<![CDATA[À Punt - Feminismes]]> 10 <![CDATA[À Punt - Feminismes]]> <![CDATA[Més de 4.600 persones han passat pels punts violeta municipals durant les Falles de València]]> Un total de 4.676 persones han passat pels punts violeta municipals durant les Falles de València, 112 menys que l’any passat. Segons les dades facilitades per l’Ajuntament, tota l’activitat del dispositiu ha consistit en tasques d’informació, orientació i atenció, sense que en cap moment haja sigut necessària cap intervenció.

Del total de persones ateses, el 65% han sigut dones i la resta, homes. Els sis punts d’atenció instal·lats pel consistori han estat operatius del 15 al 19 de març en diferents enclavaments estratègics de la ciutat amb l’objectiu d’oferir suport davant de qualsevol situació de violència o agressió contra les dones durant les festes falleres.

El punt violeta de la plaça d’Espanya, una de les novetats d’enguany, ha sigut el més concorregut, amb 1.191 persones ateses. En segon lloc, s’ha situat el de la plaça del Mercat, que ha registrat 989 usos i que també ha estrenat enguany horari de vesprada.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El fenomen 'tradwife' guanya visibilitat a les xarxes i encén les alertes per involució]]> Les anomenades tradwives —que es podria traduir com a esposes tradicionals— han guanyat presència a les xarxes socials amb discursos que reivindiquen un model de dona centrada en la casa, la cuina i la submissió al marit. El fenomen, nascut als Estats Units, ha arribat també a l’Estat espanyol i ha obert un debat sobre l’impacte d’estos continguts en un context de reacció davant els avanços del feminisme.

Algunes de les influenciadores més conegudes difonen missatges sobre com mostrar respecte al marit, entre els quals inclouen no criticar-lo o adoptar una actitud submisa. Les expertes en igualtat posen el focus en allò que hi ha darrere d’este relat i qüestionen que es presente com una elecció espontània i extrapolable a la majoria de dones.

La sociòloga especialitzada en polítiques d’igualtat, Rebeca Subsierra Abad, explica a À Punt que “ella no és una ama de casa; és una empresària, monetitza el treball domèstic”. Segons advertix, es tracta d’un model que “romantitza una realitat que no és real en la societat actual en què vivim”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El feminisme rebutja a València la violència contra les dones i exigix la igualtat real]]> Els carrers de València s'han omplit de morat este diumenge a la vesprada amb les dos manifestacions amb motiu del Dia Internacional de les Dones. Les convocatòries s'han fet de manera separada, com en els últims anys, organitzades per la Coordinadora Feminista i l'Assemblea Feminista, i han coincidit a condemnar la violència contra les dones i el negacionisme de la xacra que suposa la violència masclista, així com a exigir una igualtat i corresponsabilitat "real".

La protesta de la Coordinadora Feminista, la més multitudinària, ha congregat 30.000 persones, segons ha informat la delegació del govern a la Comunitat Valenciana. La marxa ha tenyit de violeta els carrers de València sota el lema Democràcia sense feminisme = barbàrie, alhora que també ha cridat "no a les guerres, expressió màxima del patriarcat i del sistema de dominació" perquè un món en guerra, assegura, "mai podrà ser un món d'igualtat".

La manifestació feminista del 8M ha partit de la Porta de la Mar a les 17:30 hores, mitja hora abans de l'inicialment previst per a fer compatible la marxa amb un espectacle pirotècnic a la plaça de l'Ajuntament que estava previst que es llançara a les huit i es retardarà finalment una hora.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Dimitix la regidora de Collado Villalba després d’interrompre un monòleg feminista de l’actriu valenciana Susana Pastor]]> La regidora de Família, Servicis Socials i Dona de l’Ajuntament de Collado Villalba, a Madrid, Noelia Rosario Díaz Vaca, ha presentat la dimissió este diumenge després de la polèmica generada per haver interromput la representació d’una obra feminista programada dins dels actes del 8 de març. Es tracta de Ser mujer, un monòleg satíric de l’actriu valenciana Susana Pastor inclòs en la programació municipal.

Segons ha informat el consistori en un comunicat, l’edil ha decidit renunciar al càrrec “amb l’objectiu d’assumir la responsabilitat derivada del que ha passat”, després d’analitzar la situació. L’Ajuntament recorda també que la mateixa regidora ja havia demanat disculpes pels fets.

La interrupció es va produir este dissabte, en plena representació, a la Casa de la Cultura de la localitat. En un vídeo difós pels grups municipals del PSOE i Més Madrid, es veu com la regidora puja a l’escenari i anuncia davant del públic que “disculpeu-me, però esta obra de teatre i este teatre s’acaben ací. Lamente molt totes les faltes de respecte que s’han produït”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Reyes Martí dispara la mascletà del 8M a la plaça de l’Ajuntament de València]]> Una mascletà tenyida de morat ha fet tremolar la plaça de l'Ajuntament de València este 8 de març, en el Dia Internacional de les Dones. La pirotècnia encarregada de dur a terme l'espectacle de fum i soroll ha sigut Pirotècnia Martí, amb la pirotècnica Reyes Martí al capdavant. L’espectacle, programat per a les 14:00 hores dins del calendari oficial de les Falles 2026, portava per títol Diumenge de mascletà i, com cada dia, s'ha pogut veure en directe per À Punt Mèdia.

Reyes Martí és una de les figures més reconegudes de la pirotècnia valenciana i gerent de Pirotècnia Martí, empresa amb una llarga trajectòria dins de les festes valencianes. En declaracions a À Punt prèvies a la mascletà, Martí ha animat la ciutadania a acudir a la plaça de l’Ajuntament per a viure l’espectacle en directe i, en cas de no poder assistir-hi, seguir-lo per televisió. Segons ha assegurat, els espectadors “ho podran vore de meravella” a través d’À Punt.

La Pirotècnia Martí, amb una història familiar que es remunta al segle XIX i amb seu a Borriana, és una de les firmes habituals de les mascletaes falleres. L’empresa és reconeguda per la precisió tècnica i la intensitat dels seus espectacles pirotècnics, que combinen tradició i innovació per a crear disparades de gran impacte sonor i rítmic. De fet, ja fa 25 anys que Reyes Martí va disparar per primera vegada la mascletà de Falles a la catedral de la pólvora, a la plaça de l'Ajuntament.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Guia de les manifestacions del 8M a les principals ciutats valencianes]]> Un any més, el moviment feminista torna a prendre els carrers de pobles i ciutats valencianes —i d'arreu del món— per a celebrar el 8 de març, Dia Internacional de les Dones. De nord a sud s'han convocat diverses manifestacions per a reivindicar la igualtat en un context "d'avançament de discursos reaccionaris".

València

Alacant

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un estudi de la UPV alerta de l’assetjament masclista que patixen les dones polítiques en xarxes socials]]> La violència masclista en les xarxes socials està condicionant la participació de les dones en política i seguix patrons comuns en diferents països. Així ho conclouen dos estudis elaborats per personal investigador del Departament de Lingüística Aplicada de la Universitat Politècnica de València (UPV), que han analitzat milers de missatges publicats en la xarxa social X dirigits a dirigents polítiques com Irene Montero, Isabel Díaz Ayuso i Giorgia Meloni.

La investigació identifica formes recurrents d’hostilitat que es repetixen independentment de la ideologia de les dirigents. Entre els principals mecanismes detectats hi ha la infantilització, la sexualització, el qüestionament de la capacitat per a exercir el poder, la crítica a la seua expressió emocional o l’ús d’un humor aparentment inofensiu per a dissimular l’insult. Segons el treball, estes estratègies no busquen un debat polític real, sinó desacreditar, humiliar i deslegitimar les dones que participen en l’espai públic.

Un dels estudis se centra en els comentaris publicats en resposta a missatges d’Isabel Díaz Ayuso i Irene Montero durant un període de dos setmanes, entre el 26 de gener i el 8 de febrer del 2025, en un moment de gran exposició mediàtica pel denominat cas FP i per una investigació judicial que afectava el govern de la Comunitat de Madrid. Malgrat representar projectes polítics oposats, les dos dirigents reben atacs molt semblants i centrats en estereotips de gènere.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El feminisme encara un 8M marcat per la desmobilització de la joventut]]> Dos setmanes abans de les manifestacions feministes convocades com cada any amb motiu del Dia Internacional de la Dona este diumenge, el Centre Reina Sofia de Fad Joventut va publicar un baròmetre de joventut i gènere que revelava una dada preocupant: el jovent és el segment de població que menys s’identifica amb el feminisme. Segons l’enquesta utilitzada per a realitzar el baròmetre, només el 38,4% dels i les joves d’entre 15 i 29 anys s’identifica com a feminista.

És la dada més baixa des del 2021, quan es va registrar el punt més alt de la sèrie: un 49,9%. És a dir, que ha baixat 11,5 punts en només quatre anys. I, malgrat que estes dades desagregades per sexe mostren més identificació amb el feminisme per part de les dones joves —un 51,3% enfront d'un 26% dels homes joves—, la desafecció cap al moviment entre la joventut es fa palesa en observar les dades per edats. Talment, el sentir feminista va augmentant amb l’edat progressivament fins a arribar a punt més alt en la franja de 30 a 39 anys, en la que el 52,2% de la població s’hi identifica. Una diferència de 13,8 punts.

Paradoxalment, el mateix estudi revela que el 48,9% de la joventut considera que hi ha desigualtats de gènere “grans o molt grans” a Espanya, i que en la vida quotidiana hi ha consensos amplis al voltant de models igualitaris de relació que apunten a una interiorització dels principis de corresponsabilitat i autonomia. És a dir, que sembla que el rebuig és més cap al feminisme com a moviment polític i socials que cap a la idea d’igualtat entre homes i dones aplicada també a les relacions de parella.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El 70% dels espanyols considera la prostitució una forma de violència contra la dona]]> El 69% de la població considera que la prostitució és una forma de violència contra les dones, un percentatge que s'eleva fins al 75% entre la població femenina. Són les principals conclusions d'un macroestudi elaborat pel Ministeri d'Igualtat i el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS). Una de les qüestions sobre les quals també s'ha preguntat és la pornografia: més del 93% creu que cal limitar l'accés dels menors a este tipus de contingut.

La majoria de les persones enquestades no concep la prostitució com una activitat econòmica, sinó com l'expressió de la desigualtat. De fet, de les dades també es desprén que al 63% de la població li semblaria malament que un home de la família pagara per mantindre relacions sexuals, un rebuig que és més marcat entre les dones, situant-se en el 71,1% en el seu cas.

De la mateixa manera, existix una clara oposició de les dones a mantindre una relació de parella amb una persona que pague per mantindre relacions sexuals, amb un 91,2% que afirmen no tindre-hi cap disposició.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Baixa el percentatge de joves que es consideren feministes, encara que vora la mitat defenen que és necessari]]> Quasi quatre de cada deu jóvens a Espanya (38,4%) s'identifiquen com a feministes, mentre que prop de la mitat (49,2%) percep el feminisme com una ferramenta de manipulació política, segons les dades del baròmetre de joventut i gènere elaborat pel Centre Reina Sofia de Fad Joventut a través d'una enquesta en línia a una mostra de 3.327 persones residents a Espanya, de les quals 1.528 tenen entre 15 i 29 anys.

Segons un comunicat d’esta fundació privada, l’estudi, finançat per la Delegació de Govern contra la Violència de Gènere, revela “una coexistència d'adhesió i desconfiança” que dibuixa un escenari “complex” en què els posicionaments al voltant de les desigualtats del sistema “no són homogenis i reflectixen tensions presents en el debat públic actual”. El sentiment feminista entre la joventut se situa lleugerament per davall del de la població general, ja que el 42,1% de la població general es definix com a feminista. Un suport al feminisme que augmenta amb l’edat fins als 30-39 anys, on assolix el seu màxim (52,2%).

Segons l’estudi, el sentiment feminista juvenil se situa en el nivell més baix des de 2021. A pesar que quasi la mitat de la joventut (49,2%) considera que el feminisme és necessari per a aconseguir la igualtat real entre hòmens i dones, només el 38,4% del jovent es definix com a feminista.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Generalitat va atendre vora 10.000 dones víctimes de violència el 2025]]> La Xarxa de Centres Dona de la Generalitat va atendre 9.692 dones víctimes de violència durant el 2025, una xifra que suposa un lleuger increment respecte a l’any anterior, quan se’n van registrar 9.253. També van augmentar les dones ateses per primera vegada, fins a 4.150, i es van reforçar les intervencions de seguiment i l’atenció itinerant. En total, els centres van efectuar 41.225 atencions, entre intervencions presencials, telefòniques, itinerants i per videoconferència.

La vicepresidenta primera del Consell i consellera d’Igualtat, Susana Camarero, ha destacat que s'ha “intensificat el treball de seguiment i acostat els recursos a les zones més allunyades, perquè l’atenció a les dones no pot dependre del lloc de residència”. A més, la xarxa va prestar assistència a 854 fills i filles de víctimes, mentre que les accions de prevenció i sensibilització van sumar 2.090 iniciatives amb 39.543 participants. En esta línia, ha afirmat que estos centres s’han consolidat com un recurs “fonamental en l’atenció i protecció de dones víctimes de violència”.

Les dades s’han fet públiques durant una visita al Centre Dona d’Elda, que presta servici itinerant a les comarques de l’Alacantí, el Vinalopó Mitjà, l’Alcoià i el Comtat. La nova gestió d’este centre ha sigut recentment licitada i, com la resta de centres de 14 hores de la província d’Alacant, reforçarà la figura dels tècnics d’integració social per a potenciar les tasques de prevenció i sensibilització en centres educatius, associacions i empreses. Segons la vicepresidenta, “volem un equip especial de tècnics” per a reforçar este àmbit.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Capitolina Díaz, catedràtica de la UV, rep el Premi Nacional de Sociologia 2025]]> La catedràtica de Sociologia de la Universitat de València (UV) Capitolina Díaz, primera investigadora a Espanya a fer sociologia de la ciència des de la perspectiva de gènere, ha rebut este dilluns el Premi Nacional de Sociologia i Ciència Política 2025.

El premi, que concedix el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) reconeix la brillant trajectòria professional i acadèmica amb més de 30 anys dedicada als estudis en la sociologia de gènere de Capitolina Díaz. La sociòloga l’ha rebut en un acte que ha presidit el rei i ha tancat el ministre de Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, i en el seu discurs ha destacat els avanços experimentats per la sociologia amb perspectiva de gènere, tot i que ha alertat que “s'acosten núvols de retrocés” davant els quals cal estar “atentes per a no deixar-se arrabassar els èxits assolits”.

No obstant això, “les dones hem passat d'invisibles a quasi omnipresents”, ha reconegut durant la seua intervenció, en la qual ha alertat també de com eixa situació d'invisibilitat es pot reproduir en la intel·ligència artificial si les dades que s'utilitzen per a entrenar-la estan esbiaixades.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Anabel Alonso encarna 'La dona trencada' de Simone de Beauvoir a l’Olympia de València]]> L'actriu Anabel Alonso encarna al Teatre Olympia de València el “dolor” i la “ràbia” de La mujer rota, peça basada en l'obra de la filòsofa francesa Simone de Beauvoir que reflexiona sobre la solitud, la pèrdua i la identitat femenina truncada.

L'obra, que es pot gaudir des d'este dijous fins diumenge, s'ha presentat en una roda de premsa amb la presència d’Alonso, per a qui ha sigut tot “un repte” interpretar el monòleg que es trasllada als escenaris per primera volta.

La peça, dirigida per Heidi Steinhardt i produïda per LAZONA, conta la història de Murielle, una dona que està sola a casa la nit de Cap d'Any, desbordada pels records, el ressentiment i una sensació de fracàs vital. A través d'una confessió íntima, el text retrata l'afonament emocional d'una dona que s'ha entregat per complet com a mare, esposa i filla i que, en el procés, ha perdut el vincle amb la seua pròpia identitat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els biòlegs alerten: 100.000 òvuls congelats estan abandonats a Espanya per les traves de la llei]]> A Espanya hi ha actualment 100.000 òvuls congelats abandonats, segons l’Associació Espanyola de Biòlegs de la Reproducció. Una situació que s’ha agreujat per l’augment de dones que decidixen vitrificar els seus oòcits i per les traves administratives que la normativa imposa a l’hora de destruir-los quan ja no es volen utilitzar.

El director d’IVI València, Ernesto Bosch, assenyala que cada volta són més les dones que tornen a la clínica per a fer ús dels òvuls que conservaren en el passat: "Cada vegada veiem més dones que venen a fer ús d’òvuls que congelaren anys arrere. Fa cinc anys amb prou feines era un 10% i ara ja estem en el 22%".

Quan els oòcits no s’usen, la llei de reproducció assistida oferix tres opcions: donar-los a altres dones o parelles, destinar-los a la investigació o destruir-los. No obstant això, esta última via és pràcticament impracticable per la complexitat dels requisits. El president de l’Associació Espanyola de Biòlegs de la Reproducció, Nicolás Prados, ho explica així: "La via que establix la llei és complicada, burocràtica. La pacient ha d’aportar dos informes de dos metges externs que acrediten que no es pot quedar embarassada".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[En el Dia Mundial de la Menopausa els experts insistixen en la importància de fer-se revisions periòdiques]]> L'arribada de la menopausa marca una nova etapa en la vida de les dones, i encara que moltes vegades es viu amb inquietud o amb dubtes, també pot ser un moment ideal per a reforçar l'autocura i prioritzar la salut. En el Dia Mundial de la Menopausa els experts insistixen en la importància de fer revisions mèdiques periòdiques que ajuden a previndre malalties i mantindre una bona qualitat de vida, ja que la menopausa pot repercutir en la salut òssia, cardiovascular i urogenital de les dones.

Sobre este tema, el ginecòleg de l'Hospital Vithas Valencia 9 de Octubre, el doctor Eugenio Blanes, explica que "la menopausa no és una malaltia, és una transició natural", però "sí que implica canvis hormonals que poden afectar diferents òrgans i sistemes". Per això, destaca que "adaptar els controls mèdics és una manera de cuidar-se a llarg termini".

Així, assenyala que durant i després de la menopausa, els nivells d'estrògens disminuïxen, la qual cosa pot influir en diferents nivells com la salut òssia, cardiovascular i urogenital.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Mónica Oltra reapareix en un acte d'Esquerra Unida a València]]> Esquerra Unida del País Valencià ha celebrat este dissabte, en la seu central a València, el seminari "Feminisme per a avançar en drets", en el qual han participat la ministra de Joventut i Infància, Sira Rego, l'exvicepresidenta del Consell, Mónica Oltra, i l'exconsellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo, entre altres persones.

En el seminari, configurat com "un espai de reflexió, diàleg i acció política imprescindible per a continuar avançant en drets des d'una perspectiva feminista en clau valenciana", Oltra ha considerat que el món "no necessita dones més fortes, necessita ambients més amables, més humanitzats i més horitzontals". A més, ha defés que el feminisme ha de ser "antifeixista i anticapitalista" i ha afirmat que "són més importants quotes perquè els xiquets estudien atenció a la dependència que quotes perquè les xiquetes estudien carreres STEM".

L'exvicepresidenta ha apuntat que la trobada ha nascut de la tesi doctoral de Rosa Pérez Garijo, en la qual totes les ponents van participar. "Qui vulga vore més coses que les veja, però estem ací perquè Rosa va decidir fer una tesi, ens va implicar a totes i vam dir de reunir-nos", ha dit.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L’Horta Sud organitza unes jornades sobre prostitució en clau abolicionista]]> En la vespra del Dia Internacional contra el Tràfic i l'Explotació Sexual, la Mancomunitat de l'Horta Sud ha organitzat unes jornades sobre prostitució en clau abolicionista. Els informatius d’À Punt han aprofitat per a parlar amb veus expertes sobre la realitat de la prostitució en l'entorn digital.

Lara Esteve, magistrada i doctora en Codi Penal, ha destacat la importància de conscienciar la societat sobre el fet que “la prostitució, en la immensa majoria de les situacions, no és una opció que s’adopte lliurement”.

Esta és una de les prioritats de les expertes. Els espais on exercir la prostitució s'han traslladat del carrer a internet. Una falta de contacte físic amb efectes en l'imaginari col·lectiu.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Miguel Lorente, metge forense, sobre l'augment de les violacions grupals: "La pornografia alimenta la violència sexual"]]> Les agressions sexuals en grup a les dones han augmentat i els homes que hi participen són cada vegada més joves. Una realitat de la qual es coneix només la punta de l’iceberg. Miguel Lorente, metge forense i professor de medicinal legal de la Universitat de Granada, ha explicat que hi ha vora mil agressions diàries, de les quals només arribem a conéixer el 8%.

Lorente apunta primer que "la pornografia alimenta la violència sexual i la violència sexual alimenta la pornografia". Estos continguts, que molts utilitzen com a model de relació, alimenten estes violacions en grup. La dona queda cosificada i hipersexualitzada en una societat en què la masculinitat basada en la virilitat i la testosterona s’ha rearmat. Este metge forense assegura que, a través d'estes conductes, els homes volen "demostrar què són, potenciant-se en el grup i actuant contra els qui posen en perill la seua identitat". En este cas, pensen que "qui amenaça la seua identitat són les dones", tal com ha apuntat l'expert.

“El gran canvi de la nostra època és que els missatges de l'extrema dreta han fet creure que el que hem perdut els homes no és una transformació en benefici de la societat, sinó que ha sigut un robatori del moviment feminista en favor de les dones contra els homes”, ha advertit Lorente.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El PSPV porta a la Fiscalia el mural feminista vandalitzat a Mislata per delicte d'odi]]> El PSPV-PSOE ha presentat este dijous una denúncia a la Fiscalia per delictes d'odi arran de l'atac vandàlic que va patir el cap de setmana un mural feminista de Mislata. L'obra, inaugurada el 2021 amb el nom La nostra història, representa les cares de deu dones que han destacat en diversos àmbits, com ara la química Marie Curie, la investigadora Anna Lluch o l'escriptora María Cambrils. Els rostres d'estes personalitats van aparéixer tapats amb pintura negra simulant els característics vels de la cultura islàmica que només deixen al descobert els ulls, i al costat hi havia un grafiti amb el missatge "El vertader patriarcat".

La secretària d'Igualtat dels socialistes valencians, Maria Such, ha afirmat este dijous que l'atac "busca silenciar la lluita pels drets de les dones" i ha remarcat que, per més que ho intenten, "la lluita per la igualtat no retrocedirà". Les taques sobre els rostres "és la manifestació visible de l'odi contra el feminisme, volen esborrar els nostres referents, les nostres veus i la nostra història perquè volen tindre'ns callades, però no ho aconseguiran", ha assegurat en un comunicat.

Such ha explicat que el mural està en una zona de pas important, prop de centres esportius i educatius, per la qual cosa l'acte vandàlic "busca provocar un tremend impacte mediàtic i establir una influència ideològica discriminatòria" entre la població. "Estos fets no poden quedar impunes", ha indicat Such, qui ha destacat que el PSPV no farà "ni un pas enrere" i ha indicat: "Contra els atacs, més igualtat, més feminisme".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Jutgen quatre homes per l'agressió sexual a una menor de catorze anys el 2020 a la Vall d'Albaida]]> Des de hui dimarts, i fins al 3 de juny, se celebrarà el juí en el qual es jutjarà quatre homes, tres d'ells acusats d'abusar sexualment d'una menor d'edat, de catorze anys en el moment dels fets, i un quart acusat d'un delicte de corrupció de menors cap a la mateixa víctima. Els fets passaren a la Vall d'Albaida el 2020. L'inici de la vista estava previst per a dilluns, però el tribunal de l'Audiència de València ha decidit reestructurar-la després d'admetre una petició dels acusats de declarar l'últim dia, segons ha pogut saber Europa Press. Així, el juí comença amb les declaracions d'agents de la Guàrdia Civil i conclourà, segons el calendari previst, el dia 3 amb els acusats, conclusions i informes.

L’advocat contractat per la família de la víctima, Juan Molpeceres Pastor, ha explicat a À Punt que els fets van ocórrer durant una festa “en un espai obert” en la qual “hi havia prop de quaranta persones, pràcticament totes majors d’edat i amb una majoria d'homes”. Va ser a nit del 27 de setembre del 2020.

“La menor va ser agredida per un grup molt ampli de persones sense comptar amb el consentiment ni la participació de la víctima”, la qual, afirma, “no era plenament conscient del que estava ocorrent perquè, a més, li van oferir alcohol en la festa”. “Es van detindre fins a deu persones, progressivament, i només van a juí les identificades per la menor com a perpetradores de la conducta sexual”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Apareix vandalitzat el mural feminista de Mislata dedicat a dones rellevants de la història]]> L'Ajuntament de Mislata ha denunciat este dissabte que el mural dedicat a les dones rellevants de la història ubicat al passeig Clara Campoamor ha aparegut vandalitzat amb pintades negres. L'obra, inaugurada el 2021 amb el nom La nostra història, porta la firma de les artistes Angie i Julia Vera —les germanes Very Veritas— i representa les cares de deu dones que han destacat en diferents àmbits, com ara la química Marie Curie, la investigadora Anna Lluch o l'escriptora María Cambrils. Va ser una iniciativa del govern municipal de Carlos Bielsa per a reivindicar la igualtat en el 25-N i denunciar la violència contra les dones.

Este matí, les figures d'estes personalitats tenien les cares tapades amb taques de pintura negra simulant els característics vels de la cultura islàmica que només deixen al descobert els ulls, com ara el burca. Al costat ha aparegut un grafiti amb el següent missatge: "El vertader patriarcat".

"Denunciem l'acte de vandalisme sobre el mural dedicat a dones rellevants de la història del passeig Clara Campoamor, tota una icona d'igualtat i feminisme a la nostra ciutat", ha apuntat l'Ajuntament de Mislata en els comptes de les diferents xarxes socials. El consistori ha avisat, igualment, que recorreran a "tots els instruments democràtics" per tal de "detindre estos salvatges incívics", en referència als responsables de sabotatge.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Decreten presó per al detingut que va apunyalar l'exparella a Paiporta]]> La titular del jutjat de violència sobre la dona número 2 de València ha ordenat l'ingrés en presó provisional, comunicada i sense fiança per al presumpte autor de l'agressió amb arma blanca a la seua exparella, una dona de 29 anys. Els fets van ocórrer divendres a Paiporta.

El detingut queda investigat en una causa oberta per un delicte d'homicidi en temptativa, sense perjudici d'una qualificació posterior, segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV).

La jutgessa va acordar diumenge l'ingrés en presó provisional, comunicada i sense fiança per al detingut i, com a mesura cautelar, li va prohibir comunicar-se amb la víctima i aproximar-s'hi. La dona va rebre tres punyalades i la van haver d'ingressar a l'hospital.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[S'entrega en comissaria el presumpte agressor de la seua exparella a Paiporta]]> Una dona de 29 anys ha resultat ferida perquè l'exparella l'ha agredida amb una arma blanca a Paiporta (Horta Sud) este divendres, segons han informat fonts de la Policia Local i confirmat des del Centre d'Informació i Coordinació d'Urgències de la Generalitat (CICU).

La delegada del govern espanyol a la Comunitat Valenciana, Pilar Bernabé, ha informat, a més, que l'agressor, que havia fugit a peu, s'ha entregat este dissabte de matí a la comissaria de la Policia Nacional de Xirivella. Bernabé també ha assenyalat que l'home, de 42 anys, acoltellar tres vegades la dona enmig del carrer.

Els fets van ocórrer la nit de divendres. Segons testimonis presencials, es va produir una discussió que va acabar amb l’agressió i la dona demanant auxili.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Les oficines de víctimes del delicte atenen 17.150 víctimes de violència de gènere]]> La xarxa d'oficines d'atenció a la víctima del delicte (OAVD) de la Generalitat ha atés 17.150 víctimes de violència de gènere en 2024 —67,6% del total de denúncies — i un 10,88% més —quasi 1.700— que l'any anterior. Del total de víctimes de violència de gènere ateses, el 49,4% correspon a la província de València, el 13,32% a la de Castelló i el 37,28% a la d'Alacant.

De les dones víctimes de violència de gènere que van ser assistides per primera vegada en 2024, més de la meitat (55,17%) es troben entre els intervals d'edat compresos entre els 31 i 50 anys. Solen ser dones amb responsabilitats familiars i temps de convivència en una situació de violència. No obstant això, una mirada general a les dades ens demostra que este tipus de violència comença a mostrar-se des d'edats primerenques i afecta tots els rangs d'edat de les dones.

Les 37 OAVD més les tres oficines de denúncies i assistència a les víctimes de violència de gènere exerceixen un paper essencial en l'acompanyament integral de les víctimes. Ofereixen suport primerenc, fins i tot abans que es formalitze una denúncia i el seguiment després del tancament del procés judicial. Ajuden les víctimes a superar les seqüeles emocionals i socials del delicte.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Les científiques valencianes s'obrin pas]]> Cada vegada hi ha més dones investigadores i científiques. La prova en són les més d'11.000 que formen part d'una llista que ha fet el Centre Superior d'Investigacions Científiques (CSIC). Parlem de referents en camps tradicionalment masculins que ara es fan valdre, i a la Comunitat Valenciana en trobem algunes de les més reconegudes a la Universitat Politècnica de València.

La primera valenciana de la llista és Amparo Chiralt, a qui el CSIC col·loca en el lloc 31 dels perfils de dones investigadores a Espanya. Hui en dia és un referent en el camp de l'enginyeria dels aliments i l'eliminació del plàstic, un camí que va iniciar de manera inesperada. "Jo crec que la meua mestra de pàrvuls em va influir molt, perquè sempre li deia a ma mare: 'esta xiqueta ha d'estudiar'", expressa Chiralt.

En aquell moment es va incorporar a la carrera d'enginyeria agroeconòmica, un àmbit en el qual hi havia molts més homes que dones, però esta tendència ha anat canviant amb el temps. "En estos moments, a escola hi ha més estudiantes que estudiants",

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Alboraia acull l'onzena Trobada de Dones Agricultores i Ramaderes]]> A l'horta d'Alboraia, més de seixanta dones han participat en la Trobada de Dones Agricultores i Ramaderes. Ja és l'edició que fa onze d'este esdeveniment en què dones de tot Espanya comparteixen inquietuds i reflexions sobre el sector.

Les dones representen un 40% del sector, però només un 28% són titulars d'explotacions. "A l'hora d'aconseguir terres, potser la dona ho té més difícil que l'home", expressa Isabel Navarro, vicepresident de la Unió de Dones Agricultores i Ramaderes.

Al camp, els problemes són sempre els mateixos. "Hem de lluitar amb uns costos de producció cada dia més alts i amb les dificultats que ens posen les administracions", assegura Adoración Martín, ramadera de Castella i Lleó.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Núria Martí dispara la seua última mascletà en el 8M]]> La pirotècnica Núria Martí ha posat este dissabte el punt final a trenta anys de carrera professional disparant la huitena mascletà de les Falles 2025 celebrant el Dia Internacional de les Dones a la plaça de l’Ajuntament de València. Una jubilació que mai hauria somiat de menuda, tal com explica Martí, “carregada d’emocions i més especial per ser el Dia Internacional de les Dones”.

Membre de la pirotècnia familiar Nadal-Martí de l'Olleria, la passió per la pólvora de Núria Martí ha estat present al llarg de tota la seua vida i ara espera transmetre-la als fills: “Després seguiran ells”.

Des de 2015, Martí ha participat en les mascletaes de la plaça del Cap i Casal, cosa que l'ha consolidat com una de les representants de l'art de la disparada en un àmbit tradicionalment masculí. Amb bons moments i sempre ben acompanyada. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Les principals ciutats valencianes acullen les manifestacions pel 8M]]> Dia de mobilitzacions pel 8M, un dissabte en què el moviment feminista torna a prendre els carrers de pobles i ciutats valencianes —i d'arreu del món— per a reivindicar el 8 de març, el Dia Internacional de les Dones. De nord a sud s'han convocat diverses manifestacions per a exigir la igualtat, els avanços assolits i tot el que encara queda per fer. Enguany, les associacions feministes de València han posat el focus en els efectes de la dana i en les dones que, després d’haver patit la catàstrofe, continuen “avançant entre el fang”.

Malgrat que les condicions de l'oratge encara són adverses en alguns punts, des de primera hora han començat les mobilitzacions. La primera acció de la Comunitat Valenciana ha estat a Calp, a la Marina Alta, on s'han dut a terme diverses activitats per a reivindicar i conscienciar. La regidora d'Igualtat, Itziar Doval, ha incidit en el fet que estes activitats busquen "crear espais de sororitat per a conscienciar, celebrar i reivindicar al carrer" i " encara queda molt de treball per fer".

Les mobilitzacions s'han succeït al matí a Oriola, amb una concentració convocada per la Coordinadora Ciutadana Miguel Hernández a l'avinguda de Teodomiro, on s'ha llegit un manifest; a Alcoi, convocada pel col·lectiu 8M, amb manifestació, lectura de manifest i amb la participació de les intèrprets musicals Sister Vibes i l’associació de persones sordes d’Alcoi; a Elda, convocada per l'Assemblea Feminista del Vinalopó; Villena, convocada per la Plataforma Feminista de Villena, o Soneja, on el col·lectiu Feminista Alt Palància ha convocat també una manifestació.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La primera vegada que sentírem "senyora pirotècnica" a la plaça de l'Ajuntament]]> Fa no massa temps que hem començat a sentir això de "senyora pirotècnica" a la plaça de l'Ajuntament de València. La primera vegada va ser un 13 de març del 2001, ara fa 24 anys, quan una pirotècnica, Reyes Martí, sorprenia tot el món amb un atronador terratrémol.

Nou anys més tard, el 2010, una altra pirotècnica, María José Lora, gerent de Caballer FX, va disparar a la plaça. En este cas, no obstant això, es van referir a ella com a "senyor pirotècnic". Altres coeteres que hi han disparat són Isabel Benavent (Pirotecnia Aitana) o Núria Martí (Pirotecnia Nadal-Martí).

Diverses mascletades d'enguany les dispararan dones pirotècniques com és el cas de Reyes Martí. Amb més de trenta anys de carrera, esta pirotècnica de Borriana (Plana Baixa) va ser la primera dona a disparar una mascletà de Falles el 2001. Este divendres va tornar a fer vibrar la plaça de l'Ajuntament de València amb uns aplaudiments i clamor del públic que van succeir l’impressionant terratrémol de la disparada.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El 8M en xifres: el camí a recórrer per a la igualtat real entre dones i homes]]> Malgrat els avanços amb les polítiques encaminades en aconseguir-la, les xifres indiquen que encara queda un llarg camí per a la igualtat real entre dones i homes a Espanya. En l’últim informe publicat pel Ministeri d’Igualtat, de febrer del 2025 i que recull els principals indicadors estadístics d’igualtat, les dades mostren com queda molt per fer en matèries com el treball i l'ocupació, les cures i la responsabilitat, els llocs de poder, la salut, l’educació, la pobresa o la violència de gènere.

L’ocupació és un termòmetre essencial per a identificar la desigualtat econòmica i social; la diferència salarial i l’atur són els dos grans indicadors que la fan patent. La taxa d’atur a l’estat espanyol ha disminuït l’últim any, 1,18 punts i en el darrer trimestre ha baixat en 158.600 persones, de les quals 87.900 són dones i 70.700 homes. En total a Espanya hi ha 2.595.500 persones desocupades però, és quan destriem les dades per sexes que podem visibilitzar les diferències entre homes i dones.

La taxa d’atur de les dones s’ha situat en l'11,83%, descendint este últim trimestre 0,71 punts, mentre que la taxa d’atur dels homes s’ha situat en el 9,53, amb un descens de 0,49 punts. Estes dades impliquen una diferència de 2,31 punts entre les taxes d’atur dels dos sexes en el darrer trimestre, una xifra inferior als 2,91 punts de diferència del mateix període de l’any anterior, però que encara queda lluny de la igualtat. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[On i quan seran les manifestacions del 8M als nostres municipis?]]> Un any més, el moviment feminista torna a prendre els carrers de pobles i ciutats valencianes —i d'arreu del món— per a celebrar el 8 de març, Dia Internacional de les Dones. De nord a sud s'han convocat diverses manifestacions per a reivindicar la igualtat, els avanços assolits i tot el que encara queda per fer.

A més, enguany, les associacions feministes de València han posat el focus en els efectes de la dana i en les dones que, després d’haver patit la catàstrofe, continuen “avançant entre el fang”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Quins carrers estaran tallats pel 8M a les principals ciutats valencianes?]]> Les diverses manifestacions pel 8M que ompliran els carrers de morat este dissabte fan que les grans ciutats valencianes hagen planificat un dispositiu de trànsit especial durant les hores de la marxa. València, Alacant, Elx i Castelló de la Plana tindran diversos talls de trànsit al llarg de la jornada que commemora el Dia Internacional de les Dones.

Al Cap i Casal la primera manifestació, que convoca l'Assemblea Feminista de València, començarà a les 16:30 hores i tallarà l'avinguda del Doctor Waksman, el carrer dels Sapadors, el del Mestre Aguilar, la plaça del Baró de Cortes, el carrer del Consolat de Mar, la plaça del Doctor Landete, els carrers del General Prim, Russafa, Xàtiva, Guillem de Castro, Quart i Cavallers, fins a la plaça de la Mare de Déu. La concentració a la plaça serà entre les 19:00 i les 21:00 hores.

El mateix dia, de vesprada es tancaran els accessos a les vies per on transcorrerà la segona manifestació de la jornada, que convoca la Coordinadora Feminista de València. Des de les 18:00 hores hi haurà una concentració a la zona compresa entre el Parterre, els carrers del General Tovar i del General Palanca, la plaça de la Porta de la Mar, el carrer del Palau de Justícia i l'avinguda de Navarro Reverter. L'itinerari de la manifestació, que serà entre les 19:00 i les 21:30 hores, discorrerà pels carrers de Colom i de Xàtiva, l'avinguda del Marqués de Sotelo, la plaça de l'Ajuntament i el carrer de Sant Vicent fins a la plaça de la Reina.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Quasi el 60% de les persones desocupades a la Comunitat Valenciana són dones]]> Tot i la millora de les polítiques públiques, la bretxa de gènere en el món laboral continua sent una realitat. És la conclusió de l'informe de la situació sociolaboral de les dones al País Valencià que ha presentat este divendres CCOO PV amb motiu del Dia Internacional de les Dones, que es commemora este dissabte.

El treball femení es caracteritza per una alta precarietat, assenyala el sindicat. Així, la taxa de parcialitat femenina és molt més elevada que la masculina (25,8%, contra el 8,5%); la temporalitat també té rostre de dona, d'un 18,4% contra el 12,7% en els homes, i les dones també pateixen una taxa de desocupació més alta (12,9%) respecte als homes (11,9%).

Així les coses, a pesar que la Comunitat Valenciana, hi ha més dones (51,1%) que homes (48,9%) en edat de treballar, la seua presència en el mercat laboral és menor. Un 46,5% (1.103.600) contra el 53,5% (1.268.100) en els homes.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Cinc dones d'actitud exemplar reben l'Isabel Ferrer per ajudar en la dana]]> La fatídica vesprada del 29 d’octubre, la psicòloga Inés Talaya, quan ja havia acabat de treballar a la residència, va tornar al centre per a ajudar a evacuar els residents atrapats per l’aigua, que començava a pujar. De fet, ella mateixa va haver d’accedir per una finestra. Va ser la mateixa vesprada en què Mavi Peña, una veïna de la zona zero que va perdre sa casa amb la riuada, va decidir amb determinació que no es podia quedar de braços plegats i, tan prompte com va poder retirar un poc el fang, la va convertir en un punt de repartiment d’aliments calents. Són només dos de les dones a les quals el fang no va poder sepultar la voluntat d’ajuda ni l’interés per millorar el seu entorn, per desolat que estiguera.

La Generalitat ha reconegut este divendres amb els Premis Isabel Ferrer 2025 cinc dones que van tindre una actitud exemplar durant la dana que va arrasar diverses comarques a l’octubre. Els guardons, que s’atorguen amb motiu de la celebració del Dia Internacional de les Dones, que és este dissabte, són un reconeixement a la labor "heroica, solidària o exemplar" de cinc dones.

Leticia Valera és una d’elles. Impulsora del projecte "Una nova llar per a dones afectades", hui s’ha emportat, al costat de la xef Begoña Rodrigo, que va liderar la iniciativa "Des de València per a València", un dels Premis Isabel Ferrer. La psicòloga Inés Talaya, directora d’una residència de persones majors, va tornar al centre una vegada havia acabat de treballar per a ajudar els companys a dur les persones grans que hi vivien a un lloc segur.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El moviment feminista de València cridarà per les dones afectades per la dana]]> El moviment feminista de València eixirà als carrers este dissabte 8 de març per a manifestar-se amb motiu del Dia Internacional de les Dones. En la manifestació d’enguany, les dones cridaran a la societat pels seus drets, sobretot pels d’aquelles que, després d’haver patit la dana, continuen “avançant entre el fang”.

La manifestació començarà a la Porta de la Mar a les 18:30 h i recorrerà el carrer Colom i la plaça de l'Ajuntament fins a arribar a la plaça de la Reina; allà, dos dones de poblacions de l'Horta Sud —una de les zones de la província més assotades per la dana— llegiran el manifest. Així ho han informat representants de la Coordinadora Feminista de València este dijous en una roda de premsa.

Enguany, el text se centra a denunciar el retrocés que estan patint els drets de les dones i reclamar avanços en igualtat. També s'abordaran qüestions com l'augment de la violència masclista, la falta d'inversió en salut amb perspectiva feminista i la precarització de les polítiques d'igualtat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La bretxa salarial es retalla al 17%, però les valencianes encara cobren vora 4.500 euros menys que ells]]> Les dones valencianes continuen cobrant menys que els homes en la faena i es mouen pel mercat laboral en condicions de desigualtat i més precarietat. Més contractes parcials, més temporalitat i major dificultat per a accedir a llocs de responsabilitat són factors que pateix amb més freqüència el sexe femení i que perpetuen la bretxa salarial de gènere. Este indicador mesura la diferència entre el sou brut d'ells i elles per dur a terme l'activitat laboral i està retallant-se progressivament en els darrers anys, tot i que encara és elevat.

Les últimes dades publicades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), en l'enquesta d'estructura salarial corresponent al 2022, aporten alguns brots verds perquè constaten esta tònica descendent, que a la Comunitat Valenciana és especialment acusada. Sols en l'últim exercici l'escletxa s'ha reduït tres punts fins a situar-se en el 17,05%, pràcticament equiparada a la mitjana espanyola. A més, el percentatge assolit trenca un rècord, ja que és la primera vegada en tota la sèrie històrica que cau per davall del 20%. Tot i això, la discriminació salarial encara castiga les dones, que perceben de mitjana 4.549 euros anuals menys que els homes, tenen una taxa de temporalitat més elevada i exerceixen vora el 75% de tota l'ocupació parcial.

La bretxa salarial de gènere està present en totes les comunitats autònomes i activitats econòmiques, però és més pronunciada en els grups de més edat i en els més joves, en el sector privat, en les jornades a temps parcial i entre la població estrangera. Amb motiu del Dia per a la Igualtat Salarial, que es commemora cada 22 de febrer per a conscienciar la societat espanyola sobre la persistència de diferències en les retribucions de la població masculina i femenina, institucions i agents socials alcen la veu per a denunciar la situació i fan balanç per a analitzar les dinàmiques de l'escenari actual.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La llei integral contra la violència de gènere compleix vint anys]]> Fa vint anys es va aprovar per unanimitat la llei integral contra la violència de gènere, una norma pionera a Espanya i model per a Europa. Ha permés, des d'aleshores, que este tipus de violència haja passat de l'àmbit privat a ser tractada com un aspecte de la vida pública.

El president del govern, Pedro Sánchez, ha defés este dilluns la norma i ha assegurat que "si encara hi ha un silenci que hem de trencar, hui particularment, és el dels homes". Sánchez es referia, en concret, al combat contra els negacionistes. Per a fer-ho efectiu, ha demanat al Partit Popular renovar el pacte d'estat i ha fet una crida als jutges, per a evitar allunyar les dones de denunciar. "No permetem que una mala praxi o falta d'empatia porte una sola dona a preguntar-se si val la pena denunciar", ha afegit, perquè la llei "ha salvat moltes vides".

"Falten encara molts diners perquè la protecció siga efectiva", ha explicat Herminia Royo, advocada de l'Associació de Separades i Divorciades del País Valencià. "La violència contra les dones s'entenia com una qüestió privada i se'ls deia a les dones que s'atrevien a denunciar que ho havien d'arreglar amb el seu marit", ha contat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un estudi de la UPV conclou que les xarxes socials fomenten les agressions cap a dones i xiquetes]]> Les xarxes socials perpetuen estereotips de gènere i fomenten agressions cap a dones i xiquetes, segons conclou un estudi d'una investigadora de la Universitat Politècnica de València (UPV) que ha analitzat patrons lingüístics i de comportaments agressius en estes plataformes digitals.

El treball de Milagros del Saz, investigadora del departament de Lingüística Aplicada de la UPV, ha identificat un patró comú d'agressió i adverteix també dels riscos associats als models d'intel·ligència artificial (IA), els biaixos de la qual perpetuen les desigualtats. La investigadora ha analitzat patrons lingüístics i de comportament agressiu en diferents xarxes socials, fonamentalment en Twitter, ara X.

A més, examina com la intel·ligència artificial, entrenada amb dades d'estes plataformes, pot reproduir i amplificar estos biaixos, fet que exacerba les desigualtats de gènere. “Les plataformes digitals perpetuen agressions basades en estereotips de gènere, normalitzant comportaments nocius cap a dones i xiquetes”, apunta Del Saz.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Col·lectius feministes valoren positivament l'ordenança de Riba-roja de Túria que multa usuaris de la prostitució]]> Els moviments feministes veuen amb bons ulls l'ordenança impulsada per l'Ajuntament de Riba-roja de Túria, que multarà fins amb 3.000 euros els usuaris de prostitució, però reclamen arribar més enllà i més mesures a les administracions.

L'ordenança està inclosa en el pla abolicionista municipal aprovat pel consistori, amb l'objectiu d'erradicar esta pràctica en tot el terme i protegir els drets de les víctimes per a ajudar-les a trobar una eixida. "Es fa per a protegir a les víctimes, que són aquelles persones explotades pels proxenetes, però també per a educar a la nostra població", expressa Robert Raga, alcalde del municipi.

Les sancions van des de la publicitat que promoga l'ús de la prostitució, fins a les persones que sol·liciten, negocien o accepten serveis sexuals; les més greus també perseguiran aquelles situacions en què les pràctiques sexuals es duguen a terme en espais pròxims a centres educatius o llocs que impliquen major vulnerabilitat per a les dones. Les quanties econòmiques serien les següents:

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Feminari de la Diputació de València ret homenatge a Ana Orantes: "Va posar cara i veu al que moltes dones patien"]]> La sèptima edició del Feminari de la Diputació de València ha retut homenatge a Ana Orantes, la dona que el 1997 va denunciar en televisió el maltractament que havia patit durant dècades per part del seu exmarit. Orantes va ser assassinada per l'exparella dies després i el seu testimoni va servir perquè la societat començara a ser conscient del problema de la violència de gènere.

"Ella li va posar cara, li va posar veu al que moltes dones estaven patint en l'àmbit privat", ha assenyalat la vicepresidenta primera i diputada d'Igualtat de la Diputació de València, Natàlia Enguix. Esta segona jornada del congrés dedica la seua nova edició a commemorar els vint anys de l'elaboració de la llei contra la violència de gènere.

Enguix ha posat en relleu el paper de les associacions que, a parer seu, "van ser els primers fòrums en els quals les dones contaven el que els passava", on s'adonaven que no els succeïa només a elles. La diputada d'Igualtat ha explicat que no és un tema individual o privat, sinó que les dones pateixen violència de gènere "pel fet de ser dones".

Continua llegint-ho en el web

]]>