<![CDATA[À Punt - Recepta]]> 10 <![CDATA[À Punt - Recepta]]> <![CDATA[Caneló de tombet de corder]]> I esta és la recepta del tombet de corder tradicional:

Ingredients (4 persones)

Elaboració:

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Espardenyà 2.0]]> Ingredients per a 4 persones:

Preparació:

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Naix una nova beguda destil·lada elaborada amb llagostins de Vinaròs]]> Molt poques persones hauran sentit parlar del nou destil·lat de llagostí que han creat a Vinaròs. Es tracta d’una nova beguda elaborada amb marisc del Mediterrani, concretament amb llagostí, el producte estrela de la ciutat. El nou producte, a més incorpora taronja i timó. En La via verda han parlat amb Dolors Castell, de l’associació Vinaròs Gastronòmic, qui ha explicat que “la beguda és per a maridar-la, amb llagostins o també per a elaborar algun còctel”. 

La creació d’este nou producte culinari ha requerit més d’un any de treball, des de seleccionar la matèria primera fins a realitzar tasts del producte, ha dit Castell. Rubén Miralles, de l’Associació Vinaròs Gastronòmic, també ha parlat del producte: “No és el típic destil·lat que es pren a les postres; esta beguda marida en plats salats com és el cas del llagostí”.

I quan l’equip de La via verda li pregunta de què fa gust, Rubén Miralles respon: “fa gust de llagostí, llagostí i llagostí. Té 18 graus de volum d’alcohol i tot i que entra molt bé, cal beure molt poqueta quantitat per tractar-se d’un destil·lat, que és diferent d'un licor”. Amb este nou destil·lat, com explica Dolors Castell, ara queda en mans de cada cuiner o cuinera la decisió de quin ús creatiu donar-li.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Ni paella valenciana ni arròs a banda: la paella de fetge de bou desperta passions en xarxes]]> Parlar d’arròs o de paella és clau per a suscitar interés i, si ens referim als internautes de les xarxes socials, més encara. Mostrar imatges de paelles sempre genera un debat intens, també divertit. Si concretament parlem de "paella valenciana", el concepte genera curiositat i moltes persones també senten desconfiança i temor per si algú altera la tradicional paella valenciana. 

Dit açò, cal recordar que parlar de paella no sempre vol dir parlar de paella valenciana. Els cuiners i les cuineres valencianes ho saben. Ara bé, què pensa la gent quan sent parlar de cuinar arròs en el recipient anomenat paella? Què diuen quan es parla de cuinar arròs amb una recepta diferent de la tradicional paella valenciana? Advertim que, tot i que es tracte d’una recepta amb història i tradició, les crítiques no es fan esperar. Un bon exemple el tenim en una singular recepta de l'horta de València, un plant autòcton i amb molta història: la paella de fetge de bou.

La paella de fetge de bou destaca per la seua singularitat i per l’ús d’ingredients locals. Un dels productes que més destaca del plat per ser molt vistós és l’endívia blanca, també anomenada escarola. Hem parat atenció al que diuen els usuaris d’Instagram i TikTok en veure este ingredient voluminós damunt de la paella, que cal afegir en un moment concret del procés d’elaboració. De comentaris, n'hi ha per a tots els gustos. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Mercedes Real, l'àvia de Puçol famosa en TikTok per cuinar plats casolans de tradició valenciana]]> En arribar als 85 anys Mercedes Real no s’esperava el que li està passant. Ser famosa. Tot per la seua neta Laia, qui li ha obert una finestra al món des de les xarxes socials. Tot va començar el juny del 2022 i amb una paella valenciana. Un diumenge en què la família s'havia reunit a dinar, la neta va gravar l'àvia mentre treia la paella a taula i va pujar el contingut a TikTok. En fer-se viral, la neta li va proposar gravar més vídeos de cuina. Dit i fet, la iaia li va dir “sí vull”.

Neta i àvia, que estan molt unides, han estat en el programaTres de casa conduït per Ximo Rovira. Quan l’equip del programa li ha preguntat a Mercedes què fan juntes, l'àvia ha contestat: “Ara estem fent els tiktoks”. Mercedes ha mostrat l’alegria que té de compartir projecte amb la neta. Laia està molt pendent d’ella i li agrada cuinar amb Mercedes, acompanyar-la al mercat i emportar-se-la a esmorzar.

La neta la visita unes tres vegades per setmana, i de les visites ixen vídeos de cuina divertits. Un dia la protagonista és l’olla de la Pobla de Farnals, un altre dia és la paella de marisc o l’arròs de putxero. L'àvia de Puçol ensenya a cuinar receptes casolanes des del seu compte en TikTok. Per a ella, el seu millor plat és el guisat de pollastre i també l’arròs al forn.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Descobreix els ingredients que t'ajudaran a endolcir aliments de manera saludable]]> La dietista de capçalera de La cuina de Morera, Ana Sirvent, programa rere programa, es preocupa per ajudar-nos a menjar de manera més saludable. En aquest nou consell ens parla d'uns ingredients que agraden molt: les panses, les figues seques, el plàtan, la canella, la farina de garrofa i el coco ratllat.

Tots aquests aliments tenen sucre en la composició nutricional. Si et trobes entre les persones que volen reduir el consum de sucre afegit, Sirvent ens dona moltes opcions per a endolcir receptes de manera natural. Com? Introduint aliments que ja porten sucre de base com, per exemple, la llet. Podem posar-ho en pràctica preparant un bescuit a casa o bevent infusions com te o café.

La farina de garrofa encara no és molt coneguda ni utilitzada, però té molts avantatges. Porta sucre natural i no és tan amarga com el cacau. Com que és un llegum, conté menys hidrats de carboni i més proteïnes que la farina de cereals. Així doncs, es considera un superaliment, perquè també és rica en vitamina i minerals. I com diu Ana Sirvent, “pot ser un bon substitut del cacau en pols. Fins i tot es pot fer servir per a endolcir-lo si trobem massa amarg el cacau del 85%”. Aquesta farina serveix per a preparar dolços com galetes, pastissos, cremes i, fins i tot, pa. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un llibre arreplega la gastronomia tradicional de la Canal de Navarrés]]> Senzilla, sense grans ostentacions. Així és la gastronomia típica de la Canal de Navarrés. Sense accés als productes frescos de la mar, aquesta cuina es va basar en carn de caça i aviram, el gra, l’arròs, els llegums i algunes hortalisses de secà. L’arròs és l’ingredient principal en nombroses receptes. La mel, el xocolate de garrofa i la dacsa predominen en els dolços de la zona. 

L'escaldabarbas de Quesa, el potage de vigilia d'Ènguera, cazuelica en pencas de Chella , los griñones de Bicorb o els gazpatxos són plats típics de la comarca. Una cuina condicionada per les estacions, com les patatas de matanza típiques de Bicorb. L’escassesa de matèria primera i la necessitat que foren plats condidors es veu reflectida en plats com l'arròs de la nóvia, típic d'Anna. 

Ara, les receptes estan recollides en el llibre La cuina de la Canal de Navarrés, escrit per Amalia Ferrer i Enrique Pallás, que fa un repàs a la gastronomia de la zona. Descriu els principals plats típics rescatats de les receptes heretades de generació en generació. Receptes amb vestigis de totes les cultures que han poblat aquestes terres: ibers, romans i sobretot àrabs, que van deixar la seua empremta que encara perviu en els menjars de la Canal de Navarrés.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La cuina valenciana reivindica la mandonguilla d’abadejo en el Dia Internacional de la Croqueta]]> Per a tot hi ha un dia internacional i hui no podia ser menys. Aquest dimarts, 16 de gener, és el dia mundial dedicat a les croquetes, una recepta d’origen francés, amb una recepta amb moltíssimes versions arreu del món, tot i que molta gent reivindica una alternativa més valenciana: la mandonguilla d’abadejo. 

El que va començar com un plat per a aprofitar les sobres en la cuina de casa, s’ha transformat en un producte per a gormands, amb una carta de sabors infinita. Ara és molt exclusiva i cara, la reina de les tapes, amb permís de la truita de creïlla, que s’ha consolidat al llarg de les generacions. 

En molts establiments de restauració, la mandonguilla d’abadejo ha evolucionat per a aconseguir la perfecció, si bé el procediment és molt senzill. Ara toca buscar-li el dia a aquest clàssic de la cuina valenciana perquè puga competir contra la clàssica croqueta.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Si vols una bona digestió nadalenca, els millors aliats són les verdures, les hortalisses, la fruita seca les llavoretes]]> Els dies de Nadal, els dietistes —ha dit l'especialista Ana Sirvent en el programa La cuina de Morera— ens posem molt pesats amb el fet que cal menjar fonts de fibra, com els llegums, els cereals integrals, la fruita seca, les llavoretes… però la realitat és que molt pocs saben ben bé què passa dins del cos quan digerim la fibra.  

Fent ús d’un divertit símil amb boletes de colors i agafant una carabasseta com a exemple, Ana Sirvent ha dit: "El que vol el nostre cos és descompondre la carabasseta en els carbohidrats que té, i també quedar-se amb les proteïnes i vitamines minerals, que les va absorbint per les diferents parts del sistema digestiu". L'especialista ha explicat que "unes parts absorbeixen les proteïnes; altres, els greixos; altres, les vitamines, els minerals…". Excepte una part de la carabasseta, que arriba al final del procés.

La part dels aliments que no digereix el nostre sistema digestiu és la fibra. Però què passa amb ella? Com ha explicat la dietista, "aquesta fibra passa a les últimes parts del nostre sistema digestiu, que és on es troba la microbiota que té cada cos". La microbiota és microorganismes com bacteris, fongs, virus i paràsits que resideixen al cos.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Si et quedes en blanc i sense idees en veure les sobres del menjar de Nadal, ací van uns consells]]> Potser has acollit alguna de les celebracions nadalenques a ta casa i sol passar que quan el grup és gran i supera les cinc persones, de vegades no sembla fàcil mesurar bé les proporcions. Any rere any, les sobres de dolç i salat tornen a la cuina i colonitzen el frigorífic durant els pròxims dies. Si vols veure desaparéixer eixos tàpers que s’amuntonen, una alternativa al menjar salat sobrant pot ser el format de lasanya que inclou capes vegetals, en aquest cas, de carabasseta.

Com que a una lasanya quasi tot li va bé, l’equip de La cuina de Morera ha utilitzat llagostins, els que potser t’han quedat de la Nit de Nadal o del dinar de Nadal. Per a farcir la lasanya vegetal necessites carxofes i ceba, que saltaràs amb un poc oli i, juntament amb la llet, l’anou moscada i la farina, faràs un puré. Per a muntar la lasanya, cal alternar les fulles de massa de lasanya, les redones de carabasseta, tallada fina, la pasta puré que hem preparat i els llagostins. Per a la cobertura, una beixamel de carxofa. I, per damunt, formatge ratllat i al forn.

Ara ve la solució per al dolç. Amb la proposta de La cuina de Morera per a reaprofitar algun dolç sobrant a casa, l’equip del programa s’ha centrat en el panettone, eixe dolç d'origen italià, que comença a fer-se habitual pel Nadal valencià. És un pa de grans dimensions que per fora sembla una magdalena gegant i per dins te una textura pareguda a la mona de Pasqua. Fet amb una massa de tipus brioix, sol portar panses, xocolate o fruites confitades.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Si t’agrada el polp en les versions més populars, coneix noves opcions per a cuinar-lo]]> T’agrada el polp? Quina és la teua recepta favorita, LA que sempre demanes: polp a feira (o a la gallega) o polp a la brasa? Cal conéixer que hi ha més món culinari per al polp més enllà d’aquests plats. Totes realitzades amb la principal matèria primera, el polp de roca o roquer, la classe de polp més comuna al Mediterrani.

Borja Agut, del restaurant La Villa, ha presentat en La cuina de Morera diferents plats cuinats amb polp. Un producte que, a més de saborós, és perfecte per a dietes baixes en calories per ser un producte amb molt poc greix i molt alt en proteïnes. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA['Anar de taretes', les tapes típiques de l'Alcoià i el Comtat]]> Probablement, no has sentit mai parlar de les taretes. És el nom que reben un conjunt de tapes, a les comarques de l’Alcoià i el Comtat. Uns menjars amb una denominació única i desconeguda en altres zones de la Comunitat Valenciana. Uns singulars menjars que d'un tast permeten tastar diversitat de productes i sabors.

Com ha explicat el cuiner alcoià David Sandín al programa La cuina de Morera, “les taretes més tradicionals són la pericana, l’abissini (ou arrebossat i fregit), el garibaldino i les espardenyes —que solen fer-se amb sardina fresca o l’aladroc, que passen per farina i després les arrebossen—, que reben el nom per la similitud a la sola d’una espardenya”. 

Pel que fa a la pericana, es prepara amb pimentó roig sec fregit —que a Alcoi s'anomena bajoca—. En fregir-lo, s’incorpora all i bacallà sec i un bon oli d’oliva, “i al final és com un mullador”, ha dit David Sandín, del restaurant Sant Francesc 52 d’Alcoi.  

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un esmorzar molt especial, entrepà de llonganisses, ceba caramel·litzada i mostassa]]> Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Coques a la calfor]]> Recepta perfecta per aquells diumenges a la nit que no abelleix cuinar: pots tindre les coques pastades i guardades a la nevera i només has de passar-les per la planxa i traure bona cosa de companatge al centre de la taula on cadascú se serveix la quantitat que vol.

Als refranys, la paraula coca sol ser un poc negativa: portar el monyo fet una coca, estar fet una coca, tindre cara de coca, ser més pesat que la coca en oli.

Remarquem que la farina de dacsa no té gluten, conté menys hidrats de carboni que la de blat i té més fibra.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Fideus fregits a la marinera]]> Ens trobem ací amb un xoc cultural respecte de les tradicions. Com sempre, si es menja d'una manera aïllada, no passa res, però si consumim marisc freqüentment hem de rebutjar els caps pel seu contingut en cadmi, que s'acumula al fetge i als renyons.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Berenar: polo de meló i galetes d’avena]]> Podem substituir el sucre moré a aquesta recepta per dàtils triturats, per exemple. La estèvia (sense dextrosa o maltodextrina) també ens pot funcionar, però el més recomanable és intentar reduir el consum i quantitats de sucre en la nostra dieta alimentària.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Costelles de porc a la taronja i mel]]> La mel té propietats antibacterianes, antiinflamatòries i antioxidants. Té un índex glucèmic més baix que el sucre i, a diferència d'aquest, conté vitamines, minerals i antioxidants, però en tan poca quantitat que és irrellevant. S'ha de tenir precaució amb els bebés de menys de 12 mesos d'edat, ja que pot contindre espores del bacteri Clostridium botulinum i causar-ne una infecció.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Pebreres farcides amb arròs i magre]]> Pebre, pebrera, pebrot, bajoca, pimentó, "primentó". I fora d'Espanya chile o ají. El valencià ens ofereix un fum de matisos i riquesa a l'hora de nomenar una mateixa cosa segons cada franja del territori. A que fa gràcia?

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Tonyina a la mitja sal, tzatziki, raves i brots de rave]]> No el tires! Te'l pots posar als ulls i fer una becadeta. Els egipcis ja sabien que aquesta hortalissa pot desinflar les molestes bosses dels ulls i hidratar la pell, si la batem i la convertim en una mascareta que restaura el pH de la pell, que calma i refresca, sobretot si ha estat exposada al sol.

Continua llegint-ho en el web

]]>