<![CDATA[À Punt - Articles capítol 1]]> 10 <![CDATA[À Punt - Articles capítol 1]]> <![CDATA[Nel·lo Monfort, metge rural]]> Nel·lo Monfort és metge de família, rural i comunitari a Vallibona (els Ports), i un dels protagonistes de Crònica Mèdica. En aquest perfil podreu conéixer un poc més de la seua història i el seu treball.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[El postpart de Graciela]]> Al primer capítol de Crònica Mèdica acompanyem Graciela durant la preparació i el part del seu bebé a l'hospital públic La Plana (Vila-real), un referent en l'assistència humanitzada al part normal i en l'aplicació de protocols de consentiment informat. El postpart és un moment molt important, on es produeix el primer contacte pell amb pell amb la mare o l'inici de la lactància materna. En aquest contingut extra, seguim la història de Graciela durant el postpart immediat i l'arribada a casa.

Només nàixer, el bebé es col·loca pell amb pell sobre l'abdomen de la mare. "El millor és sentir-la junt a mi i que ella senta la seguretat que sa mare està amb ella", explica Graciela. I és que aquest primer contacte aporta molts beneficis, com la regulació de la temperatura i la respiració del bebé, la segregació de les hormones necessàries per a la lactància o la creació del vincle afectiu. 

Durant el postpart es fan les primeres cures al bebé, com la profilaxi ocular, l'administració de vitamina K o l'avaluació de l'Apgar. Tot i això, és recomanable que el contacte amb la mare es mantinga durant les dues primeres hores i que les cures necessàries es facen sense interrompre'l si no hi ha una causa mèdica que ho impedisca. Exploracions com el pes i la talla del bebé poden esperar.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Guia de Crònica Mèdica sobre part respectat i violència obstètrica]]> Podeu fer clic als títols per accedir als enllaços.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Guia de Crònica Mèdica sobre la Sanitat Pública]]> Podeu fer clic als títols per accedir als enllaços.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Concepción Aleixandre Ballester]]> Concepción Aleixandre Ballester (1862-1952) va ser una de les primeres dones espanyoles llicenciades en medicina, i una de les dos primeres dones que va cursar la carrera a la Universitat de València. Per aconseguir matricular-se, va haver de demanar un permís especial al rectorat, ja que l’accés a l’ensenyament superior en igualtat de condicions no va aprovar-se fins a l’any 1910. Abans d’estudiar medicina, havia estudiat magisteri a l’Escola Normal Femenina de València. 

Després de llicenciar-se, l’any 1889, va traslladar-se a Madrid. Va aconseguir una plaça de metgessa titular a l’Hospital Princesa i va treballar com a doctora a l’Hospici Provincial. També va obrir consultes privades on cobrava als pacients en funció dels seus recursos econòmics, atenent moltes dones sense recursos de manera gratuïta.

La doctora Aleixandre Ballester va ser una pionera en la ginecologia i la defensa de la salut reproductiva de les dones, i la primera dona admesa en la Societat Ginecològica Espanyola. A més de l’assistència a hospitals i consultes, va fer treballs d’investigació i recerca, arribant a patentar uns pessaris metàl·lics per corregir el descens de la matriu l’any 1910. La seua invenció tractava de corregir els inconvenients higiènics del pessari de cautxú del ginecòleg francés Amédée Dumontpallier i va servir de base per a posteriors investigacions i invencions. L’Oficina Espanyola de Patents i Marques conserva els esquemes d’aquesta invenció.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Doctor Peset Aleixandre, l’enemic de les pandèmies que va ser executat per Franco]]> Article publicat originalment en castellà a La Vanguardia.

La sentència a mort per “rebel·lió”, dictada el març de 1940, va executar-se a les sis de la vesprada del 24 de maig de 1941. El doctor Joan Baptista Peset Aleixandre moria pels trets d’un escamot d’afusellament en el tristament conegut com El Terrer de Paterna, València. De matí havia operat un company de presó d’una hèrnia. Amb la seua execució, el franquisme s’alliberava d’un altre home lleial a la República que no havia comés cap delicte. Però amb la seua mort, amb només cinquanta-cinc anys, desapareixia un dels metges i científics més reputats d’Europa en la lluita contra les pandèmies.

Peset era un investigador únic al camp de l’epidemiologia i virologia, pioner en l’elaboració de vacunes com la que va aconseguir contra el pneumococ, responsable de les complicacions pulmonars de la grip de 1918, en col·laboració amb els doctors Colvée i Rincón de Arellano. Va estar a l’avantguarda a Espanya en els treballs de camp per la detecció, contenció i anàlisi d’infectats per bacteris o virus. Els seus articles en aquest terreny tenen plena vigència en la manera com s’està actuant contra la pandèmia del coronavirus.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La violència obstètrica, una assignatura pendent per a Espanya]]> Consulta l’article original al web de l'Agència SINC.

Maltractament físic, humiliació i abús verbal, procediments mèdics coercitius o no consentits, no obtindre un consentiment informat, negativa a administrar medicaments per al dolor, manca de cura en l'atenció o violacions greus de la intimitat són algunes de les accions descrites com a violència obstètrica en 2014 per l'Organització Mundial de la Salut (OMS).

Encara que no hi ha consens global sobre aquesta realitat, l'Observatori de Violència Obstètrica d'Espanya la defineix com «el desconeixement de les necessitats emocionals de la mare i del bebé en qualsevol moment de l'embaràs, del part i del puerperi immediat, així com de l'autoritat i autonomia que la dona té sobre la seua sexualitat, el seu cos i els seus bebés i les postures, ritmes i temps que requereix el part per a desenvolupar-se amb normalitat».

Continua llegint-ho en el web

]]>