A l'estiu del 2002, la combinació de sol, platja i propietat immobiliària a un preu competitiu atrau inversors britànics, com ara Anthony i Linda O’Malley, que van viatjar des de Gal·les fins a Benidorm per a comprar una casa allí.

Tot semblava un viatge normal, fins que l'alerta es va disparar quan la família es va preocupar en adonar-se que no havien agafat el vol de tornada i, a més, els seus telèfons estaven apagats, sense possibilitat de contactar-los.

Continua llegint-ho en el web

Les telefonades de preocupació de dos veïnes, que asseguraven que hi havia una baralla al pis de dalt de sa casa, van ser l'inici de la investigació d’este cas. La policia va accedir a la vivenda i va trobar-hi el cadàver d'un jove al terra del saló que presentava gran quantitat de punyalades. La víctima és una persona jove, de nom Daniel Maldonado.

Testimonis dels veïns que viuen enfront de la víctima asseguren que van veure un home amb pantalons foscos i botes negres altes accedir per la finestra a la casa de Daniel. Descriuen el sospitós com una persona molt alta, prima i amb els cabells curts. Qui era eixe home i què feia allí?

Continua llegint-ho en el web

Isaac és exagent de la policia local de Catarroja i pateix una malaltia degenerativa que l’obliga a anar en cadira de rodes. Tenint en compte esta malaltia, al principi, la policia pensa que la desaparició pot ser voluntària i que l’home vol buscar l'eutanàsia. El desaparegut havia estat buscant informació en Internet sobre el tema.

La investigació es complica quan els familiars d’Isaac comencen a rebre missatges i imatges des del seu telèfon, en els quals demanava que el deixaren de buscar. I les alarmes s’encenen per unes telefonades al banc del desaparegut.

Continua llegint-ho en el web

La nit del 4 de gener de 2006, la policia rep la comunicació que s’està produint un robatori en un xalet amb violència i intimidació. Quan la patrulla arriba a la casa observa que a l’interior hi ha un home empunyant un arma de foc. És Francisco Ramírez, el propietari de la finca, un conegut empresari de Canals.

Quan els agents accedeixen a la casa, la troben tota rebolicada, un assaltant mort dins de casa i un altre, també mort en la part de darrere de la casa. Però, segons les víctimes, hi ha almenys huit lladres, tots ells encaputxats. 

Continua llegint-ho en el web

Els amics de Rosa, una dona de 57 anys i minusvàlida, donen la veu d’alerta perquè fa dies que no dona senyals de vida. Quan la policia entra en el domicili, una zona residencial de Benidorm, es troben a Rosa morta davall de la seua cadira de rodes. Encara que al principi sembla que la mort s’ha degut a una caiguda, l’autòpsia i el seguiment per geolocalització d’un mòbil, canvia el relat.

La presumpta mort accidental esdevé un assassinat que presenta molts interrogants als investigadors. Qui voldria posar fi a la vida de Rosa i per què? Quin va ser el detonant? En este episodi del true crime de la radiotelevisió pública coneixerem les pistes que se seguiren per a atrapar l’assasí de Rosa i conèixer el per què d’este assassinat.

Continua llegint-ho en el web

El primer programa de la temporada té com a títol “El crim de Mislata”. La investigació policial s’inicia amb una telefonada al 112 que alertava d’un incendi en un pis. A l’interior, la policia troba el cos d’una dona amb nombrosos antecedents d’intent de suïcidi. La desconcertant actitud del viudo, un veterà policia local, desperta les sospites dels investigadors i ens endinsa en una dramàtica història que ha durat més de vint anys.

A més de l’anàlisi definitiva de l’autòpsia, l’examen exhaustiu de la telefonada al 112 del marit serà clau per a resoldre el crim. Però també serà determinant l’origen i la tipologia de l’incendi per a precisar si la mort de la dona va ser a causa de l’incendi o la inhalació de fums.

Continua llegint-ho en el web

El llaurador, en semblar-li morta, s’espanta, ix corrents a la carretera, para un vehicle i li demana que el porte a la caserna de la Guàrdia Civil de Iàtova. La troballa l'ha relatada el cap de Successos i Tribunals de Las Provincias, Javier Martínez, a l’equip de L’hora fosca. Una versió que ha corroborat el capità de la Guàrdia Civil de la Unitat de Policia Judicial de València, Manuel Rodríguez, qui ha contat com acudeix fins a la caseta de camp i una vegada dins veuen el cadàver d’una jove d’uns quinze o setze anys, i sense documentació. 

Manuel Rodríguez, en recordar com era l'escena amb què es va trobar, ha explicat que la víctima no mostrava cap ferida externa ni hi havia presència de sang, i a més la seua posició era la d’una persona molt relaxada. “Semblava com si la mort li haguera sobrevingut mentre dormia”, ha dit Rodríguez.

Continua llegint-ho en el web

Resulta que diverses famílies que acudeixen a la segona residència a Los Cojos denuncien que algú els està entrant a casa i menjant-se l’aliment que guarden al frigorífic. Com ha explicat a l’equip de L’hora fosca Manuel Campos, un dels veïns afectats, “vam observar que algú havia estat passant d’una casa a una altra per les teulades. Que vivia i menjava en diferents cases”. Tot resultava molt estrany per a uns veïns d'un lloc on mai passava res extraordinari.

Un mes després —el 28 de febrer— comença a pujar la tensió en la comarca. Un individu furta, a punta d'escopeta, una furgoneta. I als pocs metres, s'estavella. Una grua tracta d'assistir-lo i rep amenaces de l'individu que la conduïa. El lladre de la furgoneta s'escapa i provoca un segon accident, al qual succeeix el robatori d'una segona furgoneta. Tot protagonitzat pel mateix individu.

Continua llegint-ho en el web

Durant les primeres perquisicions, els investigadors s'assabenten que la mateixa nit de Sant Joan el pare de Rosana rep una telefonada i sent la filla cridar "què fas amb la borsa, que fas amb la borsa!?". Aquest succés i el posterior missatge rebut pel pare al seu mòbil fica en alerta els progenitors. El missatge, escrit en espanyol, deia: "Papá, me quedo a dormir en casa de una amiga, que nos hemos ido al cine". El missatge no sembla escrit per Rosana, qui sempre parla i escriu en valencià. 

Totes aquestes circumstàncies fan que la seua desaparició siga qualificada "d’alt risc" per les forces de seguretat. Durant les primeres hores de la desaparició, la família ajudada pels amics fan una recerca intensa sense resultats, ha explicat a l’equip de L'hora fosca Antonio Martín, sergent de la Guàrdia Civil de la Unitat de la Policia Judicial de Picassent. 

Continua llegint-ho en el web

Així s'inicia la nova entrega de true crime dedicat a un succés ocorregut a Catarroja (Horta Sud) el 16 de setembre del 2007, uns dies en què el poble celebrava les festes majors. Són dies en què els que matinen es creuen amb els que tornen a casa, després d’una nit llarga. Aquell dia, com ha explicat José Luis Palacios, capità de la Guàrdia Civil de la Unitat de Policia Judicial de València, van rebre una telefonada que informava de la troballa de dos cossos en un domicili.

En entrar a la casa l’equip de la Guàrdia Civil va trobar dos cossos amb ferides, semblava que eren ganivetades, i amb molta violència. Es tractava d'un matrimoni, Leonardo i Cristina, i qui va descobrir els cadàvers va el fill, de dènou anys, Sergio, acompanyat de sa tia.

Continua llegint-ho en el web

En entrar a la casa, davant dels seus ulls tenen els cossos de Paco i Susana, els propietaris. Paco Beresaluze és un important empresari del marbre. Els cossos apareixen massacrats a la finca familiar, ubicada al paratge de la Serreta.  

Mariano Beltrà, alcalde de Novelda (2007-2011) ha explicat a l’equip de L’hora fosca que va ser la Policia Local qui el va informar del succés, de la mort de Paco i Susana. “Era un matrimoni d’una posició econòmica rellevant i una família molt coneguda, dedicada al negoci del marbre”. L’alcalde encara no s’ha pogut llevar aquelles imatges que va veure en acompanyar la policia al lloc dels fets: “la visió en entrar al saló era dantesca. Feia por. Semblava que havíem entrat en una carnisseria”, ha dit Beltrà.

Continua llegint-ho en el web

Un diumenge d’aquell mes d’agost Teresa va decidir acudir, com feia cada diumenge, a l’església Evangèlica del carrer Sueca de València per tal d’assistir als serveis religiosos. I en acabar va tornar a casa, al carrer Balears, a dinar. Després de dinar va rebre a una persona que l’ajudava a netejar sa casa.

Aquell diumenge d'agost, Elisabet, una de les filles de Teresa, que estava de vacances fora de la ciutat, va cridar sa mare al mòbil, però com que Teresa era una dona amb molta activitat, la filla no es va preocupar que no li agafara la telefonada. La va tornar a cridar dilluns i en veure que ja no li contestava, va demanar al seu cunyat Àngel que s'acostara a veure si passava alguna cosa. Àngel i Ruth, l'altra filla de Teresa, vivien a dos minuts d’ella.

Continua llegint-ho en el web

Es tracta d’unes basses artificials d'aigua salobre, situades molt prop de Sant Vicent del Raspeig, que de sempre han sigut utilitzades per la ciutadania per a llançar vehicles, motocicletes, fins i tot armes, per la qual cosa la policia les considera "l’abocador de delinqüents". 

José Luis Fajardo, cap del Grup d’Homicidis d’Alacant (entre el 2012 i el 2019) ha relatat a l’equip de L’hora fosca que aquell dia calorós de juliol "tres joves que anaven en un bot unflable van trobar una maleta sospitosa". En avisar a la Policia, els equips van acudir i com que estava trencada per un costat van advertir que desprenia una pudor de putrefacció. Tot apuntava que allí dins hi havia un cos humà.

Continua llegint-ho en el web

El programa L'Hora Fosca ha bussejat dins d'aquest cas, ple d'enigmes fins al final, que s'inicia de la manera més sorprenent. Com ha explicat a l'equip del programa la cap del grup d'homicidis de València (2008-2019) Esther Maldonado, "els tres amics prenien unes cerveses, tranquil·lament, quan de sobte es va acostar al grup un xic jove, i sense dir res ni fer cap gest, es va dirigir cap a Juan Pablo, un d'ells, i li va tirar al rostre el contingut d’un líquid transparent que portava a la mà". 

El líquid abrasa el rostre de la víctima. També la roba i el cos. El jove ingressa poc després a la Unitat de Cures Intensives, en estat crític. L'endemà matú, la Unitat d’Homicidis de la Policia Nacional de València (CNP) es fa càrrec del cas. I comencen per arreplegar el testimoni de Joaquín i Adrián, els dos amics que acompanyaven Juan Pablo en el moment de l'atac. Com ha dit Francisco J.B.B del CNP a l'equip de L'hora fosca, els tres joves havien treballat durant la setmana, havien quedat per a sopar en una bodega de Manuel Candela i després van acudir a la plaça del Cedre a prendre alguna cosa. 

Continua llegint-ho en el web

Antonio Sánchez, que en aquell moment era el sergent de la Guàrdia Civil de Saix i responsable al post de comandament, ha relatat a l’equip de L'hora fosca que, en arribar al lloc, van veure restes de sang fora del vehicle. Van recaptar dades de la propietat del vehicle i van conéixer la identitat del propietari: l'empresari de l’oci nocturn d’Elda, Juan Antonio Peñaranda Cuenca. Així arranca la investigació del cas.

Peñaranda era "un home fet a ell mateix", com l'ha definit davant les càmeres el periodista del diari Información, Juan Carlos Pérez Gil. "Un empresari d’èxit, propietari de sales de ball, discoteques… i un bon poder adquisitiu. Era discret i amb bones connexions amb els empresaris de la nit madrilenya. Sovint pels seus locals s'havia deixat veure Dinio o Matamoros".

Continua llegint-ho en el web

Els investigadors que es van fer càrrec del seu cas, han exposat a l'equip de L'hora fosca els dubtes inicials que els van sorgir: perquè aquell ciutadà peruà de 68 anys deia als veïns que continuava en actiu com a metge, i perquè el veïnat no el creia. L'equip del Grup d'Homicidis de València, en molt poc temps, va anar descobrint –amb sorpresa– els seus problemes greus amb la justícia al país veí, França, anys abans.

A França anys arrere havia estat empresonat per un delicte d’assassinat del qual va eixir absolt. Poc després el van expulsar d'aquell país per ajudar a entrar immigrants de manera il·legal. Amb totes aquestes noves dades, el Grup d'Homicidis va sol·licitar al jutge poder interceptar el mòbil que estava desaparegut, per si algú el connectava.

Continua llegint-ho en el web

L'agressor sexual fa preguntes a la víctima que als responsables del Grup d’Homicidis d’Alacant li semblen poc comuns en el modus operandi d’aquests casos. Són del tipus: si té fills, si està casada, si realitza amb freqüència l’acte sexual… En un moment, al garatge apareix una altra veïna i l’agressor li diu a la víctima que calle o la matarà, a ella i també a la veïna. La dona calla.

Així comença l’odissea d’aquesta dona alacantina en una nit que serà inoblidable per a ella. Una dona valenta que poc després de l'agressió sexual va decidir denunciar, tot i que l'agressor l'acabava d'amenaçar en cas que acudira a la policia. La d'aquella nit va ser la primera, però n'hi va haver una altra en tan sols una setmana. Les dues en garatges d’Alacant. Dues denúncies que van posar els investigadors sobre la pista d’un possible violador en sèrie.

Continua llegint-ho en el web

Amb el seu cas ha tornat a la graella d’À Punt Mèdia el programa L’hora hosca, que ja comença a travessar fronteres i suma seguidors fora de la Comunitat Valenciana. L’equip d’aquest espai cada setmana s’endinsa en els successos valencians que més ens han marcat. En aquesta primera entrega de la nova temporada, l'equip ha parlat amb els familiars i amics d’Ester Ortí, i també amb els investigadors del cas i els membres de l’aparell judicial, per tal de mostrar a l’opinió pública que hi va ocórrer.  

Aquell 15 de setembre era especial per a Ester i també per al seu marit. Feien vint anys de casats i havien pensat celebrar-ho amb un sopar especial. Ester, en acabar de treballar, es va arreglar. La celebració va començar amb les amigues i la seua germana Pilar. El grup va eixir a passejar, anaren de tendes. 

Continua llegint-ho en el web

L'11 de setembre de 2012 troben mort Mario Miralles a sa casa d'Ontinyent. Estava emmanillat amb una corda i tenia el cap dins d'una bossa. Una escena pròpia d’un thriller que posa en marxa la labor d’investigació per part dels agents policials i la Unitat d’Anàlisi de Conducta.

La primera hipòtesi que cobra força és la d’un assassinat. És per això que l’anàlisi se centra en l’entorn laboral i personal de la víctima. Però ni les motivacions econòmiques ni sentimentals semblen tindre consistència, ni funcionen com a motor del crim. De fet, la policia investiga la vida privada de Mario i descobreix mentides sorprenents que ell mateix ha difós al respecte. Fabulacions que Miralles mateix ha disseminat en el seu entorn que no s’ajusten a la realitat i que tenen per objectiu aparentar una vida de luxe amb un estatus superior al real. Aquestes mentides desconcertants contaminen la investigació i tenen un punt inquietant per als investigadors, en tant que s’acumulen les quimeres que havia generat sobre la seua pròpia vida. 

Continua llegint-ho en el web

Després de dos mesos d’àrdua investigació i una exhaustiva anàlisi de l’entorn de la víctima per part de la Policia Nacional de València, la llum del focus es posa en Rufino, un habitual del tràfic d’estupefaents, concretament d’haixix, arran d’un número de telèfon que va usar per a comunicar-se amb la víctima. Malgrat aquesta evidència no hi ha indicis suficients per a detindre’l com a presumpte autor de l'assassinat. En un moment donat, i acorralat per l’incessant interrogatori de la policia, confessa que la jove va morir a sa casa, però de forma accidental. Explica que la por a ser descobert i condemnat per pertinença il·legal de drogues, el va portar a desfer-se del cos, esquarterant-lo.

Comença en aquest moment el periple d'una anàlisi criminològica per a demostrar la culpabilitat de Rufino, a qui amb la legislació vigent només es podia atribuir una pena ridícula per l'esquarterament. En aquest sentit, l’aportació del criminòleg Vicente Garrido és clau per a capgirar la investigació. L'expert porta a terme un peritatge criminològic per primera vegada a Espanya i s'entrevista amb el principal acusat diverses vegades al centre penitenciari de Picassent. L'objectiu, aclarir les causes del crim.

Continua llegint-ho en el web

A l’escena del crim s’observen signes de lluita i extrema violència. Les empremtes de l’assassí estan per tot arreu, però no estan fitxades a les bases de dades policials. Aquest és el punt de partida d’una costosa investigació per part dels agents de la Policia Local i la Guàrdia Civil en el conegut com a crim de Pedralba. Els investigadors treballaren de valent per aconseguir desvelar qui havia assassinat Mari Carmen.

 Els primer dies d’investigació la policia recull empremtes dactilars i testimonis de més de 50 persones que conformen el cercle més proper de la víctima. Així i tot, no es troba cap coincidència ressenyada en la base de dates. S’inicia una investigació clàssica que comprén presa de declaracions i comprovació de coartades. Es rastreja fins i tot l’eixida dels centres penitenciaris de les persones amb delictes similars, però sense cap mena de resultat.

Continua llegint-ho en el web

Després de col·laborar en diferents episodis de la sèrie L’hora fosca, el true crime de la televisió d’À Punt en què es reconstrueixen les investigacions de diferents crims reals ocorreguts en terres valencianes, Màxim Huerta li pregunta en Bona vesprada si la maldat és part inherent de l’ésser humà. La resposta del professor va ser terriblement inquietant: “Hi ha molt poques persones que en determinades circumstàncies no recorrerien a la violència si ho veieren necessari. Afortunadament, la majoria de les persones necessiten una situació molt extrema per a arribar a ser violentes”.

Un altre factor, evidentment, és el sentiment de culpabilitat, que no en totes les persones té el mateix pes. Vicente Garrido posa com a exemple el cas de l’alpinista Tom Caldwel, que va ser segrestat amb la seua parella i dos companys més durant una expedició d’escalada al Kirguizistan per un grup de terroristes. Després d’esquivar l’exèrcit durant sis dies, només va quedar un segrestador amb els muntanyencs, moment que Tom va aprofitar per a desfer-se d’ell, espentant-lo penya-segat avall. Els quatre escaladors pogueren fugir per fi i salvar així la vida, però Tom va arrossegar molt de temps el pes traumàtic de la culpa per haver provocat la mort del seu segrestador. Malgrat tractar-se d’un cas de defensa pròpia, l’alpinista no podia suportar els remordiments per haver-li llevat la vida a una altra persona tot i que, finalment, anys després va descobrir que havia sobreviscut a la caiguda. Res a veure amb els casos d’assassins que, com conta Vicente Garrido, “es podrien beure un got de whisky amb la major tranquil·litat després de cometre un crim”. 

Continua llegint-ho en el web

El programa d'investigació reconstrueix les desaparicions de cinc xiques a Castelló. I en concret, desenvolupa la història de Sonia Rubio, la primera, que va ser el detonant de tota la investigació. La narració es basa en molts fragments de l’arxiu de Canal 9-RTVV, així com en els testimonis de veus expertes com ara la Dra. en Psicologia i Criminologia de la Universitat Católica de València, M. José Beneyto.

La inquietud policial per a aclarir si el cas de Sonia Rubio és un crim aïllat o té connexions amb la desaparició i mort d’altres joves de Castelló, condueix als investigadors de l’UCO a la possibilitat de que una única persona puga ser responsable de l’assassinat de les cinc dones. José Miguel Hidalgo, capità de la Guàrdia Civil, Unitat Central Operativa (UCO), explica l'operativa que va dur a terme la secció d'Homicidis, Segrest i Extorsió:

Continua llegint-ho en el web

Mira el vídeo en el web

Dimarts a la nit els espectadors i espectadores podran seguir pas a pas, com l’anomenat cas Ferrándiz reconstrueix les desaparicions de cinc xiques a Castelló. En concret, desenvolupa la història de Sonia Rubio, la primera, que va ser el detonant de tota la investigació.

L’hora fosca es recolza en molts fragments de l’arxiu de Canal 9-RTVV que s’utilitzen en la narració, així com en els testimonis del fiscal que va portar endavant el sumari i dels guàrdies civils que van fer la investigació.

Continua llegint-ho en el web

La investigació fa un gir radical quan es grava una conversa en la qual s’al·ludeix de forma indirecta a l’assassinat d’Antonio Navarro. Els interlocutors són María Jesús Moreno i Salvador Rodrigo, un home desconegut que manté una relació secreta amb la viuda. En la singular amistat que ambdós mantenen pot estar la clau per a aclarir el cas. La sèrie de gravacions de les escoltes telefòniques de la policia són clau perquè sobre aquestes se sosté tota l’acusació. A més, les imatges del juí on es veuen les declaracions de Salva i Maje ens traslladen a moments de màxim interés i tensió dins la sala.

El relat que desenvolupa és la detenció, declaracions, actuació davant el tribunal i posterior condemna de Maje i de Salva. Entre altres, intervenen el criminòleg Vicente Garrido, que explica el procés de dominació que va exercir Maje sobre Salva i com aquest va actuar per a matar Antonio.

Continua llegint-ho en el web

L’hora fosca es basa en fets reals i recrea amb rigor les atmosferes, amb dramatitzacions les situacions viscudes pels seus protagonistes en l’àmbit judicial i periodístic. Cada setmana al programa es parlarà d’un cas que va commocionar la societat valenciana, històries que ben bé podrien ser l’argument d’una novel·la d’intriga.

L’hora fosca és un format true crime amb un to dominant de suspens, amb un esperit integrador i no d’espectacularització de la tragèdia o dels aspectes més sensacionalistes. El programa està dirigit per José Àngel Montiel, produït per Pedro Pastor de Voramar Films i realitzat per Pablo van Damme Tamarit, que també n’és el director de fotografia.

Continua llegint-ho en el web