<![CDATA[À Punt - Articles]]> 10 <![CDATA[À Punt - Articles]]> <![CDATA[La Mare de Déu dels Desemparats visita Sevilla per primera volta]]> Centenars de valencians residents a Andalusia esperaven des de fa anys la visita de la seua patrona. Va ser després de la dana que la verge valenciana va fer la peregrinació més llarga de tota la seua història, eixint després en processó pels carrers de Sevilla. Hu Zhao va poder presenciar este acte de germanor entre els dos pobles, on es va transmetre un especial missatge d'esperança per a tots els afectats per la dana. Capítol complet en el web d'À Punt.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Castalla, el poble que ha convertit Hu Zhao en un ninot de Playmobil]]> Els fans de Playmobil estan per tot arreu. Entre els seguidors, d’una banda, trobem les persones col·leccionistes —que són els xiquets i xiquetes dels anys setanta— i d’un altra, les quedades temàtiques, que moltes persones encara dediquen al popular joguet. Però com ha pogut comprovar el programa Xino Xano, hi ha una població valenciana on la presència dels ninots de Playmobil i els efectes per a l’economia local, ha sigut i continua sent molt important. Es tracta del poble de Castalla, a l'Alcoià.

La raó ve de lluny. De la dècada dels anys 70 i 80 del segle passat, quan l’èxit dels ninotets de 7,5 cm que produïa el grup alemany Brandstäter es va estendre per molts països. Quan el grup va decidir vendre llicències per a produir-los. Una de les empreses que va adquirir la llicència va ser Famosa, a Onil, població molt a prop de Castalla. Des d'Onil el treball s’escampà per tota la comarca, ha dit al programa Xino Xano, l'artista Rebeca Blàzquez, que actualment dissenya ninots per a Playmobil.

A la Foia de Castalla, moltes empreses es dediquen a la indústria del joguet, de fet és coneguda com la Vall del Joguet i està  formada per Castalla, Onil, Ibi, Tibi i Biar. Quan Hu ha conegut Rebeca Blàzquez, al seu taller-estudi de Castalla, li ha preguntat si li podia personalitzar un ninot de Playmobil amb la seua cara, i ella ha accedit ràpidament. Hu Zhao, a qui li agrada pintar i dibuixar, també s’ha oferit a fer-li un dibuix a ella, iquan ella l'ha vist s'ha quedat bocabadada.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Gallo Rojo, la sala del Campello que va acollir a artistes com Louis Armstrong, Lola Flores o Demis Roussos]]> Reme, una veïna del Campello, ha mostrat l'equip de Xino xano el material que fa anys que recopila. Es tracta de reculls de premsa i fotografies de la història de Gallo Rojo. L'auditori va estar present en la vida cultural del Campello els anys 60. Gallo Rojo, que s’autodenominava “la millor sala de festes d’Europa”, i del qual no queda rastre actualment, estava ubicat a l’aire lliure, dins d’un hort de palmeres a 50 metres de la platja.

Per tal d’evitar que caiga en l’oblit, Reme fa anys que guarda material que parla d'aquell espai musical. Mentrestant, espera que s'alce un museu al Campello, on una de les sales temàtiques estiga dedicada a l’auditori. Fins i tot ha escrit un llibre al voltant d'aquest espai musical que va ser inaugurat per Lola Flores l'estiu de 1962.

L’empresari musical Luis Miguel Vidal Massanet —ha contat Reme— es va fixar en l’àrea del palmerar que hi havia al Campello i dins va ubicar l’escenari. “Fins allí va portar a tots els grans de l’època, des de Raphael a Julio Iglesias, Demis Roussos, etc.”. Els reculls de la premsa d’aquells dies aporta molts altres noms a la memòria com són Louis Amstrong, Camilo Sesto, Lola Flores, Antonio Gades, Carmen Sevilla, The Platters, Rocío Durcal, Rocío Jurado, Los Brincos, Estrellita Castro, Concha Piquer, Los Cinco Latinos, Alberto Cortés i molts més.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[“La musica tradicional és molt bonica perquè es funcional i s’adapta al moment social i personal”]]> La cantant d’Oliva (Safor) Maria Bertomeu, ha sigut una de les protagonistes del programa Xino Xano dedicat a la població de la Safor.

Maria estrena popularitat i encara està assimilant-ho. Popularment coneguda com La Maria, el reconeixement li va sobrevenir, i també sorprendre, en 2021. Els seus vídeos virals on interpretava cant valencià, com la cançó “Arranquen vinyes” en van ser el motiu.

Sols dos anys després ja hi ha qui bateja La Maria com “el nou fenomen de la cançó valenciana”. La jove, autèntica i apassionada, és una enamorada del seu poble, Oliva, i de la música tradicional. Com ella diu: “jo pense que la música tradicional en si és molt bonica perquè és funcional i s’adapta al moment social i personal. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L’emotiu retrobament de Hu amb el seu germà a Montanejos]]> L’última entrega de Xino Xano ha sigut especialment emotiva, i és que des del moment en què els montaneixins es van assabentar que Hu no ha celebrat el seu aniversari des que viu a Espanya, van decidir fer-li una festa sorpresa. L’explicació del perquè Hu no ha celebrat el seu aniversari és ben senzilla: a la Xina el calendari és lunar, mentre el nostre és solar. Per tant, Hu no sap amb quin dia es correspon el dia del seu naixement al nostre país. L’anècdota no passa desapercebuda per al seu instructor d’escalada, Rafa, i per això decideix comboiar tot el poble per a celebrar l’aniversari de Hu.

Així, veiem durant tot el programa com els habitants del poble s’inventen un bingo com a excusa per convidar a Hu a la festa o fan el possible per amagar el patís d’aniversari del protagonista. Hu rep gratament la sorpresa, però, no obstant això, la sorpresa més gran arribarà al final del programa, quan descobrim que el portador del pastís d’aniversari és ni més ni menys que el germà de Hu, que feia tres anys que no el veia.

Pots veure el programa complet ací:

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El Desert de les Palmes: el parc natural que ha enamorat Hu Zhao]]> Tradicions, gastronomia, aigua, música i natura en estat pur! L’última aventura de Hu Zhao, en el repte de visitar de nord a sud el nostre territori, ha tingut lloc a Benicàssim. Platges d’arena fina i aigües cristal·lines, la muntanya a un tir de pedra i marxa i música per a tots els gustos. Benicàssim, a banda d’una destinació turística per excel·lència, és un escenari de pel·lícula o de novel·la.

Però sens dubte un dels escenaris naturals que ha fascinat Hu ha sigut el parc natural del Desert de les Palmes, un lloc emblemàtic enclavat en la regió muntanyenca litoral de la comarca de la Plana Alta que s’estén pels termes de Benicàssim, Borriol, Castelló de la Plana, Orpesa i la Pobla Tornesa.

Acompanyat pels membres del centre excursionista de Benicàssim, l’intrèpid Hu ha descobert que aquest paratge natural no fa honor al seu nom, ja que lluny de la típica estampa preconcebuda d’un desert, és una serra plena de palmes, vegetació i herbes aromàtiques.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El torn de reg a Sogorb: una tradició centenària encara vigent]]> En l’últim programa de Xino xano, Hu Zhao ha visitat la capital de l’Alt Palància, una població que ja va visitar el presentador quan va fer la ruta del Greal en Loving CV.

Per a conéixer tot el que li va quedar per descobrir de Sogorb, Hu s’ha retrobat amb Marian Bartual, la guia oficial de turisme de la ciutat i amb Pepe Volumares, el president de l’associació de veïns d’Intramurs. Amb ells ha recorregut diferents espais de la ciutat, com el castell, la Torre del Botxí o la plaça Almudín, on està la comunitat de regants. Allà una pintura ha cridat especialment l’atenció de Hu, la de Las Mandas. La imatge representa una de les tradicions més antigues de la ciutat, que es remunta al principi del segle XV, quan es van construir les primeres séquies: consisteix a distribuir l'aigua en diferents horaris per al reg entre els llauradors. Cada dia, a les nou de la nit a l'estiu i a les set a l'hivern, al costat del Sindicat de Regs, es reuneixen els llauradors que necessiten regar. Allà, el sequier puja a una pedra i va anomenant les partides per on discorre l'aigua. Aleshores el regant alça el braç per a indicar quan vol regar el seu hort.

D’entrada el concepte ha desconcertat Hu, però unes hores més tard, quan ha passat per la plaça de l'Almudín s’ha trobat en directe l’escena representada a la pintura i ha pogut entendre com funciona aquesta tradició centenària.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Menjar pedres mentre et fan una caricatura: la peculiar experiència de Hu Zhao en un restaurant de Sogorb]]> Durant la seua visita a Sogorb (Alt Palància), Hu Zhao ha visitat un local anomenat Gastroadictos, regentat per la cap de sala Silvia Almar i el cuiner autodidacta David Marqués. Ambdós reben a Hu advertint-lo que hauria de tindre una bona assegurança dental abans de tastar el menú. “Ací has vingut a jugar!”, ha comentat Silvia. Intrigat, Hu ha preguntat si anava a menjar pedres i així li ho ha demostrat David quan li ha mostrat el menú, un dels entrants del qual són pedres del riu Palància. Els propietaris del restaurant han mantingut el misteri de les pedres fins que li les han servides, ja que en un primer moment no han volgut respondre com és possible menjar pedres i no xuplar-les, com es fa en alguns llocs de la Xina.

Mentre provava la curiosa experiència, Hu ha pogut conéixer Kikelin, pseudònim del caricaturista alcoià Kike Payá, que té la residència a Sogorb. Mentre compartien taula, Kike ha fet una caricatura de Hu en pocs minuts, i l'ha deixat gratament sorprés. A continuació, Hu ha pogut tastar les famoses pedres, i gràcies a l’advertiment de Silvia no ha hagut d’anar al dentista, ja que ha descobert que, efectivament, li han oferit pedres, d’entre les quals només una es podia menjar. 

Si vols saber més sobre Sogorb, pots veure el programa sencer ací:

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La curiosa dita de Hu Zhao per animar als jugadors de petanca de la platja de Gandia]]> Hu Zhao, en el programa Xino Xano dedicat a Gandia, ha començat la seua visita a la platja amb una clàssica partida de petanca. Tot per trobar-se amb un grup de jugadors incondicionals del joc. Amb un "va de bo" els jugadors han rebut Hu i l’han convidat a jugar amb ells. Del grup, un total de quatre jugadors, un nom ha sigut el que més ha sonat: Vicente. 

Vols saber com ha animat Hu Zhao a Vicente, per tal que faça punteria quan tira la bola de la petanca? Tot i que es tracta d’un esport que es pot practicar en qualsevol lloc, habitualment es juga en espais plans i arenosos, per això és comú trobar-se jugadors a les platges valencianes. I concretament a Gandia, on hi han més de set quilòmetres de platja, les probabilitats són altes.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Els pescadors de Gandia ixen a la mar sota la protecció de dues verges]]> Lola, la veïna del grau de Gandia, li ha contat a l’equip de 'Xino Xano' que en la processó de la Mare de Déu del Carme els pescadors de Gandia trauen a dues marededeus, a la Mare de Déu del Carme i a la Mare de Déu Blanqueta. "La Mare de Déu del Carme és la patrona dels marines i la Mare de Déu Blanqueta és la dels pescadors", li ha explicat Lola. També li ha mostrat la barca d’Andrés, que és on navega la Mare de Déu Blanqueta. 

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Lola (veïna): “T'explicaré què és el Grau, per què ens diem grauers i tenim una identitat com a grauers”]]> El barri del Grau de Gandia (Safor) va nàixer al voltant del port pesquer. La singularitat del lloc ha fet que els veïns, com passa en altres barris de pescadors, estiguen molt arrelats al barri i se senten molt orgullosos de pertànyer-hi. L’equip de Xino Xano ha recorregut el Grau de Gandia i ho ha fet amb una guia excepcional. Ella és Lola, la mare de Blanca, i és una veïna que estima moltíssim el seu barri. 

Lola, en veure Hu, abans de començar el recorregut pel barri, li ha dit: “T'explicaré què és el Grau i per què ens diem grauers i tenim una identitat com a grauers”. Li ha explicat que un grau es forma quan un riu amb aigua dolça arriba a la mar i es barreja amb l’aigua salada. I, el Grau de Gandia, Lola li ha contat que té de tot, des d’una església modernista, “la de Sant Nicolau”, a un pas de Setmana Santa “ben gran”, el barri del Molí Santa Maria, dues platges, “la gran i la de Venècia, que està molt verda i bonica”. 

De l’església de Sant Nicolau, Lola comença a parlar-ne i no acaba. Ha portat Hu i resta de l’equip de Xino Xano a visitar-la perquè experimenten com és d'original i singular aquest edifici per dins. I perquè s'emocionen com ella s'emociona. L'edifici es va alçar en la dècada de 1960. "És obra de l’arquitecte Gonzalo Echegaray i dels enginyers Jaime Nadal i Eduardo Torroja, que curiosament era l'avi d’Ana Torroja, la cantant de Mecano". 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'homenatge de Benidorm a l’alcalde que va portar el biquini a les seues platges]]> Benidorm (Marina Baixa) és el que és pel turisme. I el turisme va arribar a Benidorm de la mà d’un alcalde, Pedro Zaragoza. Ell va ser el responsable del boom turístic els anys 50. Fins aquells anys, la principal economia del veïnat del municipi era la pesca de l’almadrava. Però en tocar fons aquest recurs econòmic, era necessari buscar una alternativa.

Aquell home visionari, amb el seu màrqueting casolà, alhora que transgressor per a l’època, va aconseguir l'objectiu: que Benidorm fora un lloc atractiu per als visitants. Pedro Zaragoza va posar Benidorm al mapa. Un exemple de la seua ment creativa i imaginativa va ser el fet d’enviar branques fresques d’ametlers en flor a Estocolm. Amb un senzill gest contava a una ciutat coberta de neu les bondats del clima de la Marina Baixa.

Així va ser com aquell alcalde va portar fins al Benidorm que vivia de la pesca de l'almadrava els fenòmens del turisme i del biquini. Convertir la ciutat en un punt d'atracció turística va ser una iniciativa que, des del primer moment, va trobar el suport del poble, ha explicat a Hu Zhao un veí. El veïnat —ha continuat dient— "estava molt bolcat amb les qüestions de la marina mercant. Haver sigut un poble viatjat i de mentalitat oberta, que coneixia bé els ports de l'Havana, Manila, Nova York, Rotterdam i Londres, va ser determinant".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L'associació de dones amb càncer de pit que usa el rem com a teràpia a la Marina Baixa]]> Al seu pas per Benidorm, Hu Zhao ha acompanyat un grup de dones de l'associació Anémona mentre practicaven rem. Es tracta d'un col·lectiu de pacients de càncer de pit que practiquem rem i altres esports per a millorar la seua qualitat de vida des d'un punt de vista físic i anímic. Fins i tot tenen dos equips de competició i recentment han quedat terceres d'Espanya en un campionat.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Hu Zhao i Àlex Blat recuperen les receptes de la Tia Pepo de Benidorm]]> L’intrèpid Hu Zhao i el músic Àlex Blat (del grup Tardor) s’atreveixen amb una de les receptes de la Tia Pepo, famosa a Benidorm pels seus dolços i coques. Tot per a mantindre la tradició gastronòmica que forma part de la icònica ciutat dels gratacels. Una vegada més la cuina es converteix en un lloc sagrat on es transmet el llegat dels nostres majors. En Xino-Xano, l'aventurer xinés descobreix el dia, la nit i els costums i tradicions de Benidorm, destí turístic del Mediterrani per excel·lència.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[La trilogia gastronòmica morellana: els flaons, la quallada i les croquetes]]> Hu Zhao ha visitat Morella en Xino Xano i no podia anar-se'n de la capital dels Ports sense tastar els tres plats més genuïns. I no n'ha tingut prou degustant-los, sinó que se n'ha anat a buscar qui millor sap cuinar-los. Els flaons els ha aprés a fer en una pastisseria especialitzada en aquesta delicatessen; per la quallada ("collà"), que són unes postres fetes a base de llet d'ovella, se n'ha anat a la granja del pare Noel a tastar-lo; i per a finalitzar, les croquetes morellanes, que les ha cuinat en un dels restaurants especialitzat en gastronomia morellana.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Hu Zhao aprén l'ofici dels últims espardenyers de la comarca dels Ports]]> Tots els pobles del costat dels rius Cantavella i Bergantes eren espardenyers, perquè és una zona on es cultivava el cànem. Aprofitaven el riu per a posar a remulla la planta, després la picaven i treien tota la fibra del cànem. L'ofici ha desaparegut i a la comarca dels Ports només queden aquests espardenyers que Hu Zhao ha trobat a Morella. A continuació, es fa la trena, que anomenen llata, i comencen a donar-li voltes fins que es queda de la mida que volen. Després cal cosir el teixit o la pell que va en la part de dalt de la sabata. Aprenem l'ofici d'espardenyer artesà amb Hu Zhao en Xino xano.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[El parlar d’Utiel que deixa bocabadat Hu Zhao]]> Entre les moltes sorpreses que li ha donat el poble d'Utiel a Hu Zhao, el presentador de Xino xano, està el fet de descobrir que el seu veïnat té un parlar autòcton i propi. Amador és una de les persones que millor coneix les paraules singulars que s’usen en el parlar a Utiel i n'ha repassat algunes amb l’equip de Xino xano. Aquestes expressions són fonamentalment utilitzades per la gent gran.

“Som una zona que està enmig de Castella-la Manxa, Aragó i de València”. I com moltes d’aquestes antigues paraules que es fan servir al poble “s’estan perdent”, ara una iniciativa municipal ha buscat recordar aquestes paraules a la població. La manera d’aconseguir-ho: pintant-les als passos de vianants.

Hugi és un veí d'Utiel amb el qual ha parlat Hu Zhao. Ell li ha mostrat una de les frases que hi ha escrita en un pas de vianants. S'hi pot llegir: “Chino, dícese del cerdo o gorrino”. Hugi, el veí, entre rialles i mentre mirava Hu Zhao, li ha explicat que a Utiel als porcs els diuen "chinos". I després de quedar-se bocabadat, Hu Zhao ha contestat divertit: “No estan bé!”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La trobada de Hu Zhao amb Joselito a Utiel: “Quan jo era menut t'escoltava a la Xina i ara ho fa el meu germà”]]> L’equip de Xino xano, encapçalat per Hu Zhao, ha estat a Utiel i una de les il·lusions del xinés més valencià era la de conéixer el cantant Joselito, veí del municipi. I ho ha aconseguit. La raó resulta prou sorprenent. Molts desconeixen que la popularitat del cantant batejat com El pequeño ruiseñor va traspassar fronteres. Un fet que Hu Zhao ha corroborat contant que quan era menut escoltava Joselito a la Xina. Com que era un artista popular allà, la seua música s'escoltava a les escoles d'espanyol.

Hu Zhao li ha dit a Joselito que a Pequín, quan ell anava a classe d’espanyol, sempre utilitzava les seues cançons per a aprendre la pronunciació i el vocabulari. “I ara el meu germà, que també està estudiant espanyol, encara escolta les teues cançons”, ha contat Hu.

La vida i la història del xiquet Joselito sembla de pel·lícula. La seua infància va estar marcada per la fam, la que el va portar, a ell i al germà, des de Jaén fins a Utiel. Era l'Espanya dels anys 50, que estava caracteritzada per l'endarreriment i la pobresa. I Joselito n'era una víctima més. I quan va arribar al poble valencià el seu veïnat el va acollir, per la qual cosa ell està molt agraït: “Jo vaig arribar a Utiel, amb mon germà i en una bicicleta, i en arribar ens van cuidar i ens van comprar roba”, ha contat a Hu.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Així ha ballat Hu Zhao la seua primera jota moixentina]]> En la visita del programa Xino xano a Moixent, Hu Zhao i la resta de l’equip ha conegut l’històric Grup de Danses de Moixent. Un col·lectiu unit per la dansa popular i la música valenciana des de ja fa més de cinquanta anys. El grup va començar a ballar en 1945. I com no podia ser d’una altra manera, Hu Zhao ha ballat amb ells la coneguda jota moixentina, que és una de les peces joteres més populars a la Comunitat Valenciana.

Pots veure el programa sencer ací

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El llavador públic continua viu a Moixent: “L’aigua està fresqueta i la roba queda millor que amb la llavadora”]]> Hu Zhao, que ha estat a Moixent (Costera) junt amb l’equip de Xino xano, ha visitat el llavador públic del poble. Al veïnat encara li agrada llavar la roba allí. Com ha dit a Hu Zhao Lola, una de les veïnes que mai ha deixat de llavar allí: “L’aigua està fresqueta i la roba queda millor que amb la llavadora”. Algunes persones –li ha dit Lola– han llavat tota la vida al llavador. 

El procés és molt artesanal, com també ho és el sabó que algunes persones utilitzen. Lola ha mostrat a Xino xano el sabó artesanal que ella utilitza. També li ha explicat el procés de neteja: primer cal remullar la peça bé dins de l’aigua, després escórrer-la i a continuació passar-li el sabó.

Lola i la seua veïna han explicat a l’equip de Xino xano que al llavador a més de llavar, el veïnat fa la tertúlia. Hu Zhao els ha preguntat si també critiquen la gent i elles li han contestat que “de tot n'hi ha, de tot”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els 'sequillos' de Moixent conquisten Hu Zhao]]> Si alguna cosa agrada a Hu Zhao per damunt de moltes altres és tastar menjars autòctons valencians. En la seua visita junt amb l'equip de Xino xano a Moixent (Costera), l’aroma d’un dels forns de la localitat l’ha fet entrar sense dubtar. Una vegada dins ha tingut ocasió de tastar dos dels dolços més típics: els moixentins i els sequillos.

“Els moixentins són típics de Moixent. Es fan amb ametla, ou i sucre”. Tenen una grandària que permet posar-se'n un sencer dins de la boca, i això és el que ha fet el presentador xinés, quan li n'han donat un perquè el tastara. El soroll que ha fet en rosegar-lo l'ha pogut sentir fins i tot la fornera.

Per a continuar la degustació, li ha mostrat els sequillos. És una pasta seca amb formes redones i també allargades —que recorden un fartó— i que no porta sucre. I el sequillo a Hu Zhao l’ha encisat. L’asiàtic quasi valencià li ha dit que a Àsia, quan un dolç no és molt dolcet “diuen que és bo”.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Des de Messi fins a Mike Jagger, així són els clients de la lutieria Guitarras Bros de Gata de Gorgos]]> Cal anar fins a Gata de Gorgos per a saber que el jugador de futbol Lionel Messi és fan de la guitarra espanyola, però de la que fabrica l'empresa Guitarras Bros. Messi, que ha confessat en públic que li agrada tocar la guitarra per a evadir-se i relaxar-se, és un dels clients amb renom de l’empresa de lutieria. Però n'hi ha molts altres que també deixen a qualsevol bocabadat. Des de la desapareguda i quasi mite Amy Winehouse fins a Alejandro Sanz, passant per artistes com Joaquín Sabina, Mick Jagger, Rozalén, Pablo Alborán, Luis Fonsi o David DeMaría. També presentadors i humoristes com el Gran Wyoming i Edu Soto.

Bocabadat s’ha quedat Hu Zhao, presentador del programa Xino xano, amb la llista de clients de Guitarras Bros. En la tercera temporada que comença ha visitat Gata de Gorgos, a la Marina Alta, i ha pogut estar amb Adam Broseta, el propietari de la cèlebre empresa de guitarres, més conegut com a Adam Bros.

L’empresa de Gata de Gorgos és una de les lutieries de guitarres artesanals amb més prestigi internacional. A més de guitarres espanyoles, també fabriquen guitarres flamenques —en tenen models cutaway— i altres instruments, com l’anomenat tres cubà, molt utilitzat al país caribeny.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Arròs amb sobrassada i parmesà, la recepta amb la qual Gata de Gorgos sorprén Hu Zhao]]> En el programa Xino xano dedicat a la localitat de Gata de Gorgos, a la Marina Alta, hi ha un dels restaurants del poble que ha sorprés el presentador Hu Zhao. Es diu Ca Parra. El xinés quasi valencià d’adopció, és un enamorat dels menjars tradicionals valencians. I com li ha dit a Anto, membre de l'equip de professionals de Ca Parra, ell a sa casa, actualment, sols cuina menjars valencians. Sols d'ací. La seua actitud és d'immersió total, això sí, voluntària, que és quan es gaudeix de veritat.

A més a més, com els ha confessat als responsables, ell és un vertader col·leccionista de receptes. “A mi la cuina m’encanta. De menut el meu iaio m'ensenyava a cuinar.” Així que dit i fet, Hu s’ha col·locat el barret de cuiner i de la mà d’Ana, la cuinera, ha començat a preparar el sofregit de l’arròs amb sobrassada amb parmesà.

El procés sembla molt senzill:

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La mostra Art al Vent de Gata de Gorgos, hereva de la tradició de penjar cobertors al pas d’una processó]]> Visitar la població de Gata de Gorgos qualsevol mes d'agost o setembre obliga el visitant a mirar en tot moment cap a dalt. Perquè durant dos mesos aquest poble de la Marina Alta es transforma en una exposició d’art a l'aire lliure. La raó: la celebració del seu singular festival d’art anomenat Art al Vent.

En la mostra de 2023 hi haurà uns huitanta motius per a mirar cap a dalt, perquè s'esperen al voltant de huitanta peces, que seran les que penjaran dels balcons de Gata de Gorgos. Josep i Fina, vinculats al festival, han explicat a l’equip de Xino xano el seu origen i motivació, així com el seu caràcter internacional. La mostra d'art sol reunir artistes de tot el món, fins i tot de la Xina i del Japó, que any rere any s’acosten per a mostrar el seu art al vent.

Com ha contat Josep, “són obres tèxtils amb les quals juga el vent. A més del valor creatiu de les peces, la força ací està en tot el conjunt mostrat al carrer”, per com el vent li dona dinamisme.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[De treballar per a Martín Berasategui a regentar un restaurant amb estrella Michelín a Alcossebre]]> Hu Zhao, el conductor del programa Xino xano, programa rere programa suma noves experiències a la Comunitat Valenciana. En la seua visita a Alcossebre i Alcalà de Xivert (Baix Maestrat) un veí li ha recomanat conéixer el restaurant que el 2022 ha aconseguit una estrella Michelin i un sol de Repsol. Ha conegut l'establiment de la mà de la jove parella de xefs que el regenten: Alejandra i Emanuel.

D'igual manera que l'amor entre els dos cuiners va sorgir entre els fogons del llorejat Martín Berasategui —que suma tres estreles Michelin—, ara ja des dels seus fogons, els d'Atalaya, el seu establiment, la parella reparteix el seu amor i coneixements en forma càlids plats, amb els quals s'han guanyat la confiança dels clients. De la mà d'Alejandra i Emanuel, Hu Zhao ha descobert una alta gastronomia molt arrelada en les terres castellonenques.

La parella es va estrenar al seu negoci el 2014. I, a poc a poc, ha anat escalant fins a tocar el cor dels clients. I el negoci ha anat creixent. Per a ells els productes estrela són els del terreny i els de proximitat. Tot molt sostenible. Durant la visita han mostrat a Hu que són capaços de fer amb una tomaca de penjar i la mel de romer i timó.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Hu Zhao aprén al Baix Maestrat la tècnica de cosir les tomaques de penjar]]> Antigament, com que no hi havia producció a l'hivern, "la tomaca de l'estiu es cosia amb fil i agulla, i es penjava al rebost, per tal de tenir tomaca tot l'hivern i també en la primavera... fins que arribava de nou la tomaca d'estiu". Així ha rebut José, un llaurador del Baix Maestrat, Hu Zhao per tal d'explicar-li un poc d'història al voltant d'aquest apreciat producte local.

Com li ha dit, la tomaca de penjar és una varietat autòctona, no retocada genèticament. "A diferència de l'híbrida, la de penjar té menys presència visual, però quan la fiques dins de la boca és un orgasme de sabor", ha explicat José.

Hu ha pogut comprovar la quantitat de suc que té la tomaca de penjar. "Per això s'utilitza molt per al pa amb tomaca", li ha explicat José, des del mateix camp on ell mateix les cultiva. Hu, com que el que més li agrada és menjar, li ha preguntat com es pot menjar la tomaca de penjar. El llaurador ha recomanat emprar-la en la paella o per a acompanyament de llonganisses i coques.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Hu Zhao, convertit en escultor per un dia a Benissa, de la mà de l'artista Quico Torres]]> Hu Zhao ha viscut moltes experiències durant la visita a Benissa. Totes úniques, i entre elles ha experimentat el fet de ser escultor per un dia. Ho ha fet de la mà de l'artista benisser Quico Torres Ivars, a qui ha pogut trobar per les bones indicacions que li ha donat Marchena, un altre veí de la població de la Marina Alta.

L'escultor esperava Hu al Centre d'Art Taller d'Ivars. Quico ha triat aquest espai per tractar-se d'un lloc "molt important i emblemàtic a Benissa", i també rellevant per a ell i el seu treball. Ací Quico diu que arreplega totes les influències dels artistes que treballaven a Benissa. "Em serveix de font d'inspiració conéixer la capacitat que tenien els ebenistes per a modelar i treballar la fusta". L'escultor ha reconegut a Hu que aquell treball artesà "ha fet que jo m'enamorara i volguera treballar-la també".

En els inicis com a escultor, Quico va començar treballant principalment la fusta. Des d'un primer moment s'enamorà de la possibilitat del disseny amb corbes. A la fusta la va seguir el formigó, el ferro, la pedra i fins i tot el KRION, un material registrat per Porcelanosa, càlid al tacte i similar a la pedra natural. Amb tots ells ha dissenyat espais urbans, ambients i escultures de tota classe de mides.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Hu Zhao aprén dansa oriental a Benissa amb una sorprenent parella de ball]]> Viqui, balladora i professora de dansa oriental, és una dona boliviana que des de fa 40 anys viu a Benissa. Ella regenta l'associació Art Performance de danses del ventre a la localitat, i és tota una especialista d'aquest ball. En saber que Hu anava a visitar Benissa amb l'equip de Xino Xano ha volgut convidar-lo a ballar la seua dansa especial.

L'associació que dirigeix Viqui compta amb un grup de persones -segons l'organització- "molt actiu", en què els participants també comparteixen l'afició per la pintura. "Els membres fem espectacles de dansa oriental, més coneguda com a dansa del ventre, des de fa catorze anys."

I com que -segons diu la responsable de l'associació- aquesta dansa no és exclusiva de les dones, l'associació ha volgut integrar Hu al ball. Però la invitació portava sorpresa... i la cara de Hu no s'ha fet esperar.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[L’Alqueria Calatrava, un dels racons mil·lenaris de Borriana]]> La riquesa històrica dels valencians no deixa de sorprendre Hu Zhao. En la seua incessant recerca d’un lloc on habitar, el presentador de Xino xano ha descobert a Borriana un racó molt especial. Es tracta de l’alqueria Calatrava, una masia amb més de 1.000 anys d’història, ubicada prop del riu Sonella o també anomenat Anna, a la comarca de la Plana Baixa.

Aquesta construcció de l’època musulmana es remunta al segle XI i és la torre de guaita més antiga de tot el terme de Borriana i una de les millors conservades fins al moment. Presenta un caràcter defensiu, allunyada del nucli de la població. Com a ciutat emmurallada, Borriana es defensava mitjançant un seguit de talaies i masies fortificades, de les quals l’Alqueria Calatrava n’és un exemple. De fet, la torre Calatrava, deu el nom al rei Jaume I que la va donar a l’orde de Calatrava. Declarada bé d’interés cultural per la Generalitat Valenciana ara l'Alqueria Calatrava és un hotel perfectament conservat, testimoni d'un altre temps i del pas irremeiable dels segles.

Més de 10.000 metres quadrats, on a banda de l’estança principal es pot gaudir de terrenys cultivables, entre els quals destaquen els tarongers i els arbres fruiters. Sens dubte un enclavament únic en total sintonia i harmonia amb la natura que ha enamorat l'intrèpid xinés.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Hu Zhao descobreix a Xelva un paradís per als amants del ciclisme de muntanya]]> A Xelva, municipi de la comarca dels Serrans, Hu Zhao ha trobat el que potser un dels paradisos valencians per als ciclistes i el món de la bicicleta. No és casualitat que la localitat aculla, any rere any, una carrera internacional, a més de ser punt de referència per als entrenaments d'alta competició.

La seua abrupta orografia permet al terme municipal oferir als esportistes i amateurs de la bicicleta àrees amb molt de desnivell, que recondicionades amb troncs i lloses de pedra, afavoreixen la pràctica de la bicicleta de muntanya. El municipi acull una carrera internacional en la qual participen els millors corredors del món.

A més, molts ciclistes professionals acudeixen a aquest poble de l'interior a sumar punts de cara a les carreres internacionals com ara uns Jocs Olímpics, una copa del món o proves europees.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La sorprenent reacció de Hu Zhao en trobar-se amb una veïna d'origen coreà a Xelva]]> Xelva ha donat al presentador de Xino xano una de les sorpreses més emotives que s'ha emportat el ciutadà xinés establit a València. Hu, de la mà de Paco –el conserge del grup escolar Virgen del Remedio– es disposava a endinsar-se en el barri jueu de Xelva quan de sobte s'han trobat amb una veïna del poble, Cindy.

Cindy és una dona coreana, casada amb un basc i que viu amb la seua família en aquesta població de l'interior de la comarca dels Serrans. En creuar-se amb ella, Paco li l'ha presentada i ella li ha contat per què viu a Xelva: "Visc a Xelva perquè és un paradís". La veïna ràpidament ha captat l'atenció de Hu, que ha continuat fent-li preguntes. El xinés volia saber com ella aconsegueix cuinar el menjar coreà, al que Cindy li ha respost que a Xelva "venen de tot, salsa de soja, el miso, de tot...".

I ha sigut quan Paco li ha volgut dir, a Hu, el nom sencer dels fills de Cindy: Telmo García Zhao i Dani García Zhao. I quan Paco ha pronunciat el segon congnom 'cho' Hu ha alçat l'orella: "Cho, ha repetit el xinés? I com s'escriu 'cho' en caràcters (xinesos)", li ha preguntat a Cindy.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[D'on venen els Nanos de Cocentaina, la festa d’origen desconegut que ha captivat Hu Zhao?]]> Any rere any, 21 dies després del Dimecres de Cendra —dia en què comença la Quaresma—, Cocentaina, a la comarca del Comtat, celebra una festa curiosa i original. És coneguda com "la festa dels nanos" i el veïnat la celebra just quan falten tres setmanes per a la Pasqua.

Fins allí ha arribat Hu Zhao amb l’equip del programa Xino Xano i el xinés —que busca un lloc on viure a la Comunitat Valenciana— no s'ha recuperat de la sorpresa. En recórrer els carrers de Cocentaina, s’ha creuat amb molts "nanos", majoritàriament al barri del Raval, que són els que han fet que perdure la tradició.

Aquests ninots de drap acostumen a tindre una altura d'un metre aproximadament, representen persones i molts d'ells van acompanyats d'un cartell que denuncia situacions o personatges concrets. 

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El carnestoltes de Pego, una tradició única que naix durant la Segona República]]> El carnestoltes de Pego és una tradició que va nàixer durant els anys de la Segona República, la van prohibir durant la dictadura franquista i va ser recuperada pel veïnat de Pego en arribar la democràcia. Era l'any 1983. És a dir, porta actiu 39 anys.

En programa Xino xano Rafael Ruiz, que és un dels impulsors de la recuperació del carnestoltes de Pego, ha parlat amb Hu Zhao. Ruiz, l'artífex de moltes de les màscares que es llueixen a la festa, ha explicat a Hu que el carnestoltes de Pego "és similar al de Venècia".

A Pego, com a Venècia, "totes les persones ixen disfressades amb màscares venecianes i cada any són diferents". En aquesta població de la Marina Alta es pot veure des d'un barret inspirat en tradicions antigues i llunyanes fins altres inspirats en la pel·lícula Charlie i la fàbrica de xocolate.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Hu Zhao en una muixeranga: "Només si hi has participat, pots entendre què és la unitat i l'emoció"]]> Hu Zhao, presentador de Xino xano, ha quedat molt sorprés per tot el que Cullera representa: mar, muntanya, gastronomia, però també tradició. "Ah, que ací també es fan les muixerangues? Pensava que només era cosa d'Algemesí o Titaigües"

Una veïna del poble, titellaire, fallera i també muixeranguera li ensenya a Hu tot el que cal saber d'aquest ball. "Un ball?", diu Hu, per a ell només eren torres humanes pròpies d'Algemesí o Titaigües, però com li explica Xavi, el president de la Muixeranga de Cullera: "La muixeranga és un ball, les figures es diuen balls i la música que toquen amb la dolçaina i el tabal també es diu muixeranga".

Amb l'ajuda de Sandra, la mestra de la Muixeranga de Cullera i la resta de membres, el presentador de Xino xano viu una experiència única: pujar-se'n dalt del tot de la muixeranga i saludar des d'allí dalt com només els que formen part d'aquesta tradició valenciana poden fer. "Que ho faça ell em sembla molt especial i així després ho pot contar".

Continua llegint-ho en el web

]]>