa, una gestió més eficient i a les inversions en la modernització de les instal·lacions, amb l’objectiu de fer els espais més funcionals i reduir costos futurs de manteniment.

El director general d’IFA Fira Alacant, Alejandro Morant, ha destacat la posada en marxa d’un pla de manteniment preventiu que permet supervisar les infraestructures i garantir més seguretat per a expositors i visitants.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La ZAS de Russafa entra en vigor amb el veïnat i els hostalers en contra]]> La declaració del barri valencià de Russafa com a zona acústicament saturada (ZAS) ha entrat en vigor este dimecres. Entre les mesures que introduïx la regulació, s'inclou establir les 4:30 h com a hora límit de tancament per a pubs i discoteques.

La declaració, fruit d'una sentència judicial del 2020, es va aprovar al ple de l'Ajuntament de València a finals del mes passat amb els vots del PP i Vox —l'equip de govern municipal— i amb el rebuig de l'oposició del PSPV i Compromís.

La resolució, que s'ha publicat este dimarts en el DOGV, inclou el llistat dels carrers de Russafa declarats com a zona acústicament saturada. Es tracta de determinats trams dels carrers de Centelles, Literat Azorín, Reina Na Maria, Puerto Rico, Sueca, Cadis, Baró de Corts, Doctor Serrano, Carles Cervera, Doctor Landete, Pare Perera, Consolat del Mar, Cura Femenia, Tomasos, Vivons, Romeu de Corbera, Doctor Sumsi i Maties Perelló. A més, es declaren trams d'altres carrers com a "zona de respecte".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Baleària fa efectiva l'adquisició d'Armas Trasmediterránea a Canàries]]> La naviliera Baleària ha conclòs el procés d'adquisició d'Armas Trasmediterránea al perímetre de les Canàries i ha assumit la propietat dels seus actius. L'operació inclou tant les rutes interinsulars com les connexions entre la Península i l'arxipèlag, segons ha informat este dilluns en un comunicat.

El grup resultant tindrà prop de 4.500 empleats i una flota que supera els 50 vaixells. El volum de trànsit anual conjunt se situarà per damunt dels huit milions de passatgers i els onze milions de metres lineals de càrrega. Segons un comunicat de la mercantil, generarà una facturació consolidada superior als mil milions d'euros.

El comunicat afig que l'adquisició suposa la integració de tres trajectòries històriques del transport marítim espanyol: Trasmediterránea (fundada el 1916), Armas (el 1941) i Baleària (el 1998).

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La planta d'Almussafes fabricarà a partir del 2028 el Ford Bronco]]> L'horitzó de Ford Almussafes s'ha aclarit este dilluns. La planta valenciana de la multinacional automobilística fabricarà a partir del 2028 un nou vehicle, el Bronco, segons han confirmat hui des de la direcció de la companyia. La planta de la Ribera Baixa començarà a fer este SUV multienergia “a partir del 2028”. L’assignació d’este model a la fàbrica valenciana, que ha confirmat el president de Ford Europa, Jim Baumbick, suposa la continuïtat de la càrrega de treball per a la factoria valenciana. Almussafes feia mesos que estava a l'espera d'este anunci.

La direcció de la companyia ha aprofitat una trobada entre concessionaris i socis europeus per a detallar el seu pla de treball en les plantes d’Europa per als pròxims anys. En esta línia, dels cinc turismes nous que farà en les plantes del continent, Almussafes assumirà la producció del que la direcció ha denominat el “nou membre de la família global Bronco a Europa”.

Paral·lelament a este turisme, Ford produirà a Europa un altre elèctric —“un utilitari menut”, com detallaven—, un SUV elèctric menut i dos crossovers multienergia, com han detallat els responsables de la marca de l’oval. Tots eixiran al mercat progressivament, on estaran a finals del 2029 i dos d'ells encara tenen pendent l'assignació de la planta que els farà.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Ford convoca els sindicats a negociar un nou acord per a l’electrificació d’Almussafes]]> La direcció de Ford a Almussafes ha convocat els sindicats dimecres que ve, 20 de maig, per a iniciar una nova negociació amb l’objectiu de renovar l’acord per a l’electrificació subscrit el 2022, que va establir l’actual marc laboral de la factoria valenciana.

Segons ha explicat el portaveu d’UGT a Ford, Carlos Faubel, la companyia ha plantejat constituir una comissió negociadora a partir de la setmana que ve “amb l’objectiu de renovar l’acord per a l’electrificació”. El sindicat majoritari ha valorat positivament la convocatòria perquè considera que “suposa parlar del futur de la fàbrica els pròxims anys” i permetrà “aclarir moltes incògnites”.

Per la seua banda, el portaveu d'STM Ford, Dani Portillo, ha qualificat de “curta” la reunió mantinguda este dijous i ha assenyalat que l’empresa busca amb este nou acord “un marc d’estabilitat davant dels nous vehicles que hi arribaran”. En este sentit, ha assegurat que veu “el futur amb optimisme”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Faconauto preveu que enguany es matriculen 109.000 vehicles en la Comunitat Valenciana]]> La patronal de concessionaris de turismes, Faconauto, preveu que enguany es matriculen 109.000 vehicles a la Comunitat Valenciana. La xifra suposa un descens del 14,7% respecte al 2025 per l’impacte de les ajudes extraordinàries activades després de la dana, però representa un creixement estructural del 7,5% si es descompten eixes aportacions.

Un any i mig després de la dana del 2024, en què es perderen prop de 100.000 vehicles i molts concessionaris quedaren arrasats, el sector assegura que ja se n'ha recuperat. “Comparem 2026 i 2024 i el sector ens ha traslladat que hi ha un creixement de vora el 8%”, ha destacat la consellera d’Indústria, Turisme, Innovació i Comerç, Marián Cano.

La presidenta de Faconauto, Marta Blázquez, ha assegurat que la Comunitat Valenciana es consolida com “una terra dinàmica” i ha apuntat que “tancarem enguany amb més de 109.000 unitats”. Les perspectives també són positives a mitjà termini. Faconauto calcula que el mercat valencià arribarà a les 115.500 matriculacions el 2027 i superarà les 117.600 el 2028.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L’aplicació de la IA en el procés de compra convertix Zara en la marca de moda més valuosa del món]]> La marca Zara, nau insígnia del grup empresarial Inditex, és la marca de moda més valuosa del món. La firma del gallec Amancio Ortega ha superat a l’esportiva Nike, segons l'última edició del rànquing que elabora la consultora Kantar, en el BrandZ Top 100 Most Valuable Global Brands.

La marca espanyola ha crescut un 18% i supera els 44.000 milions de dòlars (37.585,82 milions d'euros) de valor de marca, de manera que se situa en el lloc 66 d’este rànquing, la qual cosa suposa tres posicions per davant de Nike.

La clau de l’ascens de Zara en l'estudi de Kantar ha sigut la capacitat de construir rellevància a través d’experiències de compra personalitzades, impulsades per la intel·ligència artificial.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Callosa de Segura fabrica la meitat de les xarxes antidrons que protegixen Ucraïna]]> La meitat de les xarxes antidrons que actualment protegixen infraestructures i zones urbanes d’Ucraïna ixen de Callosa de Segura. El que va començar com una ajuda solidària després de l’inici de la invasió russa s’ha convertit, quatre anys després, en una especialització industrial que salva vides en plena guerra.

L’empresa IRC, ubicada al Baix Segura, fabrica i distribuïx xarxes capaces de frenar drons utilitzats en els bombardejos russos. “Ens dediquem a fabricar i distribuir xarxes que salven vides”, explica el director comercial de la companyia, Juan Luis Antón.

Les xarxes s’han estés per ciutats i infraestructures ucraïneses amb l’objectiu de reduir l’impacte dels drons, una de les armes més utilitzades en la guerra entre Rússia i Ucraïna.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La planta de Heineken a Quart de Poblet comença el primer dia de vaga]]> El comité intercentres de Heineken Espanya ha convocat els 1.400 treballadors de l'empresa a tres jornades de vaga en els seus centres de treball, a partir d'esta nit, començant per la planta a Quart de Poblet (Horta Sud), amb una plantilla de 300 treballadors. Esta protesta té lloc davant la "manca d'acord en la negociació de l'increment salarial per a 2026, 2027 i 2028", segons han explicat en un comunicat.

Les aturades convocades comencen este dimarts a les 22.00 hores en la factoria de Quart de Poblet fins a les 22.00 hores de dimecres, i se succeiran en tots els centres de treball, oficines, fàbriques i comercials els dies 13, 20 i 27 de maig, segons el comunicat publicat per la federació agroalimentària (FICA) d'UGT.

"El comité intercentres ha convocat la vaga com a últim recurs una vegada esgotades les vies de diàleg i de mediació per a defendre la dignitat salarial de 1.400 treballadors de Heineken Espanya en 2026, 2027 i 2028", han subratllat en la nota.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els autònoms valencians cobren 522 euros menys de pensió que els assalariats, segons UPTA]]> Els treballadors autònoms de la Comunitat Valenciana perceben una pensió mitjana de jubilació 522 euros inferior a la dels assalariats, segons les últimes dades oficials analitzades per la Unió de Professionals i Treballadors Autònoms (UPTA). En concret, la pensió mitjana de jubilació dels autònoms valencians se situa en 1.054,39 euros mensuals, mentre que la dels treballadors del règim general arriba als 1.577,05 euros, una diferència de 522,66 euros al mes.

UPTA també advertix d’una bretxa important en el conjunt de les prestacions. La pensió mitjana total dels autònoms valencians és de 951,53 euros mensuals, davant dels 1.359,87 euros del règim general, és a dir, més de 408 euros menys cada mes.

Actualment, la Comunitat Valenciana compta amb 196.639 pensions corresponents al règim especial de treballadors autònoms (RETA), de les quals 132.361 són pensions de jubilació.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Comunitat Valenciana creixerà enguany un 3% i reduirà l’atur fins al 10,4% el 2027, segons BBVA Research]]> La Comunitat Valenciana mantindrà un creixement econòmic sòlid durant el 2026 i el 2027 i reduirà progressivament la taxa d’atur fins al 10,4%, segons les previsions publicades este dimarts per BBVA Research. L’estudi calcula que es crearan 126.000 llocs de treball en els pròxims dos anys. Segons l’informe, l’economia valenciana creixerà un 3% el 2026 i un 2,2% el 2027.

L’estudi, presentat pel responsable d’anàlisi econòmica per a Espanya de BBVA Research, Rafael Doménech, i pel director territorial est de BBVA, José Manuel Mieres, destaca que la Comunitat Valenciana continua creixent per damunt de la zona euro i també de la mitjana registrada entre el 1995 i el 2019.

El document assenyala que el dinamisme de la construcció i la inversió, junt amb els fons europeus, la baixada dels tipus d’interés i l’augment de les rendes salarials, continuaran sostenint el creixement econòmic.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Campofrío destina 134 milions per a traslladar a Utiel la planta de Torrent que va destrossar la dana]]> Utiel tindrà un dels centres de producció càrnia més innovadors d’Europa, que naix curiosament de la desfeta que va deixar la dana. La riuada va assolar completament la planta que Campofrío tenia a Torrent i ara, aprofitant la reconstrucció, n'obrirà una nova a Utiel, on podran treballar els 300 empleats que tenia la fàbrica de l’Horta Sud.

Els treballadors estan en un ERTO, un expedient de regulació temporal d’ocupació, des de la dana. Ara, esta companyia de referència en el sector del companatge, alçarà una nova planta en un recinte de 44.000 metres quadrats del polígon Nuevo Tollo d’Utiel.

La companyia comptarà amb una inversió d’onze milions d’euros de la Generalitat, del pla de recuperació d’empreses afectades per la dana. El CEO de Campofrío, Javier Dueñas, ha destacat que la ubicació de la nova planta millorarà la connectivitat de la companyia i permetrà a Campofrío “estar més a prop de distribuïdors, clients i la indústria auxiliar del sector agroalimentari”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El pressupost d'una boda a Espanya ronda els 25.000 euros]]> Comença la temporada de bodes i els salons treballen a estall. Tot i que la majoria de les parelles es declaren il·lusionades amb el casament, fer números és sempre un maldecap. El pressupost actual per a un casament ronda els 25.000 euros, amb una despesa mitjana per convidat de 225 euros, segons un estudi de Bodas.net amb 2.170 parelles enquestades, que també indica que el 45% de les parelles efectuen més despeses de les previstes.

L'informe també assenyala que el passat 2025, casar-se va resultar un 2% més car que l'any anterior. "Ens hem vist obligats, en la majoria dels casos, a apujar eixe 2%, que sempre és menys del que ha pogut pujar l'IPC, però als clients tampoc els podem repercutir tanta quantitat", ha explicat a À Punt Carlos Corella, gerent de Jardines la Cartuja.

Quant als aspectes més costosos d'una boda, normalment s'invertix un 53% del pressupost en el banquet, encara que també destaquen altres àmbits com la planificació, que comença de mitjana uns tretze mesos abans de la gran data, o el guió de la vetllada, una part creativa que cada vegada destaca més en els casaments. "Este any farem dos tematitzacions, una basada en Harry Potter i l'altra en Braveheart", ha indicat Félix Espinar, gerent del restaurant Hispania, Masía de las Estrellas.

Continua llegint-ho en el web

]]>