Vicent Úbeda és un jubilat de seixanta-set anys. A la Marató de València participa en la categoria M65. Com ha contat a Xavi Blasco, “l’any 2021 vaig fer el rècord d’Espanya que eren 2 h 54 min i enguany aspire a batre’l”. Davant les càmeres d’A córrer ha reconegut que en aquest 2022 no està amb la mateixa forma física que l’any passat, “però m’agradaria aconseguir almenys quedar igual”.

Úbeda acaba de passar una lesió "prou important" i no sap com li anirà. Ell sols vol acabar-la i si pot millorar la marca, perfecte. “Jo soc una persona molt competitiva. M’agrada donar tot el que puc. Així que intentaré baixar la marca i si no puc, a passar-ho bé”.

Continua llegint-ho en el web

López de Briñas, en l’última marató celebrada a Nova York, va decidir participar com a corredor. Fins allà va anar amb la seua samarreta del València CF, estampada amb la senyera i també amb tota la il·lusió del món. En arribar al lloc de la marató, casualitats de la vida, es va trobar amb un conegut de la Mitja Marató de València. Es tractava d’un israelià que allà on corre ho fa amb una pinya al cap, “que porta durant tota la carrera i que manté plantada amb l’ajuda del seu equilibri, ja que no va pegada amb cap substància”, li ha explicat el metge a Blasco.

Enrique, quan veure el popular corredor, el va saludar i el metge va decidir eixir a córrer amb ell. El que el metge no esperava és que la imatge de l'israelià amb la pinya al cap corrent la Marató de Nova York es faria viral per tot arreu. I com que ell anava al costat, en acabar la carrera va començar a rebre missatges d’amics i altres aficionats del València CF que l’havien vist córrer amb la samarreta de l'equip. 

Continua llegint-ho en el web

El Redolat Team és el club amb més participants de la marató, a la qual aporta un total de 160 corredors i corredores. Xavi Blasco ha destacat que ser el club més gran d’una carrera en què participen 30.000 persones "és una dada important". En paraules de Redolat, la marató, "per tot el que representa, és molt rellevant per al nostre club i per als atletes".

Del club Redolat ha dit: "Hem anat creixent a poc a poc. Volem que la gent faça les coses bé i que comencen per carreres més curtes, com la del Circuit de València (de cinc o sis quilòmetres), que després passen als 10 km, a continuació a la mitjana... i tot per tal d’acabar en la gran festa de la marató. I per a nosaltres és un orgull ser, en una de les millors maratons del món, el club amb major representació".

Continua llegint-ho en el web

En aquest punt, a tan sols dos o tres quilòmetres del terme de Banyeres (Alcoià), aquest jove enamorat de la natura i dels fenòmens meteorològics, ha explicat a Blasco que és una àrea on l'aigua brolla per tot arreu. "Molt a prop es troba també el naixement del riu Clariano, que baixa pel Pou Clar cap a Ontinyent. I ja en terme d'Alcoi està el riu Serpis. Ací naixen diversos rius per la serra de Mariola, hi ha molta aigua, la qual cosa és molt positiva..., perquè ha permés el desenvolupament de la indústria tèxtil...".

Revert ha precisat que eixa és la raó de la presència d'antics molins en molts dels barrancs que hi ha. Adrià ha argumentat com és un enamorat de la meteorologia, ja des de xicotet. "Jo de ben menut mirava la televisió i ja em provocava curiositat veure les previsions, saber per què l'oratge canviava... Jo tenia tres o quatre anys. A la meua família hi havia afició. Als meus iaios els agradava... I a mi sempre m'ha fet goig el tema".

Continua llegint-ho en el web

La seua passió per l'esport i haver-se trobat amb Enrique Pascual, professor d'educació física en el seu municipi, el van apropar al món de l'atletisme. Això va ser amb catorze anys i des d'aleshores "des que el vaig conéixer, hem seguit junts". Però no va ser fins a l'any 1986 quan Samaranch anunciava oficialment que Barcelona era seu olímpica, "aquell dia va ser un somni olímpic" i des d'aquell moment va posar-se com a objectiu simplement "estar" en els Jocs Olímpics. Segons anaven passant els anys, "ja no et conformes amb el fet d'estar-hi" i amb aquestes aspiracions, any rere any, va aconseguir coronar-se en el més més alt de l'atletisme mundial.

Fermín Cacho va nàixer a Ágreda, una població que actualment té 3.000 habitants. Molta gent va desplaçar-se fins a Barcelona el 1992 per a donar-li suport, tanmateix, aquest poble sorià va viure un dels dies més memorables de la seua història. Les imatges constaten l'alegria que van experimentar els veïns i veïnes d'Ágreda en veure a través de la pantalla gegant de la plaça o des del baret, la fita que un paisà havia aconseguit, ser campió del món.

Continua llegint-ho en el web

Inma es considera una afortunada per haver pogut centrar-se en ella, "només en recuperar-me", ja que sempre ha disposat de l'ajuda dels seus familiars, amics i companys de treball, als quals també considera "malalts", perquè formen part de tot el procés del càncer: "encara pitjor, perquè no saben realment com estàs".

També ha fet partícip de tot aquest procés des del principi al seu fill Guillem, amb la incertesa de no saber si podria veure'l complir tres anys: "jo només volia arribar a veure'l entrar al col·le de majors". Inma ha confessat en A córrer que el seu major temor era que el seu fill cresquera sense mare. 

Continua llegint-ho en el web

Artur Martínez va estudiar Arquitectura Tècnica, però rondava l'any 2009 quan va acabar i com diu ell "no estava 'el horno para bollos'" i va decidir fer una doble titulació: Podologia i Fisioteràpia, gràcies al fet que comptava amb el suport dels pares: "Si no arriben a estar els pares, no sé què haguera fet". Durant uns anys va estar treballant en la Facultat de Podologia, però entre la docència, la clínica i La Fúmiga va haver de triar perquè amb "tot no es pot".

Això sí, els components de La Fúmiga van decidir mantindre els seus treballs principals perquè no volen dependre de la música. "La música és un regal, La Fúmiga està ahí i ens va guai, però hem decidit mantindre les professions per a tornar quan tot açò s'acabe".

Continua llegint-ho en el web

"Que corres molt de pressa o fas les coses amb molta pressa", segons el lexicòleg Eugeni Reig i autor de llibres com El valencià de sempre o Les nostres paraules. “No vol dir només que corres físicament, sinó que es refereix a velocitat de qualsevol classe”. És una expressió molt arrelada a les comarques meridionals i que ha fet que aquesta figura perdure en la memòria històrica.

José Morant era un home de Novelda, que s'entrenava molt i segons diuen corria amb un meló en cada mà. La realitat i la ficció es fonen contínuament en la vida del Meló, així que per a descobrir qui fou, Xavi Blasco, presentador d’A córrer, viatja al Vinalopó Mitjà, per a parlar amb personalitats que han investigat l'atleta. 

Continua llegint-ho en el web

Si per alguna cosa recordem especialment la presentadora és per l'esforç que aquella madrilenya d'a penes vint anys va fer per aprendre valencià quan a principis dels anys 90 aterrava a la nostra terra. Ara és "esposa i mare" de valencians i ja no practica dia a dia; no obstant això, ens ha brindat aquesta entrevista en valencià, en què ha aprofitat per a recordar que va ser decisió seua usar la nostra llengua: "Ningú m'ho va imposar i la realitzadora s'estirava el monyo quan li vaig dir que volia fer el programa en valencià".

María Abradelo va començar la seua trajectòria televisiva com a hostessa d'Un, dos, tres, i en la televisió valenciana com a presentadora de Canta, canta. Després la van posar a presentar el programa infantil Babalà per a remuntar l'audiència, va participar en innumerables especials i la seua última etapa va estar marcada pel programa El picú.

Continua llegint-ho en el web