<![CDATA[À Punt - Receptes vegetarianes]]> 10 <![CDATA[À Punt - Receptes vegetarianes]]> <![CDATA[Curri tailandés amb llet de coco]]> El curri tailandès (gaeng phet) és una fusió multicultural que ha evolucionat durant segles gràcies a intercanvis comercials i influències religioses, integrant ingredients forans a la tradició tailandesa. Originàriament, al segle IV, comerciants indis i missioners budistes van introduir espècies com la cúrcuma, el comí, el coriandre i la pimienta al Regne de Siam. Entre els segles XIII i XVI es va crear la pasta nam prik, base dels curries tailandesos, i més tard, comerciants portuguesos van afegir els xiles vermells secs que donen el seu sabor i color característics.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Pakora]]> Les pakores són un dels aperitius més típics de l'Índia, sobretot en temporada de monsons. Es diu que les millors pakores es fan mentre plou: la humitat i l’ambient del monsó creen una experiència quasi màgica. Naixen a l’època medieval índia i es popularitzen massivament durant el Raj Britànic gràcies als venedors ambulants. Són originàries del nord de l’Índia, però s’han escampat pel Pakistan, Bangladesh i arreu del món. Avui són habituals als restaurants indis internacionals.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Babaganuix]]> Segons la llegenda, simbolitza l'amor entre una filla i el seu pare, ja que va ser creat per una dona per al seu pare ancià que ja no podia mastegar. També, la tradició popular el descriu com un plat dolç i seductor, difícil de deixar de menjar. Es deia que les dones que el consumien adquirien aquestes característiques, i els moralistes advertien prudència en el seu consum per no "posar en perill la virtut".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Coques de mullador]]> El mullador és molt semblant a la famosa ratatouille, un plat tradicional occità, originari de Niça (Provença). Es va fer molt popular gràcies a la pel·lícula de Disney Ratatouille, protagonitzada per una rata cuinera. S'assembla molt a plats com el pisto manxec, l’espencat, l’escalivada catalana, la caponata italiana, o el zaalouk marroquí.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Crema freda de mango i alvocat]]> A l’Índia, el mango és símbol d’amor, fertilitat i prosperitat. És considerat el fruit nacional i està profundament arrelat en la mitologia hindú, com a símbol de dolçor i desig.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Calaveres amb bufanda]]> Els cigrons són originaris del sud-est de Turquia i d’allà van passar a la conca del Mediterrani i a Europa, després a l’Àfrica, Amèrica i Austràlia.  Es cultiven des de la prehistòria i ja es consumien a l’Antic Egipte, Grècia i Roma. És per això que els trobem en plats arreu del món: socca (França), cigrons amb bacallar (Portugal), chana casala (l’Índia), hummus (el Líban, Síria) o falàfels (Egipte, Orient Mitjà), entre altres.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Pizza de floricol]]> La base de floricol reduïx la quantitat de carbohidrats respecte a una pizza tradicional. A més, la floricol ajuda al trànsit intestinal i a mantindre la sacietat, a banda delsbBeneficis dels antioxidants presents a la floricol, com la vitamina C i la K. És ideal per a persones amb diabetis, ja que la floricol ajuda a mantindre l’índex glucèmic estable.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Börek turc]]> Este pastís turc es va expandir per l’Imperi Otomà i és per això que es troba en múltiples versions en països com Grècia, Sèrbia, Bulgària i la resta dels Balcans. El podem trobar farcit també de carn, creïlla o bolets i s'acompanya amb iogurt, amb infusions com el te turc o fins i tot amb ous escaldats.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Curri de cigrons i espinacs]]> El curri no és cap espècia en si mateixa, sinó una mescla d'espècies, i no només n'hi ha un, de curri, sinó moltes combinacions. Així doncs, seria més correcte parlar de "curris". Els curris són mescles, en diferents proporcions, de moltes espècies (vitet, alfàbega, anís, api, safrà, canella, cardamom, ceba seca, coriandre/celiandre, clau, comí, cúrcuma, fenigrec, gingebre, mostassa, anou moscada, pebre, pebre de Caiena, etc.). A l'Índia, inclús, cada cuiner o cada família té el seu curri, la seua recepta/combinació d’espècies.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Fondue de formatges valencians]]> Gran part de la població sol patir una deficiència de magnesi i la majoria dels formatges en són una gran font, com també ho són moltes fruites seques.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Alls porros amb salsa de nabius]]> El porro ha estat un símbol nacional de Gal·les durant almenys 400 anys. La llegenda diu que en el segle VI, els soldats gal·lesos van col·locar porros als cascs per a distingir-se dels enemics saxons durant una batalla.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Shakshuka oriental]]> Els ous són una de les fonts més bones de proteïna de qualitat. Contenen tots els aminoàcids essencials i són fàcils de digerir, ideals per a un esmorzar complet i equilibrat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Raviolis fets a casa]]> El gorgonzola i el formatge blau són formatges rics en calci i proteïnes, essencials per a la salut òssia, encara que s'han de consumir amb moderació pel seu alt contingut en greix.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Mussaca vegana]]> És important deixar les albergines reposar amb sal per a eliminar-ne l’amargor. Això marcarà la diferència en el sabor final. A més, són riques en antioxidants i baixes en calories, ideals per a dietes equilibrades.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Olla gitana]]> Els cigrons són un aliment completíssim. Representen una font de proteïna vegetal i fibra excel·lent, ideals per a una digestió saludable. Abans de guisar-los, hem de deixar-los a remulla la nit anterior. Així, en millorem la textura i els fa més fàcils de cuinar.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Falàfels amb salsa tzatziki]]> En moltes parts de l’Orient Mitjà, el falàfel es considera el menjar ràpid tradicional: és econòmic, ràpid de fer i amb ingredients saludables. Encara que és popular allà, es diu que l’orígen podria estar a Egipte, on els primers falàfels es feien amb faves.  Podria haver arribat al Líban de mà dels mercaders egipcis, i es va estendre pel Mediterrani. Un plat molt viatger i multicultural.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Creps cruixents de verdura i formatge]]> L'ideal seria deixar reposar la massa de les creps durant una hora al fred, que guanyen cos i textura en hidratar-se completament la farina, i, així, els resultats són millors. Tot i que res ens impedix fer-les al moment i, si tenim pressa, podem obviar este repòs, sabent que renunciem a aquestos avantatges.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Hummus de carabassa i pa cruixent]]> Va molt bé per al restrenyiment, alleuja els símptomes de l’úlcera pèptica, la gastritis i les malalties del pàncrees. Conté fibra, substàncies de pectina i altres compostos valuosos que milloren la mobilitat intestinal. També millora la microflora. La carabassa és un al·lergen fort, per tant, pot produir una reacció al·lèrgica. Si teniu predisposició a diverses reaccions al·lèrgiques, utilitzeu-ne amb mesura, en porcions xicotetes. Els símptomes consisteixen habitualment en picor localitzada en la boca, llavis i gola. Són molt freqüents els casos d'al·lèrgia a les pipes de carabassa.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Mandonguilles d'albergina i tofu]]> Les albergines s’han de conservar en fred fins al seu consum i han de consumir-se al més prompte possible, ja que aguanten poc de temps, perquè comencen a eixir-los taques marrons i a amargar. 

A més, convé mantindre-les aïllades de la resta de verdures i fruites, ja que són molt sensibles al gas etilé que produïxen altres vegetals, i per això es fan malbé abans. No s'han d'embolicar amb film transparent, perquè impedix que  respiren. 

Es poden congelar una vegada pelades, tallades i blanquejades durant 4 minuts en aigua bollint amb sal. Després, es refreden en aigua gelada i se sequen abans de congelar-se.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Sopa de verdures amb llegums i iogurt]]> La llentilla groga pelada és una llentilla castellana tradicional a la qual se li ha retirat la pell. No necessiten posar-se a remulla i es couen ràpidament. La textura que s'obté no les fa aptes per als guisats tradicionals, però sí que donen un excel·lent resultat en cremes, sopes, mandonguilles o hamburgueses vegetals, farciments, patés de llegums, etc.

Com que no tenen pell, estes llentilles són especialment aptes per a persones amb problemes de digestibilitat de llegums, ja que es toleren molt millor. A canvi, posseeixen menys fibra que les llentilles senceres i tenen un gust més neutre.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Pastissets de creïlla, bledes i taronja]]> Tota la fruita deshidratada presenta una quantitat de calories més elevada que la de la fruita fresca, ja que amb la deshidratació perden l’aigua, però conserven els seus components, sobretot els hidrats de carboni simples.

Són una bona font de fibra soluble i insoluble, la qual cosa els atorga propietats saludables per a millorar el trànsit intestinal. També és una molt bona font de potassi, calci, ferro, magnesi, fòsfor i seleni. La fruita deshidratada és una opció saludable i pot substituir els dolços i llepolies en molts contextos. Això sí, sense perdre de vista que la millor opció és sempre la fruita fresca (més assaciant i que conserva intactes tots els nutrients).

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Pastís salat de formatge i pera]]> La pera és una de les poques fruites que maduren millor una volta collides. Això es deu al fet que la pera allibera gas etilé, que ajuda a accelerar el procés de maduració. Per tant, si comprem peres verdes, podem deixar-les a temperatura ambient durant uns dies perquè maduren i es facen més dolces i sucoses.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Ous escalfats amb carabasseta i bolets]]> La tòfona és tan cara i exclusiva perquè és molt escassa, i això es deu principalment al fet que no es pot cultivar. Des de fa molts anys, s’estimula el seu creixement en camps delimitats, plantant roures o carrasques als peus de les quals sol desenvolupar-se la tòfona negra, però no es tracta d’una “plantació” que assegure resultats ni una collita concreta. No respon als criteris de l’agricultura intensiva.

La gran majoria de la tòfona que es cultiva sol acabar en mans de restaurants i professionals que la compren directament als “productors”, de manera que, fins fa poc, era difícil l’accés a la tòfona de qualitat per al gran públic. Actualment, amb la venda per internet, açò ha canviat una mica, ja que és més fàcil l’accés. Enguany es poden trobar els 20 grams de tòfona negra per uns 45 € i els 20 grams de tòfona blanca (tartufo) a 88 €.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Carxofa confitada amb salsa romesco]]> Anay es considera un xef vegetarià i s’ha especialitzat en la rebosteria saludable. Les seues creacions les fa a base d'ingredients naturals, ecològics i són respectuoses amb totes les sensibilitats, intoleràncies i al·lèrgies. Ha impulsat diversos projectes de cuina i consum de qualitat i saludable, i ha escrit un llibre que es diu Cereals sense gluten on ens ensenya a cuinar plats basats en cereals saborosos i nutritius però sense gluten, com l’arròs, la dacsa, la quinoa, el mill, l’amarant, el blat negre i el teff.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Descobreix els ingredients que t'ajudaran a endolcir aliments de manera saludable]]> La dietista de capçalera de La cuina de Morera, Ana Sirvent, programa rere programa, es preocupa per ajudar-nos a menjar de manera més saludable. En aquest nou consell ens parla d'uns ingredients que agraden molt: les panses, les figues seques, el plàtan, la canella, la farina de garrofa i el coco ratllat.

Tots aquests aliments tenen sucre en la composició nutricional. Si et trobes entre les persones que volen reduir el consum de sucre afegit, Sirvent ens dona moltes opcions per a endolcir receptes de manera natural. Com? Introduint aliments que ja porten sucre de base com, per exemple, la llet. Podem posar-ho en pràctica preparant un bescuit a casa o bevent infusions com te o café.

La farina de garrofa encara no és molt coneguda ni utilitzada, però té molts avantatges. Porta sucre natural i no és tan amarga com el cacau. Com que és un llegum, conté menys hidrats de carboni i més proteïnes que la farina de cereals. Així doncs, es considera un superaliment, perquè també és rica en vitamina i minerals. I com diu Ana Sirvent, “pot ser un bon substitut del cacau en pols. Fins i tot es pot fer servir per a endolcir-lo si trobem massa amarg el cacau del 85%”. Aquesta farina serveix per a preparar dolços com galetes, pastissos, cremes i, fins i tot, pa. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Arròs brut de la Ribera Baixa]]> Aquest plat es coneix com arròs brut pel color fosc que deixen les carxofes i les verdures en el caldo. Este color, que també es transmetia a l’arròs, s’obtenia principalment quan es cuinava en una olla de ferro. Passa el mateix que amb la paella de faves i carxofes quan es fa amb un calder de ferro, un material que accentua l’oxidació i que fa que estes paelles isquen d’un color negre-verdós. 

Actualment, el color del plat ja no té tant a vore amb el nom, ja que el cuinem amb olles o cassoles d’altres materials, i més si reduïm l’oxidació de les carxofes reservant-les amb llima o julivert. Però la recepta ha quedat així, amb este nom, i continua sent un arròs boníssim.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Espàrrecs amb bernesa i rovell curat]]> Els espàrrecs verds i els blancs són la mateixa planta. La diferència entre l'un i l'altre sorgeix de la forma en què ha crescut el brot. Mentre els brots joves dels espàrrecs creixen dins de la terra i són de color blanquinós, quan emergixen del sòl i entren en contacte amb la llum, es fan de color verd, ja que la llum del sol activa la clorofil·la. Per tal d’obtindre, doncs, els espàrrecs blancs, hi ha dos opcions: o bé es recol·lecta tan prompte com ix de la terra, o bé es calcen amb més terra (com els calçots). 

Per este motiu, l’espàrrec verd és més senzill de cultivar i de collir. Per contra, per a una mateixa varietat, els espàrrecs verds són més prims que els blancs. Des del punt de vista organolèptic, l'espàrrec blanc posseeix una textura més tendra, així com un sabor més suau que l'espàrrec verd.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Si vols una bona digestió nadalenca, els millors aliats són les verdures, les hortalisses, la fruita seca les llavoretes]]> Els dies de Nadal, els dietistes —ha dit l'especialista Ana Sirvent en el programa La cuina de Morera— ens posem molt pesats amb el fet que cal menjar fonts de fibra, com els llegums, els cereals integrals, la fruita seca, les llavoretes… però la realitat és que molt pocs saben ben bé què passa dins del cos quan digerim la fibra.  

Fent ús d’un divertit símil amb boletes de colors i agafant una carabasseta com a exemple, Ana Sirvent ha dit: "El que vol el nostre cos és descompondre la carabasseta en els carbohidrats que té, i també quedar-se amb les proteïnes i vitamines minerals, que les va absorbint per les diferents parts del sistema digestiu". L'especialista ha explicat que "unes parts absorbeixen les proteïnes; altres, els greixos; altres, les vitamines, els minerals…". Excepte una part de la carabasseta, que arriba al final del procés.

La part dels aliments que no digereix el nostre sistema digestiu és la fibra. Però què passa amb ella? Com ha explicat la dietista, "aquesta fibra passa a les últimes parts del nostre sistema digestiu, que és on es troba la microbiota que té cada cos". La microbiota és microorganismes com bacteris, fongs, virus i paràsits que resideixen al cos.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Alboronía (pisto andalús)]]> L’alboronía és un plat d'origen andalusí. Es tracta d'una samfaina en la qual la carabassa i l'albergínia són els ingredients amb més presència, que es condimenten amb pebre roig i se’ls sol afegir vinagre. Hi ha qui diu que esta recepta és la precursora del pisto manxec. Actualment, es prepara i menja durant tot l'any, però abans era pròpia dels divendres de Quaresma.

N’hi ha que prescindeixen de l'albergínia o que hi incorporen cigrons o creïlla, i també és comú afegir-li un polsim de canella (molt típica de la cuina àrab. En este cas nosaltres li posem també uns codonys. En el que sí que solen coincidir tots és que, com a bon pisto, l'acompanyament perfecte en el plat són uns ous caiguts o ous fregits.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Albergina amb formatge i mel de cacauets]]> L'albergina té molta fibra i poc greix. Està recomanada per a diabètics tipus 2 o gent amb problemes de sobrepés. En la pell tenen un antioxidant molt potent que es diu nasunina i que protegeix la membrana de les neurones. Sempre que la recepta ho permeta, seria recomanable consumir-ne la pell.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Samosses d'espinacs i formatge feta]]> És una massa típica de la gastronomia àrab, turca i armènia que es caracteritza per estendre's en làmines superprimes (a vegades són quasi translúcides). Se sol utilitzar en receptes dolces, com el deliciós baclaua, però la veritat és que queda molt bé també en preparacions salades, sobretot quan fregim o enfornem la massa. Se’n poden fer fàcilment cruixents, milfulls o samosses com aquestes.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Bombes d'escalivada]]> Hi ha diversos aspectes importants a tindre en compte per a assegurar-te que les creïlles queden saboroses i ben cuites:

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Hamburguesa de quinoa]]> Se sol dir que és un pseudocereal perquè, malgrat que és una llavor, es pot consumir com si fora un cereal. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Hamburguesa de llentilles]]> Contenen proteïnes riques en aminoàcids essencials, a més de ser riques en fibra i tindre un escàs contingut gras. Són molt interessants perquè contenen dos tipus de fibra: fibra soluble i fibra insoluble. La primera ajuda a previndre malalties cardiovasculars i la diabetis gràcies al fet que redueix la velocitat d'absorció de sucres. A més, té un gran impacte en la sensació de sacietat. La fibra insoluble, per altra part, és indispensable per a millorar el trànsit intestinal.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Papas arrugadas amb mojos canaris]]> Destaca el seu contingut d’hidrats de carboni, majoritàriament en forma de midó i una xicoteta proporció en glucosa, fructosa i sacarosa. És font de vitamina C, si bé una part considerable pot perdre's durant el procés de cocció. Per a preservar-ne el contingut, és recomanable cuinar-les al vapor o al forn. Les creïlles en si no tenen excessives calories, però tenen fama de calòriques perquè sempre es cuinen o s’acompanyen amb elements calòrics.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Hummus de pésols amb formatges]]> Gràcies al boom que va suposar la popularització de l’hummus, podem gaudir d’una “nova” manera de preparar els aliments que no és tan nova, ja que ens limitem a fer-ne “farinetes”, com si preparàrem menjar per a un bebé o un iaio mellat.

La qüestió ací és obtindre una textura versàtil que ens permeta mullar-hi pa, que no es talle, i no acabar fent de tot un gaspatxo o un puré. També podem fer-ne de cigrons, fesols (blancs, rojos), llentilles, o altres hortalisses (carlota, creïlla). En definitiva, estem parlant d’una mena de puré especiat i consistent, al qual li podem posar tota la imaginació possible.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA["Malfatti" (nyoquis mal fets)]]> És un formatge ric en calci i vitamines del grup B, com la vitamina B12, i també en proteïnes d'alt valor biològic. És ric en aminoàcids ramificats que participen en la recuperació muscular proteica i disminueixen la utilització del glucogen muscular, per la qual cosa afavoreix el rendiment esportiu i és una bona opció per als esportistes després de l'entrenament, especialment si és de llarga duració. La ricotta és recomanable per a xiquets i adolescents, no sols pel seu contingut en proteïnes, sinó pel de greixos saturats i sal, que és més baix que el d’altres tipus de formatges. Es tracta d’un formatge molt sol·licitat per flexivegetarians i vegetarians per a completar la seua alimentació i augmentar el consum de vitamina B12, calci i proteïnes.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA["Pierogi ruskie" (Pastissets de creïlla)]]> Els pierogi ruskie són uns pastissets farcits de creïlla i formatge molt típics a Polònia. El seu element diferenciador respecte a altres pastissets similars és que es couen en un perol amb abundant aigua salada. Després, si es desitja, es passen per una planxa calenta amb una mica de greix per a daurar-los lleugerament. Una tècnica molt similar a la utilitzada a Àsia amb els seus dumplings, encara que estos solen fer-los primer a la planxa i després els couen al vapor.

Pierogi ruskie voldria dir alguna cosa així com “mandonguilles”. I això de ruskie no té res a vore amb Rússia, sinó amb els rutens o rusyns, la gent dels Carpats del nord d'Ucraïna occidental, Eslovàquia oriental i el sud de Polònia.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Crema de pistatxos amb remolatxa]]> La remolatxa és una font excel·lent de folats, vitamina C, ferro, potassi i fibra dietètica. Les remolatxes contenen betalaïnes, un tipus d'antioxidant que els dona el seu característic color roig. Este compost pot ajudar a reduir l'estrés oxidatiu del cos i disminuir el risc de malalties cardiovasculars i altres malalties cròniques. El suc de remolatxa s'ha utilitzat tradicionalment per a millorar la salut del fetge i augmentar la resistència física en atletes.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Profiterols amb crema i xocolate]]> A favor

En contra

Per tant, és important consumir-ne amb moderació i triar varietats amb un alt contingut de cacau i baix contingut de sucre i greixos saturats. 

Continua llegint-ho en el web

]]>