<![CDATA[À Punt - Reforma del finançament]]> 10 <![CDATA[À Punt - Reforma del finançament]]> <![CDATA[Hisenda es reunirà "en breu" amb la Generalitat per a abordar el nou model de finançament]]> El ministre d’Hisenda, Arcadi España, ha anunciat este divendres a Alacant que el govern espanyol es posarà “en breu” en contacte amb la Generalitat per a mantindre una reunió “amb absoluta normalitat institucional” sobre el nou model de finançament autonòmic. El ministre valencià ha defés que “hi ha una solució al problema de l’infrafinançament de la Comunitat Valenciana damunt de la taula” i ha assegurat que “en més de quinze anys no s’havia plantejat un model amb la fortalesa que té este”.

Segons ha detallat, la proposta del govern espanyol inclou la condonació d’11.000 milions d’euros del deute valencià i un augment de 3.669 milions anuals en els recursos que rep la Comunitat Valenciana. Una xifra que, segons ha remarcat, “duplica” la quantitat que el president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, va reclamar fa uns mesos al president del govern espanyol, Pedro Sánchez.

El ministre ha instat totes les administracions a “fer una reflexió” i prioritzar “els interessos dels valencians” per damunt dels “interessos partidistes”. A més, ha assegurat que el model plantejat pel govern central “dona estabilitat” i no perjudica cap comunitat autònoma. En este sentit, ha afirmat que la proposta incrementaria en 21.000 milions d’euros els recursos destinats al conjunt de les autonomies.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Comunitat Valenciana creixerà enguany un 3% i reduirà l’atur fins al 10,4% el 2027, segons BBVA Research]]> La Comunitat Valenciana mantindrà un creixement econòmic sòlid durant el 2026 i el 2027 i reduirà progressivament la taxa d’atur fins al 10,4%, segons les previsions publicades este dimarts per BBVA Research. L’estudi calcula que es crearan 126.000 llocs de treball en els pròxims dos anys. Segons l’informe, l’economia valenciana creixerà un 3% el 2026 i un 2,2% el 2027.

L’estudi, presentat pel responsable d’anàlisi econòmica per a Espanya de BBVA Research, Rafael Doménech, i pel director territorial est de BBVA, José Manuel Mieres, destaca que la Comunitat Valenciana continua creixent per damunt de la zona euro i també de la mitjana registrada entre el 1995 i el 2019.

El document assenyala que el dinamisme de la construcció i la inversió, junt amb els fons europeus, la baixada dels tipus d’interés i l’augment de les rendes salarials, continuaran sostenint el creixement econòmic.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Generalitat denuncia una “greu retallada” de 163 milions al finançament valencià en abril]]> La Generalitat ha denunciat una "nova i greu retallada" en els lliuraments a compte en rebre el mes d'abril 163 milions d'euros menys del que li correspondria, cosa que eleva a 423 milions d'euros la quantitat "retinguda" pel govern enguany.

Així ho ha denunciat en un comunicat el portaveu del Consell, Miguel Barrachina, que ha atribuït el problema a la falta d'aprovació dels pressupostos generals de l'Estat i, especialment, de la no-actualització dels lliuraments a compte mitjançant un reial decret llei". Barrachina li retrau al ministre d'Hisenda, el valencià Arcadi España, que "no es tracta d'un problema tècnic", sinó de falta de "voluntat política".

"Durant els mesos de gener, febrer i març, la Comunitat Valenciana ja patia una reducció, en rebre els lliuraments a compte corresponents al 2025, la qual cosa va suposar 260 milions menys respecte a les previsions del 2026. No obstant això, la situació s'ha agreujat a l'abril, quan la Generalitat ha passat a percebre directament les quanties prorrogades del 2023, incrementant l'impacte negatiu sobre els comptes autonòmics", ha criticat Barrachina.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El valencià Arcadi España debuta al Congrés amb la primera sessió de control com a ministre d’Hisenda]]> El nou ministre d’Hisenda, el valencià Arcadi España, debutarà este dimecres en la sessió de control al govern al Congrés, on ocuparà per primera vegada un escó al banc blau reservat a l’executiu. España va assumir el càrrec el passat 27 de març, després que María Jesús Montero deixara el ministeri per a ser candidata del PSOE a les eleccions andaluses.

En esta primera intervenció, el ministre no s’enfrontarà directament als principals partits de l’oposició, sinó que respondrà preguntes de socis parlamentaris com Sumar i EH Bildu.

El diputat de Compromís integrat en Sumar, Alberto Ibáñez, li preguntarà com i quan pensa resoldre l'“infrafinançament històric” de la Comunitat Valenciana. Per la seua banda, EH Bildu li demanarà si està disposat a recuperar l’impost a les energètiques, en el context del debat europeu sobre gravar els beneficis extraordinaris del sector.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[España apunta els reptes a Hisenda: "Reforçar l'estat del benestar, creixement i estabilitat econòmica, finançament i pressupostos"]]> Envoltat per sis ministres i "tocat pel destí", com ha dit ell mateix, Arcadi España ha pres possessió del càrrec com a nou ministre d'Hisenda dins de l'executiu estatal que encapçala Pedro Sánchez, el quint valencià en els governs del president espanyol. En les primeres paraules que ha pronunciat com a nou responsable de les finances públiques espanyoles, el valencià ha remarcat els "grans" reptes a què haurà d'afrontar des del departament que hereta de l'andalusa María Jesús Montero, candidata socialista en les eleccions d'esta comunitat autònoma el 17 de maig: "Puge a un tren amb una gran direcció i a gran velocitat". Per a ell, les prioritats són "continuar reforçant l'estat del benestar, el creixement econòmic i de l'ocupació, l'estabilitat econòmica i financera de l'administració, l'escut social, el finançament autonòmic i els pressupostos", ha exposat.

Referent del socialisme valencià, España assumix la cartera de les arques públiques amb voluntat de "continuïtat" i la missió de culminar la reforma del finançament autonòmic que la ministra ixent havia començat a negociar amb les comunitats. També s'enfronta al gran repte d’aconseguir que el nou sistema acabe veritablement amb l'infrafinançament de la Comunitat Valenciana. El canvi de model, pendent des de fa una dècada, només compta ara mateix amb un esborrany damunt de la taula rebutjat per totes les regions excepte Catalunya. Esta proposta, que va presentar Montero a les comunitats a principis de gener, naix arran d'un acord entre el PSOE i Esquerra Republicana (ERC) en matèria de finançament que reportava vora 4.700 milions d'euros addicionals a Catalunya. Per a la Comunitat Valenciana, el plantejament inicial contempla 3.669 milions d'euros més el 2027, de manera que seria la tercera autonomia més beneficiada, per darrere de l'andalusa i la catalana.

Durant el tradicional traspàs de carteres, el nou ministre d'Hisenda ha reivindicat la proposta que la predecessora en el càrrec va portar al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) el passat 14 de gener i ha subratllat que "si totes les comunitats pensaren, no en la situació de què partixen, sinó on podrien arribar, pensarien sense dubte en unes regles més justes, i això és el que fa este model".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Consell veu “condicions òptimes” amb el nomenament d’Arcadi España per avançar en un finançament just]]> El vicepresident segon del Consell i conseller de Presidència, José Díez, ha valorat este divendres el nomenament de Arcadi España com a nou ministre d’Hisenda i ha assegurat que es donen “les condicions òptimes” per a avançar cap a un finançament "just" per a la Comunitat Valenciana. Díez ha subratllat que España “és valencià” i que la seua presència al govern central, junt amb altres representants de la Comunitat Valenciana, “s’ha de posar en valor”. A més, ha recordat que va formar part del govern autonòmic presidit per Ximo Puig i que va exercir com a conseller d’Hisenda.

Segons el vicepresident, el nou ministre “coneix la situació i l’estat dels comptes de la Generalitat”, fet que, al seu parer, pot facilitar “avançar en un pla de transició” fins a aconseguir una reforma del sistema de finançament autonòmic.

“Vull pensar que tenim les condicions necessàries perquè això es produïsca”, ha afirmat Díez, encara que també ha criticat que durant l’etapa del Consell anterior “els impostos que graven els valencians van assolir el màxim”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Pérez Llorca anuncia un pla per a usar sòl dotacional en desús per a construir 120.000 vivendes]]> El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, ha anunciat que el Consell impulsarà en els pròxims mesos plans habitacionals locals per a permetre que els ajuntaments de la Comunitat Valenciana puguen destinar sòl en desús des de fa anys a la construcció d’habitatge i, així, augmentar l’oferta disponible. Llorca assegura que a la Comunitat Valenciana hi ha huit milions de metres quadrats de sòl dotacional i que amb la meitat es podrien construir fins a 120.000 habitatges.

Llorca ho ha avançat este dimecres durant la trobada “Una comunitat de líders”, organitzada pel diari Las Provincias, en què el president de la Generalitat ha fet balanç hui dels cent dies de govern; ha defés la necessitat de “fer un pas més” en les polítiques públiques per a abordar el problema de l’habitatge.

El president ha reconegut que el Consell ja ha impulsat diverses mesures que “ajuden, però no resolen el problema”, encara que ha reivindicat el conjunt d’iniciatives adoptades durant la legislatura.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Rovira: “Volem alleujar la càrrega fiscal, no sols de les rendes baixes, sinó que arribe a la classe mitjana, la gran oblidada”]]> El conseller d’Economia, Hisenda i Administració Pública, José Antonio Rovira, ha defés este dimecres en una entrevista en Les notícies del matí la nova ampliació de deduccions fiscals en l’IRPF autonòmic de la Generalitat amb l’objectiu d’“alleujar la càrrega fiscal, no sols de les rendes baixes, sinó que arribe a la classe mitjana, la gran oblidada”.

Rovira ha explicat que les noves mesures desenvolupen l’anunci fet pel president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, en el debat d’investidura, i amplien les deduccions a rendes individuals de fins a 60.000 euros i de 78.000 euros en declaracions conjuntes.

A banda de les deduccions per a gastos sanitaris i activitats esportives, entre les novetats se n'inclouen també per a la pràctica musical. En este últim cas, Rovira ha dit que el Consell aprovarà este divendres una deducció de fins a 150 euros per a despeses derivades de l’activitat en bandes de música i la compra d’instruments, una mesura que, segons el conseller, reconeix el pes cultural i social d’estes agrupacions a la Comunitat Valenciana.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La patronal demana al PP i el PSPV que "posen la valenciania per damunt de les sigles" i negocien la proposta de finançament]]> El president de la Confederació Empresarial Valenciana (CEV), Vicente Lafuente, ha demanat este dimarts als partits valencians majoritaris amb representació al Congrés que "posen la valenciania per damunt de les sigles" per a desbloquejar la reforma del finançament autonòmic. "En este moment, el que cal exigir és que s'asseguen i parlen", ha respost a preguntes dels periodistes abans d'un acte sobre l'impacte del sector logístic per carretera, en què participava el vicepresident i conseller de Medi Ambient, Infraestructures i Territori, Vicente Martínez Mus.

Lafuente havia rebut preguntes per la falta de reunions bilaterals entre el govern espanyol i la Generalitat després de la proposta de reforma del finançament de la vicepresidenta i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, que es va presentar fa dos mesos. El nou model compromet vora 3.700 milions més a l'any per a la Comunitat Valenciana, la tercera autonomia que més veuria incrementats els seus ingressos.

Lafuente, que és també vicepresident de la Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials (CEOE), ha subratllat que els empresaris valencians estan "en la mateixa posició que fa uns mesos" respecte al finançament; és a dir, que "cal exigir que es dialogue, que es parle", com considera que està reclamant la societat a les principals formacions polítiques. "Hem perdut la capacitat de parlar i esta polarització no està fent cap bé a la nostra societat", ha lamentat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Consell manté el rebuig a la nova proposta de finançament pel "mercadeig bilateral" amb ERC, tot i l'opinió de Boluda]]> El portaveu del Consell, Miguel Barrachina, ha refermat hui el rebuig del govern valencià a la nova proposta de la reforma del model de finançament, després de les manifestacions del president de l'Associació Valenciana d'Empresaris, Vicente Boluda, este dijous davant del president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, quan va dir que "potser hi ha vegades que cal dir que sí".

Barrachina ha dit que "respecta totes les opinions d'empresaris i treballadors", per a carregar, a continuació, contra la proposta del govern espanyol, que considera que prové d'un "mercadeig bilateral" (en referència a les negociacions de l'executiu amb ERC) i no d'un acord en el Consell de Política Fiscal i Financera.

Segons ha assenyalat, el sistema de finançament és nacional i "no degué ser pactat en la clandestinitat per part de Pedro Sánchez amb el condemnat amb qui va pactar", i fruit d'eixe acord, ha dit, s'ha produït "el rebuig unànime de disset comunitats autònomes" excepte una, "la beneficiada", amb referència a Catalunya.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Boluda, sobre el nou model de finançament davant de Pérez Llorca: "El que va davant va davant" i "a vegades cal dir que sí"]]> "El que va davant, va davant" i "potser hi ha vegades que cal dir que sí". Així ha marcat posició este dijous el president de l'Associació Valenciana d'Empresaris (AVE), el navilier Vicente Boluda, amb relació a la nova proposta de model de finançament autonòmic del govern espanyol, que sobre el paper compromet 3.669 milions més a l'any per a la Comunitat Valenciana, un augment de vora el 18%. Seria la tercera autonomia que més incrementaria les aportacions de l'estat, per darrere de Catalunya (4.686 milions) i d'Andalusia (4.848 milions).

En una roda de premsa al costat del president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, Boluda ha advertit que és la seua impressió personal, perquè en la patronal valenciana encara no han estudiat la proposta del Ministeri d'Hisenda i tenen pendent convocar un ple monogràfic per a discutir la qüestió.

"Dir a tot que no en esta vida... Potser hi ha vegades que cal dir que sí. Després ja vorem com acaba el pati", ha manifestat l'empresari.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Les Corts aproven una iniciativa del PP amb els vots de Vox i Compromís per a reclamar al govern més inversió ferroviària]]> El ple de les Corts ha aprovat este dijous amb el suport de Vox i Compromís una proposició no de llei (PNL) del Partit Popular de tramitació especial d’urgència perquè el Consell inste el govern central a incrementar de manera “urgent i sostinguda” la inversió ferroviària a la Comunitat Valenciana. El PSPV s’ha quedat sol en el seu vot en contra.

La PNL del PP reclama que les quantitats pressupostades es materialitzen en execució efectiva, reforçar el manteniment preventiu de la xarxa, tant de Rodalia com d’alta velocitat, i executar “sense més dilacions” el soterrament de les vies a Alfafar i Benetússer, així com la modernització integral de la línia C3.

També exigix un calendari públic i vinculant de totes les actuacions pendents a la Comunitat Valenciana i més coordinació amb la Generalitat i els ajuntaments afectats.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Vicente Boluda, president d'AVE: “La crispació política i la inseguretat jurídica s’han agreujat”]]> El president de l’Associació Valenciana d’Empresaris (AVE), Vicente Boluda, admet que l’inestable clima institucional continua sent la principal inquietud del teixit productiu i reclama estabilitat. El dirigent empresarial i navilier ha advertit que la situació política actual, marcada per la confrontació i la falta de certeses legals, està afectant la confiança empresarial i que, lluny de millorar, el context s’ha complicat respecte a l’any passat. “Estem pitjor, amb més crispació i més inseguretat jurídica”, ha afirmat.

Com a contraposició, el 81% de la societat valenciana continua valorant positivament el paper dels empresaris, segons l’últim baròmetre de l’entitat, unes dades que es presentaran este migdia davant de prop d’un miler d’assistents.

Boluda ho ha afirmat en Les notícies del matí d’À Punt, hores abans de l’assemblea general de l’entitat al Roig Arena de València, una cita en què hi ha molta expectació per a escoltar un dels convidats d’excepció, el president del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El govern espanyol autoritza la Comunitat Valenciana operacions de 2.500 milions per a refinançar el deute]]> El govern espanyol ha autoritzat la Comunitat Valenciana a formalitzar operacions a curt i llarg termini per valor de 2.500 milions "amb la finalitat de refinançar deute" i "generar un estalvi financer".

Segons ha explicat l'executiu, la Generalitat ha demanat autorització per a fer front a la cancel·lació anticipada de l'operació financera concertada amb el Fons de Finançament a comunitats autònomes el 2023, a través del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA).

Juntament amb la Comunitat Valenciana el govern espanyol ha autoritzat operacions en el mateix sentit i finalitat per valor de 925 milions més a Castella-la Manxa i Catalunya. 800 milions rep la primera, que es destinaran "a atendre els venciments de deute a curt termini d'abril i desembre de l'any 2026 i a cobrir necessitats addicionals de tresoreria".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Pérez Llorca es reunix per primera vegada com a president amb els síndics a les Corts, excepte Compromís]]> El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, ha encetat este dimarts una ronda de reunions amb els síndics dels grups parlamentaris a les Corts. El primer a reunir-se amb el cap del Consell ha sigut el portaveu del PSPV-PSOE, José Muñoz, que ha reivindicat que el més normal hauria sigut que la primera trobada fora amb la cap de l’oposició, Diana Morant, secretària general dels socialistes valencians. Després, Pérez Llorca s’ha reunit amb el portaveu de Vox, José María Llanos, que ha valorat la trobada com a “productiva”, ja que el president s’ha compromés a mantindre els acords del pacte d’investidura i ha insistit en les polítiques contra la immigració il·legal.

Finalment, el síndic del PP, Fernando Pastor, ha criticat l’absència de Compromís en la ronda de reunions, que havia condicionat la seua assistència al fet que Pérez Llorca exigira l'acta de diputat al seu antecessor en el càrrec, Carlos Mazón, i ha assegurat que “queda molt malament donar l’esquena a la institució”, ja que, segons ha dit, la ciutadania espera que els representants polítics arriben a acords. Pastor ha qualificat esta actitud de Joan Baldoví d’“irresponsable”.

Pérez Llorca ha oferit al PSPV-PSOE recuperar la "normalitat institucional" més enllà de les discrepàncies que puguen tindre, i li ha proposat tornar a la Mesa de les Corts i al Consell de Radiotelevsión Valenciana, així com renovar els òrgans estatutaris. Així ho ha afirmat en declaracions als periodistes després de reunir-se amb els síndics.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Pérez Llorca es mostra disposat a dialogar sobre el finançament amb la condició que no hi haja "privilegis per a uns i càstigs per a altres"]]> "Nosaltres el que volem és igualtat entre tots els espanyols i, per tant, al sistema que està plantejant-se, que l'ha fet un independentista, és molt difícil donar-li suport." Així s'ha expressat el president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, moments després de signar un document comú de proposta de finançament amb els altres barons del PP a Saragossa. Allí els ha convocat Feijóo per a fer front comú contra la reforma de finançament proposada pel govern espanyol.

"El que volem és un sistema que siga just per als valencians i que també ens done la nostra autonomia fiscal. Perquè és curiós que uns independentistes ens diguen que hem de fer amb la nostra economia i la nostra agenda. I han de saber els valencians que el finançament que plantegen Junqueras i Sánchez suposa que impostos que hem llevat, com el de successions, o l'IRPF, s'haurien de tornar a posar", ha manifestat el cap del Consell.

A més, Pérez Llorca ha manifestat que ell no nega el diàleg amb Sánchez, sinó que està dispost a reunir-se per a consensuar una proposta. "I en eixa proposta i en eixa idea sempre hi haurà diàleg. Però en tancar-nos en un despatx i en buscar privilegis per a un i càstig per a altres, que no comptes en el govern valencià", ha conclòs.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Front comú dels líders populars a Saragossa contra el nou model de finançament del govern espanyol]]> Els líders populars han signat este diumenge a Aragó l'anomenada Declaració de Saragossa, amb la proposta de finançament autonòmic de la formació. Ho han firmat, de fet, els onze presidents del PP, els dos presidents de les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla i els presidents regionals del PP en l'auditori del World Trade Center de la capital aragonesa.

Convocats per Feijóo el cap de setmana passat en la 28a interparlamentària de la Corunya, els barons han fet un front comú contra la proposta de finançament del govern espanyol, que va presentar el passat 9 de gener la vicepresidenta i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero. La cimera ha buscat també traçar les bases del model que el PP aprovarà si arriba al Palau de la Moncloa.

Amb este document, els barons del PP rebutgen en bloc el nou model perquè el consideren un pacte entre independentistes per a mantindre Sánchez en el poder. Tot i això, encara no han aclarit si s'hi acolliran en cas de ser aprovat i es limiten a assenyalar que el govern no té els vots per a tirar-lo avant al Congrés.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Sánchez: "Cap comunitat dirà que no al nou model de finançament autonòmic, perquè ningú rebrà menys del que ja rep"]]> El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha afirmat este diumenge que cap comunitat "dirà que no" al nou model de finançament autonòmic perquè "ningú rebrà menys del que ja rep". Ho ha dit en una entrevista publicada este diumenge en La Vanguardia just el dia en què Feijóo ha convocat els seus barons a Saragossa per a fer un front comú contra el finançament proposat pel govern central per a traçar les bases del model que el PP aprovarà si arriba al Palau de la Moncloa.

En l'entrevista, Sánchez defensa el model que el 9 de gener va presentar la vicepresidenta primera del govern i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, que incrementa el percentatge de cessió de l'IRPF a les comunitats autònomes des del 50 al 55%, i de l'IVA des del 50 al 56,5%, amb el qual els recursos del sistema augmentaran en aproximadament 16.000 milions d'euros per al 2027. "Per fi tenim una solució", ha assegurat, sobre el repartiment de recursos entre comunitats i destaca que el pacte amb ERC com un "acord extraordinari" entre "forces progressistes".

El president del govern ha subratllat, a més, que el nou sistema enfortix els serveis públics, ja que "aporta 21.000 milions d'euros més a les comunitats autònomes per a reforçar-los". Per això, ha dit que "treballarem i suarem la samarreta perquè este model de finançament autonòmic es puga aprovar enguany". Demana "responsabilitat a totes les forces polítiques" per a un nou sistema dissenyat per a "enfortir els serveis públics, no per a efectuar regals fiscals".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Pérez Llorca sobre el nou model de finançament: “Si hi ha serietat i rigor, hi haurà voluntat per a arribar a un acord”]]> “Si hi ha serietat i rigor, hi haurà voluntat per a arribar a un acord” amb l'executiu central per part del Consell. Així veu el president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, la negociació del nou model de finançament autonòmic.

Pérez Llorca feia estes declaracions 48 hores després que la majoria de comunitats autònomes, tret de Catalunya, rebutjaren el nou model de finançament que els va presentar la ministra d’Hisenda i que contempla una transferència a les autonomies de 21.000 milions d’euros més que tenen actualment.

En un acte a Castelló de la Plana, on Pérez Llorca ha assistit a la presentació de la Supercopa d’Espanya Iberdrola, els periodistes li han preguntat si el Consell té previst reunir-se amb el Ministeri d'Hisenda en el marc de les negociacions bilaterals amb les comunitats autònomes per al nou model de finançament. El president de la Generalitat ha assegurat que, ara per ara, ningú del govern espanyol ha contactat amb ells per a cap reunió d’eixe tipus. "Quan ens criden, ho valorarem", ha indicat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Pérez Llorca retrau al govern espanyol que use la Comunitat Valenciana per a “blanquejar acords amb els separatistes”]]> El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, ha retret al govern espanyol que use les propostes del model de finançament “per a blanquejar un acord amb els separatistes”. En eixe sentit, ha remarcat que tampoc es pot usar la Comunitat Valenciana per a “blanquejar els pactes”. “No és just”, ha remarcat. 

El govern espanyol ha presentat esta setmana una reforma del nou model de finançament autonòmic que preveu incrementar el percentatge de cessió a les comunitats autònomes de l’IRPF del 50% al 55%, i de l’IVA del 50% al 56,5%. Esta proposta aportaria a la Comunitat Valenciana 3.669 milions d'euros més el 2027, un fet que la situa com a tercera autonomia més beneficiada, per darrere de Catalunya i d'Andalusia. Tot i això, este nou model de finançament, pactat amb ERC, ha rebut la negativa de totes les comunitats autònomes, a excepció de Catalunya. 

Preguntat pels mitjans de comunicació este dijous després de l'acte d'homenatge a Manuel Broseta en el trenta-quatré aniversari de l'assassinat per ETA, Pérez Llorca ha destacat el fet que només Catalunya accepte esta nova proposta del sistema de finançament. “No serà tan bo per a les autonomies", ha qüestionat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Patronal i sindicats valoren la proposta de Montero, però diuen que no resol l'infrafinançament]]> Els sindicats majoritaris (UGT-PV i CCOO PV) i la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV) han valorat en positiu la proposta de canvi de model de finançament presentada per la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, per "l'avanç que suposa" respecte de l'actual (que situa la Comunitat Valenciana en el furgó de cua d'aportacions per habitant), que, segons han explicat en un comunicat conjunt, "podria traduir-se en una millora substancial dels recursos disponibles, condició necessària per a reforçar l'estat del benestar i els servicis públics i per a secundar de manera més eficaç el teixit productiu valencià".

No obstant això, consideren que cal "perfeccionar" la proposta "per a complir plenament l'objectiu d'equitat i justícia", perquè "no garantix una solució definitiva". D'una banda, a través d'un fons d'anivellament transitori (mentre no s'aprove el nou model) que evite que es perpetue durant més temps la situació de desigualtat que patix la Comunitat Valenciana. I d'una altra, "reclamant la condonació de part del deute històric generat per anys d'infrafinançament", ja que, si no partix dels nous recursos "haurà de destinar-se al pagament d'interessos derivats d'un sistema injust" i no a la ciutadania.

La patronal i els sindicals majoritaris han instat "totes les forces polítiques a abandonar posicions maximalistes i a assumir un exercici de responsabilitat" per a aconseguir a través del "marc parlamentari i el diàleg amb les comunitats autònomes" que prospere un nou model de finançament, sobre la base de la proposta que ha presentat la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero. "És el moment de practicar una política útil i realista, anteposant l'interés general i el benestar de la ciutadania al rèdit partidista", indiquen els agents socials.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Rovira veu la reunió del nou sistema de finançament com “un xantatge” i Montero nega que s’haja acontentat Catalunya]]> “És fals que siga un model ideat per a acontentar Catalunya”. Així es pronunciava la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, en concloure la reunió de hui amb els representants de les autonomies i on tots, tret del de Catalunya, han rebutjat el nou model de finançament que aportava al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF). El conseller valencià d’Hisenda, José Antonio Rovira, feia una valoració "molt negativa" de la trobada. Al seu parer, Montero "el que ha volgut establir és un xantatge clarament".

Montero, per la seua banda, assegura que és “mentida” que s’haja pactat “un contingent separatista" en la nova proposta de finançament autonòmic. Argumentava que totes les dades posen de manifest que sempre que s'ha plantejat una proposta per a un territori s'ha fet extensiu a la resta de territoris i que “no hi ha cap mena de privilegi, de tracte de favor, amb cap comunitat autònoma”.

Rovira ha criticat que la proposta de reforma no haja eixit del mateix CPFF, una cosa que es podria haver fet “si hi haguera hagut voluntat per part del govern”, al qual ha acusat de mentir per dir que ha sigut el PP el que no ha volgut col·laborar. Totes les autonomies governades pel PP i també l'executiu socialista de Castella-la Manxa s’han oposat al nou sistema de finançament; sols Catalunya l’ha secundat d’inici.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Totes les autonomies tret de Catalunya rebutgen el nou model de finançament, que serà d'adscripció voluntària]]> El Ministeri d'Hisenda ha presentat este dimecres els representants de les comunitats autònomes la proposta per a reformar el sistema de finançament autonòmic, pactat amb Esquerra Republicana de Catalunya i que contempla una injecció de prop de 21.000 milions d’euros més al conjunt dels territoris. Segons els ha traslladat la ministra del ram i vicepresidenta primera, María Jesús Montero, en la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), l'adscripció a este nou model serà voluntària, de manera que els territoris podran decidir si l'apliquen o es queden amb l'actual, que està caducat des del 2014.

Segons les grans xifres que va anticipar Hisenda la setmana passada, la Comunitat Valenciana seria la tercera més beneficiada, amb 3.669 milions per a les arques de la Generalitat, que impliquen 496 euros més per habitant. És, segons un informe publicat este mateix dimecres per Fedea (Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada) la segona quantitat més alta després de Catalunya.

El govern espanyol, tot i això, s'ha quedat pràcticament a soles en la defensa d'un model que genera molts recels entre les comunitats governades pel PP, també la valenciana. Sols el català Salvador Illa s'hi ha mostrat favorable des del principi, a diferència del castellanomanxec Emiliano García-Page i l'asturià Adrián Barbón, que l'han criticat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Pérez Llorca imposa condicions per a negociar el nou sistema de finançament: la condonació del deute per l'infrafinançament i un fons d'anivellament]]> El Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) celebra este dimecres, a partir de les 10:30 hores, una reunió clau. Representants de les autonomies i del govern espanyol tenen sobre la taula el nou model de finançament autonòmic, que va presentar la ministra Montero divendres i que, si s'aprovara en els termes actuals, reservaria 3.669 milions més per a la Comunitat Valenciana. Malgrat este increment, el govern valencià no està disposat a donar suport al pla presentat pel ministeri mentre no es donen dos condicions: la condonació del deute que arrosseguen les arques públiques per l'infrafinançament, que arriba als 40.000 milions d'euros, i un fons d'anivellament, com advertia este dimarts el president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca.

Mentre el govern central destaca que el nou model que proposa transferix més diners a les autonomies, vora 21.000 milions més, les comunitats autònomes presidides pel PP recelen de la proposta. La Comunitat Valenciana és una de les que desconfia de la proposta de la ministra d’Hisenda. El cap del Consell estima que el model plantejat pel govern espanyol, "no vol arreglar el problema del finançament, sinó dividir els espanyols".

En esta línia, Pérez Llorca anava més enllà en considerar que el nou sistema de finançament pretén "polaritzar" la societat espanyola. "S'ha de donar suport a un sistema de finançament que siga just per a tots els espanyols, per a totes les autonomies", remarcava hui el president de la Generalitat. A parer seu, "un pla de finançament en el qual hi ha autonomies perjudicades i on es dona un tracte a favor a unes altres, ja s'està afectant la justícia que hi ha d'haver en el repartiment de fons", sentenciava.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La comissió d'experts avala el nou finançament autonòmic si inclou la condonació del deute i el fons transitori]]> La comissió experta sobre finançament autonòmic designada per les Corts creu que la proposta del govern central per a reformar el sistema podria suposar un increment "substancial" de recursos per a la Comunitat Valenciana, però hauria de simultaniejar-se a la condonació del deute. A més, hauria d'incloure un fons d'anivellament transitori que compense l’infrafinançament del territori mentre avancen les negociacions del nou sistema.

Així ho ha assenyalat este dimarts el president de l'ens consultiu i director de l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (IVIE), Francisco Pérez, després de la reunió de la comissió mixta Generalitat-Corts sobre el finançament autonòmic. Esta trobada s'emmarca en la ronda de sessions preparatòries que està impulsant el govern autonòmic de cara al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), que reunix l'administració estatal amb les comunitats autònomes este dimecres per a abordar la proposta del nou model de finançament del Ministeri d'Hisenda.

Pérez ha indicat que, amb el plantejament que ha posat damunt de la taula el departament de María Jesús Montero, el territori valencià es podria aproximar en recursos a la mitjana de les autonomies però, si no es condona el deute generat per l'infrafinançament, que és el 80% del total i suposa "una motxilla que pesa sobre la situació financera de la Generalitat", hauria de dedicar part dels recursos addicionals a corregir el dèficit. Ha defensat també la necessitat d'activar un fons transitori d'anivellament per al 2026, ja que si s'aprovarel nou sistema no es posaria en marxa fins a inicis del 2027 i, en el període que transcorreria mentrestant, la Comunitat Valenciana encara arrossegaria un infrafinançament i un dèficit "molt elevat" que hauria de continuar finançant.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Rovira, sobre la proposta del nou finançament autonòmic: "És un model de doble café per a Catalunya i per a la resta, el que queda"]]> La Comunitat Valenciana rep amb "cautela" la proposta del nou sistema de finançament autonòmic presentada el passat divendres i no anticipa quina postura mantindrà dimecres en el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), on es reuniran el govern espanyol i els responsables autonòmics del ram, però advertix que la negociació "no comença amb bon peu". És el posicionament que ha resumit este dilluns entrevistat en Les notícies del matí, en què ha lamentat que encara els falta per conéixer molts detalls del que comporta el model posat damunt de la taula per la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, perquè ara mateix només disposen "d'un dossier de dades" en format PowerPoint per a estudiar. "Les xifres no pinten malament, però necessitem saber més, la lletra menuda de l’acord", ha expressat Rovira. Per exemple, ha puntualitzat, què ocorrerà amb el deute valencià.

El document que portarà el Ministeri d'Hisenda al CPFF a mitjan setmana, pactat amb Esquerra Republicana de Catalunya, contempla una injecció de prop de 21.000 milions d’euros més al conjunt de les comunitats autònomes, dels quals prop de 3.700 anirien a parar a la Comunitat Valenciana, 675 euros més per habitant. Seria la tercera autonomia que més recursos rebria, per darrere de Catalunya (4.686 milions) i d'Andalusia (4.848 milions). El Consell veu positiva esta quantitat de diners, però, més enllà dels flocs que falten per esclarir i que es coneixeran durant la trobada de l'executiu estatal i les autonomies, Rovira lamenta que la negociació "no comença amb bon peu".

A parer del conseller, "no té sentit" que un sistema que ha de ser per a totes les comunitats es consensue per avançat amb un partit polític, perquè considera que això dona privilegis a Catalunya: "Este és un model de doble café per a Catalunya i per a la resta, el que queda del café. És la pura realitat. Apliquem un principi a Catalunya que no apliquem a la resta", ha opinat. L'exconseller d'Educació, que ha agafat les regnes d'Hisenda en substitució de Ruth Merino en el nou Consell liderat per Juanfran Pérez Llorca, ha opinat que un sistema de finançament econòmic d'àmbit estatal "no pot parir-se amb [Oriol] Junqueras, un senyor inhabilitat, amnistiat i demés". "Mal comença esta carrera cap al nou model", ha insistit. El valencià també s'ha mostrat reticent al fet que el govern central tinga previst obrir negociacions bilaterals després del CPFF amb cadascuna de les comunitats "per a un sistema de finançament que és per a tots".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Consell veu incomplet el nou model de finançament i reclama un fons transitori d'anivellament]]> La proposta del nou model de finançament autonòmic presentada pel govern central, pactada amb Esquerra Republicana de Catalunya, preveu un increment del percentatge de cessió de l’IRPF del 50% al 55% i de l’IVA del 50% al 56,5%. Segons el Ministeri d’Hisenda, este canvi suposarà una injecció de prop de 21.000 milions d’euros més al conjunt de les comunitats autònomes, 16.000 milions dels quals procedixen de l’augment d’ingressos tributaris. D’acord amb estes xifres, la Comunitat Valenciana rebria 3.669 milions d’euros més que amb el sistema actual, un fet que la situa com el tercer territori on més creixen els ingressos, només per darrere d’Andalusia i Catalunya.

Una vegada conegut el detall de la proposta, el Consell ha considerat que el model és incomplet. El portaveu del govern valencià, Miguel Barrachina, ha assenyalat que falten tres elements clau: la compensació pel cost real de la dependència —que actualment assumix la Generalitat—, la despesa sanitària derivada de l’atenció a persones desplaçades, estimada en uns mil milions d’euros, i l’entrada en vigor immediata del nou sistema.

Barrachina també ha criticat les formes en què s’ha presentat la proposta i ha lamentat que el govern espanyol haja negociat “de manera unilateral” el finançament autonòmic. Mentrestant, ha reclamat un fons transitori d’anivellament que compense l’infrafinançament de la Comunitat Valenciana ja en el 2026, “no per a ser més que ningú, sinó per a estar al nivell dels altres”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Comunitat Valenciana rebria 3.669 milions d'euros més en el nou model de finançament]]> El govern espanyol ha plantejat una reforma del nou model de finançament autonòmic que preveu incrementar el percentatge de cessió a les comunitats autònomes de l’IRPF, del 50% al 55%, i de l’IVA, del 50% al 56,5%. Amb esta proposta, els recursos del sistema augmentarien en aproximadament 21.000 milions d’euros l’any 2027. La vicepresidenta primera i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, ha presentat este divendres la proposta en roda de premsa i ha recordat que l’executiu de Pedro Sánchez es va comprometre a abordar esta reforma a l’inici de la legislatura. “El govern assumix la seua responsabilitat i entén que no hi ha millor manera de defensar l’estat del benestar que reformulant un model de finançament que ja té dèsset anys”, ha assenyalat Montero. Este nou model aportaria a la Comunitat Valenciana 3.669 milions d'euros més el 2027 en el nou model de finançament, un fet que la situa com a tercera autonomia més beneficiada per darrere de Catalunya (4.686 milions) i d'Andalusia (4.848 milions).

Segons ha explicat la ministra, la reforma partix de l’objectiu d’augmentar els recursos autonòmics per a garantir els serveis públics, reforçar l’autonomia i la corresponsabilitat fiscal, assegurar la solidaritat interterritorial, respectar la singularitat de cada territori i fer el sistema més transparent i senzill. Montero ha reconegut la complexitat de la reforma, ja que ha d’adaptar-se a realitats autonòmiques molt diverses. “No pot existir un model a mida per a una comunitat, sinó un sistema que done resposta a les realitats dispars de l’Espanya autonòmica”, ha remarcat.

Un dels eixos principals de la proposta és la reformulació de la població ajustada, que determina els recursos que corresponen a cada comunitat en funció del nombre d’habitants i del cost dels serveis públics. La població del padró manté un pes destacat, amb el 30% de la ponderació. A més, la població protegida equivalent —clau per a calcular la despesa sanitària— suposa el 38%. En este cas, el govern proposa ampliar els actuals set grups d’edat fins a vint anys, amb l’objectiu d’ajustar millor els costos sanitaris segons les necessitats reals.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El govern espanyol presenta este divendres el nou model de finançament autonòmic]]> La vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, presentarà este divendres el nou model de finançament autonòmic que, segons traslladen fonts governamentals, garantirà "més recursos per a totes les comunitats autònomes" i no només a Catalunya. L’executiu ha confirmat la imminent presentació del nou pla, després que el president Pedro Sánchez es reunira dijous amb el líder d'ERC, Oriol Junqueras, a La Moncloa.

Després de la trobada, el líder independentista ha afirmat que ha arribat a un acord sobre finançament que reportaria 4.700 milions d'euros addicionals a Catalunya, si bé encara no s'ha tancat un pacte sobre la recaptació d'impostos en esta comunitat autònoma. Prèviament, els socialistes havien acordat amb la formació que la Generalitat de Catalunya podrà recaptar la totalitat dels impostos que es paguen en l’autonomia, tot i que no s’ha definit com es durà a terme.

En la reunió entre Sánchez i Junqueras, la primera des que el líder independentista isquera de presó després de ser condemnat pel seu paper en el procés, tots dos han abordat el nou sistema de finançament que, segons l'executiu central, complix amb el promés a tots els espanyols. "Es tracta d’un nou sistema on tots els territoris rebran més transferències, per a reforçar l'estat del benestar", han traslladat fonts de La Moncloa, que apunten a més que van abordar el context internacional i el seguiment de l'acord amb ERC i l'agenda del govern progressista "fins al 2027".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Sánchez i Junqueras pacten un nou sistema de finançament que aportarà 4.700 milions més a Catalunya]]> El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el líder d'ERC, Oriol Junqueras, han acordat este dijous un nou sistema de finançament per a Catalunya que injectarà vora 4.700 milions addicionals per a l'autonomia, segons ha anunciat el polític català, que ha xifrat en un 12% l'increment. Junqueras i Sánchez han arribat a este acord durant la primera visita del polític català a la Moncloa, després de l'eixida de la presó.

El líder d'ERC ha assenyalat en roda de premsa que l'acord respectarà "el principi d'ordinalitat", és a dir, el fet que la contribució de Catalunya al sistema no suposarà que perda riquesa en comparació amb la resta de les autonomies. En tot cas, ha assegurat que hi haurà un increment pressupostari per al conjunt de les comunitats autònomes. Canvis que anunciarà este divendres la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero. Per a Junqueras és "un bon model en el qual ningú perd i tothom guanya".

Tot i l'acord pel nou sistema de finançament, un dels compromisos amb ERC per a la investidura de Sánchez, Junqueras ha advertit que encara no es donen les condicions per al suport d'Esquerra als pressupostos generals de l'Estat. Segons ha advertit, abans cal tancar la reforma del model de finançament i també del model de recaptació. En este sentit, ha subratllat que en la reunió no s'ha resolt la petició perquè Catalunya recapte l'IRPF. Al seu parer, si hi ha territoris que recapten tots els impostos, no hi hauria d'haver cap raó perquè Catalunya no puga recaptar-ne "almenys un".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Reforçar les urgències, augmentar les places en les residències i abaixar impostos, entre els objectius dels nous consellers]]> Reforçar les urgències, augmentar les places en les residències i abaixar impostos són alguns dels objectius per a l'any i mig que resta de legislatura que han detallat hui en les Corts el conseller de Sanitat, Marciano Gómez; la consellera de Servicis Socials, Família i Infància, Elena Albalat, i el conseller d'Economia i Hisenda, José Antonio Rovira, en la seua primera compareixença com a membres del gabinet de Juanfran Pérez Llorca.

Centres d’atenció a urgències durant les 24 hores en municipis amb més de 50.000 habitants, que començaran a implantar-se l’any que ve, i la posada en marxa d'un centre de medicina preventiva a l’hospital La Fe són algunes de les mesures que ha exposat el conseller de Sanitat, qui ha citat també la posada en marxa de diferents ferramentes, basades en la intel·ligència artificial per a agilitzar el treball del sistema sanitari. Entre estes eines, ha citat un “assistent cognitiu virtual” que analitzarà les cites en temps real i assignarà el professional més adequat per a resoldre cada situació o “un escriba clínic” que reduirà el temps dedicat al registre i a tasques administratives i alliberarà els professionals sanitaris per a centrar-se en l'atenció directa al pacient”.

Eren alguns dels anuncis que ha fet en una compareixença en què l’oposició l’ha acusat de fer de la sanitat un negoci per apostar per la privatització de servicis i per a millorar les condicions de les empreses privades, mentre empitjoren les condicions dels professionals sanitaris de la pública i generen "col·lapse" en la sanitat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Les cent peticions de Pérez Llorca a Sánchez en la primera reunió institucional a la Moncloa]]> El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, ha acudit este dimecres al palau de la Moncloa, a Madrid, amb un document davall del braç que arreplega un centenar d'iniciatives que busquen el suport del president del govern espanyol, Pedro Sánchez. Algunes són reivindicacions específiques, com les accions i inversions que fan falta per a la recuperació de les zones afectades per la dana, i altres esdevenen històriques, com ara solucions per a combatre l'infrafinançament de la Comunitat Valenciana i les necessitats d'aigua, o més compromís en infraestructures de finançament estratègiques.

Feia catorze mesos, des de la fatídica dana del 29 d'octubre del 2024, que un cap del Consell no es veia amb l'homòleg del govern central. Un temps que ha estat marcat per les tensions i els retrets continus que ha generat entre les dos administracions la gestió de la catàstrofe. El successor de l'expresident Carlos Mazón diu haver acudit amb voluntat de diàleg i amb el propòsit de normalitzar les relacions entre ambdós administracions.

Pérez Llorca ha dividit el llistat de peticions al govern espanyol en tres blocs, que planteja "des de la més absoluta lleialtat institucional". El primer, orientat específicament a la reconstrucció i la recuperació postdana i basat en el “treball coordinat”. En este bloc de reivindicacions, Pérez Llorca ha reclamat més ajudes “a fons perdut” per als afectats per la barrancada, però també que s’agilitze el pagament de les ajudes del govern central als damnificats o les del Consorci de Compensació d’Assegurances.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Pérez Llorca i Sánchez pacten constituir la comissió mixta de reconstrucció per la dana]]> La primera reunió institucional entre el president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, i l'homòleg espanyol, Pedro Sánchez, marca este dimecres l'agenda política. En una roda de premsa posterior a la trobada, que s'ha allargat al voltant d'una hora i s'ha celebrat al palau de la Moncloa, el valencià ha exposat els principals assumptes tractats, entre els quals destaquen el finançament, la vivenda i la recuperació dels municipis afectats per la dana del 29-O. En este sentit, Pérez Llorca ha anunciat que el president del govern espanyol li ha traslladat el "compromís ferm" de constituir una comissió mixta per a abordar la reconstrucció integrada pel mateix executiu central, la Generalitat, els pobles afectats i, probablement, la Diputació de València.

L'acceptació de l'administració central per a posar en marxa l'organisme de coordinació reivindicat insistentment pel govern valencià arriba més d'un any després de la tragèdia. El successor de Carlos Mazón al capdavant del Consell ha deixat clar que no ho veu "com un èxit" perquè "s'ha perdut molt de temps". En concret, 414 dies. "Crec que hauria d'haver-se fet des del principi. Caldrà preguntar-li al ministre per què s'ha tardat tant de temps a constituir esta comissió mixta", ha aclarit. En este fòrum, per al qual no s'han pactat de moment termes d'activació, es tractaran totes les qüestions essencials per a la reconstrucció: ajudes, obres pendents, terminis i més assumptes.

La cita entre Pérez Llorca i Sánchez se celebra tres setmanes després que el valencià haja assumit la direcció del Consell, un gest amb què volia fer palesa la voluntat de diàleg i l'intent per normalitzar les relacions entre les ambdues administracions. Al marge d'esta satisfacció, molt matisada pel consens en la comissió mixta, el valencià ha lamentat la falta d'acord en la resta d'assumptes recollits en un llistat de cent iniciatives que el mateix Pérez Llorca ha portat a la reunió. El document també arreplegava reivindicacions històriques de l'agenda autonòmica, com solucions per a combatre l'infrafinançament i les necessitats de l'aigua o inversions en infraestructures de mobilitat estratègiques. "La Comunitat Valenciana continuarà tenint els greus problemes que té", ha resumit el president de la Generalitat, que ha dit que ix de la Moncloa "igual que ha entrat".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Pérez Llorca arriba a la Moncloa amb cent reivindicacions per a la primera reunió amb Sánchez]]> La cita és este dimecres, a les 10 del matí, a la Moncloa. El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, es reunix amb el cap de l’executiu espanyol, Pedro Sánchez, per a parlar, sobretot, de la reconstrucció. El mandatari valencià ha arribat a la trobada amb voluntat de col·laboració i diàleg, acompanyat d'un llistat de cent reivindicacions sota el braç que exposarà davant de l'homòleg espanyol. Algunes són específiques, com les inversions per a la recuperació de les zones afectades per la dana, i altres esdevenen històriques, que són les solucions per a combatre l'infrafinançament de la Comunitat Valenciana i les necessitats d'aigua, entre altres.

La d’este dimecres és la primera visita a la Moncloa de Pérez Llorca com a president del Consell. La cita arriba tres setmanes després d’assumir la presidència de la Generalitat, amb voluntat d’entesa entre les dos administracions per part del cap del Consell.  

El mateix president reconeixia este dimarts, hores abans de la reunió, que hi ha molts assumptes que “han d’estar per damunt de la crispació”. Es referia, segons les seues paraules, a “necessitats imperioses que té la societat valenciana”. El llistat de reivindicacions amb què Pérez Llorca entrarà a la Moncloa este dimecres és llarg: des de la reforma del finançament autonòmic, fins a les inversions per a la reconstrucció dels territoris afectats per la dana, l’aigua, la llei de costes o el corredor mediterrani.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Pérez Llorca: “Era important obrir el canal de comunicació amb les víctimes. Si decidixen no reunir-se amb mi, ho tornaré a intentar en un temps"]]> Construir ponts amb els familiars de les víctimes de la dana, treballar per la reconstrucció, prioritzar les polítiques de vivenda i reduir els impostos i la burocràcia. Són els principals reptes que ha desgranat Juanfran Pérez Llorca en la seua primera entrevista este dimarts en À Punt com a president de la Generalitat després de la seua investidura fa tot just una setmana. El cap del Consell també ha allargat la mà per a establir consensos i recuperar el diàleg amb l'oposició a les Corts i amb el govern espanyol. 

La reconstrucció després de la dana és la prioritat per a Pérez Llorca, així com l’acostament a les associacions de víctimes, amb les quals assegura que ja ha mantingut “des de la privacitat” els primers contactes i a les quals va demanar perdó en el seu primer discurs com a president del govern valencià. “Crec que les administracions no han estat a l’altura i els polítics hem de tindre la humilitat de reconéixer-ho i corregir-ho. No és un perdó de cara a la galeria. El perdó ha de servir per a obrir un canal de diàleg amb els afectats i els familiars de les víctimes. Jo ja m’he posat en contacte amb les associacions. És una convicció personal”, ha asseverat. 

Així, ha dit que ara les víctimes han de decidir què volen fer: “Era important obrir el canal de comunicació. Si decidixen no reunir-se amb mi, ho tornaré a intentar en un temps. Si decidixen que sí, les escoltarem, buscarem vies d’entesa i veurem des de la Generalitat quines vies tenim per arribar a acords”. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La vivenda, les polítiques per a jóvens i l'agilitat de l'administració: els eixos de govern de Pérez Llorca]]> La vivenda, una administració àgil i sensible a les necessitats de la ciutadania i polítiques per als jóvens, perquè sense ells “perdem el futur”. Estes són, juntament amb un teixit productiu més “modern i avançat”, amb indústries “que donen solidesa al futur” i uns impostos proporcionals als esforços, algunes de les línies que s’ha compromés a impulsar el nou president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, en els primers minuts del seu mandat, en què s'ha dirigit als diputats des de la palestra de les Corts.

El nou cap del Consell ha incidit especialment en la necessitat de promoure polítiques de vivenda. “La vivenda serà l’eix central del meu govern, és una urgència vital”, ha anunciat. “Necessitem més oferta, més agilitat, més seguretat jurídica i menys traves”, ha remarcat durant el primer discurs com a cap del Consell. Pérez Llorca ha justificat la necessitat d’estes polítiques perquè “no hi ha projecte de vida possible si la vivenda és considerada un luxe”.

Avançar cap a una administració més simplificada i, en especial, més pròxima a la ciutadania és un altre dels compromisos que ha assumit el nou president autonòmic, perquè “la gent no demana privilegis, sinó que la vida funcione”. En este sentit, es compromet a crear una administració que elimine “traves”, accelere els tràmits i, en definitiva, “que pose a les persones en el centre de l’administració”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El govern autoritza la Comunitat Valenciana a endeutar-se fins a 440,5 milions a curt termini]]> El Consell de Ministres ha autoritzat la Comunitat Valenciana a formalitzar operacions d’endeutament a curt termini per un màxim de 440,5 milions d’euros. La mesura està destinada a finançar necessitats transitàries de tresoreria derivades de la manca de finançament del 25% del dèficit en comptabilitat nacional no finançat durant el 2024, després d’ajustaments de dèficits d’anys anteriors.

Esta autorització se suma a la que ja es va aprovar el passat 15 de juliol, quan es va permetre endeutar-se fins a 1.816,5 milions d’euros amb la mateixa finalitat. En tot cas, les operacions a curt termini que es formalitzen amb el vistiplau hauran de ser cancel·lades quan s’aconseguisca finançar el dèficit a llarg termini.

El Consell de Ministres també ha autoritzat la Regió de Múrcia a endeutar-se fins a 125,5 milions d’euros a curt termini, amb motius similars relacionats amb la cobertura del dèficit no finançat del 2024. A més, Múrcia ha rebut permís per a concedir garanties per un import màxim de set milions d’euros durant el 2025 i de 23,25 milions per al 2026, a través de l’Institut de Crèdit i Finances de la Regió de Múrcia (Icref).

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Ruth Merino no descarta prorrogar els pressupostos del 2025: "Es pot governar igualment"]]> La Generalitat treballa en el pressupost per al 2026, però no descarta prorrogar els actuals fins que els eventuals pròxims comptes superen tot el tràmit parlamentari. Així ho ha afirmat este dimecres la consellera d'Hisenda i Economia, Ruth Merino, entrevistada en Les notícies del matí, en què ha deixat clar que ara mateix hi ha un projecte "vigent", aprovat al juny amb el suport de Vox, i que "es pot governar igualment" en cas que finalment s'optara per una pròrroga pressupostària com ja va ocórrer l'any passat a causa de la dana.

El Consell, pendent estos dies de la negociació amb el partit de Santiago Abascal per a resoldre la successió del dimitit Carlos Mazón, ja ha excedit el termini legal per a presentar els pressupostos del pròxim exercici, que vencia el 31 d'octubre. Ara hi ha damunt de la taula diversos escenaris. Segons ha aclarit Merino, començar el 2026 amb els mateixos comptes no implica que més avant no es puga presentar un nou projecte per a eixe any. "Amb un pressupost prorrogat es pot governar igualment, sols que és un poc més costós procedimentalment. Però amb l’experiència adquirida de l’any passat no hi haurà cap problema", ha afirmat. A més, ha remarcat que les partides previstes per a sufragar despeses de la tragèdia del 29-O no estaran afectades perquè són un pressupost que se superposa a l'ordinari: "Es finança amb deute i no perilla en cap moment".

Dos dies després del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), en què la ministra del ram, María Jesús Montero, va traslladar a les comunitats que presentarà un nou model de finançament autonòmic per al primer trimestre del 2026, la consellera valenciana homòloga s'hi ha mostrat escèptica al respecte. "No hi ha xifres, i és el primer que hauria d'haver dit la ministra", ha lamentat Merino, que ha criticat que Montero s'ha presentat en la "versió candidata d'Andalusia", en el context de la crisi oberta al govern autonòmic per les mamografies.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Hisenda trasllada a les comunitats autònomes que presentarà un nou model de finançament en els pròxims dos mesos]]> La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha traslladat este dilluns a les comunitats autònomes, en el si del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), la intenció de presentar un nou model de finançament autonòmic en els pròxims dos mesos. Per tant, podria ser al gener i combinaria la multilateralitat amb la bilateralitat. Així ho han avançat diversos consellers autonòmics en declaracions als periodistes després de la reunió amb el govern espanyol al Ministeri d'Hisenda, que ha durat al voltant de quatre hores, en la qual Montero ha promés tindre un nou model de finançament autonòmic en els pròxims mesos.

No obstant això, les comunitats autònomes on governa el Partit Popular creuen que esta garantia de María Jesús Montero resulta “molt poc creïble” perquè la ministra “no diu quina serà la base d'eixe sistema, ni quina serà la quantitat de fons que s'hi incorporaran, ni com s'articularà amb les comunitats autònomes”. En el cas de la Comunitat Valenciana, la consellera d'Hisenda, Ruth Merino, qualificava de miratge l'anunci de Montero: “Ha sigut un miratge, perquè semblava que havia donat prou explicacions, encara que després t’adones que no ha concretat res i ens ha emplaçat d'ací a uns mesos”.

“Torna a ser un repartiment injust del dèficit. Nosaltres pensem que la regla de la despesa impera sobre la resta i que una comunitat que té un infrafinançament crònic, com la Valenciana, és impossible que complisca amb eixe dèficit”, declarava Merino.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El govern espanyol manté el dèficit en el 0,1% per a les comunitats autònomes entre el 2026 i el 2028]]> El Ministeri d'Hisenda ha oferit este dilluns a les comunitats autònomes un objectiu de dèficit d'una dècima del producte interior brut (PIB) al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), l'òrgan que reunix el govern espanyol amb els responsables regionals del ram per a debatre assumptes relatius als comptes autonòmics i que ha començat al migdia a Madrid. Segons han confirmat a l'agència EFE fonts del departament encapçalat per María Jesús Montero, els territoris de l'Estat podran tancar amb un dèficit de fins al 0,1% del PIB en cadascun dels exercicis del pròxim trienni —2026, 2027 i 2028—.

El percentatge és el mateix que el que es va plantejar l'any passat. Això els oferix, d'acord amb Hisenda, un cert marge pressupostari respecte a l'equilibri previst en el pla d'estabilitat amb què haurien d'elaborar els comptes públics en cas que la proposta no tire avant. En concret, el sostre proposat eleva el llindar de despesa en 5.485 milions entre el 2026 i el 2028. Les xifres, però, no satisfan les peticions de les comunitats governades pel PP, que són majoria i demanen una reforma integral del finançament autonòmic.

La valenciana Ruth Merino ho ha verbalitzat en nom de tots els consellers populars que acudien a la cita amb "poques esperances i poques expectatives" en el punt que concernix el canvi de model de repartiment dels diners. De fet, en declaracions abans d'entrar a la seu ministerial, ha criticat la "deriva" del CPFF, un òrgan, a parer seu, "al servei del govern de Sánchez". I ha criticat que la ministra ha convocat la reunió per a donar "una falsa sensació de normalitat" i amb el punt de l'estat de la reforma del sistema de finançament com a "farcit, un poc perquè no ens queixem que volem parlar d'eixe punt".

Continua llegint-ho en el web

]]>