<![CDATA[À Punt - Clips]]> 10 <![CDATA[À Punt - Clips]]> <![CDATA[Un estudiantat conscienciat aflorava l'any 2012 en la Primavera Valenciana]]> El febrer de 2012 l'alumnat de l'institut de València Lluís Vives va eixir a protestar contra les retallades en Educació que imposava el govern. La policia va reprimir aquella protesta amb contundència i açò va desencadenar una resposta social massiva i solidària que es va conéixer com a Primavera Valenciana.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[L’estafa de les accions preferents]]> El programa Dejavú tanca la temporada i recorda el 2012, un any marcat per l’estafa de les accions preferents, un producte financer que va arruïnar molts estalviadors, especialment gent major. Les conseqüències del frau continuen sent un tema de lluita judicial per a molts afectats.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Choriza May: "El Titi va lluitar pels nostres drets a través de l’entreteniment"]]> ‘Dejavú’ torna al 2002, l'any en què va morir una de les figures més icòniques del món de l’espectacle valencià, el Titi. El programa ret homenatge a l'artista i rememora la seua influència pionera en la visibilització de la causa LGTBIQ+ des de l’entreteniment i l’humor. L’espai conduït per Mireia Llinares analitza la seua figura transgressora amb la participació de Rosita Amores i la 'drag queen' Choriza May.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[L'últim concert de Héroes del Silencio va ser al circuit de Xest i va provocar el caos]]> Després d'una dècada fora dels escenaris, Héroes del Silencio, l'exitosa banda dels huitanta i dels noranta, va anunciar que faria una gira de retrobament amb el públic que culminaria el 27 d'octubre de l'any 2007 en un macroconcert al circuit valencià de Xest. La notícia va caure entre els fans com una autèntica bomba.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[La família de pescadors de Santa Pola que va inspirar 'La ley del mar']]> El 2007, un jove Pascual Durà rescatà amb el seu pesquer un grup de migrants que havien naufragat. Aquella no seria la primera volta que algú de la seua família faria un rescat així, ja que el 2006 son pare en protagonitzaria un de similar que inspiraria la minisèrie 'La ley del mar'.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA['L'Alqueria Blanca', un punt i a part de la ficció en valencià]]> El 2007 s'estrenava la sèrie més exitosa de la televisió valenciana: L'Alqueria Blanca. Al seu voltant es va generar tot un fenomen: un club de fans, visites a les localitzacions dels rodatges o estrenes en cines grans on els actors se sentien com autèntiques estreles de Hollywood.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Empreses i artesans valencians van celebrar el naixement d'Elionor: mira què van regalar a la família reial]]> L'any 2005 va nàixer la princesa Elionor i va rebre molts regals valencians per a homenatjar-la i, de pas, promocionar la nostra artesania. Sabies que la bolcada del bateig era de tela tradicional valenciana? Dejavú 2005 repassa altres fets de rellevància que ocorregueren este any.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Salva i Tano, la primera parella homosexual a casar-se de la Comunitat Valenciana]]> L’any 2005, el Congrés aprovà la llei del matrimoni homosexual, tan polèmica com esperada. En 'Dejavú 2005' hem parlat esta setmana amb Salva Mas i Tano Torres, el primer matrimoni homosexual de la Comunitat Valenciana, que des de Crevillent ens han contat la seua història vint anys després.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Antonio Ferrandis, un talent que anava molt més enllà del mític Chanquete]]> L'any 2000 va ser l'any en què ens va deixar l'actor de Paterna Antonio Ferrandis, recordat pel seu paper en la sèrie 'Verano Azul' o la pel·lícula guanyadora d'un Oscar 'Volver a empezar'. 'Dejavú' fa un repàs de la seua prolífica carrera en cine, televisió i teatre, així com dels reconeixements que va rebre els últims anys de vida.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA['Dejavú' recorda la psicosi que va generar l'efecte 2000]]> Mireia Llinares ens trasllada a l'any 2000, un any que quedarà en la memòria de molts per l'efecte 2000. Per a molta gent, venia la fi del món perquè un error informàtic causaria la caiguda generalitzada dels sistemes de transport, comerç i comunicacions mundials.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[L'any que un brot de legionel·losi va causar estralls a Alcoi]]> La població va viure un episodi d’histèria col·lectiva perquè no trobaven el focus del bacteri i en van comptabilitzar 180 casos.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA['Dejavú' estrena temporada amb la pantanada de Tous]]> Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA['Dejavú' ens explica com va nàixer i es va consolida el FIB com el gran primer gran festival de l'estat espanyol]]> L'any 1995 naix el Festival Internacional de Benicàssim (FIB), una proposta alternativa a les músiques pop que imperaven a l'època. Però seria el 1996 quan esta proposta es consolidaria i convertiria en el primer gran festival a Espanya. 'Dejavú' recupera esta fita parlant amb alguns dels protagonistes del festival: organitzadors, grups de música i assistents.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Per què és tan important la figura del Genovés per a la pilota valenciana? 'Dejavú' ens ho explica]]> En 'Dejavú' destaquem amb Mireia Llinares Paco Cabanes, el pilotari més conegut com el Genovés, que el 1996 es va retirar. El seu paper va ser tan destacat en l'esport valencià que tots el món en parlava.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Mireia Llinares comparteix amb els que foren redactors de l'estatut d'autonomia valencià els punts més conflictius en les negociacions]]> Com es va gestar el 1982 el nostre Estatut d'Autonomia? Quins van ser els aspectes més conflictius? Mireia Llinares reuneix Joan Lerma (PSOE), Felip Guardiola (PSOE) i Luis Berenguer (UCD), alguns dels polítics que van estar en aquelles negociacions, perquè ens expliquen com van aconseguir posar-se d'acord.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[La pantanada de Tous, el desastre que va marcar la Ribera]]> L'any 1982 serà recordat pels valencians com l'any de la pantanada. El dia negre era el 20 d’octubre del 1982. L’hora crítica, poc després de la sis de la vesprada, quan els murs de la presa no van poder contindre l’aigua i la tragèdia planava sobre municipis com Gavarda, Antella, Càrcer, Sumacàrcer, Beneixida, Benimuslem, Alberic, Alzira o Carcaixent.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA['Dejavú' ens desvela per què es va produir un fet insòlit en Falles l'any 1982: la dimissió de la fallera major de València]]> María José Esplugues, fallera major de València del 1982, explica el motiu que la va portar a dimitir del càrrec: l'assetjament sexual per part d'un dels membres de la Junta Central Fallera. La inacció per part de l'organisme a pesar de les seues denúncies, la van portar finalment a renunciar al càrrec.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[El fill de Berlanga: “El cine del meu pare té un esperit valencià, absolutament”]]> L’antiga presó model de València ha sigut el lloc triat per l'equip de Dejavú per entrevistar José Luis García Berlanga, fill del cineasta Luis García Berlanga. La raó és que l'antiga institució penitenciària va ser l’escenari on el director de cine va rodar la pel·lícula Todos a la cárcel. El programa Dejavú ha entrevistat el seu fill amb motiu del programa dedicat als anys noranta. Perquè va ser un d’aquells anys noranta, concretament l'any 1993, quan García Berlanga va rodar la pel·lícula a la presó valenciana.

Mai el seu fill havia estat a l’antiga presó model. “Recorde que encara hi havia alguns reclusos quan van rodar la pel·lícula”. De fet, el programa Dejavú ha recordat que el mateix cineasta va voler estrenar-la davant dels reclusos. El rodatge va començar el juliol. En aquell any, el director tenia 72 anys. Era la seua pel·lícula que feia dèsset i amb ella va fer una crònica de la societat espanyola dels anys noranta. El seu fill també ha recordat com van ser els últims anys del director, que patia Alzheimer. “Va tindre la sort de morir en el seu llit dormint”. Berlanga va ser soterrat a Pozuelo de Alarcón, on vivia des de feia anys.

Un fill orgullós ha recordat que son pare va ser una persona “volguda per tot el món”. Luis Garcia Berlanga va nàixer a València el 1921, “i cada vegada que jo vinc a València observe com tot el món el respecta i el vol. És molt volgut (diu mentre se sorprén quan se li escapen unes llàgrimes) i pense que s’ho mereixia”. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L’últim ‘Dejavú’ torna al 2010, l’any que Espanya guanyà el Mundial de futbol]]> Dues fites ben diferents fan que l’any 2010 estiga marcat en la memòria del país. A l’estiu, la selecció espanyola de futbol es va proclamar, per primera vegada en la història, campiona del món. El mateix any, ETA anuncià un alto el foc que acabaria sent permanent. Mireia Llinares conversa amb Consuelo Ordoñez, germana del regidor assassinat per ETA Gregorio Ordóñez i presidenta del Col·lectiu de Víctimes del Terrorisme (Covite).

Recordarem el Mundial de Sud-àfrica amb Raúl Albiol, l’únic valencià convocat, que ens conta com ho va viure la selecció espanyola. Manolo, el del Bombo va viatjar a Sud-àfrica, però hagué de tornar a Espanya precipitadament a causa d’una malaltia. Finalment, hi pogué tornar per a assistir a la final en l’avió dels familiars de la selecció. També coneixerem la història de Nacho Medina, un professor d’institut que es va apostar amb el davanter Juan Mata que arribava a Sud-àfrica amb la seua vespa. Ho va aconseguir i el jugador va complir la promesa i li va donar entrades.

Eixe any València i Madrid acurtaven distàncies gràcies a l’AVE. La televisió va fer una gran cobertura de la inauguració de la línia d’alta velocitat. Esta fita va suposar acostar el turisme i els negocis entre València i Madrid.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Pilar Cerveró, rutera: “Era la rareta del grup, ni bevia, ni fumava, ni prenia coses rares”]]> Pilar, o Pili, que és com la coneixen els amics i amigues, l’any 1990 era una de les joves que recorria la Ruta del Bakalao. A Puzzle i Chocolate, “més en els 80”, i a Barraca és on va començar tot. Com ella ha recordat a l’equip de Dejavú, “Barraca és el bressol”. On tot va començar. Carlos Simó, DJ de Barraca, que també intervé en el programa Dejavú dedicat a l’any 1990, ha dit que allí acudia la gent a escoltar les últimes novetats musicals internacionals.

Barraca va obrir la porta l’any 1965 com a sala de ball a la platja de Sueca (Ribera Baixa). En una època en què la música només podia escoltar-se amb formats físics (discs, concerts, pubs o discoteques), el fet de disposar d’un espai musical d’avantguarda no va passar desapercebut per als melòmans.

“La música era molt bonica. Hi havia molt de tecno amb The Cure”. Era música que arribava de Londres, molt diferent, ha explicat Pilar. “A l'estiu, jo venia cada dia. Sobretot, divendres i dissabtes. Jo era una persona que ni bevia, ni fumava ni prenia coses rares, com diria un amic meu… Jo era la rareta del grup. Era la que agafava el cotxe”. I d’èxit és com va morir la Ruta. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El que va dir Joan Monleon en conéixer la mort de Concha Piquer: “Hui la Maredeueta s'ha quedat sense veu”]]> Concha Piquer moria a Madrid als 82 anys i el seu multitudinari soterrar va ser digne de l’estrela que era. De l’esdeveniment es van fer ressò tots els mitjans de comunicació, també Canal 9, amb l’informatiu presentat per Xelo Miralles, com ha mostrat el programa 'Dejavú' dedicat a l'any 1990. El dia de la seua mort, a Madrid —on ella residia— el centre de la capital va quedar col·lapsat. Uns i altres tenien les millors paraules per a acomiadar-la. Manolo Escobar va dir que amb ella moria “un tros de la cançó espanyola i una gran senyora”. Per a Joan Manuel Serrat, no moria “un vell mite” com tampoc sols una artista, “per a mi ha mort una amiga". A València, el Titi va dir que “ella era la millor 'tonadillera' que havia tingut Espanya”, mentre que les paraules de Joan Monleón eren: “Concha Piquer, dins de la cançó, va ser revolucionària. Pense que hui la maredeueta s'ha quedat sense veu”. Amb la mort de la Piquer desapareixia un geni de la cançó i —com deia la seua filla— també “una bona mare’. Nascuda en un pis del carrer de Ruaya del barri de Sagunt de València, un 8 de desembre —carrer que actualment acull la seua Casa-Museu—, als catorze anys aquella xiqueta viatjaria cap a Nova York, a instàncies del mestre Penella. Va triomfar a Broadway i quan va tornar a Espanya es va convertir en la número u de la cançó. La seua carrera ha creat la famosa dita popular: “Viatges més que el baül de la Piquer”. 

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[‘Dejavú’ recorda el 1990 amb la campanya del “Póntelo, pónselo”]]> L’any 1990, l’anunci del “Póntelo, pónselo” va haver de retirar-se per la pressió social i de la Conferència Episcopal. Per primera vegada s’interpel·lava les dones i se les feia partícips de la prevenció d’embarassos no desitjats i de les malalties de transmissió sexual.

Eixe any s’inaugurava l’Institut Valencià d’Infertilitat (IVI), que va enderrocar la barrera de la infertilitat i va revolucionar la maternitat. El programa repassa els inicis de l’IVI. En el camp de la música, José Manuel Casañ i excompanys músics de Bruno Lomas recorden la figura d’este cantant que va morir en un accident de trànsit eixe any. Dejavú ofereix l’assaig de l’actuació en el programa Solfa íntima de Canal 9 el 1989, que fou l’últim que gravà per a una televisió este vocalista conegut com l’Elvis espanyol.

També es recordarà la gran Concha Piquer, una de les figures més rellevants de la copla espanyola i que més va influir en les generacions posteriors d’intèrprets d’este estil musical. En este capítol de Dejavú podrem tornar a escoltar la cantant gràcies a les imatges que guarda l’arxiu de RTVV.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Covadonga Balaguer recorda l’accident durant la Crida del seu regnat, que va modificar l’acte per sempre]]> La Crida és un dels actes de la festa que el món faller espera amb major il·lusió per representar l’inici de les festes. Durant la crida del 1989 van esclatar diferents artefactes que, tot i que no van provocar ferits greus, van caure damunt del públic. La fallera major d’aquell any, Covadonga Balaguer, més coneguda com Covachi al món faller, ha explicat com va viure aquells moments d’incertesa, en veure caure les cendres enceses damunt de les persones concentrades al voltant de les torres de Serrans. Aquell accident va modificar la celebració per sempre i, en lloc de fer-se cap al carrer de Serrans, des del 1990 es fa en direcció cap al riu. I fins hui dia. 

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Les Valquíries d'Ontinyent, les dones que han fet història a la festa de Moros i Cristians]]> L'any 1989 un grup de dones d'Ontinyent van fer història. Es tractava de les membres de les Valquíries. Elles van ser les primeres a desfilar en unes festes de Moros i Cristians. Amb els anys, el seu exemple es va estendre per tota la Comunitat Valenciana. La Societat de Festers d'Ontinyent va dictar unes noves normes que posaven el punt final a la tradició secular d'una festa privativa dels homes. La primera comparsa a obrir-los les portes va ser la dels Fontanos. L'equip del programa Dejavú ha volgut reviure aquella gesta amb elles i s'ha desplaçat al mateix lloc on tot va passar. Les membres de les Valquíries han recordat aquella experiència viscuda un 26 d’agost de 1989, un pas endavant que va marcar un abans i un després en la festa.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[‘Dejavú’ repassa els fets més rellevants del 1989, l’any que naix Canal 9]]> Les emissions de Canal 9 començaven el 9 d’octubre del 1989. Dejavú conversa amb alguns dels protagonistes, periodistes molt joves que en eixe moment van iniciar el camí dels mitjans públics. Lola Bañón, Remei Blasco, Óscar Martínez i Clara Castelló ens expliquen com van ser els primers passos de la televisió pública valenciana. Tot i que estava previst començar el 9 d’octubre, durant eixe mes de setembre, amb les emissions en proves, van caure unes pluges torrencials que van provocar importants inundacions. Tots els professionals van fer un gran esforç per cobrir eixe fenomen meteorològic i les seues conseqüències. Una jove Victòria Roselló, ara cap del servei de meteorologia d’À Punt, va ser l’encarregada d’informar.

El 1989 comença a tramitar-se la nova llei de trànsit que obliga a portar el cinturó dins dels nuclis urbans i també a portar casc en les motos. El catedràtic de Seguretat Viària, Luis Montoro, explica el canvi de la normativa que va sorgir a partir de l’any més negre pel que fa als accidents de trànsit. Entre ells, el del jugador de bàsquet Fernando Martín, el primer esportista espanyol que arribà a jugar en l’NBA, que va morir eixe any en un accident de trànsit.

Dejavú indaga en l’accident pirotècnic de Sant Joan d’Alacant, on van morir deu persones, i parla amb una de les persones ferides que, a més, va perdre sa mare a l’accident. Durant la Crida a València, eixe mateix any, van esclatar diferents artefactes que no van provocar ferits greus, però van propiciar que es canviara l’acte i en lloc de fer-se cap al carrer de Serrans es fera, des del 1990, cap al riu, tal com es manté en l’actualitat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[“Vero d''Operación Triunfo' serà sempre part de mi, la porte tatuada a la pell”]]> L’artista Verónica Romero, més coneguda com a Verónica, nascuda a Elx (Baix Vinalopó) el 1978, va ser una de les finalistes de la primera edició d'Operación Triunfo, un programa que ha quedat en l’imaginari popular i en el record dels teleespectadors d’aquell any d’una manera molt especial. El programa Dejavú dedicat a l’any 2001 ha entrevistat dos fans de l’artista, una de les finalistes d'aquella mítica edició, que ha aconseguit que més de vint anys després els seguidors continuen fidels als seus ídols.

El concurs que buscava joves talents musicals ho feia en un format innovador, el primer d’aquelles característiques que arribava a Espanya. La primera edició, a causa del gran èxit d’audiència, va donar motius per a continuar sumant edicions. Això sí, després d'aquell programa del 2001, ja cap altra edició ha aconseguit tantes bones xifres d’audiència com la primera ni els participants han tingut tanta popularitat.

El que mai hauria pensat aquella jove d’Elx que volia ser cantant i que s'anomenava Verónica és que, quasi 25 anys després, els seus fans serien igual de fidels a ella com el primer dia que la van sentir cantar. Un bon exemple en són Javi Castelló i Daniel Cortés, integrants del club de fans de la cantant. Un club que ha mostrat superar la prova del temps. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Conxa Llop, la mestra de Borriana que es va escapar pels pèls de l'11S]]> Conxa Llop és una professora jubilada de l'Institut Jaume I de Borriana. Com ha relatat a l'equip de 'Dejavú' en el programa dedicat a recordar les principals efemèrides del 2001, ella es trobava de viatge a Nova York aquell setembre de 2001. I no sols aixó, ella havia d'haver estat aquell dia 11 de setembre i a la mateixa hora de l'atemptat a les Torres Bessones. Eixos dies Conxa es trobava amb alumnes a Nova York i ha explicat que, com que anava en un bus escolar "i eixe dia el necessitaven, van canviar la data de visita a les Torres Bessones i en compte del dia 11 vam anar un dia abans, el 10 de setembre". Conxa tenia quasi una vintena d'alumnes a càrrec seu. Hui dia pensa que es va escapar d'aquell desastre "pels pèls". La mestra ha recordat que el més dur va ser veure les caretes dels xiquets i xiquetes que tenien familiars a les Torres treballant.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Les dones del Palmar van vore reconegut el seu dret a pesca el 2001]]> Les dones del Palmar, un símbol de lluita per la igualtat d’oportunitats, es reuneixen per primera vegada des de fa molt de temps en la seu de la Confraria de Pescadors. Conten com van viure tot el procés fins a arribar a poder pescar a l’Albufera. Carmen Serrano assegura que el Palmar era important a la Comunitat Valenciana però que en el món el col·locaren les dones.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Alejandro Parreño i Vero Romero repassen per què van "al·lucinar" quan eixiren d'Operación Triunfo]]> "La música es tu voz" és ja un himne per a tota una generació. Ens ho canten Alejandro Parreño i Vero Romero, la representació valenciana en la primera edició d’Operación Triunfo, amb qui Mireia Llinares ha compartit confessions i imatges d’aquells moments històrics per a la televisió espanyola. Ni més ni menys que tretze milions de persones seguiren la final d’este talent show. Fora qui fora el teu ‘triunfito’ o ‘triunfita’ favorit, mira esta entrevista on es repassen els moments més interessants d'este concurs.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[‘Dejavú’ torna al 2001, l’any de l’11S]]> L’any 2001 se suspenia el servei militar a Espanya i la justícia va processar Juan Maeso, l’anestesista responsable de contagiar d’hepatitis C a 275 pacients. Però si ha un moment històric que ha quedat gravat a la memòria col·lectiva a escala mundial és l’atemptat de l’11 de setembre contra les Torres Bessones de Nova York. Totes les persones que ho vam viure, recordem què féiem i on estàvem quan totes les televisions arreu del món van emetre en directe l’atemptat que va canviar el món. Dejavú parla amb el periodista de Canal 9, Pep Sastre, que estava de vacances a Nova York i que conta com va viure la cobertura de l’atemptat per a Canal 9. Radiotelevisió Valenciana.

Altres fets destacables

L’any 2001 també va suposar la fi del servei militar obligatori. Mireia Llinares parla amb un grup d’homes que van fer la mili i que expliquen les seues experiències del servei militar. A més, l’espai s’apropa al moviment de la insubmissió a través de les vivències de Vicent Mifsud, un dels primers insubmisos. Este moviment format per joves antimilitaristes va aconseguir posar fi al servei militar obligatori de manera pacífica.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA['Amor a primera vista', 'Elles i ells' o 'Jocs de Parella': el Tinder de la televisió dels 90]]> Els programes de cites van experimentar un boom en totes les televisions a començament dels anys noranta. També en la televisió valenciana. Com s'ha fet ressò el programa Dejavú, el 1991 arrancava, amb els actors valencians Rosana Pastor i Diego Braguinsky, el programa Amor a primera vista. Aquells anys van proliferar este tipus de formats i Canal 9 va arribar a tindre fins a quatre programes de buscar parella en graella, com ara Elles i ells (amb Juanjo Prats), Enamorats (amb Inés Ballester i de nou Diego Braguinsky) o Jocs de parella.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[El primer servidor web d’Espanya el va crear l’UJI i estava en valencià]]> La Universitat Jaume I (UJI) va obrir la porta el 1991, en aprovar les Corts la seua llei de creació. Quan la nova universitat portava poc més de dos anys de vida, va crear el primer servidor web d’Espanya. Estava en valencià. En un primer moment els beneficiaris van ser el personal de la Universitat i la comunitat científica. Arrancava una nova autopista de la informació que li va donar molta notorietat a la universitat de Castelló de la Plana. L'equip del programa 'Dejavú' ha parlat amb l'analista de tecnologia educativa Carles Bellver, que ha dit que "aquell projecte va animar moltes altres universitats valencianes i catalanes, i també les de les Illes Balears". Un altre analista, Toni Bellver, ha dit que l'inici del projecte va ser la cerca de practicitat i de poder trobar informació. 

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[‘Dejavú’ viatja al 1993, l’any marcat pel crim de les xiquetes d’Alcàsser]]> Dejavú torna al 1993, l’any del cas Alcàsser. El crim de les tres xiquetes, Míriam, Toñi i Desirée, va omplir hores i hores de televisió durant tot l’any i va marcar la memòria de tot Espanya.  

L’espai, conduït per Mireia Llinares, torna a esta localitat valenciana per a parlar amb Josep Alcayna, tinent d’alcalde al 1993, que recorda els dies de recerca de les xiquetes i el duel posterior que van viure. El programa també indaga en com la cobertura mediàtica del cas Alcàsser va esdevindre un espectacle que va multiplicar l’impacte social del crim.

Altres esdeveniments de l’any

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Beatriz Garrote: “És important recordar a l’administració que la mort de persones quan falta seguretat comporta responsabilitats penals”]]> En la nova entrega del programa Dejavú l’equip s’ha endinsat en l’any 2006. Un any marcat, entre altres esdeveniments, pel tràgic accident de metro de València. Un succés que la ciutadania mai oblidarà i que va causar 43 morts i 47 ferits. La presidenta de l’Associació Víctimes del Metro 3 de juliol, Beatriz Garrote, que ha sigut tot un referent en la lluita dels familiars de les víctimes, ha recordat amb l’equip del programa com finalment el 2020 van aconseguir una sentència de culpabilitat. 

Una sentència que per a ella té un doble sentit, i no sols el de fer justícia amb les víctimes. “Una sentència de culpabilitat era el que es necessitava perquè en cas d’ocórrer un altre accident similar, l’administració tinguera en compte que hi ha responsabilitats penals quan falta seguretat i acaben morint persones”.

Garrote ha recordat que va ser "molt important" per a l'associació que quatre dels huit imputats es reconegueren com a culpables. Ella, que va perdre la germana en l’accident, confia que es recorde “esta història de lluita”, una lluita que va aconseguir que “finalment se sabera la veritat”. Beatriz mai oblidarà el primer dia d'aquell malson com tampoc tots els anys que van vindre després.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[‘Dejavú’ torna a l’any del tràgic accident de metro a València]]> El 2006 està marcat en la memòria dels valencians com l’any del tràgic accident de metro de València, que va causar 43 morts i 47 ferits. La desgràcia va ocórrer la mateixa setmana que la ciutat es preparava per a la visita del papa. Aquell any es va destapar també l'estafa milionària de Fórum Filatélico i la llei antitabac del govern de Zapatero va suscitar una gran controvèrsia. A més, un brot de grip aviària va desencadenar la psicosi entre la població mundial.

Dejavú ha bussejat en l’arxiu de RTVV-IVC per a tornar a oferir-nos les imatges més impactants de greu accident de metro a València el 3 de juliol del 2006. Gràcies a la tasca de catalogació, conservació i digitalització del patrimoni audiovisual dut a terme per l’equip de documentació, el programa ha pogut fer servir les imatges i sons del moment. Dejavú ofereix imatges dels informatius de l’època i declaracions actuals amb alguns dels protagonistes del moment, com ara Beatriz Garrote, referent de la lluita dels familiars de les víctimes de l’accident de metro. L'atzar va voler que l’accident coincidira amb la visita del papa Benet XVI a València prevista només per a uns deu dies després de l’accident. Una visita molt esperada que va atraure milers de pelegrins a la ciutat. Dejavú també parla amb un grup de pelegrines que recorden com van viure la visita. 

En les notícies espanyoles, destaca la grip aviària, que va provocar el decret d’una pandèmia catorze anys abans de la pandèmia de la covid. En aquell moment es van sacrificar milers de coloms de les places. El programa fa un repàs de les últimes malalties que han tingut el món pendent de la investigació i les vacunes.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Mista, sobre l'any del triplet del Valencia CF: "Vam tocar el cel. Allò ens ha marcat de per vida"]]> El 2004 va ser un any inoblidable per al València Club de Futbol i per damunt de tot per a l'afició. Aquell any l’equip va guanyar tres títols: la Lliga, la Copa de la UEFA i la Supercopa d’Europa. El programa Dejavú ha fet un repàs d’aquells èxits dels valencianistes i ha parlat amb algunes de les persones responsables de fer-los. Segons l’equip de Dejavú, eixe any 2004 “La Federació Internacional d’Història i Estadística del Futbol (IFFHS) va dir que el València era el millor equip del món”, a la qual cosa l’exjugador Miguel Ángel Ferrer Mista durant l’entrevista per al programa ha respost que “per a nosaltres va ser un motiu d’orgull molt gran, l'objectiu més gran a què pot aspirar un club”. Per a Mista, darrere d’aquell triplet hi va haver “sort i també molt de treball”. 

El dia de la Mare de Déu de 2004, l’equip de futbol començava les alegries i es proclamava campió de la Lliga 2003-2004. Aquella jornada va portar imatges que hui dia encara són fàcils de recordar. L’alegria era palpable al carrer i la celebració era viscuda pels aficionats i no aficionats al futbol. Unes imatges que de nou hem pogut recordar amb el capítol "El millor València de la història", de Dejavú. 

En aquella jornada un valent i decidit Albelda es va atrevir a vaticinar davant una afició tremendament excitada, que “d'ací a dos jornades tornarem ací amb la UEFA”. I no la va errar.  Com ha dit Mista: “en sentir a Albelda, l’afició va embogir”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[‘Dejavú’ viatja al 2004 per a recordar com era ‘El millor València de la història’]]> Dejavú repassa este dijous a la nit els esdeveniments que marcaren l’any 2004. Eixe any, el València Club de Futbol feia història perquè es va convertir en el millor equip del món. Però l’any començava amb el terrible atemptat de l’11M. Al Congrés es va aprovar la llei contra la violència de gènere. I, en Canal 9, un reportatge d’investigació va destapar l’estafa de la secta del pare Ángel. El 2004 també va estar marcat per la boda del príncep Felip i Letizia Ortiz.

Dejavú indaga en l’arxiu de RTVV-IVC per a oferir-nos les imatges i els sons que la radiotelevisió pública valenciana ha gravat i emés cada dia des del 1989. Són el testimoni i la memòria de la societat valenciana. L’equip del Centre de Documentació ha preservat totes les gravacions nascudes per l’activitat de la radiotelevisió valenciana, ha catalogat el fons documental i ha recercat imatges, sons i dades per a enriquir les produccions audiovisuals.

Així, en el pròxim capítol de Dejavú s’ofereixen algunes de les imatges i reportatges que Canal 9 va emetre amb motiu de l’aborronador atemptat de l’11M a Madrid que va commocionar la societat.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Anna Lluch, sobre els inicis de la llei del divorci: “Les divorciades eren les dones i elles tenien la culpa que la parella no funcionara”]]> L’Espanya que entrava en els anys 80 mostrava un panorama en certa manera distòpic. La ciutadania va haver d’esperar fins l’any 1981 perquè el divorci fora legal. Eixe any va quedar marcat al calendari com el de l'aprovació de la llei que el regulava. Un dret que sí que havia sigut reconegut durant la República, l’any 1932, i que en arribar la dictadura va quedar derogat. 

El programa Dejavú d'À Punt, en la seua nova entrega, s’ha centrat en els esdeveniments principals de l'any 1981, i un va ser la nova llei del divorci. Una qüestió que marcaria moltes famílies espanyoles, des d’eixe dia, i especialment moltes dones. Una realitat que anava més enllà de la llei. Als seus efectes psicològics ha posat paraules la doctora i investigadora sobre el càncer, Ana Lluch, durant l’entrevista amb l’equip del programa.

“Les divorciades eren les dones i qui tenia la culpa que la parella no funcionara era la dona”, ha dit Ana Lluch sense dubtar. La nova llei permetia la dissolució del matrimoni si ho demanava una de les dos parts, i sense intermediació de l’església. La llei va permetre l’alliberament de moltes dones, que fins a eixe moment estaven obligades a continuar amb el marit.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[“Jo crec que ETA va triar mon pare perquè mesos enrere havia acceptat ser candidat a presidir la Generalitat”]]> L’any 1992, Espanya va quedar marcada pels Jocs Olímpics de Barcelona. Però el començament de l’any escrivia una empremta dolenta al calendari, que quedaria per a sempre. A principis de gener del 1992 ETA va assassinar el professor valencià Manuel Broseta a València. Nascut a Banyeres (Alcoià), catedràtic de Dret Mercantil, reconegut jurista i, a més a més, un dels impulsors de la creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, ETA assassinava un dels ciutadans valencians amb més renom, estima i consideració a la societat.

El programa Dejavú, la nova proposta d'À Punt que repassa els fets que han marcat les vides dels valencians i valencianes els últims cinquanta anys, ha entrevistat algunes de les persones vinculades al professor Broseta, molt en especial la seua família. Un dels entrevistats davant de les càmeres ha sigut Pablo Broseta, un dels fills del jurista.

Mireia Llinares no ha dubtat a preguntar al fill de l’assassinat per què pensa Pablo Broseta que ETA va triar Manuel Broseta. Una pregunta que encara, hui dia, queda en l’aire per les diferents raons que envolten aquell luctuós succés. Açò és el que Pablo Borseta ha contestat a l'equip del programa Dejavú: “Segons la documentació dels sumaris, en algun punt s'al·ludia al fet que (mon pare) era membre del Consell d'Estat. També apuntava haver sigut redactor dels estatuts d'autonomia. I una altra raó, amb la qual jo més convinc, és que acabava d'acceptar –uns mesos arrere– presentar-se a candidat a president de la Generalitat Valenciana”. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[José Vicente Marcos, el primer policia que va veure mort Broseta, va salvar la vida de miracle en esclatar el cotxe bomba deixat pels terroristes]]> José Vicente Marcos, el policia valencià que va resultar ferit en l’assassinat de Manuel Broseta, a València l’any 1992, ha concedit per primera vegada una entrevista davant de les càmeres de televisió. Ha sigut per al programa Dejavú, la nova proposta d'À Punt, on un equip de professionals repassen els fets que han marcat les vides dels valencians i valencianes els últims cinquanta anys. Tot de la mà de l'arxiu audiovisual d'RTVV i d'altres televisions.

En la primera entrega d'esta sèrie documental, que porta com a títol "L'any de les olimpíades", en la part del documental destinada a l'assassinat del professor i jurista Manuel Broseta, José Vicente Marcos no ha estalviat detalls de com va viure aquell dia.

Durant l'entrevista amb Mireia Llinares, conductora del programa, ha dit: “La primera imatge que em ve al record d’aquell dia és la del professor Broseta a terra amb un tir per l'esquena, al clatell. Això no ho puc esborrar. Vaig ser el primer policia a arribar. El primer que vam fer va ser acostar-nos a ell, vam veure que estava mort. I a continuació començarem a recaptar informació”.

Continua llegint-ho en el web

]]>