<![CDATA[À Punt - Receptes veganes]]> 10 <![CDATA[À Punt - Receptes veganes]]> <![CDATA[Coques de mullador]]> El mullador és molt semblant a la famosa ratatouille, un plat tradicional occità, originari de Niça (Provença). Es va fer molt popular gràcies a la pel·lícula de Disney Ratatouille, protagonitzada per una rata cuinera. S'assembla molt a plats com el pisto manxec, l’espencat, l’escalivada catalana, la caponata italiana, o el zaalouk marroquí.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Curri de cigrons i espinacs]]> El curri no és cap espècia en si mateixa, sinó una mescla d'espècies, i no només n'hi ha un, de curri, sinó moltes combinacions. Així doncs, seria més correcte parlar de "curris". Els curris són mescles, en diferents proporcions, de moltes espècies (vitet, alfàbega, anís, api, safrà, canella, cardamom, ceba seca, coriandre/celiandre, clau, comí, cúrcuma, fenigrec, gingebre, mostassa, anou moscada, pebre, pebre de Caiena, etc.). A l'Índia, inclús, cada cuiner o cada família té el seu curri, la seua recepta/combinació d’espècies.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Mussaca vegana]]> És important deixar les albergines reposar amb sal per a eliminar-ne l’amargor. Això marcarà la diferència en el sabor final. A més, són riques en antioxidants i baixes en calories, ideals per a dietes equilibrades.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Olla gitana]]> Els cigrons són un aliment completíssim. Representen una font de proteïna vegetal i fibra excel·lent, ideals per a una digestió saludable. Abans de guisar-los, hem de deixar-los a remulla la nit anterior. Així, en millorem la textura i els fa més fàcils de cuinar.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Falàfels amb salsa tzatziki]]> En moltes parts de l’Orient Mitjà, el falàfel es considera el menjar ràpid tradicional: és econòmic, ràpid de fer i amb ingredients saludables. Encara que és popular allà, es diu que l’orígen podria estar a Egipte, on els primers falàfels es feien amb faves.  Podria haver arribat al Líban de mà dels mercaders egipcis, i es va estendre pel Mediterrani. Un plat molt viatger i multicultural.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Hummus de carabassa i pa cruixent]]> Va molt bé per al restrenyiment, alleuja els símptomes de l’úlcera pèptica, la gastritis i les malalties del pàncrees. Conté fibra, substàncies de pectina i altres compostos valuosos que milloren la mobilitat intestinal. També millora la microflora. La carabassa és un al·lergen fort, per tant, pot produir una reacció al·lèrgica. Si teniu predisposició a diverses reaccions al·lèrgiques, utilitzeu-ne amb mesura, en porcions xicotetes. Els símptomes consisteixen habitualment en picor localitzada en la boca, llavis i gola. Són molt freqüents els casos d'al·lèrgia a les pipes de carabassa.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Carxofa confitada amb salsa romesco]]> Anay es considera un xef vegetarià i s’ha especialitzat en la rebosteria saludable. Les seues creacions les fa a base d'ingredients naturals, ecològics i són respectuoses amb totes les sensibilitats, intoleràncies i al·lèrgies. Ha impulsat diversos projectes de cuina i consum de qualitat i saludable, i ha escrit un llibre que es diu Cereals sense gluten on ens ensenya a cuinar plats basats en cereals saborosos i nutritius però sense gluten, com l’arròs, la dacsa, la quinoa, el mill, l’amarant, el blat negre i el teff.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Descobreix els ingredients que t'ajudaran a endolcir aliments de manera saludable]]> La dietista de capçalera de La cuina de Morera, Ana Sirvent, programa rere programa, es preocupa per ajudar-nos a menjar de manera més saludable. En aquest nou consell ens parla d'uns ingredients que agraden molt: les panses, les figues seques, el plàtan, la canella, la farina de garrofa i el coco ratllat.

Tots aquests aliments tenen sucre en la composició nutricional. Si et trobes entre les persones que volen reduir el consum de sucre afegit, Sirvent ens dona moltes opcions per a endolcir receptes de manera natural. Com? Introduint aliments que ja porten sucre de base com, per exemple, la llet. Podem posar-ho en pràctica preparant un bescuit a casa o bevent infusions com te o café.

La farina de garrofa encara no és molt coneguda ni utilitzada, però té molts avantatges. Porta sucre natural i no és tan amarga com el cacau. Com que és un llegum, conté menys hidrats de carboni i més proteïnes que la farina de cereals. Així doncs, es considera un superaliment, perquè també és rica en vitamina i minerals. I com diu Ana Sirvent, “pot ser un bon substitut del cacau en pols. Fins i tot es pot fer servir per a endolcir-lo si trobem massa amarg el cacau del 85%”. Aquesta farina serveix per a preparar dolços com galetes, pastissos, cremes i, fins i tot, pa. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Arròs brut de la Ribera Baixa]]> Aquest plat es coneix com arròs brut pel color fosc que deixen les carxofes i les verdures en el caldo. Este color, que també es transmetia a l’arròs, s’obtenia principalment quan es cuinava en una olla de ferro. Passa el mateix que amb la paella de faves i carxofes quan es fa amb un calder de ferro, un material que accentua l’oxidació i que fa que estes paelles isquen d’un color negre-verdós. 

Actualment, el color del plat ja no té tant a vore amb el nom, ja que el cuinem amb olles o cassoles d’altres materials, i més si reduïm l’oxidació de les carxofes reservant-les amb llima o julivert. Però la recepta ha quedat així, amb este nom, i continua sent un arròs boníssim.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Si vols una bona digestió nadalenca, els millors aliats són les verdures, les hortalisses, la fruita seca les llavoretes]]> Els dies de Nadal, els dietistes —ha dit l'especialista Ana Sirvent en el programa La cuina de Morera— ens posem molt pesats amb el fet que cal menjar fonts de fibra, com els llegums, els cereals integrals, la fruita seca, les llavoretes… però la realitat és que molt pocs saben ben bé què passa dins del cos quan digerim la fibra.  

Fent ús d’un divertit símil amb boletes de colors i agafant una carabasseta com a exemple, Ana Sirvent ha dit: "El que vol el nostre cos és descompondre la carabasseta en els carbohidrats que té, i també quedar-se amb les proteïnes i vitamines minerals, que les va absorbint per les diferents parts del sistema digestiu". L'especialista ha explicat que "unes parts absorbeixen les proteïnes; altres, els greixos; altres, les vitamines, els minerals…". Excepte una part de la carabasseta, que arriba al final del procés.

La part dels aliments que no digereix el nostre sistema digestiu és la fibra. Però què passa amb ella? Com ha explicat la dietista, "aquesta fibra passa a les últimes parts del nostre sistema digestiu, que és on es troba la microbiota que té cada cos". La microbiota és microorganismes com bacteris, fongs, virus i paràsits que resideixen al cos.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Hamburguesa de llentilles]]> Contenen proteïnes riques en aminoàcids essencials, a més de ser riques en fibra i tindre un escàs contingut gras. Són molt interessants perquè contenen dos tipus de fibra: fibra soluble i fibra insoluble. La primera ajuda a previndre malalties cardiovasculars i la diabetis gràcies al fet que redueix la velocitat d'absorció de sucres. A més, té un gran impacte en la sensació de sacietat. La fibra insoluble, per altra part, és indispensable per a millorar el trànsit intestinal.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Papas arrugadas amb mojos canaris]]> Destaca el seu contingut d’hidrats de carboni, majoritàriament en forma de midó i una xicoteta proporció en glucosa, fructosa i sacarosa. És font de vitamina C, si bé una part considerable pot perdre's durant el procés de cocció. Per a preservar-ne el contingut, és recomanable cuinar-les al vapor o al forn. Les creïlles en si no tenen excessives calories, però tenen fama de calòriques perquè sempre es cuinen o s’acompanyen amb elements calòrics.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Arròs de verdures amb remolatxa]]> La remolatxa és una font excel·lent de folats, vitamina C, ferro, potassi i fibra dietètica. Les remolatxes contenen betalaïnes, un tipus d'antioxidant que els dona el seu característic color roig. Aquest compost pot ajudar a reduir l'estrés oxidatiu del cos i disminuir el risc de malalties cardiovasculars i altres malalties cròniques. El suc de remolatxa s'ha utilitzat tradicionalment per a millorar la salut del fetge i augmentar la resistència física en atletes, així que el caldo que estem utilitzant per a este plat realment està carregat de propietats.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Albergines amb "dal" de coco al curri]]> El dal (conegut també com dhal o daal) és un terme sànscrit que fa referència als llegums als quals se'ls retira la pell. Este nom també s’aplica a les elaboracions que es preparen amb estos llegums pelats. És un ingredient fonamental de la cuina de l'Índia, país on es poden trobar prop de 50 varietats diferents de llegums dal.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Olla gitana]]> L’herba-sana, de fet, és un tipus de menta. Es pareixen tant perquè pertanyen a la mateixa família, per això la menta també es coneix com “menta piperita”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Tallarins vegans amb formatge de tramussos]]> Els tramussos són llegums que, antigament, s’utilitzaven com a aliment per al bestiar i ara acostumem a menjar-se’n només com a aperitiu, però el que molts no saben és que són perfectes per a utilitzar-los en moltes receptes com vinagretes, ensalades, sopes o cremes. Fins i tot es poden utilitzar com a substituts de la soja i elaborar hamburgueses i altres preparacions sense gluten, vegetarianes o veganes. A més d'un dels nostres snacks nacionals, molta gent els considera un superaliment, encara que estes etiquetes solen ser més màrqueting que altra cosa.

Nutricionalment, tenen un alt valor proteic (dupliquen el contingut proteic dels cigrons) i un alt contingut en fibra (faciliten la sacietat sense un excés d'aportació calòrica). El seu baix índex glucèmic i la presència de lupanina permeten alentir l'absorció de sucres en sang, per això són beneficiosos per a les persones amb diabetis. A més, contenen arginina, prebiòtics, antioxidants, ferro, calci i fòsfor.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Llentilles de la iaia]]> Les llentilles (i els llegums en general) permeten un cultiu sostenible. Emeten pocs gasos d'efecte d'hivernacle, afavorixen el creixement d'altres cultius pròxims enriquint de nitrogen la terra on estan cultivades, no necessiten pràcticament químics per a créixer, consumixen molt poca aigua i, com que tenen unes arrels molt llargues i profundes, no necessiten competir amb altres cultius. A més, dels llegums s’aprofita tot: els grans per a nosaltres i les baines com a aliment per a animals. I quan moren, fertilitzen la terra que ocupen. Es pot demanar més?

Per això seria molt important que consumírem llegums d’ací, ja que els desplaçaments són més curts, es reduïx la petjada ecològica i els cultius solen estar en mans de xicotets agricultors que són més respectuosos amb la natura. Per això convé llegir les etiquetes, per a saber la procedència dels llegums.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Macarrons sinarquencs]]> Es tracta d’un aliment amb baix contingut de greix i alt contingut de proteïna d'origen vegetal (deficitària en metionina). També és important el seu contingut de fibra (soluble i insoluble), la qual afavorix el trànsit intestinal i ajuda a combatre el restrenyiment. Són font de calci i seleni i tenen un alt contingut de ferro, magnesi, zinc, potassi, fòsfor, tiamina, niacina i vitamina B6. Tenen concentracions baixes de components antinutritius (saponines, tanins i fitats). Estos components poden interferir en l'absorció d'alguns nutrients i generen problemes digestius, però este problema se soluciona amb una bona remulla i una bona cocció dels fesols.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Festival del vinagre]]> El vinagre és un antioxidant natural, amb un alt contingut de polifenols, la qual cosa ajuda a frenar l'acció nociva dels radicals lliures. No conté colesterol i fins i tot ajuda a reduir la presència de colesterol roín. A més, és un bon diürètic que contribuïx a eliminar toxines i afavorix el trànsit intestinal. I això no és tot, també ajuda a controlar els nivells de glucosa en sang, és un bon aliat contra la hipertensió i ajuda a mantindre una bona salut cardiovascular.

Per la seua banda, els envinagrats casolans són el producte ideal per a picar entre hores o abans d’alguna menjada per les poques calories que tenen. Rics en probiòtics, afavorixen la digestió, reforcen el sistema immunitari, tenen un efecte assaciant i reduïxen l'absorció de greix (les olives tenen greixos, però són insaturats). Tot i això, tenen un alt contingut en sal i en vinagre, que en grans dosis és perjudicial per a l'estómac i per a la salut bucal, ja que és corrosiu.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Samosses de milfulls]]> Anomenem vitets els pimentons o pebreres que piquen, molt o poquet, i n’hi ha de molts tipus i varietats. Són aliments poc calòrics que tenen un alt percentatge d'aigua. Tenen potassi i vitamines, principalment vitamina C i vitamina A. Destaquen principalment pel seu poder vasodilatador i la tendència a oxigenar la sang. Per la seua elevada quantitat de vitamina C, parlem d'un bon antioxidant, i pel seu contingut en polifenols, el vitet gaudeix d'un cert efecte antiinflamatori i purificador pulmonar. De sempre s’ha dit que menjar vitets allarga la vida, però el més important és que, bé siguen frescos o en salmorra, mai ens toquem els ulls després de manipular-ne.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Cinc receptes per a celebrar la temporada de la carxofa de Benicarló]]> Comença la temporada de la carxofa, una verdura que és una important font de fibra i de proteïnes, així com d’una llarga llista de vitamines, entre aquestes l’àcid fòlic, el fòsfor i la vitamina C. Gràcies a les creatives receptes de La cuina de Morera homenatgem la festa gran de Benicarló (Baix Maestrat) que el 2023 ha celebrat la XXX Festa de la Carxofa de Benicarló.

La carxofa és dolça i combina amb quasi tot. Aquests plats et demostren com l’unió "mar i muntanya" és tot un èxit. I per als amants d’aquesta verdura cal anotar que la festa gastronòmica dedicada a la carxofa, a la ciutat del Baix Maestrat, s’estén fins al cinc de març.  

Arribat aquest punt cal preguntar-se com podem cuinar-la, més enllà de bullir-la o passar-la per la planxa que tots coneixem. Ací van les propostes de l’equip de La cuina de Morera.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Pastís vegà de xocolate]]> Es tracta d’un oli vegetal d’incorporació recent als supermercats que té, de moment, un inconvenient: el seu elevat preu, que fa que no siga rendible utilitzar-lo per a fregir, malgrat ser un oli que no s'oxida ni es degrada en calfar-se. És un oli que, en xicotetes quantitats, ens ajuda a aportar greix a algunes preparacions dolces i un aroma diferent del de l’oli d’oliva o la mantega. S’utilitza també en cosmètica i pot solidificar-se a temperatures baixes. És encara un desconegut que no s’ha estudiat prou. Consumim-lo amb moderació.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Mandonguilles de llentilles]]> Contenen proteïnes riques en aminoàcids essencials, a més de ser riques en fibra i tindre un escàs contingut gras. Són molt interessants perquè contenen dos tipus de fibra: fibra soluble i fibra insoluble. La primera ajuda a previndre malalties cardiovasculars i diabetis gràcies al fet que redueix la velocitat d'absorció de sucres. A més, té un gran impacte en la sensació de sacietat. La fibra insoluble, per altra part, és indispensable per a millorar el trànsit intestinal.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Arròs caldós amb carabassa i cigrons]]> Són una gran font de proteïnes vegetals, ideals per a complementar una dieta vegetariana o vegana, contenen fibra i hidrats de carboni d'absorció lenta, que fan assaciar la fam, i moltes vitamines. A més, tenen un alt contingut de ferro i una baixa aportació calòrica, cosa que els fa ideals per a esportistes. També s'aprofiten per a fer farina, que destaca perquè és una farina sense gluten.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Roques de xocolate amb maduixes i fruita seca]]> Les tauletes de xocolate negre que contenen més d'un 85% de cacau ens aporten grans beneficis per a l'organisme, que van des de la disminució del colesterol LDL fins a l'estimulació cerebral o l'aportació de ferro i substàncies que ajuden a millorar l'estat d'ànim. Les seues propietats antioxidants redueixen l'estrés i milloren la salut cardiovascular. La Fundació Espanyola del Cor en recomana un consum moderat i en el context d'una dieta equilibrada.

El xocolate amb què cal tindre més precaució és aquell que porta sucre i poc cacau, ja que conté una major quantitat de greixos saturats i sucres. El seu consum s'ha associat amb acne, obesitat, hipertensió, malaltia de les artèries coronàries i diabetis. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Guisat de llentilles, tòfona, bolets i germinats]]> Contenen proteïnes riques en aminoàcids essencials, a més de ser riques en fibra i tindre un escàs contingut gras. Són molt interessants perquè contenen dos tipus de fibra: fibra soluble i fibra insoluble. La primera ajuda a previndre malalties cardiovasculars i diabetis gràcies al fet que redueix la velocitat d'absorció de sucres. A més, té un gran impacte en la sensació de sacietat. La fibra insoluble, per altra part, és indispensable per a millorar el trànsit intestinal.

En les llentilles també trobem grans quantitats d'antioxidants que formen part de la família dels flavonoides, molècules conegudes per lluitar contra el colesterol i l'envelliment cel·lular. Tot això sense oblidar que són riques en minerals com ferro, magnesi, fòsfor, potassi, manganés, calci i coure, i en vitamines, sobretot del grup B.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Sopa de créixens, cigrons i aigua de roses]]> És un ingredient molt estés i utilitzat en la cuina àrab, per tot l’Orient Mitjà, l’Índia i altres països asiàtics. S'obté directament a partir de pètals de rosa i es pot aconseguir fent una simple infusió amb pètals i aigua calenta. Este producte permet transmetre aroma a roses a qualsevol preparació culinària. S’ha d’usar amb mesura.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Pastís de formatge i fruita fresca]]> Nabius i gerds (“arándanos” i “frambuesas”, fruits del bosc). Tots els fruits del bosc són baixos en calories, i posseeixen un alt contingut en vitamina C i antioxidants. També tenen un alt contingut en fibra. En este cas, els gerds tenen el doble de vitamina C que els nabius.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Tallarins de carabasseta amb pesto roig]]> Té més aigua i menys fibra que la carabassa. Fàcil de digerir i amb un lleuger efecte laxant, ideal en cas de problemes digestius i restrenyiment. Baixa en calories, la millor manera de consumir-la és en cru.

Es tracta d’una fruita: una fruita particular: té poc sucre i molts lípids i calories (en comparació amb altres vegetals). A diferència de la resta de fruites que a penes en contenen, té molta vitamina E, i diuen que reuneix l'àcid oleic de l'oli d'oliva, la vitamina A

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Olleta de la Plana]]> L’olla, en les seues diferents denominacions, és un clàssic popular als pobles de la comarca de la Plana. Les trobem amb carn de corder, botifarra, ceba, naps, fesols, cards i xirivia; amb carn de porc; amb bledes; amb cards i col. En trobem només amb verdures o amb ingredients diversos. La cuina popular ha estat sempre vinculada al calendari, les estacions i les festes patronals.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Albergines amb xermula, búrgul i iogurt]]> El búrgul té les mateixes propietats nutricionals que el blat. Ric en ferro, fòsfor, magnesi i vitamines, el seu interés principal resideix en la seua riquesa en glúcids lents.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Cuscús de floricol i kimchi]]> Té molt poca quantitat de carbohidrats, lípids i proteïnes, la qual cosa la converteix en un aliment hipocalòric. A més, conté vitamines del complex B, vitamina K i és molt rica en vitamina C, però d’esta se’n perd molta en la cocció.

La fermentació del kimchi s'aconsegueix "cultivar" de manera controlada un bacteri (Lactobacillus kimchi) molt beneficiós per al sistema digestiu. Hi ha altres fermentats similars que són molt populars, com la xucrut alemanya.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Fatteh de cigrons]]> Són font de proteïnes vegetals, ideal per a complementar una dieta vegetariana o vegana, conté fibra i hidrats de carboni d'absorció lenta (fa que assacie la fam). Alt contingut en ferro i baixa aportació calòrica (ideal esportistes). Moltes vitamines. La farina de cigrons destaca perquè és una farina sense gluten.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Hummus de remolatxa amb pa de pita i verduretes]]> Els llegums, en aquest cas els cigrons, són un aliment essencial en la dieta mediterrània i hauria de ser un costum afegir-los a la nostra dieta. Són una font de carbohidrats, proteïnes i fibra, amb molt poques calories; podríem dir que és un superaliment.

Continua llegint-ho en el web

]]>