<![CDATA[À Punt - Cinema]]> 10 <![CDATA[À Punt - Cinema]]> <![CDATA[La Maria estrena "La mentida", la cançó original d’'Eixam', que arriba als cinemes el 4 de setembre]]> La Maria ha estrenat "La mentida", una cançó original composta expressament per a Eixam, el llargmetratge d’Óscar Bernàcer que arribarà als cinemes el 4 de setembre i en què la cantant també participa com a actriu. El nou single partix de la idea que "tots mentim, cada dia, amb coses banals, per a protegir-nos, per a no fer mal, per a sobreviure", segons reflexiona l’artista d’Oliva.

Per a construir la cançó, La Maria s’ha posat en la pell dels personatges d’Eixam, una pel·lícula que, segons explica, "empeny l’espectador a empatitzar fins i tot amb els personatges més detestables". "Ells juguen a la supervivència constant, siga quin siga el preu", afirma la cantant.

"La mentida" s’ha gravat a Hankins Studio amb la violoncel·lista Teresa Alamà i amb la participació de Raquel Sánchez, compositora de la banda sonora original de la pel·lícula.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El cine i la música mantenen viva la figura de Lorca noranta anys després del seu assassinat]]> Noranta anys després de la seua mort, la figura literària i humana de Federico García Lorca ha suscitat entusiasme editorial, cinematogràfic i musical. Miguel Poveda ha cantat el seu poemari i ha estrenat documental, mentre que els Javis projectaran a finals de setembre l’adaptació al cine el seu relat inacabat La bola negra. 

La matinada del 18 d'agost del 1936, Federico García Lorca va fer dos viatges: un de real i forçós, que el du al punt on l'afusellaren, a Víznar (Granada), i un altre d'imaginari. L’últim és el que s'ha reconstruït en una memòria col·lectiva que s'alimenta de mites imperfectes que desperten alhora animadversió i idolatria.

“La seua obra encara ens interpel·la. Hi ha textos que fa més de cent anys que es van escriure i són d’una modernitat total. No han envellit”, explica Víctor Fernández, autor i expert en Lorca. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Nino Bravo inspira una nova comèdia romàntica]]> Estos dies ha començat el rodatge de Libre, una producció cinematogràfica que no és un biopic, tampoc un musical, sinó una comèdia romàntica inspirada en Nino Bravo. La pel·lícula, que s’estrenarà el pròxim any, portarà fins a la gran pantalla la història d’un jove inadaptat que busca el seu lloc al món. Alberto San Juan encarnarà a l’artista d’Aielo de Malferit i València serà un dels escenaris que acollirà el rodatge de la producció que dirigix David Serrano.

El director de pel·lícules com Días de fútbol o Me lo pasaré bien presentarà la història d’un jove que tracta de trobar un lloc on sentir-se còmode al món. “Als 25 anys continua vivint amb els seus pares i amb les seues pors, i només escoltar a Nino Bravo aconsegueix fer que s'oblide dels problemes. En plena crisi d'identitat, es creua amb Clemen. Junts, entre desencerts, xarrades interminables i cançons, descobreixen que no estaven tan sols com pensaven”, expliquen des de Terrassa Films, la productora de Libre.

David Serrano, director d’esta pel·lícula que a més de València, també es rodarà a Madrid i Málaga, afirma que esta nova producció “és una història de segones oportunitats, de com, fins i tot els que ho tenen més difícil sempre poden trobar una llum al final del túnel”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Cinema al Carrer torna al nucli antic de la Vila Joiosa amb pel·lícules dels Goya 2026]]> El cicle ‘Cinema al Carrer’ torna este dilluns al nucli antic de la Vila Joiosa amb una selecció de pel·lícules nominades o guardonades en la gala dels Premis Goya 2026. Les projeccions s’allargaran fins al dissabte 22 d’agost i es faran cada dia a les 21:00 hores al carrer Costereta, amb accés lliure i gratuït fins a completar l’aforament.

La programació començarà dilluns amb La Cena i continuarà dimarts amb Cautivo, dimecres amb Tigres, dijous amb Mi amiga Eva, divendres amb Los domingos i dissabte amb Sirat.

La iniciativa està organitzada per l’Associació del Nucli Antic amb la col·laboració de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de la Vila Joiosa i celebra enguany el 26é aniversari com una de les activitats culturals vinculades al barri històric.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El valencià Guitarricadelafuente comença el camí cap als Oscars amb “La nieve”, la cançó de ‘La bola negra’]]> Guitarricadelafuente, nom artístic d’Álvaro Lafuente i natural de Benicàssim, va camí de fer un pas més en la seua projecció internacional amb “La nieve”, la cançó que ha compost i interpretat per a La bola negra, la nova pel·lícula de Javier Ambrossi i Javier Calvo, els Javis. El tema s'ha presentat per a competir en la categoria de millor cançó original dels pròxims Premis Oscar.

La candidatura situa el músic castellonenc en una carrera en què també figuren, entre altres noms, Taylor Swift, amb "I Knew It, I Knew You", de Toy Story 5, i Travis Scott, amb "When I’m Home", de The Odyssey. La cançó de Guitarricadelafuente sona en una de les seqüències més emotives de La bola negra, ambientada sota la neu en la part final de la pel·lícula.

El tema l'ha compost i interpretat el músic de Benicàssim, mentre que Raül Refree n’ha assumit la producció i els arranjaments, a més de firmar la banda sonora del llargmetratge.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Terrassa Lumière d'Alboraia reobri les portes i recupera el cine d'estiu a la fresca]]> La Terrassa Lumière d'Alboraia ha reobert les portes després de mesos d'inactivitat i recupera un dels pocs cinemes d'estiu que continuen en funcionament a la Comunitat Valenciana. La sessió inaugural ha tingut com a protagonista Retorn al futur, un dels grans clàssics del cinema dels anys huitanta.

Els primers espectadors han celebrat la recuperació de l'espai. Alguns han destacat "la fresqueta que hi ha i l'ambient tan familiar", mentre que altres han confessat que el tancament els va causar "molta pena" i que s'alegren que "l'hagen tornat a obrir". Per a molts, la Terrassa Lumière també desperta records d'infància i de les vacances d'estiu al poble.

El cinema, que va obrir a finals dels anys setanta, ha canviat de mans després d'un tancament que semblava definitiu. El nou gerent, Hermes Mas Carrascosa, ha explicat a À Punt que els feia "molta il·lusió poder mantindre l'essència del que ha de ser el cine d'estiu".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Roden un thriller juvenil sobre l'assetjament a l'Alcoià]]> Alcoi acull estos dies el rodatge de l'última pel·lícula del director alacantí Alberto Evangelio. Un thriller juvenil que conta la història d'una jove víctima d'assetjament escolar i que arribarà a la gran pantalla en el 2027. Un equip d'À Punt s'ha escolat en el rodatge, ubicat a l'IES Serra Mariola de Muro d'Alcoi.

El centre s'ha transformat un set de rodatge. Les aules són sales de maquillatge, perruqueria o vestuari. Més de 80 persones participen en este thriller juvenil que conta la història de Clara, un paper que interpreta la jove actriu Carla Quílez.

"És una persona que té molts problemes a l'institut, que patix assetjament i està exclosa només perquè té un estil molt diferent de la resta", explica l'actriu.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Mor l’actor Manolo Solo, guanyador del Goya per ‘Tarde para la ira’]]> L’actor Manolo Solo, ha mort este dijous als 62 anys, malalt de càncer, segons ha informat l’Acadèmia de Cine este matí a través de les seues xarxes socials. 

En un comunicat, l’acadèmia ha recordat la seua extensa trajectòria i el seu Goya al millor actor de repartiment per Tarde para la ira. “Rostre fonamental de l’últim cinema espanyol, deixa en la seua filmografia algunes de les pel·lícules que han marcat les últimes dècades del nostre cinema”, afirmen. 

A més de guanyar un Goya, va estar nominat als premis més importants del cinema espanyol fins a cinc vegades, entre elles pel seu paper en Una quinta portuguesa, un film d’Avelina Prat que compta amb la participació d’À Punt.  

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L’Acadèmia de l'Audiovisual canvia la ubicació de la gala dels Premis Lola Gaos per la retallada del pressupost de la Generalitat]]> La pròxima gala de l’audiovisual valencià, la dels premis Lola Gaos, es quedarà a València i no es celebrarà a Castelló de la Plana, com preveia l’entitat promotora d’estos guardons, l’Acadèmia Valenciana de l’Audiovisual (AVAV). Darrere del canvi d’ubicació es troba la retallada dels fons que la Generalitat destina a esta acadèmia, segons ha declarat esta entitat.

La reducció de la dotació econòmica que rebia l’AVAV ha prosperat a les Corts, on estan tramitant-se els pressupostos de la Generalitat per a enguany. Segons esta entitat, Vox va presentar una esmena referida a una reducció de l'assignació per a esta gala, proposta que va comptar amb el suport del PP.

“L’Acadèmia Valenciana de l’Audiovisual ha tingut coneixement de l'aprovació d’una esmena de Vox als pressupostos de la Generalitat que reduïx a la meitat la subvenció prevista i destinada, des de Presidència i a través del Consell de l'Audiovisual de la Comunitat Valenciana, a l'organització de la IX edició dels Premis Lola Gaos”, manifestava l’entitat en un comunicat enviat als seus socis.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Netflix admet haver usat la IA en 300 produccions audiovisuals]]> La plataforma Netflix ha usat la intel·ligència artificial (IA) generativa. Així ho ha admés la companyia en una carta enviada als seus inversors, als quals concreta que ha recorregut a esta ferramenta en uns 300 projectes des de principi d'any i en els treballs de postproducció.

L’endemà d’haver publicat els resultats, l’empresa ha admés que l’ús de la IA generativa “està creixent ràpidament” entre els seus socis creatius al llarg de tot el cicle de producció, des de la concepció i la previsualització d'un projecte fins a la postproducció i l'entrega.

"Cada vegada recorrem més a estes eines perquè ens permeten obtindre resultats de més qualitat, en menys temps i a un cost inferior al dels mètodes tradicionals”, argumentava la plataforma. “En alguns casos, sense la IA generativa hauria sigut impossible incloure determinades preses i seqüències clau”, va recalcar als seus inversors.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un documental reivindica el llegat d'Òscar Esplà, figura clau del Misteri d'Elx i de la música del segle XX]]> El Festival de Cine d'Elx estrena este dilluns un documental dedicat a la figura d'Òscar Esplà, un dels compositors més destacats del segle XX i una peça clau en la preservació del Misteri d'Elx. La projecció coincidix amb el cinquanté aniversari de la mort i convida a redescobrir el llegat d'un músic fonamental en la història cultural valenciana.

Partitures, correspondència i documents inèdits formen part del fons documental que la Fundació Mediterrani conserva sobre el compositor. Un arxiu que, segons els responsables, encara podria créixer amb obres que continuen desaparegudes després dels anys d'exili i de les estades d'Esplà en diverses ciutats europees. El tècnic de l'arxiu de la Fundació Mediterrani, Javier Gallud, ha explicat en À Punt que "durant el temps que va estar primer a l'exili, però també abans, en els seus viatges i estades a París, Viena i altres països europeus, va deixar documentació musical en molts llocs". A més, ha recordat que "moltes d'eixes partitures es van quedar a l'ambaixada de Brussel·les".

La trajectòria d'Esplà està marcada per la relació amb algunes de les grans figures culturals internacionals de la seua època i pel seu paper determinant en la història del Misteri d'Elx. El director de programació de la Fundació Mediterrani, Vicent Acosta, ha destacat en À Punt que el compositor "fa dos grans intervencions en el Misteri, una el 1924 i una altra el 1951". També ha subratllat que "el 1930 aconseguix que es declare monument nacional per a permetre que el Misteri assentara unes bases prou fortes per a superar el pas del temps".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Filmoteca d'Estiu oferirà dèsset llargmetratges i dos curts en una edició amb els rius com a fil conductor]]> La Filmoteca d'Estiu tornarà del 31 de juliol al 29 d'agost als Jardins del Palau de la Música de València amb una programació ampliada de dèsset llargmetratges i dos curtmetratges. Organitzat per l'Institut Valencià de Cultura (IVC), el cicle estarà dedicat enguany als rius, que es convertixen en el fil conductor de les projeccions coincidint amb els vint-i-set anys de la celebració d'este cinema d'estiu a l'antic llit del Túria.

Les sessions començaran a les 22:30 hores i l'entrada serà de quatre euros. La programació busca, segons els responsables de la Filmoteca Valenciana, un equilibri entre pel·lícules conegudes i premiades i altres títols que han passat més desapercebuts per les sales comercials.

El cicle temàtic, Un riu de cine, recorrerà quasi un segle d'història del cinema, des de L'Atalante (1934), de Jean Vigo, fins a Estrany riu (2025), de Jaume Claret Muxart. També inclou clàssics com El riu, de Jean Renoir; La reina d'Àfrica, de John Huston; La nit del caçador, de Charles Laughton; Aguirre, la còlera de Déu, de Werner Herzog, o Apocalypse Now, de Francis Ford Coppola. A més, hi haurà espai per a produccions valencianes com El agua, de l'alacantina Elena López Riera, i els curtmetratges 3/105, d'Avelina Prat, i Lleó, d'Alba Just.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Fira València es convertix en l'escenari de ‘La dona invisible’, un thriller valencià amb mirada social]]> Fira València s'ha transformat estos dies en un escenari de misteri amb el rodatge de La dona invisible, la nova pel·lícula de la directora valenciana Cristina Fernández Pintado. El film adapta la novel·la homònima de Mònica Richart i combina thriller, humor i crítica social a través d'una investigació que posa el focus en les persones que sovint passen desapercebudes.

La història comença amb la mort en circumstàncies estranyes d'una funcionària. A partir d'ací, una netejadora romanesa aficionada a les novel·les de misteri i una becària unixen forces per a descobrir què ha passat, convertint-se en les protagonistes d'una investigació plena d'intriga.

La directora, Cristina Fernández Pintado, ha definit la pel·lícula com “una comèdia negra, de misteri, a l'estil whodunit. Un Puñales por la espalda a la valenciana”. A més, ha explicat que les dos protagonistes “es convertixen en els Holmes i Watson d'esta investigació”, una trama que també aborda “els prejudicis de classe que hi ha en oficis invisibilitzats, persones invisibilitzades i llocs de treball que estan invisibilitzats com els becaris”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Mor l'actor neozelandés Sam Neill, el paleontòleg de la saga 'Parc Juràssic']]> L'actor neozelandés Sam Neill, cèlebre per donar vida al paleontòleg Alan Grant en la saga Parc Juràssic, entre altres personatges, ha mort este dilluns als 78 anys. La seua família ha informat que ha faltat de manera "sobtada i inesperada" a Sydney.

Neill va participar en quasi un centenar de pel·lícules, incloent-hi totes les de Parc Juràssic, i en més d’una trentena de sèries.

"Amb profunda tristesa, la família de Sam Neill comunica la seua defunció el dilluns 13 de juliol a Sydney, Austràlia. Sam va estar envoltat de la seua família i va morir amb la dignitat que va caracteritzar tota la seua vida", assenyala un comunicat difós en el seu compte d'Instagram.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El curt 'Polígon X' del lleonés Néstor López guanya el Festival de Cinema de l'Alfàs del Pi]]> El curt Polígon X, rodat en un barri real íntegrament en pla seqüència pel lleonés Néstor López s'ha alçat amb el Far de Plata del Festival de Cinema de l'Alfàs del Pi (Marina Baixa), dotat amb 4.000 euros.

En la gala de clausura d'este dissabte del veterà i prestigiós festival, Polígon X s'ha emportat el principal premi de la 38a edició que ha repartit 9.500 euros en premis i al qual han concorregut 1.014 curts, dels quals van ser seleccionats 21 finalistes.

El curtmetratge de López (Lleó, 1992), qui ja ha guanyat dos Goya amb els curts Mamá i Semillas de Kivu, dura quinze minuts i compta en el repartiment amb Juan José Ballesta, Guillermo Hego i Deividis de Jesús, entre altres. Amb l'èxit a l'Alfàs del Pi es classifica directament per a la pròxima edició dels Goya i també per als Premis Fugaz de 2027. El Far de Plata ha sigut entregat al director per l'alcalde de l'Alfàs, Vicente Arques.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Paterna acull la preestrena de 'Haciendo amigos', la nova comèdia de David Marqués]]> El Festival de Cine Antonio Ferrandis de Paterna ha acollit este dimarts a les set de la vesprada la preestrena de Haciendo amigos, la nova comèdia del director i guionista valencià David Marqués. La projecció, als cines Kinépolis, ha comptat amb la presència del cineasta, que ha presentat una pel·lícula que combina humor i emoció per a reivindicar l'empatia, la inclusió i la importància de superar els prejuís.

La cinta, produïda per Santiago Segura i escrita per Marta González de Vega, està protagonitzada per Antonio Resines i Quim Gutiérrez, amb Megan Montaner i la mateixa González de Vega en el repartiment. L'estrena comercial arribarà exclusivament als cines este divendres, 10 de juliol.

Haciendo amigos conta la història d'Antonio i Félix, dos atracadors de poca volada que, mentre fugen de la policia després d'assaltar una joieria, es creuen amb Eva, la monitora d'un grup de teatre format per persones amb discapacitat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un documental recorda la música electrònica que va convertir València en un referent internacional en els anys noranta]]> Este dijous la població valenciana reviurà la música electrònica dels anys huitanta i noranta amb l'estrena del documental Techno ’90, la historia del sonido de Valencia, a les 20:00 hores als cinemes ABC Park de València. La peça audiovisual, que té la participació d’À Punt, reivindica el so de la ciutat com un moviment cultural de llibertat creativa i sessions ininterrompudes.

Mentre la movida madrilenya ocupava titulars, València també feia història amb la música tecno. "En els anys huitanta i noranta, ací a València, en l'àmbit de música electrònica érem l'hòstia", ha emfatitzat Juan Carlos García, productor del documental, en declaracions a À Punt. "Hi havia gent que anava fora per a traure música que només s'escoltava ací", ha afegit.

Quant a la producció dels temes, la incorporació de sintetitzadors i bases rítmiques en les cançons va afavorir l'èxit a les discoteques. El guionista del documental, Josep Miret, ha aclarit que els músics treballaven als estudis de gravació sense necessitat de bateria ni guitarres gràcies als sintetitzadors i que "això donaria el peu a tota la revolució del so a València".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Festival de l'Alfàs del Pi arranca homenatjant Eduard Fernández, Luisa Gavasa i Miguel Rellán]]> El festival de l'Alfàs del Pi, un dels més veterans del cinema valencià, que atorga 9.800 euros en premis, s'ha rendit este dissabte al talent dels actors Eduard Fernández, Luisa Gavasa i Miguel Rellán, que han rebut el guardó del Far de Plata i tindran una estrela al passeig marítim del cinema a l'Albir.

El barceloní Fernández, la saragossana Gavasa i el nascut a Tetuan Rellán han sigut els protagonistes de la gala inaugural del 38é Festival de l'Alfàs del Pi, que ha tingut la presència de l'alcalde amfitrió, Vicente Arques, i de la ministra de Ciència, Innovació i Universitats, Diana Morant, que ha entregat l'estatueta a l'actor català.

Conduïda pel còmic Agustín Jiménez, la gala ha fet el tret d''eixida a una edició que un any més convertix l'Alfàs en la capital del cinema espanyol, ja que s'hi han presentat 1.014 curtmetratges, dels quals n'han quedat seleccionats 21 per a competir en la secció oficial, el guanyador de la qual entrarà directament en la preselecció dels Premis Goya i els Fugaz.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'Acadèmia Valenciana de l'Audiovisual impulsa un full de ruta per al futur del sector després de la dana]]> L'Acadèmia Valenciana de l'Audiovisual (AVAV) ha celebrat este dijous en l'Espai d'Art Contemporani del castell de Riba-roja de Túria la Jornada de Reactivació, Reforç i Prevenció de l'Audiovisual Valencià 2026, una jornada de treball col·lectiu, formació tècnica i reflexió estratègica per a impulsar la recuperació del sector després de la dana.

La trobada, organitzada amb la col·laboració del Ministeri de Cultura, a través de l'ICAA, va reunir més de seixanta professionals del sector audiovisual valencià en les taules de treball i sessions formatives, i va congregar vora 200 persones en el concert de tancament "Ressons de Llum", celebrat en l'Auditori de Torrent.

La jornada es va obrir amb la intervenció de Robert Raga Gadea, alcalde de Riba-roja de Túria, i Glòria March, presidenta de l'AVAV. Raga va destacar el significat de celebrar la trobada en un municipi encara en reconstrucció: «Estar en este edifici, tan important per al poble, al costat de gent d'un sector tan rellevant, quan a tot just 100 metres encara poden veure's els efectes de la dana i seguim en plena reconstrucció un any i set mesos després, té un significat especial».

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La pel·lícula 'La violinista' fa història en guanyar el festival internacional d’animació més reconegut]]> La història d’amor, marcada per una separació imposada per la Segona Guerra Mundial, que descobrix un reporter espanyol quan busca l’origen d’un antic violí ha seduït el jurat del festival internacional més important de cinema d’animació, el de la ciutat francesa d’Annecy. La violinista, cinta d’animació que firmen el singapurés Ervin Han i l’espanyol Raúl García i en la qual participa À Punt, ha fet història.

La producció s’ha convertit en la primera producció espanyola que guanya el principal guardó d’Annecy, el premi Cristal de llargmetratges, d’este reconegut festival que se celebra des del 1960. La pel·lícula es va imposar als altres huit films d’animació que competien en màxima categoria.

A més, este premi no és l’únic amb accent valencià que ha aconseguit La Violinista a Annecy. També s’ha emportat el reconeixement a la Millor Música Original, en el qual ha participat la compositora valenciana Isabel Latorre.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[80 anys de la Vespa: el seu recorregut pel cinema]]> Si hi ha una pel·lícula on la Vespa és una protagonista més, és Vacances a Roma. Però esta icona pop ha deixat la seua empremta en una extensa filmografia, convertint-se en molt més que un simple vehicle. El seu característic soroll va revolucionar la mobilitat urbana i també va trobar un lloc privilegiat en la història del cinema.

Asseguda sobre una Vespa, Audrey Hepburn recorria els carrers de la Ciutat Eterna com una turista accidental en Vacances a Roma. Aquella escena es convertiria en una de les més recordades del cinema i en la millor carta de presentació d'una motocicleta que simbolitzava modernitat, llibertat i elegància. A més, demostrava que també les dones podien posar-se al manillar d'un vehicle que marcaria tota una època.

La Vespa també va formar part de l'univers visual de Federico Fellini. En La dolce vita, era el vehicle escollit pels paparazzis que perseguien els famosos pels carrers de Roma, consolidant la seua imatge com un dels grans símbols de la Itàlia de la postguerra.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Cinema Jove premia la sàtira social 'Filipiñana' amb la Lluna de València a la millor pel·lícula]]> La 41a edició de Cinema Jove ha concedit la Lluna de València a la millor pel·lícula de la secció oficial de Llargmetratges a Filipiñana, del director Rafael Manuel. La producció, una sàtira social ambientada en un club de golf de les Filipines, també ha sigut distingida pel Jurat Jove. A més, Ningú borda, de la directora catalana Júlia Coldwell, ha obtingut el màxim guardó en curtmetratges, mentre que la sèrie sueca Hundarna, dirigida per Lisa Linnertorp, ha sigut escollida com la millor proposta de la competició de sèries.

El jurat de llargmetratges, integrat per Maria Ekerhovd, Isabel Ivars i Frédéric Boyer, ha justificat el reconeixement a Filipiñana perquè és “una obra audaç i visualment inoblidable, d'una ambició artística notable”. També ha destacat que la pel·lícula convertix una jornada aparentment quotidiana en “una poderosa meditació sobre la classe social, el poder, l'explotació i les històries ocultes”, amb una posada en escena que demostra “el poder del cinema per a crear significat a través de la imatge, l'atmosfera i la presència”. Per la seua banda, el Jurat Jove ha valorat “les seues impactants imatges i una crítica anticolonial plena de simbolismes”.

El premi a la millor direcció ha recaigut en la directora afganesa Shahrbanoo Sadat per No Good Men, una obra que també ha obtingut el Premi del Públic. El jurat ha destacat la seua capacitat per a retratar els dies previs al retorn dels talibans al poder a l'Afganistan amb una història “profundament commovedora de resiliència, amor i supervivència”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Claudia Pinto dirigix 'Morir no siempre sale bien': una comèdia negra amb humor, crítica social i conflictes familiars]]> Segrestar un cadàver per a eixir dels deutes és el punt de partida de Morir no siempre sale bien, la nova pel·lícula de Claudia Pinto.

Esta comèdia negra barreja humor, crítica social i conflictes familiars per a retratar, amb intel·ligència, les diferències entre dos mons obligats a entendre's.

Després de guanyar el Goya en 2025 a Millor Documental per Mientras seas tú, Pinto ha apostat per una comèdia negra amb rerefons social que compta amb guió original de Luis Moreno i de la mateixa directora sobre una idea original del seu company.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Félix Sabroso, Premi Lluna de València, insta a rebel·lar-se contra l'algoritme buscant la pròpia veu]]> Cinema Jove arranca amb l'entrega Premi Lluna de València al cineasta canari Félix Sabroso, en distinció a la seua mirada creativa, un estil propi que navega entre la comèdia i el drama, i la "versatilitat en gèneres i formats de la indústria audiovisual". El realitzador ha recomanat els nous cineastes que tinguen "rebel·lia" i busquen "la seua pròpia veu en la creació, sense cedir a l'algorisme que imposen les plataformes".

El director de cine s'ha declarat "commogut" pel reconeixement en una trobada amb el públic dirigit per la directora de la cita cultural, María Albiñana. "Estic en un bon moment, perquè l'entusiasme de les primeres vegades el mantinc intacte, però m'he permés l'assaig i error per a afinar el resultat. Si aconseguixes mantindre eixa mirada sorpresa davant de la realitat i mesclar-ho amb l'experiència, el resultat és molt poderós", ha afirmat.

Després de formar-se com a guionista entre Madrid i Nova York, Sabroso va iniciar la trajectòria professional a Televisió Espanyola escrivint per a diversos formats d'entreteniment. El salt a la direcció i al guió cinematogràfics el va fer en 1996 amb la comèdia Perdona, bonita, pero Lucas me quería a mi, desenvolupada en tàndem amb Dunia Ayaso, la seua parella artística i sentimental fins a la defunció en 2014.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El repartiment de 'La invasió dels bàrbars' triomfa en els premis dels actors valencians amb tres guardons]]> Tres guardons va aconseguir el repartiment de La invasió dels bàrbars, el film del cineasta Vicent Monsonís, en la gala de l’Associació d’Actors i Actrius Professionals Valencians que es va celebrar este dimarts a la nit a València. Esta producció sobre memòria històrica, basada en una obra de teatre de Chema Cardeña, va ser una de les més reconegudes en una gala en què els professionals van fer un crit d’auxili a les administracions davant de la situació de crisi que travessa el sector, “amb projectes abandonats” i “mostres i festivals ofegats”.

Així, els protagonistes de La invasió dels bàrbars, Jordi Ballester i Olga Alamán, van obtindre els premis de les respectives categories en la modalitat audiovisual. Amb ells, una altra actriu d’esta producció, Estela Martínez, va aconseguir el premi de millor actriu de repartiment d'audiovisual.

Pel que fa a la modalitat masculina del premi, va recaure en Toni Agustí pel treball en la pel·lícula La cena. El premi Crisàlide a la millor actriu revelació del sector audiovisual va ser per a Paula López, per After sun iTwo girls one cake, i el de millor actor revelació va ser per a Jorge Motos per Còlera.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El govern espanyol destina vora vint milions d’euros a l’alacantina Good Films Studios per a crear un estudi de cine internacional]]> El Consell de Ministres ha autoritzat el Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública a invertir 19,8 milions d'euros en la companyia Good Films Studios Spain, ubicada a la Ciutat de la Llum d'Alacant, per a establir a Espanya “un estudi de producció de cinema independent que aborde projectes internacionals de gran envergadura”.

L’administració central ha indicat, en un comunicat, que la inversió, que s'emmarca en una operació de col·laboració publicoprivada, permetrà “no només produir títols competitius a escala global”, sinó també “retindre propietat intel·lectual nacional i accedir a mercats internacionals a través de l’experiència dels fundadors”. 

L'origen de la nova empresa naix de Good Films, una corporació britànica nascuda en el 2007 amb una “trajectòria cinematogràfica consolidada”, que aposta pel sector audiovisual espanyol. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La fugida d’una família de l’Iraq fins a Bòsnia es roda als estudis de la Ciutat de la Llum]]> Els estudis de la Ciutat de la Llum són l’espai escollit per a recrear la fugida d’una família de l’Iraq a Bòsnia arran de la guerra i que es podrà vore en People of the book, una pel·lícula que dirigirà Michael Haussman.

Esta serà la primera producció que Good Films Studios Spain SL rodarà en este recinte d’Alacant. La segona, American Paradise, la firmarà la cineasta Jessica M. Thompsom i tindrà com a protagonista una expolicia que es recupera d’una crisi nerviosa. Cadascun d’estos films té un pressupost de dçihuit milions d’euros.

L’equip de People of the book pren estos dies els estudis alacantins. Allà es recrearan tant alguns dels espais interiors com exteriors en els quals transcorrerà People of the Book, entre ells dos camps de refugiats de Turquia i Lesbos (Grècia). Estos espais es recreen al voltant del tanc aquàtic, a la zona més elevada del complex industrial audiovisual.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[‘Corren las liebres’ i ‘Between dreams and hopes’ triomfen en la XVII edició de l'Humans Fest]]> El Festival Internacional de Cinema i Drets Humans de València, Humans Fest, ha anunciat este divendres el palmarés de la dessetena edició en l’acte de cloenda celebrat al Jardí Botànic de la Universitat de València. Els grans vencedors han sigut el documental espanyol Corren las liebres, de Lorena Ros, i la producció iraniana Between dreams and hopes, de Farnoosh Samadi, guardonades com a millor llargmetratge documental i millor llargmetratge de ficció, respectivament.

El jurat de la secció documental ha reconegut Corren las liebres per la seua “increïble visió de la vida de qui la societat sol ignorar” i per ser una obra “íntima, empàtica i absolutament amorosa cap a allò que ens fa humans i ens unix a tots”. La pel·lícula relata la història d’una dona trans que intenta reconstruir la vida després de complir una condemna de deu anys de presó i recuperar la relació amb els seus fills.

El mateix jurat ha concedit una menció especial a The mission, del col·lectiu Gaza Collective i codirigida per Mike Lerner, per haver sigut “realitzada amb imatges tretes clandestinament i filmada per treballadors de la salut a Gaza”. El documental mostra la realitat dels hospitals palestins a través de la missió d’un neurocirurgià britànic.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Carmen Machi, premi Nacional de Cinematografia 2026 per “tota una trajectòria”]]> L'actriu Carmen Machi, guardonada este dijous amb el Premi Nacional de Cinematografia 2026, ha assegurat que rebre este premi a tota la trajectòria és “un reconeixement impagable”. Machi ha admés estar “molt emocionada” i “sorpresíssima” després de conéixer la notícia.

“Una notícia sobre un premi a tota la teua trajectòria, a tot el que has fet i que tant disfrutes i que vius d'això, és un reconeixement impagable. Molt emocionant”, ha assenyalat la intèrpret després de rebre la notícia.

Machi ha explicat que ha sigut el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, que li ha comunicat la decisió del jurat. “M'ha paregut una barbaritat”, ha afirmat. L'actriu ha reconegut que mai ha treballat amb l'expectativa de rebre premis, alhora que ha agraït la “generositat” dels membres del jurat per haver-la distingida amb el guardó. Així mateix, ha confessat sentir-se especialment impressionada en repassar la nòmina de premiats que la precedixen.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Mor "de pena" als 56 anys la historietista i cineasta Marjane Satrapi, autora de 'Persèpolis']]> L'artista francorianana Marjane Satrapi, mundialment coneguda pel còmic i la pel·lícula Persèpolis, ha mort als 56 anys, segons ha informat este dijous el seu entorn. "Marjane Satrapi ha mort de tristesa poc més d'un any després de la defunció de Mattias Ripa, l'espòs i amor de la seua vida", assenyala un comunicat de la família citat per mitjans locals, així com amics en declaracions a France Info.

Creadora d'historietes, cineasta, dibuixant, pintora i escriptora, Satrapi, nascuda a la ciutat iraniana de Rasht (1969), va aconseguir la fama internacional amb Persèpolis, una autobiografia gràfica de quatre toms publicada a partir del 2000. L'obra, considerada per molts una de les millors novel·les gràfiques mai publicades, relata la seua infància al país durant la Revolució Islàmica que, el 1979, va fer fora el xa de Pèrsia i portar al poder l'aiatol·là Khomeini. El còmic, guanyador de diversos premis —incloent-hi l'Angoulême Coup de Coeur al millor autor revelació del Festival d'Angulema—, va ser adaptat al cinema el 2007, convertit en una pel·lícula d'animació que va codirigir ella mateixa junt amb Vincent Paronnaud.

La família de Satrapi, acomodada i progressista, simpatitzava inicialment amb la revolució, però a mesura que es va radicalitzar cap a preceptes extrems de l'islam se'n van allunyar. El 1983, els progenitors decidiren enviar-la a Viena perquè acabara els estudis al Liceu Francés. Més tard va tornar a Teheran, però es va mudar a França definitivament el 1994, on ha residit des d'aleshores.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Cinema Jove atorga la Lluna de València al cineasta Félix Sabroso]]> El Festival Internacional de Cinema de la Comunitat Valenciana Cinema Jove ha reconegut amb el Premi Lluna de València el guionista i creador de cinema i televisió Félix Sabroso, segons ha donat a conéixer este dimecres la directora del certamen, María Albiñana.

Albiñana ha destacat la capacitat de Sabroso per a transitar entre la comèdia i el drama més punyent, així com que encarna a la perfecció la convivència harmònica de gèneres i de mitjans, ha informat la Generalitat. “Esta cintura artística, així com la seua veu pròpia i el seu estil inconfusible l'han convertit en un cineasta de referència a Espanya, plenament alineat amb l'esperit del festival i en un referent per a les quatre seccions oficials”, ha afirmat.

La directora ha detallat que el certamen reforça enguany tant el compromís amb el talent consolidat com amb l'emergent, en atorgar el seu premi Un Futur de Cinema a l'actriu Priscilla Delgado. “La seua capacitat per a aprofundir en els personatges i dotar-los d'una identitat pròpia la convertixen en una de les jóvens promeses de l'audiovisual actual. En el festival donem suport no sols al seu talent, sinó també al seu creixement, la seua formació i la seua projecció internacional, amb la convicció que continuarà deixant empremta més enllà de les nostres fronteres”, ha explicat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Good Films Studios filmarà vint pel·lícules en una dècada a la Ciutat de la Llum]]> Good Films Studios preveu rodar vint pel·lícules en una dècada als estudis de la Ciutat de la Llum d'Alacant, segons ha detallat este dilluns el director general de la productora, Juan Carlos Gonzálvez, durant un acte al complex audiovisual amb el lema "Una aposta de present i futur per a la Ciutat de la Llum".

La cita també ha comptat amb la participació del president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca; de la consellera d'Indústria, Turisme, Innovació i Comerç, Marián Cano; de l'alcalde d'Alacant, Luis Barcala, i de la productora i fundadora de la companyia, Miriam Segal.

Durant l'acte, Gonzálvez ha concretat alguns títols de produccions previstes. Entre altres, hi ha People of the Book, el rodatge de la qual ja ha començat. S'espera que els següents siguen obres com American Paradise i The man who stole the sky, esta última amb “talent espanyol” i en la qual “possiblement” podria participar Penélope Cruz, ha assegurat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Marilyn Monroe, cent anys del mite de Hollywood que continua sent icona cultural mundial]]> Cents anys després del seu naixement, l'1 de juny del 1926, Marilyn Monroe continua sent una de les grans icones del cinema i de la cultura popular del segle XX, una figura que va traspassar la pantalla per a convertir-se en símbol universal de la fama, la bellesa i les seues contradiccions.

Nascuda com a Norma Jean Mortenson a Los Angeles, la seua imatge pública com a sex symbol poc tenia a veure amb la realitat personal d’una dona marcada per una infància difícil, problemes de salut mental, depressió i addiccions.

Monroe va morir el 1962 amb només 36 anys, en circumstàncies que els forenses van atribuir a una possible sobredosi accidental o suïcidi, en un context de deteriorament emocional i consum d’alcohol i fàrmacs.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA['Que vienen los perros', Tesel·la d'Or en el 23é Festival Internacional de Cinema d'Alacant]]> El thriller psicològic sobre l'abandó, la memòria i la recerca d'identitat Que vienen los perros s'ha alçat este dissabte amb el màxim guardó de la 23a edició del Festival Internacional de Cinema d'Alacant, la Tessel·la d'Or a la millor pel·lícula. Un premi dotat amb 3.000 euros que han arreplegat en la gala de clausura, celebrada en el Teatre Principal, els directors Iván Sánchez i David Tembleque.

Que vienen los perros és l'òpera prima de tots dos, que també signen el guió amb Leila Baida i Olivia Baglivi. El llargmetratge s'ha alçat, a més, amb la Tessel·la de Plata al millor director per a Iván Sánchez i David Tembleque; Tessel·la de Plata a millor actriu per a Olivia Baglivi i Tessel·la de Plata a millor fotografia per a Iván Sánchez. A més, l'actor Joaquín López-Bailo, ha rebut una menció especial per la seua actuació.

El llargmetratge conta la història de Liz, una prostituta de luxe en crisi que reviu records bloquejats després d'un fet violent. En fugir, torna al seu origen i descobrix que la seua mare, que la va abandonar, és clau per a salvar-la.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'Humans Fest comença a València amb Pavel Talankin com a figura destacada de la defensa dels drets humans]]> El Festival Internacional de Cinema i Drets Humans de València, Humans Fest, inicia este dijous la programació completa de la XVII edició amb el director i documentalista rus Pavel Talankin com una de les figures protagonistes del certamen. El cineasta, guanyador de l’Oscar al millor documental per Mr. Nobody against Putin, rebrà el Premi Pau i Justícia en reconeixement a la seua trajectòria en la defensa dels drets humans.

El festival, que organitza la Fundació per la Justícia, se celebrarà fins al 6 de juny i reunirà prop de setanta pel·lícules de més de dotze països centrades en conflictes armats, vulneracions de drets i emergència climàtica. À Punt torna a ser enguany mitjà oficial del certamen.

L’inici de l’edició arriba amb totes les entrades exhaurides per a la projecció de Mr. Nobody against Putin, prevista este divendres a la Filmoteca Valenciana. El documental mostra com el govern rus transforma una escola en un centre de reclutament de soldats per a la guerra d’Ucraïna. Després de la projecció, Talankin participarà en un col·loqui junt amb l’ajudant de direcció Katya Kize i la directora de l'Humans Fest, Pilar Almenar.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Cintes de catorze països competiran en el Cinema Jove de València]]> Una programació “sòlida” i “coherent” serà la que oferirà la 41a edició del festival Cinema Jove de València, que se celebrarà del 19 al 27 de juny. El certamen reunirà treballs de catorze països i audiovisuals que representen “la llibertat, el vigor i el sentit crític del cinema jove actual”, segons han desvelat este dijous els organitzadors del festival, on María Albiñana s’estrena com a directora.

Les seccions oficials de curtmetratges i sèries serviran de plataforma internacional, mentre que la Trobada Audiovisual de Joves es limita enguany a la secció amateur. Albiñana ha destacat que enguany s'han valorat quasi 2.000 títols amb un nivell "excepcional". "Tenim el bo i millor", ha dit, i ha explicat la intenció de "generar indústria", "transcendir la pantalla" mitjançant xarrades, trobades i taules redones durant el festival, i poder veure enguany "cares noves" entre el públic.

Entre les línies de treball que li agradaria impulsar, Albiñana ha citat “la creació de ponts entre les seccions oficials” o “acostar-se a diferents gustos i sensibilitats”. A més, la nova directora d’este certamen ha recordat que “no deixa de ser un festival públic, la qual cosa fa que haja de tindre una visió per a tot el món, que és difícil”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Festival de Cine d’Alacant acull la preestrena d'‘Un hombre de verdad’, l’òpera prima de Liteo Pedregal]]> El Festival de Cine d’Alacant acull este dimecres la preestrena d'Un hombre de verdad, el primer llargmetratge del director Liteo Pedregal després de més de vint-i-cinc anys dedicat als curtmetratges.

La pel·lícula conta la història de Guillermo, un home de huitanta anys acostumat a una vida còmoda i dependent de la seua dona, que interpreta l’actriu valenciana Inma Sancho. La mort sobtada d’ella l’obliga a replantejar-se la manera de viure i els comportaments masclistes que ha mantingut durant anys.

Segons ha explicat Inma Sancho a À Punt, “el més bonic de la pel·lícula és que este home es perd, però té una ajudeta femenina per a trobar un altre camí”, i ha afegit que el film també convida alguns hòmens “a trobar-lo”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[‘Irregular’, el documental presentat en Docs València que dona veu als migrants afectats per la dana]]> El documental Irregular, presentat en el festival Docs València, utilitza la dana com a punt de partida per a mostrar les dificultats quotidianes que afronten moltes persones migrants. La peça posa el focus en les històries de qui, a més de patir els efectes de la barrancada, es troben sovint fora dels circuits d’ajuda i suport.

La producció naix del projecte anterior Les veus de la dana, centrat en testimonis de persones afectades per les inundacions. Segons el director del documental, Víctor Suárez, durant aquell treball van detectar que quasi ningú parlava de la situació específica de les persones migrants perjudicades per la catàstrofe.

El documental també mostra les dificultats del procés extraordinari de regularització impulsat després de la dana. Segons denuncien els protagonistes, la burocràcia i els abusos compliquen encara més els tràmits, amb casos de persones a qui han arribat a demanar centenars d’euros per a gestionar documentació.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Festival de Cine d'Alacant premia Clara Lago, Javier Gutiérrez i Pablo Berger]]> La 23a edició del Festival Internacional de Cine d'Alacant ha premiat els intèrprets Clara Lago i Javier Gutiérrez i el cineasta Pablo Berger, protagonistes en la gala inaugural del certamen, que s'allargarà fins al dissabte 30 de maig.

Clara Lago va rebre el Premi Ciutat d'Alacant de mans de la també actriu Ingrid Rubio, que va lloar la seua amiga en descriure-la com a "autèntica, bona companya, intuïtiva, una dona compromesa i apassionada". Lago va reconéixer estar "aclaparada" i "agraïda" pel guardó i va expressar la necessitat de donar suport a la cultura "perquè té una capacitat transformadora i no és mer entreteniment".

El Premi Ciutat de la Llum, que distingix els directors espanyols, va ser per al director Pablo Berger. Ho va rebre de mans del director general d'Innovació de la Generalitat Valenciana, Juan José Cortés. Un agraït i alegre Berger va expressar: "M'encanten els premis, soc molt vanitós. Gales com esta no són com els Goya; ací ja vinc i sé que guanye, estic gaudint molt. A més, és un premi que l'ha guanyat gent de primera divisió, amics com Álex de la Iglesia, Isabel Coixet, directors com Paco Plaza o Fernando Colomo. És un honor".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA['Cel meu, infern teu', la producció valenciana que parla d'una relació d'amor impossible en plena dictadura]]> Ja queda poc per a vore Cel meu, infern teu als cines. Es tracta del nou projecte del director benidormer Alberto Evangelio, un drama romàntic en què participa À Punt que explica la relació amorosa de dos dones en l’Espanya dels anys 60 i 70.

"És una història que em va captivar des del principi perquè parla d'un d'amor impossible en l'època de la dictadura", explica Evangelio. Una pel·lícula que narra la relació prohibida entre Victòria i Adela. "És una història necessària, que continua passant, en un altre context", denuncia l'actriu Sandra Cervera, que interpreta una de les protagonistes. El que comença amb amistat acaba despertant la flama de la passió amorosa entre les dos dones.

A través d'esta relació es fa un retrat de la societat de l'època. "M'interessa molt el món eclesiàstic en l'àmbit d'atmosfera, d'opressió, etc.", apunta el director. La pel·lícula ja ha aconseguit el reconeixement en diversos festivals; entre ells, el Premi del Públic en el Marere Film Festival i el Premi Lola Gaos al millor actor de repartiment per a Víctor Palmero.

Continua llegint-ho en el web

]]>