<![CDATA[À Punt - Articles]]> 10 <![CDATA[À Punt - Articles]]> <![CDATA[Si rentes els ous abans de guardar-los a la nevera, escolta que diuen els especialistes]]> Paco Martínez és propietari d'una granja menuda de gallines a l'aire lliure, on a causa de les dimensions reduïdes una part important del procés es fa manual. A la seua instal·lació hi ha una posta d'entre 700-800 ous al dia. El granger és especialista tant en la criança de les gallines, com en el procés de posta, classificació i posterior tractament dels ous una vegada arriben a les cases. En una entrevista amb l'equip De mar i bancal, Martínez ha evidenciat el gran desconeixement que hi ha entre els consumidors pel que fa a les matèries primeres més comunes a la cuina i en la dieta. Arrepleguem alguns dels seus consells i els d'altres especialistes pel que fa a les propietats de l'ou i el tractament a la cuina.

Segons Paco Martínez, solen agradar més més els ous rogencs, sembla que a la vista entren millor. Però no hi ha cap relació entre el color de la corfa i la qualitat de l'ou. El sabor i qualitat depén, principalment, de la dieta de la gallina i de com ha sigut criada.

Normalment sí, però tot depén de la jerarquia de la gallina, de la seua alimentació, també si és de les primeres que menja o de la raça de la gallina. També influeix l’edat, quan són jovenetes fan ous més menuts.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Coneix el secret de la salmorra de Jordi per a conservar el formatge artesà de pastor]]> A la formatgeria de Jordi hui hi ha faena, toca fer salmorra. En acabar la producció dels seus formatges, Jordi ha mostrat a les càmeres De mar i bancal com prepara la salmorra, així com tots els utensilis que necessita, des dels poals amb diferents mides fins a la bàscula on pesa la sal. La salmorra és un compost d'aigua fresca i sal. Fins ací tot sembla conegut, però no és així.

Amb el guiatge del ramader de Xert, al Baix Maestrat, hem sabut que la sal pot ser ecològica i no ecològica. “Nosaltres utilitzem sal ecològica, és l’únic conservant que utilitzem al formatge”. La sal ecològica, a diferència de la que arriba a les cases, no porta químics que impedeixen que s'endurisca. Per això la sal de Jordi s'apega entre si i genera boles de sal, i per a ell no és cap problema perquè l’aigua on anirà la dissoldrà. 

Jordi fa salmorra per a deu dies i en passar aquest temps la renova. Amb aquest procés, fa que els formatges duren mesos. “Els formatges estan en salmorra dotze hores i després van a la cambra".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Juan Benages (masover): “La gent ens veu com a personatges estranys”]]> Moltes persones desconeixen com pot ser viure a un mas aïllat de tot, ja siga al camp o a la muntanya. L’ofici de masover sembla prou desconegut per a la majoria. Com ha explicat Juan Benages, que pertany a una saga de masovers i ha trobat continuïtat amb el seu fill Jordi: “masovers és un nucli familiar, després del nucli dels veïns, però és un nucli que no depén de ningú. Un masover és una persona autònoma i lliure”. 

L’equip De Mar i Bancal, en el seguiment del dia a dia que li fa a Jordi, ha volgut parlar amb el seu pare, Juan Benages, qui ha explicat: “jo he nascut en un mas i allí m’he criat. Després he viscut a Castelló, però les meues arrels estan al mas. Jo m’he criat de xicotet amb els animals, les ovelles…”

El seu fill Jordi també va viure un temps a la ciutat, fins que un bon dia li va dir els seus pares que volia ser pastor. “Va ser un poc dit i fet, però eren les arrels. Ja de xicotet em cridava l’atenció quan veia els animals que tenia la família. Per a mi els pares van ser pilars fonamentals, tant ma mare —s’emociona quan parla d’ella— com mon pare”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Coneix com eren, fa dos-cents anys, els bucs on les abelles produïen la mel]]> La recol·lecció de la mel és un llarg procés. Sol ser més visible la part que té lloc als ruscos, però és menys freqüent conéixer com és la preparació abans d'eixir als apiaris. Amb el guiatge de dues apicultores, Rosa mare i Rosa filla, el programa De mar i bancal ha pogut mostrar com són els moments previs a la recollida de la mel. 

Rosa mare i Rosa filla saben que són de les poques dones apicultores que hi ha. Com diu la mare, “som unes de tantes i ens apassiona”. Els membres d'aquesta família porten l’afició per l’apicultura a les venes. Tot va començar en els avantpassats paterns. Lola, la filla, ha mostrat amb molt d’orgull un buc centenari que atresoren, el mateix que utilitzava el besavi patern. “Mira si té anys la tradició familiar”. Ara aquest sistema no seria ni sostenible ni pràctic, ha explicat Rosa mare. “Però és un plaer conservar-lo i veure les nostres arrels”.

Davant de les càmeres han mostrat, amb tot detall, el ritual abans d'eixir al camp. Com preparen la seua granota, el fumall —que és l'instrument per a donar fums als ruscos quan tallen les bresques—, els guants i el precinte, que utilitzen per a tancar les obertures del vestit com el camal i evitar qualsevol entrada d'abelles.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Elena, la llauradora que ha canviat un restaurant de sushi per treballar al camp]]> Elena és una de les protagonistes del programa d'À Punt De mar i bancal. Té trenta anys i des dels vint viu i treballa al Baix Segura. Quan li pregunten que pensa de la seua faena, ella diu amb molta fermesa que “si un vol, pot fer el que vulga”. Elena ha donat una lliçó de punts a les persones que diuen que no hi ha faena.

De jove, quan vivia a Madrid, va provar molts oficis diferents: “He treballat a l’hostaleria, de perruquera i ara en el camp; en tot el que puga jo treballaré”.

Elena també ha contat que li agradava molt treballar a la cuina. “Vaig treballar en un (restaurant) japonés i em va agradar molt”. I mentre agarra el cabàs com si se n’anara de compres, ha puntualitzat que el treball a l’hostaleria, si és de cara al públic, és molt dur pel contacte amb la gent. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[“Cada ovella amb sa parella”: així és el procés d'emparellament d'aquests animals]]> Si alguna vegada has escoltat això de “cada ovella amb sa parella”, en el programa De mar i bancal podràs comprovar on té l’origen aquesta dita popular. De la mà de Jordi, el ramader de Xert (Baix Maestrat), l’equip del programa ha presenciat un dels moments del procés d’aparellament de les ovelles. Que en l’animal sols ocorre una vegada a l’any.

I com un dia important que és, en arribar la data comencen els preparatius. Jordi ha deixat les ovelles en un bancal amb un poc d’ombra i, després, ha anat a buscar els mascles i els ha preparat per a quan arriben les ovelles. Els mascles abans de l'aparellament han estat solts en bancals. Allí han passat molt de temps a soles. No poden estar junts, “perquè si no no podríem saber quan s’han prenyat les ovelles”, ha explicat Jordi.

Els mascles ha sigut veure les ovelles i començar a muntar-les. Quan l’equip de De mar i bancal li ha preguntat per què passa tot tan ràpid, Jordi ha explicat: “ací els primers dies açò va a tota canya… perquè els mascles fa molts mesos que no s'aparellen, i les ovelles, a més a més, estan en zel”. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[De Madrid a Guardamar del Segura per a treballar en el camp: "Ací vivim millor i mengem el que nosaltres mateixos cultivem"]]> Elena i Hèctor, a més de ser parella, també comparteixen el dia a dia al camp i així ens ho mostren en el programa d'À Punt De mar i bancal. Quan van decidir tornar a la terra d’Hèctor, Guardamar del Segura, va ser per a buscar una millor qualitat de vida. “Ací vivim millor, amb més tranquil·litat. Mengem el que ens agrada i que nosaltres mateixos cultivem. Al final, ací som més feliços”, ha dit Hèctor a l’equip del programa mentre Elena assenteix. “Quan la coneixen, ningú es creu que ella siga de Madrid i treballe al camp”, ha afegit.

Com ha contat Elena, ella vivia a un barri de Madrid: “I ací he acabat. Deu anys fa que visc ací”. Ha confessat al programa que ella sempre havia volgut viure prop de la mar: “Era el meu somni. A més a més, a la capital tot és estrès, cuidar la imatge… Ací visc molt millor. Per a mi la d’ací és una bona vida, potser no ho és per a altres, però per a mi és més tranquil viure ací”.

A Elena li agrada treballar al camp i, amb la boca menuda, diu que també li agrada treballar amb Hèctor. Hèctor, somrient, diu que no la creu. Aquests dies estan ocupats plantant carxofes, que colliran a finals d’octubre. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[“De vesprada, la meua única companyia són les cabres i parle amb elles”]]> Maria Tornero és una apassionada del seu ramat. Adora els animals i li agrada molt el seu treball. Una faena que, segons les hores del dia, reclama d’ella un tipus d'activitat o altra. Així, de vesprada, mentre les cabres de Maria ixen a pasturar amb son pare, tira el pinso a les farratgeres perquè quan els animals tornen puguen menjar amb gana.

A les càmeres de De mar i bancal, l'eldera (Vinalopó Mitjà) ha mostrat com prepara l’alfals, que és important perquè els animals mengen fibra. I cada vesprada, el primer que fa Maria és netejar les farratgeres, una espècie de contenidor metàl·lic on després depositarà el pinso. “Les cabres han de menjar una part de pinso i una altra d’alfals”, ha dit. Per a descriure com és la seua faena de vesprada ha dit: “Faig de tot un poc, de vesprada és tot un mescladet”. Un mescladet de faena. 

En eixes hores ha confessat que l’única companyia de Maria són les cabres que no han eixit a pasturar. “Parle amb elles”, ha dit mentre neteja els menjadors i carrega els cabassos. Cal veure les imatges gravades per l'equip De mar i bancal per a advertir que els animals més menuts no li ho posen gens fàcil i sols tenen ganes de jugar. Maria és perfeccionista en el seu treball. Ha explicat a l’equip d’À Punt que, encara que sembla senzill tirar el pinso, no ho és. Si no es fa bé —diu—, “es queda l'herba a muntonets…”. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA['De mar i bancal' mostra des de Xert com els ramaders preparen els borregos per a l'època d'aparellament]]> S’acosten els dies de l'aparellament de les ovelles i Jordi Benages, un granger de Xert, al Baix Maestrat, té molta faena tallant les peüngles als mascles. Ho fa per tal d’evitar que els animals es danyen sense voler en el moment de l’aparellament. La faena no sembla fàcil, com ha mostrat el programa De mar i bancal.

Mentre Jordi agafa l'exemplar al qual li tallarà les peüngles, sempre n'hi ha algun amb ganes de jugar, que no el deixa treballar. En aquest cas es tracta del de més edat de tots. A més a més, els animals tenen molta força i és difícil agafar-los per les potes i que no es menegen.

Com ha explicat a l’equip de De mar i bancal, no tots els animals tenen la mateixa necessitat que li tallen les peüngles. “Les ovelles femelles, com pasturen cada dia, no cal tallar-los-les, perquè s'anivellen de manera natural. Però els mascles no pasturen cada dia. La raó, com ha explicat, és que tenim els borregos separats per tal que prenyen les femelles quan arribe la temporada”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Esquilar en el segle XXI]]> L’esquilat de les ovelles és necessari almenys una vegada a l’any per a evitar que aquests animals passen calor, i també per a mantindre'n la higiene. Miriam Tena i Joel Pascual, de Morella (Ports), ens han explicat l’evolució de l’ofici en De mar i bancal. A més, ens han aclarit alguns dubtes, com el temps que es tarda a esquilar una ovella o si afecta el color en el temps d’esquilat.

Factors com el tipus i la qualitat de la llana i la presència o no de brutícia influeixen en el temps que costa esquilar una ovella. Però, “normalment, de dos a tres minuts per ovella”, explica Miriam Tena en De mar i bancal.

“Si tens llum, no”, diu somrient Miriam. “Normalment, les negres són més fàcils d’esquilar. També depén de com estiguen de grosses”, assegura per la seua experiència. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[“La primera dona pescadora de Gandia em va dir: 'No sigues fava i ves, que igual com ho fan ells, ho fem nosaltres'”]]> Carmen és la segona dona pescadora de Gandia i una de les protagonistes del nou programa De mar i bancal. La nova emissió d’À Punt Mèdia, dedicada al món del camp, de l’agricultura i de la ramaderia, ha triat una dona per a parlar de la pesca. Una dona de 57 anys, que en fa 32 que ix a la mar. “Quan vaig començar a eixir a la mar, només hi havia una dona que eixia. Ella em va dir que hi anava amb el seu home i m'hi va animar. Em va dir: “No sigues fava i ves, que igual com ho fan ells, ho fem nosaltres, i podem fer-ho, Carmen”. 

La pescadora de la Safor ha reconegut a l’equip de De mar i bancal que ha hagut de fer front als estereotips i trencar-los, i ara sap que el dia a dia li ha donat la raó: “La dona pot fer el mateix, pot eixir a la mar. Fem la mateixa faena, l’home que la dona”. També ha reconegut que costa veure les dones en el sector de la pesca. “Anem pas a pas… però cada vegada hi ha més dones fins i tot portant vaixells”, ha assegurat.

Així va arribar al seu ofici: "Tota la meua trajectòria és perquè vaig conéixer un xic que era pescador. Ell i la meua sogra em van introduir en aquest món”. Ha contat que la seua sogra tenia un vaixell i, en quedar viuda molt prompte, “entre ella, el meu home i els germans van tirar el negoci avant”. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El programa ‘De mar i bancal’, primera estrena de la nova temporada d’À Punt]]> Dilluns 4 de setembre À Punt estrena el programa De mar i bancal, un espai de mitja hora que de dilluns a divendres acostarà a les espectadores i els espectadors tot un univers audiovisual al voltant del camp i de la mar.

De mar i bancal respon al format conegut com factual i que té com a objectiu descobrir l’activitat professional dels protagonistes, però també determinats aspectes de les seues vides personals. En poques setmanes els següents protagonistes del nou programa formaran part de les nostres famílies:

Jordi Benages, pastor i formatger de Xert que segueix les receptes de sa tia; Miriam Tena i Joel Pascual, una parella de ramaders de Morella que pasturen vaques, ovelles i cavalls al mateix temps que cuiden la seua família i viuen al camp; Maria Tornero, una jove ramadera de cabres d'Elda que viu com Heidi; Nando Durà, llaurador d'Albalat de la Ribera; Héctor i Juan Hernández, germans llauradors de cinquena generació de Guardamar del Segura i Carmen Argudo, pescadora de Gandia com ho eren els seus pares i ara la parella i el fill.

Continua llegint-ho en el web

]]>