<![CDATA[À Punt - Càncer]]> 10 <![CDATA[À Punt - Càncer]]> <![CDATA[El Ministeri de Sanitat amplia el cribratge de càncer de mama a dones entre 45 i 74 anys]]> La Comissió de Salut Pública ha aprovat una proposta per a ampliar la població diana del programa de cribratge poblacional de càncer de mama en el Sistema Nacional de Salut (SNS) a dones entre 45 i 74 anys. La implantació serà progressiva i les comunitats autònomes tindran fins a sis anys per a aconseguir una cobertura pròxima al 100% en els nous grups d'edat, informa el Ministeri que dirigix Mónica García.

Fins ara, la cartera comuna de servicis establia una mamografia cada dos anys per a dones entre 50 i 69 anys, una periodicitat que manté la nova proposta per a tot el nou rang d'edat. L'impacte pressupostari ascendirà a 534 milions d'euros entre el 2025 i el 2029, encara que el cost real serà menor, segons Sanitat, perquè diverses comunitats autònomes ja han iniciat la incorporació progressiva dels nous grups d'edat.

La mesura es planteja arran de les recomanacions de la Xarxa d'Agències d'Avaluació de Tecnologies Sanitàries i del Consell de la Unió Europea, i també per l'evidència clínica, que indica que al voltant del 10% dels càncers de mama a Espanya es diagnostiquen en dones menors de 50 anys. Però també es basa en l'experiència acumulada per distintes comunitats autònomes, com les de Navarra, Castella i Lleó, La Rioja i Castella-la Manxa pel que fa al tram de 45 a 49 anys, i la de Galícia, en el de 70 a 74 anys.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El PP i Vox rebutgen crear una comissió d'investigació sobre els cribratges de càncer de mama]]> El PP i Vox s’han oposat este dimecres al ple de les Corts a la petició socialista de crear una comissió d'investigació sobre els cribratges de càncer de mama a la Comunitat Valenciana, que sí que ha tingut el suport de Compromís. Durant la defensa de la proposta, que es votarà este dijous, la diputada socialista Yaissel Sánchez ha explicat que el 2024 es van fer 12.292 mamografies menys que l'any anterior i la participació en este programa ha caigut “fins a un 65 %, la pitjor dada en deu anys”. Així mateix, ha afirmat que hi ha “90.000 dones valencianes que no saben si poden tindre un càncer de mama”.

Segons ha dit, “no hi ha base fiable per a avaluar la gestió que està fent” el PP en la sanitat valenciana, per la qual cosa ha exigit “respostes, transparència i veritat” i saber “quantes proves s'han externalitzat, quant han costat, en quines condicions i quina és la qualitat d'estes lectures”, perquè amb el càncer “no es pot arribar tard”.

Per la seua banda, el síndic de Compromís, Joan Baldoví, ha donat suport a esta proposta i a tot allò que supose investigar la sanitat pública valenciana i “traure a la llum les vergonyes d'un PP que està més interessat que alguns facen negoci que a donar un vertader servici” als pacients, i en este cas concret a les dones valencianes.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Dona entre 45 i 65 anys, el perfil del pacient oncològic que demana ajuda psicològica]]> El diagnòstic d'un càncer suposa un impacte en la persona afectada i en l'entorn. Un fet que ha provocat que la demanda de suport emocional s'haja disparat en l'Associació Espanyola Contra el Càncer de València (AECC-VLC), que este dimarts ha presentat la memòria d'activitats del 2025.

L'any passat, esta associació va atendre un 36% més de persones que el 2024. El perfil majoritari de les persones que hi recorren és una dona entre 45 i 65 anys, ja que els homes continuen sent més reticents a demanar ajuda, indica el president de la Junta Associada Provincial de l’AECC, Tomás Trénor, en declaracions en À Punt.

Una d’estes dones és Ana, que va rebre el diagnòstic de càncer de pit el 2024 i ara està recuperant-se. La notícia que patia esta malaltia va ser tot un xoc per a ella i la seua família, relata, i l’Associació Espanyola Contra el Càncer va ser la seua “salvació”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Una investigació descobrix un gen responsable de la metàstasi en el càncer de mama]]> Un estudi de la Universitat Miguel Hernández (UMH) d'Elx ha detectat un gen que determina quines cèl·lules serien capaces d'estendre el càncer de mama. Este descobriment podria suposar un avanç clau en la lluita contra la metàstasi, ja que podria preveure's des de l'origen de la malaltia en funció de si conté o no el gen anomenat Prrx1.

"Allò que hem trobat en este estudi és un factor, un gen, que determina la capacitat que tenen les cèl·lules del càncer de formar metàstasi. És a dir, eixos tumors secundaris que apareixen en altres òrgans i són la causa de mort de la major part dels pacients de càncer" ha declarat a À Punt Ángela Nieto, investigadora de l'Institut de Neurociències CSIC-UMH i directora de l'estudi que ha desenvolupat el laboratori de Plasticitat Cel·lular en Desenvolupament i Malaltia de la universitat.

La investigació revela que els tumors contenen, des que es formen, cèl·lules preparades per a generar metàstasi. "Si el gen no està, no hi ha metàstasi perquè les cèl·lules no poden eixir del tumor primari", ha subratllat Nieto.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'Hospital General de València consolida la micropigmentació mamària aplicada en les dones que han patit càncer de mama i altres malalties]]> L'Hospital General de València ha consolidat l'activitat de micropigmentació mamària des que va posar en marxa al desembre una consulta pròpia i amb dedicació, a temps complet, per part de la infermera especialitzada en esta tècnica, María Rovira.

Esta àrea específica de micropigmentació s'ha emmarcat en la iniciativa de la Conselleria de Sanitat per a "incentivar el servici a tota la Comunitat Valenciana, amb consultes en 6 dels 24 departaments de salut", segons ha informat la Generalitat.

En el cas de l'Hospital General de València, la consulta està liderada per la infermera María Rovira, coordinada amb un equip mèdic multidisciplinari dels servicis de Cirurgia Plàstica i Reconstructora, Cirurgia General, Oncologia, Dermatologia i Maxil·lofacial. Rovira destaca la importància d'esta pràctica, ja que "esta etapa té un impacte important en la recuperació de la imatge corporal de la pacient i, en molts casos, simbolitza el tancament de tot el procés oncològic".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'Incliva avança en la prevenció del càncer de còlon amb IA per a predir recaigudes]]> L’institut d’investigació sanitària Incliva ha liderat un projecte de sis anys que ha permés avançar en la prevenció del càncer de còlon localitzat amb l’objectiu d’optimitzar els tractaments, reduir les recaigudes i millorar la supervivència dels pacients. El càncer colorectal és la segona causa de mort per càncer a Espanya, amb més de 43.000 nous casos anuals i, tot i que la supervivència ha millorat fins al 65% a cinc anys, un 40% dels pacients encara patix recaigudes després del tractament inicial.

El treball ha culminat amb el desenvolupament d’un sistema de predicció de recaigudes basat en intel·ligència artificial i aprenentatge profund, capaç d’analitzar imatges de teixits biològics i identificar pacients amb major risc de recaiguda.

El projecte, denominat TuMiCC, ha estat coordinat pels doctors Andrés Cervantes i Noelia Tarazona, amb participació d’equips de l'Hospital del Mar de Barcelona i del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), entre altres centres de referència.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Sanitat amplia la prova del taló, el cribratge de càncer de còlon i l'accés a la fecundació 'in vitro']]> El Ministeri de Sanitat ha publicat este dilluns en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) l'Orde SND/356/2026, que reforça la vigilància en salut pública i actualitza la cartera comuna del Sistema Nacional de Salut amb diverses novetats. Entre altres activitats assistencials de prevenció, diagnòstic, tractament i rehabilitació, amplia la coneguda popularment com a "prova del taló", que passa a cobrir 21 malalties. També estén el cribratge poblacional de càncer colorectal fins als 74 anys i l'edat d'accés a la fecundació in vitro amb òvuls donats en casos de fallada ovàrica prematura.

La normativa, que entra en vigor este dimarts, actualitza l'annex de salut pública per a desplegar la Xarxa Estatal de Vigilància en Salut Pública, reforça els sistemes d'alerta precoç i la participació de l'atenció primària i especialitzada en la notificació de riscos dins de la cartera de servicis comuns de salut pública, i modifica la composició del comité assessor per a la cartera comuna de servicis en l'àrea de genètica, incorporant dos vocalies en representació de federacions o agrupacions d'associacions de pacients.

Finalment, redefinix la rehabilitació de pacients amb dèficit funcional per a orientar-la a mantindre la màxima autonomia i la qualitat de vida, en coherència amb la Llei 3/2024 sobre ELA i altres malalties d'alta complexitat; incorpora un nou programa poblacional de cribratge prenatal de preeclàmpsia en dones embarassades, i obliga a desenvolupar sistemes d'informació i avaluació estatal dels programes de cribratge neonatal i prenatal, amb informes anuals publicats per Sanitat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un gen determina si les cèl·lules del càncer de mama faran metàstasi o es mantindran 'adormides']]> Un gen pot determinar si les cèl·lules responsables del càncer de mama tenen capacitat per a formar metàstasi, o si, per contra, es mantenen en un estat adormit, segons un estudi que podria ajudar a identificar tumors amb més risc de propagació i millorar la classificació dels pacients.

La investigació, liderada per l’Institut de Neurociències d’Alacant —centre mixt de la Universitat Miguel Hernández d’Elx (UMH) i el CSIC— ha identificat el gen Prrx1 com un regulador clau del potencial metastàtic del càncer de mama. Els resultats s’han publicat en la revista Nature Communications.

L’estudi conclou que la capacitat de fer metàstasi no és aleatòria, sinó que està condicionada per nivells concrets d’activitat d’este gen en el tumor primari.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Nou de cada deu persones sobreviurien al càncer de còlon si es detectara a temps]]> El càncer de còlon és actualment el tumor amb incidència més alta a la Comunitat Valenciana, amb més de 5.000 casos anuals, i el segon amb més mortalitat. Tot i que 9 de cada 10 persones hi sobreviuria si es detectara a temps, el 51% de la població de risc valenciana no participa en el programa de cribratge. "La detecció precoç, a més de ser un dret, salva vides", ha destacat este dimarts l'Associació Espanyola contra el Càncer, que, amb motiu del Dia Mundial Contra el Càncer de Còlon que se celebra cada 31 de març, torna a llançar la campanya de prevenció "Juga el teu paper".

La campanya recorda a la ciutadania la importància de la detecció precoç i convida a participar en el programa de cribratge, dirigit a persones amb edats compreses entre els 50 i els 69 anys, segons informa l'entitat. El programa de cribratge consisteix en la realització d'un test de sang oculta en femta (TSOF), una prova indolora, no invasiva, que es pot fer a casa, que determina la presència de sang no visible en la femta i que resulta tan eficaç com una colonoscòpia. Este test detecta lesions sagnants, que poden correspondre a pòlips o lesions premalignes o malignes que no serien detectades fins que la malaltia s'estiguera més avançada, quan les possibilitats de tractament i curació serien menors. Amb esta nova campanya es vol augmentar la participació de la ciutadania en els TSOF, que detecta precoçment el càncer i reduïx així la mortalitat del tumor, del qual en 2023, segons el Sistema d'Informació Epidemiològica del Càncer (SIEC), se'n detectaren més de 40.000 nous casos a Espanya i 5.026 a la Comunitat Valenciana.

L'Associació Espanyola Contra el Càncer va ser una impulsora clau del cribratge de càncer de còlon a Espanya, va promoure la validació del test de sang oculta en femta i la seua incorporació al sistema públic de salut. No obstant això, perquè un programa de cribratge de càncer funcione és necessari que tinga una implantació del 100% i una participació d'almenys el 65% i, segons les últimes dades oficials, a la Comunitat Valenciana un 51% de la població de risc, 770.463 valencians, no han participat en el programa.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els disgustos i l’estrés no causen càncer, segons un estudi amb més de 420.000 persones]]> Un estudi internacional amb 421.799 participants conclou que ni l’estrés, ni l’ansietat, ni la pèrdua d’un ésser estimat augmenten el risc de patir càncer. El treball, liderat pel Centre Mèdic Universitari de Groningen (Països Baixos) i publicat en la revista Cancer, analitza factors psicosocials com la soledat, la manca de suport social i experiències emocionals negatives, i no troba proves que estes variables siguen causals en l’aparició de la malaltia. Hi ha una creença relativament estesa sobre que amb els disgustos i l’estrés hi ha risc més elevat de patir càncer. Segons els autors de l’estudi, la percepció no té base científica: "Les experiències emocionals negatives poden afectar el benestar general, però no causen tumors".

L'estudi és un dels majors publicats fins ara sobre la relació entre factors emocionals i càncer, i aporta dades sòlides per a desmentir una creença popular molt arrelada. Els autors recomanen centrar-se en mesures preventives efectives i en el suport emocional de les persones afectades, sense vincular de manera directa els disgustos o l’estrés amb l’aparició de la malaltia.

En algunes anàlisis preliminars es va detectar una aparent relació entre factors com la pèrdua d’un ésser estimat, la manca de parella o la percepció de poc suport social i més risc de càncer de pulmó. No obstant això, quan els investigadors van tindre en compte els factors de risc coneguts —especialment el tabaquisme i antecedents familiars— estes associacions desapareixen.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El virus del papil·loma causa 200 nous casos anuals de càncer de cèrvix a la Comunitat Valenciana]]> El virus del papil·loma està implicat directament en el càncer de cèrvix, de penis i en altres càncers orals. A la Comunitat Valenciana es diagnostiquen cada any 200 càncers de cèrvix nous, una malaltia amb un 50% de mortalitat.

El contagi i els seus efectes es poden combatre amb la vacuna que, a la Comunitat Valenciana, arriba a un 90% dels xiquets i les xiquetes de la població diana. Pràcticament, tota la població activa sexualment ha estat en contacte amb el virus del papil·loma, ja que és un virus “ubic”, explica en À Punt María Garcés, subdirectora general de Prevenció i Formació de la Salut.

Sovint, el sistema immunitari l'elimina, però algunes varietats més resistents poden provocar càncer de cèrvix, de penis i orofaringi. Per això, es fa prevenció en la població infantil amb la vacuna amb una dosi amb 12 anys. En dones adultes, es recomana participar en el cribratge de càncer de cèrvix, que ja està implantat en quasi tota la Comunitat Valenciana.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Preocupació en Aspanion per l’eixida de les unitats de càncer infantil dels psicòlegs, que Sanitat substituirà amb personal públic]]> El Dia del Càncer Infantil, una efemèride de conscienciació i unitat de la societat civil entorn la patologia, ve precedit enguany d'una controvèrsia inèdita a la Comunitat Valenciana. Associacions de suport als pacients han rebut l'orde de deixar d'oferir l’acompanyament que prestaven a malalts i familiars dins els hospitals públics valencians. És el cas d'Aspanion, l'organització de referència en l'atenció a les famílies de xiquets i adolescents amb càncer. La Conselleria de Sanitat precisa que "no s'impedix l'accés als psicòlegs de les associacions" però que "s'ha de circumscriure a l'activitat de voluntariat" que figura en el "conveni que tenen amb la conselleria".

Amb més de tres dècades de treball, Aspanion té presència de dilluns a diumenge (a través de cinc psicòlegs i tres treballadors socials) en les unitats d'oncologia pediàtrica dels hospitals La Fe i el Clínic, a València, i del Doctor Balmis d'Alacant. El psicòleg i el treballador social de l’associació que operen en el centre hospitalari alacantí han rebut l’ordre confirmant-los l’eixida. Havien de fer-ho el 10 de febrer, però han aconseguit postposar-la un mes, després de negociar-ho amb la gerència. L’ONG no ha rebut una altra comunicació formal de la conselleria.

Aspanion acusa l'administració de "posar en risc la qualitat assistencial" els menors i les famílies perquè "perdran el suport diari psicològic en els moments més complexos de les seues vides”, “quan són informats d'una malaltia greu que posa en risc la vida dels fills i filles"; i durant els alts i baixos del procés, inclosos aquells casos amb desenllaç negatiu. Dijous van activar una petició en change.org per a revertir la situació que ja replega prop de 3.000 signatures.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Una empresa valenciana empra la IA per a la detecció precoç del càncer de pròstata]]> L'ús de la intel·ligència artificial en la investigació mèdica pot ajudar a reduir el temps en què es diagnostica un càncer. Quibim, una empresa valenciana, ha sigut de les pioneres a crear una aplicació que detecta en les ressonàncies si hi ha una lesió, més enllà del que pot fer l'ull humà. Ja s'utilitza en molts hospitals, de moment, per a la detecció precoç del càncer de pròstata.

Primer s’ha d’entrenar l'aplicació, introduint multitud de dades de diferents ressonàncies i biòpsies anònimes. Quan la intel·ligència artificial aprén a reconéixer els paràmetres que poden representar teixit cancerigen, assenyala el lloc exacte i guia el radiòleg en la interpretació d'una imatge a l'hora de descartar o confirmar un diagnòstic.

Àngel Alberic, fundador i CEO de l’empresa, explica a À Punt que el que fa l’aplicació que han desenvolupat és una mena de biòpsia virtual del cos humà. A més, reduïx el temps que sol requerir analitzar tota la imatge a la meitat, apunta Ana Giménez, responsable de l’àrea de Ciències de Quibim.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L’oncòloga Anna Lluch destaca que els hospitals valencians atenen les sospites de càncer en un màxim de 72 hores]]> Este dimecres és el Dia Mundial contra el Càncer i l’últim informe de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica apunta que enguany es registraran més de 300.000 casos nous, un 2% més que en el 2025. A més, es preveuen 8.000 diagnòstics en persones de 20 a 39 anys. La doctora Anna Lluch, cap del servici d’Oncologia de l’Hospital Clínic de València, ha assenyalat este dimecres en Les notícies del matí que esta pujada entre la gent jove respon en part al fet que la població “està més sensibilitzada i es fan més proves davant de qualsevol signe d’alarma”. També apunta a factors que poden afavorir l’augment del càncer, com la contaminació, el sedentarisme, una alimentació poc saludable i l'estrés.

Sobre l’estratègia contra el càncer presentada pel Consell, que fixa un màxim de set dies per a ser atés per un especialista davant d'una sospita, Lluch considera que és una “bona mesura”. Tot i això, recorda que els hospitals públics valencians disposen d'un programa anomenat Circuit Ràpid Oncològic perquè qualsevol pacient sospitós de patir un càncer siga vist per un especialista en tres dies com a màxim.

“Si un metge de capçalera sospita, per exemple, d’un càncer de bufeta perquè hi ha sang en l’orina, l’especialista d’urologia l’ha de vore immediatament i, després, derivar-lo a l’oncòleg; tot això pot tardar 48 o 72 hores”, ha explicat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Creix el càncer de pulmó entre persones més joves: un de cada vint té menys de 50 anys]]> El càncer de pulmó està augmentant entre persones més joves, sobretot en dones. Un de cada vint casos (5,86%) afecta menors de 50 anys, una tendència significativa en un tumor que es diagnostica de mitjana als 70 anys i en què influeixen factors genètics i ambientals. Segons explica Bartomeu Massuti, secretari del Grup Espanyol de Càncer de Pulmó (GECP), entre els factors ambientals que poden influir destaquen la contaminació per combustibles sòlids, l’exposició al radó en determinades zones i el tabaquisme passiu.

Amb motiu del Dia Mundial del Càncer de Pulmó, que se celebra el 17 de novembre, el GECP, format per 700 especialistes i 190 centres hospitalaris, presenta la “Datografia del càncer de pulmó”, que recopila dades de més de 40.000 pacients i reclama una major inversió pública en investigació.

La franja més nombrosa de pacients (34,3%) rep el diagnòstic entre els 60 i 70 anys; li seguixen els de 70 a 80 anys (28,2%) i els de 50 a 60 (18,95%). El 7,71% té més de 80 anys quan se li detecta el tumor. Un 5% té entre 40 i 50 anys i un 0,86% menys de 40.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Investigadors valencians desenvolupen unes partícules per a combatre el càncer que s'autopropulsen i usen la glucosa de combustible]]> Unes nanopartícules que són capaces d’autopropulsar-se, el que tècnicament es denomina nanomotores, gràcies a la glucosa que hi ha en l’entorn tumoral i que, a més, alliberen fàrmacs dins dels tumors d’una forma molt més eficaç. És el nou avanç mèdic que han assolit un equip d’investigadors de la Universitat Politècnica de València (UPV), que pertany a l’Institut Interuniversitari de Reconeixement Molecular i Desenvolupament Tecnològic (IDM). Estes partícules nanomotores s’han validat ja en el model animal i en mostres de pacients.

Els resultats d’este estudi que han dut a terme els investigadors valencians, en el qual també ha participat l’Institut d'Investigació Sanitària La Fe, el Ciber de Bioenginyeria, Biomaterials i Nanomedicina, el Ciber de càncer i l'Institut d'Investigació Sanitària Incliva, en col·laboració amb el Centre d'Investigació Príncep Felip, s’han publicat en la revista ACS Nano, com han assenyalat des de la Universitat Politècnica.

Segons explica Ramón Martínez Máñez, director de l’Institut IDM en la Politècnica de València, en tumors sòlids, els fàrmacs emprats en quimioteràpia a penes penetren en les capes internes, la qual cosa en reduïx l'eficàcia i permet que algunes cèl·lules canceroses sobrevisquen.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Homenatge als xiquets i xiquetes que no van superar un càncer als Jardins de Vivers]]> Els Jardins de Vivers de València han acollit este dissabte un acte d’homenatge i record als xiquets, xiquetes i adolescents que no van poder superar un càncer, organitzat per Aspanion, l’Associació de Pares de Xiquets amb Càncer de la Comunitat Valenciana. Es tracta d’una cita anual que, des de fa tres anys, reunix les famílies per a compartir records, emocions i també reivindicacions: més inversió en investigació per a millorar els tractaments i reduir la mortalitat del càncer infantil.

L’acte ha estat carregat d’emoció i testimoniatges. Manuel Hernández, pare de Carmen, ha expressat a À Punt el seu sentiment: “No puc dir que estiga alegre, perquè la paraula alegre ha desaparegut del nostre diccionari, però és un dia bonic, i saber que estem amb tots els infants i que la meua filla està ací és molt especial”.

Per la seua part, Yasmin Canet Carbonell, mare de Mérida, ha subratllat la importància del suport mutu i la recerca: “Dies com hui ens ajuden un poc a recordar que no estem soles; som moltes famílies que necessitem que es continue investigant i que es continuen destinant fons, perquè açò puga acabar sent només una anècdota”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El cribratge i l’autoexploració, claus per a detectar a temps el càncer de mama]]> El càncer de mama continua sent el tumor amb més incidència entre les dones. A la Comunitat Valenciana es diagnostiquen prop de 4.000 casos nous cada any, segons dades del grup de Biologia del Càncer de Mama de l’Incliva. Tot i això, la mortalitat ha anat a la baixa, un avanç que es deu, sobretot, als diagnòstics més precoços i als tractaments més específics.

L’oncòloga Maite Martínez, membre d’este grup d’investigació, explica que “el que és més important no és la incidència, sinó que estem disminuint la mortalitat gràcies a diagnòstics més precoços, millors diagnòstics del tumor i tractaments més específics”. El cribratge poblacional, dirigit a dones aparentment sanes, permet detectar tumors més xicotets i amb menys afectació ganglionar, afegix Martínez.

A la Comunitat Valenciana, el Programa de Prevenció del Càncer de Mama cita cada dos anys dones d’entre 45 i 74 anys mitjançant una carta al domicili per a acudir a la unitat de prevenció més pròxima. Tanmateix, des de l’Associació de Dones Afectades de Càncer de Mama de la Comunitat Valenciana, la seua presidenta, Amparo Bernet, alerta que “quan el cribratge es retarda quatre, cinc o huit mesos, o fins i tot més d’un any, si eixa persona desgraciadament té alguna cosa, el càncer va avançant”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Una de cada quatre dones amb càncer de mama a València ha tingut dificultats econòmiques]]> Conscienciar la societat que les necessitats de les dones amb càncer de mama van més enllà del diagnòstic i del tractament és l’objectiu de la campanya “Ens ho prenem a pit”, impulsada per l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC) València amb motiu del Dia Mundial contra el Càncer de Mama.

La iniciativa s’ha presentat este dimecres en un acte en què el cap del servei d’oncologia de l’Hospital Arnau de Vilanova, Antonio Llombart, ha destacat que en 2024 es van diagnosticar 1.992 casos nous de càncer de mama a la província de València, un 24% en dones menors de 50 anys.

Segons Llombart, la franja d’edat amb més incidència és la de majors de 75 anys, tot i que també s’observa un creixement en dones d’entre 50 i 64 anys. Per això ha remarcat la importància de l'autoexploració i els cribratges mitjançant mamografia i ecografia.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Alacant reivindica la investigació en càncer]]> La investigació és fonamental en el tractament del càncer, però també en el diagnòstic. L'any passat a la Comunitat Valenciana se'n diagnosticaren 31.000 casos nous. Este dimecres, en el Dia Mundial de la Investigació en Càncer, investigadors i pacients ixen al carrer per a donar a conéixer els avanços i exigir que es destinen més recursos.

A M. Carmen Delgado li diagnosticaren leucèmia fa 23 anys. Li'n donaven només cinc de vida, però els avanços en la investigació li han permés seguir vivint. Poc després es va crear un medicament en format de pastilla que pren diàriament i li evita haver d’“estar enganxada a la màquina de quimioteràpia”.

El càncer d'ovari que li van diagnosticar a M. Ángeles és dels més estranys i minoritaris, per al qual pràcticament no arriben els recursos per a investigació. Reclama que no es pot consentir que es deixe de costat a una sèrie de pacients quan l’objectiu principal és augmentar la supervivència global.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Fe ja és un centre de referència en teràpia CAR-T per a càncer infantil]]> Els pediatres especialitzats en càncer infantil a la Comunitat Valenciana ja disposen d’una de les ferramentes més avançades per a fer front a un dels tumors més agressius.

El Ministeri de Sanitat ha autoritzat l’Hospital La Fe a fer servir esta teràpia en xiquets i xiquetes malalts, i això permetrà atendre a prop de casa els pacients d’entre zero i díhuit anys amb leucèmia limfoblàstica greu que no responen a cap altre tractament convencional.

La teràpia amb CAR-T consisteix a inocular un virus dins de les cèl·lules del pacient per a activar una proteïna que faça tornar a funcionar la medul·la òssia, i presenta bons resultats en un 30 % dels casos.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'Associació contra el Càncer a València atén un 32% més de persones el 2024]]> L'Associació Espanyola contra el Càncer a València (AECC), que enguany compleix setanta anys, ha advertit del creixement de les necessitats psicosocials i físiques dels pacients amb càncer i també del fet que en l'últim any el nombre de persones que han atés ha augmentat un 35%.

L'Associació ha explicat que a la Comunitat Valenciana es diagnostiquen cada any més de 31.000 pacients amb càncer i, en l'àmbit global, el càncer és el problema sociosanitari més important del món, ja que un de cada dos homes i un de cada tres dones el patirà al llarg de la vida.

Per això, l’AECC eixirà al carrer a València dijous 8 de maig al costat de pacients, persones voluntàries i socis en una acció per a demanar la col·laboració de tota la societat, amb l’objectiu de superar el 70% de supervivència per a l'any 2030.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El ministre Ángel Víctor Torres té càncer i s'operarà a l'abril]]> El ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, ha anunciat que pateix càncer i se sotmetrà a una intervenció quirúrgica a final d'abril.

"M'he fet unes proves mèdiques que han culminat que tinc tumors cancerosos que cal tractar, però és operable", ha dit Torres, que s'ha mostrat optimista amb el desenvolupament de la seua malaltia i assegura que l'encara "amb optimisme i la fermesa que eixirà bé". "I eixirà bé", ha assegurat.

El ministre ha confirmat que continuarà "en actiu" al capdavant del ministeri, almenys fins a l'operació, tot i que haurà de reduir la seua agenda.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[“El càncer és horrorós, però perdre ta casa és devastador”: el testimoni d’una pacient oncològica de Picanya]]> Este dimarts és el Dia Mundial Contra el Càncer i des de l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC) es calcula que enguany es diagnosticaran 31.000 nous casos a la Comunitat Valenciana.

Tots coneixem de prop algun cas, però enguany des de l'associació han posat el focus en els i les pacients afectades per la dana.

Del miler de pacients oncològics que viuen als pobles de la província de València afectats per la barrancada, l'associació contra el càncer ha donat suport terapèutic a 704; ha ajudat 236 pacients que necessitaven ser traslladats a centres sanitaris i, fins i tot, ha facilitat el reallotjament de 22 famílies amb pacients oncològics que no podien continuar a casa. Són testimonis durs com el de Cristina Barrachina, pacient oncològica de Picanya (Horta Sud) que, amb la dana, ha perdut la casa; una planta baixa pròxima al barranc de Poio. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La incertesa de viure amb un dels càncers de pit més agressius: "Tens una vida amb tot perfecte i, de sobte, es para tot"]]> “Passes de tindre una vida normal, on tot va perfectament –la família, els fills, la faena–, de sobte es para tot. En eixe moment et pares a pensar i dius ‘què faig jo ara?’ o ‘per què m’ha tocat a mi?’”. És la sensació que va sentir Marisa García quan li van comunicar la temuda notícia: patia càncer de mama. El seu, a més, era un dels càncers de pit més desconeguts i més agressius, el triple negatiu.

Tot i que en els últims anys ha millorat l'esperança de vida de les pacients amb càncer de mama, este dissabte, dia internacional d'esta malaltia, les afectades continuen reclamant més investigació i visibilitat per al càncer. Diuen que no tot és de color rosa, encara que des de l’àmbit clínic, els oncòlegs fan una crida a l’esperança perquè els tractaments cada dia avancen més, malgrat que reconeixen que queda molt per investigar.

Més de 36.000 dones reben un diagnòstic de càncer de mama cada any a Espanya. Entre elles, vora un 15% són triple negatiu. Begoña Bermejo, oncòloga de l’Hospital Clínic de València i investigadora del càncer de pit en l’Institut d’Investigació Sanitària Incliva, explica que el triple negatiu és un dels més agressius, “el calaix de sastre més gran”, segons puntualitza. La raó perquè siga considerat així, com explica Bermejo, és perquè encara no s’ha identificat una diana sobre la qual poder actuar.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA["És com si t'hagueres d'incorporar a una autopista on els cotxes van a 120 km/h i el teu no passa de 60 km/h"]]> “És com si t'hagueres d'incorporar a una autopista amb quatre carrils on els cotxes van a 120 i amb el teu no et pogueres permetre anar a 60 però has de tornar a estar a 120”. Així descriu Almudena Puchades la sensació d'incorporar-se a les seues rutines diàries una vegada donada d'alta. 

“Hi ha vegades que tens el teu pitjor moment en el moment menys adequat. Jo sempre recorde que per a mi el meu pitjor moment va ser el meu últim dia de quimioteràpia”, continua Puchades. Havia d'estar contenta, diu, i no ho estava. I no és l'única.

Este dijous s’han publicat les dades d'un estudi que mostren les seqüeles físiques i psicosocials de les dones que han patit un càncer de mama. Algunes pateixen símptomes com el cansament continuat en el temps, el dolor encara que siga de baixa intensitat però continuat en el temps, o dificultats per a concentrar-se i per a memoritzar les coses, entre altres, segons ha explicat Marcos Calvo, coordinador psicosocial en l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC). 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Generalitat implantarà al setembre un sistema pilot d’IA per a diagnosticar el càncer de mama]]> La Conselleria de Sanitat començarà a utilitzar al setembre un nou sistema de lectura d'imatges a través de la intel·ligència artificial (IA) que s'aplicarà en mamografies per tal de col·laborar en el diagnòstic del càncer de mama i agilitzar els temps del procés.

Així ho ha avançat este dissabte el president de la Generalitat, Carlos Mazón, que ha destacat que l'ús d’esta tecnologia millora “l'exactitud, la velocitat i l'eficiència dels diagnòstics”, gràcies a la seua capacitat per a "analitzar imatges mèdiques, processar dades i oferir suport en la presa de decisions clíniques".

El cap del Consell ha destacat que, amb el nou sistema, s'aconseguirà "una major precisió en la lectura de les imatges, la qual cosa implica, a banda d'una millora dels diagnòstics, prioritzar els casos de sospita i reduir el temps d'accés als tractaments".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Sello de Quique, la iniciativa d'un xiquet amb càncer per a plantar cara a la malaltia]]> Quique Nogueroles és un jove al qual li van diagnosticar càncer quan tenia només onze anys. Des d'aquell dia, lluita per guanyar la malaltia juntament amb la seua família, amb qui ha creat una iniciativa per a recaptar fons i donar visibilitat als sarcomes infantils. 

Tot va començar el 2022, quan Quique, que residia a Shanghai amb els pares, va patir un fort colp que ho va capgirar tot. "Els doctors li van dir que tenia una malaltia que normalment seria un pòlip, però que era millor eixir del país i demanar una segona opinió", rememora Enrique Nogueroles, son pare. "Vam anar a Madrid i allà li van diagnosticar un rabdomiosarcoma alveolar, que és un càncer molt agressiu en xiquets i té una cura molt complicada".

Per això, arran d'una idea de la tia de Quique, que era presidenta de la Fundació Joves contra el Càncer, van decidir crear una pàgina per a recaptar fons per al tractament contra el càncer a través de diferents reptes.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Dos joves valencianes llancen una campanya en xarxes socials per a fomentar la donació de sang]]> "Tots tenim el poder de salvar vides". És l'inspirador missatge que ha llançat un grup de joves pacients oncològiques en xarxes socials per a visibilitzar la seua situació i conscienciar la població de la importància de donar sang.

Entre elles, Empar Martínez i Patricia Picazo, dos valencianes amb un diagnòstic de càncer que els va arribar de manera prematura amb poc més de quinze anys. Per a elles, com per a la resta de malalts oncològics, una transfusió de sang pot resultar clau: "És inexplicable. És eufòric, tornar a estar bé". "Quan et donen sang és com que t'actives i dius: 'Vinga, tornaré a ser la xiqueta que era abans'", amb estes paraules descriuen la sensació que tenen després de rebre una transfusió.

És per això que les dos s’han unit a altres xiques de tot el país en la mateixa situació per a gravar un vídeo que ja té més de 760.000 visualitzacions.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Veus expertes preveuen que el 2040 siga l'any en què es vencerà el càncer]]> L'any passat a la Comunitat Valenciana van morir 45.000 persones. La causa principal van ser les malalties circulatòries, que estigueren darrere d'un 29% de les defuncions, però a molt poca distància, amb el 23% dels decessos, es va situar el càncer: 12.308 persones van morir el 2023 a causa d'esta malaltia.

A pesar de tot, cada dia arriben notícies que parlen de nous avanços per a combatre el càncer. Això significa que estem realment prop de véncer-lo? "El que hem avançat en els últims anys ha sigut moltíssim, però lògicament encara no hem arribat a la curació", explica la prestigiosa oncòloga de l'Hospital Clínic de València Anna Lluch.

Algunes dades, per altra banda, són incontestables. "Cada vegada hi ha més càncer, perquè cada vegada vivim més", apunta Carlos Camps, coordinador de l'estratègia contra el càncer de la Comunitat Valenciana. "També és veritat que cada vegada hi ha més casos entre la gent jove", afegeix.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Gemma, supervivent de càncer infantil: "La vida és un regal. Hem de gaudir-la en lloc de perdre'ns en problemes menors"]]> Les de Gemma, Jéssica, Carles, Naiara o Manuel són vides marcades pel càncer. El diagnòstic els va arribar de manera prematura, com a xiquets o adolescents. Una loteria que esguita 150 famílies cada any a la Comunitat Valenciana i vora 1.500 a Espanya. Ells, però, han entrat també en una estadística més lluminosa, la dels supervivents. I han volgut compartir la seua experiència per a aportar transparència sobre la malaltia i consells de vida als que ara han de passar el tràngol. Els testimonis els ha recopilat Aspanion, l'associació valenciana de famílies amb xiquets amb càncer, amb motiu del Dia del Càncer Infantil.

"Que no es rendisquen, que no deixen de somriure", demana Jéssica als nous malalts, des de l'aprenentatge que li ha deixat la leucèmia que li diagnosticaren de xiqueta i el fet d'haver superat una quimioteràpia i unes puncions que li causaven al·lucinacions amb unicorns. "Que visquen el dia amb calma", subratlla Carles, a qui se li van apagar les energies d'un dia a un altre i que fa una crida a la donació de sang i medul·la òssia. La solidaritat d'un donant de Texas va salvar-li la vida. Hi ha un clam col·lectiu entre els supervivents per a reclamar més investigació i suport de les institucions a les famílies en un camí encara ple de forats que tapen com poden associacions com Aspanion.

Després d'haver passat per una etapa en blanc i negre, tots senten els colors més intensos. "La vida és molt més valuosa del que pensem. El càncer m'ha donat una nova visió del present. Estic més enfocada al dia de hui, què vull i què superaré demà, què em fa més feliç. Perquè la vida és un regal. És important gaudir-la en lloc de perdre'ns en problemes menors que ens han imposat". Ho afirma Gemma, supervivent d'un limfoma de Hodgkin en fase avançada i d'un tumor que la va deixar temporalment tetraplègica. Anima a normalitzar la convivència i el coneixement entre la societat de la malaltia, que sovint els entorns més pròxims no saben com gestionar, malgrat les bones intencions. "Vaig descobrir que no m'agradava la pena i vaig decidir allunyar-me de tots. No volia ser objecte de pena, i per això no eixia al carrer ni socialitzava", recorda Gemma.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[“Et vull molt”: les primeres paraules d'Amparo després de recuperar la parla recuperada d'un càncer de llengua]]> Amparo Ferrer va patir un càncer a la llengua i la radioteràpia va ser molt dura per a ella. Durant un any no va poder ni parlar ni menjar. Es va ficar en mans de l’associació Carena, que actualment treballa en diversos hospitals on ofereix serveis de suport psicològic gratuït. I li ha contat a Pere Aznar, el conductor del programa 400, com de recolzada es va sentir: “allí em deien una paraula i jo m’agafava a eixa paraula i lluitava. Per exemple, em deien la paraula acceptació. I tot el dia lluitava amb acceptació". 

Les limitacions d’aquell any que va durar la radioteràpia eren molts grans. Durant aquells dies sols podia plorar o escriure en una pissarra. "En l’associació em deien que cada dia escriguera alguna cosa bona que em passara". I jo escrivia, per exemple, “he vist el sol —que no el podia prendre— i la seua calor m’ha agradat”. 

També li ha contat a Pere Aznar que ella pensava que mai tornaria a ser com era abans. "A més a més, tenia ganes de pegar a tot el món”. Pere Áznar li ha preguntat a Amparo si recordava la primera frase que va pronunciar quan va poder tornar a parlar i ella li ha dit mirant al cel: “Sí. Quan vaig poder parlar, tot el temps deia a les persones que havia tingut a prop que les volia molt, i anava dient, et vull, et vull, i els abraçava. És que la família em va cuidar i aguantar molt".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'esport: un hàbit clau per a combatre el càncer]]> En el Dia Mundial contra el Càncer donem veu a diversos experts i expertes que aconsellen practicar esport per a previndre aquesta malaltia cada vegada més present en la societat i, en el cas de les persones que ja la pateixen, ajudar en el procés de recuperació.

El bot dragó és una mena d'esport de rem de procedència xinesa que ha demostrat tindre molts beneficis per a les dones que han patit càncer de mama, ja que ajuda a la prevenció de limfedemes. Aquest mateix dissabte s'ha celebrat a Almassora (Plana Alta) la primera competició de l'any de la lliga de bot dragó.

"A causa del càncer de mama a moltes de nosaltres ens han llevat els ganglis", explica Miriam Cuenca, supervivent i palista del Dragon Boat Marina València. "Però la forma de palejar fa que el braç sempre estiga cap amunt i, per tant, que drene molt millor, i això prevé el limfedema"."

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Rosa Noguera (Incliva): "Si tots els fons que es van aplicar en la covid es dedicaren al càncer, ja seria una malaltia crònica"]]> El càncer, un dels diagnòstics més temuts, podria convertir-se "en vint anys" en sinònim de malaltia crònica. Almenys per a les alternacions cel·lulars més freqüents. I sempre que es faça un esforç inversor a l'altura del repte. Així ho creu la investigadora de l'Incliva Rosa Noguera, experta en morfologia i genètica. "Fa falta més inversió en investigació. Si tot el finançament que es va aplicar en la covid-19 es dedicara al càncer, seria ara mateix una malaltia crònica. No tindríem la taxa de mortalitat actual. Potser en dues dècades aconseguim l'objectiu que la majoria dels malalts siguen supervivents o crònics", ha explicat en l'entrevista a Les notícies del matí.

Noguera considera possible la fita oncològica que situa el 2040 com la frontera a partir de la qual la majoria dels pacients podria sobreviure al diagnòstic, malgrat arrossegar un tractament crònic, si bé considera que per a assolir-ho caldrà més implicació de les institucions i la ciutadania.

La investigació avança en el camí. En els últims anys centrada, segons ha explicat, a trobar dianes per a atacar amb eficàcia tots el tipus de càncer i oferir tractaments més individualitzats, més eficaços i amb menys seqüeles, que són ara l'altre front de batalla de la lluita contra la malaltia. La tecnologia ha permés un salt de gegant en l'enfocament dels diferents tipus de càncer. Noguera ha destacat la incorporació de ferramentes d'anàlisi digital i intel·ligència artificial, que permeten un coneixement més precís de l'estructura interna de les cèl·lules canceroses, una informació clau per a dissenyar l'estratègia per a desactivar-les.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[À Punt estrena la segona temporada de '400' amb un especial pel Dia Mundial contra el Càncer]]> Tractar temes delicats amb rigor en els mitjans de comunicació no és una tasca fàcil. I fer-ho amb humor sembla ja quasi impossible, però el programa 400, de la mà del còmic valencià Pere Aznar, ho aconsegueix. I és que són 400 els músculs que utilitzem les persones quan riem.

I d’això es tracta, de visibilitzar malalties o problemes que els protagonistes són capaços de contar en primera persona i al mateix temps fer-ho traient un somriure als teleespectadors. "400 és servei públic en estat pur i À Punt dona visibilitat i projecció a realitats de vegades silenciades que necessiten un compromís social llançant un missatge d’esperança. La televisió terapèutica existeix i nosaltres som pioners", assegura Alfred Costa, director general d’À Punt.

Per això, Pere Aznar, conviurà aquesta vegada amb la realitat de les persones que viuen amb el càncer i descobrirà les històries més impactants i emotives. Són malalts que pertanyen a les associacions valencianes Estima’t, Carena i Aecmm. De totes les persones amb qui estarà, tres pujaran a l'escenari del teatre per a fer-nos menejar els 400 músculs amb les seues experiències personals a través de monòlegs.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Així evolucionarà el càncer: quasi 290.000 casos nous enguany i més de 150.000 víctimes el 2040]]> Només enguany es diagnosticaran 286.664 casos nous de càncer, un 2,6% més que l’any passat. Majoritàriament seran tumors colorectals, de pit i de pulmó. Aquest últim, a més, es consolida com el tercer més freqüent en dones: se n'ha triplicat la incidència en els últims vint anys a causa del tabac.

Són les estimacions que la Societat Espanyola d'Oncologia Mèdica (SEOM) i la Xarxa Espanyola de Registres de Càncer (Redecan) fan en l'informe "Les xifres del càncer a Espanya 2024", que han presentat aquest dijous.

D’acord amb aquest document, a Espanya, igual que a tot el món, els casos de càncer augmentaran progressivament fins als 341.000 el 2040.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Sanitat finança des de l'1 de gener un nou fàrmac per a un dels càncers de pulmó més agressius]]> Un nou medicament arriba per a ajudar en la lluita contra el càncer de pulmó. Els pacients amb càncer de pulmó no microcític (CPNM) avançat, amb mutació de l'oncogen KRAS G12C —uns 900 a Espanya—, que no hagen respost a la teràpia tradicional tenen en el Sistema Nacional de Salut un nou fàrmac que, encara que no augmenta la supervivència, sí que impacta favorablement en la qualitat de vida. Sotorasib és la primera teràpia dirigida per a pacients amb CPNM avançat —el de pitjor pronòstic de tots— i és també el primer inhibidor d'aquesta mutació, una fita en la qual han sigut necessaris més de 40 anys d'investigació, segons han ressaltat en roda de premsa experts i responsables del medicament desenvolupat per la companyia Amgen.

L'oncogen KRAS és una de les mutacions genètiques més comunes en càncer de pulmó no microcític, colorectal i de pàncrees i va ser descobert el maig de 1982, segons relata un dels artífexs del descobriment, el bioquímic Mariano Barbacid. Des de llavors es van succeir més de 30 anys "d'aturada" perquè no se sabia com aïllar-lo, i de fet es va arribar a pensar que no era tractable amb fàrmacs. Ara, les teràpies personalitzades per a KRAS "suposen un gran avanç" en càncer de pulmó i obrin a més la porta "en un futur no gaire llunyà" al desenvolupament d'altres inhibidors selectius d'aquest oncogen per al tractament d'altres tumors com és l'adenocarcinoma ductal de pàncrees, el més mortal.

La nova opció terapèutica està finançada pel Ministeri de Sanitat des del passat 1 de gener en monoteràpia per al tractament d'adults amb CPNM avançat amb mutació KRAS G12C i que hagen progressat després d'almenys una línia de tractament sistèmic previ.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El virus del Zika podria ajudar a tractar un tipus de càncer infantil]]> Un estudi del Nemours Children’s Health dels Estats Units està investigant si el virus del Zika és eficaç per a reduir o eliminar el neuroblastoma, un càncer infantil poc freqüent. De moment, s’està provant amb ratolins, que demostren que aquest virus ajuda a reduir-lo i inclús eliminar-lo.

Per a determinar si el tractament pot ajudar les persones a sobreviure més temps, els investigadors van desenvolupar models de ratolí amb tumors de neuroblastoma humà. En l’experiment, els rosegadors van ser tractats amb injeccions de Zika o només amb sèrum. 

Els models tumorals que havien rebut Zika es van reduir, 28 dies després, a aproximadament el 12% de la massa original. Després de quatre setmanes addicionals, no es va detectar més creixement tumoral, la qual cosa “suggereix que els pacients tractats amb el virus del Zika tindrien més probabilitats de sobreviure”, segons els autors.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Una investigació als Estats Units frena la proteïna responsable de l'empitjorament en la majoria dels càncers]]> Un equip d'investigació a la Universitat de Califòrnia a Riverside (UCR), als Estats Units, ha trobat la manera de controlar i frenar la MYC, una proteïna sense forma que causa l'empitjorament en la majoria dels casos de càncer humà. L'avanç és rellevant perquè obri l'esperança per a una nova era de tractaments.

En les cèl·lules sanes, la MYC ajuda a guiar el procés de transcripció, a través del qual la informació genètica es converteix d'ADN en ARN i, finalment, en proteïnes. "Normalment, l'activitat de MYC està estrictament controlada. En les cèl·lules canceroses, es torna hiperactiva i no es regula adequadament", explica Min Xue, professor associat de Química de la UCR. "És menys semblant a un aliment per a les cèl·lules canceroses i més semblant a un esteroide que promou el creixement ràpid del càncer", ha afegit el científic, que remarca que la proteïna en qüestió és la culpable del 75% dels casos d'aquesta malaltia en humans.

El projecte d'investigació va començar amb la meta d'aconseguir esmorteir la hiperactivitat de la MYC per a obrir així una finestra en la qual controlar el càncer. No obstant això, trobar la manera de mantindre-la a ratlla va ser tot un repte perquè, a diferència de la majoria de les proteïnes, la MYC no té estructura. "Bàsicament, és un cúmul d'aleatorietat", explica Xue. "Les vies convencionals de descobriment de fàrmacs es basen en estructures ben definides, i això no existeix per a la MYC", ha assenyalat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[“Córrer em va ajudar a minimitzar molts dels efectes de la quimioteràpia”]]> La corredora Natacha López va guanyar la Cursa de la Dona el 2015, que destina els seus fons a la investigació del càncer de pit, i pocs mesos després, capritxos del destí, va ser diagnosticada amb la mateixa malaltia. Aleshores tenia 35 anys i la notícia la va sobtar molt perquè portava una vida sana i, a més, no tenia antecedents genètics.

Quan l’oncòloga li va dir que veuria créixer els seus fills, una de les coses que més li preocupava, va decidir no deixar de fer les coses que li feien sentir bé i ser feliç, "que és córrer i estar amb la meua família”, declara. De fet, va continuar corrent durant el tractament, cosa que la va ajudar a minimitzar molts dels efectes de la quimioteràpia. "Corrent eliminava l’excés de toxicitat i quan arribava a casa em sentia com una guanyadora”, afirma.

Natacha tampoc va deixar de córrer, ni de participar en curses, durant els seus embarassos. En el primer embaràs va estar corrent fins a la setmana trenta, i en el segon, fins a la trenta-nou, però sempre amb coherència, sentit comú i amb el consentiment dels metges. “Vosté està embarassada, no malalta”, li va dir el tocòleg, cosa que la va encoratjar a continuar fent-ho.

Continua llegint-ho en el web

]]>