<![CDATA[À Punt - Economia]]> 10 <![CDATA[À Punt - Economia]]> <![CDATA[El Parlament europeu desbloqueja l'euro digital per als pagaments electrònics]]> Europa està donant passos per a tindre autonomia en els pagaments electrònics i no dependre d'empreses estrangeres com Visa i Mastercard. Els eurodiputats de la comissió d'Assumptes Econòmics del Parlament Europeu han donat este dimarts suport a la creació de l'euro digital, tant en la versió en línia (amb connexió a internet) com fora de línia (sense connexió a la xarxa), que funcionaria com a moneda de curs legal complementària a l'efectiu a fi que la ciutadania puga fer pagaments digitals, tant en comerços electrònics com tradicionals, associant les seues carteres digitals a un compte bancari.

El mandat adoptat pels eurodiputats haurà de rebre encara el vistiplau del ple de l'Eurocambra abans d'obrir la negociació amb els estats membres sobre la legislació que regularà esta nova forma de diners electrònics, la seua eventual posada en circulació dependrà posteriorment de la decisió que adopte el BCE.

L'informe final es desvia així de l'esborrany inicial que havia elaborat el responsable del dossier a l'Eurocambra, l'eurodiputat del Partit Popular Europeu Fernando Navarrete, que advocava per llançar l'euro digital fora de línia i supeditava la modalitat en línia al fet que no hi haguera una alternativa privada, postura que no compartia la majoria de l'Eurocambra.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Les Corts amplien el calendari de sessions per a aprovar la llei d’acompanyament dels pressupostos abans d’agost]]> La Mesa de les Corts, on el PP i Vox tenen majoria absoluta, ha decidit este dimarts ampliar el període de sessions fins al 31 de juliol perquè el parlament valencià aprove abans del mes d’agost la llei d'acompanyament als pressupostos de la Generalitat, una norma imprescindible perquè es puguen aplicar els comptes públics.

El projecte de llei d’acompanyament és essencial perquè els pressupostos entren en vigor, donat que contempla les reformes tributàries o administratives necessàries perquè es puguen aplicar els comptes públics.

El Consell va aprovar la setmana passada l'avantprojecte de llei d'estes mesures, setmanes després de donar llum verda al projecte de pressupostos per a 2026, que ascendeix a 33.305 milions d'euros, 1.014 milions més que en 2025. Esta aprovació dels pressupostos d'enguany va arribar dies després que Vox anunciara un acord amb el Consell basat en tres pilars: prioritat nacional, reducció fiscal i accés a l'habitatge.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Castelló i Palma tindran vols directes durant l’estiu]]> Els aeroports de Castelló i Palma recuperen la ruta estival operada per Air Nostrum, franquiciada d’Iberia per als vols regionals, a partir del 17 de juliol amb connexions divendres i diumenges amb aeronaus de 72 seients.

Així ho ha comunicat este dimarts la companyia aèria, que ha detallat que la ruta estarà operativa de nou enguany en la temporada alta de l'estiu, del 17 de juliol al 30 d'agost, després que ja funcionara el 2025.

Els vols a Mallorca des de l'aeroport castellonenc eixiran els divendres de vesprada i els diumenges de matí i facilitaran una major connexió entre les Balears i la Comunitat Valenciana.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Fins quan serà festiu el 24 de juny a la Comunitat Valenciana?]]> Els valencians podran allargar les celebracions esta nit, la de Sant Joan, perquè este dimecres està marcat en roig en el calendari laboral. La Comunitat Valenciana serà una de les tres autonomies —amb Catalunya i Galícia— on este dimecres és festiu autonòmic, sense necessitat, per tant, que els treballadors hagen de recuperar-lo. Ara bé, serà l’últim any que es donarà la situació. El 2027 la jornada de Sant Joan serà laborable.

Així consta en el calendari laboral de l’any que ve, que va aprovar el Consell en març. Això implica que els municipis que vullguen tindre el 24 de juny festiu en el 2027 hauran de declarar-la apel·lant a un dels dos dies que poden escollir els ajuntaments per a declarar-los festius en l’àmbit municipal.  

És la solució per la qual optarà, per exemple, la ciutat d’Alacant, una de les que tradicionalment ha reivindicat la jornada com a festiva. De fet, el seu ha sigut un dels ajuntaments que més ha alçat la veu perquè el 24 de juny siga festiu. Argumenten no sols que la gent puga disfrutar del dia gran de les Fogueres, sinó també les repercussions econòmiques i turístiques que té un 24 de juny declarat festiu.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Brussel·les vol anunciar per a la tardor normes revisades per a la pesca al Mediterrani]]> La Comissió Europea confia a presentar "a principis de tardor" una proposta per a modificar el reglament que regula la pesca al Mediterrani, fixant el nombre de dies anuals per a la flota dels diferents països, segons ha anunciat este dilluns el comissari europeu de Pesca, Costas Kadis. El polític xipriota ha revelat estos plans en un debat celebrat en el marc d'un Consell de Ministres europeus de Pesca i Agricultura en què, entre altres assumptes, s'ha parlat de la manera d'assegurar la sostenibilitat pesquera amb vista a 2027.

Alguns ministres, com l'espanyol d'Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, han lamentat que l'executiu comunitari continue sense reconéixer els esforços que estan fent els pescadors per a assegurar la sostenibilitat al Mediterrani. "El tema per a nosaltres més substantiu es diu Mediterrani. Perquè, efectivament, és ací on tenim un problema de fons. La Comissió continua no reconeixent els immensos esforços i, sobretot, els magnífics resultats que s'han obtingut", ha dit Planas en arribar a la cimera.

I ha afegit que "si alguna cosa demostren els informes científics és que el que importa és la selectivitat i no el nombre de dies de treball", un element que "diu Espanya des de fa ja diversos anys en esta negociació" i en el que és un "bon exemple", ha remarcat. No obstant això, "la Comissió continua sense presentar la reforma del reglament [per a eixes aigües], que és absolutament necessària", ha subratllat el ministre.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els jóvens nascuts en 2008 ja poden demanar el Bo Cultural Jove]]> El Bo Cultural Jove, programa impulsat pel Ministeri de Cultura, comença este dilluns la quinta edició. Més de 64.000 jóvens de la Comunitat Valenciana nascuts el 2008 poden sol·licitar esta ajuda que, per primera vegada, es podrà destinar també a l'adquisició d'instruments musicals, materials per a la creació artística i cursos culturals. Segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística, per províncies, hi ha 32.315 potencials beneficiaris a València, 24.182 a Alacant i 7.636 a Castelló.

Per a sol·licitar l’ajuda, les persones que hagen complit o vagen a complir díhuit anys enguany han de registrar-se i realitzar el procediment de sol·licitud a la web https://bonoculturajoven.gob.es/ fins al pròxim 31 d'octubre. És imprescindible per a fer la sol·licitud, tindre alguna d’estes tres formes d'identificació digital: Clave amb registre bàsic, amb registre avançat o el certificat digital.

Des d'este dilluns, les persones nascudes el 2008 poden sol·licitar esta ajuda de 400 euros triant, per primera vegada, entre dos modalitats: destinar la quantia total de l'ajuda a una sola categoria (modalitat 1) o repartir els 400 euros entre diferents àrees (modalitat 2).

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Representants empresarials valencians i marroquins aposten per una aliança industrial, tecnològica i logística]]> Més de 600 empreses valencianes exporten amb regularitat al Marroc, el principal soci comercial a l'Àfrica i un dels clients essencials de la Comunitat Valenciana a escala internacional. Este dilluns, una jornada empresarial ha apostat per enfortir encara més esta proximitat, amb la construcció d'una aliança industrial, tecnològica i logística entre els dos territoris. El 2025, les exportacions de la Comunitat Valenciana al Marroc van arribar als 854 milions d'euros, mentre que les importacions van ascendir a prop de 560 milions d'euros.

Esta és una de les conclusions de la jornada Explorant el Marroc: Claus per a Invertir i Créixer a l'Àfrica des de la Comunitat Valenciana, organitzada per la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV), el Consell de Cambres de la Comunitat Valenciana i la Confederació Empresarial Marroc-Espanya, entre altres, amb el suport de la Generalitat. "Tenim l'oportunitat de fer un pas més i construir una autèntica aliança industrial, tecnològica i logística que ens permeta generar valor a banda i banda de la Mediterrània i competir junts a Europa", ha assenyalat la consellera d'Indústria, Marián Cano, qui ha subratllat que les empreses valencianes són "plenament conscients del potencial que oferix el continent africà".

Per a aprofitar este potencial, el president del Consell de Cambres, José Vicente Morata, ha insistit que és "una obligació" aconseguir que les empreses siguen més competitives, cosa que s'aconseguix amb "unes cadenes de subministrament més pròximes, més viables, amb preus a mitjà termini i que permeten tindre uns terminis d'entrega més concrets".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Llegums verds, hortalisses, ous i peix disparen els preus en l'últim any]]> Els llegums verds, les hortalisses conreades pel fruit, els ous i el peix estan entre els productes alimentaris que més han disparat els preus a Espanya en l'últim any (maig 2025-2026), amb alces que, en alguns casos, superen els dos dígits.

Segons les últimes dades de l'IPC de maig publicades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), els llegums verds (fesols i pèsols verds, faves, tirabecs, bajoca fresca, soia fresca, brots de soia o alfals) han pujat de preu un 16,3% en l'últim any, mentre que les hortalisses conreades pel fruit (tomata, cogombre, carabassí, carabassa, albergínia, pimentó o dacsa dolça, entre altres) s'han encarit un 15,2%.

D’altra banda, els ous són hui un 13,7% més cars que el maig de 2025; el peix fresc, refrigerat o congelat, s'ha incrementat un 9,7%, i les menúncies comestibles (fetge, morella, ronyó, cervell, turmes) han elevat els preus un 7,7% en l'últim any.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Desconvoquen les mobilitzacions en el metro de València i Alacant per la firma del conveni d'FGV]]> Els sindicats convocants de les mobilitzacions en el metro de València i Alacant han desconvocat este divendres la vaga dels pròxims dies després de la firma del Conveni Col·lectiu de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) per part dels tres sindicats majoritaris, encara que ni SEMAF ni el SIF han subscrit l'acord, segons la Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures i Territori. L'acord arriba a les portes de Les Fogueres d'Alacant, un moment on s'intensifica el trànsit al TRAM d'Alacant.

La direcció d'FGV i UGT, CCOO i Sindicat Ferroviari (SF), amb majoria dels dos primers en els comités de València i Alacant, han firmat este divendres el XIV Conveni Col·lectiu de l'empresa pública amb validesa fins a 2029, que ha rebut el suport de prop d'un 70% de la representació sindical en FGV.

La firma del conveni ha portat a la desconvocatòria dels aturs per part de SEMAF i SIF, que tenien previstos durant tota la pròxima setmana, coincidint amb Sant Joan, festiu autonòmic a la Comunitat Valenciana.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La setmana de vaga acaba amb talls intermitents de trànsit davant d'hospitals de València i concentracions en centres sanitaris d'Alacant]]> La cinquena setmana de vaga mèdica i facultativa d'enguany, en què s'han fet talls intermitents de trànsit davant d'hospitals de València i concentracions en centres sanitaris d'Alacant, tanca amb un seguiment del 80% segons els convocants i del 7,47% segons la Conselleria de Sanitat.

A partir de les 8 hores, segons han informat fonts de l'Ajuntament de València, s'han produït talls de trànsit de pocs minuts per concentracions de participants en la vaga a les zones dels hospitals Peset, La Fe i Clínic, mentre que a les 11 hores hi ha hagut concentracions de metges i facultatius als hospitals d'Alacant per a rebutjar l'estatut marc i reclamar millores laborals i professionals, segons el CESM CV.

La Conselleria de Sanitat ha xifrat el seguiment de la vaga en el 7,47% a la Comunitat Valenciana, i per províncies ha sigut de l'11,27% a Alacant, del 6% a València i del 4% a Castelló, mentre que el CESM CV estima que la participació se situa en un 80% aproximadament.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Pérez Llorca demana des de Barcelona un nou finançament autonòmic "sense privilegis ni greuges"]]> El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, ha defensat este dijous des de Barcelona un nou model de finançament autonòmic sense "privilegis" ni "greuges", sinó "que tracte igual a tots els espanyols". El mandatari valencià ha intervingut en el III Fòrum Econòmic i Social del Mediterrani, organitzat per Premsa Ibèrica i la Fundació La Caixa, on ha coincidit amb l'homòleg català, el socialista Salvador Illa. Mentre que este s'ha manifestat a favor del sistema que proposa el govern d'Espanya, que contempla una particularitat per a Catalunya, Pérez Llorca ha insistit que el model que ha de substituir l'actual, caducat des del 2014, siga el mateix per a totes les comunitats autònomes.

"Té especial significat que ho diga hui ací a Catalunya, perquè crec que és important que entenguem que el lideratge econòmic del Mediterrani, no pot partir de la desigualtat entre territoris. No pot haver-hi privilegis, com tampoc pot haver-hi greuges per a cap de les regions", ha argumentat.

El cap del Consell s'ha mostrat partidari d'una reforma del finançament que "corregisca una injustícia que dura massa i que afecta persones concretes" i ha demanat "que no hi haja espanyols de primera i de segona, en funció d'on visquen".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El sector del calcer i components ha perdut en cinc anys el 37% de les empreses a la Comunitat Valenciana]]> L'Associació Espanyola d'Empreses de Components per al Calçat i la Marroquineria (AEC) ha alertat este dijous que viu una situació límit. "S'accelera la pèrdua d'empreses i ocupació, cau l'activitat industrial i augmenta la pressió exterior", ha detallat AEC en un comunicat. La patronal parla de "contracció severa" i assegura que entre 2020 i 2025 han tancat un 35% de les empreses espanyoles, un 37% en el cas de la Comunitat Valenciana.

En els cinc anys analitzats, de fet, la patronal assegura que el sector ha 1.149 empreses de fabricació de calcer (CNAE 15.20), i ha passat de tindre'n 3.280 a 2.131, un 35% menys; de les quals 195 van tancar el 2025, i sense comptar les que estan tancant ja el 2026. El sector va perdre l'any passat 3.670 treballadors i treballadores.

La indústria del calcer genera un valor de 1.449 milions d'euros a la Comunitat Valenciana, dada que representa el 2,4% de la indústria autonòmica, segons dades de l'IVACE (Institut Valencià de Competitivitat Empresarial). La Comunitat Valenciana alberga el 51% de les empreses que fabriquen cuir i calcer de tota Espanya (1.697 d'un total de 3.360), segons dades del DIRCE de 2024. Una producció, en tot cas, molt concentrada en localitats del Vinalopó com Elx, Elda o Villena.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els metges en vaga tornen a eixir a les portes de centres mèdics de València]]> A l'Hospital La Fe, al General i al Clínic, els tres a la capital valenciana, metges amb cartells on es pot llegir "Metge esgotat, pacient en risc", "No és vocació, és explotació", "La vocació no recarrega la nostra bateria" o "Zombi de guàrdia" han protagonitzat este dijous concentracions i talls de carrers.

La quarta i penúltima jornada de vaga mèdica i facultativa en esta setmana de juny, la cinquena de l'any en què es fan protestes per a rebutjar la reforma de l'estatut marc del Ministeri de Sanitat i demanar millores laborals i professionals, ha tingut un seguiment de vora el 90%, segons els convocants, mentre que la Conselleria de Sanitat l'ha xifrat en un 6,66 %.

El Sindicat Mèdic CESMCV, convocant de les protestes, ha demanat al col·lectiu mèdic un "compromís ferm que faça impossible que l'Administració" ignore les seues demandes i ha advertit que "les mobilitzacions no acaben ací" i el problema obliga a un nou enfocament, que abraçarà més modalitats de pressió, entre estes una vaga indefinida, de la qual pròximament donaran més detalls.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Consum invertirà enguany més de 58 milions a Catalunya]]> La cooperativa valenciana Consum invertirà enguany 58,6 milions d'euros a Catalunya, un mercat que considera "prioritari" i on va elevar un 10,5% el seu volum de negoci l’any passat, fins a arribar a 1.184 milions d'euros.

Així ho va explicar ahir dimecres el director general de la cooperativa, Antonio Rodríguez, que celebrava els bons resultats de la firma, a pesar que l’any passat "no va ser fàcil" per a l'empresa i va ser un exercici d'"incertesa" pel context bèl·lic internacional.

Dels quasi 60 milions d’euros que la cadena de supermercats invertirà a Catalunya, 46,4 es destinaran a obrir set noves botigues i una desena més de les seues franquícies Charter, segons va detallar esta empresa. A més, Consum invertirà 11,2 milions per a millorar la xarxa logística i més de 940.000 euros en la millora de les oficines del Prat de Llobregat (Barcelona) i la Zona Franca.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Les Corts aproven el decret de les VTC enmig de les protestes del sector]]> Les Corts han convalidat, amb la majoria de PP i Vox i el vot en contra de l'esquerra, el decret llei del Consell sobre la prestació del servici de transport públic discrecional de persones viatgeres mitjançant el lloguer d'automòbils amb conductor (VTC). Durant el debat parlamentari taxistes de tota Comunitat Valenciana han escenificat davant de la cambra "la mort" del sector "per culpa" del decret portant un taüt amb el mòdul lluminós identificatiu del servici públic i alguns d'ells amb camisetes de color negre. El sector ha fet també una protesta amb automòbils pels voltants de les Torres de Serrans, coincidint amb la votació de la nova norma, que segons els taxistes "legalitzarà més de 2.000 VTC per a treballar com a taxis".

Fernando del Molino, president de la Confederació de Taxistes de la Comunitat Valenciana, ha lamentat que a les Corts "es perpetre la mort del taxi" en aprovar un decret que suposa "que les VTC facen servicis urbans com si foren taxis". "L'únic que estan aconseguint és liberalitzar i privatitzar el servici del taxi", ha explicat a À Punt Del Molino. El responsable ha lamentat el que qualifica de canvi d'opinió de la Conselleria i ha dit que a la Comunitat Valenciana hi ha 9.216 famílies que viuen del taxi. "Totes les associacions de taxistes estem en contra del decret", ha remarcat.

Els taxistes denuncien que el nou decret legalitzarà 2.000 VTC per a que puguen treballar en la Comunitat Valenciana (a la Comunitat Valenciana hi ha 1.871 llicències de VTC, segons les patronals). El ple del Consell va aprovar el passat 29 de maig este "nou marc regulador per a garantir la convivència entre el sector del taxi i les VTC".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El petroli cau per davall dels 80 dòlars en la segona jornada de baixada del cru]]> El preu del petroli Brent, de referència a Europa, ha caigut un 4,20% a les 14:30 hores d’este dimarts i ha marcat els 79,70 dòlars per barril, per davall dels 80 dòlars per primera vegada des de principis de març, en la segona jornada d'enfonsament dels preus del cru després de l'anunci de l'acord de pau entre els Estats Units i l'Iran este diumenge.

Per la seua banda, el preu del barril WTI, de referència als Estats Units, s’ha desplomat un 4,5%, fins als 77 dòlars per barril, igualment situant-se en preus no vistos des dels primers dies del mes de març.

Així, el preu del cru Brent s'acosta a nivells previs a l'ofensiva militar dels Estats Units i Israel contra l'Iran, començada el 28 de febrer, quan cotitzava en els 72 dòlars, després d'un període caracteritzat per les fortes fluctuacions en els preus del petroli que ha arribat a superar els 120 dòlars per barril.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El nou etiquetatge de la mel de venda a Espanya obliga a especificar-ne l’origen]]> La mel que es ven a Espanya estrena nou etiquetatge. A partir d'ara se n'ha d'especificar l’origen i si s'en barreja de diversos països, així com el percentatge que hi ha de cada lloc.

Era una reivindicació històrica dels apicultors que amplia la informació per als consumidors, ja que, fins ara, les etiquetes de la mel havien d'indicar d'on procedia el producte, però no especificaven la quantitat que portava de cada procedència.

Ismael Perpiñán, soci d’Apícola Perpiñán Grau, explica en declaracions a À Punt que abans només amb què un 1% fora mel espanyola, la gent ja pensava que el producte era majoritàriament espanyol.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Concentracions i talls de trànsit en la segona jornada de vaga de metges d'esta setmana]]> La segona jornada de vaga mèdica i facultativa d'esta setmana per a rebutjar la reforma de l'estatut marc que proposa el Ministeri de Sanitat i reclamar millores laborals i professionals ha tingut un seguiment de vora el 90%, segons els convocants, i del 6,08% segons la Conselleria de Sanitat, en una jornada en la qual han tornat a produir-se concentracions i talls de trànsit davant de diversos hospitals.

Al llarg del matí, els professionals han protagonitzat diverses concentracions i accions reivindicatives "en defensa de la sanitat pública i d'unes condicions laborals que permeten oferir l'atenció que mereixen els pacients", segons fonts del Sindicat Mèdic CESMCV, convocant de la protesta.

Com a part d'estes mobilitzacions, s'han fet talls de trànsit davant de l'Hospital La Fe, l'Hospital General de València i l'Hospital Doctor Peset. A més, s'han desenvolupat accions reivindicatives a Castelló i Vinaròs, "visibilitzant el descontentament d'un col·lectiu que continua reclamant solucions reals als problemes que afecten tant metges com pacients".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Competència investiga Bankinter, Santander, BBVA, Unicaja, CaixaBank i Sabadell per les hipoteques a tipus fix]]> La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) ha iniciat un procediment sancionador contra Bankinter, Santander, BBVA, Unicaja, CaixaBank i Banc Sabadell per "possibles pràctiques anticompetitives". Les pràctiques investigades per Competència, en concret, podrien ser contràries a l'article 1 de la Llei de defensa de la competència i a l'article 101 del Tractat de funcionament de la Unió Europea, segons explica la CNMC en un comunicat.

L'article 1 de la mencionada llei espanyola prohibix "tot acord, decisió o recomanació col·lectiva, o pràctica concertada o conscientment paral·lela, que tinga per objecte, produïsca o puga produir l'efecte d'impedir, restringir o falsejar la competència en tot o part del mercat nacional" i detalla, entre altres, "la fixació, de manera directa o indirecta, de preus o d'altres condicions comercials o de servici".

De fet, en la nota, la CNMC menciona que "s'investiga la realització, per alguns dels seus directius, de declaracions públiques sobre la política comercial futura del banc relacionades, en particular, amb els tipus d'interés de les hipoteques a tipus fix. Estes declaracions haurien permés a les entitats del sector anticipar el comportament futur dels seus competidors".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El govern espanyol assigna a la Comunitat Valenciana un Extra FLA de 1.904,25 milions d'euros]]> El govern espanyol, a través de la Comissió Delegada del Govern per a Afers Econòmics (CDGAE), ha acordat assignar a diverses comunitats autònomes 3.788,25 milions d'euros, dels quals la meitat —1.904,25 milions d’euros— van destinats a la Comunitat Valenciana. Esta partida va amb càrrec al Fons de Finançament de les Comunitats Autònomes per a atendre el finançament de l'excés de dèficit del 2025.

La distribució de l'import, denominat Extra FLA, s'efectuarà amb càrrec al compartiment Facilitat Financera, en concret a través del Tram III Dèficit. Les cinc comunitats beneficiades per la mesura són la Comunitat Valenciana, a més de Catalunya, amb 1.248,75 milions; la Regió de Múrcia, amb 526,5 milions d'euros; Aragó, amb 87 milions, i La Rioja, amb 21,75 milions d'euros.

Els 1.904,25 milions d'euros que rebrà la Comunitat Valenciana se sumen al conjunt de mesures que l’executiu central ha aprovat enguany i en exercicis anteriors amb càrrec al Fons de Finançament a les Comunitats Autònomes dirigides a mitigar els perjuís causats per la dana del 29 d’octubre.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Renfe amplia a tres els trens diaris entre València i la platja de Gandia]]> Arriba l'estiu i el turisme obliga a reforçar rutes. Renfe ha posat en marxa este dilluns un reforç del servici entre València i la platja de Gandia. En concret, la companyia amplia de dos a tres els trens diaris per sentit de la línia C1 entre València Nord i Platja i Grau de Gandia, segons ha publicat en les xarxes socials.

Fins a este dilluns la ruta tenia dos servicis al dia durant el cap de setmana. Renfe explica que la decisió obeïx a la necessitat d'augmentar l'oferta per la demanda turística. El reforç es mantindrà fins al pròxim 7 de setembre, sempre segons les mencionades fonts.

Renfe detalla que els trens tindran este horari: en sentit València Nord cap a Platja de Gandia els trens eixiran a les 7:36, 14:06 i 18:21 hores, i des de Platja de Gandia amb destinació a València Nord els horaris d'eixida són a les 8:55, 15:25 i 19:40 hores.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Boost Air aterra a València amb una inversió de 40 milions per a construir un nou hangar a l'aeroport]]> Boost Air ha resultat adjudicatària per a la construcció i explotació d'un hangar de més de 33.000 m² a l'Aeroport de València, en el qual invertirà prop de 40 milions d'euros i suposarà la creació de vora 400 llocs de treball directes i indirectes, segons ha informat el grup aeronàutic en un comunicat.

L'adjudicació permetrà a la companyia, resultant de la integració de Gestair, Brok-air i ATS Aviation, explotar noves instal·lacions aeronàutiques destinades a albergar i portar el manteniment d'aeronaus, tant pròpies com de tercers.

Este projecte permetrà a este grup de servicis aeronàutics ampliar la seua xarxa d'infraestructures a Espanya, on ja compta amb instal·lacions i presència operativa en ubicacions clau com Madrid-Barajas, Cuatro Vientos, Màlaga-Costa del Sol i Castelló. Amb esta adjudicació, València s'incorporarà al mapa de creixement del grup com un enclavament d'alt valor per a reforçar les seues capacitats industrials i operatives, segons ha informat l'empresa.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Pérez Llorca s'obri a negociar un nou model de finançament si es convoca el Consell de Política Fiscal]]> El president de la Generalitat, Juan Pérez Llorca, s'ha mostrat disposat a negociar un nou model de finançament autonòmic, sempre que el debat es produïsca en el si del Consell de Política Fiscal i Financera. "Sí a negociar model de finançament de la Comunitat Valenciana si convoquen el Consell de Política Fiscal". Ho ha dit després de la reunió amb al Palau de la Generalitat amb el ministre d’Hisenda, Arcadi España, on han abordat el futur model de finançament autonòmic impulsat pel govern espanyol, una qüestió especialment sensible per a la Comunitat Valenciana, que manté des de fa anys la reivindicació d’un model que corregisca l’infrafinançament que patix.

Després de reunir-se amb el ministre d'Hisenda, el cap del Consell ha assegurat que ha traslladat al govern espanyol la predisposició a abordar una reforma del sistema i ha reivindicat la posició de la Comunitat Valenciana en este debat. "Li he dit al ministre d'Hisenda que m'òbric a negociar un nou model de finançament per a la Comunitat Valenciana i que tinc molt clara quina és la posició", ha afirmat.

Pérez Llorca ha insistit que la negociació s'ha de produir en el Consell de Política Fiscal i Financera, l'òrgan que reunix el govern central i les comunitats autònomes per a abordar assumptes relacionats amb el finançament.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'Ibex puja un 1,6% empentat per l'acord de pau i supera els 19.000 punts per primera vegada en la història]]> Els mercats financers han acollit amb eufòria l'acord de pau preliminar tancat pels Estats Units i l'Iran i anunciat diumenge. Este dilluns, l'endemà de la notícia, les borses s'han disparat amb força i el preu del petroli s'ha enfonsat. A Espanya, el principal selectiu, l'Ibex-35, ha obert de matí amb una pujada de l'1,6% i ha tocat nous màxims per damunt dels 19.000 punts: és la primera vegada en la història que es trenca este sostre.

En els primers compassos de la sessió, el principal índex borsari de referència a Espanya, format per les 35 empreses amb més liquiditat que cotitzen a la borsa, ha aconseguit els 19.080,4 punts després de créixer més de punt i mig. Des de principi d'any, l'Ibex avança més d'un 9%.

Després del memoràndum d'entesa pactat entre Washington i Teheran, que se signarà divendres a Suïssa, el preu del Brent, el cru de referència d'Europa, baixa més d'un 5% i es queda en menys de 83 dòlars per barril. És el mínim pràcticament des de març, quan va esclatar el conflicte bèl·lic al Pròxim Orient.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El calcer il·licità s'exhibix en una fira italiana referent en el sector]]> El calcer valencià i, especialment l'il·licità s'ha desplaçat a Itàlia per a participar en la fira Expo Riva Schuh & Garda Bags, considerada una de les principals cites del calendari internacional per al sector del calçat i accessoris.

En la present edició participen un total de quaranta expositors espanyols i seixanta marques, dels quals el 70% procedeixen d'Elx (28 expositors). La participació espanyola està organitzada per la Federació d'Indústries del Calçat Espanyol.

La consellera d'Indústria, Turisme, Innovació i Comerç, Marián Cano, també ha viatjat a Itàlia per a visitar la fira. “Una vegada més comprovem in situ l'aposta de les empreses de la Comunitat Valenciana, i en este cas de la província d'Alacant, pels grans esdeveniments internacionals”, ha indicat Cano.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La gigafactoria transforma Sagunt amb noves inversions hoteleres i immobiliàries]]> Les obres de la gigafactoria de bateries de PowerCo a Sagunt encaren la recta final i ja deixen notar els seus efectes més enllà del recinte industrial. L’activitat associada a la futura fàbrica ha impulsat noves inversions al municipi, especialment en el sector hoteler, on actualment estan en marxa dos projectes que aportaran prop de 300 habitacions.

Un dels projectes correspon a la cadena B&B, que ha iniciat la construcció d’un hotel de 100 habitacions en una parcel·la situada a només deu minuts de la gigafactoria. El regidor d’Urbanisme de Sagunt, Javier Raro, ha destacat en declaracions a À Punt que “l’aposta de PowerCo està atraient altres iniciatives privades a la ciutat” i ha afegit que esta ampliació de la capacitat hotelera permet “continuar diversificant la ciutat”.

Este establiment se suma a un altre hotel que, si es complixen les previsions, obrirà abans que acabe l’any amb 163 habitacions i 46 apartaments. Des del sector consideren que estes inversions responen a les necessitats que generarà la implantació de la planta de bateries. La directora executiva d’Hosbec, Mayte García, ha explicat a À Punt que este tipus d’hotels permeten oferir “un servei molt dedicat tant al professional que haja de passar llargues estades allí com a la part turística”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[València albergarà el punt de recàrrega de camions elèctrics més gran d'Espanya]]> La mobilitat elèctrica cada vegada està més present en la nostra societat. Un bon exemple el tenim a València, on ja s'està construint el centre per a recàrrega de camions elèctrics més gran d'Espanya. Una infraestructura clau per aconseguir electrificar el sector del transport per carretera.

El lloc elegit és un punt estratègic: dins del recinte de Mercavalència, al costat del port. En el solar de 12.500 metres quadrats on s'estan duent a terme les obres hi haurà un total de 48 punts de recàrrega per a camions, amb una inversió total de cinc milions d'euros. Es preveu que estiga operatiu en vora tres mesos. "Donarà una solució ràpida i àgil per a poder carregar camions; en menys d'una hora entre el 70 i el 80% de càrrega", afirma Cristian Oller, director general de Prologis Espanya.

A empreses com Transports Torres tenen tres camions elèctrics, i quan òbriga el nou punt de recàrrega en compraran dos més. "Vam ser pioners en el port de València amb el tema de la sostenibilitat i experimentant amb noves alternatives energètiques, i la veritat que estem contents", expressa Carlos Prades, CEO de Grup Torres.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La gigafactoria de Sagunt preveu completar a finals de l'estiu el segon bloc de producció de bateries]]> La posada en marxa de la gigafactoria de bateries de PowerCo a Sagunt continua avançant amb noves fites en la construcció, la contractació de personal i la preparació dels processos productius. Segons les últimes dades facilitades per l’empresa, ja s’ha completat l’obra civil del primer bloc de producció i està previst que el segon quede finalitzat a finals d’estiu.

Actualment, els treballs se centren en la instal·lació de les sales blanques i sales seques, espais essencials per a la fabricació de cel·les de bateria. Una vegada conclosa esta fase, començarà la incorporació de la maquinària. PowerCo informa que ja han arribat més de 500 contenidors amb els equips que s’instal·laran en les diferents fases del procés productiu.

En paral·lel, la companyia ha posat en marxa un laboratori de qualitat provisional en les instal·lacions de Greenrupive, a Paterna, per a garantir els controls de qualitat des de l’inici de l’activitat. Este centre replicarà les anàlisis previstes en el futur laboratori definitiu de la planta de Sagunt. A més, ja ha rebut mostres procedents de la fàbrica que PowerCo té a Salzgitter, a Alemanya, amb les quals es realitzaran els primers assajos.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La UE manté les compensacions per retards de vols, però no garantix gratuïtat de la maleta de mà en cabina]]> La Unió Europea ha tancat un acord polític sobre la reforma dels drets dels passatgers aeris després d’una dècada de bloqueig, que manté els nivells de compensació per retards de vols però no garanteix el dret a portar gratuïtament una maleta de mà en cabina.

L’acord, que ha rebut el suport dels Vint-i-set malgrat el vot en contra d’Espanya i Letònia i les abstencions de Finlàndia i Àustria, ha sigut aprovat este divendres en el comité de conciliació que representa els estats membres, segons fonts comunitàries.

La reforma manté els actuals llindars d’indemnització per retards i cancel·lacions, que es fixen en 250 euros per a vols de fins a 1.500 quilòmetres, 400 euros per a trajectes dins de la UE o entre 1.500 i 3.500 quilòmetres, i 600 euros per a la resta de rutes. A més, es consolida el dret a reclamar compensació a partir de les tres hores de retard.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[María Isabel Moreno elegida primera dona presidenta de Consum]]> La cooperativa valenciana de distribució Consum ha nomenat per primera vegada una dona per a la presidència del Consell Rector. Es tracta de María Isabel Moreno Gil i pren el relleu de Francesc Llobell, que cessa voluntàriament després de setze anys en el càrrec, segons ha explicat este divendres la cooperativa valenciana en un comunicat.

El Consell Rector es renova cada quatre anys, d’acord amb els estatuts de Consum. La renovació corresponia enguany i ahir dijous es va convocar l'assemblea general. L'òrgan el formen dotze socis, a parts iguals, sis socis treballadors i sis socis consumidors. Per part dels socis treballadors han resultat triats: Rosa Sánchez Martínez, Gabriel Bejerano Parra, Belén Caballer Oviedo, Marta Lleó del Caño, Mariano Ruiz García i María Lluc Cuenca Bono. Per part dels socis consumidors han sigut triats: Lorena Mateu Primo, María Carmen Soler Soriano, Cristina Durá Valero, Ricardo Díaz Sánchez, Enrique Cerezo Cebrián i María Isabel Moreno Gil.

Moreno (Benetússer, 1960) ha desenvolupat tota la carrera professional en el món cooperatiu, primer en la cooperativa d'estudiants de Florida Universitària, i posteriorment en Consum, on va iniciar la trajectòria en tenda abans d'incorporar-se a oficines centrals i ocupar distints llocs de responsabilitat. Va ser, a més, la segona dona a formar part del Consell de Direcció de la cooperativa i, en la seua última etapa, fins al 2025, va estar al capdavant de la Direcció d'Administració.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La inflació valenciana tanca un maig estable al 3,2% per les rebaixes fiscals en l'energia]]> L'Institut Nacional d'Estadística (INE) ha confirmat que l'índex de preus de consum (IPC) de maig es manté a la Comunitat Valenciana en un 3,2% interanual, la mateixa taxa que el mes passat. Esta estabilització s'explica per les rebaixes fiscals, en vigor fins a l'1 de juny, que han contingut els preus de la llum i el gas i han compensat l'encariment dels paquets turístics i el repunt dels carburants. També contribuïx a la baixa l'abaratiment de la roba i de les hortalisses, llegums i creïlles.

L'ens estadístic ha ratificat el mateix percentatge d'inflació definitiva a escala estatal, una dada que l'executiu espanyol haurà de tindre en compre abans de decidir si prorroga la resta de mesures que encara queden actives per a fer front als efectes de la guerra al Pròxim Orient, que caducaran a finals de mes.

La inflació subjacent —que no inclou en el càlcul elements volàtils com l'energia i els aliments frescos— repunta este mes una dècima, fins al 3,1%. La xifra, lleugerament per damunt del percentatge nacional, és la més elevada en més de dos anys, des de març del 2024. La dinàmica d'este indicador, que permet mesurar de forma més ajustada l'evolució estructural dels preus a mitjà termini, ha oscil·lat durant tot l'últim exercici en una forqueta entre el 2,2 i el 3%.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Ford presenta el seu model preparat per a conduir sense mans i que té segell valencià]]> Un cotxe amb un sistema que permet al conductor circular sense mans en certs trams de carretera. El vehicle està dotat amb una tecnologia que permet controlar aspectes com l’acceleració o el posicionament en el carril, mentre una càmera monitora la mirada del conductor per a garantir que continua atent. Es tracta d’una tecnologia feta amb segell valencià, a les naus que té Ford a Almussafes, i que este divendres presenta la multinacional.

El nou turisme és un dels que fabrica la marca de l’oval a Ribera Baixa; una factoria que es prepara per a produir, a partir del 2028, el Bronco: el nou model multienergia que té previst llançar Ford.

Mentre això arriba, a les naus d’Almussafes s’han fabricat els primers turismes amb la tecnologia denominada Blue Cruise, que és un sistema d’assistència al conductor, que permet al turisme circular amb certa autonomia per trams autoritzats d’autovies.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Banc Central Europeu puja els tipus d'interés un 0,25%, el primer repunt des de setembre del 2023]]> El consell de govern del Banc Central Europeu (BCE) ha decidit este dijous incrementar els tipus d'interés en 0,25 punts percentuals, de manera que la taxa de depòsit (DFR) pujarà al 2,25%, la de les operacions de refinançament (MRO) al 2,40% i la de la facilitat marginal de préstec (MLF) al 2,65%.

"La guerra al Pròxim Orient genera pressions inflacionistes i la decisió d'augmentar els tipus d'interés és adequada en els diferents escenaris que analitzen la possible evolució de la pertorbació i el seu impacte en les perspectives a mitjà termini per a la zona de l'euro", ha explicat l'autoritat bancària de l'eurozona. La pujada del preu dels diners a la zona euro, la primera escomesa pel BCE des de setembre del 2023, havia sigut àmpliament descomptada pels mercats després que la taxa d'inflació al maig escalara al 3,2%, la qual cosa suposa l'augment més gran del cost de la vida a la regió en quasi tres anys.

Amb la decisió d'este dijous, el consell de govern ha assegurat que continua estant en una bona posició per a navegar la incertesa causada per la guerra, subratllant que farà un seguiment atent de la situació i aplicarà un enfocament depenent de les dades, en el qual les decisions s'adopten en cada reunió, per a determinar l'orientació apropiada de la política monetària.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Asaja Alacant denuncia que hi ha cultius que es queden a mitjan collir per falta de mà d'obra]]> Un 10% de la collita del nispro s'ha quedat en l'arbre per falta de mà d'obra enguany. Així ho assegura Asaja Alacant, que en un comunicat este dijous ha exigit mesures per un problema que amenaça els "cultius estratègics" de la provincia.

"Enguany hem treballat deu persones, quan l'any passat n'érem setze. Hi havia fruita de qualitat i demanda en el mercat, però no hem trobat més treballadors", explica. Gregori lamenta que fins i tot cooperatives amb més capacitat econòmica tenen dificultats per a completar les plantilles. "Tant de bo poguera pagar més, però si l'agricultor no rep millors preus pel producte, no pot assumir més costos", explica Rafael Gregori, productor de Callosa d’en Sarrià.

Asaja Alacant detalla que produccions representatives i estratègiques per a la província com el nispro, la cirera, la bacora o el raïm de taula troben "cada vegada més dificultats per a contractar treballadors que permeten collir la fruita, al marge que la producció i la demanda en els mercats puguen ser satisfactòries". "El problema no és produir ni vendre; el problema és buscar persones disposades a treballar el camp", denuncia José Vicente Andreu, president d'ASaja Alacant.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Comprar-se un pis a Castelló de la Plana requerix tindre almenys 50.000 euros estalviats]]> Comprar-se una casa s'ha convertit en una fita inabastable per a bona part de la població hui dia. Es calcula que abans de demanar una hipoteca és necessari comptar amb un estalvi previ equivalent a vora el 30% del valor de l'immoble aproximadament, encara que varia en funció de la ciutat. A Espanya, disposar de 40.000 euros només permet cobrir l'entrada d'un pis en cinc capitals de província, segons una investigació duta a terme pel portal immobiliari pisos.com. I en el cas de la valenciana, a Castelló de la Plana, d'acord amb el mateix estudi, la suma s'eleva a almenys 50.000 euros.

L'informe, publicat este dijous, calcula en quantes de les cinquanta capitals de província és possible cobrir eixe 30% necessari per a adquirir una vivenda estàndard de 90 m², amb tres nivells d'estalvi distints —30.000, 40.000 i 50.000 euros—, prenent com a referència els preus de venda de maig del 2026.

Amb 30.000 euros en la vidriola no és possible cobrir l'entrada i les despeses d'un habitatge mitjà en cap de les capitals valencianes. Segons pisos.com, ni tan sols a Jaén, l'opció més assequible del país, ho permet. Elevar l'estalvi fins als 40.000 euros amplia l'horitzó: només a Jaén (34.320 euros d'estalvi previ), Zamora (35.244 euros), Càceres (39.374 euros), Ciudad Real (39.525 euros) i Àvila (39.702 euros) queden dins de l'abast. Amb 50.000 euros estalviats, el número capitals accessibles ascendix a 21. A les anteriors se sumen Lleida, Huelva, Lugo, Castelló de la Plana, Palència, Ourense, Còrdova, Almeria, Lleó, Conca, Badajoz, Múrcia, Osca, Terol, Albacete i Tarragona.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El metro de València registra fins a abril un repunt de viatgers del 14,7%, el major de les ciutats espanyoles]]> El metro és el transport públic que registra a València el major repunt. Així es desprén de les últimes dades publicades per l'Institut Nacional d'Estadística, que mostra com el metro de València va transportar més de 8,3 milions de passatgers en abril, xifra que suposa un 14,7% d'increment de mitjana des de gener. Només Sevilla, amb un repunt del 12,1%, i Palma, amb un 10,3% més, s'apropen a les dades valencianes.

L'INE també mostra les dades interanuals, les dades de transport de passatgers mostren un creixement de l'11,7%, una evolució que només supera el metro de Sevilla, on el trànsit repunta vora un 20%.

El metro de València, que va estrenar el servici de metro el 8 d’octubre de 1988, és ja el tercer de tot Espanya en nombre de viatgers. Madrid encapçala esta llista, amb un poc més de 65,5 milions de viatgers transportats en abril, i darrere es troba Barcelona, amb 43,8 milions. València té 8,3 milions de passatgers i supera per poc les dades de Bilbao.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Quin és el sou per a ser feliç a Espanya?]]> S’han preguntat alguna vegada quants diners fan falta per a ser feliç? Una investigació de la Universitat de Purdue (Estats Units), i publicat per la plataforma Remitly, ha posat xifra a la felicitat a les principals ciutats espanyoles segons el cost de vida.

L'informe establix que el sou òptim de felicitat a Espanya és d’uns 77.000 euros anuals, però canvia molt segons la ciutat: a Madrid puja fins a quasi 90.000 euros, mentre que en altres ciutats baixa per diferències en habitatge i cost de vida.

A la Comunitat Valenciana, València i Alacant requerixen més ingressos pel cost de la vivenda, mentre que Castelló és la més assequible per tindre un nivell de vida satisfactori i, per això, no apareix en la taula.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Comunitat Valenciana registra la millor dada històrica de creació d'empreses a l'abril]]> La creació de noves empreses a la Comunitat Valenciana va pujar un 19,7% a l'abril en taxa interanual amb un total de 1.583 societats mercantils constituïdes, en un mes en què es dissolgueren 157 empreses, un 21,7% més, segons les dades difoses este dimarts per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). És la millor dada de constitució d'empreses en un mes d'abril a la regió de la sèrie històrica i, amb este ascens, s’encadenen nou mesos consecutius de creixement interanual.

Per a la constitució de les 1.583 empreses creades a l’abril es van subscriure vora 50,24 milions d'euros, un 27,95% menys que en el mateix mes de fa un any (49,62 milions de capital desemborsat). Pel que fa a les 157 empreses tancaren a l’abril a la Comunitat Valenciana, 135 ho van fer voluntàriament; 4 per fusió amb altres societats i les altres 18 restants per altres causes.

La Rioja (+41,94%), Astúries (+39,6%) i Múrcia (+23,33%) registraren els creixements més grans en la creació d'empreses, mentre que, al costat contrari, se situaren les Canàries, Madrid i el País Basc, amb retrocessos d'un 9,37%, 8,87% i un 8,41%, respectivament.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Personal de tres hospitals revertits denuncia bloqueig institucional i discriminació laboral]]> Representants dels comités d'empresa dels hospitals de la Ribera (a Alzira, revertit al sistema públic des de l'1 d'abril del 2018), de Dénia (públic des de l'1 de febrer del 2024) i de Manises (des del 7 de maig del 2024) s'han concentrat este dimarts al matí davant del Palau de la Generalitat per a denunciar el "bloqueig institucional" i exigir solucions per tal d'acabar amb la "discriminació laboral" que, segons diuen, també afecta un quart hospital, el de Torrevieja. El conseller de Sanitat, Marciano Gómez, ha assegurat que la reivindicació li sembla "absolutament lògica".

Amb el lema “Després de les reversions, solucions JA” i darrere d'una pancarta amb la frase "El mateix empleador, les mateixes condicions laborals", els concentrats han advertit de la "fuga massiva" de professionals altament qualificats dels departaments de salut als quals corresponen els esmentats centres hospitalaris. De l'Hospital de Torrevieja no ha acudit cap representant.

També han exigit un "calendari clar" sobre l'estatutarització voluntària i la negociació immediata de convenis col·lectius "per a acabar amb la discriminació laboral". El president del comité d'empresa de l'Hospital de la Ribera, Enrique Martínez Gil, ha informat a EFE que la situació afecta un poc més de 4.000 treballadors de les quatre concessions revertides, els esmentats i el de Torrevieja. Segons Martínez, després de la comunicació oficial que anaven a fer la protesta, la Conselleria de Sanitat ha convocat els comités dels quatre hospitals a una reunió el 15 de juny, trobada que també han confirmat a EFE fonts de la Conselleria.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Rebaixes que arriben al 90% per a viatjar este estiu: torna el programa de descomptes per a jóvens de 18 a 30 anys]]> Quarta edició del programa de descomptes del Ministeri de Transports per als jóvens de 18 a 30 anys. El Consell de Ministres ha aprovat este dimarts una nova edició del programa Estiu Jove, que destinarà al voltant de 130 milions d'euros a bonificar els viatges en tren i autobús fets durant el període estival del 2026 per jóvens de 18 a 30 anys. El programa, iniciativa del Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible, oferirà descomptes que arriben al 90% en bitllets senzills i d'anada i tornada de tren i bus per a viatjar per Espanya i també per a viatjar amb l'Interrail per Europa entre l'1 de juliol i el 30 de setembre del 2026.

Així ho ha explicat el ministre de Transports, Óscar Puente, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, que ha afegit que d'esta quarta edició d'Estiu Jove es podran beneficiar totes les persones de nacionalitat espanyola o estrangera i residència legal a Espanya, nascudes entre l'1 de gener de 1996 i el 31 de desembre del 2008. També ha destacat la gran acceptació que té este programa, que va nàixer en el 2023 amb l'objectiu que els jóvens reduïren l'ús del cotxe particular, amb la retallada consegüent d'emissions i de sinistralitat, potenciant així el transport públic com a primera elecció dels jóvens.

En total, en les tres edicions anteriors, Estiu Jove ha beneficiat més de quatre milions de persones, i ha anat de menys a més, batent tots els rècords l'any passat, amb més d'1,55 milions d'usuaris, per damunt dels 1,4 milions del 2024 i dels 1,13 milions del 2023. En els tres anys, els jóvens han fet més de 16 milions de viatges amb descomptes, dels quals 10,26 milions han sigut amb tren (Interrail +29.000 passes), el 64% del total, mentre que altres 5,8 milions han sigut desplaçaments amb autobús, el 36,1%.

Continua llegint-ho en el web

]]>