<![CDATA[À Punt - Economia]]> 10 <![CDATA[À Punt - Economia]]> <![CDATA[Menjar fora amb menys despesa: així són les vacances del sandvitx]]> Les vacances no són incompatibles amb eixir a menjar fora, però enguany són moltes les persones que han decidit ajustar el pressupost. És el que ja es coneix com les vacances del sandvitx: continuar anant a bars i restaurants, però triant les opcions més econòmiques de la carta.

Segons una enquesta, un 12% dels espanyols reduirà este estiu la despesa en restaurants. Alguns dels retauradors que hem consultat ens diuen que molta de la clientela els diu directament que té dificultats econòmiques i que optaran per les opcions menys costoses, com els entrepans.

Una de les conseqüències d’este canvi d’hàbits és l’augment de les alternatives més assequibles, com el menjar per a emportar-se, el consum del qual ha crescut un 20%. "Ací des que obrim a les 11:30 ja està la gent preparada per a comprar i anar-se'n a la platja", ens conta Teresa Banacloche, gerent d'una empresa de menjar per a emportar-se. "Moltes vegades ho encomanen i quan tornen de la platja s'ho emporten", afig.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Un total de 32 treballadors de la Comunitat Valenciana moren en accident laboral en el primer semestre]]> Un total de 32 persones han mort a la Comunitat Valenciana en el primer semestre d’enguany en accidents laborals, d'acord amb les dades de sinistralitat laboral publicades este divendres pel Ministeri de Treball. En són dotze menys que en el mateix període de l’any passat. La majoria de les víctimes mortals, una trentena, es van produir durant la jornada laboral, mentre que dos persones van faltar en el trajecte d’anada o tornada al treball.

Al conjunt d’Espanya, els accidents laborals van causar 358 morts en el primer semestre de l'any. Es tracta de cinc víctimes mortals menys que en el mateix període de 2025, segons la mateixa estadística.

La majoria d'estes defuncions totals del conjunt del país, 290, es van produir durant la jornada laboral. Es tracta de cinc menys que en el mateix període de l’any passat. La resta, un total de 68, van ser accidents in itinere. En este cas, l’estadística és la mateixa que l’any passat, en funció de les dades facilitades pel Ministeri de Treball.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La calor extrema, les nits càlides i les plagues de la fruita d’estiu apugen la factura al consumidor final]]> Bresquilla, nectarina, meló, albercoc, paraguaià... La fruita d'estiu, en plena temporada ara, és del que més es demana als nostres mercats, però enguany agita, i ben bé, la butxaca del consumidor. La fruita d’estiu va pujar en juny un 5%, segons l’IPC. La raó? Les altes temperatures, les nits tropicals o l’augment de les plagues han fet repuntar els preus d’un producte habitual del rebost.

Les elevades temperatures d’este estiu han fet malbé algunes fruites al camp i la minva de producció es traduïx en un encariment del preu que paguem a la botiga. “Ha fet mal oratge per a la fruita, molta calor, i això ha llançat a perdre molta fruita. Com que hi ha menys fruita, és més cara”, explicava una fruitera del mercat del Cabanyal de València este dijous a À Punt.

Ara bé, fins als mercats valencians arriben productes que no han estat tan castigats per les temperatures extremes d’este estiu i, de què hi ha bona producció, el preu és més assequible. “Fruita de temporada hi ha prou i hi ha productes que no estan tan disparats de preu”, admet el fruiter Moisés Bolea.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Més de 300 barques d’arrossegament tindran dies addicionals de pesca per haver usat sistemes respectuosos amb la mar]]> Les barques d’arrossegament podran eixir més dies a la mar. El Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació els ha afegit més dies de faena. A les 143 jornades per embarcació a l'any de què disposaven, ara se'n sumen 2.454. Això sí, les jornades addicionals s’han de repartir entre les 301 embarcacions valencianes que han complit amb la normativa europea que advoca per sistemes de pesca més respectuosos amb l'entorn marí.

Més de cent d'estes embarcacions, 106 concretament, tenen base als ports de la província d’Alacant. De fet, 40 de les naus pertanyen al port de Santa Pola, 23 al de la Vila Joiosa, 14 al de Dénia, 13 al de Calp, nou al d'Altea, cinc al de Torrevieja i dos al de Xàbia.

Totes estes barques han utilitzat el que es coneix com a portes voladores, uns dispositius hidrodinàmics que van suspesos en l’aire i que permeten mantindre la xarxa oberta sense tocar el fons marí, de manera que es preserva el fons de la mar sense comprometre la pesca.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El calcer espanyol va reduir la producció un 14,2% en 2025 i va caure quatre posicions en el rànquing mundial]]> Moment delicat per a la indústria espanyola del calcer. El sector del calcer espanyol va produir aproximadament 60 milions de parells en 2025, un 14,2 % menys que en 2024, va perdre quatre posicions en el rànquing mundial, del 19é al 23é, i la seua producció representa ja només el 0,24 % del total global. Una tendència que afecta de pla a la Comunitat Valenciana. La indústria del calcer genera un valor de 1.449 milions d'euros a la Comunitat Valenciana, dada que representa el 2,4% de la indústria autonòmica, segons dades de l'IVACE (Institut Valencià de Competitivitat Empresarial). La Comunitat Valenciana alberga el 51% de les empreses que fabriquen cuir i calcer de tota Espanya (1.697 d'un total de 3.360), segons dades del DIRCE de 2024. Una producció, en tot cas, molt concentrada en localitats del Vinalopó com Elx, Elda o Villena.

L'Associació Espanyola d'Empreses de Components per al Calcer (AEC) ha presentat el seu informe del mercat mundial d'este producte que analitza l'evolució productiva, comercial i de consum del sector i situa el focus en el progressiu afebliment de la base industrial espanyola. Per a AEC, les dades referides al sector nacional evidencien la necessitat de reforçar una política industrial específica per al calçat i els seus components, millorar la competitivitat de les plantes, impulsar la inversió productiva i defendre unes condicions de competència equivalents per a tots els productes que accedixen al mercat europeu.

Per contra, el calcer mundial guanya valor: va arribar a 24.600 milions de parells, un 2,9% més que en 2024 i Àsia va concentrar el 88,7%. Tanmateix, les exportacions van romandre pràcticament planes, amb 14.740 milions de parells i una variació del -0,1% i el valor exportat va augmentar un 1,6% fins a acostar-se a 172.000 milions de dòlars i el preu mitjà mundial es va situar en 11,65 dòlars per parell.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La crema de superfície forestal deixa pèrdues milionàries en les empreses dedicades al suro a la serra d'Espadà]]> Artana, el municipi que més superfície forestal ha perdut amb l’incendi, unes 2.700 hectàrees de les més de 3.000 que les flames han convertit en cendra al terme municipal, ha perdut no sols massa forestal, també patrimoni ambiental i, sobretot, mitjans de vida. En este municipi de la Plana Baixa hi ha diverses empreses que tenen en les sureres el seu negoci.

Una és Espadán Corks, que fabricant de taps per a vi, ha perdut una tercera part dels arbres. “El nostre és l’únic tap ecològic que es fa al món”, explica a À Punt Adolfo Miravet, enginyer forestal i propietari d’esta empresa.

El foc dels últims dies, que ha calcinat el 12 del parc natural de la Serra d’Espadà, ha deixat pèrdues milionàries en un sector ressentit, des de fa anys, i que fa molt de temps que lluita per a sobreviure.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El camp valencià afronta la segona collita de cítrics més baixa dels últims vint anys, malgrat repuntar la producció]]> La Comunitat Valenciana collirà esta campanya quasi 2,6 milions de tones de cítrics, si les condicions de l’oratge acompanyen fins al final de la temporada. A pesar que la previsió implica un increment del 3,4% respecte a la de l’any passat, la collita de taronja i mandarina fregarà els mínims històrics dels últims vint anys, només superada per la de l’any passat, quan es va assolir el mínim històric recent. Almenys així ho preveu una de les principals organitzacions agràries valencianes, la Unió Llauradora.

Este sindicat calcula que d’una producció total de 2.594.408 tones, 1.067.000 seran de mandarina i clementina, un 2% més que la campanya precedent. Pel que fa a la clementina, mantindrà pràcticament el mateix volum, mentre que l'increment procedirà principalment de les varietats híbrides.

Respecte a la taronja, s'espera una collita d'1.286.000 tones, un 5% superior, mentre que la llima arribarà a 240.408 tones, amb un creixement del 15%, impulsat sobretot per la varietat verna, ja que la fina es mantindrà en nivells semblants als de l’exercici anterior.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'Ibex 35 tanca per primera vegada per damunt de 20.000 punts i marca un nou rècord]]> El principal índex de la borsa espanyola, l'Ibex 35, ha pujat el 0,21% este dimarts i ha tancat en 20.023,6 punts, un nou màxim històric i la primera vegada que acaba una sessió per damunt de la cota de 20.000 enters, impulsat per la baixada del petroli davant d'un possible i imminent pacte per a reobrir l'estret d'Ormuz.

El selectiu ha firmat el seu segon màxim històric de tancament consecutiu a l'agost en avançar 41 punts, eixe 0,21%, i acabar de negociar en 20.065,7 punts, amb la qual cosa eleva la seua revaloració enguany al 15,69%.

L'Ibex obria amb guanys i ja a primera hora depassava els 20.000 punts, encara que el petroli pujava (va arribar a marcar 86,33 dòlars) i va perdre eixa cota prompte.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'economia valenciana creix un 0,8% durant el segon trimestre, una dècima més que la mitjana espanyola]]> El producte interior brut (PIB) de la Comunitat Valenciana va créixer un 0,8% en el segon trimestre de l'any (d'abril a juny) respecte al trimestre anterior, una dècima més que la mitjana espanyola. Així mateix, respecte al mateix trimestre de l'any anterior, l'economia valenciana va pujar un 2,9%, enfront del 2,7% del conjunt d'Espanya, d'acord amb les dades publicades este dimarts per l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef).

D'esta manera, les economies de les Balears, la Comunitat Valenciana i la Regió de Múrcia van créixer per damunt de la mitjana nacional en termes intertrimestrals durant el segon trimestre d'enguany, d'acord amb les dades publicades este dimarts per l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF).

L'organisme independent que dirigix Inés Olóndriz ha publicat l'estimació del PIB de les comunitats autònomes per al segon trimestre del 2026 mitjançant la metodologia denominada Metcap (metodologia d'estimació trimestral per comunitats autònomes del PIB). Estes estimacions es fan una vegada que l'Institut Nacional d'Estadística (INE) publica la dada d'avançament trimestral del PIB d'Espanya. Així, el 30 de juliol del 2026 es va publicar la dada corresponent al segon trimestre de l'any, que reflectix un avançament de l'economia espanyola del 0,7% en termes intertrimestrals i del 2,7% en comparació interanual.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La UE reconeix la indicació geogràfica protegida (IGP) "oli de les serres d'Espadà i de la Calderona"]]> La indicació geogràfica protegida (IGP) "Oli de les serres d'Espadà i de la Calderona", produïda entre les províncies de València i Castelló, ha aconseguit la inscripció en el registre d'aliments amb eixe distintiu de qualitat que tenen protecció a la Unió Europea (UE), segons ha informat este dimarts la Comissió Europea. La protecció referix a l'oli d'oliva verge extra i oli d'oliva verge elaborat principalment amb la varietat autòctona serrana d'Espadà, juntament amb altres varietats minoritàries com villalonga, canetera, morruda i arbequina, segons detallava a finals de juliol el Ministeri d'Agricultura en un comunicat.

La Comissió ha detallat que es tracta d'un oli d'oliva verge extra i verge produït a la zona muntanyosa de la part nord de la Comunitat Valenciana. S'obté d'olives de varietats locals, en particular de la varietat Serrana d'Espadà, i es tracta d'un oli d'oliva dolç, fluid, afruitat, de color entre verdós i groc. En boca és equilibrat, entre el dolç i el picant, amb un lleuger toc amarg final, ha agregat l'Executiu comunitari, que també resalta que les qualitats específiques del producte estan relacionades amb el terreny muntanyós, la brisa marina i la rosada nocturna.

Segons agrega, gràcies als coneixements tècnics locals i a les pràctiques de cultiu de l'olivera que tradicionalment s'han fet a la zona, els agricultors utilitzen molt pocs tractaments fitosanitaris, ja que la varietat Serrana és molt resistent a les principals plagues que patixen eixos arbres. Estes noves denominacions se sumen als més de 3.900 noms ja protegits per la UE.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Comunitat Valenciana suma 31.690 afiliats a la Seguretat Social arran de la regularització de persones migrants]]> El procés de regularització extraordinària d'immigrants, que va començar a l'abril, ha sumat un total de 31.690 afiliats a la Seguretat Social a la Comunitat Valenciana, amb dades del 30 de juliol del 2026. És la quarta autonomia amb un major nombre d’afiliacions a causa d’este procés extraordinari, amb el 12,1% del total a Espanya, segons les dades que ha fet públiques este dimarts el Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions.

En total, la xifra total de cotitzants s'eleva a 2.318.138. Comparada amb el mateix mes de l'any passat, l'afiliació creix un 4,07%, amb un augment de 90.739 cotitzants.

Per comunitats autònomes, Madrid és la que ha sumat més afiliats en este procés, el 19,8% del total, seguida de Catalunya (17,8%), Andalusia (12,7%), la Comunitat Valenciana (12,1%) i Castella i Lleó (4,4 %).

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Consum multa amb 320.000 euros el Reggaeton Beach Festival per impedir l'accés amb menjar i beguda]]> El Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030 ha multat amb 320.000 euros l'empresa promotora i organitzadora del Reggaeton Beach Festival per un “cúmul d'irregularitats”, després de la denúncia de Facua-Consumidors en Acció. Entre les irregularitats hi ha les d’impedir l'accés amb menjar i beguda, cobrar un extra en concepte de despeses de gestió, imposar el pagament de quantitats addicionals per tornar a entrar al recinte i diferents accions per a quedar-se amb diners sobrants de les polseres de pagament cashless.

L’organització de defensa dels drets dels consumidors ha detallat, en un comunicat, que és la primera empresa a la qual el govern espanyol va obrir expedient sancionador després d'assumir competències per a imposar multes per fraus massius el 2022.

Facua assegura que el procediment s'ha prolongat al llarg de quatre anys “pel complex entramat empresarial” que hi havia darrere del Reggaeton Beach Festival, amb més d'una vintena de societats que organitzaven els esdeveniments en funció de les dates i la ubicació.  

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Amb la retallada de l’ajuda del govern, els carburants marquen preus màxims des de març i abril]]> De la setmana passada a esta, el preu mitjà del litre de gasolina ha pujat un 4% i el del dièsel, més d'un 6%. La raó és la retallada de l'ajuda als carburants del govern, que es farà de manera progressiva fins a l'octubre, i que a l'agost ha coincidit amb l'operació eixida. La gasolina i el gasoil marquen màxims des de març i abril.

Pablo se'n va de vacances, ha omplit el dipòsit i ha notat el canvi, explica a À Punt. “L’omplia per uns seixanta euros, però ara em costa entre setanta i huitanta, quan has d’anar-te’n de vacances sempre puja”, afirma.

La desescalada en la rebaixa de l'IVA dels carburants ha fet un pas més baixant al mes d'agost als 10 cèntims per litre de descompte, i es torna a notar en la butxaca el conflicte del Pròxim Orient. Omplir un dipòsit mitjà d’uns 55 litres de capacitat amb gasoil costa de mitjana 15 euros més que fa un any, mentre que en el cas de la gasolina en són 8,5 euros més que ara fa 12 mesos.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La factura de l’incendi en el camp: díhuit milions en arbres cremats, deu en collites i nou en infraestructures]]> Vora 18 milions d’euros en arbres calcinats, deu milions de collites, uns nou milions en hivernacles, casetes i instal·lacions de reg i fins a tres milions en danys en la ramaderia i l’apicultura. En total, entre 35 i 40 milions d’euros. És la factura que deixa l’incendi de la Vall d’Uixó al camp, segons les estimacions de l’Associació Valenciana d'Agricultors (AVA-Asaja).

L’organització agrària ha calculat els danys econòmics que deixa el foc que ha calcinat més de 9.500 hectàrees en diversos municipis de Castelló. AVA-Asaja xifra en 2.000 les hectàrees d’explotacions agrícoles afectades, ramaderies, ruscos i infraestructures agràries afectades pel foc.

En esta línia, el sindicat agrari ha indicat que, en pèrdues d'arbratge i reposició de les plantacions, així com el lucre cessant durant els anys necessaris per a recuperar la producció prèvia a l'incendi, el foc ha causat pèrdues de 18 milions. Pel que fa al tipus de cultiu, els cítrics, les oliveres, els ametlers, les garroferes i els alvocats, a més dels horts familiars, són els més damnificats.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els turistes internacionals repunten un 6% en juny a la Comunitat Valenciana]]> Juny arrela al calendari dels turistes internacionals que preferixen la Comunitat Valenciana per a passar les vacances. Durant el sisé mes de l’any, el nostre territori ha rebut 1.228.277 visitants procedents de l’estranger, la qual cosa suposa un repunt del 6,33% respecte al mateix mes de l'any anterior, segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística.

Creix la xifra de turistes internacionals, però també els diners que es gasten a la Comunitat Valenciana. D’acord amb esta estadística, els visitants internacionals s’han deixat una despesa de 1.506,04 milions, un 6% més que en el mateix mes de l’any anterior.

És la millor dada d'arribades de turistes internacionals i el millor quant a despesa en un mes de juny a la Comunitat Valenciana de la sèrie històrica.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El preu del lloguer a la Comunitat Valenciana marca un nou màxim històric pujant un 6,9% en juliol]]> El preu del lloguer continua a l'alça a la Comunitat Valenciana. Segons l'últim informe publicat per Idealista, el metre quadrat s'ha situat en juliol en 13,2 euros, un 6,9% més que fa un any. Això representa un nou màxim històric. L'increment és lleugerament superior al registrat en el conjunt d'Espanya, on les rendes han pujat un 6,8% interanual fins a 15,3 euros per metre quadrat.

La província de València continua sent la més cara de la Comunitat per a llogar un habitatge, amb un preu mitjà de 14,3 euros per metre quadrat. La xifra suposa un augment del 0,9% respecte de juny, del 3,6% en el trimestre i del 5,9% en comparació amb juliol de l'any passat, fet que també situa la província en el seu màxim històric.

A Alacant, el preu mitjà del lloguer arriba a 12,6 euros per metre quadrat, després de créixer un 8,1% en els últims dotze mesos. L'augment mensual ha sigut més moderat, del 0,1%, però també marca un nou rècord en la sèrie històrica de la província.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La collita de cereals cau un 35% en el camp valencià per les prohibicions de sega i la fauna silvestre]]> Fins al 35% de la collita de cereals. Són les pèrdues que, segons la Unió Llauradora, afronten els agricultors valencians esta campanya a causa dels dies que no han pogut segar pel risc d’incendi, els danys que genera la fauna silvestre en este cultiu i l’encariment de productes com el gasoil agrícola o els fertilitzants.

Així ho ha denunciat este sindicat agrari, que ha reclamat a la Conselleria d’Agricultura una línia d’ajudes extraordinària per a compensar les pèrdues que han d’afrontar els agricultors que cultiven cereals. Des d’esta organització apunten, a més, que el cereal es cultiva en zones d’interior, en risc de despoblament, i per a les quals este cultiu és un mitjà de vida important.

La Unió Llauradora assenyala que enguany, per les condicions de l’oratge i el risc d’incendi, s’ha prohibit fer la sega “durant nombrosos dies”, ja que l’ús de maquinària prop de zones forestals està restringit els dies d’alerta màxima.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els negocis afectats per l’incendi de la Vall d’Uixó reprenen l'activitat amb pèrdues per les cancel·lacions i el tancament]]> Els negocis dels municipis afectats per l'incendi de la Vall d’Uixó comencen a recuperar l'activitat després de l'alçament de les restriccions, però les conseqüències econòmiques del foc encara es deixen notar. Les cancel·lacions de reserves, el tancament obligat dels establiments i la pèrdua de producte han colpejat especialment el sector turístic i el comerç local en plena temporada estival.

A Azuébar, el gerent d'un hotel, Roberto Fernández, explica que esperaven tindre l'establiment ple la setmana en què es va declarar l'incendi. Segons relata, “esta setmana ja començàvem amb l'hotel complet”, però l'emergència els ha deixat l'allotjament buit. A més de les pèrdues durant els dies del foc, assegura que també han hagut de fer front a cancel·lacions de reserves previstes per a les setmanes següents.

La restauració també ha patit les conseqüències de l'evacuació. En un bar de Chóvar, les taules estaven preparades per al sopar d'un dissabte quan es va ordenar desallotjar el municipi. L'establiment va perdre més de trenta reserves i bona part dels aliments preparats. La treballadora Daniela Bleda explica que “la carn, el peix i altres productes que ja estaven preparats s'han hagut de tirar”, i assenyala que la falta de clients durant tota la setmana “es nota molt” en un negoci que depén dels serveis d'esmorzar, dinar i sopar.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[València augmenta l'ocupació hotelera al juliol i afronta un agost amb previsions de rècord]]> La ciutat de València continua consolidant-se com una de les principals destinacions de turisme urbà. Segons les dades d'Hosbec, l'ocupació hotelera ha arribat al 83% durant el mes de juliol, dos punts més que en el mateix període de l'any passat.

El vicepresident d'Hosbec i director general d'SH Hotels, Javier Vallés, ha destacat a À Punt que "el mes de juliol s'ha anat consolidant juliol rere juliol" i que enguany "hem aconseguit captar dos puntets més d'ocupació que l'any passat". De cara a l'agost, les previsions són encara més favorables. Vallés confia a arribar "a un 92 o un 93% d'ocupació", unes xifres que considera "més que bones per a continuar apostant pel destí València".

A la província de Castelló, l'ocupació hotelera també ha evolucionat positivament i ha assolit el 80%. Peníscola ha revalidat el 90% d'ocupació registrat l'estiu passat, tot i que els apartaments turístics han patit un descens de les reserves. El president de l'Associació d'Empresaris Turístics de Peníscola, Francisco Rivera, atribueix este retard al fet que "moltes famílies han preferit ajornar les seues estades als mesos de juny i setembre per esdeveniments esportius com el futbol o per les onades de calor".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El gasoil és un 24% més car que fa un any i la gasolina puja un 12%]]> El preu mitjà del litre de dièsel a la península Ibèrica és actualment un 24,3% més car que fa un any, mentre que el de la gasolina s'ha incrementat un 12,3%, segons una anàlisi publicada per Facua-Consumidors en Acció.

Segons les dades de l'associació, el litre de gasoil costa ara una mitjana d'1,783 euros, 35 cèntims més que en les mateixes dates del 2025, quan el preu era d'1,434 euros. Pel que fa a la gasolina, el preu mitjà se situa en 1,676 euros per litre, 19 cèntims més que els 1,491 euros registrats un any abans.

Facua recorda que el passat 30 de juny va finalitzar la rebaixa de l'IVA aplicada als carburants. Esta mesura va ser substituïda pel govern espanyol per un descompte en l'impost especial sobre hidrocarburs, que es reduïx de manera progressiva: dels 20 cèntims per litre inicials als 15 del juliol, 10 a l'agost i 5 al setembre.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El PP i Vox aproven la llei de pressupostos, que incorpora la "prioritat nacional"]]> La majoria de PP i Vox ha aprovat a les Corts la llei de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d'organització de la Generalitat, també coneguda com d'acompanyament als pressupostos autonòmics de 2026, contra el rebuig de PSPV-PSOE i Compromís, en l'última sessió plenària del curs polític abans de les vacances d'estiu.

El portaveu popular, Nando Pastor, ha destacat l'acord amb l'extrema dreta per a tirar avant els comtes públics, perquè segons ha explicat, les mesures que hi incorporen simplificaran els tràmits burocràtics i abaixaran els impostos, al mateix temps que es dedicaran 350 milions d'euros a habitatge.

El síndic de Vox, José María Llanos, s'ha felicitat per l'aprovació, perquè malgrat subratllar que els comptes "no són de Vox", arrepleguen les seues aportacions i avança en el concepte de prioritat nacional. Ja s'havia inclòs en la Llei de Pressupostos i ara en la Llei d'Acompanyament "apareix" pel que fa als requisits d'accés a habitatges públics.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Canvien els hàbits de consum: comprem menjar més sovint, cuinem més saludable i el desdejuni salat guanya terreny]]> Les dades de consum alimentari dibuixen les prioritats dels ciutadans, també en matèria de salut. L'últim informe de consum alimentari d'Espanya, presentat este dijous pel ministre d'Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, amb dades de 2025, mostra els canvis de consum. Canvis com ara que comprem més sovint en quantitats menors d'aliments, que creix el consum d'aliments frescos i llegums (tot i ser inferior que fa deu anys), que l'adopció d'hàbits saludables s'evidència en l'elaboració de receptes més saludables (on reina les ensalades com a primera opció), que dediquem menys temps a la cuina o que guanya terreny el desdejuni salat.

La mostra també destaca que la compra en supermercats continua guanyant adeptes. Durant l'any passat, un 68,2 % dels consumidors afirma comprar en supermercat, la qual cosa suposa un increment del 2,4 % respecte al 2024. La proximitat, la varietat de producte i la practicitat són els motius d'esta elecció. Però a més, la venda per intenet en matèria d'alimentació es manté estable, al voltant del 2%. D'altra banda, la marca blanca dels establiments arrapa cada any unes dècimes i ja s'arrima al 50% de la cuota d'alimentació envasada.

L'analisi del Ministeri evidència també que l'encariment del preu dels aliments frescos no ha frenat el consum. Així, el 2025, el seu consum ha augmentat un 1,2 % en volum, mentre que la despesa ha crescut un 6,7%. Un consum, a més, que va en línia amb els hàbits més actius i saludables dels espanyols. L'informe assegura que augmenta el nombre de persones que fan esport més de 3 vegades a la setmana (31,6 %). Esta convicció també explica el descens, del 4,5% en el consum de farines i hidrats, o del 3,9% en el de grasses i olis.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Stadler subministrarà 45 locomotores híbrides a una empresa del Canadà en una “comanda històrica”]]> Stadler ha firmat un contracte amb VIA Rail Canada per al subministrament de 45 locomotores híbrides, la qual cosa suposa la primera comanda de locomotores de la companyia al Canadà i un encàrrec que l'empresa qualifica d'"històric".

Stadler València, centre de competència del grup per a locomotores, serà responsable del disseny, la fabricació i l'entrega de la nova flota. Situada prop de València, la planta d'Albuixech (Horta Nord) és “un dels principals centres europeus de tecnologia ferroviària i compta amb més de 500 enginyers dedicats al disseny i desenvolupament de vehicles”, ha destacat en un comunicat la multinacional.

Encara que Stadler mantindrà la responsabilitat integral del projecte, part de l'assemblatge de les locomotores, així com les activitats de proves i posada en servici, es duran a terme localment al Canadà.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'economia espanyola creix un 0,7% en el segon trimestre, una dècima més, per l'impuls del consum i la inversió]]> L'economia espanyola va créixer un 0,7% en el segon trimestre de l'any, una dècima més respecte al trimestre anterior, i va registrar un avanç interanual del 2,7%, taxa similar a l'anotada entre gener i març, segons l'avanç de dades de Comptabilitat Nacional que publica este dijous l'Institut Nacional d'Estadística (INE). El repunt obeïx principalment a l'impuls del consum de les llars i de la inversió, i ja encadena 24 trimestres amb taxes positives.

D'acord amb les dades de l'INE, el creixement s'ha sustentat en la demanda interna, que ha aportat 0,6 punts, i en menor mesura en la demanda externa (exportacions i importacions), que hi va contribuir amb 0,1 punts. Igualment, la formació bruta de capital fix (inversió) ha crescut un 0,4 % en el segon trimestre, una dècima més que en l'anterior, i especialment en productes de la propietat intel·lectual, que s'ha disparat un 1,7 %, mentre que en vivenda, edificació i construcció, així com en maquinària, béns d'equip i sistemes, d'armament ha crescut un lleu 0,1 %.

D'acord amb el desglossament de xifres d'Estadística, el PIB encadena 24 trimestres amb taxes intertrimestrals positives. En el segon trimestre del 2026, la demanda nacional va contribuir amb 0,6 punts al creixement intertrimestral del producte interior brut (PIB), mentre que la demanda externa va tindre una aportació positiva de 0,1 punts.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els preus repunten un 3,5% al juliol pels carburants i l'electricitat]]> Els preus van augmentar a Espanya un 3,5% al juliol respecte al mateix mes del 2025, un repunt tres dècimes superior al de juny (3,2%) a causa de l'encariment dels carburants d'automoció i l'electricitat, que eleva la inflació al seu nivell més alt des de maig del 2024. L'Institut Nacional d'Estadística (INE) ha publicat este dijous la dada avançada de l'índex de preus de consum (IPC) de juliol, un mes en què van entrar en vigor les noves mesures anticrisi, per les quals l'IVA dels carburants va tornar al tipus general del 21% i es va rebaixar l'impost d'hidrocarburs.

L'INE només ha apuntat en la informació remesa este dijous que el repunt de la inflació va estar influït per la pujada del preu dels combustibles i lubricants per a vehicles personals i de l'electricitat, majors que al juliol de l'any passat, però no la informació detallada, que es coneixerà el pròxim 13 d'agost. El pla de resposta al conflicte bèl·lic al Pròxim Orient va eliminar des de l'1 de juliol la rebaixa de l'IVA dels carburants que havia estat en vigor des de març, amb la qual cosa va tornar al tipus general del 21%, però va ampliar la rebaixa de l'impost especial d'hidrocarburs.

En concret, l'impost es va vore rebaixat en quinze cèntims per litre al juliol, deu cèntims per litre a l'agost i cinc cèntims per litre al setembre, quan el descompte vigent fins a juny equivalia a 14,49 cèntims per litre de gasolina de 98 octans i 4,9 cèntims per litre de gasoil.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El sector primari demana ajudes per a recuperar-se de l’incendi de la Vall d’Uixó]]> Entre les més de 9.000 hectàrees cremades en l’incendi forestal declarat dissabte a la Vall d’Uixó hi ha terreny agrícola i ramaderies destrossades. Encara és prompte per a parlar de xifres definitives, però les associacions agràries ja avancen que les pèrdues seran incalculables.

Tarongers, oliveres, ametlers, garroferes, vinyes... moltes collites han quedat reduïdes a cendra, però també infraestructures necessàries, com ara el reg per goteig o els hivernacles, explica a À Punt el president d’AVA-Asaja, Cristóbal Aguado, i afig que encara no tenen una valoració completa de tot el que s'ha perdut.

Però el foc no castiga només els llauradors, sinó també les explotacions ramaderes que han perdut les pastures. “Hauran d’alimentar els animals amb palla i pinsos, i això és molt costós, assenyala” el president de La Unió Llauradora i Ramadera, Carles Peris.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[CaixaBank guanya 3.203 milions en el primer semestre, un 8,5% més]]> CaixaBank ha tancat el primer semestre de l'any amb un benefici net de 3.203 milions d'euros, un 8,5% més que en el mateix període de l'any passat, segons un comunicat que ha remés a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) este dimecres.

L'entitat ha explicat que la millora dels resultats es deu al “fort dinamisme de l'activitat comercial” i que, entre gener i juny, ha mantingut un intens ritme de creixement del negoci, captació de clients i nòmines, i una millora sostinguda en quotes de mercat.

El conseller delegat del banc, Gonzalo Gortázar, ha destacat el creixement de l'activitat comercial i que el grup va obtindre una rendibilitat del 18%. Uns resultats que els “permeten mirar al futur amb confiança”, ha dit. Així mateix, ha explicat que va assolir els 20,9 milions de clients a Espanya i Portugal, i que al juny tenia 6,4 milions de nòmines domiciliades a Espanya, 210.000 més.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Consell de Ministres autoritza una inversió de 46 milions per al nou moll de passatgers del port de València]]> El Consell de Ministres, a proposta del Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible, ha autoritzat este dimarts la licitació de l'adaptació de l'espigó del Túria per a atracament de vaixells de passatgers al port de València, amb una inversió de més de 46 milions d'euros (IVA no inclòs), segons ha detallat en un comunicat.

L'actuació aprovada hui pel Govern té per objecte l'adaptació d'este espigó per a l'atracament de vaixells de passatgers, mitjançant l'habilitació de dos nous atracaments amb calat i llargària suficients per a esta mena de tràfics, la dotació de l'equipament portuari adequat i el dragatge de les dàrsenes que envolten l'espigó. En particular, el projecte autoritzat permetrà reemplaçar dos dels tres atracaments que han quedat en desús per les obres del Moll de Contenidors en la Terminal Nord. Quan el moll estiga adequat se licitarà la nova terminal.

L'ampliació del port de València, un projecte anunciat a finals de 2023, es desenvoluparà en col·laboració publicoprivada. El Pla d'Inversions de l'Autoritat Portuària de València 2025-2029 preveu actuacions al recinte per més de 900 milions d'euros, dels quals 628 milions d'euros es destinaran a projectes d'infraestructures per a millorar la capacitat i adequar-se a la demanda, com el que s'ha aprovat hui.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El turisme impulsa el mercat laboral en el segon trimestre amb una reducció de 23.200 parats i 34.100 ocupats més]]> El mercat laboral valencià va reactivar la vitalitat durant el segon trimestre d'enguany. Així, després que durant els tres primers mesos del 2026 es registrara un repunt de la xifra de parats (41.200 més) i una caiguda de la d'ocupats (8.900 menys), entre abril i juny la tendència ha canviat i la Comunitat Valenciana ha creat 34.100 ocupats més, un 1,39% més que el trimestre anterior, i ha reduït la xifra de persones aturades en 23.200, un 7,07% menys. Així ho ha publicat este dimarts l'enquesta de població activa (EPA) de l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

A la Comunitat Valenciana hi havia a finals de juny 304.600 persones sense treball i 2.495.800 ocupades. La taxa d'atur ha quedat situada en el 10,88%, un punt més que la mitjana espanyola, segons l'EPA del segon trimestre i vora nou dècimes menys que durant el primer trimestre del 2026. Per sexes, la taxa d'atur arriba al 13,65% en el cas de les dones (més de dos punts per damunt de la mitjana espanyola), mentre que se situa en el 8,50% per als hòmens (lleugerament per davall de la mitjana del conjunt d'Espanya). La tendència, a més, ha sigut conjunta i tant la taxa d'atur general de la Comunitat Valenciana com la d'hòmens i dones ha baixat en els últims tres mesos analitzats. Es tracta de la taxa d'atur més baixa des de la primera meitat del 2008, tant en l'àmbit general, com en el cas d'homes i dones.

Per províncies, la taxa d'atur és més elevada a Alacant, on se situa en l'11,38% (la de les dones arriba al 15,42%, la més elevada a escala provincial, mentre que la dels hòmens és la més baixa de les tres, un 7,94%). La taxa d'atur de Castelló, per contra, se situa en el 10,01% i la de la província de València es queda a finals de juny en el 10,71%. En tot cas, la desocupació descendix en 13.600 (-10,3%) persones a la província d'Alacant, 6.900 (-17,6%) a la província de Castelló i en 2.600 (-1,7%) a la província de València respecte al trimestre anterior.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El govern espanyol posposa el decret de vivenda en rebre el rebuig de Junts i no trobar més suport]]> Junts per Catalunya ha carregat este dilluns contra la gestió del govern d’Espanya en matèria d'habitatge i li ha demanat un "gir de 180 graus" per a donar suport al decret llei que l'executiu ha posposat per a setembre per falta de suports parlamentaris.

Junts ha demanat al govern espanyol més temps per a negociar el text, i ha proposat incloure-hi noves propostes en matèria de fiscalitat, a més de sol·licitar canvis pel que fa a desnonaments i a la regulació dels lloguers de temporada.

Així ho ha indicat en una roda de premsa el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, que ha insistit, igual que la portaveu del govern, Elma Saiz, que, amb més temps, és possible aconseguir un "gran acord" amb els grups parlamentaris per a aprovar el decret al setembre.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L’Audiència Nacional anul·la el control de bosses i el registre de taquilles en una cadena de tendes de roba]]> La sala social de l'Audiència Nacional ha declarat nuls tant el control visual diari que feien els encarregats o el personal de seguretat a les bosses dels empleats de l'últim torn d'H&M, com el registre aleatori de les taquilles, ja que considera que és una “intromissió il·legítima” en la intimitat dels treballadors.

Els magistrats estimen així la demanda interposada per la Unió General de Treballadors (UGT), a la qual posteriorment es va adherir Comissions Obreres (CCOO), en considerar que ambdues mesures empresarials constituïxen una "invasió de la intimitat" de la plantilla, per la qual cosa condemnen la firma de moda a "cessar-ne de seguida" l'execució.

Segons fonamenta la sentència, ha quedat acreditat que la mercantil Hennes i Mauritz SL (H&M) sotmetia els treballadors de l'últim torn a un control obligatori i individualitzat en acabar la jornada. Esta revisió es duia a terme a la porta d'accés d'empleats, una vegada fitxada l'eixida, obrint la bossa particular davant de l'encarregat o el vigilant de seguretat perquè la inspeccionara durant uns segons, una pràctica que contrasta amb la de la resta dels torns, que abandonen l'establiment per la porta principal equipada amb arcs de seguretat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Estos són els dissenys finalistes dels nous bitllets d'euro, que ja poden votar els ciutadans europeus]]> Els ciutadans de la zona euro podran participar en l'elecció del disseny de la pròxima sèrie de bitllets, el primer canvi des de la implantació de la moneda comú el 2002. El Banc Central Europeu (BCE) ha presentat esta setmana les deu propostes finalistes i ha obert una enquesta en línia perquè els europeus donen la seua opinió fins al pròxim 21 de setembre.

Els dissenys preseleccionats s'inspiren en dos grans temes: la cultura europea i els rius i les aus. Entre les propostes hi ha retrats de figures europees històriques com Miguel de Cervantes, Marie Curie, Ludwig van Beethoven o Maria Callas, mentre que l'altra opció aposta per representacions de diverses espècies d'ocells i paisatges fluvials.

El Consell de Govern del BCE preveu adoptar la decisió definitiva sobre el nou disseny abans que acabe l'any, encara que els nous bitllets no arribaran a la circulació de manera immediata. Després de l'elecció començarà el procés de desenvolupament i producció, que s'allargarà durant diversos anys.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Dimitixen el president i el conseller delegat de Plus Ultra, investigats pel préstec a l'aerolínia]]> El president de Plus Ultra Línies Aèries, Julio Martínez Sola, i el conseller delegat de la mateixa aerolínia, Roberto Roselli, han dimitit dels seus càrrecs, mentre continuen investigats pel préstec rebut en pandèmia per l'aerolínia, segons ha avançat el diari ABC i han confirmat a l'agència EFE fonts pròximes als accionistes de l'aerolínia.

El nou president executiu, que agruparà les funcions d'un i altre càrrec, serà l'accionista minoritari Hugo Castaño, segons ha avançat el citat mitjà, si bé este nomenament ha de tindre el vistiplau de la Societat Espanyola de Participacions Industrials (SEPI) en tractar-se d'una empresa supervisada després del préstec públic rebut, afegiren les mateixes fonts.

Després de més d'un any d'investigació, el desembre de 2025 Martínez Sola i Roselli foren detinguts —i posteriorment posats en llibertat— pels agents de la UDEF, en una operació impulsada per la Fiscalia Anticorrupció.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Què és Geely, el gegant xinés que aterra a València?]]> Què és Geely? Quina empresa és el gegant xinés que acaba d'aterrar a València? És una multinacional que ven milions de cotxes a l'any, especialitzada en elèctrics i híbrids, i que ja tenia aliances amb Ford i altres grups potents com Mercedes-Benz. Quins cotxes fabricarà a Almussafes? Així és la societat que revitalitzarà el sector de l'automoció a la Ribera Baixa i la Comunitat Valenciana.

Geely és el propietari al 100% de Volvo Cars. De fet, va comprar a la mateixa Ford la divisió de turismes de la marca sueca el 2010, per 1.800 milions de dòlars. El gegant xinés també posseïx el 8,2% de la divisió de camions i vehicles industrials (Volvo AB).

Lynk & Co i Polestar (antiga marca esportiva de Volvo) són algunes marques creades o desenvolupades per la suma de Geely+Volvo.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El clúster d'empreses d'automoció sobre l'anunci de Ford i Geely: "Esta oportunitat de treball cal intentar aprofitar-la"]]> La indústria auxiliar de Ford respira alleujada i valora el que qualifica de "nova etapa" amb optimisme. El president del clúster d'empreses d'automoció, AVIA, Francisco Segura, ha expressat este divendres a À Punt la seua satisfacció per l'anunci fet este dijous per Ford i Geely de crear una empresa conjunta per a fabricar tres nous vehicles (que se sumaran al Kuga, que ja es fabrica, i al Bronco, que està anunciat per a 2028).

El sector auxiliar de l'automoció dona treball a la Comunitat Valenciana a 21.000 treballadors. Segura es mostra convençut que amb la iniciativa anunciada ahir les xifres de contractació se'n van a incrementar. "Esta oportunitat de treball cal intentar aprofitar-la", ha dit el president d'AVIA, que defensa la col·laboració amb l'administració i les dos multinacionals. La intenció és que, si no tota, bona part de la càrrega de treball es quede a la Comunitat Valenciana, ha afegit el dirigent empresarial.

"El parc de proveïdors Juan Carlos I —com s'anomena el complex industrial d'Almussafes—i tota la Comunitat Valenciana el que necessita és un volum de treball important, que havien mantingut en la història de la planta, però havia arribat un moment en què veiem com baixava prou la producció", ha recordat Segura en l'entrevista. El responsable d'AVIA parla de "nova era" per l'increment de càrrega de treball. Tot i això, menciona que encara no es coneix el volum de producció que eixirà de les línies de producció d'Almussafes amb els anuncis fets esta setmana, però donen per descomptat el repunt productiu.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trump renova els aranzels del 10% als productes espanyols i als dels altres 26 estats de la UE]]> Donald Trump reprén la seua guerra aranzelària, que va iniciar en abril del 2025, ara imposant nous gravàmens o renovant els que mantenia. En el cas d’Espanya, com la resta d’integrants de la Unió Europea, haurà de continuar fent front a uns aranzels del 10% per aquells productes que introduïsca en el mercat estatunidenc.

Es tracta del mateix percentatge que abonaven els productes de la Unió Europea en els últims mesos, fixats també en el 10%, encara que en aquella ocasió el president dels Estats Units va apuntar que eren temporals. Els va aprovar per a sortejar el vet de la justícia al paquet de gravàmens que havia imposat el seu govern per als productes fabricats fora de les seues fronteres.

Ara, la seua administració ha justificat esta decisió, que suposarà aranzels d’entre el 10% i el 12,5% a les importacions de seixanta economies de tot el món, amb l'argument de què els països afectats per la pujada no posen barreres a la importació de productes fets amb treballs forçosos.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Les claus de la nova unió entre Geely i Ford: nous models de vehicles, més producció i nova seu xinesa a Europa]]> Un punt d'inflexió, un nou capítol. L'acord entre Ford i Geely per a compartir la propietat de la planta d'Almussafes suposa un punt i a part per als més de 4.000 treballadors (bona part d'ells actualment ERTO) d'una fàbrica plena d'incertesa els darrers anys.

Geely és una empresa xinesa que fabrica vehicles amb marques com Geely, Lynk & Co i Zeekr. Amb Ford crearà una empresa conjunta, una aliança d'empreses, en què Ford posseirà el 66% i Geely el 34%. La plantilla de la factoria passarà a formar part d'esta empresa conjunta, on els respectaran l'antiguitat, i tindrà capacitat per a produir mig milió de vehicles a l'any.

L'aliança d'empreses començarà a ser una realitat durant el primer trimestre del 2027 i els nous models començaran a produir-se el 2028. En concret, es fabricaran cinc vehicles: un nou crossover multienergia per a la marca americana, una nova versió europea del Ford Bronco, dos SUV elèctrics de Geely i el Ford Kuga, l'únic model de producció fins a la data. Els nous vehicles aplegaran als concessionaris europeus el 2029.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La UPV desenvolupa un robot per a pintar mobles que imita el moviment humà]]> La Universitat Politècnica de València (UPV) ha desenvolupat un robot per a pintar mobles que imita el moviment humà, i que es pot adaptar a altres aplicacions industrials complexes.

Un equip de l'Institut d'Automàtica i Informàtica Industrial (Institut ai2), de l'Institut Tecnològic d'Informàtica (ITI) i del Centre d'Investigació en Gestió i Enginyeria de Producció (CIGIP) de la UPV ha desenvolupat un sistema robòtic que ajuda les empreses fabricants de mobiliari a preservar el coneixement dels especialistes en pintura i a facilitar la incorporació de nous professionals.

Segons un comunicat de la UPV, es tracta d’un sistema de programació de robots col·laboratius fàcil i intuïtiu. La solució millora les condicions de treball dels operaris, reduïx la dependència de coneixements altament especialitzats i contribuïx a disminuir els defectes de pintura i els temps de procés.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Carlos Faubel, del comité d'empresa de Ford: "Esta nova etapa s'ha de construir respectant el conveni, els drets i la representació sindical"]]> L'anunci dels nous plans per a Almussafes ha sigut analitzat este mateix dijous pels representants dels treballadors. L'acord suposa que Ford i Geely compartiran la propietat de la planta valenciana a través d'una empresa conjunta —un 66% per a la multinacional estatunidenca i un 34% per a la xinesa— i que la portaran a la seua "màxima capacitat" per a fabricar en ella cinc models en el 2028. Com a resultat d'esta aliança estratègica, també la plantilla passarà a pertànyer a l'empresa conjunta una vegada la joint venture estiga operativa.

L'acord ha sigut analitzat i valorat de forma molt positiva pel comité d'empresa, amb algun missatge sobre les condicions laborals. "Vull ser molt clar, les bateries i la tecnologia podran vindre de fora, de molt lluny, però les condicions laborals porten la firma, la història i els drets del conveni de Ford Almussafes", ha advertit el president del Comité d'Empresa d'Almussafes, Carlos Faubel (UGT). "Esta nova etapa s'ha de construir respectant el nostre conveni, els nostres drets i la representació sindical. La competitivitat i les inversions no poden estar renyides, mai ha sigut així, amb unes condicions laborals dignes, al contrari. El futur d'este projecte dependrà, com sempre, del compromís de la seua plantilla", ha argumentat en la seua intervenció. El sindicalista ha dit que cal arribar a un acord sobre el conveni fins a 2030.

Almussafes dona treball actualment al voltant de 4.300 persones de forma directa. Faubel ha qualificat el dia d'històric" després d'anys de "tempesta perfecta" per situacions tan diverses com la pandèmia o els problemes de subministrament i els canvis al mercat. Faubel considera que ara s'obri una "nova etapa" per a la planta en forma d'inversió, de "nous vehicles i d'oportunitats". També ha destacat la capacitat de la planta d'adaptar-se als canvis. "En Almussafes mai hem tingut por als canvis", ha dit.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Pérez Llorca i Sánchez consideren que l'acord entre Ford i Geely "posa fi a la incertesa" i és "futur"]]> Futur, treball i el final d'anys d'incertesa. L'aliança anunciada este dijous per Ford i Geely en la planta valenciana d'Almussafes, de la qual compartiran la propietat —un 66% de Ford i en un 34% de Geely— i on fabricaran cinc models en el 2028, ha sigut valorada pels màxims representants polítics en un acte multitudinari dins de la factoria.

El president del Consell, Juanfran Pérez Llorca, ha defensat que hui és un dia molt important. "L'acord al qual s'ha arribat hui "posa fi a la incertesa", ha dit en referència als anys que Almussafes ha viscut sense tindre clar el futur de la càrrega de treball. El president ha remarcat que l'acord tanca una etapa convulsa i ha defensat que l'anunci garantix el futur de la planta, el treball directe i també l'indirecte, que equival a més de 15.000 llocs. "Quan a la Comunitat Valenciana li va bé, a Espanya li va bé", ha afegit Llorca. El president ha valorat l'acord, que ha qualificat de "valent", així com la importància del diàleg i d'arribar a enteses. "Quan tots remem en la mateixa direcció es crea futur, es crea esperança", ha conclòs el president del Consell.

Per la seua banda, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha declarat que l'acord de Ford i Geely representa "futur". "Decisions industrials d'esta magnitud no responen a balanços i estratègies empresarials, necessiten un sol ferm per a germinar, i això és el que oferix esta terra: capacitat tecnològica, coneixement, talent i, sobretot, el millor capital humà", ha dit Sánchez. El president ha assegurat també que l'acord demostra la capacitat d'Espanya per a atraure grans inversions i participar de les grans transformacions que estan definint el futur de la mobilitat". Sánchez ha recordat el suport del govern d'Espanya a la indústria de l'automòbil (ha mencionat el Perte o el Pla Auto+) i ha dit que el mecanisme RED (per a mantindre el treball) es prorrogarà fins a finals del 2026.

Continua llegint-ho en el web

]]>