<![CDATA[À Punt - Ciència]]> 10 <![CDATA[À Punt - Ciència]]> <![CDATA[La península Ibèrica viurà tres eclipsis en menys de tres anys, és un fenomen casual?]]> Espanya viurà dos eclipsis totals de Sol en menys d’un any, el del pròxim 12 d’agost i el del 2 d’agost del 2027, un fenomen espectacular que no es veu a la península Ibèrica des del 1912 i que no es repetirà fins al 2053. Sembla aleatori, però realment hi ha certs factors que determinen la freqüència d’esta conjunció astronòmica. 

Un eclipsi solar es produïx quan, des de la perspectiva de la Terra, la Lluna passa per davant del Sol i l'oculta. Depenent del punt d’observació, pot ser total quan tota la superfície del Sol queda coberta per la Lluna; anular, quan la Lluna no cobrix del tot eixa superfície i deixa visible un anell solar, i parcial, quan la Lluna només oculta una part del Sol.

Cada any es produïxen de quatre a set eclipsis de Sol i de Lluna, que s’avancen una mica cada any. Per això, no tenen lloc sempre en els mateixos mesos, a pesar que “seguixen un patró molt regular”, afirma Miguel Querejeta, astrònom de l'Observatori Astronòmic Nacional.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA["Penjar" l'edifici des de la coberta: un innovador sistema de reforç dissenyat per la UPV evita l'afonament de construccions antigues]]> La Universitat Politècnica de València (UPV) ha dissenyat un sistema de reforç innovador que evita l'assolament d'edificis antics i que, a més, permet continuar utilitzant l'immoble mentre es repara amb un cost menor que els procediments tradicionals de reforç. La innovació s'ha validat a través d'assajos en un edifici a escala real, després de provar-se en simulacions computacionals.

Segons expliquen els impulsors de la idea, la majoria dels edificis espanyols, construïts abans dels anys 2000, són vulnerables al col·lapse progressiu davant d'un dany estructural, ja que els estàndards d'enginyeria més exigents s'han adoptat este segle. I a mesura que el canvi climàtic i les tensions geopolítiques introduïxen noves incerteses, augmenta la necessitat de robustesa en les construccions.

"Els edificis actuals poden suportar fallades locals i imprevistes sense experimentar un col·lapse desproporcionat o progressiu gràcies a l'ús d'una continuïtat estructural suficient per a redistribuir les càrregues més enllà de l'element danyat. "Estos estàndards no es van adoptar de forma generalitzada fins al voltant de l'any 2000, arran de successos com ara el col·lapse de Ronan Point al Regne Unit i l'atemptat contra l'edifici federal Alfred Murrah als Estats Units, i només les normatives més avançades ho tenen implementat hui en dia", assenyala Manuel Buitrago, investigador del grup Building Resilient de la UPV que ha realitzat la innovació.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Una bicicleta esdevé una estació mòbil de qualitat ambiental per a avaluar els punts calents de València]]> La Fundació Centre d'Estudis Ambientals del Mediterrani (CEAM) utilitza una estació de qualitat ambiental carregada en una bicicleta per a avaluar els punts calents de la ciutat de València. Amb esta estació meteorològica portàtil, fan mesuraments sobre les condicions atmosfèriques de cada barri, que serviran per a fer una radiografia de les zones de la capital més afectades per la pujada de temperatures.

Entre els carrers més calorosos està el d'Alboraia. "Eixes façanes reben molt de sol, es calfen moltíssim juntament amb l'asfalt que hi ha al costat i és una bomba de calor", ha assenyalat Luis Alonso Chordá, investigador de la Fundació CEAM, en declaracions a À Punt. Per altre costat, ha apuntat el Jardí del Túria i el Botànic com algunes de les zones més fresques. Allí han habilitat una estació de referència "que ens servix per a contrastar-la amb la resta de la ciutat", ha explicat. D'esta manera, l'equip d'investigació de meteorologia i clima del CEAM compara les dades dels punts fixos amb el de la bicicleta, per tal d'obtindre una radiografia completa de la ciutat.

En este sentit, ha assegurat que les temperatures poden variar en funció dels materials utilitzats en l'asfalt, entre altres variables. Tot i calfar-se fins a la mateixa temperatura, algunes voreres aconseguixen refredar-se abans gràcies a la matèria primera amb què estan construïdes. Són factors que s'han de tindre en compte de cara a la urbanització dels municipis. "Estem analitzant moltes coses que ens poden ajudar a dissenyar millor la ciutat per a resistir l'impacte de les ones de calor que venen", ha indicat l'investigador, que és expert en la pol·lució i el cicle del carboni.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Reomplir la mar d'Aral podria evitar emissions massives de CO₂, segons científics catalans]]> El dessecament de la mar d'Aral, ubicat entre el Kazakhstan i l'Uzbekistan, es considera un dels desastres mediambientals més grans de la història ocorreguts a la Terra provocats per l'agricultura. En el seu moment va ser el quart llac més extens del món, però va començar a desaparéixer en els anys seixanta després que els rius que l'alimentaven es desviaren per a grans projectes d'irrigació. Hui dia s'ha transformat en un extens desert salí, amb greus conseqüències socials i ecològiques.

Ara, un estudi publicat en la prestigiosa revista científica Science ha mostrat que els sediments exposats al llit de l'assecat mar d'Aral han estat alliberant enormes quantitats de diòxid de carboni (CO₂) en les darreres dècades, milions de tones, però també que contenen encara un embornal de carboni vulnerable que podria protegir-se mitjançant la restauració hidrològica. La investigació, liderada per científics del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC), amb seu a Girona, demostra que este ecosistema perdut és "un component clau del balanç de carboni d'Àsia central i una oportunitat de mitigació climàtica que ha passat en gran manera desapercebuda", segons explica l'organisme en un comunicat.

Els llacs i mars interiors exercixen un paper important en el cicle global del carboni perquè acumulen matèria orgànica en els sediments durant llargs períodes de temps, emmagatzemant carboni que originalment ha sigut retirat de l'atmosfera per plantes i algues. No obstant això, quan estos sistemes s'assequen, la funció d'emmagatzematge de carboni pot invertir-se: els sediments queden exposats a l'atmosfera, la matèria orgànica es descompon i el carboni torna a alliberar-se en forma de CO₂.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Les aigües entre Xàbia i Dénia: "El millor punt d'Europa" per a vore rorquals comuns des de terra]]> Les aigües entre Xàbia i Dénia (Marina Alta) són un pas de migració per als rorquals comuns, una espècie de balena catalogada "en perill", ja que és l'únic misticet regularment present al Mediterrani. Per tal d'estudiar-los i protegir-los, la Universitat Politècnica de València (UPV) i la Universitat de Sevilla han unit forces amb el projecte MysticMed, cofinançat per la Unió Europea.

El programa té com a objectiu implementar una gestió integrada de l'espècie, que està en perill, segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura. En esta línia, els científics investiguen els patrons de distribució espaciotemporal dels misticets, l'ús de l'hàbitat i la identificació d'àrees crítiques per a la conservació en aigües mediterrànies i atlàntiques.

"Este és probablement el millor punt d'Europa des d'on es poden vore balenes des de terra", ha confessat Víctor Gallego, investigador de la UPV, en declaracions a À Punt. En el marc del projecte, els investigadors dividixen el treball en un equip de terra, que fa els albiraments, i un equip aquàtic, que els estudia. En l'actual temporada de pas, l'equip de la UPV ja ha fet 127 albiraments i 80 fotoidentificacions.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El nou rector de l'UJI reclama un finançament "suficient i estable" per a les universitats públiques]]> El nou rector de la Universitat Jaume I (UJI), Jesús Lancis, ha reclamat este dimecres un finançament "suficient i estable" per a les universitats públiques i ha demanat que es desplegue per complet l'acord plurianual 2026-2029 subscrit entre la Generalitat i les universitats valencianes. El nou rector inicia així un mandat al capdavant de la institució que s'estendrà fins a l'any 2032.

Durant el discurs de presa de possessió, al qual ha assistit el president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, Lancis ha afirmat que este acord "assegura la base mínima necessària per al funcionament dels campus valencians", però ha advertit que cal desenvolupar-lo íntegrament per a afrontar l'augment dels costos, les necessitats estructurals i les noves exigències del sistema universitari.

El rector ha reivindicat la necessitat d'un model de finançament que permeta planificar a llarg termini i garantisca prou recursos per a infraestructures, personal i estratègies científiques "amb estabilitat i confiança".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El govern espanyol impulsa el sector dels xips fotònics a València amb una inversió de 24,5 milions en el projecte Attypics]]> El Consell de Ministres ha autoritzat el Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública a participar, a través de la Societat Espanyola per a la Transformació Tecnològica (SETT), en l'empresa valenciana de xips fotònics Attypics Photonics, amb una inversió pública de 24,5 milions d'euros.

L’operació s'emmarca en una col·laboració publicoprivada de la SEPI Digital amb la societat valenciana Baladre Capital, amb la qual coinvertirà en Attypics Photonics –amb participacions del 49% i el 51%, respectivament– un total de 50 milions d'euros en una primera fase, amb una inversió addicional prevista de fins a 200 milions en una segona.

La inversió de la SETT forma part del Perte Xip, l'objectiu del qual és “reforçar el lideratge industrial i tecnològic mitjançant el suport a projectes que combinen innovació, sostenibilitat i transferència al mercat”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L’Agència Espacial Europea capta la foto més gran del cor de la Via Làctia, amb seixanta milions d'estreles]]> La missió Euclid de l'Agència Espacial Europea (ESA) ha capturat el cor de la Via Làctia. Es tracta de la foto “més gran i detallada mai presa” del centre de la galàxia, en llum visible. Amb més de seixanta milions d'estreles, la imatge obri la porta perquè els científics confirmen l'existència de qualsevol exoplaneta trobat a la regió i mesuren la seua massa utilitzant subtils variacions en la llum estel·lar al llarg del temps, segons ha informat l'ESA.

Durant només un dia, el conegut com a “detectiu de l'univers fosc”, Euclid, ha dirigit la mirada cap a la llum: la regió interior extremadament brillant de la nostra galàxia, coneguda com el bulb galàctic. Els astrònoms, asseguren, buscaven “capturar àrees enormes del cel amb una nitidesa sorprenent”.

Dissenyat per a observar milers de milions de galàxies llunyanes, la càmera de llum visible del telescopi espacial és prou sensible per a distingir estreles individuals en la galàxia, sense enlluernar-se, cosa que permet estudiar planetes al voltant d'altres estreles mitjançant una tècnica especial anomenada microlent.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[85 ciberestafes al dia a la Comunitat Valenciana]]> Les empreses, les administracions locals i la ciutadania no estan prou protegides contra els atacs informàtics, especialment des de l'arribada de la intel·ligència artificial, per la qual cosa cal "conscienciar i formar" a les persones, ja que continuen sent la "baula més feble" davant els delinqüents. Estes ha sigut algunes de les conclusions de la II Jornada de Ciberseguretat enfront de la mar, que ha organitzat el Col·legi Oficial i Associació Valenciana d'Enginyers Tècnics de Telecomunicació a València.

"La intel·ligència artificial està transformant les amenaces i la IA ofensiva és capaç d'automatitzar atacs, generar codi maliciós més sofisticat, personalitzar campanyes d'engany a gran escala i reduir les barreres d'entrada al ciberdelicte", ha advertit el director general de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions, Javier Bafalgón, que ha destacat que la ciberseguretat és una prioritat i un element de confrontació quan hi ha tensions geopolítiques.

Amb adversaris més ràpids, adaptatius i difícils de contindre Bafalgón ha instat a "canviar de paradigma" i passar d'una ciberseguretat centrada en la protecció a una altra basada en la "resiliència, detecció contínua i capacitat de resposta". En este sentit, ha recordat que Talaia, el nou Centre Valencià de Ciberseguretat ha ampliat el seu focus per a apostar per la formació i acompanyament de ciutadania i empreses.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Dones de Ciència de la UPV arriba als 50 murals amb un homenatge a la neuropediatra Patricia Smeyers a Picassent]]> La Universitat Politècnica de València (UPV) ha inaugurat este dijous el mural que fa cinquanta del projecte Dones de Ciència, una iniciativa que aduna art urbà, divulgació científica i educació per a visibilitzar el paper de les dones en la ciència i la investigació. La nova obra se situa en una de les façanes del col·legi públic (CEIP) Sibil·la Mercer, a Picassent. L'ha pintat l'artista Andrea Oliva —coneguda artísticament com Laoliwa— i ret homenatge a la neuropediatra valenciana Patricia Smeyers, especialitzada en epilèpsia infantil.

Segons ha explicat la UPV en un comunicat, en la composició destaca la figura central de Smeyers, acompanyada de la silueta d'una xiqueta, del cap de la qual sorgixen diferents connexions unides amb elements gràfics que remeten a la labor científica de la investigadora. Laoliwa plasma també l'activitat divulgadora de la neuropediatra amb una referència directa a “La pócima de las ausencias”, el primer dels contes escrits per ella en el qual explica de manera didàctica i senzilla en què consistixen les crisis d'absència, el seu diagnòstic i tractament.

“Este és un dels millors reconeixements que he rebut en la vida, més encara quan va ser el centre mateix el que va proposar el meu nom i em va triar com a referent per a tots els xiquets i xiquetes que cada dia omplin les aules i el pati. Andrea ha captat molt bé el que sempre m'agrada transmetre: d'una banda, el treball per i per als xiquets i xiquetes amb problemes neurològics; i, d'un altre, l'optimisme, plasmat en este cas a través del somriure i els colors del mural”, ha assenyalat Smeyers durant la inauguració.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Investigadors alacantins aconseguixen 'reprogramar' les defenses del cervell contra l'alzhèimer amb una molècula experimental]]> Un equip d'investigadors ha aconseguit identificar una molècula experimental capaç de 'reprogramar' les cèl·lules immunes del cervell per a recuperar part de la seua funció protectora front a l'alzheimer en un estudi amb models animals. L'equip l'han liderat l'investigador de l'Institut de Neurociències, centre mixt de la Universitat Miguel Hernández (UMH) d'Elx i el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), José Vicente Sánchez Mut, i el de l'École Polytechnique Fédérale de Lausanne (Suïssa), Johannes Gräf.

La investigació, publicada en la revista Cell Death and Disease, podria obrir una nova via per a combatre l'alzheimer mitjançant la recuperació de la funció protectora del sistema immune cerebral. L'alzheimer es caracteritza, entre altres factors, per l'acumulació d'este tipus de plaques i pel deteriorament progressiu de la micròglia, les cèl·lules immunitàries encarregades de netejar estos depòsits tòxics del cervell i que perden esta capacitat protectora amb l'avanç de la malaltia.

Segons un comunicat de l'Institut de Neurociències CSIC-UMH, l'estudi ha demostrat en animals que la molècula OLE ajuda la micròglia a envoltar i contindre les plaques de beta-amiloide, reduint-ne la grandària i la toxicitat. Els investigadors han observat que l'OLE, una molècula derivada del gen PM20D1, ajuda a retornar la micròglia a un estat més beneficiós: les cèl·lules es desplacen cap a les plaques i les envolten, generant una mena de barrera al voltant de les plaques que en limita la interacció amb les neurones i en reduïx l'impacte tòxic sobre el teixit cerebral.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L’astronauta estatunidenca Christina Koch, Premi Princesa d’Astúries de la Concòrdia 2026]]> L’astronauta estatunidenca Christina Koch, una de les tripulants de la missió Artemis II de la NASA que a l’abril va fer història en orbitar la Lluna després de mig segle sense presència humana en el satèl·lit, ha sigut guardonada este dimecres amb el premi Princesa d’Astúries de la Concòrdia 2026, una candidatura a la que optaven altres 35 persones.

El jurat l’ha escollit perquè “el seu esforç de superació personal ha contribuït a estendre les fronteres de la humanitat, recolzada en un ampli treball col·lectiu. Segons recull l'acta del jurat que ha sigut llegida este migdia a Oviedo pel cap de l'executiu asturià i president del jurat, Adrián Barbón, l'"exemplaritat" d'este treball col·lectiu "es projecta a tothom" a través del missatge de la missió espacial Artemis II: "Terra, sou un equip".

El de la Concòrdia ha sigut l'últim dels huit premis que concedix anualment la Fundació Princesa d'Astúries, que enguany arriben a la seua quarantena sisena edició.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un científic del CSIC rep un premi europeu per un estudi que mostra que el canvi climàtic va intensificar la dana]]> Carlos Calvo Sancho, investigador del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) al Centre d'Investigacions sobre Desertificació (CIDE), ha rebut l'EMS Young Scientist Award 2026, un dels reconeixements més prestigiosos que concedix la Societat Meteorològica Europea a jóvens investigadors i investigadores per contribucions científiques d'excel·lència en l'àmbit de les ciències atmosfèriques.

El premi reconeix un estudi liderat per Calvo, publicat en Nature Communications, que mostra com el canvi climàtic d'origen antropogènic va intensificar les tempestes i precipitacions extremes produïdes per la dana que va afectar la província de València el 29 d'octubre de 2024 i va deixar 230 víctimes mortals.

La investigació va ser liderada per la Universitat de Valladolid i l'Agència Estatal de Meteorologia juntament amb científics del CSIC entre els quals es troba Calvo, actualment investigador postdoctoral al Laboratori de Clima, Atmosfera i Oceà (Climatoc-LAB) del CIDE, segons ha informat el CSIC en un comunicat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La UPV desenvolupa un xip fotònic reprogramable que reduïx al mínim el consum energètic]]> Un equip del Photonic Research Lab (PRL)-iTEAM de la Universitat Politècnica de València ha liderat el desenvolupament d'un xip fotònic reprogramable capaç de funcionar a gran velocitat sense necessitat d'un consum elèctric continu. El dispositiu, basat en silici i titanat de bari, anticipa les necessitats tecnològiques dels pròxims anys i representa un avanç significatiu cap a una computació més eficient energèticament.

La investigació ha sigut publicada en la revista científica Nature Photonics i compta amb la participació de centres de recerca i empreses d'Europa especialitzades en fotònica integrada.

Segons ha explicat el director del PRL-iTEAM i investigador principal del projecte, José Capmany, el nou xip incorpora un sistema de sintonia d'alta velocitat que, a més, és no volàtil, és a dir, no necessita alimentació constant per a mantindre la configuració programada. Esta característica permet reduir de manera molt significativa el consum energètic respecte als circuits actuals.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els Jaume I premien la investigació en economia de gènere, fotònica i avanços biomèdics]]> Els Premis Rei Jaume I han reconegut en la 38a edició investigacions relacionades amb l'economia de gènere, els avanços en fotònica i en malalties cardiovasculars, l'aplicació de la química en el canvi climàtic i les innovacions tecnològiques en l'àmbit biomèdic. L'anunci l'ha fet este dimarts el president executiu de la Fundació Premis Rei Jaume I, Javier Quesada, durant l'acte de proclamació dels guardonats, celebrat al Saló de Corts del Palau de la Generalitat.

Lluís Torner ha sigut distingit en Investigació Bàsica; Nagore Iriberri, en Economia; Ben Lehner, en Investigació Biomèdica; Adolfo Saiz, en Medi Ambient; Samuel Sánchez, en Noves Tecnologies; Borja Vázquez, fundador de Scalpers, en Revelació Empresarial, i Borja Ibáñez, en Investigació Clínica i Salut Pública. Cadascun dels premis està dotat amb 100.000 euros.

Economia

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els Premis Rei Jaume I reivindiquen la defensa de la ciència davant de la desinformació i els riscos de la IA]]> València acull este dimarts la jornada decisiva de la 38a edició dels Premis Rei Jaume I, que enguany ha batut rècords tant en participació com en presència de figures científiques internacionals, amb 25 Premis Nobel integrats en el jurat i 240 candidatures presentades a les diferents categories. Els noms dels set guardonats de 2026 es donaran a conéixer a partir de les 13:30 hores durant l'acte oficial de proclamació dels premis.

La jornada ha començat a les nou del matí amb la lectura del manifest dels jurats dels Premis Rei Jaume I a la Capitania General de València, a l'antic convent de Sant Doménec, un text en què els experts han llançat una advertència sobre les amenaces que afronta actualment la ciència.

Sota el títol La ciència sota amenaça, el manifest destaca que el coneixement científic és la principal font de progrés humà i una ferramenta essencial per a afrontar els grans reptes de la humanitat. No obstant això, alerta que "la ciència s'enfronta a una desconfiança creixent per part de la societat".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Dos premis Nobel reivindiquen el model de la NASA per a divulgar i “vendre la ciència al públic"]]> Els premis Nobel de Medicina 2024, Gary Ruvkun (EUA), i de Química 2022, Benjamin List (Alemanya), han reivindicat este dilluns a València el model de comunicació de la NASA com a exemple per a acostar la ciència al gran públic i han defensat la necessitat d’“aprendre a vendre” disciplines com la biologia molecular o la química.

Els dos investigadors han oferit una roda de premsa amb motiu de la seua participació en el jurat dels Premis Rei Jaume I, que es lliuraran este dimarts a València junt amb altres 23 premis Nobel, i també han reflexionat sobre la intel·ligència artificial i les xarxes socials.

Els dos Nobel han destacat també el nivell de la ciència espanyola, especialment en biologia molecular, i han afirmat que Espanya és un país “líder europeu” i una “superpotència científica”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Presenten al Japó androides cada vegada més semblants als humans]]> La capital japonesa acull per primera vegada a Àsia l'Humanoids Summit, considerat l'esdeveniment mundial més important dedicat als androides: més de trenta empreses mostren els últims avanços en robòtica humanoide i intel·ligència artificial aplicada a màquines físiques. La inauguració ha estat protagonitzada per un androide amb vestit, cabells negres i un aspecte idèntic al del creador, que s’ha mogut amb naturalitat sobre l’escenari.

La quarta edició del congrés se centra enguany en la "comercialització, producció en massa i assignació de capital" en el sector dels androides, amb demostracions del que es coneix com a intel·ligència artificial física, capaç de permetre a les màquines percebre i interactuar amb l’entorn en temps real mitjançant sensors, càmeres i radars.

La trobada, que se celebra durant dos dies al Takanawa Gateway Convention Center, reunix firmes com Toyota, Honda, Panasonic o la nord-americana Boston Dynamics, en una edició que ja ha passat per Silicon Valley i Londres en anys anteriors, segons recull des del país nipó la periodista de l'agència EFE Pilar Bernal Zamora.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La NASA i Blue Origin començaran enguany la construcció d'una base a la Lluna]]> La NASA preveu enviar a la Lluna, entre setembre i novembre, un allunador no tripulat de Blue Origin per a començar a assentar els fonaments d'una futura base lunar. A esta missió, de nom Moon Base i que esdevé la primera finançada per una empresa privada, la seguiran dos semblants programades per a abans que acabe el 2026, tal com ha informat l'agència espacial nord-americana.

Concretament, la base lunar projectada per la NASA consistirà en un recinte de centenars de quilòmetres quadrats on hi haurà una colònia permanent, formada per diferents mòduls. El primer serà el construït i finançat per Blue Origin, la companyia de Jeff Bezos, dins de la missió dirigida pel científic espanyol Carlos García Galán.

Durant la missió Moon Base, el mòdul d'allunatge Blue Origin Mark 1 Endurance entregarà múltiples càrregues útils a la cresta de connexió Shackleton, una zona estratègica del pol sud lunar. A més de transportar dos càrregues científiques de la NASA, entre estes SCALPSS i un conjunt de retroreflectors lunars, l'objectiu de la missió és demostrar capacitats crítiques que reduïsquen els riscos per a les missions del sistema d'aterratge humà.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Tres estudiants valencians es convertixen en "astronautes per un dia" amb un programa de l'Agència Espacial Espanyola]]> Marta Juan, Javier López i Lucía Molina, tres estudiants de batxillerat, han sigut seleccionats per un programa de l'Agència Espacial Espanyola que els ha permés ser astronautes per un dia. El projecte, impulsat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats (MICIU), ha escollit a 30 alumnes entre 300 candidatures amb l'objectiu de despertar-los vocacions científiques i tecnològiques.

Dins de la jornada pedagògica, els jóvens s'han desplaçat a la base aèria de San Javier, a Múrcia, on han experimentat la gravetat zero al costat de professionals com els astronautes de l'Agència Espacial Europea, Sara García i Pablo Álvarez. En el marc del projecte, han assistit a una formació i vol en microgravetat mitjançant la realització de trajectòries parabòliques controlades, que generen breus períodes d'ingravidesa.

Marta Juan, estudiant de primer de batxillerat del Col·legi Mas Camarena de Bétera (Camp de Túria), vol estudiar Enginyeria Aeroespacial en la Universitat Politècnica de València (UPV) i aconseguir treballar en la NASA. D'una altra banda, Javier López, alumne de segon de batxillerat de l'IES Abastos de València vol ser pilot comercial o militar, mentre que Lucía Molina, estudiant de primer de batxillerat a l'IES Enrique Tierno Galbán de Montcada (Horta Nord), té l'objectiu de treballar construint satèl·lits o coets.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Creen unes membranes que poden ser aliades contra el canvi climàtic: capten diòxid de carboni de manera directa de l’aire]]> Una membrana ultrafina que pot capturar diòxid de carboni (CO₂) directament de l'aire. Es tracta d’una troballa que pot ser essencial en la lluita contra el canvi climàtic que han dissenyat investigadors de l'Institut de Nanociència i Materials d'Aragó (INMA), centre que integren el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat de Saragossa.

La troballa la revela la revista científica Advanced Materials. La investigació suposa que, per primera vegada, s’hagen aplicat membranes basades en materials MOF (estructures metall-orgàniques poroses) a la tecnologia de captura directa de l'aire, coneguda internacionalment com DAC (de l'anglés direct air capture).

Els materials MOF van saltar a la primera plana científica el 2025, quan els seus descobridors —Omar Yaghi, Susumu Kitagawa i Richard Robson— van rebre el Nobel de Química per desenvolupar-les.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els premis Rei Jaume I reunixen 240 candidatures, el 28% de les quals són dones]]> Un total de 240 candidatures opten als premis Rei Jaume I d’enguany, la xifra més alta dels últims anys. D’elles, més de la quarta part, el 28%, són dones. A més, l’edició d’enguany d’estos prestigiosos guardons serà la que més Nobels integre en el jurat. En seran 25, en afegir-se l’alemany Benjamin List, Nobel de Química 2022, i l'estatunidenc Gary Ruvkun, Nobel de Medicina del 2024.

Els dos recorreran la Comunitat Valenciana els pròxims 1 i 2 de juny en la nova edició d’estos premis que reconeixen la investigació, la ciència i l’emprenedoria. De les 240 persones que hi opten, un total de 67 són dones, segons han explicat este divendres el president executiu i secretari de la Fundació Valenciana Premis Rei Jaume I,Javier Quesada i el president d’esta entitat, Vicente Boluda.

Per categories, Investigació Bàsica ha rebut 44 candidatures, Noves Tecnologies i Revelació Empresarial compta amb 42 candidatures cadascuna, Investigació Clínica i Salut Pública en suma 33, Investigació Biomèdica 32, Protecció del Medi Ambient 31 i Economia 16 candidatures, com han detallat des de la fundació.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La covid va causar 22,1 milions de morts, el triple del que es va notificar, segons l'OMS]]> Les morts causades per la pandèmia de la covid-19 s'estimen globalment en 22,1 milions, en comparació amb els set milions de morts notificades fins ara, segons l'Informe sobre estadístiques sanitàries globals 2026, presentat este dimecres per l'Organització Mundial de la Salut (OMS).

La xifra situaria el nombre de morts en el triple de les que es van notificar. És a dir, que per cada mort per covid registrada, hi va haver al voltant de dos morts addicionals. Fins al moment, les xifres reconegudes per l'OMS a partir d'estimacions feien esment d'uns 15 milions de decessos, tant per causes directes com indirectes.

A parer dels experts, esta troballa posa en relleu la subnotificació de les morts provocades directament pel virus, a la vegada que el volum de les morts indirectes per les interrupcions en l'atenció sanitària, les dificultats econòmiques i altres factors socials durant eixe període d'emergència sanitària.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Klenerman, Balasubramanian i Mayer, Premi Princesa d’Astúries d'investigació científica 2026 per la nova generació per a seqüenciar l’ADN]]> Els químics britànics David Klenerman i Shankar Balasubramanian i el biofísic francés Pascal Mayer, pioners en la tecnologia de nova generació per a la seqüenciació d'ADN, han sigut guardonats amb el Premi Princesa d'Astúries d'investigació científica i tècnica 2026. El jurat ha llegit el veredicte este dimecres a les 12:00 hores a l'Hotel Eurostars de La Reconquista d'Oviedo.

Balasubramanian i Klenerman idearen la NGS basada en “la seqüenciació per síntesi” en un xip (flow cell), que permet llegir milers de milions de fragments d'ADN en paral·lel, de manera ràpida i barata. Dividixen l'ADN en molts fragments curts, els immobilitzen i els amplifiquen en la superfície d'un xip i hi incorporen nucleòtids marcats amb fluoròfors; cada cicle incorpora una base i registra òpticament el color per a reconstruir així la seqüència base a base.

Este avanç va ser possible per les tecnologies de seqüenciació d'ADN de nova generació, desenvolupades a la fi del segle passat per Balasubramanian, Klenerman i Mayer. A través de l'empresa de biotecnologia que van batejar amb el nom de Solexa (actual Illumina), els dos primers van crear un mètode comercial de seqüenciació de genomes ràpid, barat i eficaç, un dels components clau del qual era el mètode d'amplificació superficial de l'ADN desenvolupat per Pascal Mayer.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[És Ushuaia l'origen de l'hantavirus? Les autoritats insistixen que hi ha "zero casos del virus dels Andes a la zona"]]> És un dels molts creuers que salpen cada dia del port d’Ushuaia, la ciutat més austral de l’Argentina i principal porta d’entrada a l’Antàrtida, envoltada d’un paisatge natural que atrau cada any milers de viatgers.

D’ací va partir el passat 20 de març l’Hòndius, amb 148 passatgers disposats a explorar la fi del món.

Ara, la ciutat ha quedat en el punt de mira després de la mort de tres persones per hantavirus vinculades a esta expedició.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Una empresa d’Orihuela desenvolupa en 24 hores un kit PCR pioner per a detectar l’hantavirus andí]]> En només 24 hores, l’empresa biotecnològica oriolana Genetic PCR Solutions ha desenvolupat un kit de detecció per PCR capaç d’identificar la variant andina de l’hantavirus; un avanç que torna a situar la firma al capdavant de la resposta diagnòstica internacional davant d'emergències sanitàries.

El desenvolupament del test s’ha accelerat arran del brot detectat recentment al creuer MV Hondius i respon a la necessitat de disposar d’eines ràpides i precises contra un virus especialment vigilat per la comunitat científica.

Esta variant dels Andes és considerada la més preocupant d’esta família vírica perquè és l’única amb transmissió documentada entre persones, encara que limitada; un fet que reforça la importància del diagnòstic precoç.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Una investigació descobrix un gen responsable de la metàstasi en el càncer de mama]]> Un estudi de la Universitat Miguel Hernández (UMH) d'Elx ha detectat un gen que determina quines cèl·lules serien capaces d'estendre el càncer de mama. Este descobriment podria suposar un avanç clau en la lluita contra la metàstasi, ja que podria preveure's des de l'origen de la malaltia en funció de si conté o no el gen anomenat Prrx1.

"Allò que hem trobat en este estudi és un factor, un gen, que determina la capacitat que tenen les cèl·lules del càncer de formar metàstasi. És a dir, eixos tumors secundaris que apareixen en altres òrgans i són la causa de mort de la major part dels pacients de càncer" ha declarat a À Punt Ángela Nieto, investigadora de l'Institut de Neurociències CSIC-UMH i directora de l'estudi que ha desenvolupat el laboratori de Plasticitat Cel·lular en Desenvolupament i Malaltia de la universitat.

La investigació revela que els tumors contenen, des que es formen, cèl·lules preparades per a generar metàstasi. "Si el gen no està, no hi ha metàstasi perquè les cèl·lules no poden eixir del tumor primari", ha subratllat Nieto.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Menys pastilles per caixeta per a frenar el mal ús dels antibiòtics]]> Les caixetes d’antibiòtics portaran menys pastilles a partir d'ara. És una mesura amb què es busca afavorir un ús més correcte i racional d’estos medicaments i evitar que sobren dosis que acaben guardades a casa.

Els farmacèutics alerten que eixes restes poden derivar en automedicació. “Si se’ns queden 10 o 15 dosis d’antibiòtics a casa, quan tinguem una patologia que no sabem si és vírica o bacteriana, en tornarem a prendre perquè ens van anar bé abans, però realment prenem una cosa que no ens curarà i generarà resistències”, advertix el secretari del Col·legi de Farmacèutics de València, Vicent Colomer.

Per a evitar-ho, l’Agència Espanyola de Medicaments vol adaptar el nombre de pastilles de cada caixeta a la duració real dels tractaments. Alguns fàrmacs ja han aplicat la mesura, com el Monurol, que incorpora únicament les dos dosis necessàries.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Una aplicació permet detectar l’Alzheimer de manera precoç a través de la veu]]> Detectar l’Alzheimer de manera precoç només amb la veu ja és possible gràcies a una aplicació desenvolupada per investigadors de la Universitat d’Alacant i de l’Isabial. La tecnologia es basa en el processament del llenguatge natural i permet, amb una simple gravació d’uns quatre minuts, fer un primer cribratge sobre el risc de patir esta malaltia neurodegenerativa. Es tracta de la plataforma d'intel·ligència artificial per a la detecció precoç de la malaltia d'Alzheimer a través de la veu (IAEAV).

Segons explica l’investigador de la UA, Miguel Ángel Teruel, el sistema utilitza intel·ligència artificial per a analitzar tant el contingut com la manera d’expressar-se. “Mitjançant la gravació d’un àudio d’uns quatre minuts és capaç d’emetre un prediagnòstic”, assenyala, i destaca que l’eina detecta alteracions en el llenguatge com la reducció de la complexitat sintàctica, pauses prolongades o errors gramaticals.

El projecte ha comptat amb un equip multidisciplinari format per informàtics, enginyers de telecomunicació, especialistes en intel·ligència artificial i professionals mèdics, que han validat clínicament els resultats.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Torrevieja rep el reconeixement de Ciutat de la Ciència i la Innovació]]> El Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats ha reconegut Torrevieja com a Ciutat de la Ciència i la Innovació, amb la qual cosa esdevé una de les quatre localitats espanyoles de més de 100.000 habitants que obté esta distinció en la convocatòria del 2025. El reconeixement s'ha atorgat en règim de concurrència competitiva i, en l'última convocatòria, ha recaigut en díhuit localitats espanyoles més. Gràcies a esta distinció, Torrevieja podrà formar part de la Xarxa Innpulso juntament amb 127 ciutats espanyoles més, si així l'aprova el ple municipal.

En la resolució, el Ministeri ha afirmat que esta distinció, que es va posar en marxa el 2010, perseguix «reconéixer i distingir els ajuntaments que han apostat d'una manera decidida pel suport a la innovació en els seus territoris», i considera «l'important paper de les entitats locals en la promoció dels seus territoris com a element crucial que determina el desenvolupament econòmic i social».

El regidor d'Educació de Torrevieja, Ricardo Recuero, ha destacat que «este reconeixement és fruit del treball que l'Ajuntament ha emprés en els últims anys en matèria d'innovació, entesa des d'un punt de vista transversal com a motor del desenvolupament de tota la ciutat». “El Ministeri de Ciència ha sabut vore com projectes com els bessons digitals ambientals i blaus, els sistemes avançats de monitoratge climàtic i de fluxos, la intel·ligència turística, la col·laboració estable amb universitats a través del TI·LAB o els programes d'emprenedoria i innovació empresarial, evidencien un model de ciutat que transforma la investigació aplicada en solucions concretes per a la ciutadania, les empreses i el territori”, ha afegit.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Mor als 79 anys el científic Craig Venter, pare del genoma humà]]> El científic estatunidenc Craig Venter, pioner mundial de la genòmica i un dels principals impulsors de la seqüència completa del genoma humà, ha mort a San Diego (Estats Units) als 79 anys, després d'una complicació del càncer del qual havia sigut diagnosticat recentment.

L'Institut J. Craig Venter (JCVI), fundat i dirigit pel científic estatunidenc, ha confirmat la defunció en les xarxes i la pàgina web de la institució, dedicada a la investigació sense ànim de lucre i a l'avanç de la ciència de la genòmica, la comprensió de les implicacions per a la societat i la comunicació dels resultats a la comunitat científica, el públic i els responsables polítics.

L'investigador va ser guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica el 2001, juntament amb altres pioners del genoma humà: John Sulston, Francis Collins, Hamilton Smith i Jean Weissenbach; un reconeixement pel paper fonamental en la seqüenciació i el mapa del genoma humà. Liderava la investigació privada a través de Celera Genomics.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El químic Vicente Martí (UPV) alerta de les noves drogues sintètiques: "Més fàcils de produir i amb efectes imprevisibles"]]> Dos fets recents han posat el focus en l’auge de les drogues sintètiques: la detenció d’una menor a Alacant per vendre cocaïna rosa en un institut i diverses morts que podrien estar relacionades amb l’Alfa-PVP, coneguda com a flakka. Segons explica Vicente Martí, investigador en química molecular i professor de la Universitat Politècnica de València (UPV), en una entrevista este dimecres a Les notícies del matí, estes substàncies estan guanyant popularitat perquè són més fàcils de produir que les drogues tradicionals.

“Hi ha moltes substàncies químiques amb efectes similars que es poden sintetitzar fàcilment, sense dependre d’una planta concreta com la cocaïna, i això permet produir-les en diferents països i dificulta la seua detecció”, explica.

Una de les substàncies que més preocupació genera és l’Alfa-PVP o flakka, a la qual s’atribuïxen almenys tres morts recents. Martí advertix que es tracta d’una droga “molt perillosa” perquè provoca al·lucinacions i alteracions de la realitat, i pot desencadenar comportaments extrems. “Una persona que la va consumir es va llançar des d’un sext pis”, exemplifica.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Així és la solució valenciana a la crisi del querosé que també permet previndre els incendis forestals]]> La crisi del querosé comença a fer-se notar en bona part d’Europa amb un efecte dòmino que ja es traduïx en avions en terra, cancel·lacions de vols i encariment dels bitllets. Un escenari que, de moment, encara no ha impactat amb la mateixa intensitat a Espanya, però que manté en alerta el sector aeri per les possibles conseqüències econòmiques si la situació s’allarga.

L’empresa Exolum, encarregada de l’emmagatzematge de combustible en instal·lacions com la d’Albuixec (Horta Nord) i altres 38 macrodepòsits repartits per tot l’Estat, assegura que actualment no hi ha problemes de subministrament. Tot i això, el preu del querosé s’ha duplicat en sols un mes, un increment que pressiona directament les companyies aèries.

El sistema espanyol es basa en una xarxa potent: huit refineries —entre altres, la de BP al port de Castelló i altres de Repsol i Moeve en punts com Tarragona, Cartagena i Bilbao— i més de 4.000 quilòmetres d’oleoductes que connecten amb aeroports i centres logístics. És la xarxa més extensa d’Europa occidental, una infraestructura clau que permet resistir millor que altres països la tensió sobre el subministrament.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'Incliva avança en la prevenció del càncer de còlon amb IA per a predir recaigudes]]> L’institut d’investigació sanitària Incliva ha liderat un projecte de sis anys que ha permés avançar en la prevenció del càncer de còlon localitzat amb l’objectiu d’optimitzar els tractaments, reduir les recaigudes i millorar la supervivència dels pacients. El càncer colorectal és la segona causa de mort per càncer a Espanya, amb més de 43.000 nous casos anuals i, tot i que la supervivència ha millorat fins al 65% a cinc anys, un 40% dels pacients encara patix recaigudes després del tractament inicial.

El treball ha culminat amb el desenvolupament d’un sistema de predicció de recaigudes basat en intel·ligència artificial i aprenentatge profund, capaç d’analitzar imatges de teixits biològics i identificar pacients amb major risc de recaiguda.

El projecte, denominat TuMiCC, ha estat coordinat pels doctors Andrés Cervantes i Noelia Tarazona, amb participació d’equips de l'Hospital del Mar de Barcelona i del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), entre altres centres de referència.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un gen determina si les cèl·lules del càncer de mama faran metàstasi o es mantindran 'adormides']]> Un gen pot determinar si les cèl·lules responsables del càncer de mama tenen capacitat per a formar metàstasi, o si, per contra, es mantenen en un estat adormit, segons un estudi que podria ajudar a identificar tumors amb més risc de propagació i millorar la classificació dels pacients.

La investigació, liderada per l’Institut de Neurociències d’Alacant —centre mixt de la Universitat Miguel Hernández d’Elx (UMH) i el CSIC— ha identificat el gen Prrx1 com un regulador clau del potencial metastàtic del càncer de mama. Els resultats s’han publicat en la revista Nature Communications.

L’estudi conclou que la capacitat de fer metàstasi no és aleatòria, sinó que està condicionada per nivells concrets d’activitat d’este gen en el tumor primari.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El retorn a la Lluna, imatge a imatge: relat d’una odissea de l'espai històrica]]> La missió Artemis II ha marcat un abans i un després en l’exploració espacial. Més de mig segle després, la humanitat ha tornat a mirar la Lluna de prop en una missió tripulada.

Un viatge decisiu que torna a obrir el camí del futur de l'exploració espacial. 

El llançament, potent i mil·limètric, donava inici a un viatge històric. A bord de la nau Orion, quatre astronautes. Entre ells, Christina Koch, la primera dona a orbitar la Lluna, i Victor Glover, la primera persona negra en una missió lunar.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[De l’espai a casa: els invents de les missions espacials que uses cada dia]]> La carrera espacial no només ha servit per a explorar l’univers, sinó també per a desenvolupar tecnologies que hui formen part de la nostra vida quotidiana.

Tauletes, smartphones i auriculars sense fil, però també robots de la neteja, plaques solars, bràquets invisibles i matalafs viscoelàstics. Tots tenen un origen comú: la investigació en missions espacials.

Segons expliquen els experts, la transferència de tecnologia de l’espai al dia a dia és constant. Sistemes com el GPS, basats en xarxes de satèl·lits, i electrodomèstics tan habituals com el microones també tenen arrels en la investigació aeroespacial.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els astronautes de l’Artemis preparen l’aterratge al Pacífic, previst per a divendres]]> Els astronautes de la missió Artemis II de la NASA, que ha portat un equip humà fins a la Lluna després de més de cinquanta anys, han començat els preparatius per a la tornada a la Terra i el posterior amaratge, previstos per a divendres.

Els astronautes aterraran al Pacífic, davant de les costes de Califòrnia, a les 20:07 hores de l'est dels Estats Units (00:07 GMT de dissabte). Quan arriben, els avaluarà un equip mèdic i les forces armades estatunidenques els recolliran per a portar-los a terra ferma.

Eixe moment marcarà el final de deu dies de missió espacial, que va començar dimecres amb el llançament de la nau, des de cap Canaveral, a Florida. Artemis II va esdevindre la primera missió d’una nau tripulada que va aconseguir arribar a l'òrbita lunar des de l'Apollo 17, en l’any 1972.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L’Artemis II emprén el viatge de tornada després d’observar la cara oculta de la Lluna]]> La tripulació de l'Artemis inicia el viatge de tornada. Els quatre astronautes de la nau Orion han completat diverses fites, com observar llocs de la cara oculta de la Lluna desconeguts fins ara i trencar el rècord de distància amb la Terra assolit mai per cap ésser humà, a més de 400.000 quilòmetres. El futur passa per establir una base a la Lluna i posar els fonaments per a una futura exploració del planeta Mart.

L’Artemis II ha completat el període d'observació lunar, l'etapa més crucial de la missió. Durant 41 minuts, els quatre astronautes han perdut la comunicació amb la Terra perquè la nau orbitava en la cara oculta de la Lluna. Durant este temps, han pogut observar i fotografiar llocs del satèl·lit que cap persona havia pogut vore abans. 

Cap a la una de la matinada, han arribat al punt més pròxim a la Lluna i, dos minuts més tard, han fixat en 401.771 els quilòmetres de distància amb la Terra, un nou rècord que bat la marca fixada per l'Apollo 13 el 1970. "Hi ha molta màgia", ha dit Victor Glover, el pilot de la missió en contemplar el paisatge.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La tripulació d’Artemis ja és la que ha viatjat més lluny en l’espai i i s’acosta al moment de pèrdua de comunicacions]]> La nau Orion de la NASA ha esdevingut este dilluns la missió espacial tripulada a més distància de la Terra, de manera que supera el rècord de l'Apollo 13, que en el 1970 s'allunyà a 400.171 quilòmetres del nostre planeta.

La càpsula Orion, de la missió Artemis II, ha aconseguit este rècord a les 12:57 h del centre dels Estats Units (17:57 GMT) mentre viatjava cap a l'esfera d'influència de la Lluna, i quan faltava menys d'una hora perquè començaren les observacions durant el vol del satèl·lit natural, segons ha informat l'agència espacial dels EUA.

La missió també ha batut el rècord del missatge que ha viatjat "més lluny" en la història de la humanitat, ja que el director de vol de la NASA, Brandon Lloyd, juntament amb altres funcionaris espacials, han enviat un correu electrònic a la tripulació.

Continua llegint-ho en el web

]]>