Ni la pluja ha dissuadit a la multitudinària clientela, que de bon matí, ha fet cua per a comprar la tradicional mocadorà a Albal (Horta Sud). Enguany, la pastisseria Galán, refeta després de la dana, no dona l'abast amb unes comandes que han augmentat un 15%. "Enguany no ha sigut un any més, és molt especial perquè es tracta de la primera mocadorà després de la dana", ha assegurat el gerent de l’establiment.

Este negoci, considerat una de les catedrals de la mocadorà, va reobrir les portes l'1 de febrer i viurà esta festivitat del Nou d'Octubre de manera "molt especial" en ser una empresa que es va veure molt afectada per la catàstrofe.

Continua llegint-ho en el web

És una recepta tradicional arrelada en la nit més curta de l'any que els pastissers del Gremi de Forners i Pastissers de València, com Juan Pablo Haag, van recuperar de l'oblit ara fa sis anys.

Un dels avantatges d’estes coques, a més d’estar boníssimes, és que són un producte molt fàcil de dur a la platja o a qualsevol altre lloc per a menjar-se-les. A més, té diverses versions i n’hi ha de salades i dolces, explica Haag. Per exemple, algunes es fan amb una massa que porta anís i van farcides de ceba i tonyina, mentre que també n’hi ha de massa de moniato i farcides de formatge mascarpone.

Continua llegint-ho en el web

Millor mona tradicional de Pasqua:

Millor panou:

Continua llegint-ho en el web

D’altra banda, Horno Masanet de València i Horno San Antonio de Sant Antoni de Benaixeve (Horta Nord) han obtingut el primer lloc en les categories de coques de panses i anous i Innovació, respectivament. El producte més innovador ha sigut el panou de te matxa i mandarina, segons ha informat l'organització en un comunicat.

Precisament Horno San Antonio ha fet doblet després de guanyar també el primer lloc en la categoria mona artística, mentre que el premi en la categoria d’ornamentació comercial de Pasqua ha sigut per al forn pastisseria Vicente García Rutia de València.

Continua llegint-ho en el web

Els dolços més tradicionals de Pasqua s’han posat a prova en aquest concurs en què una vintena de forners ha competit per saber qui té el millor dolç típic de Pasqua en quatre categories diferents: panou, mona, coques de panses i anous i innovació. 

El jurat para especial atenció a la presentació, la qualitat o l’aroma d’aquests dolços, però el que realment conta per decidir quin serà el guanyador és el sabor. Mariano Bellver, un dels membres del jurat ha explicat a À Punt NTC que cal provar-los sempre perquè dos dolços molt diferents en aparença poden no tindre diferències en el menjar.  

Continua llegint-ho en el web

Hi ha qui escampa la massa amb les mans, amb el cullerot de fusta o hi ha qui ho fa amb mànega pastissera; l'atzar de la tècnica fa que cadascuna siga única.

Continua llegint-ho en el web

Continua llegint-ho en el web

Aquesta farina s'acompanya de llima, sucre, oli i canyella, es fa la forma de pa i es forneja. El més complicat és fer el farcit: "Es van ficant per capes la farina i l'últim és l'aigua, que és molt difícil de mantindre enmig". A més, hi ha una versió d'estiu farcida amb pimentó, encara que "ara es pot fer tot l'any perquè tenim pimentons tot l'any".

A Ca Massita, on els cuinen des de sempre, recorden que aquest dolç formava part de la dieta de molts pagesos quan a mitjan jornada menjaven la farinada de repassos per la seua aportació calòrica. "Fins i tot hui en dia el consumeixen alguns esportistes com a barreta energètica", diu Elena.

Continua llegint-ho en el web