En el programa, Tomás i Javier han recordat com en tot ritual de l’esmorzar “no poden faltar els cacaus, els envinagrats, un entrepà generós i al remat un cremadet”. Però que fan a l'APTC per guanyar aquest guardó? “En APTC fem els entrepans que ens agrada menjar-nos... contundents i amb bon producte”, ha dit Javier Pascual, propietari i cuiner, a l’equip de Cartes en joc. El seu germà Tomás Pascual, que és l’encarregat de sala i xarxes, ha rematat amb una altra sentència: “a l'APTC fem els esmorzars per a no dinar després”.

Tomás Pascual sembla que pot ser un dels homes més envejats de la contornada. La divertida raó, com ell ha explicat, és que al seu bar de Llíria, “sempre soc jo el primer que tasta les novetats”. I és tan feliç amb aquesta responsabilitat que quan la conta dedica a l’equip de Cartes en joc un ballet de satisfacció amb el cap. Tomàs reconeix que també és ell qui fa les primeres crítiques al cuiner, el seu germà.

Continua llegint-ho en el web

Tot va començar en la seua visita al bar Arrabal de la piscina de Tollos. En obrir el congelador, Eduardo mirava de reüll les bosses de preparacions casolanes que els seus propietaris tenien congelades. Es tractava de matèries primeres cuinades amb antelació per a preparar plats més complexos i elaborats. 

I en arribar el torn del bar casino Ca Joan, de Castell de Castells, Eduardo ha tornat a dir: “Té molt de congelador, això vol dir que té molt de congelat… A mi el que més m’agrada, el fresc…”. Les altres dues parelles de concursants no donaven crèdit a la seua fixació pel que tots ells consideraven un recurs fonamental en tota cuina. Com li ha recordat José María Salinas, del bar Arrabal (Tollos), que experimenta dia a dia la possibilitat d'estendre la temporada turística en zones com la Vall d’Ebo, i on el treball "és fluctuant", fer ús de productes congelats de bona qualitat no és cap problema. Arribat aquest punt, alguns han pensat en veu alta: “Ja veurem... quan anem a dinar a sa casa”. I el que ha passat en arribar els quatre al bar Pego Z&E cal mirar-ho.

Continua llegint-ho en el web

En un moment de l'espai, i quan es disposaven a provar la paella valenciana cuinada per Enric Navarro, propietari del restaurant Casa Navarro (platja de la Patacona, Alboraia), la cap de sala ha dit amb molt de sentiment: "Jo us volia dir una cosa. A ma casa, el meu iaio era el cap dels arrossos, va morir fa catorze anys i jo no he tornat a tastar una paella valenciana des que ell va morir. Hui, per a defendre la terreta i perquè es conega el que és un arròs valencià, hui aquest dol me’l llevaré".

Com que els seus acompanyants a la taula no esperaven l'eixida de la valenciana, el conductor del programa Jordi Garrido ha trencat el silenci creat i ha demanat un brindis per Elena i per a la resta. I en dir “fem un brindis”, el propietari del restaurant Ca la Nuri, Jordi Noguera, conscient del moment delicat que travessava Elena, ha dit: “Per la família”. Cal veure al programa per a comprendre la intensitat amb què Elena ha viscut els minuts abans de provar, de nou, una paella valenciana. Com ha brindat, com ha mirat al cel, ha agafat la medalleta i ha recordat el seu avi.

Continua llegint-ho en el web

Enric Navarro transmet a càmera que tota la vida ha ficat passió en la seua professió. Un ofici, que com ha explicat al programa, va mamar de ben menut. “Casa Navarro la vaig muntar l’any 98”, però la relació amb la cuina venia d’abans. “Mon pare va muntar un berenador a la platja del Saler l’any 1955. Ell estava a la cuina i d’ahí ens ensenyarem”. 

El dia a dia i fer moltes paelles li permet dir: “Jo soc dels bons que fan arrossos a València, que a València no és fàcil menjar un bon arròs”. També ha dit, sense pèls a la llengua i amb orgull: “Si soc alguna cosa és gràcies a mon pare i ma mare, perquè jo no vaig estudiar i als catorze anys estava treballant. Soc dels pocs que ha nascut en una barraca”.

Continua llegint-ho en el web

En el programa, els participants competeixen pel títol al millor restaurant de tradició familiar de la Ribera Baixa i, com no podia ser d’una altra manera, un comensal ha triat, entre el menú de l'oponent, la paella valenciana. Quasi res li ha paregut bé al cullerà José Crespo de la cuina d'El Rebost de Sueca, guanyador del Concurs Internacional de Paella en 2022.

Abans de tastar els plats, Crespo ha iniciat un debat sobre els arrossos que fan a Sueca. Ha dit: “ja fa temps que no menge una paella de Sueca, però recorde que allí la fan d’una altra manera. A Cullera, quan sofregim la carn, sofregim també l’arròs. A Sueca el que fan és bollir l’arròs. Sofregeixen l'arròs, tiren el caldo i després tiren l’arròs. Jordi Garrido, el presentador, li va preguntar quin era el millor mètode, i Crespo li va respondre que l'arròs s'ha de sofregir perquè agarre tot el sabor".

Continua llegint-ho en el web

En esta primera entrega, tres restaurants de la Ribera Baixa s’enfronten al guardó al millor restaurant de tradició familiar de la comarca. El Rebost (Sueca), la tasca Mitxula (Cullera) i el restaurant Benavent (Cullera). Els tres cuiners són dos valencians i un madrileny. La interacció entre els dos valencians ha fet pujar la tensió, per a sorpresa del madrileny que no acaba d’entendre per què dos valencians s’enfronten.

Tot va començar quan José Crespo i Verónica Benavent, del restaurant Benavent, van anar amb Jorge Fito i Valentina Ponce (tasca Mitxula) a provar i jutjar la cuina d'El Rebost (Sueca). En arribar al local, a José Crespo li va eixir ben prompte la vena competitiva i va començar a valorar les paelles de Sueca abans de provar la d'El Rebost, amb comentaris del tipus “l’arròs a Sueca el fan bullit”. En tastar la paella valenciana d'El Rebost va criticar la presència de socarrat i de romer, entre altres comentaris negatius que, fins i tot, van sorprendre els responsables de tasca Mitxula. 

Continua llegint-ho en el web

El programa, que en cada entrega descobreix noves maneres de cuinar i també nous establiments, ha presentat la tasca que s’autodenomina “moderna i canalla”. Al seu propietari la passió li ve de família, d’haver tingut uns pares involucrats en la professió. L'establiment busca unir qualitat, tradició i modernitat amb un servici molt "de manual”. I en la seua opinió personal, “l’ensaladilla i les braves són dos plats que no poden faltar a una carta”. I ell es veu així: "jo sempre he pensant que juguem en Champion".

La seua és una cuina creativa, fonamentada la cuina tradicional, “i adaptada a un concepte més transgressor i avantguardista”. Tot i que Jorge és el més nerviós de l’equip i Valentina aporta la tranquil·litat, el cap de cuina de Mitxula ha sabut mantindre el tempre en provar la cuina dels seus companys del concurs per tal d'analitzar sabors, textures i matèria primera amb professionalitat.

Continua llegint-ho en el web