La novel·la forma part d'una publicació que va proliferar en paral·lel a la consolidació del cinema com a espectacle de masses, i que eren en realitat versions resumides dels arguments que estaven il·lustrades amb fotogrames i amb textos que subministrava el mateix film. Les adaptacions es construïen a partir dels intertítols i els materials proporcionats per les companyies cinematogràfiques, la qual cosa dona fe del seu caràcter publicitari.

Amor andaluz es publica ara dins de l'obra Blasco Ibáñez. Siete argumentos y un guión cinematográfico, que recopila alguns dels textos que l'autor valencià va escriure per a la pantalla gran, entre ells el llargmetratge La encantadora Circe.

Continua llegint-ho en el web

Ara, l'Ajuntament de València ha concedit una beca de 6.000 euros a l'investigador Carlos Aimeur perquè transcriga i analitze aquest guió inèdit, escrit per l’autor de La barraca durant la Primera Guerra Mundial. L'objectiu de la beca és potenciar la investigació sobre la figura de Blasco Ibáñez, la seua obra i el seu llegat.

La Regidoria Delegada d'Acció Cultural, Patrimoni i Recursos Culturals ha manifestat interés en "la recuperació física del document referenciat" i ha valorat "l'oportunitat de la transcripció, traducció i altres propostes fetes" pel guanyador de la citada beca, concedida per acord de la Junta de Govern Local.

Continua llegint-ho en el web

Com reflecteix el documental Un somni americà: Blasco Ibáñez, dirigit per Maria Lluïsa del Romero per a RTVV, durant aquest període, en què ell tenia 42 anys, va deixar de costat l'art d'escriure, per a tornar a aquesta faena amb molta intensitat anys després.

Quan es commemora el seu naixement, un 29 de gener de 1867, i la seua mort, el 28 de gener de 1928, recordem com del seu pas per l'Argentina, així com la posterior estada a França, és on va trobar la inspiració per a escriure Los cuatro jinetes del Apocalipsis i Sangre y Arena. Aquestes dues novel·les van obtindre un gran èxit als Estats Units, que Blasco Ibáñez va celebrar a la seua terra, València, a la qual va tornar triomfant el 15 de maig de 1921.

Continua llegint-ho en el web

A través de 60 peces pertanyents als fons de la biblioteca històrica de la Universitat de València, ens fa apreciar l'escriptor valencià des d'una nova perspectiva: la del viatger, la del cronista, la de l'agitador de masses.

L'exposició subratlla el caràcter polièdric i polifacètic de Blasco i mostra des dels primers contes escrits en valencià fins a noves adquisicions de les obres més cèlebres de l'escriptor, com l'edició de 1923 de Los cuatro jinetes del Apocalipsis, sense deixar de costat la faceta periodística com a propietari d'uns dels diaris políticament més actius, El pueblo.

Continua llegint-ho en el web

El lot ha sigut adquirit en una subhasta que ha tingut lloc aquest dimecres a la Casa Durán Arte i Subastas de Madrid pel Ministeri de Cultura, en la qual ha eixit a la venda per 20.000. El consistori adquirirà per eixe import inicial gràcies al dret de tanteig, i després de no haver-se rebut cap altra oferta.

El fons documental que ha sigut subhastat amb el nom "Lot 350. Vicent Blasco Ibáñez. Arxiu personal" ha sigut recopilat durant anys pel col·leccionista Lorenzo Noguera Fabra, admirador de l'obra literària de l'escriptor. Una part molt important del llegat de Blasco Ibáñez format per més de 125 peces que no havien vist la llum fins ara. Entre d'altres, hi ha el seu permís internacional de conduir, datat en 1909, fotografies, cartes d'editorials i dels nombrosos admiradors que tenia i, fins i tot, l'esbós de la seua novel·la Los cuatro jinetes del Apocalipsis, escrita a París durant la Primera Guerra Mundial i publicada el 1916. Totes aquestes peces romanien oblidades en una notaria valenciana des que en 2019 Lorenzo Noguera va morir i, a partir d'aquest dimecres, tindran un nou propietari. 

Continua llegint-ho en el web

De 1919 a 2020, el polític i novel·lista va rebre en aquell país les més importants distincions de la que aleshores era la major potència mundial, com ara el títol de doctor honoris causa per la Universitat Georges Washington, i va ser convidat a una sessió al Congrés, on va rebre una gran ovació.

"Blasco Ibáñez triomfa als Estats Units i el nom de València comença a ser ubicat en el mapa", assegura Emilio Sales, director de la casa museu que té l'autor a la platja de la Malva-rosa de la ciutat de València. "En aquell moment, als anys 20, Espanya començà a estar de moda, i va ser gràcies a Blasco Ibáñez, i als seus dos bon amics, Joaquim Sorolla i Marià Benlliure", afegeix Àngel López, secretari de la Fundació Centre d'Estudis Vicent Blasco Ibáñez.

Continua llegint-ho en el web

Aquests són alguns dels preuats 132 documents que el consistori vol aconseguir. Tots ells estaven fins ara en possessió de la família d'un col·leccionista privat, que els trau a la llum per un preu d'eixida de 20.000 euros. Ara, l’Ajuntament de València confia a poder tancar un acord previ amb la família. 

Des de la Fundació Blasco Ibáñez subratllen el seu gran valor documental. “Tots aquests documents, pel que sabem, provenen de Fontana Rosa, l’última residència de Blasco Ibáñez”, explica Ángel López, secretari de la Fundació. “Qualsevol document és important, però un de 1920 ho és encara més” afegeix. 

Continua llegint-ho en el web

Una obra d'art única que va crear en només dos mesos un dels amics personals de l'escriptor, Marià Benlliure, l'any 1935. El sarcòfag va estar des de 1940 al Museu de Belles Arts de València, durant més de cinc dècades. Després va ser restaurat i s'exposà al Centre del Carme. El 2017 va tornar al pati interior del Museu de Belles Arts, i des de 2019 ja no s'ha pogut visitar.

Peça a peça s'ha desmuntat el sarcòfag de Vicent Blasco Ibáñez per a portar-lo al Cementeri de General de València. Milers de visitants podran contemplar ara aquest sarcòfag de llautó daurat supera els 1.000 quilos de pes, amb la figura i l'obra de Blasco Ibañez en l'ornamentació, que sempre va ser més simbòlic que funcional perquè cap documentació assegura que les restes mortals de l'escriptor hagen estat mai dins.

Continua llegint-ho en el web

El sarcòfag va estar des de 1940 al Museu de Belles Arts de València, i durant més de cinc dècades. Després va ser restaurat i s'exposà al Centre del Carme. El 2017 va tornar al pati interior del Museu de Belles Arts, i des de 2019 ja no s'ha pogut visitar. 

Esta obra d'art de llautó daurat supera els 1.000 quilos de pes i sempre va tindre un paper més simbòlic que funcional, perquè cap documentació ha demostrat que les restes mortals de Vicent Blasco Ibáñez hagen estat dins alguna vegada. De fet, les travesses de l'interior del sarcòfag reforcen esta teoria.

Continua llegint-ho en el web

“Hem decidit que ja era hora de buscar-li un lloc digne i per això l’ubicarem al vestíbul del Cementeri General, perquè tot el món el puga veure. Tant l’Ajuntament com les entitats vinculades a Blasco Ibáñez i Benlliure hem estat d’acord que aquest era l’espai més idoni per la seua pròpia natura", explica Glòria Tello, regidora de Patrimoni Històric i Artístic. Fins a arribar ací, però, el sarcòfag ha viscut una seguit d’accidentades peripècies.  

L’obra de Benlliure es va concebre per a estar al cementeri dins d’un mausoleu tancat, protegida de la intempèrie i visible des de dalt. El sarcòfag anava damunt d’una cripta on reposaria el fèretre de l’autor de Cañas y barro. Aquest conjunt funerari monumental, dissenyat per l’arquitecte municipal Javier Goerlich, estava envoltat per un jardí valencià de 400 metres quadrats. Les obres de construcció van començar al gener de l’any 1935 mentre que, simultàniament, l’escultor, que aleshores tenia 71 anys, esculpia el sarcòfag al seu taller de Madrid. “Benlliure era amic de Blasco des de molt joves i això va facilitar que realitzara l’obra amb molt de carinyo en un temps rècord de dos mesos”, relata Lucrecia Enseñat, besneta de l’escultor i directora de la fundació que porta el seu nom. 

Continua llegint-ho en el web

Continua llegint-ho en el web

El conveni pretén assegurar l'activitat de promoció de la figura i l'obra de Blasco Ibáñez per als pròxims quatre anys, i suposa la pròrroga del depòsit dels fons bibliogràfics, fotogràfics, documentals i la renovació museogràfica per part de la Fundació. 

Dels 56.000 pressupostats, se'n destinaran 30.000 a fer millores a l'edifici, 20.000 a activitats culturals, didàctiques i de difusió de la figura del novel·lista valencià més universal i 6.000 més a un premi d'investigació. La Fundació, a més, disposarà de 12.000 euros més per a activitats pròpies.

Continua llegint-ho en el web

Continua llegint-ho en el web

L'anunci es produeix arran la polèmica de la propietat d'una part d'aquest llegat, sobre la que la Fundació i l'Ajuntament de València no es posen d'acord. Després d'haver vençut el conveni subscrit entre la citada entitat i el consistori per a l'ús i exhibició de fons de l'autor per al període 2012-2017 i la pròrroga d'un any coincidint amb la celebració de l'Any Blasco Ibáñez, el 2018, ara aquesta disputa podria posar en perill la permanència i exposició d'aquesta herència a València.

Com ha informat des de Burjassot l'alcalde Rafa García, ha contactat aquesta setmana amb representants de la fundació per a "tractar de frenar el que seria una pèrdua irreparable del patrimoni de totes les valencianes i valencians", integrat en aquest cas per una col·lecció bibliogràfica, cartes, dibuixos, manuscrits i documentació diversa de l'escriptor.

Continua llegint-ho en el web

Marí Soucase, també director del documental 'Blasco', ha denunciat en reiterades ocasions la falta de reconeixement col·lectiu que ha patit històricament la figura de Blasco Ibáñez, malgrat ser l'escriptor valencià més universal: "En la realització del documental vaig poder comprovar que, per a la majoria dels mil·lennistes, és més una avinguda que una figura universal", lamenta el professor.

Blasco Ibáñez va ser estudiant de Dret en la Universitat de València, periodista, editor de diversos periòdics, diputat republicà durant anys a les Corts espanyoles i, finalment, un novel·lista que va aconseguir portar els seus guions a Hollywood. Paradoxalment, la figura de Blasco Ibáñez, coneguda internacionalment, ha sigut enfosquida a la seua terra durant dècades.

Continua llegint-ho en el web

Continua llegint-ho en el web