<![CDATA[À Punt - Receptes d'estiu]]>

<![CDATA[À Punt - Receptes d'estiu]]> 10 <![CDATA[À Punt - Receptes d'estiu]]> <![CDATA[Semifred de xocolate]]> El nom ho diu tot: semifreddo significa literalment "mig fred" en italià. Es tracta d'un postre que neix al segle XIX, quan els pastissers italians van descobrir que si aireaven les mescles d'ou i nata amb prou cura, els microbombolletes d'aire actuaven com a aïllant tèrmic, mantenint la temperatura entre el gelat i una mousse. L'enginy és que no necessita turbina de gelat ni remenar durant la congelació, cosa que el feia accessible a qualsevol cuina

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Sopa freda de cogombre amb tonyina]]> La sopa freda de cogombre és una preparació present en dotzenes de cultures al voltant del Mediterrani i més enllà: el tzatziki grec, el tarator búlgar i turc, el djasjik àrab o el raita indi, tots comparteixen la mateixa idea base: cogombre + làctic o greix + herbes + frescor. A Grècia i Turquia, versions d'aquesta sopa es consumeixen des de l'antiguitat com a remei per al calor estival i com a acompanyament digestiu.La versió amb tahina en lloc de iogurt és una fusió culinària moderna que connecta la tradició mediterrània amb la cuina del Llevant, creant un plat amb personalitat pròpia i profunditat de sabor.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Risotto d'estiu amb llobarro i espàrrecs]]> La versió més famosa és el risotto alla milanese, groc per la safrà, que segons la llegenda va nàixer el 1574 durant la construcció de la catedral del Duomo de Milà: un treballador que preparava la pintura groga amb safrà va gastar-ne una mica en l'arròs de la celebració de noces del seu mestre, i el resultat va ser tan extraordinari que es va convertir en recepta clàssica.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Ensalada de mango i llobarro fumat]]> El fumat del peix és probablement la primera tècnica de conservació d'aliments de la història humana, anterior fins i tot a la sal. Les evidències arqueològiques situen el fumat de peix a Europa del Nord fa almenys 50.000 anys: grups de caçadors-recol·lectors penjaven el peix sobre les fogueres per conservar-lo durant els mesos d'hivern quan la pesca era impossible.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Ajoblanco malagueny de coco]]> L'ajoblanco és, en realitat, més antic que el gaspatxo de tomaca. Mentre el gaspatxo roig no podia existir fins a l'arribada de la tomaca d'Amèrica al segle XVI, l'ajoblanco ja es preparava a Al-Àndalus durant l'ocupació àrab de la península Ibèrica, entre els segles VIII i XV. La seua base (ametla, pa, all, oli i vinagre) és purament mediterrània i no necessitava cap ingredient del Nou Món. Es considera que Màlaga és la capital mundial de l'ajoblanco, però n’existeixen variants similars a Almeria, Granada i Còrdova. El mot ajoblanco és literalment una descripció del plat: "all blanc", fent referència al color lletós que li dona l'ametla triturada.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Fruita a la graella]]> Cuinar fruita sobre foc no és una invenció moderna, és probablement el primer postre de la història. Des que l'Homo sapiens va descobrir el foc fa 400.000 anys, la fruita que queia a les brases i es caramel·litzava va revelar una dolçor concentrada mai vista.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Ensalada d'arròs]]> La versió directa d'aquesta recepta és la insalata di riso italiana, un plat d'estiu clàssic que a Roma i al nord d'Itàlia es menja obligatòriament entre juny i setembre. La versió italiana tradicional combina arròs Arborio o Carnaroli amb verdures en escabetx, tonyina en oli, olives i pernil, exactament la mateixa filosofia que la recepta valenciana. A Itàlia fins i tot existeix un format de verdures envasades específicament per a esta ensalada.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Dips de salmorejo amb verdures]]> El salmorejo és un dels plats amb arrels més antigues de la gastronomia espanyola. Els seus orígens es remunten a l'antiga Roma, quan els camperols i les tropes preparaven una salsa anomenada moretum, elaborada amb pa remullat, all i vinagre triturat en un morter. Els àrabs n'enriquiren la recepta afegint-hi oli d'oliva cru, elaborant-lo amb l'al-mihrás (morter àrab). I no és fins a després de l'arribada a Amèrica quen s'incorpora la tomaca.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Ensalada de pasta amb vinagreta]]> És una espècia originària del sud d’Europa i Orient Mitjà, usada des de l’Antiguitat per egipcis i romans. Els romans la feien servir per conservar aliments i com a base d’un condiment anomenat “coriandre”. Plini el Vell creia que posar-ne sota el coixí podia curar el mal de cap.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Més fruita i verdura de temporada: la calor condiciona la cistella de la compra]]> L’onada de calor que patim està modificant la cistella de la compra. I és que, amb temperatures que poden superar el 40 °C, és normal que preferim aliments més frescos i que optem per consumir més fruita i verdura i begudes refrescants. És l’anomenada “cistella de la compra estiuenca”.

Segons la consultora Nielsen, les primeres setmanes de juliol es va disparar de manera notable el consum de productes com el gel (57,3%), els gaspatxos i les cremes fredes (56,1%), l’orxata (46,1%), aigües (34,1%) i gelats (28,8%). Al mateix temps, els productes de protecció solar van augmentar un 36% en vendes.

I és que no podem negar que la calor ens condiciona a l'hora de triar els aliments i fer la llista de la compra. Una cistella on no poden faltar els productes de temporada i proximitat, com la tomaca del terreny, la més sol·licitada pels valencians. I altres verdures com ara el cogombre, l’encisam, l’alvocat, la ceba, la remolatxa o el carabassí. També fruites com el meló d’Alger i de tot l’any, la bresquilla, les cireres i les mores, els nispros, les prunes, el raïm o les figues.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Crema de llagostins]]> Tant en esta recepta com en totes aquelles que porten nata, aquesta es pot substituir per begudes vegetals, ja siga per intolerància a la llet o per a fer la recepta més lleugera. Això sí, s'haurà de consultar l'equivalència per a que no quede massa caldosa.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Carpaccio de vieires]]> La textura delicada i el sabor dolç de les vieires les fan perfectes per a un carpaccio elegant. A més, són baixes en greix i riques en proteïnes d’alta qualitat, ideals per a dietes equilibrades.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Caponata amb olives]]> La caponata es el mullador italià per excel·lència, el podríem comparar amb el pisto o el tombet, plats on és imprescindible tindre a mà una bona barra de pa per a sucar-hi.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Crema freda de mango i alvocat]]> A l’Índia, el mango és símbol d’amor, fertilitat i prosperitat. És considerat el fruit nacional i està profundament arrelat en la mitologia hindú, com a símbol de dolçor i desig.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Cinc receptes amb fruites i verdures d'agost]]> Consumir fruites i verdures de temporada és molt positiu per a la salut perquè es preserven millor les propietats nutricionals dels aliments, el gust i els aromes. Tomaca, albergina, pebre roig, ceba, peres, bajoqueta i remolatxa són els ingredients de temporada que utilitzarem en les receptes de La cuina de Morera que et proposem a continuació.

Comencem amb la primera proposta: polenta a la planxa amb tomaca adobada i bresaola. La polenta s'obté molent i coent la dacsa seca, cosa que la fa més fàcil de digerir. És semblant a unes farinetes de dacsa. No queda tan solta com la sémola o el cuscús, però sí que pot tindre una ressemblança. Mira en aquest vídeo totes les indicacions de preparació.

Continuem cuinant un producte autòcton, amb un dels emblemes del poble del nostre cuiner Jordi Morera, Pego, i de molts altres de la nostra terra. Fem figatells, i aquests, en concret, els acompanyarem d'albergina i mostassa.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Sorbet de taronja i dolç de pera]]> Els sorbets de fruites poden considerar-se opcions més saludables que altres postres gelades, ja que solen tindre un contingut de greix significativament inferior als gelats que contenen làctics i greixos animals.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Cassoleta de pinya amb escuma de coco]]> Aquesta recepta combina la dolçor natural i sucosa de la pinya fresca amb la delicadesa de l'escuma de coco. La base és la pinya fresca, amb el seu equilibri perfecte de dolçor i acidesa, però la vertadera estrela d'aquest plat és l'escuma de coco, preparada amb l'essència pura del coco fresc. Són unes postres lleugeres i refrescants.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Presa ibèrica amb salsa de xufa]]> Les propietats nutricionals de la xufa són més destacades que les de l'orxata. En destaca el contingut en magnesi (en triplica la quantitat que aporta el plàtan, l’alvocat o el iogurt grec), en ferro i en fibra. També té un contingut interessant de midó resistent amb efecte prebiòtic, per això l'orxata casolana es recomana per al tractament de la diarrea per les seues propietats astringents. A més d’estos carbohidrats, l'aportació de greix és molt interessant: en este sentit, l'oli de xufa es pareix prou a l'oli d'oliva, amb més d’un 70% d’àcid oleic.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Pollastre amb orxata]]> Es tracta d’un aliment de baix perfil nutricional, és a dir, conté pocs nutrients en relació amb les calories que aporta. Això es deu en certa manera al sucre afegit que se sol posar a l’orxata envasada. Si tenim la possibilitat de fer-nos-la nosaltres, podem reduir eixe contingut, ja que té una aportació interessant d’àcids grassos i enzims, així com un poc de ferro.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Te'n vas d’escapada alguns dies i vols emportar-te menjars preparats?]]> Un menjar de pícnic no sols és útil quan fem una escapada a alguna platja, riu, piscina en dies de molta calor. Les receptes per a emportar-se també són valuoses per a altres tipus d’escapades, com ara un cap de setmana a qualsevol aparthotel o casa rural. Pensant, clar, en l’economia domèstica. Ací et proposem diverses idees.

Si t'agrada preparar receptes ràpides i molt saboroses... sembla que la versió dels rolls serà una aposta segura, ja que és molt agraïda de preparar. Es tracta d’una delicatessen gastronòmica que té origen a Suècia i, hui dia, està molt de moda en grans ciutats com Nova York. En versió dolça o salada, tu tries per a quin moment pot ser més útil. Ací tens la proposta de La cuina de Morera.

En qualsevol recepta de roll, el comú denominador és una massa fullada enrotllada, que entre capa i capa va farcida del que vulgues: des de pernil dolç i formatge, espinacs i formatge feta, bacó i sucre negre, que li dona un puntet dolç exquisit; un altre farcit, figues fresques, anous i formatge de cabra. I així fins a l’infinit. Ací pots veure altres idees d’opcions per a preparar i menjar en uns dies, com la coca d'albergina i anxoves, que triomfa a moltes poblacions com Meliana i que en múltiples sabors és habitual a les taules a la Marina Alta.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Nacional (Café granissat amb gelat)]]> “Nacional” és com anomenem ací el café granissat amb una bola de gelat, que pot ser sol de crema (mantecado) o de vainilla. També se'n diu nacional si en lloc de café porta civada (ordi), però llavors s’anomena nacional de civada. Però no és lúnic granissat que tenim a la comunitat. Ací tens un recull:

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Coca amb tonyina]]> Coneguda per molts com “el pernil de la mar”, la tonyina de sorra s’obté de la ventresca del peix, considerada la part més sucosa pel seu elevat contingut en greix. Els talls transversals de la panxa se salen amb salmorra i es curen en botes. Este terme, sorra, ve de l’àrab i significa “pell del ventre”. En castellà es coneix com a atún de ijada o ijada de atún. És l'ingredient principal de la titaina.

Nutricionalment, té un alt nivell de proteïnes, amb àcids grassos omega-3 i omega-6, per la qual cosa aporta beneficis a la salut, com per exemple ajudar a reduir el risc de malalties cardiovasculars mitjançant la millora del perfil de greixos en la sang.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Arròs estiuenc de conill]]> Perquè aquest arròs, fins i tot amb la calor, es cuinava quasi cada dia en masies i casetes de camp de llauradors. Moltes vegades es treballava de sol a sol i este arròs es cuinava al migdia, però per a la nit se’n guardaven un parell de plats en l’armari, tapats. Diuen que aquest arròs, a la nit, sense haver de recalfar-lo, encara està boníssim, però no té res a veure amb quan ens el mengem acabat de fer.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Meló refrescant]]> El meló d'alger és molt apreciar per ser refrescant i ric en aigua i sals. En concret, és la fruita que major quantitat d'aigua conté (95%), per la qual cosa té un baix contingut energètic i, en general, pocs nutrients, encara que conté quantitats apreciables de diverses vitamines i minerals. El més destacable en la seua composició és el seu contingut en carotenoides sense activitat provitamínica (luteïna i licopé).

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Sopa "tarator" amb salmó fumat]]> Són una excel·lent font de vitamines A i C, i de minerals com el calci, el ferro i el magnesi. A diferència dels espinacs, els canonges contenen una quantitat molt baixa d'àcid oxàlic, que és una substància que pot interferir en l'absorció del calci i altres minerals. Per tant, els canonges són una opció excel·lent per a aquells que volen augmentar la ingesta de calci i altres nutrients sense preocupar-se per l'efecte de l'àcid oxàlic.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Ensaladilla russa a la japonesa]]> És una pasta verda picant que s'usa com a condiment en la cuina japonesa, especialment per a acompanyar el sushi mesclat amb la salsa de soja o directament sobre ell. El que trobem ací a les botigues sol ser un succedani del wasabi autèntic, que és la carn ratllada o molta d’una espècie de nap anomenat “wasabia japònica” i que és molt difícil de trobar fora del Japó (o inclús allí).

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Nuadeta de polp]]> Té un alt contingut en minerals (principalment zinc) i baix en calories, colesterol i greixos. Ric en iode i proteïnes d'alt valor nutritiu.

En algunes poblacions d’Alacant, els pescadors tenien una manera molt subtil de dir a casa que s’havien enrolat en alguna embarcació i estaven a punt de partir li deien a sa mare o a la muller: “Mare, prepara’m una nuadeta”. Creien que així, nugarien fortament el fil que uneix la vida amb la mort i tornarien sans i estalvis a casa.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Caneló fred de carabasseta i crema de gorgonzola]]> És un formatge amb un alt contingut en proteïnes d'alt valor biològic, però també és alt en calories i en greixos saturats, pel que es recomana moderació en el seu consum. Igual que altres formatges, el Gorgonzola és font de minerals, com el calci i el sodi, i de vitamines dels grups A i B.

Llet pasteuritzada de vaca, fong tipus Glaucum introduït de manera artificial. 50 dies de maduració el dolç i un mínim de 80 dies de maduració el picant.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Fatteh de cigrons]]> Són font de proteïnes vegetals, ideal per a complementar una dieta vegetariana o vegana, conté fibra i hidrats de carboni d'absorció lenta (fa que assacie la fam). Alt contingut en ferro i baixa aportació calòrica (ideal esportistes). Moltes vitamines. La farina de cigrons destaca perquè és una farina sense gluten.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Tomaques amb la seua aigua]]> Què t'ha paregut aquesta recepta que combina tomaca amb moltes verdures? Deliciosa, veritat?

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Gaspatxos mariners]]> Tenen aspectes nutricionals molt beneficiosos. Són rics en proteïnes, recomanats per al desenvolupament muscular. El iode dels llagostins, ajuda a regular el colesterol. Pel seu contingut en iode, també ajuda a processar els hidrats de carboni, enfortir els cabells, la pell i les ungles.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Cogombre farcit de formatge fresc, salmó i maduixes]]> Una tècnica que es fa servir contínuament a la cuina i a la qual mai parem atenció és el tall de la ceba.

Tallar bé els productes (en general) estalvia molt de temps a la cuina i obri, al cuiner aficionat, un ventall de possibilitats enormes dins la cuina.

En primer lloc, sempre hem de tallar sobre una post, mai en l'aire, i sempre hem de posar una base als productes perquè estiguen més estables. En aquest cas, tallem la ceba per la meitat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Pinya, coco, rom, llima i gelat de vainilla]]> Sabies que el coco i els seus derivats estan de moda? Oli, farina, llet, inclús cosmètica. L'oli no té consideració de greix vegetal perquè té àcids grassos saturats.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Vermut valencià: clòtxina en escabetx, berberetxos en iogurt i papes de moniato]]> La clòtxina i els berberetxos són hipocalòrics (menys de 100 kcal) i nutritius: moltes proteïnes i elevat nivell de greixos bons (omega-3), vitamines i minerals.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Pastís de nispros]]> Aquest plat és millor fer-lo amb productes de temporada, però si volguérem fer aquest plat a l'hivern, es podria fer sense cap problema gràcies a la conserva.

Aprofita i fes-lo en el teu gran dia!

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Tomaca valenciana farcida de formatge fresc]]> Aquest plat és molt senzill d'elaborar i, a més, es fa amb ingredients típics de la Comunitat Valenciana i té un gran sabor.

Què esperes per a fer aquesta deliciosa recepta?

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Salmorejo amb alvocat, llagostins i cruixent de pernil]]> Posarem els trossets de pernil en el microones uns segons.

Finalment, culminarem la crema amb la combinació de les cues de llagostí cuit, els trossos de pernil i els ous de guatla que hi deixaran un toc molt saborós al plat.

Aquest plat de cullera és molt fàcil de preparar i els ingredients que s’afigen per a combinar-lo poden canviar a gust del consumidor. Elabora amb rapidesa els teus plats d’estiu i disfruta del gust d’un bon salmorejo.

Continua llegint-ho en el web

]]>