<![CDATA[À Punt - Articles]]> 10 <![CDATA[À Punt - Articles]]> <![CDATA[Més de 1.500 alumnes de diversos instituts canten i ballen junts en el concert de Com Sona l’ESO]]> 1.600 alumnes de l’ESO d'instituts de la Comunitat Valenciana, Catalunya i les Balears canten i ballen junts damunt de l’escenari en una actuació anual. El projecte, una festa de la música i de la convivència, es diu Com Sona l’ESO i enguany, per a celebrar els 25 anys, han escollit un marc d’excepció: Altea.

En Som de casa, Josep Alcover i Elena Llopis, professors de música i organitzadors de Com Sona l’ESO, expliquen com es pot dur a terme un projecte d’estes proporcions. “És un treball de tot un any”, assegura Josep. “Ja estem en marxa per a arribar al concert final de l’any pròxim: hem de compondre l’obra, preparar els materials, buscar el lloc per a fer la trobada… Treballem tot l'any”.

Les cares de felicitat i els plors d’emoció que podem veure en tants participants durant el concert transmeten tanta energia com la mateixa música. “En el concert ploren d’alegria, però també de tristor, perquè intueixen el final d’una experiència inoblidable”, apunta Elena.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Augmenten les caparres a la Comunitat Valenciana: com actuar si ens piquen?]]> El doctor en Entomologia i Control de Plagues de la Universitat de València, Vicent Falcó, en declaracions en el programa Som de casa, ha confirmat que “a la província de Castelló s’han multiplicat per sis els casos de picades de caparres”. I la presència d'estos animals també comença a apreciar-se al nord de la província de València.

Fent memòria, l’especialista ha dit que “el 2017-2018 els centres de salut de les comarques centrals de la província de Castelló es van adonar de l’increment important d’una espècie, la Hyalomma lusitanicum. Es van arribar a tindre 130 casos anuals. La seua presència va avançant cap al nord de la província de València”.

Segons l’especialista en control de plagues, en funció de l’espècie de què es tracte, estos àcars "poden ser més o menys perillosos”. De les caparres, Falcó ha explicat que són uns aràcnids els quals necessiten alimentar-se de sang per a desenvolupar els ous. “Hi ha dos tipus de caparres: les blanes, que ataquen a les aus, i les caparres dures, i dins d’eixe grup hi ha moltes espècies. Quan estos aràcnids estan als animals de granja o als animals de companyia, pot ser fàcil que passen al nostre cos”. Algunes d’estes espècies es troben a la vegetació esperant que passe un hoste, però hi ha altre grup, molt més agressiu, que no espera l’hoste i és més actiu i ix en la seua cerca. "La caparra que transmet la malaltia de Lyme —que es troba a tot Centreeuropa— a la península Ibèrica es localitza a la cornisa cantàbrica”, ha indicat falcó.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Sole Giménez: "Participant en el documental, m’he adonat de com d'afortunada soc per haver-me pogut dedicar a la música"]]> À Punt estrena Sole Giménez. Alma de blues, un documental que recorre la trajectòria de la cantant valenciana, una de les veus femenines més reconegudes del panorama musical espanyol, a partir del concert amb què va celebrar el 2023, els quaranta anys en el món de la música. Un concert on repassava els temes més celebrats de la seua època com a veu de Presuntos Implicados i també altres que la cantant i compositora ha interpretat en la seua trajectòria en solitari. Des de Canàries, on es troba participant en un festival amb la Sedajazz de les Palmes de Gran Canària, com a part de les col·laboracions que fa periòdicament amb big bands de l’entorn de Sedajazz, Sole Giménez connecta amb Som de casa per a presentar-nos-el.

La cantant es mostra molt emocionada i il·lusionada amb l’estrena del documental: “Vaig tindre l’ocasió de veure'l en la preestrena que es va fer i, encara que em pugen els colors, perquè em fa molt pudor, em sembla preciós”.

Sole no havia pogut veure el documental al complet, només alguns fragments i confessa que estava nerviosa, però en veure la reacció del públic es va sentir molt feliç. “La veritat és que hi havia molts amics i gent de la productora, perquè va ser un acte en petit comité, i em vaig sentir molt estimada”, confessa. “Ara estic desitjant que el documental arribe al gran públic, per a veure quins comentaris fan”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Beatriz Garrote: “El que més ens va afectar va ser la falta de resposta a unes famílies que estàvem passant un dolor tan fort”]]> L’any 2006 es va produir a València el pitjor accident de metro en la història d’Espanya, amb un resultat de 43 persones mortes i 47 ferides. El programa Dejavú dedica el capítol de hui a recordar aquell terrible accident i altres records gravats en la memòria col·lectiva dels valencians del mateix any.

Díhuit anys després dels fets, Som de casa parla amb Beatriz Garrote, de l’Associació Víctimes del Metro 3 de Juliol. Reconeix que, encara que la lluita va acabar l’any 2020, amb una sentència que determinava la responsabilitat de quatre directius d'FGV per la mala gestió de l’empresa, les famílies encara es reuneixen de vegades per a parlar “perquè al final som com una gran família”.

Així, considera que el tema està prou tancat, però quan li pregunten si pensa que es va cloure d’una manera suficientment justa, té algunes reserves. “Ho teníem tan malament al principi, que no podem negar que vam arribar molt lluny”, admet. “Però si tenim en compte el que volíem aconseguir quan vam formar l’associació, és a dir, saber què va passar i que els responsables acabaren condemnats en un període de tres o quatre anys, que és el que sol durar un juí, la realitat va ser molt diferent: vam haver d’estar nou anys eixint a la plaça el dia 3 de cada mes, fins al 2020 no vam aconseguir una condemna en un juí penal i mai vam saber les causes exactes de l’accident. A més, mai l’administració que va gestionar l’accident ens va demanar disculpes, encara que van assegurar que si un dia hi havia condemna penal, sí que ho farien…”

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[María Galiana: “Si pensava que mai em desprendria del personatge d’Herminia, amb aquesta obra crec que ho he aconseguit”]]> Quan falten pocs minuts perquè puge a l’escenari del Teatre Talia, l’actriu María Galiana, connecta en directe amb Som de casa per a intercanviar impressions sobre un paper ben diferent dels que ha fet fins ara. L’obra que l’ha dut a València és La reina de la belleza de Leenane, on interpreta un personatge roí.

Sobre la recepció que li ha dispensat el públic al teatre, confessa sentir-se molt a gust: “Al Talia li diuen ací la bombonera i en veritat que ho és: un teatre preciós”. Assegura que “La funció d’ahir sembla que va agradar molt, perquè la gent ens va aplaudir moltíssim, dempeus i amb molts bravos, i vam eixir molt contents”.

María recomana l’obra, dirigida per Juan Echanove, on comparteix protagonisme amb Lucía Quintana, perquè està magníficament escrita. “És una obra molt autèntica, té molta veritat” assegura l’actriu. “No és simplement èmfasi per a cridar l’atenció i per a emocionar, sinó que està meravellosament escrita per Martin McDonagh i, com totes les coses bones, arriba molt bé al públic, que es queda totalment impactat pel que veu a l’escenari”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Rodrigo Cortés: “La literatura va d’inventar-se mons i d’aconseguir que el lector faça desaparéixer la seua pròpia realitat”]]> L’escriptor i cineasta Rodrigo Cortés està a València esta setmana amb una agenda ben ajustada. Ahir va participar en el cinefòrum de l’Ocean Fest, amb l’escriptor Juan Gómez-Jurado, i hui ha protagonitzat una trobada al si del festival València Negra, per a parlar sobre les paraules com a armes secretes, una referència al llibre de contes de Cortázar, quan acaba de publicar ell mateix Cuentos telúricos. Entre tant de compromís, ha trobat un moment per a parlar sobre els seus projectes amb Ximo Rovira, en Som de casa.

Cal començar per l’última publicació: esta col·lecció de contes que semblen faules. “Si ho són, no tenen cap lliçó per a donar, cap consell”, assegura Rodrigo. “Són contes molt diversos, de diferents sabors: n’hi ha d’agredolços, de més picants… Són contes quasi fantàstics, o màgics per poc, o realistes a males penes”. L’escriptor apunta que el que els uneix és la força tel·lúrica a què fa referencia el títol. “Una força que emergeix de terra, incontenible, anterior a les lleis dels homes i que afecta els habitants d’un lloc de forma invisible, encara que no se n’adonen”.

Uns contes amb toc màgic o irreal? En un món, com és l’actual, on sembla que el que prima en la literatura per a adults són les històries sobre experiències personals? L’escriptor orensà té molt clar per què: “És que la literatura anava d’això”. No és alié al fet que hi ha un corrent molt poderós hui en dia de literatura confessional o d’autoficció, i assegura que la respecta. “Però la literatura anava d’inventar-se coses, anava de contar mentires, anava d’utilitzar la imaginació en un pacte amb el lector”, remarca Rodrigo. “Si penses en les grans obres de la literatura, són successions de tonteries: l’Odissea, el Quixot, Gulliver, Alícia, Les mil i una nits… Això va d’inventar-se mons, d’aconseguir que algú puga fer desaparéixer la seua pròpia realitat i que considere que esta altra realitat màgica, que irromp incontenible, té la mateixa tangibilitat i la mateixa força”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Herminia Argente, la neuròloga que ha ingressat en la Reial Acadèmia de Medicina de València amb només 36 anys]]> Herminia Argente, a més d’aportar llum a la ciència, també acaba de trencar un tros de sostre de vidre: el que hi ha a la Reial Acadèmia de Medicina de la Comunitat Valenciana. La doctora ha sigut nombrada acadèmica corresponent en una institució on hi ha una forta presència d'homes, com ha volgut destacar la doctora. "De les cinquanta butaques existents, sols cinc estan ocupades actualment per dones", ha dit durant l'entrevista en Som de casa. Amb el seu reconeixement, la jove investigadora se sent més a prop d'ocupar alguna vegada una d'eixes butaques.

L’acadèmia valenciana de Medicina ha premiat la seua tesi doctoral. Argente va identificar el gen causant d’una malaltia nova i molt minoritària, “que tan sols afecta sis famílies en tot el món i tres d’elles són valencianes”. Concretament, ha identificat el gen associat a la patologia PNSED. 

La doctora ha volgut destacar una altra singularitat, que ella mateixa ha sigut la metgessa que tractava els pacients, així com la que va fer l’estudi genètic, l’anàlisi de variants i va seleccionar el gen candidat causant de la malaltia PNSED. “Perquè normalment són faenes que es deleguen als genetistes”, ha dit la investigadora al programa Som de casa. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La xaranga Els Tocaets guanya el X Concurs Nacional de Xarangues a Poza de la Sal]]> La xaranga Els Tocaets ha guanyat el X Concurs Nacional de Xarangues, celebrat a Poza de la Sal (Burgos). En Som de casa han rebut els guanyadors, com no podia ser d’una altra manera, al compàs de la seua música: una versió pròpia del famós tema "Mediterrània", de La Fúmiga.

“Normalment, Pablo, que és trombonista, és qui ens fa els arranjaments”, explica Raúl Cifre, un dels membres de l’agrupació. “Així és que la major part del repertori és nostre i pensem que esta és una de les coses que ens dona un toc de distinció i de qualitat”.

En una trajectòria de dotze anys, no és la primera vegada que Els Tocaets guanyen un concurs, però reconeixen que este els ha fet una il·lusió especial, ja que és un concurs nacional on només participa una xaranga de cada comunitat autònoma i sembla una espècie de Festival d’Eurovisió, però en versió xaranga. “On anem, triomfem!”, comenta un altre dels membres, Julio Rodríguez, amb un somriure. “Ha sigut una experiència superbona, un autèntic festival!”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Una cervesa artesana amb carabassa posa de nou Carrícola en el mapa]]> Quan els visitants arriben a Carrícola (Vall d’Albaida) per primera vegada se sorprenen, i també se somriuen. Passa en veure un cartell de color roig intens que dona la benvinguda al poble. El missatge publicitari de gran format evoca un eslògan històric que en els anys seixanta va popularitzar una reconeguda marca de refrescs. Al cartell de Carrícola el que es pot llegir és: “Carri-Cola, la xispa de la Vall”. 

Aquest poblet menut a l'ombria del Benicadell i amb tan sols cent habitants censats el 2024, de tant en tant sap col·locar-se en el mapa. Unes vegades per ser impulsor de l’agricultura ecològica, altres pel seu museu d’art a l’aire lliure, com és el projecte Biodivers, o també per instal·lar una càpsula del temps que dormirà fins al 2043. La seua última important notícia va ser el naixement de Francesca, la nova veïna amb què sumaven cent habitants.

Tot i que la taxa de reposició demogràfica és el seu malson, un nou projecte ha ficat aquest minúscul poble, envoltat de muntanyes i aigua clara, de nou en el mapa. De la nova aventura ha parlat l'impulsor, Carlos Guerrero, en el programa Tres de casa. Aquest nou veí de Carrícola va sentir un dia el lament d’un llaurador del poble, i com a creatiu i consultor d’estratègia de marca, se li va encendre la bombeta.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Vero Mejía: “Vaig connectar immediatament amb el missatge d’empoderament de la cançó, perquè això d’estar en un bon moment… això és el ball”]]> Vero Mejía fa més de 35 anys que està en el món de la dansa, dels quals 19 han sigut com a coreògrafa i 12 com a directora artística de musicals. A més, fa 15 anys va obrir la seua pròpia escola de dansa. En Som de casa ha contat com és la seua passió per la dansa, que la porta no només a ballar, sinó també, a fer ballar altra gent. 

P. Què t’agrada més: ballar o preparar balls perquè una altra gent triomfe?

R. Ara mateix, la meua faceta de mentora és la que tinc més desenvolupada.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Maje: "Quan les germanes em deien que estava molt guapa amb el trage de fallera, em vaig sentir molt valenciana"]]> María Jesús Torrente és una monja de la congregació religiosa Puresa de Maria, amb centres escolars a Ontinyent, i a l'avinguda del Cid i al Grau de València. Va ser fallera quan era una xiqueta i tenia el somni de tornar per a participar en l'Ofrena. Enguany ha complit aquest desig. Com que també té més de 50.000 seguidors en el seu compte de TikTok, les publicacions d'aquesta experiència fallera s'han viralitzat. En Som de casa, Maje ens ha contat com és el dia a dia d'una monja fallera i tiktokera.

P. Et feia molta il·lusió l'Ofrena? Com va ser l'experiència?

R. Va ser com un somni fet realitat. Feia 25 anys que no vivia a València, però enguany, que semblava que sí que estaria a casa per falles, vaig pensar que podia tindre una possibilitat. D'entrada, jo no sabia que podies eixir en l'Ofrena sense ser fallera de cap falla, però fa poc em vaig assabentar que sí que es podia i recorde que ja vaig pensar: "això en algun moment ho he de fer". I enguany ha ocorregut, encara que reconec que tota la comunitat s'ha comboiat un poc per a fer-ho possible també.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Carlos Gutiérrez: “Hem d’estar realment orgullosos de tenir a casa grups de professionals sanitaris capaços de fer operacions com aquesta”]]> Un equip sanitari interdisciplinari de La Fe va culminar el passat mes de març una operació pionera i històrica: van aconseguir salvar la vida d’un bebé, operant-lo mentre estava en gestació a l’úter matern. L’operació implicava practicar una cesària i mantenir el bebé connectat a la placenta pel cordó umbilical. És la primera vegada a Espanya i la segona al món que es fa una intervenció d’aquestes característiques. En Som de casa, dos metges de La Fe, Alfredo Marco, cap de Cirurgia Oncològica Pediàtrica, i Carlos Gutiérrez, cap de secció de Cirurgia Toràcica Pediàtrica, ens conten com van aconseguir obrar aquesta fita mèdica.

Durant els controls rutinaris que li van fer al fetus en l’últim trimestre de l’embaràs, van detectar un tumor que li comprimia el cor. Els departaments de Diagnosi Prenatal d’Obstetrícia i Cardiologia Pediàtrica van determinar que, per les seues característiques, era un cas excepcional i incompatible amb la vida. Van decidir aplicar un tractament prenatal, que incloïa esperar fins que el fetus estiguera més desenvolupat i adquirira una viabilitat adequada, però la pacient no ho va aguantar i, en arribar a les 28 setmanes de gestació van adoptar la decisió d’interrompre l’embaràs i operar.

Un comité format per experts de diferents disciplines —com ara Cardiologia Pediàtrica, Obstetrícia, Neonatologia, Anestèsia, Cirurgia Cardíaca, Cirurgia Pediàtrica, Pneumologia o Reanimació— van optar per aplicar un procediment anomenat EXIT (tractament intrapart extrauterí), que consisteix a intervenir aprofitant l’úter de la mare com a circulació placentària, és a dir, utilitzant la mare com si fora qui subministrara l’anestèsia. “Nosaltres utilitzem aquest mètode des de fa onze o dotze anys”, explica Alfredo Marco, “i vam fer simulacions amb tots els equips que havíem de participar per a comprovar com ens coordinàvem”. Però no sospitaven totes les complicacions que haurien de véncer.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Dani Vila: "Va ser una injecció d’adrenalina!"]]> Durant la mascletà del passat dia 19 de març, els monitors de la unitat mòbil que s’encarregava de la retransmissió d'À Punt es van apagar. Sembla que la potència de l'ona expansiva va provocar la caiguda dels aparells elèctrics. No obstant això, l’equip va continuar endavant amb l’emissió, sota les instruccions del realitzador Dani Vila, que no va interrompre en cap moment la realització. Som de casa ha parlat amb ell, amb la directora dels especials de Falles, Maria Company, i amb la parella de presentadors, Àlex Blanquer i Ferran Cano. Et contem des de dins què va passar durant una mascletà que ha sigut qualificada d’autèntica barbaritat valenciana.

El primer que confessa Maria Company, directora, és que tant ella com el realitzador es troben davant de les càmeres un poc desubicats, acostumats com estan a romandre-hi al darrere. Per la seua part, el realitzador, Dani Vila, assegura que encara es troben un poc cansats, després dels dies tan intensos que han viscut durant les falles. Entre les seues funcions està la de seleccionar el pla que en cada moment entra en emissió, perquè l’audiència puga tenir sempre el millor punt de vista d’una retransmissió. És molt important, no cal dir-ho, quasi crucial, poder veure tots els plans disponibles per a poder seleccionar el més apropiat en un moment donat. És per això que la gravació des de dins de la unitat mòbil de la seua realització a cegues s’ha fet viral en molts mitjans. Què va passar?

“Bàsicament, el que va passar és que Toni Oppenheimer, el mestre pirotècnic, va tirar el que no estava escrit”, resumeix el realitzador, referint-se al pirotècnic Toni García, de la Pirotecnia del Mediterráneo, que sembla que va ser l’autor de la mascletà més potent de la història a la plaça de l’Ajuntament. “L’ona expansiva va fer que tots els senyals, tant els de les càmeres que arriben als monitors de la unitat mòbil, com els de l’intercom, que és el sistema de comunicació que utilitzem per a parlar amb els operadors de càmera que estan a peu de plaça, se’n van anar a negre”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trini Marín: “Vaig crear la meua pròpia línia de roba, perquè vull que les persones de talla baixa puguen eixir de la botiga sense necessitat de dur-la a una modista”]]> Trini Marín i Jose Asensio són persones de talla baixa. És així com els agrada que es referisquen a ells, quan la gent no coneix els termes específics –displàsia i acondroplàsia– que tenen les respectives malalties. En Som de casa han volgut saber si en el seu dia a dia l'alçària és un estigma o un avantatge. Així és la vida d’una parella de talla baixa.

P. Quina alçària feu?

Trini. 1,20.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Toni García: “Hem de reeducar els clients, perquè els espectacles pirotècnics atrauen moltíssima gent i generen molt de moviment econòmic”]]> Artistes fallers i pirotècnics viuen moments crítics i es queixen de l’encariment dels materials. Els artistes asseguren que, des de la pandèmia, han pujat un 70% de mitjana. Això ha fet que un de cada cinc professionals del sector hagen deixat l’ofici.

Quant als pirotècnics, a més del preu dels materials, que –segons asseguren– a penes els dona per a cobrir gastos, es queixen dels problemes per a trobar mà d’obra qualificada. En Som de casa parlen amb Toni García, gerent de la Pirotecnia del Mediterráneo, sobre la insostenibilitat del sector pirotècnic, pedra angular de la majoria de les nostres festes.

P. Ja heu disparat a Castelló de la Plana, però a València encara no, veritat?

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Mercedes Real, l'àvia de Puçol famosa en TikTok per cuinar plats casolans de tradició valenciana]]> En arribar als 85 anys Mercedes Real no s’esperava el que li està passant. Ser famosa. Tot per la seua neta Laia, qui li ha obert una finestra al món des de les xarxes socials. Tot va començar el juny del 2022 i amb una paella valenciana. Un diumenge en què la família s'havia reunit a dinar, la neta va gravar l'àvia mentre treia la paella a taula i va pujar el contingut a TikTok. En fer-se viral, la neta li va proposar gravar més vídeos de cuina. Dit i fet, la iaia li va dir “sí vull”.

Neta i àvia, que estan molt unides, han estat en el programaTres de casa conduït per Ximo Rovira. Quan l’equip del programa li ha preguntat a Mercedes què fan juntes, l'àvia ha contestat: “Ara estem fent els tiktoks”. Mercedes ha mostrat l’alegria que té de compartir projecte amb la neta. Laia està molt pendent d’ella i li agrada cuinar amb Mercedes, acompanyar-la al mercat i emportar-se-la a esmorzar.

La neta la visita unes tres vegades per setmana, i de les visites ixen vídeos de cuina divertits. Un dia la protagonista és l’olla de la Pobla de Farnals, un altre dia és la paella de marisc o l’arròs de putxero. L'àvia de Puçol ensenya a cuinar receptes casolanes des del seu compte en TikTok. Per a ella, el seu millor plat és el guisat de pollastre i també l’arròs al forn.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Samantha: “Dubte molt que una IA puga arribar a compondre un ‘Corazón partío’… amb el sentiment, l’esforç i la vida que hi ha darrere”]]> En Som de casa, Ximo Rovira entrevista Samantha Gilabert, la cantant de Beniarrés, per a saber què opina sobre la música actual en relació amb els seus referents musicals.

P. Samantha, tu fas una música molt contemporània, però també vas als clàssics de sempre. Tens referents o arrels a l’hora de compondre una cançó o de posar-la en escena?

R. Hi ha arrels i hi ha referents que hui en dia són actuals però, clar, si parlem de gent com Madonna, amb qui podem remuntar-nos als anys huitanta o fins i tot a finals del setanta, veiem que és una artista que ha tingut una evolució cap a la música més moderna. La seua música dels anys huitanta podria ser considerada música moderna i, evidentment, seria un referent a l’hora de crear. Com també ho pot ser Raphael.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Cabrafotuda: “Pense que estem creant tendència entre la gent jove perquè s’animen a fer coses amb la iaia”]]> Diries que la relació entre la joventut i les persones majors és millor ara o abans? És possible l’entesa entre la generació dels nostres avis i àvies i la generació que viu pendent de les xarxes socials? En Som de casa entrevisten una parella d'àvia i net que trenca els estereotips: Fran Tudela, conegut en les xarxes com a Cabrafotuda, i la seua àvia, amb qui protagonitza moltíssimes publicacions. En l'última cançó, l’influencer utilitza una frase de la dona, amb la seua pròpia veu: “La iaia et vol en grande”. El molt “gandul” (en paraules de l'àvia) no li va dir res, fins que li va posar la música ja acabada, i va gravar-li la reacció en directe.

“Un dia em va telefonar i em va dir "Iaia, és que et vull molt", i jo li vaig dir “Jo et vull en grande”, que és una frase que utilitzem molt a la Vila”, explica Isabel, àvia de Cabrafotuda. “I sembla que em va gravar, li va donar forma de cançó i jo, sense saber res, quan la vaig sentir, em vaig emocionar molt”.

Fran assegura que té una relació molt bona amb l'àvia, però reconeix que el treball que fan en les xarxes socials els està unint encara més. “A més, crec que estem creant tendència entre la gent jove, perquè facen el mateix”, aposta l’influencer de la Vila Joiosa. “Per això la cançó està dedicada a ma uela i a totes les ueles del món, perquè l’amor de les iaies és tan internacional i tan pur… Tot el món té una iaia, ací i a Tailàndia. I això és el que volíem aconseguir”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Boticaria García: “A algunes dietes els pose llum taronja, com la dels semàfors, perquè pots fer-les, però amb precaució”]]> Marián García és farmacèutica i nutricionista, però és coneguda en premsa, ràdio i televisió com a Boticaria García. Acaba de publicar un llibre, Tu cerebro tiene hambre, on parla sobre les dietes i com ens funcionen en l'organisme.

El primer concepte que introdueix en Som de casa és l’adipòcit, que defineix com les cèl·lules grasses. “Pobretes, no les vol ningú, i jo vull que la gent veja aquestes cèl·lules com a boniques, perquè ens donen molt d’amor, però el problema és que en tenim massa”. La farmacèutica assegura que aquestes cèl·lules són les que envien senyals al cervell perquè deixem de menjar. “Els adipòcits són els responsables de la sacietat però, quan en tenim molts, quan estan apretats els uns contra els altres, no els corre bé la sang ni l’oxigen, i no fan el seu treball, i per això el teu cervell continua tenint fam”.

Serien els causants de la fam hormonal o psicològica. “De vegades, veiem una persona obesa que es menja el seu plat, el de la dona, el del fill i doble ració de postres, i ens pensem que és un fartó… i no: és que els seus adipòcits no li estan funcionant bé”, explica Boticaria García. “El que passa és que el seu cervell té fam”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Nacho Coller: “Com passa amb la ludopatia, el piròman té una necessitat imperiosa, però, en lloc de jugar, el que necessita és fer foc, ja que fent-ho obté plaer”]]> Dilluns un nou incendi a la Devesa del Saler va fer que una trentena de veïns i veïnes foren desallotjades dels apartaments, per la proximitat de les flames i la possibilitat d’intoxicar-se amb el fum. Les primeres investigacions apunten que el foc hauria sigut intencionat. En el punt de mira està un veí que van detindre pels incendis del passat mes d’octubre i que el jutge hauria deixat en llibertat amb algunes mesures preventives.

Jordi Castro, veí d’una de les finques desallotjades, conta en Som de casa que van passar molta por pel fort vent que bufava durant les primeres hores des que es va declarar l’incendi, que espentava les flames directament cap als blocs d’apartaments. “Estava dinant amb mon pare i em va telefonar un veí d’un altre bloc per a dir-me que hi havia flames al costat de la nostra finca”, relata. “Vaig mirar per la finestra i, en veure les flames, mon pare i jo vam deixar tot immediatament i vam eixir de casa, fins i tot abans que arribaren els bombers. Després ja no ens van deixar tornar a entrar”. Malgrat que en un principi va ser el mateix veïnat qui va intentar sufocar el foc, en vista del fum i del volum de les flames van haver de pegar a fugir.

Del 2010 al 2023 hi havia una mitjana d’uns tres incendis anuals a la Devesa del Saler. Però des de l’estiu passat s’han comptabilitzat dèsset incendis a la mateixa zona. El veïnat té clar que la majoria d’aquests focs han sigut intencionats. El 25 d’octubre la Guàrdia Civil va fer una detenció. El presumpte incendiari és un advocat de 59 anys i veí de la zona. El jutge el va deixar en llibertat, però li va imposar una sèrie de condicions: transitar només per camins asfaltats, per camins no boscosos, per la platja i per les zones enjardinades del bloc on viu. L’alcaldessa de València ha demanat que geolocalitzen aquest home mitjançant el mòbil, per a conéixer-ne els moviments durant les hores en què es va originar el foc.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Bernardo Ferrer: “La sobirania alimentària és essencial perquè una nació siga estable políticament. Volem agricultura o no?”]]> Tractorades, concentracions, talls de carretera… Continuen les mobilitzacions del món agrari per a reivindicar i visibilitzar les necessitats del nostre sector primari. En el dia en què el president de la Generalitat ha rebut les principals organitzacions agràries valencianes, Som de casa analitza els problemes del camp amb Bernardo Ferrer, vicepresident d’AVA-Asaja, a més de llaurador d’Alzira. 

P. El lema general de les protestes d’aquests dies és "El camp es mor". És exagerat dir això?

R. No. Es queda curt, inclús. El camp està morint-se i està en la recta final. Hem de prendre mesures ràpidament i decidir si volem tindre agricultura o no. Aquesta és la pregunta que hem de fer a Europa: volem agricultura o no?

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Com van aparéixer unes falleres en un mosaic del Sacré-Coeur de París?]]> Màxim Huerta acaba de publicar l'última novel·la, París despertaba tarde, un viatge en el temps a la ciutat de la llum de fa un segle. No era la primera vegada que la visitava: en Una tienda en París ja ens havia transportat a aquest lloc i a aquesta època. En Som de casa ha contat per què toujours Paris? 

“París és una ciutat inspiradora i fins i tot si no l’has visitada, és una ciutat que et pots imaginar i pots imaginar les coses que et podrien passar a París”, assegura l’escriptor. “És una ciutat que et conquista”.

La novel·la es basa en les vivències d’aquelles dones que s’oferien per a servir de model als artistes parisencs dels anys vint i, de pas, recrea com era l’amor, la vida, el cinema i, sobretot, la festa de l’època, a més d’alguns dels esdeveniments que la van marcar, com els Jocs Olímpics o la construcció del Sacré-Coeur.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[És extraterrestre el Tresor de Villena?]]> El Tresor de Villena és un dels conjunts d’orfebreria prehistòrica més importants d’Europa, només superat, pel que fa a vaixelles d’or, pel de les tombes reials de Micenes, a Grècia. Trobat per l’arqueòleg villener José María Soler García l’any 1963, es compon de 59 peces diferenciades, fetes de materials preciosos com or, plata i ambre. Està datat entre els anys 1300 i 1200 abans de Crist, és a dir, el final de l’edat del bronze. El problema és que també té un parell de peces de ferro i, en aquesta època, els nostres avantpassats encara no coneixien el procés per a obtenir i fabricar objectes amb ferro. Es considera que l’edat del ferro comença entre els anys 1.000 i 900 abans de Crist a la península Ibèrica. Per tant, o la datació és incorrecta i el tresor és posterior al que es pensava, o els nostres avantpassats de l’edat del bronze van obtenir aquests objectes de ferro d’una manera misteriosa… 

L’arqueòleg Salvador Rovira, conservador jubilat del Museu Arqueològic Nacional i tio del nostre Ximo Rovira, ens dona les claus del misteri en Som de casa, com un dels experts que ha participat en l’informe que acredita l’origen de les peces.

A la Terra cauen habitualment meteorits de diferents materials i molts són de ferro. Però hi ha una diferència entre el ferro que podem trobar a la Terra i el que prové d’aquests meteorits: el d’aquests últims té una composició química peculiar, amb un percentatge aproximadament d'un 5% de níquel, que és una quantitat molt superior al que conté el ferro que es pot trobar, per exemple, a les mines terrestres. “Fent l’analítica corresponent, podem confirmar que les dues peces de ferro del Tresor de Villena estan fetes de ferroníquel i, per tant, d’un ferro d’origen extraterrestre”, explica l’especialista en arqueometal·lúrgia. “El percentatge de níquel ens permet distingir el ferro de la Terra del ferro meteorític”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L’Ozempic, el medicament per a la diabetis esgotat per fer-se servir per a aprimar-se]]> Alguns personatges públics i influenciadors promocionen l’Ozempic com a medicament útil per a perdre pes. Una realitat que fins i tot està present en les converses al gimnàs. El problema és que es tracta d'un medicament necessari per a tractar la diabetis, tot i que també pot ser utilitzat en casos d’obesitat i obesitat mòrbida. “Per aquests casos està aprovat per les autoritats sanitàries. Però no està recomanat per a una persona que sols vol perdre pes”, ha dit Andreu Martínez, metge d’atenció primària, en una entrevista a Som de casa. Si el problema és simplement una qüestió estètica, no es recomana utilitzar aquest medicament.

La resta de professionals sanitaris consultats per l’equip del programa també han explicat que hi ha una crisi de desabastiment a escala mundial. “Amb la campanya del boca a boca, que s’estén per les xarxes i els diferents gimnasos, els laboratoris no donen l'abast”, ha dit el responsable d’una farmàcia de Benidorm. 

Cal destacar que entre les prescripcions del medicament no es parla de pèrdua de pes, com ha mostrat l’especialista. “Si una persona adquireix el medicament per qüestions estètiques, ha de saber que està perjudicant una altra persona que el pot necessitar, per a evitar problemes de ceguera, problemes renals, cardiopaties, etc.”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Si vols evitar que el mòbil grave les teues converses privades, segueix aquests consells]]> És més fàcil del que sembla. En aquesta ràpida acció podrem aconseguir que els telèfons mòbils i altres terminals que treballen amb l'àudio deixen de gravar les nostres converses privades. I passa per desactivar l'opció micròfon d’aquelles aplicacions on no necessitem parlar per a fer ús d’elles. Ha sigut la primera recomanació que ha donat l’especialista en ciberseguretat, Ricardo Ranero, en el programa Som de casa.

El problema, ha dit, moltes vegades ve quan instal·lem aplicacions no oficials. “Si em descarregue un joc, darrere pot haver-hi un problema de seguretat. O també en les típiques aplicacions d’edició d’imatges. Les aplicacions gratuïtes són les que més risc tenen, més que una xarxa tipus Instagram”. Han recordat la màxima que quan alguna cosa és gratuïta a internet, la mercaderia és l’usuari. Per això, cal tenir la precaució de quan les descarreguem, desactivar l'opció micròfon d'aquesta aplicació.

Que el mòbil ens escolta ja ho sabem. Arribat aquest punt cal preguntar-se per a què volen les empreses les nostres converses. D’entrada l’ús que fan les grans corporacions, i les no tan grans, quan els arriben aquestes dades nostres —les que el mòbil ha gravat sense assabentar-nos-en— “és per a entrenar la intel·ligència artificial a interactuar millor amb les persones”, ha dit Ranero. “Hi ha un bon nombre de professionals dedicats a escoltar aquestes gravacions que capta el mòbil”, ha afegit.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Teo Montolio, el faller major de la Punta que va tornar a nàixer]]> Teo Montolio va estar vint-i-nou dies ingressat durant la pandèmia en l’Hospital La Fe per un trasplantament de fetge que afortunadament li va salvar la vida.

Amb emoció, mostra la seua gratitud a la persona que ho va fer possible, i al personal mèdic que l’ha donat la vida. Per açò, va fer una promesa a la Mare de Déu dels Desemparats, de la qual és molt devot, i es va presentar com a faller major de la falla de la Punta, sense imaginar que eixiria elegit. 

Amant de les falles, no ha pogut ser faller fins que es va jubilar per motius laborals. Ara, està molt il·lusionat de representar la seua falla, i de continuar complint somnis.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els avantatges d’introduir la proteïna vegetal en la dieta, amb la nutricionista Elisa Escorihuela]]> La proteïna és un macronutrient fonamental per al nostre cos, tant metabòlicament com per al nostre sistema immunitari. A banda d’aportar-nos energia, té la capacitat de formar teixits, i de recuperar-los. Però, és el mateix menjar proteïna animal que vegetal?

Cada vegada hi ha més persones conscients que hem de reduir el consum de proteïna animal. Una opció saludable és la proteïna vegetal, versàtil a l’hora de cuinar i, a més, econòmica.  Entre els avantatges està el seu baix nivell en greixos saturats, una diferència molt important respecte de la carn, i especialment de la carn processada. A més, conté hidrats de carboni d’absorció lenta (molt important per a la salut del nostre pàncrees), i contenen molta fibra.

Els llegums, la soja i els derivats (tofu, soja texturitzada…), la quinoa, fruits secs, llavoretes… contenen proteïna vegetal.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El menjar processat li pot eixir molt car al cos]]> El concepte de menjar ultraprocessat engloba els productes elaborats amb una llista molt llarga d'ingredients, segons ha explicat la nutricionista Elisa Escorihuela en Som de casa, el magazín de les vesprades de la televisió d'À Punt. Parlem dels aliments ultraprocessats, que inclouen molt de sucre refinat, molta sal i greixos no saludables i també molts additius que donen color i sabor, però que nutricionalment no aporten res i, a més, tenen un efecte addictiu en alguns casos.

Obesitat, diabetis, malalties de cor, càncer, Alzhèimer, i fetge gras no alcohòlic són algunes de les malalties que podem patir si ingerim amb molta freqüència aquest tipus de productes, ha assenyalat Elisa Escorihuela en el programa.

Un 61% dels productes de la compra són ultraprocessats. Però, realment, és més barat comprar aliments ultraprocessats? Per a Elisa Escorihuela, la clau és organitzar, planificar i elaborar una llista de la compra per a tindre una cistella econòmica plena de color, alegria i molta salut. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Melani García: la jove estudiant d'òpera de l'Eliana que, quan escolta les àries, plora i riu]]> Melani García és una jove de setze anys d'ascendència hispano-argentina. Va nàixer el 2007 a València i sempre ha residit a l'Eliana. Amb motiu de la celebració del Dia de l'Òpera, ha acudit al programa Som de casa, on ha contat a l’equip que es va enamorar de l'òpera al seu poble.

Actualment estudia al Conservatori de Música de València. I, tot i que l'òpera sembla ser la seua vida, com ha explicat al programa, “combine els estudis d’òpera amb el pop i m’agrada compondre cançons pop a casa”. El 2019, la jove va representar Espanya en Eurovisió Junior i hi va quedar en tercera posició.

Es va unir al cor de la Unió Musical de l’Eliana i fins hui dia. “Vaig descobrir el cor del meu poble, vaig provar l'òpera i em vaig enamorar”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Iván i Enriqueta donaran continuïtat al forn centenari de Gàtova, tancat per jubilació de la fornera]]> Amparo, la fornera de tota la vida de Gàtova (Camp de Túria), ja dorm tranquil·la. El seu forn —al qual ha dedicat la vida fins que s'ha jubilat— ha trobat el relleu que necessitava. Iván i Enriqueta tornaran a alçar la persiana d'un negoci que van obrir els iaios d'Amparo. El seu poble, envoltat de natura en plena serra Calderona, ho ha aconseguit i als carrers de Gàtova tornarà l'olor de mona i pa acabat de coure.

Després de setmanes d'incertesa, aquest negoci centenari, que tancava per la jubilació de la propietària, va visitar el programa Som de casa per a fer una crida davant tota la Comunitat Valenciana. I en poc menys d'una setmana han aconseguit el miracle, en un difícil moment com el que travessa el sector, per la pujada de preus de la matèria primera. Per això, haver passat pel programa i trobar relleu en dies és quasi un miracle. El cas va arribar al punt que l'Ajuntament s'hi va implicar i va oferir facilitats per a rebaixar l’IBI o el lloguer d’un habitatge. 

La feliç notícia l'hem coneguda en les xarxes socials de l'alcalde de la localitat. En elles, Jesús Salmerón ha felicitat els nous forners: "Gràcies, Iván i Enriqueta, per apostar per Gàtova per a començar el vostre nou projecte de vida".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[José Manuel Casañ: “Als valencians, la nostra llum ens fa ser creatius, solidaris i, sobretot, molt divertits”]]> L'equip de Som de casa rep José Manuel Casañ, cantant de Seguridad Social. En plena gira de celebració dels 40 anys damunt dels escenaris, quan els van demanar la participació en les celebracions de l’Any Sorolla no s’ho van pensar. El grup de Benetússer (Horta Sud) va estrenar el setembre un tema inèdit sobre Joaquim Sorolla, en col·laboració amb la fundació Visit València. La cançó es titula ‘Todo es luz’ i el videoclip que l’acompanya repassa alguns llocs emblemàtics de València, com els escalons de la Llotja, el barri del Carme o l’Albufera, que van marcar l’obra del pintor.

La seua trajectòria plena d’èxits, que continuen reconeixent diferents generacions de públic des dels huitanta, els converteix en una de les formacions més consolidades del panorama musical espanyol i, per això, Seguridad Social van ser reconeguts amb la distinció al mèrit cultural de la Generalitat el Nou d’Octubre.

P. Parlem del videoclip sobre Sorolla.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Gàtova busca qui reòbriga el seu únic forn]]> Gàtova (Camp de Túria), la menuda localitat envoltada de natura en plena serra Calderona, tot i que compta amb el vol de falcons, àguiles, aire pur i natura, s'ha quedat sense pa i pastissos. Tots els productes que coïa Amparo, la fornera de tota la vida. Una dona viuda, a la qual li ha arribat la jubilació i que, familiarment, no té possibilitats de donar continuïtat al negoci. Des de fa uns dies Gàtova busca desesperadament un professional que reòbriga el forn ara que tota la maquinària funciona.

La fornera i l’alcalde de la localitat, Jesús Salmerón, han sigut convidats al programa Som de casa per a donar-li màxima difusió a la crida. Recentment, l’ajuntament ha iniciat una campanya per a intentar trobar possibles interessats. Com ha explicat l'alcalde, “està acostant-se molta gent a veure les instal·lacions del forn”. Però la realitat és que encara no hi ha ningú interessat. 

Amparo ha recordat amb l'equip de Som de casa els seus pans socarrats i les moltes hores passades ben a gust, allí dins. “Veig el forn tancat i plore molt”. També ha confessat que si tinguera deu anys menys, “jo m’atrevia a estar al forn a soles, perquè l’amor meu era el forn. Hem sigut quatre generacions de forneres. Soc neta i filla de forners i em case amb un forner, també”. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Lola Herrera: “Fa molts anys que em vaig dir: 'Quin plaer estar sola'”]]> Lola Herrera podria dir-se que és addicta a la “soledat desitjada”, la que ella va triar des de fa molts anys. D’amor, desamor i també de l’amenaça que representen hui dia les addicions, ha parlat amb Ximo Rovira en l'estrena de Som de casa. La veterana actriu està a València aquests dies representa l’obra Adictos al teatre Olympia.

Una obra que, com ha explicat ella mateixa, parla de les addiccions a les noves tecnologies i de fins on es pot arribar. Ximo Rovira ha volgut saber si ella és addicta a alguna cosa: “Addicta jo? Al xocolate, per descomptat!”. 

Ximo Rovira ha reconduït la qüestió de les addiccions al terreny de l’amor, que com ha dit és "un altre tipus d’addicció". Lola Herrera ha respost que quan es parla d’amor, no sols cal parlar de l’amor de parella “que ja sabem que dura el temps que dura, no ens enganyem". Herrera ha dit: "després està l’amor als fills, a la vida, i aquest no s’acaba mai”. Ella pensa que aquest tipus d’amor pot existir en qualsevol edat, però n'hi ha uns altres tipus que és més complicat.

Continua llegint-ho en el web

]]>